Page 1

la revista d’Agramunt i de la Ribera www.revistasio.cat • redaccio@revistasio.cat

Núm. 525 • Any XLIV • Novembre 2007

SIÓ guanya el premi Culturàlia 07 Entrevista amb Maria Teresa Huguet

L’Ajuntament passa comptes de la Festa Major: Sortides, 117.126 € Entrades, 35.296 € [NOVEMBRE 2007]

sió 525

1


Núm. 525 - Any XLIV - Novembre 2007

ESTIMATS LECTORS ......................... 3

OPINIÓ

ACTUALITAT

El celobert - Els nostres parlars ............................ 23

Fets del mes - Agramunt a Itàlia .............................. - Premis Fira ....................................... - Els torrons a la tele ........................... - Visita a l’Institut ................................ - Polígon enllestit ................................ - Exposició a l’Espai ............................ - Presentació llibre ..............................

5 7 8 8 8 9 9

REPORTATGE Patrimoni - Segla Molinal .................................... 11

Associació contra el càncer - Recaptació Fira del Torró .................. 13

Encara que amb un cert retard, la tardor ja ha arribat. Ho hem exemplaritzat a la portada d’aquest novembre amb les imatges del canal buit i els colors ocres de les fulles dels arbres de la banqueta. A la primavera el canal tornarà a ser ple i els arbres tindran les fulles verdes. (Josep Bertran)

Els lectors escriuen - Agramunt i els Amics de l’Arquitectura Popular......................... 27 - L’independentisme ............................ 29 ENTREVISTA M. Teresa Huguet i Escasany - Una nova etapa a la seva vida ........... 31 ENSENYAMENT

ENTITATS

PORTADA:

Gent, fets, coses... - Oficis: caçador (diverses modalitats) ... 25

- L’acudit d’en Creus ........................... 13 Bombers voluntaris d’Agramunt - Curs de formació continuada ............ 15 CULTURA Patrimoni documental - Els pergamins de l’arxiu Benet Segarrenc ................................ 17

Finestra educativa - Projecte apadrinament ...................... 37 - Assemblea general............................ 39 PUBLICITAT Grupo Consist - Àrea Administrativa .......................... - Àrea Comercial ................................. - Àrea Producció ................................. - Els treballadors ................................. - Representants sindicals .................... - Activitats del Consist Parc ................

40 41 41 42 43 45

SOM A RIELLA Històries - La llaurada ........................................ 47 COL·LABORACIONS LITERÀRIES Microrelats - Comiat .............................................. 49 ESPORTS

Amb motiu de la seva jubilació com a professora, publiquem una entrevista amb M. Teresa Huguet en què fa un ampli repàs de la seva trajectòria per l’IES Ribera del Sió.

31

- Club Futbol Agramunt ....................... - Bàsquet Agramunt Club .................... - Atletisme........................................... - Club Handbol Agramunt ...................

51 54 57 59

PARTITS POLÍTICS MUNICIPALS - El Consell Comarcal també vol cobrar .......................................... 63 REGIDORIES MUNICIPALS - El Programa Integral d’Acollida al municipi d’Agramunt ..................... 65 L’AJUNTAMENT INFORMA ................. 66 ALMANAC .......................................... 71

17 S’estan catalogant els pergamins de l’arxiu Benet Segarrenc de Mafet, la majoria dels quals fan referència a Agramunt i més concretament al temple parroquial de Santa Maria. 2

sió 525

[NOVEMBRE 2007]

LLEURE - Amenitats ......................................... 73 LA FOTO ............................................ 75 LA CALAISERA ................................... 75


E S T I M ATS L E C T O R S ... er pagar la Festa Major de 1981 l’Ajuntament es va gastar 1.654.838 pessetes (9.946 €) però en va ingressar 1.694.200 (10.182 €). És a dir que encara hi va guanyar 236 €. Enguany, pel cap baix, l’Ajuntament hi ha hagut de posar 81.229,95 euros (13.615.358 pessetes), segons la liquidació que s’ha fet pública, per primera vegada des de fa molts anys.

P

És una quantitat molt important destinada a l’esbarjo, majoritàriament pur i dur. Els ajuntaments d’arreu es comencen a plantejar la conveniència de finançar íntegrament aquesta mena de disbauxa, quan hi ha tantes altres necessitats a les quals no es pot arribar amb el magre finançament municipal. Però al ciutadà l’han acostumat a la barra lliure i ara, és clar, qui és l’eixerit que li fa pagar la consumició, ni que sigui una part? És evident que molts dels actes

de la Festa Major s’han de sufragar amb els diners públics. Però no pas tots, especialment els que valen més diners. El consumidor hi ha d’aportar, si no tot, una bona part del pressupost. O és un pecat pagar entrada per anar a ballar o a un concert de rock, com fan els que van al teatre?

Ramon Creus Aquest mes publiquem la darrera col·laboració del nostre dibuixant per excel·lència, en Ramon Creus. Plega per voluntat pròpia, com els lectors llegiran en una nota que ell els adreça. Amb en Creus es trenca la darrera anella que ens unia permanentment amb l’equip fundador de SIÓ. Sortosament encara ens queda, ni que sigui amb les seves col·laboracions esporàdiques, en Jaume Cots. Des de l’any fundacional de 1964 en Ramon Creus no ha deixat de participar en cada

un dels números de la revista i en molts dels col·leccionables. Sempre puntual amb el seu acudit mensual i amb les collaboracions que se li anaven demanant. L’humor dels seus acudits no eren, en general, de la línia ideològica de SIÓ. Durant els anys de la transició democràtica els seus acudits servaven un pensament que la revista combatia. Mai, però, no se li va fer cap tipus d’observació. En Creus va mantenir sempre la seva llibertat d’expressió i la seva manera de veure el món, encara que estigués tan allunyada de l’ideari de la revista. Ara ens deixa per voluntat pròpia i ho lamentem, al temps que li agraïm, una vegada més, la seva dedicació i el seu amor a SIÓ. Afectuosament, Bernat Jofre Agramunt, novembre de 2007

CRÈDITS Redactors: Ramon Bernaus, Josep Bertran, Pasqual Castellà, Joan Pijuan, Antoni Ponsa, Joan Puig, Josep Rovira i Anna Santacreu. Col·laboradors: Serafina Balasch, Ricard Bertran, Jaume Cots, Ramon Creus, Montse Guerrero, Deudat Pont, Paulí Ribera i Rosa Maria Sera. Responsable pàgina web: Ramon Bernaus Vila. Edita: Col·lectiu de Redactors d'Agramunt Amb la col·laboració del departament de Cultura de la Generalitat, l'IEI de la Diputació de Lleida i l'Ajuntament d'Agramunt

Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Premi Humbert Torres d'Òmnium Cultural 1988 ■ Premi "Tassis-Torrent" Dip. de Barcelona 1989 Pregoner Festa Major d’Agramunt 2007 ■ Premi Culturàlia 2007

Torronaire d'Honor 2004

Imprimeix: Impremta-Òfset Barnola - Dipòsit Legal: L-138-1964 Redacció i Administració: C/. Ensenyament, 17 - Apartat de Correus, 10 - 25310 Agramunt (Urgell) Subscripció anual: 32 € - Número solt: 2,90 € Per a subscripcions i anuncis: Pilar Figuera. Tel. 973 39 20 42 La redacció, manifesta la no obligació d'acceptar totes i cadascuna de les col·laboracions rebudes. Per altra banda, la publicació dels articles signats, no significa l'acceptació implícita del seu contingut per part de l'equip redactor. Es recorda que els treballs que enviïn els col·laboradors a SIÓ, han d'estar escrits a màquina, signats, amb l'adreça i el D.N.I.; si bé, es publicaran amb pseudònim, sempre que els autors ho vulguin. Es prega també, que no passin de foli i mig. Els escrits que arribin a SIÓ, perquè puguin sortir publicats en el mes de la data de la revista, han d'ésser presentats a la redacció (Apartat 10) abans del dia 25 del mes anterior.

[NOVEMBRE 2007]

sió 525

3


A C T U A LITAT FETS D EL M E S

per JOSEP BERTRAN

Agramunt a Itàlia

1

a nostra Vila va ser la convidada d’honor a la Festa del Torrone que els dies 16, 17 i 18 de novembre es va celebrar a la ciutat italiana de Cremona.

L

3

2

Recordem que el director d’aquest certamen va venir a la passada edició de la Fira del Torró. La delegació oficial estava formada per l’alcalde, Amadeu Padullés; la directora

[NOVEMBRE 2007]

sió 525

5


▼ 2. Van formar part del jurat d’un concurs d’escultures fetes amb torró. En aquesta imatge examinen les obres presentades. 3. Fullejant els exemplars de la revista SIÓ en què es recull la informació de la nostra Fira. 4. Espectacle tradicional escenificant un casament amb personatges vestits de l’època. 5. Les grans places del centre de la ciutat s’omplen de gom a gom per visitar les parades de torrons i de xocolata.

de la Fira del Torró, Elisabet Vicens i el tècnic del certamen, Josep Bertran. A més, el dissabte, hi van assistir a nivell privat dos representants de Torrons Lluch. L’Alcalde i acompanyants van ser rebuts per les autoritats locals. Els agramuntins van oferir una col·lecció dels dibuixos que es fan cada any per la Fira com a obsequi als participants i uns exemplars del SIÓ que recull les informacions del certamen. Els representants agramuntins van ser molt ben atesos en tot moment i van partici-

de noces de dos nobles. Una altra de les característiques que fan que la ciutat sigui coneguda arreu del món, és que és construeixen el famosos violins Stradivarius. Les parades dels torrons i també de la xocolata estan situades en les grans places que hi ha al centre de la ciutat que s’omplen de gom a gom. És també allà on es representa l’espectacle principal molt vistós amb nombrosos personatges vestits de l’època, amb comparses, bandes de música, cavallers i figurants.

par en els principals actes de la festa torronaira com la inauguració oficial, la recreació històrica dels orígens dels torrons de Cremona, van formar part del jurat del concurs d’escultures amb torró, entre altres activitats. Cremona és una ciutat d’uns 70.000 habitants que compta amb un gran patrimoni arquitectònic i monumental com el campanar més alt d’Europa, el Torrazo. Precisament la llegenda del seu torró diu que aquest dolç es va inventar per poder confeccionar aquest campanar com a regal

Premis Fira L

a Fira va premiar amb quatre caps de setmana per a dos persones als guanyadors del sorteig de les butlletes que es van dipositar durant la passada Fira del Torró. Els guanyadors van ser Carme Sàez, de Lleida; Mercè Cirera, de Palau de Plegamans; Julián Ortíz, de Barcelona, i Virginia Pérez, d’Igualada. Els guanyadors es van allotjar a la casa rural “La Colomina” de Mafet. [NOVEMBRE 2007]

sió 525

1. Delegació agramuntina desplaçada a Cremona.

5

JOSEP BERTRAN

4

7


1 JOSEP BERTRAN

2 JOSEP BERTRAN

El torró agramuntí és el protagonista del primer capítol d’una nova sèrie que s’està gravant per a TV3.

1. Els torrons a la tele El torró agramuntí és el protagonista del primer capítol de la nova sèrie que està gravant la productora Set Màgic per a TV3. La sèrie, amb el títol Dolça Catalunya està de-

dicada a presentar els postres més populars de Catalunya. El nostre torró obrirà la sèrie des de la plaça del Mercat des d’on la presentadora del programa en fa la introducció. A més dels torrons tradicionals, i com ingredient d’altres

postres elaborats per Ramon Ribera, s’oferiran imatges històriques i actuals de la Vila.

2. Visita a l’Institut El director dels serveis territorials d’Educació, Antoni Llebot, va visitar els tres centres d’ensenyament de la Vila el dia 30 d’octubre. A l’IES Ribera del Sió va fer un recorregut per totes les instal·lacions i es va entrevistar amb la direcció i l’AMPA. El responsable territorial es va comprometre a crear un cicle formatiu combinat d’administració i informàtica i amb possibilitats d’oferir-ne un altre d’auxiliars d’òptica amb la col·laboració de la firma agramuntina Farmaoptics. De l’ampliació i millora de les instal·lacions, no en va dir gran cosa.

3. Polígon enllestit

3 JOSEP BERTRAN

8

sió 525

[NOVEMBRE 2007]

L’Institut Català del Sòl, Incasòl, ha acabat les obres de construcció del nou polígon industrial, la Torre, i ben aviat publicarà les condicions de venda de les parcel·les que s’adjudicaran a través


A partir del 2 de desembre, tant l’Espai com Lo Pardal acolliran una mostra de gravats de l’artista Lluís Trepat.

JOSEP BERTRAN

4

JOSEP BERTRAN

A C T UA LITAT FETS DEL M E S

5

de concurs subhasta. El polígon té una superfície total de 128.000 metres quadrats, dels quals 83.560 corresponen a parcel·les industrials i la resta a vials, zones verdes i equipaments. La majoria de les parcel·les tenen entre 700 i 800 metres quadrats; 8 són de 1.700 i una de 25.000.

es pot veure a l’Espai Guinovart un exposició de l’artista Carmen de la Calzada que ha titulat Oh la mar d’allò!!. A partir del 2 de desembre, tant l’Espai com Lo Pardal acolliran una mostra de gravats de l’artista Lluís Trepat. Aquesta exposició es fa conjuntament amb els museus de la Segarra, l’Urgell i la Noguera.

4. Exposició a l’Espai

5. Presentació llibre

Fins al 30 d’aquest mes

La historiadora Assumpta

EN CREUS ES DESPEDEIX

PREMI CULTURÀLIA

L

a nostra revista ha estat guardonada amb el premi Culturàlia 2007 en l’apartat comarcal que des de fa 10 anys convoca el Centre Cultural de Tàrrega. El lliurament del guardó corresponent, una escultura original, es farà durant la vetllada social i cultural que se celebrarà el dia 24 de novembre a la capital de l’Urgell. Els premis Culturàlia es concedeixen a persones, institucions i entitats que han contribuït al desenvolupament cultural i cívic de Tàrrega i la comarca de l’Urgell.

Montellà va presentar a la nostra Vila el seu llibre La maternitat d’Elna, una obra que descobreix un dels capítols més dramàtics, tendres i desconeguts de la postguerra. Entre 1939 i 1944 la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz, va salvar la vida de 597 infants. Eren fills d’exiliades catalanes i espanyoles que malvivien en condicions molt penoses en els camps de concentració del sud de França. ■

M

olt bons amics redactors i col·laboradors de SIÓ. Per motius de salut i amb el sentiment més profund del meu cor, he hagut de prendre la decisió de deixar el meu acudit després de tants anys en la revista. M’agradaria que publiquéssiu aquesta nova situació i que la lectora o el lector em perdonin, si alguna vegada els he ferit la sensibilitat. Amb afecte, Ramon Creus

[NOVEMBRE 2007]

sió 525

9


R E P O RTATGE PATRIMO N I

per JOSEP BERTRAN

NICO CARRION

NICO CARRION

Segla Molinal

Dues imatges de la Segla Molinal soterrada, amb la volta de pedra que encara es conserva avui dia.

Hem posat algunes indicacions en aquest plànol de principis del segle XVIII, perquè el lector es faci una idea per on transcorria la Segla Molinal en arribar al carrer Estudis Nous fins a la bassa del molí.

C. Estudis Nous

imerà Av. Àngel Gu

Bassa del molí

Recorregut Segla Molinal

Cal Galceran

ia és gl Es

ins a l’arribada del Canal d’Urgell la principal infraestructura de proveïment d’aigua era la Segla Molinal. Es tractava d’una conducció important que canalitzava l’aigua que es recollia en una peixera prop de

F

Puigverd i la portava fins a la gran bassa del molí situada on ara hi ha la sala del Teatre del Casal. Durant molts anys la segla anava a celobert en tot el seu recorregut passant pel camí vell de Puigverd, per darrere les cases d’aquest Raval fins al carrer Estudis Nous, des d’on encarava cap al nord paral·lel a la Muralla. Amb la construcció de les cases d’Estudis Nous, on hi ha ara Cal Galceran, i les de ponent del Mercadal, es va construir una volta de pedra i la Segla va quedar soterrada per sota les cases. Amb el temps alguns indrets es van ensorrar, però altres continuen en bon estat, com es pot veure en les fotografies que ens ha cedit amablement el lector Nico Carrión. Com es pot apreciar es tracta d’una conducció de mides

considerables. Es diu que hi podia passar un carro per facilitar la neteja periòdica. Cada un dels habitatges hi tenia un accés directe, ara tapat, com encara es pot veure. Algun tram també ha estat utilitzat com a celler particular. Aquestes són les primeres imatges que es publiquen de la Segla Molinal que, com hem dit, durant segles va ser una gran infraestructura de proveïment d’aigua per al molí i per regar els camps del voltant de la Vila, a través de les nombroses derivacions que en sortien. Avui en dia, a la zona dels Asgous, encara s’utilitza per regar alguns trossos. A l’actual Ronda dels Comtes d’Urgell hi havia els geladors, unes basses on l’aigua es gelava a l’hivern i després el gel es guardava al Pou del Gel situat al proper turó del convent. ■ [NOVEMBRE 2007]

sió 525

11


aecc

ENTITAT S A SSO C IA C IÓ CONTRA EL CÀNCER

Catalunya contra el Càncer Lleida

Recaptació Fira del Torró La recaptació d’aquest any ha estat de 1.517’50 €, inclosos 60 € recollits a Ossó de Sió.

profitant els dies de la celebració de la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra d’Agramunt, la Junta d’Agramunt va instal·lar el seu estand informatiu al recinte firal com cada any, repartint informació del Centre de Diagnòstic Precoç de Lleida i de les activitats que Catalunya contra el Càncer realitza a les terres de Lleida. El diumenge dia 14 d’octubre es va realitzar la col·lecta de diners com ja és costum. La recaptació d’aquest any ha estat de 1.517’50 €, inclosos 60 € recollits a Ossó de Sió que celebrava la seva Festa Major. En relació amb

A

aquesta localitat volem tenir un record per la companya Marcel·lina March (a.c.s.) que durant molts anys es va encarregar d’aquesta tasca i enguany ens ha deixat. Aquest import ha estat transferit a la Junta Provincial de Lleida per atendre les activitats que es duen a terme a les comarques lleidatanes. Aquestes activitats són prou conegudes per a tothom com els cursets que es fan per a deshabituació del tabac, servei de suport psicològic per a malalts i familiars, programes i cursets de voluntariat per acompanyament de malalts, colònies d’estiu per a nens afectats,

Junta Local d’Agramunt

beques per a investigadors i, principalment, per als serveis de revisions ginecològiques prou conegut per les agramuntines que tenen lloc a l’esmentat Centre de Diagnòstic del carrer Pallars de Lleida. Donem les gràcies de tot cor a les persones que ens han ajudat, sortint pels carrers a fer la col·lecta el diumenge i a les que han estat atenent a l’estand durant els tres dies de la Fira, venent Loteria de Nadal i repartint fullets informatius. Sense el seu ajut res no hauria estat possible. Gràcies a tothom i també a la revista Sió per la publicació d’aquest escrit. ■

L’ACUDIT D’EN CREUS

Per a subscripcions i anuncis de la revista, us podeu adreçar a

Pilar Figuera Tel. 973 39 20 42

– – – –

Saps què?, ...en obrir el contenidor hi havia tirada una bossa de barres de pa senceres! No pateixis, l’última barra no la tiren mai. Sempre se’n queden una? Sí!, la barra tan grossa que tenen de fer això!

