Issuu on Google+

la revista d’Agramunt i de la Ribera www.revistasio.cat • redaccio@revistasio.cat

10 anys del Mercat de Nadal La Nit de la Sardana en homenatge a Agramunt

Núm. 526 • Any XLIV • Desembre 2007

El Guino ens ha deixat, en queda el seu Espai sió [DESEMBRE 2007]

526

1


Núm. 526 - Any XLIV - Desembre 2007

ESTIMATS LECTORS ......................... 3

Escola Municipal de Música - Aniversari de les cobles Jovenívola i Riella d’Agramunt............................ 31

ACTUALITAT Fets del mes - Mercat de Nadal ................................ - Nit de la Sardana .............................. - SIÓ, premi Culturàlia 07 ................... - Restauració Santa Maria ................... - Refugi de l’aeròdrom ........................ - Exposició Trepat ............................... - Paisatge sec......................................

5 8 11 12 13 13 13

Guinovart ens ha deixat - L’Espai Guinovart es queda orfe ....... 15 - Acord de l’Ajuntament Ple ................ 18 - Guinovart, l’amic dels nens............... 19 CULTURA

PORTADA: Des de fa 10 anys la celebració del Mercat de Nadal inicia a Agramunt el període nadalenc, que s’acabarà amb la cavalcada de Reis. Aquestes són festes especials per al gaudi dels més menuts, com per exemple la contemplació en viu d’animals de corral, que és sempre una gran atracció per la seva excepcionalitat.

ENTITATS

Certamen Literari Marià - Mare de Déu del Socors ................... 21 - A la Verge dels Socors i Agramunt ... 23 - La devoció a la Mare dels Socors ..... 25 Patrimoni arquitectònic - Les restauracions de l’església de Santa Maria .................................. 27

OPINIÓ El celobert - In-de-pen-dèn-ci-a!!! ........................ 33 Gent, fets, coses... - Oficis: moliner .................................. 35 Els lectors escriuen - Votar o no votar ................................. 37 - Guinovart: Cartells d’un temps ......... 39 ENSENYAMENT Finestra educativa - Collita de fruits ................................. 41 - L’Associació Escolar IES Ribera del Sió es posa en marxa .................. 45 PUBLICITAT Grupo Consist - Grupo Consist per dins ..................... 46 SOM A RIELLA Històries - L’hivern ............................................. 51

(Josep Bertran)

COL·LABORACIONS LITERÀRIES Microrelats - El millor regal ................................... 53 ESPORTS

Publiquem els treballs guanyadors del Certamen Literari Marià relacionats amb Agramunt, que va reviure una segona edició a la nostra parròquia el passat diumenge 2 de desembre.

21

- Club Futbol Agramunt ....................... - Bàsquet Agramunt Club .................... - Atletisme........................................... - Club Handbol Agramunt ................... - Cros Escolar Comarcal de l’Urgell..... - Club Tennis Agramunt ...................... - Club de Bitlles Sió d’Agramunt .........

54 56 59 61 64 67 69

PARTITS POLÍTICS MUNICIPALS - CiU i PSC ens porten els Reis: Plusvàlua i augment d’impostos ....... 71 L’AJUNTAMENT INFORMA ................. 73 ALMANAC .......................................... 75 LLEURE - Amenitats ......................................... 77

5 El Mercat de Nadal ja ha complert 10 anys. Les activitats són les habituals de cada any, amb la cantada de nadales a les escales de l’església per cloure la diada.

2

sió 526

[DESEMBRE 2007]

LA FOTO ............................................ 79 LA CALAISERA ................................... 79


E S T I M AT S L E C T O R S ... e mica en mica els agramuntins ens anem quedant orfes d’aquelles persones que, per les seves qualitats artístiques i intel·lectuals, ens servien de referent i ajudaven a projectar a l’exterior la nostra petita comunitat. Primer va ser en Guillem Viladot, després en Lluís Pons i ara ha estat en Josep Guinovart, en Guino, en Josep o el Guinovart com cadascú l’anomenava.

D

Des de SIÓ sempre ens hem sentit orgullosos de poder col·laborar en la projecció de l’Espai Guinovart, amb la nostra modesta però continuada aportació.

Els tres han desaparegut físicament però ens han deixat un llegat important que els agramuntins tenim l’obligació, no solament de guardar, sinó de projectar, de donar a conèixer. Cada vegada que la mort els ha arribat les autoritats han manifestat la voluntat d’ajudar, a vegades fins i tot de liderar, aquesta projecció. Fins ara els resultats no han estat pas els esperats. Però aquest no és el moment de parlar-ne. Avui toca fer-ho del Guino. La seva obra és reconeguda arreu

del món. Amb motiu del seu traspàs tots els crítics n’han fet grans lloances, destacant també la seva personalitat humana. Si de la primera només en podem opinar com a simples afeccionats, de la segona sí que en podem deixar constància plena tots el agramuntins que l’hem tractat. De l’Espai ens diuen més d’una vegada, “no sabeu pas el que teniu a Agramunt” per destacar la importància artística d’aquest equipament. Potser no ho sabem del tot, però si més no ho intuïm i ens en sentim orgullosos i per això l’ensenyem tot cofois als forasters. Però, és clar, poca cosa més podem fer la gent del carrer. És el propi Patronat i les institucions que ho han de fer. Des de SIÓ sempre ens hem sentit orgullosos de poder collaborar en aquesta projecció de l’Espai, amb la nostra modesta però continuada aportació. Hem dedicat al Guino i a

l’Espai, portades, entrevistes, reportatges i informacions. Sabem de l’estima que en Guino sentia per la nostra revista i, no cal dir-ho, era correspost. Ara, malauradament, ell ja no hi és però el seu llegat sí. Diuen que la Fundació té un important fons d’obres que l’artista va aplegar de mica en mica. Els agramuntins hauríem de ser dignes d’aquesta voluntat de permanència a Agramunt més enllà de la seva presència física que va demostrar en Guino i saber convertir, realment, la nostra Vila en un centre d’atracció cultural de primer ordre amb el seu Espai i amb la resta del patrimoni. Agramunt serà cultural o no serà. Afectuosament, Bernat Jofre Agramunt, desembre 2007 Malgrat tot, Bon Nadal i feliç 2008

CRÈDITS Redactors: Ramon Bernaus, Josep Bertran, Pasqual Castellà, Joan Pijuan, Antoni Ponsa, Joan Puig, Josep Rovira i Anna Santacreu. Col·laboradors: Serafina Balasch, Ricard Bertran, Jaume Cots, Ramon Creus, Montse Guerrero, Deudat Pont, Paulí Ribera i Rosa Maria Sera. Responsable pàgina web: Ramon Bernaus Vila. Edita: Col·lectiu de Redactors d'Agramunt Amb la col·laboració del departament de Cultura de la Generalitat, l'IEI de la Diputació de Lleida i l'Ajuntament d'Agramunt

Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Premi Humbert Torres d'Òmnium Cultural 1988 ■ Premi "Tassis-Torrent" Dip. de Barcelona 1989 Pregoner Festa Major d’Agramunt 2007 ■ Premi Culturàlia 2007

Torronaire d'Honor 2004

Imprimeix: Impremta-Òfset Barnola - Dipòsit Legal: L-138-1964 Redacció i Administració: C/. Ensenyament, 17 - Apartat de Correus, 10 - 25310 Agramunt (Urgell) Subscripció anual: 32 € - Número solt: 2,90 € Per a subscripcions i anuncis: Pilar Figuera. Tel. 973 39 20 42 La redacció, manifesta la no obligació d'acceptar totes i cadascuna de les col·laboracions rebudes. Per altra banda, la publicació dels articles signats, no significa l'acceptació implícita del seu contingut per part de l'equip redactor. Es recorda que els treballs que enviïn els col·laboradors a SIÓ, han d'estar escrits a màquina, signats, amb l'adreça i el D.N.I.; si bé, es publicaran amb pseudònim, sempre que els autors ho vulguin. Es prega també, que no passin de foli i mig. Els escrits que arribin a SIÓ, perquè puguin sortir publicats en el mes de la data de la revista, han d'ésser presentats a la redacció (Apartat 10) abans del dia 25 del mes anterior.

[DESEMBRE 2007]

sió 526

3


A C T U A LITAT FETS DEL MES

per JOSEP BERTRAN

Mercat de Nadal

1 2

om des de fa 10 anys el dia de la Puríssima es va celebrar el Mercat de Nadal organitzat per l’Ajuntament i la Unió de Botiguers. El més destacat de la jornada van ser les temperatures suaus, inusuals en aquesta època, que es van registrar durant tot el dia. La programació va ser l’habitual dels darrers anys amb la novetat de la col·locació d’una “soca” que es farà cagar la vigília de Nadal. Els infants dels col·legis van participar en el concurs de pos[DESEMBRE 2007]

sió 526

C

5


3

2. Lliurament de premis del Concurs de postals de Nadal. 3. Brocanter al carrer de Sant Joan. 4. Parades a la plaça, amb els “Costers del Sió” en primer terme. 5. La mainada va donar de menjar a la “soca”. 6. “Més Cafè” preparant la “cassola d’hivern”.

5

tals de Nadal. El guanyador va ser el Roger Cuñat; en segon lloc va quedar Laia Llorens i en el tercer Maria Delgado. A la foto de la pàgina anterior, podem veure els dos primers amb les autoritats i el jurat. Els finalistes van ser Eric Garí, David Capitan, Ivan Sementé, Josep Albareda, Roger Aleu i Maria Puebla. La guanyadora servirà com a felici-

tació nadalenca de l’Ajuntament. Gairebé una quarantena de parades distribuïdes entre la plaça de l’Església, i els primers trams dels carrers Sió, Sant Joan i Baixada del Mercadal. Cada any hi ha més parades foranes, preparades per anar a mercats, mentre que baixa la presència de les locals. “Més Cafè” va organitzar

una altra “cassola d’hivern” cuinada a foc molt lent. Els més petits van tenir cura de donar menjar a la “soca” perquè el dia 24 sigui ben caganera. Hi havia parades de productes molt variats, majoritàriament relacionats amb les festes de Nadal, però també de molts altres articles com els d’aquest brocanter.

6

1. Cantada de nadales.

4

[DESEMBRE 2007]

sió 526

7


A C T U A LITAT FETS DEL MES

RICARD BERTRAN

Nit de la Sardana

1

gramunt va acollir per segona vegada la Nit de la Sardana, una jornada que se celebra des de fa 13 anys al final de la temporada sardanista, organitzada per l’Agrupació de Colles Sardanistes de la Terra Ferma i la Federació de Sardanistes. L’elecció d’Agramunt per celebrar aquesta vetllada es va fer en homenatge als 20 anys de l’Agrupació Sardanista Barretina i la Cobla Jovenívola i els 15 de la Riella. També cal destacar el centenari de la primera ballada a Agramunt, l’any 1907.

RICARD BERTRAN

A

8

2

sió 526

[DESEMBRE 2007]


1. Aspecte del pavelló durant el sopar de germanor. 2. Parlaments i lliurament de premis.

4. Els assistents van poder ballar sardanes al so de les tres cobles agramuntines.

3

4

L’elecció d’Agramunt per celebrar aquesta vetllada es va fer en homenatge als 20 anys de l’Agrupació Sardanista Barretina i la Cobla Jovenívola i els 15 de la Riella. També cal destacar el centenari de la primera ballada a Agramunt, l’any 1907.

Els actes van començar a les 6 de la tarda amb un concert de la Jovenívola especialment concebut per a la mainada.

RICARD BERTRAN

RICARD BERTRAN

5. Tres pastissos per a les entitats homenatjades.

RICARD BERTRAN

3. Concert de les cobles Jovenívola i Riella.

Després de la xocolatada se’n va celebrar un altre de conjunt amb la Riella. Acte seguit es van lliurar els premis del 33

campionat de Colles Sardanistes, el segon lloc d’adults va correspondre als agramuntins Estol-Espígol; i a continuació va tenir lloc el sopar de germanor amb comensals d’arreu de les comarques de Lleida. Com corresponia l’ocasió, es van oferir els tres pastissos d’aniversari dedicats a les tres entitats homenatjades. Després dels parlaments de les autoritats, encapçalades pel president de la Diputació, Jaume Gilabert, i l’alcalde, Amadeu Padullés, es van lliurar els premis Rotllana de l’any i es va cloure la vetllada amb un concert i una ballada amb les tres cobles, Jovenívola, Riella i Quatre Vents, conjuntes.

5

[DESEMBRE 2007]

sió 526

9


A C T UA LITAT FETS DEL MES

X. S.

SIÓ, premi Culturàlia 07

1

l Centre Cultural de Tàrrega va lliurar els Premis Culturàlia d’enguany en el decurs d’un acte celebrat el dissabte 24 de novembre a la capital de l’Urgell. Com ja vam informar succintament el mes passat, la nostra revista va ser la guanyadora en l’apartat comarcal. Els mèrits pels quals ens van concedir el guardó es basen, entre altres, “en una trajectòria ininterrompuda de 43 anys d’una publicació local independent amb un destacat compromís amb la llegua i Catalunya i també amb una feina d’investigació i edició d’estudis sobres temes

2

[DESEMBRE 2007]

sió 526

X. S.

E

11


A C T U A LITAT FETS DEL MES

X. S.

▼ 3 1. Foto de grup amb tots els premiats. 2. Parlament per part de la revista SIÓ en el moment de rebre el premi. 3. Taula amb tota la representació agramuntina durant el sopar.

un redactor va fer un breu parlament d’agraïment, incloent-hi una explicació de la trajectòria i els objectius de la revista, pensant en un públic no agramuntí. La representació agramuntina al sopar del lliurament dels premis, amb l’assistència de més de 200 persones, estava integrada per redactors i col-

1. Restauració Santa Maria

1

Després de les festes nadalenques es començaran les obres de la tercera fase de restauració del nostre temple parroquial, amb un pressupost de 170.000 euros a pagar meitat i meitat per l’Ajuntament i la Generalitat. Les obres afectaran el terra, la capella del Socors, la Sagristia i les escales de la portalada principal. Una vegada acabades, el Bisbat i la Parròquia finançaran una nova il·luminació amb un pressu-

JOSEP BERTRAN

12

locals que mai no havien estat tractats”. El guardó va ser recollit pels membres de la redacció, tres dels quals no hi van poder assistir per causes majors. La presentació del premi va anar a càrrec de la presidenta del consell comarcal de l’Urgell, Rosa Maria Mora, que en va glossar els mèrits. Acte seguit

laboradors i tres representants de l’Ajuntament. Domènec Llop, regidor de Cultura; Ramon Muixí, del grup d’ERC i Ernest Caufapé del PSC. Cal tenir en compte que aquella mateixa nit a Agramunt se celebrava la Nit de la Sardana, amb la qual cosa va restar més d’una presència en els dos actes. Els premis d’àmbit local es van concedir a l’escriptor Josep M. Madern, per la seva prolífica producció narrativa; el premi a la difusió cultural es va donar als responsables del programa de sardanes, Germanor, Carles Vall i Josep M. Castelló, que s’emet des de fa 10 anys per Ràdio Tàrrega; els artistes Carmina Castelló i Bepo Sanmartí van ser els guanyadors de l’apartat d’intervenció arquitectònica, per la rehabilitació de la façana de l’antic edifici de Correus de Tàrrega i, finalment, el premi a l’entitat local es va donar a la Cobla Tàrrega Jove. Els premis van tenir un ampli ressò pels mitjans de comunicació lleidatans, especialment el que es va donar a SIÓ.

sió 526

[DESEMBRE 2007]


que no va arribar mai a utilitzar-se.

JOSEP BERTRAN

3. Exposició Trepat Des de primers de desembre es pot visitar a “Lo Pardal” i a l’Espai Guinovart una exposició de l’artista targarí, Lluís Trepat, a la foto. La mostra, comissariada des de “Lo Pardal”, també inclou els museus comarcals de Cervera, Tàrrega i Balaguer, a més de Cal Talaveró de Verdú. En cada un d’aquests equipaments hi ha una especialitat de l’artista.

4. Paisatge sec

2

S’hauria d’inventariar i assegurar la conservació de l’únic refugi que queda a la zona dels Salats.

post de 94.000 euros, El dia 20 de novembre es va donar el vist i plau a les obres i les seves característiques.

seu finançament l’Ajuntament haurà de buscar més ajudes en el marc del programa que la Generalitat té per la recuperació de la memòria històrica. També s’hauria d’inventariar i assegurar la conservació de l’únic refugi que queda a la zona dels Salats on durant la Guerra Civil, tardor del 1938, es va construir un aeròdrom

2. Refugi de l’aeròdrom Paral·lelament a aquestes obres també es faran les de rehabilitació del refugi que hi ha sota el temple que es va obrir fa un parell d’anys. Pel

3 JOSEP BERTRAN

En aquesta època el nostre paisatge hauria de ser ben verd. No ho és perquè el sembrat no ha nascut i el que ho ha fet, no ha crescut per falta de pluja. Diuen que fa molts anys d’una tardor tan seca. Si no plou o neva aviat i amb una certa quantitat, la collita es podria perdre i s’hauria de tornar a sembrar amb ordi de primavera. Esperem que no calgui.

4 JOSEP BERTRAN

[DESEMBRE 2007]

sió 526

13


INDICACIÓ GEOGRÀFICA PROTEGIDA “TORRÓ D’AGRAMUNT” Abans de l’obtenció del reconeixement comunitari com a Indicació Geogràfica Protegida “Torró d’Agramunt”, cal fer un breu resum dels diferents qualificatius que s’han concedit al Torró d’Agramunt.

DENOMINACIÓ GENÈRICA DE QUALITAT “TORRÓ D’AGRAMUNT” L’Ordre de 30 d’abril de 1984 del Conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, per la que es crea la denominació genèrica de qualitat “Torró d’Agramunt” i el seu Consell provisional (DOGC 06-06-1984). L’ordre de 5 de setembre de 1984 del Conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, va aprovar el Reglament de la denominació Genèrica de Qualitat “Torró d’Agramunt” i el seu Consell (DOGC 21-09-1984). L’ordre de 15 de febrer de 1993, per la qual es modifica el Reglament de la Denominació de Qualitat “Torró d’Agramunt” i el seu Consell (DOGC 08-03-1993). La Comunitat Econòmica Europea va modificar les normatives existents pel que fa a les Denominacions d’origen i de Qualitat, creant noves denominacions, dintre les quals es troba la INDICACIÓ GEOGRÀFICA PROTEGIDA, la que encaixa amb el que és el Torró d’Agramunt, per la qual cosa es va iniciar per part del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya el corresponent expedient perquè el TORRÓ D’AGRAMUNT, obtingués aquest reconeixement comunitari.

