Page 1

EL LLIBRE DELS MORTS

MIREIA BARNOLA


El llibre dels morts


El Llibre dels Morts o Peri Em Heru ("Llibre per sortir al dia") és un text funerari compost per un conjunt de fórmules màgiques o sortilegis, , encanteris, oracions i himnes (rau), que ajudaven al difunt, en la seva estada a la Duat (inframón a la mitologia egípcia), a superar el judici d'Osiris, i viatjar al aaru, segons la mitologia egípcia. El Llibre dels Morts eren dipositats als túmuls al costat de les mòmies. L'objectiu d'aquests texts era ajudar el mort durant el seu viatge al món soterrani, per poder superar els possibles perills durant el viatge al més enllà. Constitueix una de les principals fonts d'informació per l'estudi i la comprensió de la religió de l'Antic Egipte.

Origen i formació Un «Llibre dels morts» de Nebqed, del 1300 aC La redacció del Llibre dels Morts data de l'Imperi Nou, encara que per trobar els seus orígens cal remuntar-se als Textos de les Piràmides del Imperi Antic que va evolucionar posteriorment en els Textos dels Sarcòfags de l'Imperi Mitjà. Aquestes successives transformacions comporten que aquesta col·lecció heterogènia de fórmules contingui textos funeraris de tots les èpoques de la història d'Egipte. Destaquen tres versions diferents del Llibre dels Morts, que es van anar succeint a través de la història: La versió heliopolitana, redactada pels sacerdots de Heliòpolis per als faraons, es troba en alguns sarcòfags, esteles, papirs i tombes de les dinasties XI, XII i XIII, encara que l'essència prové d'escrits primitius. Netament solar, promou la teologia del déu Ra. La versió tebana, escrita en jeroglífics (i després a hieràtic) en papirs, està dividida en capítols sense un ordre determinat, encara que la gran majoria


tenen un títol i una vinyeta. Utilitzada durant les dinasties XVII, XVIII, XIX, XX i XXI ja no només pels faraons sinó també per ciutadans particulars. La versió saita va donar lloc a la seva màxima expressió en la Dinastia XXVI d'Egipte, on es van fixar l'ordre dels capítols, que van a romandre invariables fins al final del període ptolemaic. Dyedefhor, que va gaudir de gran fama com savi i endeví, és considerat l'autor de la pregària del Llibre dels Morts per la tradició. Aquesta evolució permet que aquesta col·lecció heterogènia de fórmules contingui textos funeraris de totes les èpoques de la història d'Egipte. Destaquen tres versions diferents del Llibre dels morts, que es van anar succeint a través de la història: La versió heliopolitana, redactada pels sacerdots d'Heliòpolis per als faraons, es troba en alguns sarcòfags, esteles, papirs i tombes de les dinasties XI, XII i XIII, encara que l'essència ve d'escrits primitius. Netament solar, promou la teologia del déu Ra.

La versió tebana, escrita en jeroglífics (i després en hieràtic) sobre papirs, aquesta està dividida en capítols sense un ordre determinat, encara que la gran majoria tenen un títol i una vinyeta. Usada durant les dinasties XVII, XVIII, XIX, XX i XXI ja no solament pels faraons sinó també per ciutadans particulars. La versió saita va donar lloc a la seva màxima expressió en la dinastia XXVI d'Egipte, on es van fixar l'ordre dels capítols, que van a romandre invariables fins al final del període ptolemaic.


El llibre dels morts  
Advertisement