[NOVEMBRE 2007]

sió 525

13


ENTITATS B O MB ER S VOL UNTARIS D’AGRAMUNT

Curs de formació continuada l passat dissabte dia vint d’octubre el Parc de Bombers de la Vila va acollir una trentena de bombers voluntaris vinguts dels Parcs d’Agramunt, les Borges Blanques, Guissona, la Granadella, Tàrrega, Torà i Seròs per assistir a un curs de formació continuada sobre l’excarceració en vehicles im-

Dues imatges del curs en què, a més dels bombers d’Agramunt, també en van participar de les Borges Blanques, Guissona, la Granadella, Tàrrega, Torà i Seròs.

BOMBERS VOLUNTARIS

E

plicats en accidents de trànsit.

Objectius del curs L’objectiu d’aquest curs, impartit per formadors de l’Escola de Bombers de Catalunya, consistia principalment en l’aprenentatge de noves tècniques d’autoprotecció, alhora d’excarcerar vehicles actuals, ja que aquests incorporen sistemes de seguretat passiva BOMBERS VOLUNTARIS

(“airbags”, pretensors pirotècnics, etc....) que poden resultar molt perillosos al moment de tallar-los, provocant fortes lesions als rescatadors i ocupants del vehicle. En finalitzar el curs els assistents van realitzar un àpat, on varen posar en comú els coneixements assolits en el curs i es mostraven animats en organitzar més cursos al Parc de Bombers. ■

[NOVEMBRE 2007]

sió 525

15


C ULTU R A PATRIMO N I DOCUMENTAL

Dolors Domingo mostra un parell de pergamins de l’arxiu.

a universitat de Lleida i l’Ajuntament d’Agramunt van signar un conveni per tal d’estudiar la història d’Agramunt a l’edat mitjana. Per indicació del doctor Flocel Sabaté jo em vaig incorporar a aquest projecte a la primavera de 2007. En fer la documentació bibliogràfica prèvia em va interessar un ar-

L

1

ticle que Lluís Pons1 havia publicat a la revista Urtx sobre la confraria del Sant Esperit. En ell l’autor afirmava haver pogut fer unes fotocòpies d’unes transcripcions i traduccions d’un centenar de pergamins dels segles XIII i XIV que es trobaven a cal Segarrenc de Mafet. En contacte amb el llavors regidor de cultura de

Dolors Domingo

l’Ajuntament d’Agramunt, Ernest Caufapé, vàrem conèixer el conveni que l’Ajuntament tenia amb Reinald Benet, actual propietari de cal Segarrenc, i amb la seva mediació vàrem tenir accés a una capsa de pergamins. Més tard ens va facilitar una altra col·lecció de pergamins que també es conservaven a casa seva, a més ens va donar tota mena de facilitats per a ferne la catalogació i estudi. El conjunt conservat en l’arxiu Benet Segarrenc està format per 215 pergamins. La primera feina va ser el tractament de la documentació, la neteja i planxat. Es va procedir a treure la pols i a estirar els pergamins posant-hi pes al damunt, per tal de planxar-ne els secs. A continuació es van posar en camises (embolcalls de paper fets a mida del pergamí). Feta aquesta primera feina s’ha procedit a l’inventari i catalogació. En els pergamins de l’Arxiu Benet Segarrenc hi ha dos fons diferenciats, el primer que anomenem Agramunt perquè els documents fan referència a la vila d’Agramunt i en la seva majoria a la parròquia de Santa Maria. Consta

PONS SERRA, Lluís: La confraria del Sant Esperit d’Agramunt. Algunes notícies dels seus primers temps (1272-1300), p. 101.

[NOVEMBRE 2007]

sió 525

JOSEP BERTRAN

Els pergamins de l’arxiu Benet Segarrenc

17


C ULTUR A PATRIMO N I DOCUMENTAL

ment d’Agramunt i de la Universitat de Lleida.

El fons Agramunt

D’Agramunt hi ha 143 pergamins. Estan datats entre 1215 i 1513, i la majoria fan referència a l’església de Santa Maria.

de 143 pergamins. Estan datats entre 1215 i 1513 i són el que contenia la capsa citada enteriorment. Un segon fons que hem anomenat Diversorum, està constituït per 72 documents escrits sobre pergamins2, la cronologia dels quals abasta des de 1196 a 1662. Tenia un estat de conservació menys cuidat que el primer conjunt i és més difícil establir-ne l’origen. A primer cop d’ull sembla procedir de la compra en llibreries de vell de pergamins d’origen divers. N’hi ha que és evident que estan recuperats de tapes de llibres antics, és el cas dels números: 2.15, 2.27 i 2.72. Fa la impressió que procedeixen d’institucions religioses, potser de fons saquejats amb la desamortització? Alguns documents fan referència a cognom que també tenim en el

2

fons d’Agramunt, per la qual cosa es pot pensar també en fons procedents de la comunitat de preveres d’Agramunt. En tot cas caldrà temps per a poder establir-ne una filiació més acurada. El servei d’imatge de la universitat de Lleida ha realitzat recentment les fotografies dels pergamins per a la seva digitalització, que actualment s’està preparant per una adequada presentació. L’Ajuntament d’Agramunt actualment està en procés de compra de caixes que permetran guardar convenientment els pergamins. En un futur esperem tenir a punt la consulta del catàleg ordenat cronològicament, a través de la xarxa (internet), per tant serà de consulta pública. Podrà accedir-s’hi des de les pàgines de l’Ajunta-

El document 15 està escrit sobre dos pergamins solts i el número 70 es composa de dos pergamins un de més petit enganxat sobre l’altre.

[NOVEMBRE 2007]

sió 525

Postal de Mafet que mostra l’església a principis del segle XX.

Els documents dels fons Agramunt es guardaven, com hem dit abans en una capsa. Cada pergamí tenia la seva corresponent transcripció i una traducció al català del contingut que és en llatí en tots els documents, excepte els números 1.80 i 1.142 escrits en català. Per les transcripcions sabem que a la capsa hi havia un pergamí, el número 143, que ara manca. La primera qüestió va ser resoldre la procedència del fons, que sens dubte pel seu contingut és l’arxiu parroquial de l’església de Santa Maria. Una altra pregunta a respondre és la de l’autoria de les transcripcions i traduccions. L’any 1936 el prevere de la parròquia d’Agramunt Joan Pons Farré va escriure la seva obra Beata Maria Acrimontis sobre l’església de Santa Maria d’Agramunt. La lectura d’aquesta obra ens va fer pensar que mossèn Pons havia estudiat aquests pergamins. Algun document utilitzat per a la redacció de l’obra manca en el conjunt, perquè devia treure’ls per a l’estudi i no hi van tornar. Això explicaria que de la bulla del papa Gregori XIII de 5 d’abril de 1581, que cita mossèn Joan Pons, ens n’ha pervingut la transcripció però no el pergamí, que havia de ser el número 143. Pensàvem per tant que l’autor de les transcripcions i traduccions era Joan Pons.

19


▼ Es fa un inventari i catalogació informatitzada de l’arxiu i s’espera que posteriorment es pugui consultar a través d’internet.

En el segle XVI es va edificar un recinte independent de l’església destinat a sagristia, aquí és on van fer cap els documents del Sant Esperit amb altres de la parròquia quan es va constituir l’arxiu parroquial d’Agramunt.

Per a confirmar-ho i amb la mediació de l’actual rector de la parròquia de Santa Maria, mossèn Llorenç, hem fet recentment una visita a M. Teresa Mir Pons, neboda de mossèn Pons i que conserva el seu llegat. La lletra usual del prevere era cursiva, però en determinats escrits (dedicatòries o poemes) la feia arrodonida. No cal ser cap expert grafòleg per adonar-se que aquesta és exactament la mateixa lletra que trobem en els documents de Mafet. Pel que fa al contingut, la majoria de pergamins fan referència a la confraria del Sant Esperit: donacions, censals, fundacions d’altars, etc. La resta són testaments, documents de compra venda capítols matrimonials, dots, que a primer cop d’ull semblen emanats de la feina de notaris que feien els preveres i rectors de l’església de Santa Maria

3

4

20

sió 525

[NOVEMBRE 2007]

d’Agramunt. Encara que si ens hi fixem bé els documents també estan relacionats amb els llegats que va rebre la confraria i altres deuen correspondre als béns dels donants. Per exemple tenim compres fetes per la família Salandi, cosa que indica que era una de les famílies poderoses d’Agramunt, però també que els seus béns van acabar en mans de la confraria o la parròquia de Santa Maria. Un altre exemple que ratifica aquesta hipòtesi són els papers entre particulars sobre el delme de Flix, que estava en possessió de l’església d’Agramunt pel llegat de Jaume Meca el 1306. Sabem que els documents de la confraria el 1515 estaven en la capella del Sant Esperit, segons coneixem per la visita canònica que aquest any va efectuar el visitador del bisbat d’Urgell a la parròquia: “A la capella (del Sant

Esperit) hi havia tres caixes, en una de les quals es guardaven moltes escriptures”3. L’esmentada capella era la de l’esquerra de l’altar major (mirant des de la portalada de Santa Maria). En el segle XVI es va edificar un recinte independent de l’església destinat a sagristia, aquí és on van fer cap els documents del Sant Esperit amb altres de la parròquia quan es va constituir l’arxiu parroquial d’Agramunt. L’any 1887 Ramon Siscar devia veure aquests documents perquè afirma parlant de 1238 “si bien desde la fecha a que hemos llegado menudean los pergaminos y escrituras privadas”4. Joan Pons Farré ens indica on era l’arxiu l’any 1936 i com havia minvant els fons que s’hi guardaven: “L’arxiu es custodia en una reduïda sala al damunt del sostre de la sagristia. Pocs són els documents avui existents, ja que cal tenir en compte que la nostra vila sofrí com cap més altra els estralls de la guerra dels Segadors (1640-1652), com diu una nota de data 21 de novembre de l’any 1600: Ex causa bellorum transactorum de annis illapsis in principatu Cathaloniae, multa fuerent instrumenta et scriptura per gallicos combusta in villa Acrimontis. Això és: Amb motiu de les guerres sofertes anys passats al Principat de Catalunya, no foren pocs els documents i escriptures cremades per l’exèrcit francès a la vila d’Agramunt “Resten però alguns pergamins,

PONS SERRA, Lluís (abril 2003): “La parròquia d’Agramunt. L’any 1515”, p. 83. Aquest autor també ens informa que la confraria de Santa Maria tenia tres o quatre sacs d’escriptures. SISCAR, Ramon: La carta puebla de Agramunt. p. 257


C ULTUR A PATRIMO N I DOCUMENTAL

Hem comprovat que altres pergamins de l’Arxiu parroquial pertanyents al mateix fons referents a la confraria del Sant Esperit estan a l’arxiu de la Corona d’Aragó. Façana de les antigues Escoles de Mafet.

butlles pontifícies, els llibres censals, actes notarials, cantorals, etc.”5 p. 40. Per tant els documents del fons d’Agramunt de l’Arxiu Benet Segarrenc són part d’aquells que van quedar en el seu dia d’un fons que havia estat més ampli, i que va patir una pèrdua important al s. XVII durant la guerra dels Segadors. Potser havia estat arraconat, d’aquí que alguns pergamins tinguin taques d’humitat i forats produïts per rosegadors. En un moment

5

que potser podríem datar a començament del segle XX l’arxiu, o allò que en restava, va ser organitzat i guardat en capses, potser pel mateix Joan Pons. La que contenia els pergamins que estudiem porta en número 11. Com van fer cap aquests documents a cal Segarrenc? La resposta cal cercar-la en l’amistat que unia les famílies Pons i Benet. El temps en què es va fer el traspàs a cal Segarrenc no el coneixem ben bé i qualsevol hipòtesi no pot ser confirmada perquè els protagonistes ja són morts. En un primer moment pensàvem que va ser l’any 1936 quan els pergamins van anar des de l’arxiu parroquial a Mafet, degut al posicionament polític en favor del bàndol republicà de Josep M. Benet. És a dir s’haurien portat a cal Segarrenc per a preservar-los d’una crema segura, sabent que aquesta casa no seria saquejada. Posteriorment hem comprovat que altres pergamins de l’Arxiu parroquial pertanyents al mateix fons referents a la confraria del Sant Esperit estan a l’arxiu de la Corona

d’Aragó. Entre 1936 i 1939 Agustí Duran i Sanpere veient amenaçats els arxius per la guerra civil els va recollir per a salvaguardar-los; sens dubte devia visitar Agramunt i va agafar pergamins procedents dels arxius municipal i parroquial, que es custodien avui a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Creiem que el fons Agramunt de cal Segarrenc es trobaria avui a Barcelona si el 1936 hagués estat a la parròquia d’Agramunt. Per alguna raó, la més versemblant és l’estudi que en volia fer Joan Pons, no hi era i probablement va ser després de la mort del mossèn, l’any 1954 quan van fer cap a la família Benet. Siguin quines siguin les circumstàncies que han portat a la divisió del fons de pergamins d’Agramunt, allò que és important és que s’ha fet una labor de custòdia tant a cal Segarrenc com a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, sense la qual segur que s’haurien perdut per sempre. La feina que ens toca ara és posar-los en coneixement públic i estudiarlos per a recuperar la història d’Agramunt. ■

PONS FARRÉ, Joan: Beata Maria Acrimontis. p. 40.

[NOVEMBRE 2007]

sió 525

21


OP IN IÓ EL C ELOB ERT

per JOAN PUIG i RIBERA

Els nostres parlars n bon amic m’ha regalat Aïna, vocabulari temàtic del dialecte pallarès. Va ser un obsequi que, potser per un defecte professional, em va fer content i em vaig empassar amb fruïció i rapidesa. L’Aïna és un diccionari que aplega mots pallaresos. Es tracta d’un recull fet per un grup d’educadores del Pallars que van participar en un curs del Pla de Formació de Zona del Departament d’Educació. El volum està bellament editat i presenta els mots agrupats en vuit apartats: topografia, el temps, vegetació, fauna, la hisenda, la persona i altres. Tot i que ja existien algunes publicacions que recollien la variant pallaresa (com El parlar del Pallars de Pep Coll) crec que ha estat un encert la publicació d’Aïna, perquè aquesta és una manera de preservar uns mots que cada dia es van perdent més i més. Tots sabem que la llengua catalana té una variació geogràfica. No parlem igual els de Lleida, com els de Vic, Barcelona, Mallorca o Alcoi. La fonètica és diferent. Els mots que emprem, a voltes, també. Per això els mestres parlem de dialectes i subdialectes del català dins la supradivisió de català oriental i occidental establerta per Milà i Fontanals. I també tots coneixem que les variants de la llengua no són pas una particularitat de la nostra, sinó que les veiem en totes

U

Portada del llibre.

Un diccionari com l’anunciat fa sentir enveja. Una enveja sana, però. Tant de bo tinguéssim a Ponent un grup de mestres que es dediqués a recollir el vocabulari nostrat.

les que tenen un mínim d’extensió geogràfica com ara el castellà, l’anglès, el francès... Per una part, doncs, tenim una varietat lingüística important que arrenca dels mateixos orígens de la llengua i la dispersió geogràfica; per l’altra, trobem el despoblament d’una part del territori, l’ensenyament de la llengua a partir del català estàndard i, sobretot, la universalització dels mitjans de comunicació que operen en sentit uniformador i, en conseqüència, contrari a la conservació de la diversitat. Cosa que ens porta a afirmar que la nostra variació lingüística cada dia esdevé menys variada. Dit això és bo descobrir mots pallaresos com arrullader (que és un terreny amb un fort desnivell, perquè s’hi pot baixar rullant), xeral (foc molt gros que ve de xera), corbear (verb que indica fer feines pesades i que prové de corbar l’esquena), aïna (que es diu de qualsevol utensili de cuina que serveixi per contenir líquids), mosso (que era un braç de ferro giratori que aguantava el plat prop de la llar de foc), etc. Al diccionari hi apareixen moltes entrades de termes que els de l’Urgell també compartim amb els de muntanya: atrotinat, carreró, ruella, trepadella, voliana, popa, popar, tripons, anganilles, catxar, catxassa, esquerar, comuna, trebol, esmolls (au-

molls), gall (o galló d’una taronja), mandongo, mosta (aumosta), trumfa, llangonissa, esbellegar, mangala, mocador de fardo, mundo, astrolicar, empiocat, escarrabillat, esmolet, fleuma, furro, gata maula, maixant, mastegatatxes, matalot, matxutxo, motxo, torracollons, trapalandana, patollar,... També hom hi pot descobrir la meravella i la inventiva de la llengua en haver format noms compostos de tipus de bolets com mataparent, farinera borda, bolet de tinta, bolet de greix, orella de Judes, ou del diable, pet de llop, pota de perdiu, peu de rata...; o d’herbeis que campen per marges, horts i prats: herba berruguera, herba cervesera, herba de l’empatx, herba de la freixura, herba de la gota, herba de les set sagnies, herba de Sant Jordi, herba del fetge, herba dels fics, herba queixalera, herba presseguera... Un diccionari com l’anunciat fa sentir enveja. Una enveja sana, però. Tant de bo tinguéssim a Ponent un grup de mestres que es dediqués a recollir el vocabulari nostrat. Llavors recordaríem i potser recuperaríem paraules com sargantilla, asmuriac, toda, padar, suplimar, flèndit, ambarcar (una pilota, per exemple), tomar, radere, enjaumar, ataubat, canella, graus (escales), pantano (objecte que fa nosa), ampantanegar, lego, fato, afedelisto... ■ [NOVEMBRE 2007]

sió 525

23


OP IN IÓ G EN T, FETS, COSES. . .

per A. PONSA

Oficis: caçador (diverses modalitats) Un cop acabada la guerra civil espanyola, en moltes zones del país augmentà de manera insòlita la població de conills boscans. Va ser un creixement tan gran que ningú no en sabia la causa. És cert que mentre durà el conflicte no es podien caçar gaire. Però també sembla que no n’hi havia per a tant, perquè te’ls trobaves per tot arreu. Així, no era gaire difícil caçar-ne. I encara que no hi hagués escopetes de caça, la gent feia servir altres mitjans per atrapar-los. Uns mitjans als quals em refereixo més avall.