INDICACIÓ GEOGRÀFICA PROTEGIDA “TORRÓ D’AGRAMUNT” Inscripció en el Registre comunitari de la Indicació Geogràfica Protegida “Torró d’Agramunt” (DOCE L181/4 del 11-072002), en què es va publicar el Reglament de la Comunitat Europea número 1241/2002 pel qual s’inscriu en el Registre Comunitari de DOP i IGP el Torró d’Agramunt com Indicació Geogràfica Protegida. En la XII edició any 2000 de la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra es va presentar públicament la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Torró d’Agramunt. La Indicació Geogràfica Protegida és un distintiu de procedència que atorga la Unió Europea a productes que tenen una reputació i presenten unes característiques de qualitat

14

sió 526

[DESEMBRE 2007]

que poden atribuir-se a una zona geogràfica concreta des d’on procedeix. Els torrons que s’emparen sota la IGP han de reunir una sèrie de característiques que provin la seva qualitat i el seu lloc d’origen. Els torrons han de reunir les característiques de la categoria “suprema” (60% d’avellanes o ametlles, el 10% de mel i l’1% de clara d’ou) o “extra” (46% d’avellana o ametlla, el 10% de mel i l’1% de clara d’ou) han d’estar elaborats exclusivament amb les matèries bàsiques i ingredients autoritzats, han de tenir l’aspecte, el color i el gust característics i no poden tenir impureses ni contaminants. La zona d’elaboració i envasat dels torrons que han rebut la IGP Torró d’Agramunt ha de correspondre amb la del terme municipal d’Agramunt. Els elements que proven que el torró és originari de la zona corresponent al terme municipal d’Agramunt són: – Que el torró presenta unes característiques específiques quant a ingredients (massa elaborada amb mel, avellanes o ametlles, sucre o xarop de glucosa, clara d’ou i oblea) i quant a característiques organolèptiques (massa de color marró o lleugerament daurat, de textura irregular, de gran dolçor i de forma rodona o rectangular). – El procés d’elaboració del Torró d’Agramunt ha de ser el tradicional i estarà controlat per l’entitat de certificació CALITAX. La seva manipulació i emmagatzematge s’efectuarà en indústries en la zona de producció i el producte s’ha de comercialitzar en l’etiquetatge amb una etiqueta numerada, amb el nom de la marca, el logotip de la IGP Torró d’Agramunt i el logotip comunitari d’indicacions geogràfiques protegides. L’entitat de certificació CALITAX, que compleix amb la norma EN4501M i que està inscrita al registre d’entitats de control i certificació de productes agroalimentaris, certificarà als torrons envasats una vegada hagin superat tots els controls al llarg del procés de producció i elaboració així com totes les anàlisis físiques, químiques i sensorials. Actualment les quatre empreses torronaires d’Agramunt, Torrons Fèlix, Torrons Lluch, Torrons Roig i Torrons Vicens estan inscrites al Registre comunitari de denominacions d’origen protegides i d’indicacions geogràfiques protegides i comercialitzen amb la

denominació IGP Torró d’Agramunt. El torró d’Agramunt és el primer producte de pastisseria-rebosteria de Catalunya que ha assolit aquest reconeixement comunitari. El fet d’aconseguir-lo ja és molt important perquè significa que és un producte tradicional i típic de Catalunya amb una reputació a nivell estatal i que en gaudir d’aquest distintiu d’origen ha de servir perquè s’estengui la seva reputació a tot Europa i esdevingui una eina de comercialització.

CONSELL REGULADOR DE LA IGP “TORRÓ D’AGRAMUNT” Com s’estableix en el Reglament de la IGP, el Consell Regulador és l’òrgan de caràcter desconcertat que depèn del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, amb atribucions decisòries en les funcions que el reglament li encomana, d’acord amb el que es determina a la legislació vigent. La composició està formada per: President, vice-president, dos vocals, dos vocals tècnics del DARP i secretari. Consell Regulador IGP “Torró d’Agramunt” C. Àngel Guimerà, 9 baixos Apartat de Correus, 37 25310 AGRAMUNT Tel./Fax 973 391732 E-mail: info@igp-torrodagramunt.com www: igp-torrodagramunt.com

ASSOCIACIÓ INDICACIÓ GEOGRÀFICA PROTEGIDA “TORRÓ D’AGRAMUNT” Els torronaires d’Agramunt per tal de dur a terme activitats de promoció, foment, difusió i comercialització del torró, varen constituir el 28 de setembre de 1987 l’Associació Denominació de Qualitat “Torró d’Agramunt”, la qual es troba degudament inscrita en el Registre d’Associacions del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, amb el número 996 i amb identificació fiscal número G25071358. En l’actualitat s’ha efectuat el canvi de denominació i el seu nom és: Associació de la Indicació Geogràfica Protegida “Torró d’Agramunt”.


A C T U A LITAT G U IN O VA RT ENS HA DEIXAT

per JOSEP BERTRAN

L’Espai Guinovart es queda orfe Josep Guinovart i Bertran morí sobtadament el 12 de desembre a Barcelona, a l’edat de 80 anys, en plena activitat creativa l dimecres 12 de desembre a mig matí, ens colpia la notícia de la mort de Josep Guinovart. Pocs dies abans havia patit un infart, però no semblava que hagués de tenir aquest fatal desenllaç. Es va trobar malament després de la inauguració de l’exposició dels seus cartells al Museu d’Història de Catalunya on, com és costum, hi van anar una bona colla d’agramuntins. Durant la seva hospitalització estava força animat i amb ganes que li donessin l’alta. Ja no va ser possible. Immediatament de conèixer-se la notícia, l’Ajuntament va decretar dos dies de dol oficial i es va col·locar la senyera a mitja asta i amb crespó negre al balcó principal de Ca la Vila. La notícia transcendí molt ràpidament i tots el mitjans de comunicació en van fer un ampli ressò. Ràdios i teles en van donar informació durant tot el dia, fins i tot amb connexions en directe des de l’Espai. L’endemà dijous, els diaris catalans i espanyols en van donar una molt àmplia informació coincidint tots en la vàlua personal i artística d’en Guinovart i la greu pèrdua que representava la seva desaparició per al món de l’art. Les seves despulles van ser instal·lades en una capella ardent al tanatori de Sant Gervasi a Barcelona per on [DESEMBRE 2007]

sió 526

ARXIU SIÓ / JOSEP BERTRAN

E

15


16

ARXIU SIÓ / JOSEP BERTRAN

van passar un gran nombre de personalitats del món de la política i la cultura. D’Agramunt s’hi va desplaçar una representació oficial de tots els grups de l’Ajuntament i també veïns a títol individual. Va ser incinerat en una cerimònia íntima el dijous a primera hora de la tarda. La família i les autoritats agramuntines van acordar organitzar un acte de caràcter cívic i popular a la Vila d’aquí un temps. A les set de la tarda es va celebrar un ple municipal extraordinari en motiu de la seva defunció, tenint en compte que Josep Guinovart era fill adoptiu

ARXIU SIÓ / JOSEP BERTRAN

Els diaris catalans i espanyols en van donar una molt àmplia informació coincidint tots en la vàlua personal i artística d’en Guinovart i la greu pèrdua que representava la seva desaparició per al món de l’art.

2

de la Vila. Es va aprovar una moció conjunta, que es publica més endavant, i els tres grups municipals van expressar el seu sentiment per la pèrdua. L’alcalde Amadeu Padullés, ho va fer per CiU; Ramon Muixí per ERC i Ernest Caufapé pel PSC. Tots van coincidir en la bonhomia d’en Guino i la seva estima per Agramunt.

3

sió 526

[DESEMBRE 2007]

ARXIU SIÓ / JOSEP BERTRAN

1

ARXIU SIÓ / JOSEP BERTRAN

A C T U A LITAT

4

1. Amb l’alcalde Huguet es van conxorxar per crear a Agramunt, a l’edifici del Mercat Municipal, pràcticament en desús, un lloc on exposar permanentment la seva obra més personal i arrelada a la terra. 2. Durant la Festa Major del 1993 l’Espai es va obrir provisionalment. Els agramuntins ja


ARXIU SIÓ / JOSEP BERTRAN

ARXIU SIÓ / JOSEP BERTRAN

7

6

8

rior, es va fer el mes de juliol de 1994 amb la presència del president de la Generalitat, Jordi Pujol, i un seguit d’autoritats i personalitats de la cultura catalana.

ARXIU SIÓ / JOSEP BERTRAN

ARXIU SIÓ / JOSEP BERTRAN

ARXIU SIÓ / JOSEP BERTRAN

5

4. Des de la seva inauguració, a més de l’exposició permanent, en Guino hi ha anat mostrant altres obres, la majoria destinades al fons de la Fundació que ell presidia. 9

vam poder veure els tres elements més singulars: el mural de les estacions, la cabana i l’era. 3. La inauguració oficial de tot el conjunt, interior i exte-

5. Coincidint amb el seu 75 aniversari l’Ajuntament el nomenà Fill Adoptiu la vigília de la Festa Major de 2002 i en Guino va pronunciar el pregó oficial. 6. Durant la Fira del Torró

del mateix any va ser designat Torronaire d’Honor. 7. El grup Teatredetics li dedicà el muntatge “Tnumarga” amb motiu de l’any Guinovart. 8. Per l’Espai hi han passat moltes personalitats del món de la cultura, com Ignasi Riera que parla amb en Guino davant d’una recreació de la Vaca de la Mala Llet. 9. Guinovart ha estat un artista fortament compromès políticament i social. La protesta contra la guerra de l’Iraq el motivà a fer una gran exposició que portà arreu del país. ■ [DESEMBRE 2007]

sió 526

17


A C T UA LITAT G U IN O VA RT ENS HA DEIXAT

Acord de l’Ajuntament Ple

JOSEP BERTRAN

celebrat el dia 13 de desembre de 2007

La Vila d’Agramunt, manifesta el seu dolor i pesar per la pèrdua d’en JOSEP GUINOVART i BERTRAN i reconeix la seva vàlua, fent extensiu el condol a tota la seva família, a tots els que se l’estimaven i a tots els seus amics.

18

sió 526

[DESEMBRE 2007]

MANIFEST DE CONDOL PER LA PÈRDUA D’EN JOSEP GUINOVART I BERTRAN, FILL ADOPTIU DE LA VILA Havent succeït el trist traspàs del fill adoptiu de la Vila, en Josep Guinovart i Bertran, a proposta de tots els grups municipals, l’Ajuntament Ple per unanimitat dels tretze membres presents dels tretze que legalment el componen, acordà aprovar i emetre el següent manifest: Primer.- La corporació de l’Ajuntament d’Agramunt, en nom propi i en representació de tot el poble, fa pública una sincera mostra de condol i sentiment vers al Sr. JOSEP GUINOVART i BERTRAN, fill adoptiu de la Vila d’Agramunt, per aquesta irreparable pèrdua i declarar dos dies de dol oficial. Segon.- El poble d’Agramunt, representat aquí, pel Consistori de la Vila, expressa: Que l’any 2002, per l’Ajuntament en sessió plenària, celebrada en data 29 d’agost, es va acordar instituir i proclamar en JOSEP GUINOVART i BERTRAN, fill adoptiu de la Vila d’Agramunt, per la seva dedicació desinteressada, constant i fidel envers la nostra Vila. En aquests moments, Agramunt vol reafirmar-se en aquestes paraules i afegir que en JOSEP, tot i no néixer a la nostra Vila, es va considerar un més de nosaltres. Les seves arrels agramuntines, es varen fer presents ben aviat a les seves obres, que s’han exposat en museus i galeries de tot el món. L’any 1976 a la Biennal de Venècia hi va presentar un quadre que s’anomenava “Agramunt”.

És evident que la seva estada entre nosaltres, essent un infant i durant els anys 1937 i 1938, en plena guerra civil, el marcaren profundament i condicionaren la seva visió del món i de la seva obra artística. Més endavant, va fer exposicions a casa nostra, els anys 1970, 1981 i 1984. Recordem que tenim un monument escultòric al Col·legi MaciàCompanys de la nostra Vila en homenatge al que fou President de la Generalitat, el Molt Honorable Sr. Lluís Companys. Ha col·laborat amb entusiasme en totes les iniciatives, tant públiques, com de les entitats agramuntines que se l’hi ha demanat. L’exponent màxim d’aquesta sintonia entre el JOSEP GUINOVART i Agramunt, va ser la creació i obertura durant l’any 1994, de l’Espai Guinovart i la seva posterior Fundació. Per altra banda, ha estat un home compromès amb l’art i amb la societat, d’una forma ètica, honesta i amb una enorme sensibilitat social i també amb el seu país, Catalunya. Això fa que en Guinovart no s’hagi encasellat mai i ens sorprengui sempre amb la seva capacitat d’atreviment dins la seva obra, combinant la passió, la creativitat i al mateix temps un reflex de les seves vivències. Aquestes les ha incorporat en el seu treball en les diverses varietats de color de la terra, de les textures de terres humides o seques, dels xuts, dels objectes de pagès. Ha estat mereixedor de nombrosos premis al llarg de la seva vida, però en podríem destacar: – Premi Nacional d’Arts Plàstiques - Madrid (1981) – La Creu de Sant Jordi de la Generalitat (1983) – Cavaller de l’Ordre de les Arts i les Lletres per l’Estat Francès (1984) – Ciutadà Honorífic Internacional de Nova Orleans (1988) – Premi Nacional d’Arts Plàstiques de la Generalitat (1989) – Premi de l’Associació Catalana de Crítics d’Art i per la creació de l’Espai Guinovart d’Agramunt (1995) – Fill adoptiu de la Vila d’Agramunt (2002) – III Torronaire d’Honor (2002) Durant tots aquests anys que hem tingut el goig


Ens deixa el seu llegat, l’Espai, la Fundació, les seves obres i sobretot la seva estimació.

de compartir la vida amb en JOSEP (el GUINO, com els seus amics li deien), l’hem vist com un més de nosaltres, integrant-se a la vida agramuntina i participant de les nostres il·lusions i inquietuds. Ens deixa el seu llegat, l’Espai, la Fundació, les seves obres i sobretot la seva estimació. Nosaltres els agramuntins, agraïts, ens esforça-

rem pel manteniment i millora del seu llegat i per la màxima difusió de la seva obra. La Vila d’Agramunt, manifesta el seu dolor i pesar per la pèrdua d’en JOSEP GUINOVART i BERTRAN i reconeix la seva vàlua, fent extensiu el condol a tota la seva família, a tots els que se l’estimaven i a tots els seus amics. El tindrem en el nostre record. ■

Guinovart, l’amic dels nens

CEIP Macià-Companys

L

a sobtada mort de Josep Guinovart ens ha deixat un buit. Des del CEIP Macià-Companys teníem una vinculació molt estreta amb l’artista. Sabíem de la seva preferència per l’originalitat dels infants. Deia que els nens creen sense la pesada influència de l’entorn. Encara recordem amb especial emoció els treballs que vam fer i presentar a l’Espai, el 30 de gener de 2005, sota el títol, “Els nens, víctimes de la nostra violència”. Aquesta sensibilitat envers els més necessitats feia que com a educadors ens bolquéssim en qualsevol iniciativa que encapçalés Josep Guinovart. Ara, en l’hora de l’adéu a una gran persona, l’escola li va dedicar un sentit homenatge amb la projecció d’un audiovisual i un reflexionat silenci en què hi vam participar totes les classes. I els de pàrvuls, a més, van fer una taller improvisat, dedicat a la memòria d’un artista irrepetible: Josep Guinovart. ■

Tota l’escola va participar en l’homenatge a Josep Guinovart.

[DESEMBRE 2007]

sió 526

19


C ULTUR A C ERTAM EN LITERARI MARIÀ

JOSEP BERTRAN

L

a parròquia agramuntina va voler celebrar, a nivell local, el Certamen literari que havia tingut lloc el dia 7 d’octubre a l’Acadèmia Mariana de Lleida. L’acte es va fer el diumenge dia 2 de desembre, a les cinc de la tarda, a l’església parroquial. Va començar amb una intervenció del director de l’Acadèmia. A continuació, bona part dels guardonats van llegir les seves obres premiades. A la segona part, la soprano Sònia Gesé, acompanyada a l’orgue per la seva mare Josefina Arriasol, interpretà el Cant de la “Pregària a la Mare de Déu dels Socors” música de Ramon Escué i lletra de Joan Viladot. El quartet “Veus del Pirineu” va cloure l’acte amb una selecció de cant gregorià i polifonia. A continuació publiquem les obres guanyadores els autors de les quals tenen lligams agramuntines. Recordem que la prosa premiada del nostre company Joan Puig, es va publicar a SIÓ el passat mes de juliol.

Joan Puig durant la seva intervenció.

Mare de Déu del Socors

Mn. Manuel Pal

I A la Ribera del Sió hi ha una capella, a la Ribera del Sió, la flor més bella. Agramunt hi té el tresor i com li escau! Agramunt hi té el tresor en bell palau. Temple sant, pòrtic de glòria, àngels entreu. Temple sant, pòrtic de glòria, Déu adoreu. En la falda de la Mare, petit Infant, en la falda de la Mare, el goig més gran. Bé ho sabien i es postraven Reis d’Orient, bé ho sabien i es postraven mon cor i ment. Gabriel ho anunciava, Maria ho veu. Gabriel ho anunciava, feliç qui ho creu.

II

III

Segles i segles fa que aquí trobaren nobles i poble llum, força i socors. Comtes i camperols i teixidors a vostres peus visqueren i pregaren.

Torronaires i firaires, botiguers i industrials, del treball us fan càntic venturós.

Industriosa vila, per Patrona us escollí i en penes i alegries agramuntina us feren. Nits i dies els fills entorn de Vós han fet corona.

Oh font i canal, divina mestressa, de la vostra falda vessa l’abundor que ens ve de dalt, l’abundor que ens ve per Vós.

Ni bombes no pogueren en mala hora esclatar tanta glòria destruint. Des del retaule d’or, amb dolç somriure, seguiu encara el poble beneint. Maria del Socors, intercessora, amb Vós sigui ja un cel nostre conviure.

Santa Maria del Socors, beneiu nostres afanys, beneiu nostres amors. I sigueu anys i més anys, mentre la vida perdura, secret de nostra ventura, remei de nostres dolors, esperança i alegria, ideal i coratgia, sempre amb nosaltres vivent, oh Mare provident, Santa Maria! [DESEMBRE 2007]

sió 526

21


22

si贸 526

[DESEMBRE 2007]


C ULTUR A C ERTAM EN LITERARI MARIÀ

i IV

JOSEP BERTRAN

SOCORS! oh Mare, ens surt del cor el clam: SOCORS, us diu l’infant balbucejant, SOCORS, sospira el jove enamorat, SOCORS, clamen esposos amb l’anell trencat, SOCORS, gemega al llit postrat el cos malalt, SOCORS, prega qui cerca un fructuós treball, SOCORS, plora qui es troba sol i abandonat, SOCORS!..., d’arreu puja vers Vós un íntim plany, SOCORS, SOCORS!..., i es fa el miracle, oh cor de Mare suplicant, el plor escolteu i transformeu en cant. Reina amb el Rei, en l’eternal palau, entre foscors el món segueix lluitant, mentre apunta l’aurora... i neix la PAU!

El rector de la parròquia, Mn. Llorenç Utgés, presentant l’acte.

A la Verge dels Socors i Agramunt Carme Raichs I Us duc a dins del cor com una estrella des d’aquell mes d’agost, de fa tants anys; oh Verge bruna agramuntina bella, que vàreu escoltar-me els primers planys. Sota la Vostra fe i amb esperança vaig créixer com espiga de bon blat, i l’amor cap a Vós fou alegrança per destriar la pau de tot combat. Tot mirant vostra faç Verge Maria m’entrava la dolcesa de la mel, i venia a parlar-vos, cada dia, perquè em fèieu tastar un bon tros de cel. La menuda creixia sota el sol, i Vós fóreu les ales pel seu vol.

JOSEP ROVIRA

II

Intervenció de Carme Raichs.

Era un temps viu de jocs, també d’escola, omplia cor i ment d’il·lusió; quants jorns ullava la capella, sola, per seguir el rierol del vell Sió.

Acaronava un somni cada dia: que la Verge tornés al lloc sagrat, que era ruïnes. Amb amor vindria per pregar als Vostres peus amb tot l’esclat. Les paraules, menudes, ben esteses les enviava al cel plenes de fe, tot guaitant oliveres com princeses i ametllers com guerrers farcits de bé. I deixo les joguines per sentir, desassossec a punt de descobrir.

III Ai Verge quin neguit en primavera, no entenc aquest sofrir, novell, del pit; ja no em sento Mareta juganera, escolteu-me si us plau aquesta nit. És l’amor, o és follia el que m’envolta? Pregueu a Déu, Verge, per mi, que visc amb un frisar, feliç, ple de revolta, i no entenc si és frisança, goig o risc. Amb el cor tremolós busco el mirall del Vostre rostre ple de claror encesa, per enfortir aquests jorns fets de cristall i d’amor en uns mots de calidesa. La nena ja s’ha fet donzella i viu, per desgranar l’amor d’un nou caliu. [DESEMBRE 2007]

sió 526

23


C ULTUR A C ERTAM EN LITERARI MARIÀ

IV Verge Maria quin dolor al meu pit, he de deixar la Vila Agramuntina i amb ella a Vós. Com plora l’esperit! Persevero, indefensa com l’alzina.

La vida m’ha donat plors i alegries; les busques del rellotge indefinit s’han endut del costat les companyies que junts hem caminat de dia i nit.

Com us enyoro a Vós i als camps de blat, els carrers, els amics i les xerrades; tot un viu temps encara inacabat que he de tenyir amb les llàgrimes salades.

Mes Vós, Verge Maria, sempre esteu al meu costat plena d’Amor, tan pura, per poder aixoplugar-me amb goig de Déu dalt del cim de la fe que mai no s’atura.

Per reforçar l’enyor d’aquests nous dies acluco els ulls, llavors us veig, Princesa; com em parleu tornant-me harmonies, teixint-me tot el jorn de lucidesa.

Em deixo bressolar pel ventijol, i pels records curulls de jovenesa; encarrilo feliç, sota del sol, el sender i el futur ple de vellesa.

La boira ploranera, d’un vell temps, ha dut el sol i borra els contratemps.

Amb l’amor i la fe venço els esculls perquè Vós em mireu sempre amb bons ulls.

V

Oh Verge dels Socors sou viatgera, aneu on van els Vostres volguts fills; no els deixeu ni en hivern ni en primavera, i beneïu les llars dels cors senzills.

I jugaren com jo als carrers i places, i us resaren de cor Verge Maria. Junts amb amor hem fet alegres peces a la capella nova on Sou la guia.

Jo voldria, oh Mare de Jesús, que després d’aquest temps, d’un blau-ginesta, sigueu la meva guia, pel difús jorn de l’últim adéu, per mi una gesta.

Per molts agramuntins, lluny de la vila, Vós Verge dels Socors sou nostre far per saber posar llum dins la pupil·la, i poder veure així l’entrebanc clar.

El Vostre amor ha estat xarop d’anís, i la fe la més viva bella crida. ¿M’obrireu bé la porta al paradís per banyar-me amb la Llum de pura Vida?

M’ajudeu a lluitar amb els jorns de fum, Vostre Amor fa tornar la nit en Llum.

Vull dir-vos amb un mot ven amorós: la confiança jo la tinc en Vós.

Agnès Escolà llegint la seva obra guanyadora.

A baix, a l’esquerra, actuació del quartet “Veus del Pirineu”. Sota aquestes línies, una vista general de l’interior del temple durant la celebració del certamen.

JOSEP ROVIRA

Els anys m’han donat vida riallera amb l’arribada dels infants, les branques, que sota el Vostre amor, blava bandera, l’onejaven fe i mots, veuetes blanques.

JOSEP ROVIRA

24

VII

JOSEP ROVIRA

VI

sió 526

[DESEMBRE 2007]


La devoció a la Mare dels Socors I En veure una claror intensa al bell mig d’un esbarzer, uns pastorets us trobaren deixant els corders, peixent. Esporuguits corregueren a cercar qui els ajudés tot cridant: Socors, Socors, sens que la por els deixés. Els vilatans tots a una van anar al lloc dels fets, i decidiren portar-vos del paratge a bon recer. Què hi farà aquí tota sola? Potser es morirà de fred! Van comentar uns i altres. Val més que ens l’emportem, i a la Vila ben reclosa li donem acolliment. Segur que és el que busca. Però... com ho sabrem? Fem la prova i, si s’hi queda és que de ple ho encertem. L’esbarzer i els aiguamolls us agradaven, a fe, ja que una i altra vegada vàreu marxar del recer per retornar on deixaren els corders, els pastorets. En veure que dins la Vila no hi estàveu a plaer la gent d’Agramunt va dir-vos: deixeu-nos un poc de temps, bastirem una Capella al lloc que us agradi més. Fins llavors podeu quedar-vos a l’església, si us va bé.

Agnès Escolà

I així fou com dins la Vila trobàreu acolliment tot esperant la Capella que el poble us prometé.

Vós sou nostra Protectora portant sempre a bon recer i acollint a vostra falda qui us implora amb el seu rés.

Amb el temps l’edificaren, paraula de bona gent, i avui podem contemplar-la on hi havia l’esbarzer.

Hi ha precs de tota manera, fidels de tot estament, però Vós, Verge Maria, Mare de Déu dels Socors, amb maternal complaença aneu repartint favors.

Des de llavors, Mare nostra, parlant del segle XIIIè la devoció a vostra imatge anà creixent i creixent mentre els ex-vots i promeses en senyal d’agraïment omplien vostra Capella mostra d’una fe fervent. Les processons i les misses sovintejaven arreu i molts fidels s’aplegaven ajuntant les seves veus per cantar vostres lloances i demanar-vos mercès.

II Igual com segles enrere feren els avantpassats els fills d’Agramunt tots vénen, gent de totes les edats, a exposar-vos les tristeses comptant amb el vist i plau que Vós amb dolça rialla els anireu escoltant. Tothom sap, Verge Maria, que amb paciència sens igual ateneu l’humil pregària, sense defugir-ne cap, de tot fill que amb fe s’adreça a vostre cor virginal.

Les tribulacions són tantes, que us hem de venir a contar, que dins l’església a diari entren creients a pregar buscant protecció i ajuda per les penes mitigar. Necessiten vostra guia, vostres ulls, vostre mirar, i poder-vos contemplar per alleugerir l’agonia que en el transcórrer del temps els envolta cada dia. Volen mirar-vos el rostre, i veure en vostre semblant la bellesa encisadora el somriure sens igual, que arriba fins la seva ànima donant serenor i pau. Un dia i un altre dia, les pregàries van pujant cel amunt, fins trobar-se amb Vós, Mare, expectant. I així com segles enrere demanant acolliment, vau venir al nostre poble fiant-vos d’aquella gent, avui sou Vós, Mare de Déu dels Socors, que acolliu i escolteu els d’Agramunt que amb fe noble us ho demanen fervents. [DESEMBRE 2007]

sió 526

25


C ULTUR A PATRIMO N I ARQUITECTÒNIC

Les restauracions de l’església de Santa Maria

Imatge exterior de l’església abans de les obres de restauració. Finals dels anys quaranta.

legint el diari, m’he assabentat que l’Institut Català del Sòl (l’INCASÒL) i l’Ajuntament d’Agramunt han fet un conveni per realitzar les restauracions del paviment i de la capella de la Verge dels Socors, de l’església de la vila. Aquesta notícia, a part de donar-me una alegria, m’ha fet pensar en quants anys fa que el nostre temple s’està res-

L

taurant, millorant i retornant als seus orígens, tant exteriorment com interiorment. De ben segur, molts habitants d’Agramunt se’n farien creus que les primeres obres de restauració al temple es van realitzar a partir de l’any 1953. Si fem una petita recerca històrica, observarem que la primera restauració va ser la reconstrucció dels dos primers

pilars i la retirada dels 5 altars situats a la paret sud (paret que dóna al carrer Sabateria de Dalt), entre altres. El 1960 es va restaurar el campanar; el 1970 es van canviar els bancs, es va instal·lar el sistema de calefacció i es va sonoritzar l’espai amb micròfon; el 1980 es va restaurar la capella del Roser i es va col·locar el quadre de Martí Alsina de [DESEMBRE 2007]

sió 526

(FOTO: COL·LECCIÓ DEL COL·LEGI D’ARQUITECTES DE LLEIDA)

Jordi Garcia Bernaus

27


(FOTO: COL·LECCIÓ DEL COL·LEGI D’ARQUITECTES DE LLEIDA)

Vista interior després de la reconstrucció d’un pilar de l’església. 1953.

(FOTO: COL·LECCIÓ DEL COL·LEGI D’ARQUITECTES DE LLEIDA)

Fase de reconstrucció d’un pilar. 1953.

28

sió 526

[DESEMBRE 2007]

finals del s. XIX; el 1981 es va instal·lar la il·luminació nocturna de la façana principal; el 1982 es va restaurar aquesta façana; el 1991 es va restaurar la capella del Roser i la portalada nord; el 2003 es va restaurar la façana sud i es van col·locar els canals pluvials per evitar filtracions d’aigua, fins a temps actuals, en

què s’han restaurat les voltes interiors i la façana principal i es vol recuperar el refugi antiaeri.

Deteriorament per la guerra civil És del tot conegut que l’església va quedar greument deteriorada a causa de la Guerra Civil, i també s’ha de dir que mai no s’hi havia realitzat una restauració per conservar-ne l’estat. A més a més, des del s. XVI fins al s. XIX s’hi van portar a terme diferents obres i ampliacions que anaven modificant significativament l’estructura i la volumetria de l’església (les capelles del Socors i del Roser, la sagristia i els cinc altars de la paret sud); s’hi havia improvisat des d’un quarter militar fins a una nau d’emmagatzematge en èpoques de guerra, etc. Per tant, el conjunt de l’església havia agafat una morfologia molt diferent de la que va quedar després de la seva construcció i, a causa del seu estat de conservació, el temple necessitava una restauració urgent. Va ser justament el 7 d’octubre de 1939 quan el Govern de l’estat, dirigit en aquell moment pel Generalísimo i Caudillo Franco, va adoptar

la vila d’Agramunt. Aquest fet va facilitar la reconstrucció de moltes parts del poble que havien quedat greument deteriorades a causa de la guerra. L’entitat encarregada de portar a terme aquestes reformes va ser la Dirección General de Regiones Devastadas, i les primeres tasques de reconstrucció es van realitzar l’agost de 1940. Després de diverses intervencions, el 1953 es va arribar a l’església per iniciar la restauració del temple religiós. Cal tenir en compte que, a diferència d’altres esglésies, la restauració es va fer seguint dues premisses ben clares: primer, s’arranjarien totes les parts o elements que perillessin la seva estabilitat o que tinguessin greus problemes per complir la seva funció i, segon, s’intentaria que la imatge de l’església recuperés la línia arquitectònica inicial (l’art romànic), ja que Catalunya s’havia format amb aquest moviment. Tenint clar aquestes dues idees, es van reconstruir de nou les columnes i arcades de vora de l’altar major; es van reconstruir els llosats; es van retirar les restes de la petita torre del rellotge; es van construir les cobertes d’estil romànic dels absis; es va fer un arranjament de la coberta substituint les lloses trencades i deteriorades; es va allisar la paret de migdia i es van suprimir unes capelles obertes per dins del gruix del mur; es va canviar la porta renaixentista que hi havia en aquesta paret per l’actual, que és d’estil gòtic; es va restaurar la llanterna o part superior del campanar i s’hi van installar noves campanes; es va emprendre tot seguit l’ornamentació interior del temple;


(FOTO: COL·LECCIÓ DEL COL·LEGI D’ARQUITECTES DE LLEIDA)

Imatge dels tres primers altars; el de la reixa, concretament, és el famós baptisteri.

(FOTO: COL·LECCIÓ DEL COL·LEGI D’ARQUITECTES DE LLEIDA)

Paret de migdia abans de ser restaurada.

es va construir el nou altar major de pedra i d’estil romànic i, al seu entorn, es van instal·lar part de les cadires, ricament treballades; es van forjar noves baranes i les nou grans i artístiques llànties; els bells graons del presbiteri es van canviar i es van tirar

enrere; també es van estrenar els vitralls; es va restaurar, en la seva part inferior i central, el retaule de la capella del Socors. Està clar que, l’any 1953, es va realitzar una restauració de gran magnitud.

Dues intervencions Per motius constructius, m’agradaria explicar dues d’aquestes intervencions. La primera seria la reconstrucció dels dos primers pilars (els més propers a l’altar), que s’havien retirat a mitjans del s. XVII per la falta de visió a l’altar i per millorar les condicions acústiques de l’església. Aquests motius semblen ser els més raonables i lògics. La seva reconstrucció es va fer per recuperar la línia arquitectònica que, clarament, variava pel fet que hi havia arcs de diferent llum i estil. Amb això, el que vull dir, és que l’església no patia estructuralment per culpa de la retirada d’aquests dos pilars. Pel que fa al procés constructiu, i a grans trets, es va aixecar un primer pilar del terra fins al centre de l’arc, seguidament es va començar a folrar aquest pilar amb els carreus d’acabat fins a mitja altura on es van iniciar els dos arcs actuals, i després d’un gran apuntalament i reforç, es va fer entrar en càrrega els dos nous arcs. La segona restauració més emblemàtica va ser la retirada dels cinc altars que hi havia a la paret sud. Els altars també es van construir al s. XVII, cosa que va fer rebaixar considerablement el gruix d’aquesta paret, i, amb el pas del temps i les successives guer-

res perillés l’estabilitat del temple. És a dir, que la restauració és va fer per garantir aquesta estabilitat i, alhora, recuperar l’estil romànic originari de l’església, ja que els cinc altars construïts estaven desfasats d’aquest moviment. La manera de retirar els cinc altars va consistir a construir la nova paret per dins de cada arc fins a omplir-lo completament; posteriorment, es retirava la paret que sobresortia a la vorera del carrer i, finalment, es rematava la paret exteriorment amb els carreus d’acabat. Aquest procés constructiu es va portar a terme des del primer arc del costat dels absis fins al més proper a la portalada principal, de manera que van quedar consolidats un per un. Al moment de retirar l’arc del segon altar, es va canviar la porta de l’entrada sud, situada al centre d’aquesta paret, per col·locar-la uns metres més propera a l’altar. Aprofito l’ocasió per fer conèixer o recordar que l’església va patir una restauració estructural de gran importància, i que per a molta gent ha passat a l’oblit o senzillament ho desconeix. He cregut oportú recordar aquests fets ja que, segurament, molta gent pot tenir grans records. Alhora, cal tenir present que tenim un dels temples més simbòlics d’estil romànic de tot Catalunya i amb molta història darrere seu. Aquest escrit és un breu resum que ha estat fruit del projecte de final de carrera, en què s’ha fet un estudi històric de l’enderroc del s. XVII i de les restauracions del s. XX de l’església de Santa Maria d’Agramunt. ■ [DESEMBRE 2007]

sió 526

29


ENTITAT S ESCO LA MU N ICIPAL DE MÚSICA

Aniversari de les cobles Jovenívola i Riella d’Agramunt nguany, dues de les formacions que han sortit de l’Escola de Música, les cobles Jovenívola i Riella, celebren el 20è i 15è aniversari respectivament. Tota la comunitat educativa de l’EMMA els felicitem i desitgem que continuïn, durant molts anys, sent una ambaixada que mostri arreu la vitalitat cultural i, més concretament, musical de la nostra Vila. Aprofitem aquesta avinentesa per fer una mica de recordatori de com va anar l’inici d’una activitat que ens ha permès tenir tres cobles i ser exemple i enveja de moltes altres poblacions, fins i tot molt més grans que Agramunt. La cobla Jovenívola es comença a forjar dos anys abans de la seva presentació, quan en Ricard Bertran, creador i primer director de les cobles agramuntines, es posa en contacte amb l’alcalde, Josep Huguet, per plantejar-li la possibilitat de muntar una cobla. Tots dos es desplacen a Lleida i demanen suport econòmic al president de la Diputació, en Josep Grau, per tal de fer front a la important despesa que comporta comprar tots els instruments que es necessiten. Amb els ajuts institucionals, els pares només han de desemborsar el 50% del cost. Els instruments es distribueixen entre els alumnes escollits per formar la cobla segons un criteri de necessitat; és a dir, és en Ricard Bertran qui decideix quin instrument ha de tocar cadascú. Val a dir que aquesta curiosa circumstància, obligada per la necessitat del moment,

E

1

2

3

4

només es dóna amb la Jovenívola, i no pas en les altres dues cobles. I comencen les classes i els assajos de la nova cobla iniciant el compte enrere fins la seva presentació. És necessari, però, fer esment de les circumstàncies d’aquell moment; les arques de l’Ajuntament eren buides i, per extensió, també les de l’Escola de Música, que va començar amb més il·lusió que mitjans. És per això que s’ha de mencionar en Josep Pedrós i en Fernando Ros, que es varen fer càrrec de les classes de flabiol i tamborí i de contrabaix. L’única persona que es va haver d’anar a buscar fora Vila fou en Josep Farreny, ja que les classes de trompeta, fiscorn i trombó, van anar a càrrec d’en Ricard Bertran, qui dirigia la cobla de manera totalment altruista, a més de fer de “taxista” als instrumentistes durant molts anys, com si fos un pare més. Quan la cobla Jovenívola fou una realitat, es va veure la necessitat d’instruir nous instrumentistes de cobla, per tal d’assegurar-ne la continuïtat. És així com neix, cinc anys més tard, la cobla Riella. La seva creació fou més fàcil, donada l’experiència de la “cobla gran” i amb molts més alumnes on escollir-ne els components. Vista la trajectòria d’ambdues cobles, és evident que l’esforç que es posà en la seva creació va pagar la pena. I la millor manera d’agrair la dedicació dels que la van fer possible, és que continuïn actives durant molts anys més. Felicitats!! ■

1. Una de les primeres fotografies de la Cobla Riella al pati de Cal Mas Vell. 2. Actuació de la Cobla Jovenívola en un concert de l’EMMA. 3. La Cobla Riella a Venècia, en una de les sortides amb l’Esbart Sant Martí. 4. La Cobla Jovenívola a Mafet. En primer terme l’actual trombonista de la Quatre Vents.