La lluella i la llacera completaven la llista dels objectes (per cert força cruels) dels quals se servia la gent per aconseguir caçar les innocents bestioles.

’abundància dels esmentats rosegadors, però, s’estancà al cap d’uns anys quan aparegué el virus de la mixomatosi i reduí l’espècie fins a límits alarmants; tant, que el fet de veure’n un exemplar era considerat tot un esdeveniment. Al meu poble i zones dels voltants encara avui no s’ha tornat a establir l’equilibri d’aquestes bestioles, a diferència d’altres indrets on, malgrat que durant l’època de la tardor, els castigui de valent, en entrar la primavera, la quantitat de les cries fa créixer enormement la població, la qual no deixa de ser un problema per

L

a la pagesia, ja que arrasen els sembrats o roseguen els troncs d’arbres fruiters recent plantats. Bé, com deia, després de dos anys, el malson de les bombes ja s’havia acabat, però al seu darrera hi restava un rastre de patiments que s’allargarien força temps, i una “plaga” de conills que si et descuidaves t’entraven dins de casa. Hi havia poques escopetes per poder-los caçar, però amb una mica d’enginy i força paciència, la gent aconseguia posar-ne molts a la cassola. La mancança de l’escopeta se suplia amb la traça i les trampes que de sempre han existit i els humans n’hem fet ús quan la necessitat ho ha exigit. La trampa més primitiva de totes era el llaç. Estri senzill que consistia en un simple filferro posat en forma de llaç escorredor als carrerons que els conills es feien en passar entre l’herba i arbustos de les ribes i sotabosc, el qual es col·locava a l’alçada del cap del conill perquè en passar-hi se’l posés de collaret, i així li aniria estrenyent el coll fins a ofegar-lo a mesura que estirava, ja que l’altre extrem restava ben fermat en algun tronc. Una altra trampa, potser la

més coneguda de tothom, era el parany. Estri de ferro que es posava on solien anar els conills camuflat amb un lleuger gruix de terra per sobre, a l’estil de les actuals mines de guerra, però amb la diferència que aquest no explotava, sinó que amb el pes que exercien les seves potes per sobre, es disparava una molla que feia que es tanquessin dues petites semicircunferències dentades tot atrapant les potes enmig d’elles. La lluella i la llacera completaven la llista dels objectes (per cert força cruels) dels quals se servia la gent per aconseguir caçar les innocents bestioles. Tant l’una com l’altra, aquestes dues trampes servien per caçar aus i ocells. La lluella era una llosa plana que es plantava al terra amb una certa inclinació, i l’aguantaven equilibrada tres o quatre bastons petits que, en tocar-ne un de sol, queia sobre l’au que anava a menjar-se l’esquer que hi havia sota mateix d’ella. I la llacera era una mena de llaç escorredor fet amb pèls llargs de la cua dels animals, la qual s’usava quasi exclusivament per agafar les perdius a la primavera a l’època de fer el niu. ■ [NOVEMBRE 2007]

sió 525

25


OP IN IÓ ELS LEC TO R S ESCRIUEN

Agramunt i els Amics de l’Arquitectura Popular

Josep Mora

AAP

Si per una banda hi ha una major consciència cap a la preservació del paisatge i dels elements que el defineixen, per una altra no s’entén com les construccions que caracteritzen el nostre territori encara van caient any rere any, a falta d’un mínim manteniment.

’associació AAP compleix set anys. Va començar amb l’any 2000 i va funcionant amb més o menys dinamisme. Realment, menys del que voldríem. Tenim al voltant de 125 socis, dels qual només una desena es declaren pagesos, fet que ens sorprèn, tot i que els pagesos diu que s’acaben. Tampoc no tenim gaires entitats públiques que ens donin suport. Potser no en sabem prou, però la realitat és que només amb voluntarisme no s’aconsegueix tot. Ara bé, gràcies al voluntarisme d’una bona colla d’agramuntins hem pogut fer més. I cal esmentar-los: Montse Guerrero que ens va fer el primer cartell del curset i els muntatges de les exposicions, a part de col·laborar professionalment a les publicacions.

L

Ramon Roqué, com a paleta i artista, bon coneixedor de les tècniques tradicionals constructives. Serafina Balasch, infatigable col·laboradora en tot el que se li demana. Va participar en el disseny i execució de la carpeta Art i Arquitectura Popular, on també hi participà junt amb Josep Guinovart, Joan Hernàndez Pijuan i Gemma Rufach. Ramon Guixé, que ens ajuda i ens ensenya fent de mestre en les pràctiques de pedra. Josep Guinovart, artista que exporta el nom d’Agramunt, que ha mostrat interès per la nostra tasca i ha col·laborat amb un excel·lent gravat i text en la citada carpeta. La Biblioteca d’Agramunt, amb la Carme Muntó i la Bepeta Coma, ens fan feina de recull de premsa, i per això també les hem volgut valorar. I hem deixat pel final a l’actual president de l’associació, Vicent Loscos, un pioner en la difusió i defensa de l’arquitectura popular, passejant pels camps que coneix molt bé, amb la seva càmera fotogràfica, i amb ensurts de tant en tant quan s’ha trobat que les construccions que caracteritzaven un indret, ja no existeixen o estan irremeiablement perdudes. El Vicent és el responsable de la pàgina web www.arquitecturapopular.com. Ara bé, si per una banda hi ha una major consciència cap a la preservació del paisatge i dels elements que el definei-

xen, per una altra no s’entén com les construccions que caracteritzen el nostre territori, com els marges i cabanes –els pous de gel sembla que s’han salvat–, encara van caient any rere any, a falta d’un mínim manteniment. També ens dol com efectivament ens fan més cas fora de la nostra zona, la més propera, tot i que tenim socis d’arreu de Catalunya. Poblacions com Mont-roig del Camp, que ha declarat BCIL les 107 cabanes del municipi, Vilafranca del Penedès, Rellinars, Castellolí o Torroella de Montgrí, que s’han posicionat per la defensa d’aquestes construccions del camp. A les Garrigues, on han promogut la confecció d’inventaris de les construccions de pedra seca, com també en algunes poblacions de la Segarra que van pel mateix camí. I encara, al Montsià, on se n’ha fet un a nivell comarcal. Fins ara els voluntaris, com els agramuntins que hem citat, i als quals estem molt agraïts, han estat les bases de les activitats que hem fet. Creiem que ara és el moment en què les administracions han de demostrar el seu interès, o no. No es pot anar a mitges tintes. No ens serveixen les bones paraules mentrestant l’abandonament i la desídia fan la seva feina. Cal replantejar el nostre futur i ens fa falta saber amb qui podem comptar. Amb els agramuntins ja sabem que sí. ■ [NOVEMBRE 2007]

sió 525

27


OP IN IÓ ELS LEC TO R S ESCRIUEN

L’independentisme Els imperis o blocs s’han anat desfent, i les nacions històriques han aflorat com a bolets dins d’un universalisme més lliure. L’Espanya actual és exactament el que queda de l’imperi castellà. I aquí tenim nacions històriques que han ensumat el seu moment. Ho aconseguiran?

ltimament es parla cada cop més i sense embuts d’independència. El tema és al carrer, de forma que els qui subscriuen postures antagòniques han d’afinar arguments. Els unionistes –ho hem de dir així?– ja no ens poden ventar allò que és un disbarat pensar que un país tan petit pugui ser independent, que econòmicament no seria viable, etc., etc. Hi ha països més irrellevants que han accedit últimament a la independència; i doncs, l’argument ja no serveix. Queda el nom d’Espanya, i la seva realitat, com a primera i última raó en contra de les opinions independentistes. Una realitat que necessita de la figura del Rei com a aglutinant acceptat d’un conjunt excèntric de pobles. Els entestats defensors se’ns presenten, a més, com a intèrprets del què i del com del pregonat país. És una unitat que suposa un patriotisme interessat i excloent. I doncs, què passa quan dos patriotismes s’estableixen en oposició? Perquè el reclam al patriotisme unitari en benefici dels qui remenen les cireres, ja no fa forat. És el colonialisme que vol convèncer els tutelats de la bondat d’una metròpoli, que sols mira d’assimilar-los humanament. Quan era petit, a la paret de casa, hi havia una frase escrita, un grafitti oficial, que deia: “si eres patriota habla español”. Aquesta pretensió, en una població on tots parlàvem una llengua diferent de la de l’anunci, posa el cas en evidència. Per quins set sous una per-

Ú

sona ha de canviar de llengua –i per tant, de cultura–, de gustos, de cantarella, d’idiosincràsia, en definitiva, d’ànima? Cada cop es demostra més que tots som iguals. Al capdavall, però, sempre hi ha qui vol imposar la seva llengua als altres amb la divertida excusa, diu, que així ens entendrem! Molt bona, sí senyor! Ja fa temps que gent benintencionada van acceptar d’aprendre una llengua comuna, que unís els pobles. I es van posar a estudiar l’esperanto. Però el colonialisme que ens manté lligats, és una altra cosa, és un altre concepte. És un poble o nació que n’assimila d’altres en virtut d’una suposada gràcia o encàrrec diví. És, ben bé, de jutjat de guàrdia. I aquí ens trobem. La dèria per assimilar-nos continua i continuarà sobre la nostra ben controlada inferioritat. És un malson que solament la independència podria solucionar. Mentrestant, sembla que ens posin a prova, a veure fins on aguantarem. A l’evangeli de Sant Lluc, 2124, es diu que “Jerusalem serà poblada pels gentils fins que es compleixin els temps de les nacions”. Si bé no totes les versions ho reflecteixen amb aquestes mateixes paraules, no deixa de ser curiós el fet que des del retorn dels israelites a Jerusalem (1948-1967), la quantitat de països que s’han independitzat és ben significativa. Els imperis o blocs s’han anat desfent, i les nacions històriques han aflorat com a bolets dins d’un universalisme més lliure. L’Espanya actual és exactament el

Vicent Loscos

que queda de l’imperi castellà. I aquí tenim nacions històriques que han ensumat el seu moment. Ho aconseguiran? Els processos de canvis històrics es van covant a cavall de moviments pendulars, d’un seguit d’alternatives de signe contrari. L’independentisme, a casa nostra, ha passat successivament per moments d’exaltació i de recessió. Els moments d’exaltació són els propicis per a fer el salt. La coneguda frase “tornarem a lluitar, tornarem a patir, tornarem a vèncer”, dita al començament d’una trista etapa de recessió, indica la realitat d’aquesta dinàmica històrica. Ara bé, perquè tot això del “tornarem a lluitar” no quedi en pura simbologia esportiva, caldria que es produís un veritable canvi de consciència a la nostra societat. Als països on el nacionalisme és una vivència popular, els mitjans de comunicació audiovisuals són la corretja de transmissió viva i eficient de la pròpia cultura. Aquí, aquests mitjans, gairebé sempre s’esforcen a mostrar l’expressió frívola i desvergonyida d’una indignitat creixent, atordidora, on es qüestiona a cada pas la nostra genuïnitat cultural, acceptant-ne de pla la substitució, la dissolució. Si hem de ser independents, que ho serem, que no sigui com a les altres ex-colònies espanyoles, on la cultura autòctona se la va menjar el mateix llop que ara ens volta a nosaltres, el llop de sempre... I com sempre, s’ha de dir que encara hi som a temps. O no? ■ [NOVEMBRE 2007]

sió 525

29


E N T REV ISTA M . TER ESA HUGUET ESCASANY

per NÚRIA SORRIBES

Una nova etapa a la seva vida

Els companys de l’Institut la van obsequiar amb un ram de flors el dia de la seva jubilació.

Malgrat que el seu pare no veia gaire clar això de deixarla estudiar, aviat el va convèncer i va poder fer la carrera de Magisteri.

na qualitat de la Teresa entre moltes altres, és la puntualitat i fins i tot fora de la feina és puntual. Ara mirant-me-la des d’aquí on estem assegudes i tenint com a fons un cel clar i net de l’encetada tardor, m’adono que la Teresa és com un “bon vi”, com més anys passa, més bo es torna. Recordo quant al segon curs que anava a l’Institut, va arribar ella per fer-nos les classes d’educació física i “hogar” (com es deia llavors l’assignatura); jo la veia una dona gran i ara la veig jove. La diferència d’edat és la matei-

U

xa però el temps i la percepció que en tenim, es relatiu. La relació ha canviat molt des de llavors, va començar essent la meva professora i ara som companyes de feina. La Teresa és una persona discreta, passa a cops desapercebuda, és sincera i té una agradable conversa, per això ens hem fet amigues. Mª Teresa Huguet i Escasany neix el 9 d’octubre de l’any 1942 a Oliola. Estudia comerç i Batxillerat aquí a Agramunt i Magisteri per lliure; això vol dir que es preparava ella les lliçons i després havia d’anar a examinar-se a Lleida. Els estudis sempre li van agradar i malgrat que el seu pare no veia gaire clar això de deixar-la estudiar, aviat el va convèncer i va poder fer la carrera de Magisteri. En aquella època hagués pogut ensenyar molt joveneta, però es va casar amb en Ramon Gallard i Sala, d’Artesa de Lleida, i es van quedar a viure a la masia tres o quatre anys amb els pares. Van venir els fills, la Maite, que va néixer l’any 1972; el Joan Ramon, l’any 1974, i el petit, el Ricard, l’any 1977. Primer es va dedicar a cuidar els pares i els primers fills, però també cosia que era una feina molt corrent en aquells anys.

– Teresa, per què vas estudiar Magisteri? Hi havia tradició pedagògica a la teva família? – Doncs no, ningú. A mi m’havia agradat sempre estudiar, i quant va ser el moment de triar em vaig decantar per magisteri; m’agradava el món de l’ensenyament. – On vas treballar abans d’arribar a l’IES Ribera del Sió? – La meva primera feina va ser a l’Institut. Jo cosia a casa i tenia els dos primers fills. La Dolors Soldevila, que treballava a l’IES, em va proposar anar-hi a fer unes hores d’EF i Hogar perquè la persona nomenada des de la Secció femenina només volia fer la política a les nenes; ja saps que en aquella època els nois i les noies tenien professors diferents de política i d’EF. Era el segon curs després d’obrir-se l’Institut, (1974-75). Jo vaig acceptar i vaig començar a treballar; i no m’he mogut mai més del centre. – Hi ha molta diferència d’aquells anys amb els d’ara? – Moltíssima i tu ho saps també. La principal, crec que és l’actitud dels alumnes. Llavors tenien ganes d’aprendre, hi havia disciplina, vull dir que eren disciplinats en [NOVEMBRE 2007]

sió 525

INSTITUT

Avui, 9 d’octubre, és l’aniversari de la Teresa; sé molt bé que ho és perquè ahir va ser el meu. Cada any en arribar a l’Institut ens autofelicitem. Aquest matí però ha estat diferent perquè la Teresa no hi era. Ha vingut més tard i s’ha acomiadat de tots nosaltres. He de dir que he sentit una mica de sana enveja, però tot arriba al seu temps. El meu pare sempre deia: “Al temps, al punt i a l’hora”. I a l’hora ha sonat el timbre de la porta, les quatre de la tarda, hora prevista per a fer aquesta entrevista.

31


E N T REV ISTA M. TERESA HUGUET ESCASANY

no volien estudiar no el feien. Penso que ara s’afavoreix els que no segueixen i gairebé no es fa res pels bons.

INSTITUT

– Ha estat difícil l’adaptació a aquests canvis? – Si tens ganes de fer les coses t’adaptes fàcilment. A les matèries i canvis de continguts ha estat fàcil, no puc dir el mateix de l’adaptació a la mala actitud d’alguns alumnes.

En un sopar d’antics alumnes que es va celebrar el curs 1991-92.