[DESEMBRE 2007]

sió 526

31


OP IN IÓ EL CELOB ERT

per JOAN PUIG i RIBERA

In-de-pen-dèn-ci-a!!!

la manifestació de l’1 de desembre hi assistiren entre 200.000 i 700.000 persones segons càlculs estimatius. És a dir, que hi va anar prop de mig milió de persones (si deixem la xifra en un arrodoniment a mitges) que es van manifestar pacíficament pels carrers de la ciutat comtal. La manifestació havia estat convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir. Alguns dels partits polítics s’hi van sumar i hi van participar plenament. Altres, com el PP i el PSC, no hi van voler anar per motius diferents. Els de dretes, perquè ja fa temps que els molesta la “crosta nacionalista” (també a alguns socialistes els molesta aquesta crosta, com ja sabem). Els d’esquerres perquè no volen soroll, ja que ara manen a Madrid, Catalunya i Barcelona. D’entrada podem constatar i denunciar com en alguns moments (quan es tracta de Catalunya versus Espanya, per exemple) els socialistes i els peperos coincidei-

A

Qui va anar a la manifestació va poder comprovar que, al marge de les sigles de partits i grups diversos, el símbol que més destacava era la senyera estelada, i de tots els crits, el que més es va sentir i repetir fou el d’in-depen-dèn-ci-a!!!

xen. Per diferents camins, van a parar al mateix punt. No cal ser gaire llarg de memòria per recordar-se de la LOAPA i de tantes i tantes avinences quan va de Catalunya. Una segona constatació (que de fet ja sabíem encara que cada dia sigui més palpable) és la clara dependència del PSC respecte el PSOE fins al punt que qui dicta el rumb a seguir ve determinat pel centre de la península. Les reivindicacions dels manifestants eren diverses i complementàries. A les molèsties pels trens de rodalies i de totes les obres per la construcció de l’Ave, calia afegir-hi l’estat lamentable de les infraestructures (provinents de l’escassetat d’inversions per part de l’Estat), el dèficit fiscal de Catalunya respecte la resta d’autonomies, el refús a la publicació de les balances fiscals, la ribotada al present Estatut que encara penja del que decideixi el Tribunal Constitucional, i un llarg etcètera. Qüestions que no són menors i que, encara que no ho sembli, ens afecten a tots. El mateix president de la Generalitat va parlar fa uns dies del “desafecte” que sentim molts catalans respecte España. I deia que el desafecte, si continua augmentant, pot portar a un vial sense retorn. Ho deia José Montilla, el nostre President de la Generalitat afiliat al PSOE i ex-ministre de Zapatero! O sigui, que la manifestació de l’1-D va ser de milers de desafectats, dels que no senten afecte a Espanya. L’estima a la pàtria de més enllà s’ha anat perdent en constatar com ens

tracten i, sobretot, en comprovar l’afecte que, de retruc, ells ens tenen a nosaltres. Perquè també hi ha molts espanyols que ja fa dies que se senten desafectats de Catalunya i dels catalans. De manera que podem matisar, ampliant les afirmacions del nostre President, que dissortadament (o no!) el desafecte és mutu i ve de lluny. Potser de tres-cents anys enrere, si filem prim? Potser de més i tot! Qui va anar a la manifestació va poder comprovar que, al marge de les sigles de partits i grups diversos, el símbol que més destacava era la senyera estelada, i de tots els crits, el que més es va sentir i repetir fou el d’in-depen-dèn-ci-a!!! I no és d’estranyar. Si el desafecte va creixent i és mutu, no seria de gent civilitzada que partíssim peres pacíficament abans que ens tirem els plats pel cap o que sempre siguem els mateixos que hàgim d’acotxar? Al capdavall, quantes nacions noves han sorgit a Europa des de fa 15 o 20 anys? La unió de Catalunya amb la resta d’Espanya ha de ser com un casament a la força i etern, perquè qui decideix en darrer terme són els de la Meseta? Es pot plantejar civilitzadament la possibilitat de separar-nos? Voleu dir que no som capaços de governar-nos per nosaltres mateixos? Voleu dir que no ho faríem millor? Hi ha algú que ens pugui negar el dret a ser el que volem ser? Quan el desafecte és recíproc i de difícil solució, no és millor que cadascú vagi pel seu camí? Per què no, doncs, in-de-pendèn-ci-a!? ■ [DESEMBRE 2007]

sió 526

33


OP IN IÓ G EN T, FETS, COSES. . .

per A. PONSA

Oficis: moliner Al llarg del temps la força de l’aigua ha tingut moltes aplicacions, tantes que potser podria ser considerada com el motor més primitiu de tots els que s’ha anat servint la humanitat, del qual encara s’està servint avui dia.

JOSEP BERTRAN

Molí de Castellnou de Sió.

l moliner d’abans molia els cereals gràcies a la seva energia que era capaç de fer voltar amb ímpetu la pedra pesant que era l’encarregada d’aixafar els grans del cereal que més tard, després d’un minuciós procés, se n’obtenia la farina; matèria primera en l’elaboració del pa i, també, un excellent aliment en forma de pinso, el qual provenia de les restes del gra no aptes per fer-ne pa i que els animals de corral s’empassaven amb deliri. Si per funcionar el molí era indispensable la força de l’aigua, això fa que en aquella època la ubicació de tots els molins fos el més propera als rius o altres corrents d’aigua, d’aquesta manera s’estalviava

E

Molts rius del país tenien diversos molins al llarg del seu curs, i en la majoria dels casos l’aigua que s’emprava tornava al mateix corrent d’on procedia i podia utilitzar-se de nou, tant per regar els horts, com pel que fos.

molta feina en la canalització i es guanyava en seguretat de subministrament. També eren molt importants les característiques del terreny, ja que aquest calia que tingués un mínim de desnivell entre l’embassament de l’aigua i el molí pròpiament dit. Això multiplicava l’energia del líquid. Per tant, construir un molí en una zona sense desnivells hauria estat inconseqüent. Molts rius del país tenien diversos molins al llarg del seu curs, i en la majoria dels casos l’aigua que s’emprava tornava al mateix corrent d’on procedia i podia utilitzar-se de nou, tant per regar els horts, com pel que fos. Al meu poble teníem la sort que el molí no era gaire lluny. Això feia que en anar a moldre, la gent sortia de casa de bon matí amb les mules carregades amb dos sacs de gra cadascuna i, si no hi havia excessiva cua, hi podia tornar a ser a l’hora de dinar, un cop haver mòlt el gra. Però no tothom ho tenia tan fàcil. Per als més allunyats era preferible concertar dia i hora amb antelació per no trobar-se amb l’inconvenient d’haver de deixar el gènere i haver-lo d’anar a recollir un altre dia. El molí de Sant Salvador era bastit prop d’un revolt que fa el riu Gavet al peu d’un pendent força pronunciat quan

aquest passa a l’altura de Covet. Era un edifici singular, posat que la part baixa era destinada exclusivament al molí, i a sobre hi havia l’habitatge de la família. Dos horts omplien el pla que separava la casa del riu. Uns metres més amunt de la casa hi havia una enorme bassa on hi portava l’aigua una sèquia que la prenia del riu uns dos-cents metres més amunt. Quan s’obria la portella l’aigua feia funcionar el molí, i quan aquesta ja havia fet la feina se’n tornava al riu o bé es podia usar de nou per a regar els horts. De molins n’hi havia de diverses classes. El de referència rebia el nom de fariner o blader, és a dir, que servia per a moldre el blat i fer-ne farina. I consistia en dues pedres de forma circular. L’una rebia el nom de mola alta o corredora, la qual rodava per damunt de l’altra que era fixa i rebia el nom de mola sotana. Tant l’una com l’altra, tenien dibuixades diverses estries a la cara que estava en contacte amb el cereal. Estries que, malgrat la duresa de la pedra, s’havien de refer de tant en tant. Operació que se’n deia picar la mola, la qual cosa es feia amb un punxó de punxa molt dura. Per fer-ho calia treure la mola corredora mitjançant un ternal per poder treballar a les estries de la cara oculta d’ambdues moles. ■ [DESEMBRE 2007]

sió 526

35


OP IN IÓ ELS LECTO R S ESCRIUEN

Votar o no votar Millor decidir-se per un partit determinat, però en la incertesa o l’enuig, cal fer-ho en blanc. Evident vot de càstig.

otar o no votar, aquesta és la qüestió. Parodiant la famosa frase del “to be or not to be” de Hamlet, aquest és el dilema que representa fer-ho o no fer-ho en les properes eleccions generals del mes de març. No hi ha dubte que molta gent està emprenyada amb els polítics i les seves polítiques. I no els falta raó: promeses no complides, idearis traïts, pactes irrisoris, líders sense carisma, excessos de demagògia, sectarismes recargolats. Tot plegat porta al desencís i, conseqüentment, a la radicalització del no anar a votar. L’abstenció, però, no és el remei ideal per demostrar el descontentament, aquesta no dóna als polítics el paràmetre exacte que tots els ciutadans que no han votat s’han abstingut per disconformitat amb els idearis polítics que es presenten. En aquest bàndol dels abstencionistes s’hi troben també altres grups: “passotes”, còmodes, conformistes,

V

Jaume Cots

desarrelats, indiferents, que desdibuixen la cruesa del percentatge abstencionista que es pugui produir en una votació. Fins i tot, la meteorologia (un dia rúfol, plujós) pot servir d’excusa i culpar-la de la falta de votants –segons els resultats– d’una jornada electoral. I és que els partits polítics practiquen el refrany de veure la palla de l’ull del veí i no veure la biga que té al seu. Deixant de banda les persones amb ideologies definides, sense dubtes electorals, que s’afanyen pel triomf del seu partit. Per demostrar la força dels partidaris del... diguemne P.D.E. (partit dels descontents i emprenyats), sols hi ha un veritable termòmetre per mesurar el grau real dels seus vots en unes eleccions –i amb els que alarmar seriosament els altres partits– i aquest és el vot en blanc. El fet de “no quedar-se a casa” de, malgrat tot, anar a votar, és un esforç que no fa una persona sense conviccions, sense sentit cí-

vic. Alhora que constata –amb aquest acte– que no confia en cap d’ells i els refusa, perquè desitja més autenticitat en les seves propostes. És clar que el sistema polític actual no rutlla com cal, s’ha de regenerar. Caldria una nova llei electoral, amb llistes obertes, on els electors tinguessin una veritable capacitat d’elegir, de poder castigar els mals governants, i on els candidats haguessin de “guanyar-se el pinso” satisfent els ciutadans i no les cúpules dels partits. Però, esperant aquestes reformes, confiant en temps millors, s’ha de ser tossut, perseverant. La democràcia (el menys dolent de tots els sistemes polítics) demana als ciutadans –com a mínim deure– el vot, i cal anar a votar. Millor decidir-se per un partit determinat, però en la incertesa o l’enuig, cal fer-ho en blanc. Evident vot de càstig. Abstenir-se, aquest “ja s’ho faran”, no és recomanable. A la llarga, com es diu, és pitjor el remei que la malaltia. ■

[DESEMBRE 2007]

sió 526

37


OP IN IÓ ELS LECTO R S ESCRIUEN

Guinovart: Cartells d’un temps Pere Mora i Giribet

assistir a la inauguració de l’exposició de Josep Guinovart “Cartells d’un Temps”, en el magnífic marc que ofereix l’edifici del Museu d’Història de Catalunya, íntimament lligat a la vida portuària de la Barcelona d’un passat immediat. En arribar, hi vam tenir una molt interessant visita guiada a la història de Catalunya en el període de la Guerra de Successió (17021714) a través dels personatges històrics, en política, documents, situacions, batalles, armaments de l’època,...

Inauguració exposició

L’exposició va ser molt agradable i celebrada pel nombrós públic assistent.

l passat dia 3 de desembre, organitzat per l’Espai Guinovart, una quarantena d’agramuntins/es, acompanyats per l’alcalde i el regidor de Cultura del nostre Ajuntament, sortíem amb autobús cap a Barcelona per

E

El director del Museu, seguidament va inaugurar l’exposició “Cartells d’un Temps”, juntament amb el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya i rellevants personalitats del món artístic i cultural, que analitzaren la

captivant trajectòria del nostre artista, el qual també ens donà la benvinguda durant la seva càlida intervenció. Al meu parer, l’exposició va ser molt agradable i celebrada pel nombrós públic assistent a l’acte; en el referent a l’aparença dels seus atraients cartells que, amb els esplèndids colorius i motivacions, ens van fer viatjar per diverses circumstàncies i conjuntures polítiques, artístiques, de conflicte, de les arrels de la terra, de la ciutat, de festes, d’èpoques convulsives en política, de nacions, de vida... Per tant, penso també que, amb el seu especial “savoir faire”, l’artista-pintor, es mostra a través dels seus seductors treballs com un “bataller” i exponent sociopolítico-cultural, sempre al servei d’un progressista ideal democràtic. ■

[DESEMBRE 2007]

sió 526

39


E N S E N YAM E N T FINESTR A EDUCATIVA

Collita de fruits

Alumnes, professors i responsables del Departament després de recollir el premi Webs de Ciència (Barcelona, 14 de novembre 2007).

La collita ha arribat ara i els fruits són dignes de servarlos en el rebost de la memòria.

e la mateixa manera que moltes fruites de la terra com el raïm, les ametlles i les olives vénen amb la tardor, així mateix a l’Institut han arribat aquests dies alguns premis que es van gestar durant el curs passat. Es pot dir, fins i tot, que en certs casos els propis alumnes i professors guardonats ja no són ni al centre: uns han començat a la Universitat, altres fan formació professional o s’han incorporat al món del treball o, en el cas del professorat, han estat destinats a altres centres. Tant hi fa. La collita ha arribat ara i els fruits són dignes de servar-los en el rebost de la memòria.

D

• A l’abril vam saber que un grup d’alumnes integrat per Laia Farràs, Maricel Novell, Montse Gou i Zoé Valero, de 4t d’ESO, van aconseguir el

primer premi de la categoria D del concurs provincial de la ONCE anomenat XXIII Concurs Escolar “NOTICIONCE”. El professor de dibuix Carles Toyas fou qui assessorà el grup. En la seva categoria hi participà un total de 22 treballs realitzats per 92 alumnes. • A mitjans maig l’alumne Albert Salat Martí de 2n d’ESO va anar a recollir un accèssit a la Seu d’Urgell corresponent al XXII Concurs Bíblic que organitza la Federació de Cristians de Catalunya. La professora de religió Paquita Sànchez fou qui incentivà els nostres alumnes a participar-hi. Encara que es tracta d’un accèssit té la seva importància si es considera que en aquest concurs hi hagué 38.782 participants. • El dia 22 de maig les alumnes de 2n de batxillerat Iraida Balasch, Irene Puig i Elisabet

Esteban, acompanyades de la seva professora Àngels Escolà, van anar a l’Ateneu Barcelonès per rebre el diploma de finalistes del concurs de redacció Ficcions 2007. L’aventura de crear històries. Les nostres alumnes van ser les vuitenes d’entre les 30 finalistes. Val a dir que al premi hi van participar més de 1000 alumnes dels Països Catalans de més de 200 escoles i instituts. • El 31 de maig l’Hospital de Santa Maria de Lleida va atorgar un Diploma al centre per la participació al II Concurs de Dibuix. Dia mundial sense tabac. • Durant el mes de juny es va concedir a Tàrrega el VII Premi Comarcal de Treballs de Recerca. Els nostres alumnes de segon de batxillerat en van aconseguir dos: segon premi a “El canal d’Urgell” de Josep Mateu Pla, tutoritzat per Teresa Armengol; i tercer premi a “Parlem del temps des de la comarca de l’Urgell” de Josep Rovira Miró, tutoritzat per Ramon Bernaus Santacreu, els quals van rebre com a gratificació 200 i 100 euros respectivament. • Aquest octubre la Universitat de Lleida també va concedir premis a treballs de recerca. En aquest cas un dels guanyadors va ser l’alumne Josep Mª Coll Bosch per “Estudi i evolució d’una empresa: Company Universal Ties S.L.”, tutoritzat per la professora Tere Armengol. A l’alumne se li concedí la matrícula gratuïta a la Universitat i al nostre centre un premi de 200 euros. • A finals de juny el Departament d’Educació ens donà com [DESEMBRE 2007]

sió 526

INSTITUT

J. Puig

41


E N S E N YA M E N T FINESTR A EDUCATIVA

La publicació d’enquestes i resultats han posat en qüestió la manera i el sistema d’ensenyar i aprendre. Potser la collita dels fruits tardorencs que hem exposat pot servir una mica de contrapartida per demostrar que no tot el que fem va malament.

a guanyadors en la categoria d’ESO del Premi de Fotografia de la Mostra de Produccions Audiovisuals Escolars 2007 pel treball “Agramunt verd” realitzat durant el curs per alumnes de l’aula oberta: Dídac Cabello, Ivan Esteban, Ramon Eroles, Joan Manias, Jordi Pané, Dayana Sànchez, Adrià Vidal i Diego Vivas. La professora Maria Bañeres fou la seva tutora. Pel guardó, al centre se li atorgaren 1.200 euros. • El treball anterior ha aconseguit una altra distinció: primer premi de la categoria d’ESO del XII Concurs de Webs de Ciència organitzat pel Departament d’Educació. Fou lliurat a la seu del Departament de Barcelona el 14 de novembre en un acte en què assistiren els alumnes,

la professora i el director. Els escolars van rebre cadascun un aparell reproductor MP3, i el centre, un ordinador portàtil. • Finalment, el 15 de desembre Anna Carbó Torres ha rebut un Premi CIRIT, que s’atorguen per fomentar l’esperit científic del jovent, pel seu treball sobre l’Estany d’Ivars i Vila-sana: l’inici d’un ecosistema aquàtic, aconduït per la professora Núria de Dalmau. A l’acte de lliurament, celebrat al Palau de la Música de Barcelona, el nostre institut fou un dels premiats per la seva participació en aquest certamen any rere any, per la qual cosa se li atorgà un premi de 2000 euros. Aquests dies s’ha parlat molt de l’educació. No és d’estra-

nyar, perquè les raons són candents i la problemàtica àmplia i diversa. Fins i tot la publicació d’enquestes i resultats han posat en qüestió la manera i el sistema d’ensenyar i aprendre. Potser la collita dels fruits tardorencs que hem exposat més amunt pot servir una mica de contrapartida per demostrar que no tot el que fem va malament. Hi ha molts alumnes que treballen i aprofiten el temps. Molt més del que sembla. Hi ha molts professionals que fan una tasca digna i eficient. També molt més del que sembla. Per això pensem que cal dir-ho amb orgull i que se sàpiga. Que els premis siguin el bàlsam que ens faci pujar un xic l’autoestima i ens recordi la feina ben feta. ■

[DESEMBRE 2007]

sió 526

43


E N S E N YA M E N T FINESTR A EDUCATIVA

L’Associació Escolar IES Ribera del Sió es posa en marxa

Jaume Rovira Coordinador Pla Català de l’Esport

L’objectiu principal de Jo-DiC és el desenvolupament, el foment i la pràctica de l’activitat poliesportiva i la defensa de les associacions esportives escolars.

l divendres 27 d’octubre, nou alumnes dimanitzadors del Pla Català d’Esport a l’Escola, i el coordinador de l’institut van anar a Port Aventura per participar en la trobada JO-DIC Joves Dirigents de Catalunya. La trobada de dinamitzadors i coordinadors es va dividir en dues parts. Un acte central durant el qual es va constituir l’Associació Jo-DiC (Joves Dirigents Catalans), la seva junta directiva i unes activitats lliures a les cinc zones temàtiques de Port Aventura.