Participant en una campanya per a Intermón.

claustres, reunions, sessions d’avaluació..., doncs ens relacionàvem molt més, tots anàvem sempre junts; ara faria riure que quaranta professors anéssim tothora plegats, és normal que es facin grups de treball, grups de tertúlia, grups per a tot i llavors la relació amb tots els professors és diferent. Tot i que he de dir que sempre hi ha hagut molt bon ambient i bona sintonia entre nosaltres, tants com n’han passat i no tinc cap mal record de ningú. – Has viscut tres canvis importants en el sistema educatiu: Bat, BUP i ESO. En quin et quedaries? – Amb el BUP, és el millor per a mi. Del Bat, gairebé no puc opinar, perquè vaig treballar-hi poc temps, és clar, i de l’ESO no n’estic gaire satisfeta. Molts alumnes (els de 14-16) són allà perquè hi han de ser, però no tenen ganes d’estudiar i a voltes no deixen que els altres treballin. Això ha fet baixar el nivell que hi havia al BUP, ja que els que

INSTITUT

32

la feina, en el tracte del dia a dia, en tot... i ara sempre has d’enfadar-te perquè treballin, hi ha algunes faltes de respecte. La relació amb el professorat també ha canviat. Llavors com que érem tan poquets i anàvem a Tàrrega a fer els

sió 525

[NOVEMBRE 2007]

– Explica’ns quina ha estat la teva tasca en el centre, és a dir, les matèries que has impartit. – Vaig començar fent les classes d’EF i Hogar. Després, a BUP, vaig donar EATP (Ensenyament i activitats tècnico-professionals) i EF. Érem 2 professors i des d’ensenyament ens van dir que no podíem ésser 2 d’EF (un per a nois i jo per a les noies). Per això, des de l’Institut es va demanar si jo podia quedar-me fent les hores a la biblioteca i ho van acceptar. A partir d’aquell moment vaig fer EATP i biblioteca. Quan es va implantar l’ESO l’inspector va dir que faltava un professor per a fer reforç de matemàtiques, van mirar l’horari dels professors d’aquesta matèria i ja el tenien ple, llavors em van proposar a mi de fer-ho. Sempre m’havien agradat més les matemàtiques que les llengües i vaig acceptar. – Quina feina feies a la biblioteca? – Bàsicament registrar llibres, ordenar-ho tot. El servei de préstec funcionava, molts alumnes en feien ús, hi venien a estudiar o bé a demanar revistes i llibres. Llavors


INSTITUT

Amb una colla d’alumnes l’any 2004, celebrant el dia del Medi Ambient.

es consultava molt a la biblioteca, sempre hi havia estudiants. – Què en destacaries positivament i què negativament de tots aquests anys? – De positiu l’època del BUP; de negatiu el canvi d’actitud d’alguns alumnes en l’ESO. La manca de disciplina. Penso que l’ESO amb més mitjans funcionaria. – Em podries explicar alguna anècdota simpàtica? – Sí, la de la lentilla. Una

alumna de batxillerat, d’Artesa de Segre, va perdre una llentilla mentre érem al gimnàs. Feia poc que les hi havien posat i no sabia massa bé com anaven, va cridar que ningú no es mogués perquè li havia caigut al terra. Després d’una estona de no moure’ns es va adonar que la duia a l’ull, però desplaçada cap al costat. Totes vam riure molt. – Alumnes que recordis, professorat... – Tinc bons records de tots. D’alumnes n’han passat

molts. De professors no tants, però guardo un bon record de tothom. Alguns han estat peculiars i et queden més. He estat molt bé treballant a l’IES Ribera del Sió. – Com veus el futur de l’Institut? – No es pot baixar nivells i penso que si no posen més mitjans a l’ESO costarà cada vegada més tirar endavant. Espero que m’equivoqui. – A banda de la teva tasca pedagògica, fa molts anys que cantes a la “Coral d’Avui”. – Des de l’any 1985. Havia fet música de jove, piano, amb la Inés Palou. M’agradava el cant i per això vaig començar a la Coral. La Coral és un relax per a mi. En èpoques dolentes i de problemes, ja saps que n’he tingut, la Coral m’ha ajudat molt. Quant es va morir el meu fill vaig plegar una temporada curta, dos o tres mesos, i la meva filla em va aconsellar tornar-hi aviat, ja que em serviria d’ajuda per reduir la pena. Cantant no penses en res més que en cantar i després hi ha la bona relació amb els companys. – Altres activitats de lleure? – Caminar cada matí, més [NOVEMBRE 2007]

sió 525

Quan es va implantar l’ESO l’inspector va dir que faltava un professor per a fer reforç de matemàtiques i em van proposar a mi de fer-ho. Sempre m’havien agradat més les matemàtiques que les llengües i vaig acceptar.

INSTITUT

La Teresa posa per darrera vegada amb tot el professorat de l’Institut, en una foto realitzada en començar aquest curs.

33


E N T REV ISTA M. TERESA HUGUET ESCASANY

A l’aula d’informàtica de l’Institut, l’any 2005.

R. CABALLER

Aquí posar amb els components de la Coral, on la Teresa hi canta des de l’any 1985.

34

sió 525

[NOVEMBRE 2007]

acadèmia i aniré a classes d’anglès; es la meva assignatura pendent.

hem fet comissions de feines, però encara no han començat a ser operatives.

– Com altres vegades, a les últimes eleccions et vas presentar a la llista d’ERC. Ara ets representant d’ERC al Consell Comarcal de l’Urgell. Explica’ns una mica com ha anat tot això.

– Per acabar, voldries afegir alguna cosa que creguis important i no s’hagi tractat en el decurs de l’entrevista? – Voldria dir que espero no enyorar-me gaire. Són molts anys treballant a la mateixa casa, l’Institut, i ara m’hauré d’adaptar a fer d’altres coses; espero que em gratifiquin tant com l’ensenyament però és clar, ara per ara, trobaré a faltar la rutina de la meva vida, l’IES Ribera del Sió.

o menys a les vuit. M’agrada caminar sola pels voltants d’Agramunt, respirar l’aire, arribar, dutxar-me i posar-me a la feina.

– Va ser la Maite, la meva filla qui em va proposar entrar a formar part de la llista d’ERC. Aquest any he entrat de regidora de l’Ajuntament. Hi havia d’haver un representant nostre al Consell Comarcal, després de parlar-ne amb la resta de companys es va creure convenient que fos jo, perquè tindria temps donat que em jubilava. Els arguments van ser convincents i vaig acceptar.

– I ara quan et jubilis què penses fer? – M’agradaria tornar a tocar el piano i també aprendre anglès. Potser m’apuntaré a una

Tot just hem començat, però m’agrada molt l’ambient que hi ha, un ambient de companyonia, m’ha cridat molt l’atenció. De moment

INSTITUT

– Un llibre: – Qualsevol d’història. – Una pel·lícula: – No m’agrada el cine. – Una virtut: – La sinceritat. – Un defecte: – Ui! Molts! – Un moment: – Amb els meus fills.


ARXIU PARTICULAR

Una foto familiar al terrat de casa.

La Teresa és una persona amb il·lusions i ara comença una nova etapa a la seva vida.

– Un lloc: – La muntanya. – Un país: – Aquí, Catalunya. Vaig llegir fa poc, una entrevista a un prestigiós psicòleg on parlava dels diferents traumes humans i deia que el pit-

jor que pot passar a una persona és la pèrdua d’un fill. La Teresa va patir aquesta desgràcia fa uns anys. Tot i que el temps ajuda a suavitzar el dolor de les ferides, els seus ulls clars s’enterboleixen de tant en tant. Cada curs arriba un dia que això

passa i ara parlant de la seva vida, dels seus desitjos, de les seves il·lusions, dels seus fills..., ha tornat el núvol a la seva mirada. – Digues-me el teu pitjor defecte. – Ui!! En tinc molts. Tot rient, intentant esbrinar quins són aquests, els seus ulls tornen a il·luminar-se. La Teresa és una persona amb illusions i ara comença una nova etapa a la seva vida; tornarà a tocar el piano i començarà l’aprenentatge de l’anglès, la seva assignatura pendent. Espero i desitjo que tingui molta sort i que cada cop que aparegui la tempesta, aquesta sigui menys forta, menys de tardor, més de primavera. ■

[NOVEMBRE 2007]

sió 525

35


E N S E N YAMEN T FIN ESTR A EDUCATIVA

INSTITUT

Projecte apadrinament

El programa d’apadrinament està pensat per fer de forma senzilla i àgil que l’alumnat més jove se senti el més còmode possible a l’IES.

l projecte padrins i padrines neix a partir de la reflexió: “Com us sentíeu quan vau canviar de l’escola a l’Institut?” Potser us hagués servit d’ajuda tenir una persona jove del centre que us volgués acompanyar i guiar durant els primers mesos, als espais del centre escolar: com el menjador, la biblioteca... o a les hores de l’esbarjo? Com que la qüestió preo-

E

cupa tant als nois i noies que vénen per primera vegada a l’IES Ribera del Sió com a les seves famílies, i a través de la reflexió i el treball amb l’equip docent i la direcció de centre, es va prendre la decisió d’engegar el programa d’apadrinament que consisteix en les mesures següents, de forma voluntària i tutelada per part de l’equip de professores que porta el programa d’innovació de centre de mediació escolar. El programa d’apadrinament està pensat per fer de forma senzilla i àgil que l’alumnat més jove se senti el més còmode possible a l’IES. Així durant un trimestre el padrí/na o alumne/a de 4t es compromet a: donar-li un cop de mà quan calgui; parlar-li en català; acompanyar-lo en la lectura en llengua catalana i castellana; vetllar i ajudar en cas que tin-

Àngels Escolà Valls Rosa Maria Puig Ochoa Francesca Sànchez Teruel

gui problemes amb els companys i companyes... tot això durant el primer trimestre escolar. Per altra banda el compromís es pot desfer per les dues parts en qualsevol moment, en cas de dubtes es pot recórrer a l’equip de tutoria, de mediació o a l’equip directiu. Tota aquesta mostra de bona voluntat per part de l’alumnat de quart, té la seva repercussió en la part de la nota d’actitud, en aquest cas d’una bona actitud, en algunes assignatures. També està previst el lliurament d’un diploma de participació en el Programa padrins i padrines. Com que és la primera vegada que es fa aquest projecte hi haurà problemes i qüestions que s’hauran d’anar perfilant, però l’objectiu únic i principal és educar en valors humans a tots aquells i aquelles que hi participem. ■

[NOVEMBRE 2007]

sió 525

37


E N S E N YAMEN T FIN ESTR A EDUCATIVA

Assemblea general

Junta de l’AMPA de l’Institut

pai on els nostres fills i filles s’hi torbin a gust i treballin de valent.

Cicles formatius Un dels temes que s’està lluitant des de fa tants anys des de l’AMPA, de l’Institut, de l’Ajuntament i de tota la societat civil d’Agramunt ara sembla que va arribant a bon port. Després de molt d’esforç, tant per part de la Direcció del centre, com dels Ajuntaments i l’AMPA, s’han aconseguit dos cicles formatius a la Vila. Des d’aquí us demanem que us animeu a portar-hi els vostres fills i filles. Grup d’alumnes de 2n de batxillerat del curs passat, amb llurs tutores, el dia del lliurament d’orles.

Hi ha una tradició que sempre hem vetllat, que és la festa de fi de curs i lliurament d’orles. És un goig veure com cada any augmenta l’assistència, esdevenint una jornada emotiva per als alumnes, famílies i equip docent.

R. CABALLER

Suport econòmic es de l’AMPA seguim totes les novetats del centre IES Ribera del Sió. Després d’un estiu sec i una tardor també molt seca, arriben els moments de cada any, cada curs i finalment s’ha iniciat el curs escolar 20072008 a l’Institut I una altra vegada, com cada any, s’ha fet l’assemblea general ordinària de l’AMPA IES Ribera del Sió, i a part de molts temes interessants, tocava renovar la junta que ha quedat de la següent manera: Presidenta: Maricel Prat Sotspresident: Josep Lluís Baró Secretària: Núria Cuñat Tresorer: Jordi Salat Vocals: Rosa Planes, Carme Ruiz, Dolors Planes, Josep

D

Querol, Sandra Llanes, Isidori Solà, Josefina Amigó, Soli Miralles. No volem deixar de banda i aprofitarem aquest escrit per reconèixer l’empenta, la dedicació i la capacitat de treball d’aquells que han compartit durant els últims temps. Així agraïm la dedicació als membres que han sortit de la junta, que són: la Carme Vicens, la Núria Solé, la Teresa Llobera i el Josep Ramon Majoral. Abans de la dissolució de la junta antiga, encara es van tractar els temes següents: les millores que s’han produït al centre, tant a nivell de reformes de l’edifici com en els temes d’organització interna del centre, puntualitat, ordre... Es va valorar positivament totes aquestes millores que fan que l’IES sigui un es-

També us volem recordar que l’AMPA dóna suport econòmicament a les conferències, xerrades, sortides, excursions i activitats que es fan al centre per als alumnes sobre temes de sexualitat, drogues,... Com sempre ja se us informarà de les properes xerrades i activitats que es faran durant aquest curs. Hi ha una tradició que sempre hem vetllat, que és la festa de fi de curs i lliurament d’orles. És un goig veure com cada any augmenta l’assistència, esdevenint una jornada emotiva per als alumnes, famílies i equip docent. Una vegada més us demanem la vostra assistència en tots els actes que s’organitzen i animeu-vos a venir a les assemblees generals. La vostra opinió és molt important. ■ [NOVEMBRE 2007]

sió 525

39


PRUEBPLOI CITAT RTATGE PU B LICITAT

PUBL ICITAT

PUBL ICITAT

PUBL ICITAT

PUBL ICITAT

GRUPO CONSIST, S.A. per dins Com és de tots conegut, l’activitat principal de Grupo Consist és la fabricació de sacs i bosses de paper, extrusió i confecció de diversos productes de polietilè i complexos plàstics, però a l’igual que qualsevol empresa, paral·lelament a l’activitat productiva o de servei, existeixen altres de tipus general com la de coordinació administrativa i organitzativa, que és tan indispensable com les primeres. L’organització de l’empresa, sota la direcció del senyor Joan Llurba, com a President; Rosa M. Llurba, com a Administradora, i Jordi Solé, com a Director General, són els pilars de l’activitat organitzativa en les tres àrees generals següents:

Administrativa

E

n aquesta àrea es concentren totes les activitats relacionades amb els assumptes de caràcter administratiu, com són: gerència, finances, facturació, comptabilitat, relacions bancàries, correspondència i informàtica, entre altres. No podem deixar d’esmenCarlos Farreny

En aquesta àrea es concentren totes les activitats relacionades amb els assumptes de caràcter administratiu.

Treballadors de l’Àrea Administrativa.

40

sió 525

[NOVEMBRE 2007]

tar el que va ser el nostre primer gerent, Josep M. Carrera, que tots recordem per la seva entrega i dedicació a l’empresa. L’any 1976 s’incorpora Josep Antoni Alcalà per ocupar la gerència de Grupo Consist fins l’any 1979 que el substitueix Carlos Farreny, treballant en

aquest càrrec fins a la seva jubilació l’any 1991. Actualment en l’àrea administrativa treballen nou persones, amb Salvador Pont com Director Administratiu. En aquesta àrea col·labora Josefina Puig, una de les treballadores de més antiguitat, amb més de 34 anys a l’empresa.


P U B LI C I TAT

P U B LICITAT

PU B LICITAT

PUBL ICITAT

PUBL ICITAT

PUBL ICITAT

Comercial

Jacint Mitjavila

Joan Viladomat

ins de l’àrea comercial s’agrupen les activitats de vendes, tant del mercat nacional com de l’estranger, així com altres relacionades amb la compra de les primeres matèries, màrqueting, magatzem, logística i transport. La xarxa comercial a nivell nacional cobreix tot el territori

D

del país, distribuïda de la següent forma: - Catalunya: Delegació Zona Barcelona i Delegació per la resta de províncies catalanes; - Madrid, Delegació Zona Centre; - Miranda de Ebro, Delegació Nord-oest, - Cehegin (Múrcia), Delegació Sud-oest, - València, Delegació Llevant; - Sevilla, Delegació Sud; - Vigo, Delegació Galícia i - Oviedo, Delegació Astúries. Aproximadament el 25% de la producció s’exporta a països dels cinc continents i per aquesta tasca es disposa d’una xarxa comercial ubicada a Portugal, Regne Unit, França, Israel, Austràlia, Estats Units, Mèxic i Hongria. En l’àrea comercial van treballar fins a la seva jubilació Joan Viladomat i Jacint Mitjavila. Actualment a les oficines centrals treballen en aquesta àrea un total de nou persones, amb Josep M. Figuera com Director Comercial, qui es també el treballador amb més antiguitat a l’empresa amb més de 42 anys de treball.

zació del manteniment tècnic, l’adquisició dels recanvis necessaris, contractació i control de la força productiva, l’organització i programació de totes les comandes amb l’objectiu de complir amb els plans de producció en les dates previstes per donar el servei que re-

quereix cada client. Per donar compliment a aquestes tasques es compta amb dos equips de treball: un destinat a la coordinació de la producció dels articles de plàstics, i el segon per als envasos de paper en general. Tots els integrants de l’equip

Treballadors de l’Àrea Comercial.

E

ls integrants d’aquesta àrea tenen entre altres objectius, la creació de nous productes, l’estudi per l’aplicació de noves tecnologies, la valoració tècnica de les inversions de maquinària i equips productius i auxiliars, la responsabilitat de la realit-

[NOVEMBRE 2007]

sió 525

Producció

41


P U B L I CITAT

PU B LICITAT

PUBL ICITAT

PUBL ICITAT

PUBL ICITAT

PUBL ICITAT

Integrants de l’Equip de Producció.

Miquel Pla

Jaume Guasch

de coordinació han tingut experiència prèvia en les tasques directes de producció, aspecte que considerem de molt valor per al desenvolupament del treball. El personal de fabricació es

distribueix en dos, tres o quatre torns, segons les línies de producció. En aquest grup, per les activitats tècniques i de producció, comptem amb Rosa M. Limas qui fa més de 32 anys

que treballa a l’empresa; a més a més també van treballar, fins a la seva jubilació, Miquel Pla i Jaume Guasch. Actualment en aquesta activitat treballen set persones amb Eduardo López com a Director de Fàbrica.

de la seva vida, treballadors de la nostra empresa. Possiblement, quan fa uns mesos es va publicar la composició gràfica que tornem a publicar a la pàgina de la dreta, moltes persones no van trobar el seu nom dins d’aquella relació; que representava tots els treballadors actuals, els jubilats i tots els qui havien rebut, com a mínim, la insígnia d’argent pels seus cinc anys de treball a l’empresa, ja que la

publicació dels noms de tots els que en algun moment havien treballat a Grupo Consist, S. A. hauria estat una relació molt extensa. Durant aquests 50 anys, més de 650 persones han treballat a l’empresa; xifra que quasi representa un 12% de la població d’Agramunt. Avui en dia, el 30% de la plantilla són dones; la mitjana d’edat de tots els treballadors és de 41 anys, i quasi el 63%

Els treballadors Durant aquests 50 anys, més de 650 persones han treballat a l’empresa; xifra que quasi representa un 12% de la població d’Agramunt.

42

sió 525

[NOVEMBRE 2007]

L

a maquinària més moderna i la millor organització no són res sense l’element més valuós, els treballadors, de la seva entrega, responsabilitat i dedicació depèn en gran mesura l’èxit de qualsevol empresa. Al llarg d’aquests 50 anys han estat moltes les persones que han treballat a Grupo Consist, S. A. En moltes famílies d’Agramunt un o més membres han estat, durant algun període


P U B LI C I TAT

P U B LICITAT

PU B LICITAT

PUBL ICITAT

PUBL ICITAT

del personal té una antiguitat de més de 10 anys a la fàbrica; més d’un 12%, fa més de 25 anys que forma part de l’empresa. Aquestes dades són un fidel reflex de l’estabilitat de la força laboral de Grupo Consist. Dins de tots els treballadors, volem fer una menció especial dels companys: Ramon Ballarín, Josep M. Carrera, Ramon Castellà, Manuel Erencia, José Frade, David Freixes, Antònia Garriga, Pedro Limas, Gregori Llop, Joan Llordés, Ramon Llurba, Antoni Ortiz, Ramon Ortiz, Manuel Palacio, Salvador Sallés, Guillermo Sempere, Ramon Solé, Josep M. Torres, Jaume Torrescasana, Manuel Val i Antoni Viladrich, que malauradament ja no es troben entre nosaltres, però que sempre formaran part del nostre col·lectiu i als que recordem en la nostra memòria.

Avui en dia, el 30% de la plantilla son dones; la mitjana d’edat de tots els treballadors és de 41 anys, i quasi el 63% del personal té una antiguitat de més de 10 anys a la fàbrica; més d’un 12%, fa més de 25 anys que forma part de l’empresa.

Representants sindicals

Membres del Comitè Sindical de l’Empresa.

PUBL ICITAT

E

ls treballadors de l’empresa estan representats pels membres del sin-

dicat, que s’encarreguen dels interessos, dels seus drets i coordinen amb la direcció de l’empresa aquells assumptes que consideren necessaris per al millor desenvolupament de l’activitat laboral. L’actual representació sindical està formada per: Joaquín López, que fa 30 anys que treballa a l’empresa, com a President; Rafael Mendoza, com a Secretari; Antonio Fernández, Ignasi Galán, Jordi Juanati, Josefina Puig, Joan Ribalta, Jordi Solé i Miguel A. de la Vega com a membres del comitè. Els treballadors estan també presents en el Comitè de Seguretat i Higiene de l’empresa a través dels seus corresponents representants. ■ [NOVEMBRE 2007]

sió 525

43


P U B L I C I TAT

P U B LICITAT

PU B LICITAT

PUBL ICITAT

PUBL ICITAT

PUBL ICITAT

Activitats del Consist Parc

En les dues fotos superiors, Pascual Castellà i Laureà Giménez en el moment de dirigir-se als participants recordant els inicis del Club de Billar d’Agramunt.

El Club de Billar d’Agramunt ha captat l’atenció de molts vilatans de diferents edats. A sota, a l’esquerra, l’actual president del club, Pere Boncompte, durant el seu parlament. A la dreta, Francesc Ros felicitant Joan Llurba després de recordar algunes anècdotes del començament del Club de Billar.

“Trobada de Billaristes” El passat dissabte dia 20 d’octubre, amb motiu de la celebració del 50è Aniversari de Grupo Consist, el Sr. Joan Llurba va organitzar al CONSIST PARC un dinar de germanor per als membres del Club de Billar d’Agramunt, així com les seves respectives famílies. És de molts conegut, que en Joan Llurba, gran entusiasta d’aquest esport, va ser un dels promotors de la Secció de Billar del Centre d’Esports Agramunt l’any 1989 (Club de

Billar d’Agramunt des de l’any 1993) i participant, en representació de la nostra Vila, com a finalista en diverses categories en uns quants campionats de Catalunya. Malgrat ser una activitat que encara no ha arribat als 20 anys de la fundació com una associació, el Club de Billar d’Agramunt ha captat l’atenció de molts vilatans de diferents edats i ha creat una penya entusiasta de més de 60 membres que gaudeixen practicant de manera habitual aquest esport i de la que des del moment de la seva federació l’any

1989, han sortit en més d’una ocasió representants de la nostra vila en campionats de les diverses categories a Catalunya i Espanya. Alguns dels quals han obtingut importants premis. Entre els participants en aquest dinar, es trobaven Laureà Giménez, Pasqual Castellà expresidents; Pere Boncompte i Ramon Penella actual president i secretari, respectivament del Club de Billar. Alguns dels participants van dir unes emotives paraules recordant la història de l’evolució del billar a la nostra Vila. ■

[NOVEMBRE 2007]

sió 525

45


SOM A RIELLA HISTÒ R IES

per GUILLEM VILADOT

MONTSE GUERRERO

La llaurada

La terra era dura i poc agraïda, i perquè donés fruit s’havia de remoure buscant-li molt l’entranya.

esprés de batre, entre sucs de raïm i mel de figues, trepitjaven el camp els primers parells. Semblava que no podia ser, però ja havia passat un any i aquelles terres tornaven a obrir-se de bat a bat. De dalt a baix, la reu l’anava arrissant de solcs profunds. La terra era dura i poc agraïda, i perquè donés fruit s’havia de remoure buscant-li molt l’entranya. La rella, clavada, me-

D

1

surava la profunditat, i la pala capgirava la terra, colgant el rostoll i les herbes i deixant a fora una frescor de petites arrels i cuques. Esforçats en la feina de la llaurada, el parell i el pagès posaven un ample senyal de pau per tot el camp. Mil·lenària feina sempre nova, aquesta de treballar la terra amb la reu; antiga i nova i sempre esperada per nosaltres, perquè ens agra-

dava de veure la terra d’aquell color estrenat de sobte, i ens agradava de veure les cueretes com pasturaven, prop del llaurador, darrera de la reu a mesura que el solc s’anava fent. Les reus del nostre país eren molt grosses. Per això els solcs eren de grans dimensions, tant, que feia una mica de respecte de veure com el parell trencava la crosta de la terra fent-li una ferida tan llarga i profunda. La terra tombada a un costat era primer un xic humida, d’un color argilós fosc i brillant pel frec de la pala. Però al cap de pocs dies els solcs s’assecaven i el camp era un paisatge d’enormes terrossos; terrossos secs, grisos i aspres, sense cap herba i sense cap ocell, perquè ja no hi havia cuquetes per a menjar. I fins que arribava l’hora de la sembra aquells terrossos –dreçats amb una set acusadora– eren uns volums ofegats, símbol angoixós de la vida dura, grisa, agra, difícil, del nostre poble. 1 ■

Temps d’estrena, Editorial Selecta, Barcelona (1959).

[NOVEMBRE 2007]

sió 525

47


C O L · L A B O R ACIO N S L I T ER À R IES M ICR O R ELAT S

per RICARD BERTRAN

Comiat ret al llindar de la porta, passeja la mirada pels racons d’aquella casa rememorant tots i cada un dels moments que hi havia viscut. Allà, sota l’escala, hi trobava recer quan el pare el buscava amb la sabatilla a la mà. Aquell finestral del menjador, que donava al jardí, havia estat testimoni del seu posat d’infinita sorpresa l’any de la seva primera nevada, i de la primera cirera d’aquell vell cirerer... La llar de foc, ah, la llar de foc... quants records! A la llum i la tèbia calor de les seves flames ha viscut els moments més agradables i importants de la seva vida; escoltant embadalit les mil històries que li explicava l’avi. Acaronant la llarga i espessa cabellera negra de la seva dona, abans de ferli l’amor, aquelles llargues i alhora curtes nits d’hivern dels primers anys de casats. I finalment, fent somiar al seu únic fill amb els mateixos contes que li havia explicat l’avi. Amb tota seguretat, en Joanet havia esta concebut també amb

D

les flames d’aquella llar com a testimoni. Mira amb certa recança cap al fons del rebedor, encara li sembla veure el taüt de la seva dona, justament al lloc on, durant molts anys, hi muntaven el pessebre cada Nadal. Curiosament, als primers temps sense ella, pensà seriosament en mudar-se de casa. I ara que havia de fer-ho a la força, se li feia un nus a la gola només de pensar que seria lluny d’aquests raconets màgics que varen compartir. Una llàgrima li llisca galta avall. Ràpidament se l’eixuga i remena el cap amb força com per esbandir aquells pensaments. Ha de fer el cor fort, pel Joanet, el pobre. A ell sí que l’ha afectat aquesta situació, i si el veu plorant encara l’entristirà més. Es pren encara uns segons per tal d’assajar una rialla i, finalment, es tomba cap al seu fill, que l’està esperant vora el cotxe. – Què, fill meu, anem? En Joanet assenteix lentament. El cap cot, els ulls plorosos. Tots dos pugen al cotxe. – Pare... – Sí fill, digues. – Ja saps que si fos per mi no hi hauria cap problema. Però la Sandra diu que si hem de viure aquí no vol que... – Para, para fill. D’això ja n’hem parlat, oi? Segur que a la residència em tractaran molt bé. Ja tinc ganes d’arribar-hi per conèixer els meus nous companys. La resta del trajecte el fan en silenci. ■

RAMON NAVARRO BONET

[NOVEMBRE 2007]

sió 525

49


Resultats i classificacions

G. GATELL LA

AGRAMU C.F.

ES NT CO

E S P O RTS C LUB FU TB O L AGRAMUNT «ESCOL A GERARD GATEL L »

❚ R. Mendoza

www.geocities.com/fcagramunt Segona Regional Oliana Agramunt G. Gatell Castellciutat Tremp

4 1 4 1

Classificació Tàrrega A Castellciutat Vielha Linyola Sant Guim Ivars d’Urgell Sant Ramon Bellpuig Vilanovenca Tremp Oliana Tornabous Agramunt Rialp Sort Bellcairenc

Agramunt G. Gatell Sant Ramon Agramunt G. Gatell Agramunt G. Gatell

J 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7

GF 30 16 18 13 8 8 14 16 12 8 11 13 13 11 13 12

GC 6 12 11 8 6 11 15 13 12 8 14 14 15 18 24 29

2 3 1 1

Punts 21 14 13 13 12 12 11 10 10 9 8 7 5 5 4 1

Baix Segrià Garrigues Andorra At. Segre Almacelles Agramunt Tremp Balàfia Pardinyes

5 5 4 4 4 5 4 5 5

8 18 9 3 5 5 3 4 6

5 13 6 7 30 19 13 19 26

7 7 7 4 3 2 1 1 1

INFANTIL Agramunt G. Gatell 10 Fondarella 0 Tàrrega 2 Agramunt G. Gatell 1 Classificació E. F. Urgell Guissona Pobla de Segur Artesa-Ponts Cervera Rialp Pla d’Urgell Tàrrega

J 5 5 5 5 4 4 5 5

GF 29 23 31 15 12 24 19 8

GC 4 0 4 11 6 7 8 9

Punts 15 15 12 9 9 9 9 6

Agramunt Bellpuig At. Segre Ivars d’Urgell Fondarella

4 5 5 5 5

15 8 3 0 0

8 20 12 39 48

6 3 3 0 0

ALEVÍ Agramunt G. Gatell 2 Agramunt G. Gatell 3 Classificació Pobla de Segur Tremp Artesa-Ponts Agramunt Oliana Tàrrega E.F. Urgell Pardinyes At. Segre Fondarella Pla d’Urgell Garrigues Bellpuig

Tremp 3 Fondarella 0 J 4 3 3 4 5 3 4 5 4 5 4 5 1

GF 20 22 19 10 14 14 22 14 7 8 5 8 0

GC 6 4 1 3 11 5 11 21 12 22 20 41 6

Punts 10 9 9 9 8 6 6 6 3 3 2 1 0

Juvenil 3 Pla d’Urgell 0 1 Agramunt G. Gatell 1 3 Tàrrega 0

Classificació Oliana Agramunt Pla d’Urgell Guissona Mollerussa B E.F. Urgell Bellpuig Rialp Tàrrega Cervera Fondarella

J 4 5 5 5 3 5 5 5 4 3 4

GF 15 12 17 8 16 9 10 12 2 7 7

GC 7 5 10 10 8 10 16 15 6 7 21

Punts 12 11 10 7 6 5 4 4 4 3 1

CADET Andorra 1 Agramunt G. Gatell 1 Bordeta 8 Classificació AEM Tàrrega Mollerussa Balaguer Bordeta Orgel·lia

Agramunt G. Gatell 1 Orgel·lia 1 Agramunt G. Gatell 1 J 5 4 5 4 5 5

GF 17 28 16 12 18 10

GC 3 2 5 2 7 5

Punts 15 12 12 10 8 8

AGENDA DEL MES DE DESEMBRE AL CAMP D’ESPORTS Segona Regional: Dia 2, a les 15.30 h Dia 16, a les 15.30 h

Agramunt G. Gatell - Rialp Agramunt G. Gatell - Linyola

Juvenil:

Dia 8, a les 17.00 h Dia 22, a les 17.00 h

Agramunt G. Gatell - Oliana Agramunt G. Gatell - E. F. Urgell

Cadet:

Dia 1, a les 15.45 h Dia 15, a les 15.45 h

Agramunt G. Gatell - Tàrrega Agramunt G. Gatell - Balaguer

Infantil:

Dia 2, a les 11.45 h Dia 16, a les 11.45 h

Agramunt G. Gatell - Artesa-Ponts Agramunt G. Gatell - Rialp

Aleví:

Dia 8, a les 15.30 h Dia 22, a les 15.30 h

Agramunt G. Gatell - Artesa-Ponts Agramunt G. Gatell - Pobla de Segur

Benjamí A: Dia 1, a les 10.00 h Dia 15, a les 10.00 h

Agramunt G. Gatell - Pardinyes Agramunt G. Gatell - Ponts

Benjamí B: Dia 1, a les 11.00 h Dia 15, a les 11.00 h

Agramunt G. Gatell - Garrigues Agramunt G. Gatell - Artesa-Ponts

Pre-Benjamí: Dia 1, a les 12.00 h Dia 15, a les 12.00 h

Agramunt G. Gatell - Garrigues Agramunt G. Gatell - At. Segre ▼

Agramunt G. Gatell Rialp Agramunt G. Gatell

[NOVEMBRE 2007]

sió 525

51


E S P O RTS C LUB FU TB O L AGRAMUNT «ESCOL A GERARD GATEL L »

Benjamí A Agramunt G. Gatell

5

At. Segre

0

3 5

Agramunt G. Gatell 0 At. Segre 4

Benjamí B Pla Urgell Agramunt G. Gatell

Pre-Benjamí Pla Urgell Agramunt G. Gatell

4 0

Agramunt G. Gatell 3 Artesa-Ponts 1

(Aquestes categories no tenen classificació).

els jugadors de l’equip de Veterans d’Agramunt han guanyat la Copa Telègrafs, que és una competició que es juga entre els millors equips de la categoria. Després de les eliminatòries i una difícil semifinal amb el Balaguer, els jugadors de l’Agramunt van disputar l’emocionant final amb l’At. Segre. Aquests són els seus resultats:

Els Veterans campions

Veter. Agramunt Veter. Torrelameu Veter. Agramunt Veter. Agramunt Veter. Soses

D

Semifinal camp de la Bordeta: Veter. Agramunt 1 Veter. Balaguer

COPA TELÈGRAFS esprés de l’ascens a la primera categoria regional de fa dos anys,

3 1 5 5 1

Veter. Binèfar 1 Veter. Agramunt 4 Veter. Monzón 1 Veter. Mangraners 1 Veter. Agramunt 4 0

Final al camp “La Plana” de Tàrrega: Veter. Agramunt 1 Veter. At. Segre 1 Penals: 7 a 6 a favor de l’Agramunt. PLANTILLA Jugadors: P. Vasile, J. Caballer, R. Bernaus, M. Llorens, A. Fernández, M. Olaya, T. Ofkir, A. Garcia, U. Vasile, O. Gil, T. Ioan, P. Garcia, J. Nadal, J. Camats, C. Escolà, F. Mendoza, P. Gassó, J. Puig, J. M. Torres, M. Argelich, J. Pampalona, A. Fernández, S. Martí, N. Repilado, X. Secanell, A. Ramos, L. Nercino. Cos tècnic: J. Torres (entrenador), X. Escolà i M. Galceran (delegats). ■

Els Veterans d’Agramunt, campions de la Copa Telègrafs, celebren el títol assolit al camp de “La Plana” de Tàrrega.

EMPRESA D’AGRAMUNT NECESSITA

AUXILIAR ADMINISTRATIVA • Atenció directa als clients • Incorporació immediata a jornada completa • Formació a càrrec de l’empresa Interessats truqueu al telèfon 629 51 98 11 Demanar pel Ramon

[NOVEMBRE 2007]

sió 525

53


E S P O RTS B À SQ U ET A G RAMUNT CL UB

Resultats i classificacions omençament positiu dels equips masculins, amb més victòries que derrotes (11 a 8) i mal inici de les noies que ho han perdut tot. La temporada acaba de començar, però ja es veu quins equips estan en progressió i quins necessiten millorar.

C

SÈNIOR MASCULÍ. GRUP 1 Resultats del mes d’octubre: 06/10/07 19/10/07 21/10/07 27/10/07

BAC AGRAMUNT”A” SEMIC PARDINYES CARNER CAPPONT BAC AGRAMUNT”A”

84 79 60 81

C.B. PONTS BAC AGRAMUNT”A” BAC AGRAMUNT “A” MARISTES M. GASOSA MI LIMÓN

55 38 70 71

CEP VALLFOGONA

5

1

4

0

260

340

6

MARISTES M. ARAMARK

3

2

1

0

143

132

5

C.B. SECÀ 7 CARS

4

1

3

0

141

147

5

SANT GUIM PASTORET SEGARRA

4

0

4

0

101

211

4

BAC AGRAMUNT

4

0

4

0

151

274

4

L’esperança que comentàvem en l’anterior crònica no ha succeït i l’inici no ha pogut ser més decepcionant. No és que les sèniors juguin malament, però la piloteta no vol entrar i la nostra moral és més aviat fràgil. Bé, siguem positius i esperem que mica a mica tot vagi millorant.

CLASSIFICACIÓ

J

G

P

NP

TF

TC

PTS

SEMIC PARDINYES

5

4

1

0

363

257

9

SÈNIOR MASCULÍ . GRUP 2

BAC AGRAMUNT”A”

5

4

1

0

360

330

9

Resultats del mes d’octubre:

REST. BÒRIA BELL-LLOC

5

4

1

0

384

282

9

ARENES BELLPUIG

5

4

1

0

313

265

9

PEÑA FRAGATINA

5

3

2

0

314

266

8

06/10/07 14/10/07 20/10/07 27/10/07

MARISTES M. GASOSA MI LIMÓN

5

3

2

0

341

313

8

PROM. PINTÓ ROMA C.N. TÀRREGA

5

2

3

0

318

306

7

C.B. BALAGUER “B”

4

3

1

0

245

215

7

C.B. ALPICAT “B”

5

2

3

0

286

280

7

CARNER-CAPPONT

5

2

3

0

256

312

7

CENG COOPERATIVA D’ARTESA

4

2

2

0

226

252

6

C.B. PONTS

5

1

4

0

272

397

6

C.B. JUNEDA C.B. SORT-PALLARS SOBIRÀ

5 5

0 0

5 5

0 0

269 276

377 401

5 5

Exceptuant el sever correctiu que ens va infringir el Pardinyes (clar candidat a l’ascens), els altres partits el sènior els ha guanyat amb molt d’ofici. Aquesta derrota ha de servir per estar alerta, i pensar que cap rival és a priori guanyable. Bon treball de l’equip, cosa que ens fa pensar que aquest any estarem lluitant pels primers llocs de la classificació.