E

Associació Jo-DiC L’Associació Jo-DiC està formada per una junta gestora de vuit membres majors d’edat i per setze delegats territorials (dos de cada representació territorial seguint la divisió del departament d’Educació)

que són dinamitzadors. L’objectiu principal de Jo-DiC és el desenvolupament, el foment i la pràctica de l’activitat poliesportiva i la defensa de les associacions esportives escolars.

Trobada de Dinamitzadors i Coodinadors La Trobada de Dinamitzadors i Coordinadors del Pla Català l’Esport a l’Escola va aplegar més de 2.300 joves de totes les comarques catalanes, procedents de 635 centres educatius, majoritàriament de secundària, inscrits al curs 2007/08 del Pla Català d’Esport a l’Escola, que fa tres anys que es desenvolupa a Catalunya. Durant l’acte, el vicepresident del govern Josep-Lluís Carod Rovira va encoratjar els joves a tirar endavant aquest pla, i

va manifestar el suport del Govern de la Generalitat a l’activitat esportiva, exemplificant-ho en projectes com el primer Pla d’Esport i Ocupació, que es posarà en marxa pròximament, i la llei sobre l’Exercici de les Professions de l’Esport en l’aprovació de la qual s’està treballant. Esperem que els nois i noies de l’institut que van poder gaudir d’aquesta jornada ho aprofitin per dinamitzar-lo i animar a les noves jornades a col·laborar-hi. ■

[DESEMBRE 2007]

sió 526

45


PREPORTATGE U B L I CITAT PU B LICITAT

PUBL ICITAT

PUBL ICITAT

PUBL ICITAT

PUBL ICITAT

GRUPO CONSIST, S.A. per dins En la història de Grupo Consist, S.A. han col·laborat en el transcurs d’aquests anys moltes empreses tant nacionals com estrangeres, subministradores de primeres matèries, d’equips, maquinàries i serveis en general.

Arribem al final d’aquest curt viatge a la història recent de la nostra empresa, amb l’experiència acumulada durant aquest mig segle i amb la vista posada en el futur, treballant cap a nous objectius... 46

sió 526

[DESEMBRE 2007]

D

urant tot l’any 2007 hem estat publicant una sèrie d’articles sobre la nostra empresa amb l’esperança de donar-nos a conèixer. Que fos una finestra oberta a la història, al present i a la nostra projecció de futur, història en la qual també han participat i participen molts veïns i famílies d’Agramunt. Però en la història de Grupo Consist, S. A. han col·laborat en el transcurs d’aquests anys moltes empreses tant nacionals com estrangeres, subministradores de primeres matèries, d’equips, maquinàries i serveis en general. Entre les empreses de construcció de maquinària, les més destacades són, a nivell nacional: les gironines COMEXI i COEMTER pel subministrament de màquines impressores i per la confecció de bosses de plàstics; la barcelonina COVEX, avui en dia ha tancat la seva activitat; i entre les empreses estrangeres destaquen: les alemanyes WINDMÖLLER & HÖLSCHER, el principal subministrador actual de la nostra maquinària; KIEFEL, en extrusores de plàstics; FISCHER & KRECKE per maquinària de confecció de bosses de paper; l’austríaca EREMA pel reciclatge de material plàstic i la italiana UTECO per màquines laminadores, entre altres. Igualment han estat moltes les empreses subministradores de primeres matèries, entre les estrangeres desta-

quen: BILLERUD, un dels fabricants més importants del món de paper per sacs; SABIC i DOW productors de granza de polietilè. Entre les nacionals estan: Indústria Paperera Nesa, S. A., avui en dia ha cessat la seva activitat; SUNCHEMICAL i SIEGWERK; per les tintes d’impressió, i moltes altres pel subministrament de coles, adhesius i altres materials necessaris per a la producció. Algunes empreses de transports, entre elles les agramuntines Bernaus Recaders, S. L., Transbertran, S. L., Jaume i Josep Figuera Pla, Transports Poch Pinós, S. L., han prestat el seu servei de transport a la nostra empresa; així també altres com Octavio Palacios Esteban i Contransler Logístics, S. A. Durant aquests 50 anys, la relació comercial entre Grupo Consist, S. A. i les empreses agramuntines ha estat constant. És difícil trobar alguna activitat o empresa dins dels sectors de la construcció, hotels i restaurants, subministraments industrials de tot tipus, alimentació i begudes, bancs, fusteria, jardineria, impremtes i llibreries, tallers de construcció mecànica i un llarg etc., amb qui no s’hagi tingut cap tipus d’intercanvi o negoci. Però avui volem destacar un grup d’empreses a les quals la nostra història està més íntimament relacionada. Ens referim a: Electrici-

tat Albareda, S. L., Tallers Climent, S. L., Instal·lacions Riera, S. L., Construccions Germans Balagueró, S. L. i a Jesús Solé Gibal. La relació amb Tallers Climent, S. A. es remunta a l’any 1971, quan Josep Maria Torra va fer els primers treballs d’un muntacàrrega per a transport intern de materials, incorporant-se un any més tard el seu germà Pere per fer feines de manteniment. Amb Pere Torra hem comptat per fer visites de caràcter tècnic a altres empreses, per desmuntar maquinària que adquiríem a altres fàbriques i després es muntaven en la nostra planta. Són innumerables les modificacions, mecanismes, automatismes, màquines i altres feines de diferents tipus que s’han fet amb la col·laboració dels germans Pere, Josep Maria i Ramon, i el seu fill Ramon, el “Nen”, així com amb la participació dels treballadors del taller Joan, Santi, Josep i Miquel. En referència a l’activitat d’electricitat, la col·laboració des de fa més de 40 anys amb Sebastià Albareda i la posterior incorporació dels seus fills Ignasi, Eduard i Xavier, ha estat igualment decisiva per a Grupo Consist, en poder comptar amb una empresa agramuntina que es dediqués als treballs d’instal·lació elèctrica. A l’igual que Pere Torra en la part mecànica, inicialment amb l’ajuda de


P U B LIC I TAT

P UB LICITAT

Jesús Solé

Antoni Camats

PU B LICITAT

PUBL ICITAT

Sebastià i posteriorment amb la d’Ignasi, s’han desmuntat i posat en marxa moltes màquines comprades a l’estranger. L’adaptació i ampliació de totes les instal·lacions elèctriques per al muntatge de la maquinària d’alta tecnologia s’ha realitzat amb la participació de la família Albareda i també amb els nou operaris que treballen amb ells, com Florian Vasile, Eduard Berenguer i José T. Sánchez. Una altra empresa agramuntina que ha col·laborat des dels inicis amb Grupo Consist ha estat la que avui és Instal·lacions Riera, S. L. És impossible imaginar la instal·lació d’una xarxa per al subministrament de l’aire comprimit, d’aigua, del sistema antiincendis o de cola, sense el treball de Pere Riera. L’adaptació i ampliació de totes les instal·lacions pneumà-

PUBL ICITAT

tiques i aigua per al muntatge de la maquinària d’alta tecnologia s’ha realitzat igualment amb la participació de Pere Riera i el seu fill Joan. La construcció de l’actual nau industrial, que es va inaugurar l’any 1977 al polígon industrial va ser realitzada, per Construccions CEMESA, S. A. i les posteriors ampliacions van ser realitzades per l’empresa Bujvar Construcciones, S. A. (MONVAGA), però han estat múltiples les modificacions i obres que es van fer amb la participació, durant molts anys, de Jesús Solé Gibal i la seva brigada de construcció, en especial amb el treball d’Antoni Camats. Després de la jubilació de Jesús Solé i Antoni Camats, als anys 1997-1998 comença la col·laboració amb l’empresa dels Germans Balagueró, amb qui s’han realitzat moltes

PUBL ICITAT

obres per a l’adaptació de les naus, per a la instal·lació de les noves màquines que s’han muntar en els últims anys. Amb la participació dels germans Balagueró: Josep, Antoni, Jaume i Marcial, el seu fill Josep Maria “Tito”, Ivan Pellicer, qui havia treballar inicialment amb Jesús Solé, Josep Llobet, Francisco Delgado “Kiko”, Carlos Balagueró i altres, vàrem poder inaugurar el CONSIST PARC en la data prevista pel 50è Aniversari. Podem dir, sense cap mena de dubte, que a Grupo Consist, no hi ha cap màquina, instal·lació elèctrica o pneumàtica o obra civil en què no participessin els Torra, els Albareda, els Riera, Jesús Solé o els Balagueró amb les seves corresponents brigades. Senzillament són, també, part de la nostra història. En el transcurs d’aquests 50 anys Grupo Consist ha mantingut la millor col·laboració amb les diferents entitats socials i esportives d’Agramunt, i en especial amb els alcaldes i diferents consistoris que durant aquests 50 anys han estat al davant de l’Ajuntament i que estem segurs continuaran per molts anys. Arribem al final d’aquest curt viatge a la història recent de la nostra empresa, amb l’experiència acumulada durant aquest mig segle i amb la vista posada en el futur, treballant cap a nous objectius, amb la seguretat que aquesta tercera generació seguirà mantenint molt alt el nom de Grupo Consist, la història... continua... ■ [DESEMBRE 2007]

sió 526

47


[DESEMBRE 2007]

si贸 526

49


SOM A RIELLA HISTÒ R IES

per GUILLEM VILADOT

L’hivern va a la falda i m’ensenyava de llegir lletres i números. Si tot anava bé, en premi fèiem el joc del “Cavallet”. I, tots dos, cantàvem: “Arri, arri, cavallet de la serra, de la serra. Arri, arri, cavallet de la serra de Bernet.” I rèiem i ens divertíem tant que jo acabava esgotat. I m’adormia a la falda del pare, limitat pels seus braços, com un ocell. Però, si algun dia jo no tenia ganes de llegir i només volia jugar, el pare s’enfadava i, baixant-me de la falda, em deia: – Vés-te’n, lleig, més que lleig...

MONTSE GUERRERO

uan els blats s’arrupien de fred i el gebre tenyia de blanc l’obaga de les ribes, els tions de casa feien brasa abundosa.

banc, estionava, de tant en tant, el foc i, quiet, el mirava encisat. Després escrivia versos on sortien la mare, la llar i els fills.

El pare, assegut al caixa-

A vegades, el pare em puja-

Q

1

I jo marxava, cap cot, del seu costat mentre ressonava el seu reny per dins del meu cor. I aquelles nits no dormia perquè em sentia com un ocell sense ales. 1 ■

Temps d’estrena, Editorial Selecta, Barcelona (1959).

[DESEMBRE 2007]

sió 526

51


C O L · L A B O R ACIO N S L I T ER À R IES MIC R O R ELAT S

per RICARD BERTRAN

El millor regal mb el cor bategant-li amb força dins del pit, estirava el caparró entre les cames de la gent per veure si entrellucava algun senyal que anunciés l’inici de l’esdeveniment. Però amb prou feines podia albirar el fons del carrer durant uns quants segons, abans que les faldilles d’alguna dona l’obliguessin a estirar el coll buscant un altre forat. Es girà cap al pare amb una súplica a la mirada; altres vegades el pujava al coll, i des d’aquella talaia privilegiada, tenia una perspectiva immillorable de l’espectacle. Però aquell any el pare estava estrany, era allà, darrere seu, però amb posat absent, amb el cap cot, i ni tan sols s’adonà del què li demanava el seu fill. Eren temps difícils aquells, tant el pare com la mare, amb l’ajut d’en “Chicolindo”, la seva mula, treballaven de sol a sol per arrencar algun fruit dels munts de

A

SERAFINA BALASCH

terrossos. La terra era xopa de suor, però no n’hi havia prou. El cel, tossudament serè, feia inútil tots els seus esforços, i les esperances d’una bona collita s’anaven escolant dia a dia. Havia demanat una pilota, només una pilota, però el pare, tot acariciant-li el caparró, amb les mans plenes de durícies, li deia: – No sé... no sé. Potser els Reis no podran dur tot el que els demanen, enguany. I aixecava els ulls al cel, com esperant algun senyal, mentre rondinava entre dents: – Si no plou aviat... De sobte se sentí una remor d’expectació que anà pujant carrer amunt, era el senyal que ja s’acostava el moment! Redoblà els seus esforços per passar al davant, si els Reis el veien segur que li durien la pilota! Però just quan la carrossa del rei Gaspar tombava la cantonada, es posà a plou-

re. Fou un xàfec sobtat que obligà tothom a buscar refugi als portals de les cases. Ell es quedà palplantat al mateix lloc, les gotes de la pluja es barrejaren amb el plor silenciós que li sortia de l’ànima en veure que les carrosses dels Reis trencaven per un carreró abans d’arribar a la plaça. En tombar-se va veure el pare mirant al cel amb una rialla d’orella a orella i els braços estesos amb els palmells de les mans cap amunt, com si volgués amarar-se d’aquella aigua de la que tothom fugia. La mare se’l mirava amb els ulls guspirejant. Llavors l’agafà amb un menat, el pujà al coll i, amb una gairebé oblidada alegria a la veu, li digué: – Ei, pastisset: anem, que hem d’enllustrar les sabates i posar-les al balcó! I ja no pensà més en la pilota, el millor regal no li durien els Reis, li havia dut ja la pluja. ■

[DESEMBRE 2007]

sió 526

53


Resultats i classificacions

G. GATELL LA

AGRAMU C.F.

ES NT CO

E S P O RT S C LUB FU TB O L AGRAMUNT «ESCOL A GERARD GATEL L »

❚ R. Mendoza

www.geocities.com/fcagramunt Segona Regional

Classificació

Tornabous Agramunt G. Gatell Tàrrega Agramunt G. Gatell

2 0 0 3

J

GF

GC

Punts

Tàrrega A

11

37

11

28

Vielha

11

23

13

23

Linyola

11

21

11

23

Bellpuig

11

25

17

20

Sant Guim

11

18

14

19

Ivars d’Urgell

11

12

16

17

Sant Ramon

11

20

22

16

Castellciutat

11

21

25

16

Tornabous

11

23

19

14

Tremp

11

13

15

13

Rialp

11

19

25

12

Oliana

11

15

19

11

Vilanovenca

11

20

24

10

Agramunt

11

18

21

9

Sort

11

19

30

9

Bellcairenc

11

13

35

2

Juvenil Mollerussa Cervera Agramunt G. Gatell

3 Agramunt G. Gatell 1 2 Agramunt G. Gatell 0 5 Fondarella 1

INFANTIL

Classificació

J

GF

GC

Punts

Pla d’Urgell

9

36

14

20

Tàrrega

8

51

3

24

Oliana

8

32

15

20

Garrigues

9

41

20

19

Mollerussa B

8

26

16

16

Mollerussa

9

28

8

19

Agramunt

8

18

11

14

AEM

8

21

13

18

Classificació

J

GF

GC

Punts

Tàrrega B

8

14

14

13

Bordeta

9

28

13

17

E. F. Urgell

8

35

6

24

Cervera

8

22

12

13

Balaguer

8

22

14

17

Guissona

8

28

6

19

E. F. Urgell

8

20

19

8

Baix Segrià

9

17

14

13

Pobla de Segur

8

48

15

16

Bellpuig

8

11

20

7

Andorra

8

15

11

13

Rialp

8

39

14

16

Guissona

8

11

26

7

Fondarella

8

16

35

5

Rialp

9

16

40

4

CADET Agramunt G. Gatell 2 Agramunt G. Gatell 4 Balàfia 3

54

Equip Aleví 07-08. Segona divisió, grup 12. Equip tècnic: Xavier Pedrol (entrenador), Rafa Vadillo (delegat). Jugadors i demarcacions: Marc Vilella (porter), Marc Antequera (defensa lateral), Francisco Tomàs (extrem esquerre), Eduard Ros (defensa central), Mohamed Amin (defensa lateral), Cristian González (davanter dret), Oliver Vadillo (migcampista), Xavier Pedrol (lliure), Joan Coll (migcampista), David Díaz (defensa central), Pau Farré (davanter centre), Roger Cuñat (migcampista), Jordi Planes (davanter), Ivan Sementé (lliure), Ferran Isla (davanter centre), Josep Abellana (davanter esquerre), Jordi Palomino (defensa lateral), Oumar Traorer (migcampista), David Rodríguez (davanter dret), Arnau Martínez (davanter), Cristiana Minero (porter), Adrià Fuentes (migcampista).

sió 526

Mollerussa 2 Les Garrigues 8 Agramunt G. Gatell 0

[DESEMBRE 2007]

Classificació

J

GF

GC

Punts

Agramunt G. Gatell 3 At. Segre 3 Agramunt G. Gatell 3

Ivars d’Urgell 1 Agramunt G. Gatell 0 Bellpuig 2

Balàfia

9

17

28

10

At. Segre

9

20

12

15

Orgel·lia

9

13

17

8

Tàrrega

9

21

14

13

At. Segre

8

12

16

8

Agramunt

7

21

14

12

Almacelles

8

16

46

6

Pla d’Urgell

8

21

11

11

Tremp

8

11

24

4

Artesa-Ponts

8

19

16

11

Agramunt

8

11

32

3

Cervera

7

17

19

10

Pardinyes

8

8

52

1

Bellpuig

8

15

37

4

1 1 1 3

R. MENDOZA

Agramunt G. Gatell Vielha Agramunt G. Gatell Bellpuig


E S P O RT S C LUB FU TB O L AGRAMUNT «ESCOL A GERARD GATEL L »

Ivars d’Urgell

9

8

52

3

Pla d’Urgell

8

8

35

2

Pre-Benjamí

Fondarella

9

2

78

0

Bellpuig

6

3

35

0

Cervera Agramunt G. Gatell Agramunt G. Gatell

ALEVÍ

Benjamí A

Agramunt G. Gatell 7 Oliana 3 Agramunt G. Gatell 4

Pardinyes 0 Agramunt G. Gatell 3 Escola F. Urgell 0

Classificació

J

GF

GC

Punts

Artesa-Ponts

7

37

5

19

Tremp

6

39

8

18

Tàrrega

8

32

10

17

Oliana

9

26

18

16

Pobla de Segur

8

40

14

16

Agramunt

7

24

6

16

E.F. Urgell

8

29

19

12

Pardinyes

8

22

31

9 9

At. Segre

8

13

23

Fondarella

8

13

39

6

Garrigues

9

17

60

4

AEM Agramunt G. Gatell Agramunt G. Gatell

0 0 0

Agramunt G. Gatell 0 Bellpuig 0 Tàrrega 0

Benjamí B AEM Agramunt G. Gatell Agramunt G. Gatell

0 5 0

Agramunt G. Gatell 0 Les Garrigues 0 Orgel·lia 0

0 0 0

Agramunt G. Gatell 0 Bellpuig 4 Ivars d’Urgell 0

(Aquestes categories no disposen de classificació).

Des del C.F. Agramunt “Escola Gerard Gatell” aprofitem aquestes ratlles per desitjar-vos unes bones Festes Nadalenques i feliç Any Nou.

AGENDA DEL MES DE GENER DE 2008 AL CAMP D’ESPORTS Cadet:

Dia 12, a les 15.45 h Dia 26, a les 17.00 h

Agramunt G. Gatell - Tremp Agramunt G. Gatell - Baix Segrià

Aleví:

Dia 16, a les 15.30 h

Agramunt G. Gatell - At. Segre

El senyor

Josep Guinovart i Bertran Fill adoptiu de la Vila d’Agramunt L’alcalde i tota la corporació expressen el seu condol.

Agramunt, 12 de desembre de 2007

[DESEMBRE 2007]

sió 526

55


E S P O RT S B À SQ U ET A G RAMUNT CL UB

Resultats i classificacions a estem al segon mes de competició i el que anunciàvem al començament, s’està produint: Tenim quatre equips que estan complint amb els objectius i en tenim tres que no acaben de rutllar, per diferents motius. Aquestes festes nadalenques haurem de demanar que per a la propera fase tot els vagi millor.

J

SÈNIOR MASCULÍ. GRUP 1 Resultats del mes de novembre: 04/11/07 11/11/07 21/10/07 27/10/07

ARENES BELLPUIG 64 CENG COOPERATIVA D’ARTESA 67 REST. BÒRIA BELL-LLOC 69 BAC AGRAMUNT “A” 104

BAC AGRAMUNT “A” BAC AGRAMUNT “A” BAC AGRAMUNT ”A” C.B. ALPICAT “B”

83 75 75 66

C.B. CALAF

8

6

2

0

431

308

14

C.B. CERVERA MOBEL LINEA

8

6

2

0

452

369

14

MARISTES M. ARAMARK

7

5

2

0

379

331

12

C.B SECÀ 7 CARS

8

3

5

0

281

352

11

CEP VALLFOGONA

8

2

6

0

398

496

10

SANT GUIM PASTORET SEGARRA

8

1

7

0

273

442

9

BAC AGRAMUNT

7

0

7

0

276

450

7

No surten del pou, contra el Secà i el Sant Guim hi havia possibilitat de deixar la cua, però no va poder ser. A les noies els pesa la responsabilitat d’acabar bé el que comencen bé. Per als propers mesos les possibilitats de victòria són molt minses, però mentre hi ha vida hi ha esperança.

CLASSIFICACIÓ

J

G

P

NP

TF

TC

PTS

SEMIC PARDINYES

9

8

1

0

629

459

17

SÈNIOR MASCULÍ. GRUP 2

BAC AGRAMUNT”A”

9

8

1

0

697

596

17

Resultats del mes de novembre:

PEÑA FRAGATINA

9

7

2

0

584

435

16

MARISTES M. GASOSA MI LIMÓN

9

6

3

0

642

542

15

C.B. BALAGUER “B”

8

6

3

0

472

405

14

11/11/07 CENG CALVET 70 BAC AGRAMUNT “B” 32 18/11/07 SERRALERIA MALL TREMP 70 BAC AGRAMUNT “B” 38 25/11/07 BAC AGRAMUNT “B” 65 C.B. BORGES-ARBECA 79

RESTAURANT BÒRIA BELL-LLOC

9

5

4

0

629

565

14

CLASSIFICACIÓ

J

G

P

NP

TF

TC

PTS

PROM. PINTO ROMA C.N. TÀRREGA

9

4

5

0

572

587

13

C.B. SECÀ CONSTR. SIERRA

8

8

0

0

527

353

16

CARNER-CAPPONT

9

4

5

0

572

573

13

SANT GUIM PASTORET SEGARRA

8

7

1

0

473

398

15

ARENES BELLPUIG

9

4

5

0

531

566

13

BÀSQUET TORREFARRERA

8

6

2

0

473

397

14

C.B. SORT-PALLARS SOBIRÀ

9

3

6

0

461

659

12

C.B. ALMACELLES

7

5

2

0

485

395

13

C.B. ALPICAT “B”

9

3

6

0

436

570

12

CAT. FARRATGES-GIESSA BELLVÍS

7

5

2

0

470

439

13

CENG COOPERATIVA D’ARTESA

8

3

5

0

473

509

11

NATURAL ÒPTICS MOLLERUSSA

7

4

3

0

442

375

11

C.B. PONTS

9

1

8

0

485

703

10

C.B. BORGES-ARBECA

8

3

5

0

460

501

11

C.B. JUNEDA

9

0

9

0

459

673

9

SERRALLERIA MALL TREMP

8

3

5

0

500

546

11

Per fi, després d’unes quantes decepcions, els sèniors van guanyar el “derby” contra l’Artesa. Va ser un partit mol tens, amb molta agressivitat i duresa per part dels artesencs, que no van saber pair la primera derrota enfront els nostres. Aquesta victòria va donar ales, per poder fer un gran partit i derrotar un bon Bell-lloc.

SÈNIOR FEMENÍ Resultats del mes de novembre: 04/11/07 BAC AGRAMUNT 54 ST. GUIM PASTORET SEGARRA 63 18/11/07 BAC AGRAMUNT 42 C.B. SECÀ 7 CARS 44 28/10/07 C.B. CERVERA MOBEL LINEA 69 BAC AGRAMUNT 29

56

❚ R. Boncompte

CLASSIFICACIÓ

J

G

P

NP

TF

TC

PTS

NATURAL ÒPTICS MOLLERUSSA

8

6

2

0

517

362

14

C.B. EL PALAU D’ANGLESOLA

8

6

2

0

465

362

14

sió 526

[DESEMBRE 2007]

CENG CALVET

8

2

6

0

387

463

10

ACLE GUISSONA

8

2

6

0

323

477

10

KOMAK TORÀ

7

1

6

0

363

443

8

BAC AGRAMUNT “B”

8

0

8

0

370

486

8

No hi ha manera, no aixequen el cap i continuen a la cua de la classificació. No fan punts i d’aquesta manera és complicat de guanyar. Continuem pensant que es pot fer molt més del que els resultats indiquen, però caldrà esperar alguna reacció.

CADET MASCULÍ Resultats del mes de novembre: 04/11/07 11/11/07 18/11/07 25/11/07

BAC AGRAMUNT NATURAL ÒPTICS MOLLERUSSA “B” BAC AGRAMUNT BAC AGRAMUNT

67 38 57 74

B.C. RIVER ANDORRA “B” BAC AGRAMUNT C.B CERVERA MOBEL LINEA “A” CEP VALLFOGONA

65 79 60 49


INFANTIL FEMENÍ Resultats del mes de novembre: 04/11/07 11/11/07 18/11/07 25/11/07

C.B. CERVERA MOBEL LINEA 57 BAC AGRAMUNT BAC AGRAMUNT 47 CENG AQUÍ NATURA BAC AGRAMUNT 3 PROMO LIAN - C.B. LLEIDA SEDIS HOTEL ANDRIA 50 BAC AGRAMUNT

FÀTIMA PUIG

CLASSIFICACIÓ

J

G

P

NP

TF

TC

6 74 54 0

PTS

SEDIS HOTEL ANDRIA

9

9

0

0

542

94

18

C.B. CALAF

9

7

2

0

378

282

16

C.B. CERVERA MOBEL LINEA

9

4

5

0

280

375

13

PROMO LIAN C.B. LLEIDA

8

4

4

0

373

292

12

CENG AQUÍ NATURA

9

2

7

0

327

529

11

BAC AGRAMUNT

8

0

8

0

104

432

8

No es pot fer més, quan no es té el nivell, en bàsquet és molt difícil d’aconseguir res. L’últim partit enfront el Sedis ho diu tot. A la Seu d’Urgell el nivell femení és altíssim i nosaltres fem el que podem.

MINI MASCULÍ

Equip Sènior Masculí (Grup 2).

Resultats del mes de novembre: CLASSIFICACIÓ

J

G

P

NP

TF

TC

PTS

B.C. RIVER ANDORRA “B”

9

8

1

0

674

514

17 14

04/11/07 BAC AGRAMUNT 24 ESCUDÉ INSTAL·LACIONS BELLPUIG 65 18/11/07 BAC AGRAMUNT 62 CAFÈ LA CUCA - C.N. TÀRREGA 24 25/11/07 BAC AGRAMUNT 27 AVANTMEDIC LLEIDA “C” 63

C.B. CERVERA MOBEL LINEA “A”

9

5

4

0

575

484

C.B. PONTS

9

5

4

0

692

531

14

CLASSIFICACIÓ

J

G

P

NP

TF

TC

BAC AGRAMUNT

9

5

4

0

590

549

14

ESCUDÉ INSTAL·LACIONS BELLPUIG

8

8

0

0

609

286

16

CEP VALLFOGONA

9

4

5

0

470

627

13

AVANTMÈDIC LLEIDA “C”

7

5

2

0

454

277

12

NATURAL ÒPTICS MOLLERUSSA “B”

9

0

9

0

393

689

9

BAC AGRAMUNT

7

3

4

0

272

376

10

CAFE LA CUCA C.N. TÀRREGA

7

2

5

0

331

389

9

C.B. PONTS

7

0

7

0

231

569

7

La victòria enfront el Ponts va donar la força necessària per guanyar el líder (l’Andorra) amb un gran partit en conjunt. Llàstima de l’ensopegada contra el Cervera a casa, que es va perdre per no saber jugar més dur dins la pintura (cosa que ho va permetre l’àrbitre durant tot l’encontre).

INFANTIL MASCULÍ Resultats del mes de novembre:

PTS

Els minis han trobat l’estabilitat que els faltava. Els resultats són els que toquen, cap sorpresa. A veure si mica en mica anem treient els fruits que ens havíem marcat en un bon començament.

NOTÍCIES DEL BAC

11/11/07 NATURAL ÒPTICS MOLLERUSSA”B” 4 BAC AGRAMUNT 54 18/11/07 BAC AGRAMUNT 99 C.B. CERVERA MOBEL LINEA “A” 68 25/11/07 BAC AGRAMUNT 81 CEP VALLFOGONA 31 CLASSIFICACIÓ

J

G

P

NP

TF

TC

BAC AGRAMUNT

7

7

0

0

533

272

PTS 14

C.B. CERVERA MOBEL LINEA “A”

7

5

2

0

430

323

12

C.B. CALAF

7

3

4

0

367

320

10

CEP VALLFOGONA

7

3

4

0

393

420

10

NATURAL ÒPTICS MOLLERUSSA “B”

8

0

8

0

156

534

8

Passeig triomfal dels infantils en aquesta primera fase. Tal com dèiem en l’anterior crònica, el nivell dels nostres infantils és tan diferent als altres que fins i tot no juguen tal com entrenen. Esperem que a la segona volta no els passi factura.

VETERANS BARÇA · La sorpresa de què us parlàvem en la crònica anterior, sobre la Festa del Bàsquet, ja és un fet. El proper 29 de desembre (dissabte) vindran els veterans del Barça a disputar un partit d’exhibició a Agramunt contra els nostres sènior. Us recordeu del Nacho Solozábal, de l’Epi, del Jiménez, del Creus, del Manel Bosch... potser algun d’aquest els veureu jugant. ÉS UNA OCASIÓ QUE NO US HEU DE PERDRE. VENIU A VEURE UNES VELLES GLÒRIES QUE ESTAN MOLT EN FORMA. · Els pre-minis ja han començat les trobades mensuals amb uns bons resultats de moment; els que hi són tenen ganes de jugar i també d’aprendre. Un bon inici quan es tracta d’un joc de conjunt. ■ [DESEMBRE 2007]

sió 526

57


E S P O RT S AT LETISME

ATLETISME

Activitat atlètica a la tardor

Foto de grup amb el nou equipament.

’activitat atlètica s’intensifica a la tardor, abans de l’arribada dels freds més intensos de l’hivern, prova d’això la teniu en aquest ampli resum de les darreres proves en què hem participat els “escatxics”. El dia 11 de novembre 9 “escatxics” i les tres monitores vam participar a la cursa Sant Crist de Balaguer, en què tots els atletes vam córrer la mateixa distància de 1.500 m, en una jornada en què destacaríem la baixa participació. La següent prova on vam participar fou al Cros del Palau d’Anglesola el dia 18 de novembre sota un fred de justícia, en aquesta ocasió hi vam anar 18 “escatxics” amb els següents resultats: en ca-

L Al Cros d’Agramunt, segona prova comarcal classificatòria per a la Final Nacional de Cros Escolar, hi van participar uns 300 atletes, entre ells 23 “escatxics”.

tegoria aleví femení Aida Giménez acabà en 3a posició; en categoria benjamí masculí Oriol Valls fou 5è i Jesús Vidal 7è, mentre que en noies Naima Barkane ocupà el 4t lloc; la categoria pre-benjamí fou liderada pels atletes agramuntins Pau Godoy, que s’imposà en nois, i Lara Giménez, que feia el mateix en noies. I si els pre-benjamins ho fan bé, les noies de P-5 no es queden enrere, en aquesta ocasió cal destacar la cursa que va fer Ariana Llorens que acabà en 5è lloc, superant per primera vegada la seva companya Mar Godoy, dues grans esperances de l’atletisme agramuntí. El mateix dia 18 Aida Giménez participà també en el III Memorial Ramon Blanch

que es disputà a Vilanova de la Barca, on quedà en 1r lloc en la categoria aleví femení. El dia 25 de novembre 15 “escatxics” vam participar al Cros de Bellvís estrenant equipament, ara ja semblem més un equip i ens reconeixem millor a les curses. D’aquest cros cal destacar les actuacions de Pol Morell, 5è en categoria Infantil; Jesús Vidal, 4t en categoria benjamí; Pau Godoy, 1r en pre-benjamí masculí, i Marina Súria i Lara Giménez, 1a i 3a respectivament en categoria pre-benjamí femení. Finalment, el dia 2 de desembre, tingué lloc el Cros d’Agramunt, segona prova comarcal classificatòria per a la Final Nacional de Cros Escolar, en què van participar uns 300 atletes, entre ells 23 “escatxics”. El fet de córrer a casa va fer que alguns de nosaltres estiguéssim més nerviosos del que és habitual per les ganes de fer-ho bé davant la nostra gent, però això no va influir en els nostres resultats, d’entre els que cal destacar Pol Morell, campió de la categoria infantil; Aida Giménez i Clara Secanell, 1a i 4a en categoria aleví; Jesús Vidal i Oriol Valls, 2n i 4t en benjamí masculí; Naima Barkane, 2a en benjamí femení; Pau Godoy, campió de pre-benjamí masculí; i Marina Súria i Lara Giménez, 3a i 4a en pre-benjamí femení. Així mateix els “escatxics” ens vam imposar per equips en les categories aleví femení, benjamí masculí i benjamí femení. ■ [DESEMBRE 2007]

sió 526

59


E S P O RT S C LUB H A N D B OL AGRAMUNT

Resultats i classificacions SÈNIOR MASCULÍ CONTINUA LA BONA RATXA A CASA Després de l’ajustada derrota a Berga, el sènior agramuntí masculí va seguir la bona ratxa dels partits com a local. Aquest cop va guanyar amb autoritat el Rubí. Equip que, tot i ser últim en la classificació, havia perdut tots els partits per la mínima. Però l’Agramunt va sortir amb força des del primer minut i en un partit amb un altíssim treball defensiu només va haver de culminar els atacs sense la pressió d’un marcador ajustat. És difícil destacar un jugador per damunt d’un altre, ja que l’equip està aconseguint jugar a un alt nivell per part de tots els components. Ho demostra el fet que a la primera part l’equip ja guanyava 17 - 9 i tots els jugadors ja havien marcat. La segona part no va tenir més història i l’equip va acabar d’arrodonir el marcador amb un partit força complet. Resultat Final:

C.H.A. 33 - 15 RUBÍ

A. Guerrero / R. Rueda

molt poques errades. L’Edgar aguantava bé al bon pivot del Rubí i en atac el joc col·lectiu superava la defensa visitant. El descans reflectia un esperançador 15 - 12 pels d’Agramunt. La segona part va tenir força alts i baixos, però en els moments decisius l’equip va saber dominar els nervis i marcar gols en atacs molt treballats on els jugadors hi van posar més ganes que cap altre partit. Va ser llavors quan el porter Joel Eroles va realitzar una sèrie d’aturades decisives i l’Eloi Díaz va demostrar que és el millor lateral dret de la categoria amb més de 10 gols, tot i haver de superar una defensa mixta durant bona part del segon període. L’equip va trobar recompensa a l’esforç de les primeres jornades i es va endur dos punts que de ben segur els donarà molts ànims per encarar els darrers partits de la primera volta. Resultat final:

C.H.A. 28 - 27 RUBÍ

SÈNIOR FEMENÍ SÈNIOR LLIGA CATALANA (1ª Fase) | Grup: 3 | Jornada: 7 Classifiació

J

G

E

P

GF

GC

DG

Punts

KH-7 BM GRANOLLERS

5

5

0

0

211

64

147

10

HANDBOL VILAMAJOR

6

5

0

1

141

117

24

10

HANDBOL SANTPEDOR

6

2

0

4

106

141

-35

4

GIA - CH AGRAMUNT

5

1

0

4

89

129

-40

2

CH LUBESA VALLDOREIX

6

1

0

5

70

166

-96

2

JUVENIL FEMENÍ JUVENIL LLIGA CATALANA (1ª Fase) | Grup: 3 | Jornada: 8

Sènior masculí: Albert Garcia, Roger Perucho, Carles Areny, Jordi Capitan, Jesús Villanueva, Òscar Ginestà, Ivan Pellicer, Anton Maciñeira, Ramon Figuera, Marc Garrabou, Toni Sin i Marc. Entrenador: Òscar López. Delegat: Josep Maria Carbó.