SÈNIOR FEMENÍ Resultats del mes d’octubre: 06/10/07 C.B. CALAF 60 21/10/07 BAC AGRAMUNT 47 28/10/07 C.B. PALAU D’ANGLESOLA 74

54

❚ R. Boncompte

BAC AGRAMUNT CEP VALLFOGONA BAC AGRAMUNT

37 60 23

BAC AGRAMUNT “B” BAC AGRAMUNT “B” ACLE GUISSONA BAC AGRAMUNT “B”

44 48 45 56

J

G

P

NP

TF

TC

PTS 10

C.B. SECÀ CONSTR. SIERRA

5

5

0

0

304

236

BÀSQUET TORREFARRERA

5

4

1

0

283

235

9

NATURAL ÒPTICS MOLLERUSSA

4

4

0

0

283

198

8

C.B. ALMACELLES

4

3

1

0

288

223

7

CAT. FARRATGES-GIESSA BELLVÍS

4

3

1

0

249

215

7

SANT GUIM PASTORET SEGARRA

4

3

1

0

234

214

7

ACLE GUISSONA

5

1

4

0

187

286

6

KOMAK TORÀ

4

1

3

0

231

253

5

BAC AGRAMUNT “B”

5

0

5

0

235

267

5

SERRALLERIA MALL TREMP

4

1

3

0

239

294

5

C.B. BORGES-ARBECA

3

0

3

0

150

189

3

CENG CALVET

3

0

3

0

139

212

3

L’equip continua amb la mateixa tònica de com va acabar la temporada passada, no aconsegueix guanyar cap partit. Individualment és un equip bo, però en conjunt és tot el contrari. Falta un líder, falten ganes de guanyar, falta... Esperem que tot l’equip reflexioni i vegi que poden fer més i que tampoc costa tant d’aconseguir-ho.

CADET MASCULÍ

J

G

P

NP

TF

TC

PTS

C.B. PALAU D’ANGLESOLA

5

4

1

0

304

221

9

Resultats del mes d’octubre:

C.B. CALAF

5

4

1

0

277

195

9

C.B. CERVERA MOBEL LINEA

4

4

0

0

228

174

8

NATURAL ÒPTICS MOLLERUSSA

4

3

1

0

285

196

7

07/10/07 14/10/07 21/10/07 28/10/07

[NOVEMBRE 2007]

61 53 41 61

CLASSIFICACIÓ

CLASSIFICACIÓ

sió 525

C.B. SECÀ CONST. SIERRA BÀSQUET TORREFARRERA BAC AGRAMUNT “B” KOMAK TORÀ

BAC AGRAMUNT C.B. CERVERA MOBEL LINEA “A” CEP VALLFOGONA BAC AGRAMUNT

70 74 65 69

NATURAL ÒPTICS MOLLERUSSA “B” BAC AGRAMUNT BAC AGRAMUNT C.B. PONTS

53 69 56 68


a l’alçada és el Cervera. La causa és que els infantils de 2n any, en jugar amb el cadet, tenen un nivell superior a la resta i quan estan en pista resolen el partit ràpidament. La segona volta serà una altra cosa quan ens toqui amb equips més potents.

INFANTIL FEMENÍ Resultats del mes d’octubre:

FÀTIMA PUIG

06/10/07 21/10/07 28/10/07

CENG AQUÍ NATURA BAC AGRAMUNT C.B. CALAF

81 8 2

BAC AGRAMUNT 34 SEDIS HOTEL ANDRIA 58 BAC AGRAMUNT 0

CLASSIFICACIÓ

J

G

P

NP

TF

TC

PTS

SEDIS HOTEL ANDRIA

5

5

0

0

296

45

10

C.B. CALAF

4

3

1

0

119

106

7

C.B. CERVERA MOBEL LINEA

5

2

3

0

162

228

7

PROMO LIAN C.B. LLEIDA

4

2

2

0

176

154

6

CENG AQUÍ NATURA

4

1

3

0

167

238

5

BAC AGRAMUNT

4

0

4

0

48

197

3

Equip Sènior Femení.

CLASSIFICACIÓ

J

G

P

NP

TF

TC

PTS

Tal dit tal fet, a passar-ho malament fins al gener. Grup difícil i a més a més tenim tres jugadores lesionades, el cúmul dels desastres. Xino-xano anirem fent el camí fins a festes, sobretot sense estrès.

B.C. RIVER ANDORRA “B”

5

5

0

0

374

258

10

C.B. CERVERA MOBEL LINEA “A”

5

3

2

0

314

236

8

BAC AGRAMUNT

5

2

3

0

313

337

7

C.B. PONTS

4

2

3

0

304

251

6

MINI MASCULÍ

CEP VALLFOGONA

4

2

2

0

184

249

6

Resultats del mes d’octubre:

NATURAL ÒPTICS MOLLERUSSA “B”

5

0

5

0

194

352

5

14/10/07 CAFÈ LA CUCA C.N. TÀRREGA 29 21/10/07 AVANTMÈDIC LLEIDA “C” 66 28/10/07 BAC AGRAMUNT 51

Malgrat les dues derrotes seguides, a Cervera i a Vallfogona, el cadet està en fase d’ascens, com es demostra contra el Ponts, un equip físicament superior on els nostres s’hi van deixar la pell per guanyar. De moment és un equip que transmet bones vibracions. Està clar que amb ganes tot se supera, sempre i quan hi hagi el talent suficient.

INFANTIL MASCULÍ Resultats del mes d’octubre: 07/10/07 14/10/07 21/10/07 28/10/07

BAC AGRAMUNT C.B. CERVERA MOBEL LINEA “A” CEP VALLFOGONA BAC AGRAMUNT

65 63 61 81

NATURAL ÒPTICS MOLLERUSSA “B” BAC AGRAMUNT BAC AGRAMUNT C.B. CALAF

15 65 88 30

CLASSIFICACIÓ

J

G

P

NP

TF

TC

PTS

BAC AGRAMUNT

4

4

0

0

299

169

8

C.B. CERVERA MOBEL LINEA “A”

4

3

1

0

243

157

7

CEP VALLFOGONA

4

2

2

0

234

220

6

C.B. CALAF

4

1

3

0

179

222

4

NATURAL ÒPTICS MOLLERUSSA “B”

4

0

4

0

72

259

4

No és el grup que ens pensàvem. La diferència dels nostres enfront els altres equips és bastant gran, l’únic que està

BAC AGRAMUNT BAC AGRAMUNT C.B. PONTS

46 16 41

CLASSIFICACIÓ

J

G

P

NP

TF

TC

PTS

ESCUDÉ INSTAL·LACIONS BELLPUIG

4

4

0

0

316

147

8

AVANTMÈDIC LLEIDA “C”

4

3

1

0

261

135

7

BAC AGRAMUNT

4

2

2

0

159

224

6

CAFE LA CUCA C.N. TÀRREGA

4

1

3

0

204

239

5

C.B. PONTS

4

0

4

0

120

315

4

Dins del grup els dos primers són molt superiors a la resta. Els petits han començat força bé el campionat. La tenacitat del Sisco comença a donar els seus primers efectes. Esperem que aviat els minis oblidin la irregularitat de la temporada passada.

NOTÍCIES DEL BAC Ja sabeu que cada final d’any (segons com cauen les dates) celebrem la Festa del Bàsquet. Aquest any estem decidits a fer quelcom diferent, per tornar a donar un impuls a una festa que havia quedat poc motivadora, degut a la repetició dels mateixos actes. A veure si la Junta se’n surt. ■ [NOVEMBRE 2007]

sió 525

55


E S P O RTS ATLETISME

Canvis en la secció d’atletisme del Patronat Municipal d’Esports

Els primers passos que s’han fet han estat distribuir les tasques administratives, nomenar els monitors i acordar els dies d’entrenament.

nguany hi ha hagut canvis importants en la secció d’atletisme del PME, doncs si la temporada passada va plegar el Josep M. Puigarnau, aquest any ho ha fet l’Antoni Farré, ambdós han passat al davant d’aquesta secció de manera totalment desinteressada durant aquests darrers anys, entrenant i acompanyant els atletes a les diferents proves. Ara, per motius personals i laborals, no els és possible continuar aquesta bona tasca duta a terme, i per aquest motiu no ens queda més que agrair-los la seva dedicació en aquests anys. Per donar continuïtat a aquesta feina feta, els propis pares han agafat el relleu i han constituït una mena de junta gestora, que en col·laboració amb el Patronat Municipal d’Esports, s’encarregaran del funcionament de la secció d’atletisme.

E

Els primers passos que s’han fet han estat distribuir les tasques administratives, nomenar els monitors i acordar els dies d’entrenament, d’aquesta manera els atletes de categoria aleví i superior seran entrenats pel Xavier Súria i als atletes de categoria benjamí i inferiors els entrenarà la Carme Ruiz amb l’ajut de la Gabi Karseska i la Mireia Bàrrios. Val a dir que s’han superat les millors previsions quant a participació, doncs s’han apuntat un total de 24 atletes d’edats compreses entre els 4 i 12 anys. També s’ha aprovat el logo de la secció que ens ha dibuixat l’Eli Terré, i és el que veieu a la part superior d’aquest escrit. La temporada esportiva va començar el passat 14 d’octubre amb la participació de 16 “escatxics” a la cursa del torró, on el Pol Morell fou el primer

en completar els quasi 3 km. de distància, i que serví a tots per tenir una primera impressió de com responen les cames. El dia 28 d’octubre un total de 20 “escatxics” participaren al Cros Esbufecs de Mollerussa, ara ja corrent cada atleta diferent distància segons la seva categoria. L’èxit va ser tant de participació com de resultats, doncs un total de 7 “escatxics” van pujar al podi, destacant els primers llocs obtinguts per Aida Giménez, en categoria Aleví, i Pau Godoy i Marina Súria, en categoria pre-benjamí. Els altres atletes guardonats van ser: Pol Morell i David Galan, 3r i 5è en categoria infantil; Naima Barkane, 3a en categoria benjamí; Lara Giménez, 4a en categoria pre-benjamí, i Roger Súria, 5è en catagoria P-4. La tercera prova de la temporada va tenir lloc el dia 4 de novembre a Tàrrega, on es va celebrar el primer dels tres cros comarcals classificatoris per als jocs esportius escolars de Catalunya. En aquesta ocasió hi van participar 21 “escatxics” destacant els primers llocs obtinguts per Aida Giménez, en categoria Aleví, i Pau Godoy, en categoria prebenjamí. Els altres atletes guardonats van ser: Pol Morell, 5è en categoria infantil; Jesús Vidal i Oriol Valls, 2n i 3r en categoria benjamí; Naima Barkane, 3a també en categoria benjamí, i Marina Súria, 2a en categoria pre-benjamí. ■ [NOVEMBRE 2007]

sió 525

57


E S P O RTS C LUB H A N D B OL AGRAMUNT

Nova temporada

A. Guerrero / R. Rueda

SÈNIOR MASCULÍ

SÈNIOR FEMENÍ

Cara i creu del sènior masculí en aquest inici de la competició amb una derrota en el camp de l’Igualada, un rival aparentment inferior, i una victòria amb un resultat d’escàndol (47-19) contra el Ripollet. Tot l’equip va estar a un alt nivell, però és necessari remarcar la figura de Jesús Villanueva que, després de sorgir d’una lesió de 2 anys, ha tornat a la competició amb un alt nivell de forma, liderant l’equip en tot moment.

Bon començament del sènior femení a la lliga catalana davant el Cerdanyola, les noies de la Ribera del Sió, tot i tenir una plantilla molt curta, van saber emportar-se el partit gràcies al seu bon joc col·lectiu. No van tenir sort en el segon partit en la pista del Valldoreix, on les agramuntines, tot i practicar un bon joc i amb una gran actuació de la lateral Núria Sin, van acusar l’absència de canvis i no van poder doblegar una defensa molt ben posicionada i, en ocasions, excessivament agressiva davant la passivitat arbitral.

Resultats:

H.IGUALADA 32 - 25 C.H.A. C.H.A. 47 - 19 H. RIPOLLET

Resultats:

JUVENIL MASCULÍ L’equip del Josep M. Balasch i el Xavi Balagueró, que aquest any milita en la 1a Catalana Juvenil, s’enfronta a una categoria molt dura contra uns adversaris amb un gran potencial. Els joves jugadors, alguns encara cadets, tenen com a primer objectiu adaptar-se a la categoria i anant millorant. No estaran sols, ja que tindran l’ajuda de juvenils com el Joan Fernández i l’Eloi Diaz. Entre tots estem segurs que aconseguiran formar un equip cohesionat i competitiu. Resultats:

C.H.A. 23 - 20 HANDBOL SANTPEDOR VALLDOREIX 15 - 11 C.H.A.

JUVENIL FEMENÍ En el primer partit contra el Vilanova, les jugadores d’Agramunt han notat molt el canvi de categoria, i es van trobar davant d’un equip molt dur. És per això que es va produir un resultat amb tanta desigualtat, l’entrenador (l’Enric Escolà) confia que “de ben segur, quan vagi avançant la temporada no es repetirà”. De totes formes, confiem que, a mesura que les jugadores vagin assimilant la nova categoria i les seves dificultats (major duresa i rapidesa de circulació de la pilota), de ben segur que es podran fer cròniques molt més positives dels partits (i dels resultats) del juvenil femení de 1a Catalana.

H. IGUALADA 36 - 13 C.H.A. SAFA-HORTA 30 - 19 C.H.A.

Resultat:

Ull Blau Vilanova 24 - 11 C.H.A.

XXI FESTA DE L’HANDBOL CATALÀ EL JOSEP M. CARBÓ I L’ENRIC ESCOLÀ SERAN GUARDONATS

Juvenil masculí: Robert Vidal, Eduard Areny, Jordi Sánchez, Eloi Díaz, Héctor Carrion, Juan Fernández, Jordi Martí, Radu Bumb, Samir Hanafi, Joel Eroles, Edgar Martín, Carles Hernández, Ivan, Carles Fernández. Entrenadors: Josep M. Balasch i Xavi Balagueró. Delegat: Nico Carrion.

l divendres 28 de setembre, va tenir lloc a Igualada, la tradicional Festa de l’Handbol Català que organitza la Federació Catalana d’Handbol. Una nit on assisteixen els presidents de tots els clubs del país i es guardonen a persones i entitats destacades en la darrera temporada. Aquest any la F.C.H. atorga la Medalla de Reconeixement a dues persones del Club Handbol Agramunt: Josep Maria Carbó. Medalla de Reconeixement pels 16 anys dedicats al C.H.A. com a jugador en les diferents [NOVEMBRE 2007]

sió 525

CLUB HANDBOL

E

59


E S P O RTS C LUB H A N D B OL AGRAMUNT

categories, assolint 2 ascensos de categoria i destacant com un dels millors jugadors en totes i cadascuna de les temporades que va disputar amb el primer equip. L’any passat es va haver de retirar degut a una lesió al genoll esquerre per la qual fou intervingut. Continua vinculat al Club realitzant tasques de delegat i ajudant tècnic. Enric Escolà. Medalla de Reconeixement per la tasca de promoció de l’handbol femení durant les darreres dues temporades. Aconseguint la difícil tasca de consolidar un equip femení cohesionat i competitiu on han destacat diferents jugadores pel seu alt progrés tècnic. Entre elles la Rocío Ruíz i l’Elisabet Cifuentes, les quals ja han debutat amb la selecció catalana cadet i juvenil i aquest any entren dins el pla de tecnificació de la Federació Catalana d’Handbol. L’empresa Jové-Balasch, trofeu de la Federació Catalana d’Handbol pel seu suport a la promoció de l’handbol entre els infants d’Agramunt a través de l’esponsorització del VIè Campus Handbol Agramunt que va aplegar, el passat mes de juny, 40 nens i nenes d’entre 7 i 12 anys de la vila i comarca.

ESCOLA D’HANDBOL D’AGRAMUNT L’ÀLEX SORRIBES EN SERÀ EL NOU COORDINADOR

FUTBOL SALA PREFERENT CATALANA - GRUP 5 Resultats J. 1 J. 2 J. 3 J. 4 J. 5 J. 6

FARMAÒPTICS-OBRES 128 9 - 3 PARADOR SALA CATAS ALCARRÀS 2 - 5 FARMAÒPTICS-OBRES 128 FARMAÒPTICS-OBRES 128 6 - 5 DE TAPAS TORREFARRERA CAVAUTO 3 - 1 FARMAÒPTICS-OBRES 128 FARMAÒPTICS-OBRES 128 2 - 6 RAJOLÍ D’OR LLARDECANS PENYA BARCELONISTA 4 - 2 FARMAÒPTICS-OBRES 128

Classificació

J

G E P GF GC

Pt

LOANCA MARISTES

5

4 1 0 24 19 13

PENYA BARÇA CIUTAT DE LLEIDA

5

3 1 1 24 22 10

CAVAUTO S.E.C.

5

3 1 1 27 21 10

RAJOLÍ D’OR LLARDECANS

5

3 0 2 24 13

GISPERT PROMOTORS LINYOLA

5

3 0 2 32 27

9

FARMAÒPTICS – OBRES 128

5

3 0 2 23 19

9

JUNEDA, F.S.

5

3 0 2 25 22

9

9

SERVI-STAR 2000

5

2 2 1 31 28

8

ÀRIDS SOLESTANY F.S. CALAF

5

2 1 2 20 16

7

CENTRE EXCURSIONISTA NOVA GENT 5

2 1 2 18 26

7

U.E.GUISSONA F.S.

1 2 2 19 23

5

5

PARADOR - SALA CATS

5

0 2 3 21 29

5

BAR RESTAURANTE MORENO’S CFS

5

1 1 3 19 19

4

DE TAPAS TORREFARRERA

5

1 1 3 20 26

4

BALAGUER, C.F.S.

5

1 0 4 14 19

3

ALCARRÀS, F.S.