G

E

P

GF

GC

DG

Punts

ULL BLAU VILANOVA

8

7

1

0

183

85

98

15

H SANT QUIRZE

8

7

1

0

171

96

75

15

CH CANOVELLES Juvenil 7

4

0

3

125

134

-9

8

CE MOLINS DE REI

2

0

5

116

116

0

4

7

CH AGRAMUNT

6

1

0

5

84

136

-52

2

CE VILANOVA GELTRU

8

0

0

8

4

116

-112

0

NOTÍCIES: HANDBOL FEMENÍ

JUVENIL MASCULÍ

LA ROCIO RUIZ I LA ELISABET CIFUENTES ENTREN AL PLA DE TECNIFICACIÓ

EMOCIONANT VICTÒRIA EN EL DARRER MINUT El juvenil masculí va estrenar el compte de victòries amb un emocionant partit a casa davant el Rubí. Els jugadors blaus van començar el partit amb molta serietat i cometent

J

es dues jugadores de la base del C.H.A., després de la bona actuació en el compromís amb la selecció catalana a Amposta, han estat seleccionades per formar part

L

[DESEMBRE 2007]

sió 526

CLUB HANDBOL

Classificació

61


E S P O RT S C LUB H A N D B OL AGRAMUNT

del CATH. És un pla d’entrenaments de tecnificació per a tota la temporada. Les jugadores es desplaçaran a Lleida de forma periòdica per Rocío Ruíz Elisabet Cifuentes a entrenar junt amb les millors jugadores de la província i millorar el seu joc en tots els aspectes d’una manera més qualificada. En les properes setmanes es donarà a conèixer amb més precisió en què consisteix el CATH. Enhorabona a les dues jugadores del C.H.A.

ESCOLA D’HANDBOL

E

ls més petits de la vila també tenen l’oportunitat de practicar handbol. El C.H.A. ha estat organitzant, conjuntament amb la Federació Catalana d’Handbol, una sèrie de trobades esportives. Amistoses per als més petits a través del mini-handbol on el que compta és la promoció de l’esport i dels valors que comporta. I una mica més competitives per la categoria Infantil on els nens i nenes d’Agramunt podran jugar davant la resta d’equips de la nostra província. Trobada de mini-handbol a Agramunt El proper diumenge 13 de gener se celebrarà a la vila una trobada de tots els clubs de Lleida que tenen equips de mini-handbol masculí i femení (de 9 a 12 anys). Igualada, Tàrrega, Guissona, la Seu d’Urgell i Agramunt. L’objectiu és donar la possibilitat als nens i nenes que juguen a handbol de poder compartir aquest esport i disputar partits amistosos amb equips d’altres poblacions. En cap cas volem que sigui una competició per determinar el millor equip. Trobada Infantil a Agramunt El diumenge 20 de gener tindrà lloc a Agramunt la primera jornada d’handbol per equips de categoria infantil masculí (12 i 13 anys) de la província de Lleida. Els equips infantil masculí de Pardinyes, la Seu d’Urgell, Guissona, Igualada i Agramunt realitzaran una sèrie de partits al Pavelló Poliesportiu durant tot el matí. Tots els nens i nenes que vulguin participar en activitats del C.H.A. només cal que es dirigeixin als responsables dels equips al Pavelló Poliesportiu els dies d’entrenament. També podeu sol·licitar més informació a través del correu electrònic: handbolagramunt@gmail.com EL CLUB HANDBOL AGRAMUNT US DESITJA A TOTS UN MOLT BON NADAL I UN FELIÇ ANY 2008. 62

sió 526

[DESEMBRE 2007]

FUTBOL SALA PREFERENT CATALANA - GRUP 5 Resultats FARMAÒPTICS-OBRES 128 11 - 3 BALAGUER B CALAF 4 - 2 FARMAÒPTICS-OBRES 128 CENG ARTESA 6 - 9 FARMAÒPTICS-OBRES 128 FARMAÒPTICS-OBRES 128 10 - 7 SERVI-STAR 2000 Classifiació

J

G

E

P

GF

GC Punts

LOANCA MARISTES “A”

10

7

2

1

49

38

23

PENYA BARÇA CIUTAT DE LLEIDA “A”

10

6

1

2

48

43

19

CAVAUTO S.E.C. “A”

10

5

3

2

50

49

18

RAJOLÍ D’OR LLARDECANS

10

6

0

4

60

41

18

AGRAMUNT C.H.,FS “A”

10

6

0

4

57

43

18

JUNEDA, F.S.

10

6

0

4

57

48

18

PARADOR - SALA CATS “A”

10

5

2

3

54

52

17

GISPERT PROMOTORS LINYOLA “A”

10

5

1

4

63

52

16

BAR RESTAURANTE MORENO’S CFS “A” 10

4

2

4

51

46

14

ÀRIDS SOLESTANY F.S. CALAF “A”

9

4

2

3

38

33

14

U.E.GUISSONA F.S.

10

3

2

5

39

40

11

SERVI-STAR 2000 “A”

9

3

2

4

53

63

11

CENTRE EXCURSIONISTA NOVA GENT “A” 10

3

2

5

44

63

11

ALCARRÀS, F.S. “A”

8

10

1

1

8

39

45

DE TAPAS TORREFARRERA “A” 10

1

1

8

40

61

4

BALAGUER, C.F.S. “B”

1

0

7

18

43

3

8

EN LÍNIA ASCENDENT Bon mes de novembre per a l’equip de Futbol Sala. L’equip ha sumat 3 victòries en 4 partits. Uns resultats que han permès a l’equip que entrena Josep Maria Carrera situar-se a la part alta de la taula. La primera victòria va ser per golejada contra el Balaguer B (11-3). Una golejada que es va gestar en una segona part, després que l’Agramunt arribés a la mitja part amb un resultat en contra (2-3). En canvi, la següent jornada es va saldar amb una derrota a Calaf (4-2) en el que ha estat el pitjor partit de la temporada, fins al moment. La bona línia de joc i de resultats es va recuperar a la jornada nou contra el Centre Excursionista Nova Gent d’Artesa de Segre. En aquest derbi local, els nostres es van imposar per un 6-9, en un encontre on van destacar les alternatives al marcador. Aquesta bona actuació es va repetir a la jornada següent contra el Servi-Star de Preixana. El partit no es va decidir fins als últims instants però el bon fer de l’Agramunt els va permetre sumar els tres punts. En definitiva, l’equip passa per un bon moment i les principals claus són la bona unió del grup, la qualitat individual i l’experiència en la categoria.


SECCIÓ DE TRIAL Maria Villa

E

l passat dia 11 de novembre, es va realitzar l’última prova del Campionat d’Espanya de trial, que va tenir lloc a Sant Fruitós del Bages. A continuació, hi ha els resultats dels tres pilots que corren amb sènior C i pertanyen al C. H. Agramunt, tots tres pilots van obtenir molt bons resultats: 1r classificat Francesc Recio 22 punts 5è classificat Jaume Vinyals 68 punts 8è classificat Roger Vinyals 84 punts Els resultats finals del Campionat d’Espanya 2007 en la classificació general de Sènior C, són els següents: 1r classificat Francesc Recio 120 punts 2n classificat Jaume Vinyals 75 punts 4t classificat Roger Vinyals 54 punts Enhorabona a tots tres pilots, per als títols aconseguits: FRANCESC RECIO CAMPIÓ D’ESPANYA 2007 JAUME VINYALS SOTSCAMPIÓ D’ESPANYA 2007 ROGER VINYALS 4t D’ESPANYA 2007

I felicitar en especial el Francesc Recio, per haver aconseguit el seu 8è títol de Campió d’Espanya consecutiu, ja que des de l’any 2000 queda Campió. Els tres pilots que corren amb la marca Beta, han collaborat perquè Beta aconsegueixi el campionat d’Espanya per marques: 1 Beta 197 punts 2 Sherco 114 punts 3 Montesa95 punts ■

[DESEMBRE 2007]

sió 526

63


E S P O RT S PATRO N AT MUNICIPAL D’ESPORTS

Cros Escolar Comarcal de l’Urgell l passat diumenge, dia 2 de desembre, es va celebrar el Cros Escolar Comarcal de l’Urgell; una cursa organitzada conjuntament pel Consell Esportiu de l’Urgell, el Patronat Municipal d’Esports, i la Secció d’Atletisme de la mateixa població, i compta, amb la col·laboració de les AMPES dels centres escolars. Enguany, la participació fou un èxit ja que es van sobrepassar totes les expectatives creades. Un total de 289 corredors van poder gaudir d’una matinal d’atletisme que començava a les 10.30 h amb la cursa dels més grans. A mesura que avançava el matí les diferents categories van córrer les distàncies marcades per l’organització. La classificació final per categories va quedar de la següent manera:

CURSA OBERTA MASCULÍ 1 Josep Llobera Torres 2 Alexandre Tàssies Llordés 3 Josep Anton Gardenés CURSA OBERTA FEMENÍ 1 Sandra Sarri Borras 2 Sílvia Puigarnau Coma 3 Gabi Karseska CADET MASCULÍ 1 Pol Costa Capdevila 2 Simó Sahel 3 Carles Ibáñez Gra CADET FEMENÍ 1 Núria Alcántara Rodríguez 2 Samia Babouch El Faquir 3 Rocio Ruíz Serrano INFANTIL MASCULÍ 1 Pol Morell Solé 2 Bachir Sahel 3 Eric Sans Ferrer INFANTIL FEMENÍ 1 Montse Montalà Palau 2 Laia Andreu Vila 3 Isabel Cregezan Boleda ALEVÍ MASCULÍ 1 Ahmed Belhadji Saidi 2 Ferran Porté Vall 3 Youssef Arguig 64

sió 526

[DESEMBRE 2007]

JOSEP ROVIRA

E

Sortida de la curs de pre-benjamins femení 2n.

ALEVÍ FEMENÍ 1 Aida Giménez Bàrrios 2 Isabel Goded Ballesteros 3 Helena Miquel Nabau

Escatxics (PME Agramunt) Xafatolls Xafatolls

INDEPENDENT Escatxics (PME Agramunt) Escatxics (PME Agramunt)

BENJAMINS MASCULÍ 1 Albert Batalla Porta 2 Jesús Vidal Burgos 3 Adrià Espinet Dalmau

Balaguer Escatxics (PME Agramunt) Xafatolls

A.E.E. IES Lo Pla d’Urgell Sant Josep A.E.E. IES Lo Pla d’Urgell

BENJAMINS FEMENÍ 1 Núria Tilló Prats Joventut atlètica d’Arbeca 2 Naima Barkane Amarouch Escatxics (PME Agramunt) 3 Irene Llobera Miró Xafatolls

Joventut Atlètica Arbeca Esbufecs PME Agramunt

PRE-BENJAMINS MASCULÍ 2n 1 Pau Godoy Karseska Escatxics (PME Agramunt) 2 Adrià Cusiné Sarroche Col·legi del Carme 3 Joan Pau Serradell Noguera CEACA

Xafatolls Linyola Xafatolls

Escatxics (PME Agramunt) Sant Josep Joventut Atlètica Arbeca

PRE-BENJAMINS MASCULÍ 1r 1 Jordi Mir Adrià Esbufecs 2 Gerard Batalla Porta Balaguer 3 Aiman Boudaoua Rhafour Esbufecs

Joventut Atlètica Arbeca CEACA CEACA

PRE-BENJAMINS FEMENÍ 2n 1 Blau Ricart Solà Joventut Atlètica d’Arbeca 2 Glòria Flotats Trullos CEACA 3 Marina Súria Asensio Escatxics (PME Agramunt)

Àngel Guimerà Mollerussa Sant Josep

PRE-BENJAMINS FEMENÍ 1r 1 Anna Soldevila Pelegrí Esbufecs 2 Tània Vidal Burgos CEIP Macià Companys 3 Olaya Bouchatab CEIP Macià Companys


MINIS. P3 FEMENÍ 1 Ainara Lario 2 Ivet Flotats 3 Maria Vilanova

CEIP La Creu CEACA Agramunt

MINIS, P5 MASCULÍ 1 Joel Benet CEIP La Creu 2 Arnau Urgell 3 Ot Arnau Sànchez

MINIS P3 MASCULÍ 1 Mohamed Jamai 2 Adrià Delgado 3 Francesc Pujades

Esbufecs CEIP La Creu Agramunt

A l’arribada, tots ells, van rebre una bossa d’obsequis i, el que és més important, la felicitació dels familiars i coneguts que els esperaven amb un gran somriure a la cara.

MINIS P4 FEMENÍ 1 Vania Miret Darias 2 Núria Llordés Coca 3 Mari Valls

CEACA Agramunt CEIP La Creu

MINIS P4 MASCULÍ 1 Adrià Cambero 2 Walid Talbi 3 Jonatan Hernàndez

Agramunt Agramunt

MINIS, P5 FEMENÍ 1 Bouchra Jamai Aborachid Esbufecs 2 Andrea Díaz Esbufecs 3 Ariana Llorens Escatxics (PME Agramunt)

Així, una vegada més s’ha complert l’objectiu principal que busca el Patronat Municipal d’Esports en totes les activitats que organitza, que no és altre que fomentar l’esport i la pràctica esportiva en totes les modalitats i categories. I aquest diumenge ha estat el clar exemple de pràctica esportiva en edat escolar, on ha destacat el seu marcat caràcter lúdic i també social. Ens referim a social, perquè és un esdeveniment que mobilitza un gran nombre de persones que envolten els nens, els acompanyen, els donen consells, els animen, els aconsellen, felicitar un company que ha quedat per davant seu... tots aquests aspectes mostren el caràcter socialitzador de l’esport. ■

[DESEMBRE 2007]

sió 526

65


E S P O RT S C LUB TEN N IS AGRAMUNT

Sopar-vetllada social

La Junta

guany no va coincidir, com és habitual, amb el sopar-vetllada social. Va tenir lloc el mes de juliol, i entre els diferents temes que es van tractar hi va haver el de canvi de junta, quedant constituïda de la següent manera:

JOSEP ROVIRA

President: Pere-Anton Pijuan Anguera Vicepresident: Eduard Sàez Rodríguez Secretària: Montse Vallés Farré Tresorer: Francesc Sangrà Balastegui Vocal: Cornel Dolha Els guardonats posen junt amb l’entrenador, David Gassió; el president, PereAnton Pijuan, i el regidor d’Esports, Antoni Farré.

L’escola de tennis està oberta a tothom i qui s’hi vulgui apuntar es pot adreçar a les pistes del club els dissabtes al matí.

l Club Tennis Agramunt va celebrar el seu habitual sopar-vetllada social el passat 17 de novembre. Enguany el va presidir el regidor d’Esports del nostre ajuntament, Antoni Farré. La vetllada fou amena i força concorreguda, amb molts joves de l’escola de tennis. En el decurs d’aquest sopar es van lliurar els trofeus als guanyadors dels diferents campionats que s’havien organitzat durant la temporada, i que esmentem a continuació:

E

Picar i marxar infantil: Xavier Massip Picar i marxar aleví: Noèlia Vilalta Dobles infantil masculí: 1r Joel Cuberes i Xavier Massip 2n Genar Esteve i Xavier Sangrà Infantil masculí individual: 1r Joel Cuberes 2n Xavier Massip

Infantil masculí individual consolació: 1r Adrià Silvestre 2n Jurgen Oeschcen Infantil femení individual: 1a Núria Niubó 2a Ares Miró Infantil femení individual consolació: 1a Alba Valls 2a Meritxell Aleu Aleví masculí individual: 1r Xavier Massip 2n Pol Pedrós Benjamí masculí individual: 1r Pol Pedrós 2n Xavier Puig Aleví femení individual: 1a Noèlia Vilalta 2a Magalí Ortiz

Tal com és habitual, per cloure la vetllada es va sortejar un pernil i altres obsequis entre els assistents.

Assemblea general L’Assemblea general d’en-

Campionat d’hivern A hores d’ara s’està celebrant un campionat d’hivern a les pistes del club. És en forma de lligueta, ho sigui tots contra tots. S’han fet dos grups, els primers dels quals disputaran les semifinals i la final. Així, doncs, durant unes quantes setmanes hi haurà força activitat amb la disputa d’aquests partits. Si algun soci es vol aputar, encara pot fer-ho trucant al telèfon 637 408 016.

Escola de tennis L’escola de tennis per a joves i adults torna a funcionar a bon ritme. Les classes s’impeteixen entre setmana i els dissabtes al matí. Recordem que estan obertes a tothom i qui es vulgui apuntar ho fer directament al monitor David Gassió, a les pistes del club. ■ [DESEMBRE 2007]

sió 526

67


E S P O RT S C LUB D E B ITL L ES SIÓ D’AGRAMUNT

Lliga 2007-2008

Ramon Joval

res d’ara estem al descans de la lliga i ens trobem a la meitat de la classificació. Esperem tenir més sort a la segona volta i que ens puguem col·locar als primers llocs de la taula. Els resultats de la primera volta han estat els següents:

CLUB DE BITLLES

La Guàrdia 523 punts Sió d’Agramunt 502 »

Els components del Club de Bitlles Sió d’Agramunt, davant la caseta del camp d’esports.

En el descans de la lliga ens trobem a la meitat de la classificació.

questa temporada la lliga es va iniciar de forma negativa per al nostre club. Des del dia 22 de setembre, en què va començar, vam perdre els sis primers partits. Sortosament, però, després ens hem pogut refer i hem aconseguit cinc victòries consecutives. A ho-

A

Sió d’Agramunt 511 La Fuliola 549

» »

Cabanabona 547 Sió d’Agramunt 513

» »

Sió d’Agramunt 546 Ivars B 561

» »

CEPS 544 Sió d’Agramunt 533

» »

Sió d’Agramunt 498 Montgai 549

» »

Sió d’Agramunt 521 Tàrrega 520

» »

Mas Duran 518 Sió d’Agramunt 545

» »

Sió d’Agramunt 584 Tordera 489

» »

L’Eral 502 punts Sió d’Agramunt 556 » Sió d’Agramunt 535 Castellserà 501

» »

Classificació: Equip

CEPS Ivars B Castellserà Cabanabona Montgai Sió d’Agramunt La Guàrdia Tordera Mas Duran Tàrrega L’Eral La Fuliola

Puntuació

17 punts 14 » 14 » 14 » 12 » 10 » 10 » 10 » 8 » 8 » 7 » 6 »

Com hem dit abans, esperem que a la segona volta puguem lluitar pels primers llocs. Dels resultats que es vagin produint ja us n’informaren oportunament. Ara aprofitem l’avinentesa per a desitjar-vos bon Nadal i feliç Any Nou. ■

[DESEMBRE 2007]

sió 526

69


PA RTI T S P OLÍTICS M U N ICIPA LS ER C Secció local d’Agramunt www.esquerra.cat/agramunt

CiU i PSC ens porten els Reis: Plusvàlua i augment d’impostos ben cert quan diuen que els números, a casa dels altres, sempre surten rodons.

ERC

Som una Nació i diem PROU!

En el darrer ple s’acordà restablir la plusvàlua, o el que és el mateix, el tribut directe que grava l’increment de valor que ha experimentat un pis, local o propietat.

També s’acordà incrementar totes les ordenances fiscals, inclòs l’Impost de Béns Immobles

Torna la plusvàlua a Agramunt Arribats a aquestes dates, hom ja pensa en què demanarà als Reis per a l’any vinent. I és clar, la majoria de vegades la carta es fa pensant més en el que un vol que en el que et poden oferir els Reis. Bromes a part, en el darrer ple celebrat el dimarts 20 de novembre, gràcies als vots a favor de CiU, amb l’abstenció del PSC i els vots en contra d’Esquerra, s’acordà restablir la plusvàlua, o el que és el mateix, el tribut directe que grava l’increment de valor que ha experimentat un pis, local o propietat. Per fer-nos una idea més clara: Un propietari que va adquirir un pis ara farà deu anys i que ara se’l vol vendre, amb un valor cadastral de 90.000 €, haurà de pagar a l’Ajuntament d’Agramunt un total de 9.450 €. Sempre hi ha la possibilitat, és clar, de carregar-ho al preu del pis i que sigui el comprador qui se’n faci càrrec. Des del grup municipal d’Esquerra ens hi vam oposar ja que considerem que amb la regressió evident del mercat immobiliari i

l’augment sobredimensionat dels altres impostos municipals no és moment per incorporar aquest tribut. En tot cas, caldria fer-ho progressivament. En la mateixa línia i amb els vots a favor de CiU i PSC, com la majoria de cops, també s’acordà incrementar totes les ordenances fiscals, inclòs l’Impost de Béns Immobles, 2 punts per sobre de l’IPC. On són, doncs, aquelles polítiques socials que diuen que promou el PSC? L’equip de govern de CiU ha justificat aquests augments per tal d’eixugar el deute acumulat a l’ajuntament durant més de 20 anys. No trobeu injust que durant aquests propers quatre anys els vilatans ens haguem de fer càrrec de tot aquest deute acumulat? Tal i com vam expressar en el mateix ple, si s’acabava aprovant aquest augment desmesurat, el grup d’Esquerra treballaria perquè això es veiés reflectit en serveis socials com l’ampliació de la Llar d’infants o del Centre d’assistència primària. Des de l’equip de govern se’ns va deixar clar que no seria pas així i que aquests diners anirien exclusivament a eixugar el deute. Ja és

Com bé deveu saber, el passat dissabte 1 de desembre, la secció local d’Esquerra Republicana va organitzar un autocar per participar a la manifestació sota el lema “Som una Nació i diem PROU!”. Els daltabaixos als trens de rodalies, el poc sentit de responsabilitat de la senyora ministra de Foment i l’eterna reivindicació de poder prendre decisions sense haver de passar per Madrid, eren causes suficients per a donar-hi suport. És una altra evidència que aquell estatut que el Sr. Mas va pactar a la Moncloa i que la majoria de partits catalans van donar com a bo, no deixa de ser el que hem tingut sempre. A nivell d’Agramunt, el grup CiU no ho deu pas creure així ja que en cap moment s’ha manifestat al respecte. En tot cas, volem agrair a tots aquells que vau venir a Barcelona, sigui amb l’autocar organitzat per Esquerra com a nivell particular, i encoratjar-vos a seguir treballant per aquest gran país que cada cop ens el fan sentir més petit.

NOTA D’ACLARIMENT Retribucions mensuals totals: - Equip de Govern, aquesta legislatura: 4.822 €/mes Dedicació: 330 hores/mes - Equip de Govern, la passada legislatura: 4.411 €/mes Dedicació: 565 hores/mes Bones Festes a tots i fins l’any vinent! ■ [DESEMBRE 2007]

sió 526

71


L ' A J U N TA MEN T I NFO R MA

PLE ORDINARI, 29-11-2007 APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES NNSS EN RELACIÓ AMB L’ALIENACIÓ SUD DEL C. CONTROL

S’acordà aprovar inicialment la modificació puntual de les NNSS del Planejament urbà d’Agramunt amb la finalitat d’adequar l’ordenació urbanística de l’àmbit que és al sud del carrer Control a la realitat física del lloc i al límit real entre la propietat pública i privada, desplaçant l’alienació viària definida en els plànols de les NNSS del Planejament vigent en l’àmbit de la modificació, en direcció sud, fins a fer-la coincidir amb l’alienació de façana realment edificada en el lloc i possibilitar l’edificació dels solars de l’àmbit amb façana al C. Control, per tal d’evitar, en les noves edificacions i/o substitució progressiva de les existents, l’aparició d’un front de parets mitgeres vistes des de l’espai públic que avui constitueix el C.Control. I suspendre, fins a l’aprovació definitiva de la Modificació Puntual de NNSS de Planejament i com a màxim d’un any, l’atorgament de llicències d’edificació i d’instal·lació o ampliació d’activitats o usos concrets i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial que facin referència a la zona afectada per l’àmbit concret. RATIFICACIÓ DE L’ACORD DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL DE DATA 8 D’OCTUBRE DE 2007 AUTORITZANT L’AJUNTAMENT DE PUIGVERD D’AGRAMUNT PER A LES OBRES DE SUBSTITUCIÓ DE BOMBEIG I CANONADA D’ABASTAMENT D’AIGUA POTABLE A PUIGVERD D’AGRAMUNT I CONSTRUCCIÓ D’UNA BASSA A AGRAMUNT

Ratificar l’acord de la Junta de Govern Local de data 8 d’octubre de 2007 on s’acordà aprovar els projectes “Obres de Substitució del bombeig i canonada d’Abastament d’Aigua potable a Puigverd d’Agramunt” i “Construcció d’una bassa de 5000 m3”. Aquests projectes s’han d’executar, en part, al terme municipal d’Agramunt i s’autoritzà a l’Ajuntament de Puigverd d’Agramunt l’execució de les obres esmentades. MODIFICACIÓ DE L’ART.2.1.6. DE L’ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DE L’EMPLAÇAMENT I DE LES MESURES CORRECTORES A DISPOSAR EN LES ACTIVITATS RAMADERES DEL TERME MUNICIPAL D’AGRAMUNT S’aprovà la modificació de l’art. 2.1.6 de l’Ordenança Municipal núm. 30 reguladora de l’emplaçament i de les mesures correctores a disposar en les activitats ramaderes del terme municipal d’Agramunt. PROGRAMA D’INVERSIONS 2007: CONTRACTACIÓ PRÉSTEC 390.992,51 €. S’aprovà la concertació d’una operació de crèdit a llarg termini amb l’entitat de Banc de crèdit Local per import de 390.992,51 € destinades a finançar el programa d’inversions de l’exercici del 2007. APROVACIÓ DELS COMPTES GENERALS 2006 S’aprovà els comptes generals municipals corresponents a l’exercici econòmic de 2006.

APROVACIÓ DEL PLA MUNICIPAL D’ADEQUACIÓ DE LA IL·LUMINACIÓ EXTERIOR ALS REQUERIMENTS DE LA LLEI 6/2001 O EL DECRET 82/2005 PER A LA PROTECCIÓ DEL MEDI NOCTURN I APROVAR LA PROPOSTA DE ZONIFICACIÓ D’AGRAMUNT

S’acordà sol·licitar que es modifiqui la proposta de zonificació que el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha tramès a l’Ajuntament segons la protecció a la contaminació lluminosa per als nuclis agregats: Montclar, Donzell d’Urgell, les Puelles, Mafet i Almenara Alta que passin a estar com a zona E3 a efectes que són nuclis urbans de població. S’aprovà el Pla Municipal d’adequació de la il·luminació exterior existent d’Agramunt redactat per l’Enginyeria Arqués, SL. Se sol·licità al Departament de medi Ambient i Habitatge l’excepció del seu compliment per a la il·luminació dels monuments històrics següents: l’Església de Santa Maria i l’edifici de l’Ajuntament tenint en compte l’interès històric i arquitectònic. LLICÈNCIES D’OBRES LLUÍS MELGOSA AMPURDANÉS per construir un cobert per a usos agrícoles adossat a la nau existent. Partida Canimasos. REHABILITACIONS RONCAL CORTIÑES, SL per ocupar la via pública amb un contenidor. C. Raval de Puigverd. FRANCISCO ESTEBAN GARCIA per fer una barbacoa al jardí. C. Pau Casals. TALLER J. VALLS, SL per reduir l’obertura, canviar la porta del taller i per arranjar façana del taller. Ctra. Tàrrega. TURRONES ROIG, SA per col·locar una arqueta de separadors de residus soterrada. Ctra. L-303. RAMON PARÍS GUAL per canviar les portes interiors i les d’entrada als habitatges, adequar la instal·lació elèctrica, repicar i arrebossar les parets de la galeria. C. Sabateria. TORRONS VICENS, SA per enrajolar el terra i per pintar provisionalment la fusta de la façana del local. C. Sió. XAVIER RUBINAT FIGUERA per un dret de connexió d’aigua definitiva a la xarxa general. Av. Esports. OBRES I MILLORES AGRAMUNT, SL per arranjar i pintar la façana de l’habitatge, per enrajolar el terra dels baixos i per ocupar la via pública amb materials per obres i una bastida. C. Vilavella. ENDESA DISTRIBUCION ELECTRICA, S.L.U. per obrir una rasa per l’estesa de noves línies elèctriques subterrànies per tal de millorar la xarxa de distribució d’energia elèctrica. Av. Ribera del Sió. CARME RUIZ AGUILERA per un dret de connexió d’aigua definitiva a la xarxa general. C. Camí de les Masies. SERVIDEU, SL per un dret de connexió d’aigua definitiva a la xarxa general. C. Agustí Ros. JAUME TOMÀS ESPINAL per enrajolar i canviar els sanitaris del lavabo. Pl. Pou. ENI 2000, SL per llicència de primera utilització, edifici plurifamiliar entre mitgeres - 11 habitatges, 3 locals, garatge i trasters mitgeres. Av. Marià Jolonch. COMPLEX LLURBA, SL per llicència de primera utilització, distribució interior d’un espai destinat a traster per adequar-lo a l’ús d’habitatge. Av. Marià Jolonch. RAMON CUÑAT MARQUILLES per arranjar i pintar la façana de l’habitatge. C. Sió. ENDESA DISTRIBUCION ELECTRICA S.L.U per obrir una rasa per instal·lar una línia subterrània de BT, per ampliar la potència (Farmaoptics, SA). C. Ronda Molinal. [DESEMBRE 2007]

sió 526

73


A LMA N A C Les fases de la lluna:

GENER Mes de 31 dies, primer del nostre calendari. Els dies són curts i freds: som a ple hivern. Aquest mes no existia en l’antic calendari romà, que començava pel març. Fou afegit en el calendari de Numa Pompili i col·locat a l’inici de l’any. La reforma gregoriana el mantingué en el mateix lloc. El seu nom llatí és januarius que deriva probablement de Janus, divinitat a la qual se li atribueix dues cares com el mes de gener, que gira una cara cap a l’any vell i l’altra cap al nou. També pot ser que derivi de la paraula janua (porta), ja que el gener, com a primer dels mesos, és la porta de l’any. El dia 1 el sol surt a les 7h 17m, i es pon a les 16h 33m. El dia 31 el sol surt a les 7h 04m, i es pon a les 17h 06m El dia 20 el sol entra a la constel·lació d’AQUARI.

DATES ASSENYALADES I COSTUMARI Costums del mes de gener. En ser un temps de fredor era preferit per jugar a pilota tant pels infants com per la gent gran. Antigament les pilotes les feien els sabaters i el gener era el temps típic de fer pilotes, després d’haver treballat a desdir fent sabates per les festes de Nadal. Les pilotes antigues eren botarudes i deformes però així que hom les havia trincat (fer-les botre una vegada), ja prenien la forma esfèrica perfecta. Avui quan es vol qualificar una cosa de completament nova i no estrenada, es diu que és nova de trinca, és a dir, ni tan sols provada. Pel gener comença la posta de l’aviram i es posaven les primeres llocades. També es creia que l’aigua del gener no és bona per a beure i que es polla i cuca a les cisternes. A les comarques pobres d’aigua tancaven les cisternes perquè no hi entrés l’aigua de la pluja de gener. Pollet que ve pel gener L’aigua de gener, pel juny me’l menjaré. cucada sol ser. Dia 1. Diada de Cap d’Any. Dia 6: Epifania del Senyor. Adoració dels Reis. Dia 17: Sant Antoni, Abat. Dia 31: Dijous Gras.

EFEMÈRIDES DEL MES Notícies del síndic que Agramunt envia a les Corts Catalanes el 1626 i el 1701. Ramon de Siscar en les notes manuscrites que va deixar, i que es recullen al llibre Episo-

Demografia

Lluna nova

el dia 8

Quart creixent

el dia 15

Lluna plena

el dia 22

Quart minvant

el dia 30

(Mes de novembre de 2007)

dis de l’Agramunt dels segles XVII i XVIII, diu textualment: en las Cortes de Barcelona de 1626 asistió un síndico de la villa. En las de 1701 se envió al Dr. José Balaguer y Amat (último representante en las antiguas Cortes). Agramunt, com a vila reial, tenia el dret a enviar un representant a les Corts Catalanes, conegut com a síndic o diputat. Aquest s’integrava al braç reial, que juntament amb el braç nobiliari i el braç eclesiàstic formaven les Corts. Les Corts Catalanes de 1626 van ser convocades pel rei Felip III (IV de Castella). S’hi va presentar el projecte del seu primer ministre el conde-duque de Olivares conegut com la Unió d’Armes. Volia formar un exèrcit de 140.000 homes armats per participar en la Guerra dels Trenta Anys on es disputava amb França la supremacia a Europa. 16.000 d’aquests soldats havien de sortir de Catalunya. Els tres braços de les Corts es van oposar a aquest reclutament perquè anava en contra de les Constitucions de Catalunya, que només permetia reclutar soldats per a la defensa del país. En vistes a la negativa, el rei, enfadat, va suspendre les sessions de les Corts. Les va tornar a convocar el 1632, on altre cop es va trobar amb la negativa dels catalans. Aquests enfrontaments són l’origen de la Guerra dels Segadors. Les Corts Catalanes de 1701 van ser convocades pel rei Felip V, duc d’Anjou, el dia 13 d’octubre i van durar fins al 14 de gener de 1702. Foren molt positives tant per al rei com per als catalans, que reconeixien el borbó com a comte de Barcelona, mentre que aquest acceptava el sistema polític constitucional i pactista català. El rei trencava també el monopoli castellà del comerç americà i permetia que dos vaixells sortissin cap a les colònies americanes des de Barcelona. Més tard, el 1705, les relacions entre la corona i Catalunya empitjoraren i va començar la Guerra de Successió.

NAIXEMENTS Aminata Traore Joeke Salvadó i Vossen Ciara Camila Ramírez i Espinoza Guillem Martí i Cuartero Kevin Adan i Ruiz Rania Zahti Aina Figuera i Fernàndez DEFUNCIONS Raimunda Samarra i Viladrich Remedios Martín i Expósito Josep Bernaus i Codina Filomena Sorribes i Novell

dia 4 dia 6 dia 7 dia 12 dia 12 dia 14 dia 16

81 anys, dia 14 73 anys, dia 18 90 anys, dia 20 70 anys, dia 22

R. Bernaus i Santacreu

Temps

GRÀFICA DE LES TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES I DE LES PRECIPITACIONS CORRESPONENTS AL MES DE NOVEMBRE °C

l./m2

40

40

35

35

30

30

25

25

20

20

15

15

TEMPERATURES EXTREMES DEL NOVEMBRE

10

10

5

5

0

0

Màxima del mes ............................. 16°, dia 21 Mínima del mes ..............................–7°, dia 17 Oscil·lació extrema mensual ........................23° Mitja de les màximes ...........................10,033° Mitja de les mínimes .............................0,833° Mitja de les mitjanes .............................5,433°

–5 1

2

3

4

5

6

7

8

PLUJA CAIGUDA DURANT EL NOVEMBRE Dia 19........................................ Dia 20........................................ TOTAL ........................................

1,0 l./m2 11,6 l./m2 12,6 l./m2

9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 Dies

Temperatura màxima:

Temperatura mínima:

Precipitacions:

L’observador: Deudat Pont

[DESEMBRE 2007]

sió 526

75


LLEU R E A MEN ITATS

Les 7 diferències ❚ per Ricard Bertran

Amb la tradicional cantada de nadales a les escales de l’església, es clou cada any el Mercat de Nadal. La foto de l'esquerra és l’original, mentre que a la de la dreta s’han fet set modificacions. A veure si les trobeu!

❚ Coordina Rosa Maria Sera

SALT DE CAVALL

ELIMINOGRAMA

Començant per la síl·laba on assenyala la fletxa, i fent el moviment del CAVALL als escacs, trobareu un refrany català. Solució a les 7 diferències:

guar

mir

Hom

en

es

tot,

en

dor

i

dar

tar

no

pot

en

l’hort.

Per eliminació, trobeu una paraula de sis lletres relacionada amb el primer dels deu mots que us donem. Després de la igualtat hi ha indicat el nombre de lletres de la paraula incògnita.

Solució a l’ELIMINOGRAMA

Miquel. Solució al SALT DE CAVALL, per P.R.:

Hom no pot estar en tot, en dormir i en guardar l’hort. [DESEMBRE 2007]

sió 526

77


LA FOTO

per JOSEP BERTRAN

D

onant tombs pels voltants de la Vila et pots trobar amb alguns presents com aquest situat al final del carrer del Canal. Vora el camí algú hi ha deixat les restes d’alguna neteja o obra feta a casa. Abans això es donava amb assiduïtat, però la installació d’abocadors controlats i deixalleries van aconseguir que aquests abocaments incontrolats anessin desapareixent. Però com es veu, no pas del tot. Són actituds incíviques que caldria que fossin perseguides per les autoritats competents. Les deixalles sempre deixen rastre dels seus autors.

L A C A L AISER A PER N A D A L CADA OVEL L A AL SEU CORRAL

per SERAFINA BALASCH

[DESEMBRE 2007]

sió 526

79


80

si贸 526

[DESEMBRE 2007]


REVISTA SIÓ. Núm 526 - Any XLIV - Desembre 2007