5

0 1 4 15 27

1

’escola d’handbol d’Agramunt és el projecte que més illusió aporta al C.H.A. Després de l’èxit de participació en la darrera temporada, el Club aposta amb força per la idea de donar a conèixer a tots els nens i nenes de la vila i comarca el nostre esport. Aquest any el coordinador de la base del C.H.A. serà l’Àlex Sorribes, tècnic de la casa que té gran experiència en l’handbol. Actualment forma part del C.H.Pardinyes jugant a Primera Catalana. Diplomat com a Mestre d’Ed. Física i Llicenciat en INEFC de ben segur aportarà els seus coneixements a tots els nens i nenes de l’Escola. Des del vessant més lúdic, el Club pretén difondre l’adquisició de l’hàbit de l’esport a través de l’handbol, fet que no és fàcil, tenint en compte l’existència d’altres esports molt més mediàtics. L’escola d’handbol està adreçada a nens i nenes a partir dels 8 anys. Per inscriure’t només cal que t’adrecis al PAVELLÓ POLIESPORTIU D’AGRAMUNT durant l’horari de les sessions esportives, els dilluns, dimecres i divendres de 7 a 8 de la tarda. 60

sió 525

[NOVEMBRE 2007]

CLUB HANDBOL

L

Partit contra la Penya Barcelonista, el dia 3 de novembre.

COMENTARI: De més a menys. Així es podria qualificar l’inici de temporada de l’equip que entrena Josep Maria Carrera. El primer


CLUB HANDBOL

partit, disputat a Agramunt, es va resoldre amb una golejada (9-3) contra el Parador Sala Cats de Balaguer. Aquesta bona imatge es va repetir en els dos encontres següents. Victòria clara a Alcarràs (2-5) i ajustat triomf contra el De Tapas Torrefarrera (6-5). L’equip agramuntí, fins i tot, es va arribar a col·locar colíder de la categoria amb 9 punts de 9 possibles. L’aspecte negatiu d’aquestes primeres jornades van ser les lesions greus en el partit contra l’Alcarràs del jugador Gilbert Esteve i del porter Albert Guerrero. En canvi, les tres jornades següents es van saldar amb tres derrotes encara que l’equip va seguir oferint una bona imatge. Cavauto, Llardecans i Penya Barcelonista Ciutat de Lleida es van imposar a l’Agramunt. Contra el Cavauto (3-1) l’actuació de l’àrbitre va ser determinant. Contra el Llardecans, tot i que els de casa es van avançar amb dos gols, els del Segrià es van acabar imposant per 2 a 6 i contra la Penya Barcelonista (4-2) va ser determinant el mal inici de partit. Pel que fa a la classificació, l’equip s’ha situat a la part mitja de la taula i les sensacions pels propers partits són molt positives. Tanmateix el conjunt agramuntí ha superat els registres de la temporada passada, on en aquest primer tram de temporada ocupava els últims llocs de la classificació.

SECCIÓ DE TRIAL Maria Villa

U

n any més, diversos pilots del CHA han pres part al campionat d’Espanya de trial.

Els tres pilots corren en categoria Sènior C i han obtingut molt bons resultats: 4/03/2007 TRIAL DE PEÑARROYA (CORDOBA): Francesc Recio 1r Classificat Jaume Vinyals 3r Classificat Roger Vinyals 4t Classificat

Jaume Vinyals Roger Vinyals

5è Classificat 8è Classificat

07/10/2007 TRIAL DE BAIONA (PONTEVEDRA): Francesc Recio 1r Classificat Jaume Vinyals 4t Classificat Roger Vinyals 6è Classificat A FALTA D’UNA PROVA 11/11/2007 TRIAL DE SANT FRUITÓS DEL BAGES (BARCELONA):

24/06/2007 TRIAL DE POBLADURA (LEON): Francesc Recio 1r Classificat Jaume Vinyals 4t Classificat Roger Vinyals 11è Classificat 01/09/2007 TRIAL DE LA RABASSA (ANDORRA): Francesc Recio 1r Classificat Jaume Vinyals 6è Classificat Roger Vinyals 8è Classificat 16/09/2007 TRIAL DE CASTELLOLÍ (BARCELONA): Francesc Recio 1r Classificat

Classificació general en aquest moment: Francesc Recio 1r Classificat, 100 punts Jaume Vinyals 2n Classificat, 64 punts Roger Vinyals 5è Classificat, 45 punts A FALTA D’UNA PROVA DÓNA MATEMÀTICAMENT A:

FRANCESC RECIO

CAMPIÓ D’ESPANYA 2007

Felicitem els tres pilots per la gran actuació en aquest campionat d’Espanya 2007, esperant l’última prova per veure la classificació final dels germans Vinyals. ■ [NOVEMBRE 2007]

sió 525

61


PA RT I T S P OLÍTIC S M U N IC IPALS ER C Secció local d’Agramunt www.esquerra.cat/agramunt

El Consell Comarcal també vol cobrar Sembla ser que l’onada d’augment desmesurat dels salaris que va passar per Agramunt ara farà dos mesos, també ha passat per Tàrrega.

Estem organitzant un autocar per a participar a la Manifestació convocada per la Plataforma pel Dret a Decidir per al proper dissabte 1 de desembre.

Els salaris al Consell Comarcal El passat 18 d’octubre se celebrà el Ple del Consell Comarcal de l’Urgell, en el qual assistí la regidora Maria Teresa Huguet, com a consellera comarcal del grup municipal d’Esquerra. Entre els punts de l’ordre del dia hi havia l’aprovació de les retribucions dels membres corporatius. Sembla ser que l’onada d’augment desmesurat dels salaris que va passar per Agramunt ara farà dos mesos, també ha passat per Tàrrega. Els 38.000€ anuals que cobrava fins ara la presidenta del Consell Comarcal passen a 45.000€ per una dedicació de 30 hores/setmana, mentre que els 4 vicepresidents cobraran per any 26.000€ (20 hores/setmana) i 16.000€ (13 hores/setmana), tots ells de CiU. De la mateixa manera que vam expressarho per a Agramunt en el seu moment, trobem desmesurades aquestes retribucions.

Dues mocions idèntiques, dos vots diferents En el mateix ple es va aprovar una moció de suport a l’alcalde i regidor del municipi de Puigverd d’Agramunt, amb un contingut gairebé idèntic a la que el grup municipal d’Esquerra va presentar al Ple de l’Ajuntament d’Agramunt i que va ser refusada pels vots en contra de CiU. El més sorprenent, però, és que la regidora d’Agramunt, Elisabeth Vicens, en la moció del consell hi va votar a

favor. Ja teníem raó quan al passat Sió dèiem que les coses s’aproven més per qui les presenta que pel seu contingut (podeu comparar ambdues mocions al web d’Esquerra: www.esquerra.cat/agramunt).

Refundació de les JERC a Agramunt La secció local d’Esquerra ja fa temps que està treballant per a la refundació de les JERC (Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya) a Agramunt. Ja s’han fet diverses reunions en què s’han establert les bases de funcionament i l’objectiu de crear un espai obert a l’opinió i al debat i que alhora organitzi activitats adreçades a la gent jove d’Agramunt. Des d’aquestes línies animem tots aquells joves que en vulguin formar part.

Autocar per a la Manifestació del dissabte 11 de desembre Finalment, us informem que des de la secció local d’Esquerra estem organitzant un autocar per a participar a la Manifestació convocada per la Plataforma pel Dret a Decidir per al proper dissabte 1 de desembre, a la que seguirà un sopar amb tots els que vingueu a Barcelona. Per a apuntar-vos, podeu fer-ho a través dels següents telèfons (Jordi 609732326, Joan 675660851 i Bernat 615369899). Properament us informarem amb detall del preu i dels horaris. ■

[NOVEMBRE 2007]

sió 525

63


R E G IDO R IES M U N ICIPALS SER V EIS SO CIAL S

El Programa Integral d’Acollida al municipi d’Agramunt

AJUNTAMENT

Regidoria de Serveis Socials Ajuntament d’Agramunt

l Consell Comarcal de l’Urgell ha contractat dues agents d’acollida, de nacionalitats marroquina i romanesa, per al desenvo-

E

lupament del Programa Integral d’Acollida (PIA) als municipis de Tàrrega, Agramunt i Bellpuig. El PIA té com a objectiu gestionar l’acollida de totes les persones que s’empadronen o arriben al nostre municipi facilitant-los la informació necessària, si cal en llengua d’origen, per a garantir una bona arribada i integració de les persones nouvingudes al municipi. Per aquest motiu, les agents d’acollida contractades realitzen les tasques de suport als serveis d’atenció ciutadana de l’Ajuntament, al mateix temps que estan elaborant una guia d’acollida municipal i duent a terme vi-

sites als domicilis dels nous empadronats amb l’objectiu d’informar-los del funcionament de tots els serveis de què disposa el municipi. Tanmateix disposen d’un horari d’atenció als nouvinguts els dilluns alterns de 16.40h a 20.00h i els dimarts de 9.30h a 13.30h al despatx de la regidoria de Serveis Socials de l’Ajuntament. En aquest sentit, i com s’afirma des del Consell Comarcal de l’Urgell, les accions del PIA estan encaminades a garantir que els processos d’acollida promoguin l’autonomia de les persones nouvingudes així com el coneixement dels serveis i recursos del municipi. ■

[NOVEMBRE 2007]

sió 525

65


L ' A J U N TAMEN T I N FO R MA

JUNTA DE GOVERN LOCAL, 27-9-2007 SOL·LICITUD SUBVENCIÓ DESTINADA A FOMENTAR LA CREACIÓ O MILLORA DE CENTRES I SERVEIS DE TITULARITAT MUNICIPAL, PER A LA PRESTACIÓ D’ATENCIÓ ESPECÍFICA A LES DONES I PER AL DESENVOLUPAMENT D’ACTIVITATS DESTINADES A ACONSEGUIR LA IGUALTAT ENTRE DONES I HOMES

S’acordà concórrer a la convocatòria per a la concessió d’ajuts destinades a fomentar la creació o millora de centres i serveis de titularitat municipal, per a la prestació d’atenció específica a les dones i per al desenvolupament d’activitats destinades a aconseguir la igualtat entre dones i homes, per l’obra denominada “Ampliació de l’edifici de l’Ajuntament” i se sol·licità un ajut econòmic de 50.000 €. PLE, 4-10-2007 MODIFICACIÓ DE LES BASES D’EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST DE 2007: ASSIGNACIONS PER ASSISTÈNCIA A SESSIONS I INDEMNITZACIONS PER DEDICACIÓ DELS MEMBRES DE LA CORPORACIÓ

S’aprovà la modificació de la base 29 del pressupost municipal de 2007, que va ésser aprovada per l’Ajuntament Ple de data 28 de desembre de 2006 i per tant el contingut de la mateixa una vegada modificada, serà el següent: ASSIGNACIONS PER DEDICACIÓ EXCLUSIVA, DEDICACIONS PARCIALS, ASSISTÈNCIA A SESSIONS I INDEMNITZACIONS PER DEDICACIÓ DELS MEMBRES DE LA CORPORACIÓ

BASE 29a.- Es liquidaran les despeses per dedicació parcial, assistència a sessions i les indemnitzacions per dedicació següents: Dedicació Parcial: Acordar la dedicació parcial de 22 hores setmanals del Sr. Antoni Farré i Riba per tal de desenvolupar les tasques de segon Tinent d’Alcalde de l’Excm. Ajuntament d’Agramunt, així com de regidor d’Obres i Serveis, donant-se d’alta al règim general de la seguretat social. S’estableix una retribució mensual bruta de 1.450 €, que es percebrà en 12 pagues corresponents a les mensualitats de l’any. Efectivitat: Aquesta serà efectiva a partir de la data 1-92007. Dietes per assistències: Únicament i exclusivament com a representació del seu càrrec, els regidors que no exerceixen els càrrecs en règim de dedicació exclusiva o parcial, règim de dietes per assistències següents: – Per dietes d’assistència efectiva a cada sessió de l’Ajuntament Ple i de la Junta de Govern Local: 103,56 €. – Per dietes d’assistència efectiva a cada sessió de la Comissió Informativa Permanent, Comissió Especial de Comptes i de la Comissió Informativa d’Urbanisme: 69,04 €. Indemnitzacions per dedicació:

S’assigna una indemnització per hora de treball completa 66

sió 525

[NOVEMBRE 2007]

a l’Ajuntament d’Agramunt de 12 €/hora, per la dedicació a l’activitat duta a terme a l’Ajuntament per part de l’Alcalde, els Tinents d’Alcalde i els Regidors amb Regidories delegades. a) S’estableix per l’Alcaldia un màxim mensual de 120 hores, amb un total màxim de 1.440 hores a l’any. b) S’estableix per al Sr. Domènec Llop i Solà, com a 1r. Tinent d’Alcalde i com a regidor de Cultura, Festes i Ensenyament un màxim mensual de 35 hores, amb un total màxim de 420 hores a l’any. c) S’estableix per a la Sra. Elisabet Vicens i Corts, 3ª Tinent d’Alcalde i com a directora de la Fira un màxim mensual de 52 hores, amb un total màxim de 624 hores a l’any. d) S’estableix per a la Sra. Dolors Vall i Duran, com a regidora de Serveis Socials, Salut i Nuclis Agregats un màxim mensual de 35 hores, amb un total màxim de 420 hores a l’any. Les hores de treball justificades que superin les establertes en aquest apartat no tindran dret a rebre indemnització. Indemnitzacions per desplaçament en vehicle propi: (0’18 €.) Efectivitat: Les assignacions per dietes per assistències i indemnitzacions per dedicació per hora de treball amb caràcter mensual sortiran efectes a partir del dia 1-9-2007. Revisió: Totes les assignacions econòmiques compreses en aquesta proposta (dedicació parcial, les dietes per assistència a sessions i indemnitzacions per dedicació), seran revisades anualment, incrementant-se en el mateix percentatge que determini la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per als Funcionaris. NOMENAMENT DIRECTOR PATRONAT MUNICIPAL D’ESPORTS

Atès que el Sr. Gerard Gros i Vall-llaura, Director del Patronat Municipal d’Esports, ha manifestat la seva voluntat de finalitzar els seus serveis en l’Ajuntament d’Agramunt. S’acordà designar el regidor, Sr. Antoni Farré i Riba, Director del Patronat Municipal d’Esports amb efectes del dia 1 de setembre de 2007, les funcions seran les establertes en l’art. 13 dels Estatuts del Patronat Municipal d’Esports i es determinà una assignació mensual de 468 €.

NOTA D’ACLARIMENT Retribucions mensuals totals: – Equip de Govern, aquesta legislatura: 4.822 €/mes – Equip de Govern, la passada legislatura: 4.411 €/ mes (mitjana anys 2004-2005-2006) Tots els regidors de l’Ajuntament (ara i abans) cobren les assistències a les sessions, excepte el Sr. Antoni Farré i la Sra. Tere Añé.


S’aprovà inicialment la modificació puntual de les Normes Subsidiàries del Planejament urbà d’Agramunt, conforme a la proposta redactada per l’arquitecte municipal amb la finalitat de possibilitar l’ampliació de les edificacions en sòl no urbanitzable, destinades a activitats econòmiques corresponents a usos actualment no admesos per l’actual Llei d’Urbanisme, però legalment implantades en el seu moment, amb presència històrica en el municipi, i que per tant es justifica per la necessitat d’aquestes activitats d’ampliar les seves instal·lacions en el propi emplaçament (be per adaptar-se a la legislació específica vigent pel que fa a l’accessibilitat, ampliant el vestíbul i instal·lant un ascensor, com és el cas de l’Hotel Restaurant Blanc i Negre, bé per necessitat d’adaptar-se al mercat productiu). MOCIONS: A.)- Moció de suport a l’Alcalde i regidors de l’Ajuntament de Puigverd d’Agramunt que presenta el grup municipal d’ERC.

El passat diumenge l’alcalde de Puigverd d’Agramunt, Joan Eroles i Samarra, i el regidor d’urbanisme, Xavier Infante, foren agredits per uns joves de la comarca després que aquests fossin requerits per l’alcalde de la veïna població a baixar el volum de l’aparell musical del seu cotxe ben entrades les cinc de la matinada. Aquests fets per si sols ja són deplorables, però encara reverteixen una major gravetat si es produeixen a la nostra Vila o poblacions veïnes. El Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya vol manifestar públicament el seu rebuig a qualsevol tipus d’actes violents i vandàlics i insta a tots els Grups Municipals de l’Ajuntament d’Agramunt a manifestar-se en el mateix sentit, i és per això, per tot quant s’ha exposat que es presenta la següent moció: 1r. L’Ajuntament d’Agramunt declara inadmissible que es produeixin aquesta mena d’actes que alteren greument la nostra vida quotidiana i apel·la al servei i al civisme de la gent perquè fets denigrants com el succeït al municipi de Puigverd aquest passat diumenge no es repeteixin i els seus autors siguin duts davant la justícia per fer-se càrrec dels seus actes de la manera que dictamini la llei. 2n. L’Ajuntament d’Agramunt manifesta el seu total suport a l’alcalde de Puigverd d’Agramunt Joan Eroles i Samarra i al regidor d’urbanisme Xavier Infante, als quals encoratja a mantenir un bon clima de convivència entre tots els ciutadans de bona voluntat del seu municipi. 3r. L’Ajuntament d’Agramunt trametrà per al seu coneixement els presents acords a tots els municipis de la Ribera

del Sió, convidant-los a presentar respectives mocions de suport. La votació resultant: no és aprovada amb el vot en contra de qualitat de l’Alcalde, ja que hi ha cinc vots en contra dels regidors del grup municipal de CiU, tres abstencions dels regidors del grup municipal del PSC i cinc vots a favor dels regidors del grup municipal d’ERC. B.)- Moció referent als fets succeïts al municipi de Puigverd d’Agramunt que presenta el grup municipal del PSC.

Diumenge 16 de setembre, l’alcalde de Puigverd d’Agramunt, acompanyat del regidor d’Urbanisme, i uns joves de la comarca es van veure involucrats en una disputa un cop finalitzats els actes de la festa major del dissabte, la qual va concloure en agressions i desqualificacions mútues. Aquests fets per si sols ja són tristos, però encara suposen un major impacte social si es produeixen entre ciutadans coneguts de les poblacions veïnes que a més impliquen representants democràticament elegits. Volem posar de manifest el nostre rebuig a tot tipus d’actes en què es pugui emprar qualsevol tipus de violència o que alterin la pau social del municipi al mateix temps que instem tots els Grups Municipals de l’Ajuntament d’Agramunt a manifestar-nos en el mateix sentit, i és per això que es presenta la següent moció: 1r. L’Ajuntament d’Agramunt declara reprovable que es produeixin aquesta mena d’actes que alteren la nostra vida quotidiana i apel·la al civisme i la tolerància de la gent perquè fets lamentables com els succeïts al municipi de Puigverd d’Agramunt no es repeteixin. El conjunt de la ciutadania hem d’acostumar-nos a utilitzar la paraula com a mitjà de comprensió i resolució pacífica de les diferències i no pas com a instrument per a imposar a qualsevol preu la seva opinió. 2n.- L’Ajuntament d’Agramunt encoratja el consistori de Puigverd a mantenir un bon clima de convivència entre tots els ciutadans de bona voluntat del seu municipi i a solucionar pacíficament la controvèrsia existent. 3r. L’Ajuntament d’Agramunt manifesta el seu total suport a l’alcalde i regidor de l’ajuntament de Puigverd d’Agramunt i demana al conjunt de la ciutadania que no se celebrin judicis paral·lels a les actuacions que si s’escau, realitzaran les administracions i òrgans competents, respectant així la presumpció d’innocència i la dignitat de les persones. 4.- L’Ajuntament d’Agramunt trametrà per al seu coneixement els presents acords a tots els municipis de la Ribera del Sió, convidant-los a presentar respectives mocions de suport. La votació resultant: vuit vots a favor, cinc dels regidors del grup municipal de CiU i tres dels regidors del grup municipal del PSC, i cinc abstencions dels regidors del grup municipal d’ERC. [NOVEMBRE 2007]

sió 525

APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES NN.SS. PER POSSIBILITAR L’AMPLIACIÓ DE LES EDIFICACIONS PREEXISTENTS EN SÒL NO URBANITZABLE

67


L ' A J U N TAMEN T I N FO R MA

JUNTA DE GOVERN LOCAL, 8-10-2007 RECURS ALÇADA DAVANT L’OFICINA ESPANYOLA DE PATENTS I MARQUES CONTRA EL REGISTRE DE LA MARCA SIÓ

S’aprovà la interposició d’un recurs d’alçada del registre de marca nomenada SIÓ de INFOR CASH & CARRY, SL. davant de l’Oficina Espanyola de Patents i Marques, s’adjudicà a l’empresa PONS, Patents i Marques, el tràmit de les gestions, accions i recursos necessaris per a la impugnació del registre SIÓ per un import de 483 €, inclòs IVA. AUTORITZACIÓ A L’AJUNTAMENT DE PUIGVERD D’AGRAMUNT PER A LES OBRES DE SUBSTITUCIÓ DE BOMBEIG I CANONADA D’ABASTAMENT D’AIGUA POTABLE A PUIGVERD D’AGRAMUNT I CONSTRUCCIÓ D’UNA BASSA A AGRAMUNT

S’aprovà el projecte titulat “Obres de Substitució del bombeig i canonada d’Abastament d’Aigua potable a Puigverd d’Agramunt” redactat per l’empresa ADTSA, SCP, Francesc Penella i Ros, Enginyer Industrial, i el projecte titulat “Construcció d’una bassa de 5.000 m3” redactat per l’empresa SOREA, Sociedad Regional de Abastecimiento de Aguas, SA al juny de 2001, amb un pressupost d’execució per contracta de 283.258,08 €. Aquests projectes s’han d’executar, en part, al terme municipal d’Agramunt i han estat aprovats per l’Ajuntament Ple de Puigverd d’Agramunt de data 23 de maig de 2007, i s’autoritzà a l’Ajuntament de Puigverd d’Agramunt l’execució de les obres esmentades. ACCEPTACIÓ DE LA CESSIÓ GRATUÏTA REALITZADA PEL SR. MAGÍ FEIXA PUIG PER A LA CONSTRUCCIÓ D’UN ESCENARI A LA DONZELL D’URGELL

S’acordà acceptar la cessió gratuïta realitzada pel Sr. Magí Feixa Puig, dels terrenys per a ésser destinats una part al servei públic, en concret un escenari i la resta a vial públic d’una superfície total de 96,03 m2, situat al nucli agregat de Donzell d’Urgell. SOL·LICITUD SUBVENCIÓ DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES DESTINADES A LES ACTUACIONS DE MILLORA PAISATGÍSTICA DE L’ESPAI URBÀ D’AVINGUDES, RAMBLES I PASSEIGS ARBRATS DELS MUNICIPIS DE CATALUNYA

S’acordà concórrer a la convocatòria per a la concessió d’ajuts per actuacions de millora paisatgística de l’espai urbà d’avinguda, rambles i passeigs arbrats dels municipis de Catalunya, per l’actuació denominada “Millora paisatgística de l’espai públic urbà del Passeig arbrat de la Ribera del Riu Sió al municipi d’Agramunt” i se sol·licità un ajut econòmic de 28.032,64 €. LLICÈNCIES D’OBRES JOAN BONCOMPTE ROMEU, per enrajolar una sala i obrir dues finestres a la façana de l’habitatge. Puelles. REMEI BRESCÓ CASTELLS, pintar façana habitatge. C. Asgous. PURA CAMPDERROS BATALLER, gual permanent. Av. Esports.

68

sió 525

[NOVEMBRE 2007]

ACOVERD, SL per un dret de connexió d’aigua definitiva a la xarxa general. Ctra. Tàrrega. STRABERES EMPRESARIAL, SL per obrir rasa per ampliar xarxa general d’aigua i donar nous subministraments elèctrics. Av. Catalunya. JOSEP ROS ESCOLÀ, per reforç estructural de la façana de l’habitatge. C. Sabateria de Baix. COMUNITAT DE PROPIETARIS AV. CATALUNYA 12, TORRE 2 per arranjar i pintar la façana de l’habitatge, i per ocupar la via pública amb un contenidor i materials d’obres. Av. Catalunya. PERE AÑÉ CABALLOL, per arranjar i pintar façana habitatge, i per ocupar via pública amb una bastida i materials per obres. C. Eres. REPSOL BUTANO, SA per obrir una rasa per donar nous subministraments de gas. C. Verge dels Socors. ROSA MARIA LIMAS RIBERA, per obrir una rasa per desembussar la claveguera. Pl. Amball. JAUME PLA AGUILAR, per enrajolar una part del jardí i canviar el bastiment d’una finestra. Urb. Verge del Socors. ANDREU SOLÉ SOBREVALS, per canviar i ampliar la part superior de la porta d’entrada a la nau. Av. Ribera del Sió. JOSEP MARIA AMAT REMOLA, per canviar les teules malmeses de la teulada i les canaleres de l’habitatge. Montclar. JOSEFINA FIGUERA FIGUERA, per pintar la façana del local de color beige. C. Castell. MARIANO TERUEL OLIVER, per enguixar les parets i fer cates per la instal·lació elèctrica. C. Comtessa Aurembiaix. ROSA AMANÓS GENÉ, per pavimentar i enrajolar el pati de l’habitatge. C. Costa dels Dipòsits. PROMOCIONS BERCO 22, SL per modificar la llicència d’obres amb núm. Exp. 2005/276A, i per llicència de primera utilització. C. Portalada. CONSTRUCCIONS LOTIZ, SL per enderrocar un magatzem entre mitgeres. Av. Catalunya. COMUNITAT DE VEÏNS C. FIRAL, 20 per construir 4 balcons en un edifici plurifamiliar existent. C. Firal. JOSEFINA FARRÉ PUIG, per col·locar un rètol. Pl. Mercadal. FRANCESC CAMATS ROQUÉ, per ficar aïllant a les parets, fer paviment i desguassos de la cambra de bany. Av. Jaume Mestres. FRANCESC CAMATS ROQUÉ, per ocupar la via pública amb materials per obres i tanques de seguretat. Av. Jaume Mestres. CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa per arranjar una avaria d’aigua. C. Segadors MARIA TERESA MIRALLES GIL, per canviar les rajoles de la terrassa de l’habitatge. C. Institut. MARIA TERESA MIRALLES GIL, per ocupar la via pública amb materials per obres. C. Institut. VÍCTOR PADULLÉS OMEDES, per un dret de connexió d’aigua definitiva a la xarxa general. C. Ronda Molinal. SANTI MARTÍ MORA, per anivellar el terreny de la finca i col·locar una tanca. Mafet. ABDENABI BOUCHATAB, per enrajolar el terra i col·locar un fals sostre. Pl. Pou. OSCAR DE FEZ NOVOA, per un dret de connexió d’aigua definitiva a la xarxa general. C. Urgell. JOSEP JUANATI CARRERA, per substituir la banyera del lavabo per un plat de dutxa. Pl. Pou. EMILIO FRIAS MUÑOZ, per canviar la porta de l’entrada al magatzem. Donzell. ROSA RIBAS BALCELLS, per enrajolar traster. C. Ronda Molinal. JESÚS SOLÉ GIBAL, per arranjar la terrassa de l’habitatge. C. Ntra. Sra. dels Socors.


COMPTES FESTA MAJOR 2007 DESPESES

IMPORT 1.000,00 €

PEIX FREGIT

265,00 €

DESPESES BAR HOTEL COCHAMBRE (BEGUDES, PA, EMBOTITS)

2.643,31 €

600,00 €

CASAL AGRAMUNTI (APERITIU PREGÓ DE FESTES)

1.926,00 €

600,00 €

DIETES ORQUESTRES I VARIS

2.222,55 €

PUBLICITAT (CADENA SER, DIARI SEGRE, LA MAÑANA)

1.242,36 €

DESPESES PINTADA MURALS I JOCS VIGÍLIA FESTA MAJOR

2.917,17 €

MARINADA

600,00 €

SALDUNGA

900,00 €

COBLA QUATRE VENTS 31-08-07 LA TROCA GRUP D’ANIMACIÓ

IMPREMTA VICENS (TRÍPTICS EXPOS. FARRENY)

VENUS

4.300,00 €

PASTORETS ROCK

2.600,00 €

SO PASTORETS ROCK

1.600,00 €

ESBART SANT MARTÍ

2.000,00 €

XIP-XAP

1.916,32 €

AMOGA

6.900,00 €

GRUP DE DIABLES

IMPREMTA MARSÀ

542,64 €

XOCOLATADA FESTA MAJOR

453,83 €

2.100,00 €

LLOGUER COMPRESSOR I VARIS

880,56 €

ADORNS DALMAU (TARIMA ELS PETS)

2.412,80 €

286,20 €

ARCA ESCENARIS (TANCA PETS)

2.204,00 €

GESTIÓ ANUNCIANTS LLIBRE FESTA MAJOR

EICONS (GENERADOR I GASOIL-PETS)

264,27 € 21.924,00 €

ELS PETS TRÀFIC

7.000,00 €

SEGURETAT ARSOL

3.060,54 €

SO I LLUM TRÀFIC

400,00 €

VIGILANTS FM 07

690,00 € 6.405,00 €

TRADI-SIÓ 2007

700,00 €

COBLA RIELLA COBLA VILA DE BLANES

6.600,00 €

PIROTÈCNIA IGUAL

3.509,00 €

SO SOMBRAS

450,00 €

SOMBRAS

400,00 € 6.000,00 €

HOTEL COCHAMBRE

250,00 €

DJ CAPI & SOUND CIRCUIT URGELLENC

1.131,00 €

CARPES GUASCH, SL (LLOTGES)

4.368,56 €

IMPREMTA VICENS (EDICIÓ LLIBRET)

6.580,00 €

AON GIL - ASSEGURANÇA

1.092,61 €

POLY-KLYN (CABINES WC)

2.557,80 € 631,04 €

TORNÉ (CADIRES) TOTAL DESPESES

117.126,56 €

INGRESSOS

IMPORT

LLOTGES

4.970,00 €

FIRETES

1.836,78 €

BAR DIUMENGE

5.176,05 €

ENTRADES BALL PAVELLÓ

1.863,00 €

ENTRADES CONCERT PETS

9.344,00 €

PUBLICITAT LLIBRET

6.391,78 €

ESBART ST. MARTÍ

1.035,00 €

DESCOMPTE CONTRACTE PETS PER PAGAMENT CONCERT

4.680,00 €

TOTAL INGRESSOS

35.296,61 €

DIFERÈNCIA / COST

81.829,95 €

NOTA INFORMATIVA CARNAVAL 2008 Es convoca a tots els interessats a participar en les comparses i carrosses pel Carnaval de 2008 a una reunió informativa que tindrà lloc el proper dia 14 de desembre, a les 22 hores, a la sala de conferències del Casal Agramuntí.

[NOVEMBRE 2007]

sió 525

69


A L MA N A C Les fases de la lluna:

DESEMBRE Mes de 31 dies, dotzè de l’any segons el nostre calendari i desè del primitiu calendari romà, anomenat Desember. El dia 1 el sol surt a les 6h 57m, i es pon a les 16h 23m. El dia 31 el sol surt a les 7h 17m, i es pon a les 16h 32m El dia 22, a les 6h 8m, entrem a l’HIVERN, és el solstici d’hivern, el dia més curt de l’any a l’hemisferi nord de la terra. Alhora és el solstici d’estiu a l’hemisferi sud. Aquest dia el sol entra a la constel·lació de CAPRICORN.

DATES ASSENYALADES I COSTUMARI Dia 4: Santa Bàrbara. És advocada contra els llamps i els efectes de les descàrregues elèctriques. Expliquen, a vegades amb to misogin, que Nostre Senyor va voler premiar les seves virtuts i li va preguntar què preferia més, si el govern de les dones o el de la tempesta. La santa va respondre que es veia capaç de dominar el llamp i el tro, però que mai no s’atreviria a provar-ho amb les dones. Els barrinaires i els picapedrers també la tenen com advocada ja que protegeix els oficis que tracten amb explosius. Dia 8: Immaculada Concepció de la Mare de Déu Dia 25: Nativitat de Nostre Senyor Jesucrist. Els torronaires d’Agramunt baixaven a vendre torrons a Barcelona durant les festes de Nadal. Avui al dematí era quan sortien la gent a comprar els torrons. Dia 26: Sant Esteve. Dia 31: Sant Silvestre. L’últim dia de l’any. La visió de l’any sota la forma d’un arbre era molt corrent. Hi ha una endevinalla popular que pinta l’any en forma d’arbre i aquesta és una versió: Un arbre amb dotze branques (els mesos), a cada branca quatre nius (les setmanes), a cada niu set ouets (els dies), i cada ouet està batejat (té el seu nom).

EFEMÈRIDES DEL MES Novembre - desembre de 1957: Cap a la desaparició de la Cooperativa Agrícola d’Agramunt, (continuació). L’Intendent Mercantil, el senyor Isaac, després de realitzar el balanç i d’actualitzar-lo amb data de 26 de gener

Demografia

Quart minvant

el dia 1 a les 12h 44m

Lluna nova

el dia 9 a les 17h 40m

Quart creixent

el dia 17 a les 10h 17m

Lluna plena

el dia 24 a la

Quart minvant

el dia 31 a les 7h 51m

(Mes d’octubre de 2007)

1h 15m

de 1958, resumeix la situació de la següent manera: Total de l’Actiu 16.651.000,00 pessetes Total del Passiu 17.228.217,52 pessetes Diferència a favor del Passiu 577.217,52 pessetes Els deutes més grans d’aquest passiu eren els 9 milions llargs que es devien al Servei de Crèdit Agrícola, i els 2 milions que es devien entre el Banc Central i els proveïdors d’adobs (CROS i Barral). Els ingressos anuals comptaven que eren molt reduïts i bàsicament provenien del molí de pinso, dels transports, de la farinera i del molí d’oli, i només suposaven un benefici net anual de 775.000 pessetes. Els números demostraven que era impossible eixugar el deute sense prendre mesures molt dràstiques que pràcticament suposava la desaparició de la Cooperativa. La Cooperativa d’Artesa de Segre, filial de la d’Agramunt, es va independitzar. Pel que fa a les dependències d’Agramunt els socis van acceptar la proposta que els va fer Ramon Roca i Sala: adquirir els edificis i les installacions de la Cooperativa, l’any 1958, per 10 milions de pessetes. En el conveni figurava una clàusula autoritzant la Cooperativa a fer ús del dret de retracte al cap de deu anys, lliurant els diners al Sr. Roca i recuperant d’aquesta manera el seu patrimoni. Durant aquests anys la Junta Rectora, que presidia Joan Fa, es va dedicar a administrar els diners d’aquest conveni i van retornar tots els deutes, però els socis no van respondre a l’hora de retornar el capital a Ramon Roca, el qual va acabar com a propietari definitiu dels béns de la Cooperativa. L’última reunió de socis es va realitzar l’11 de febrer de 1968. Bibliografia: Lluís Pons, Jaume Cots, Ramon Bernaus, Guillem Viladot i Ramon Creus. L’AGRICULTURA I ELS PAGESOS D’AGRAMUNT. Aproximació a la seva història. Edita revista SIÓ, 1997-1999.

R. Bernaus i Santacreu

GRÀFICA DE LES TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES I DE LES PRECIPITACIONS CORRESPONENTS AL MES D’OCTUBRE

NAIXEMENTS Cristina Boncompte i Valls Aleix Bernaus i Sánchez Jan Bonillo i Puebla Oleguer Lloret i Torres

dia 15 dia 16 dia 21 dia 22

MATRIMONIS Jordi Tella i Porta, i Montserrat Belmonte i Pacheco

dia 8

DEFUNCIONS Consol Cases i Tarragona Jaume Marquilles i Boncompte Ramona Martí i Bonastre Joan Vilalta i Ripoll

90 anys, dia 2 79 anys, dia 16 81 anys, dia 26 52 anys, dia 28

Temps PLUJA CAIGUDA DURANT L’OCTUBRE Dia 2 ........................................ 12,5 l./m2 Dia 3 ........................................ 8,3 l./m2 Dia 4 ........................................ 10,7 l./m2 Dia 5 ........................................ 0,5 l./m2 Dia 8 ........................................ Inapreciable Dia 10........................................ 2,3 l./m2 Dia 16........................................ 1,0 l./m2 Dia 17........................................ 10,8 l./m2 Dia 25........................................ Inapreciable TOTAL ........................................ 46,1 l./m2

°C

l./m2

40

40

35

35

30

30

25

25

20

20

15

15

TEMPERATURES EXTREMES DE L’OCTUBRE

10

10

5

5

0

0

Màxima del mes ......................... 27°, dies 1 i 2 Mínima del mes ....................... 4°, dies 28 i 31 Oscil·lació extrema mensual ........................23° Mitja de les màximes ...........................18,225° Mitja de les mínimes .............................9,645° Mitja de les mitjanes ...........................13,935°

–5 1

2

3

4

5

6

7

8

9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 Dies

Temperatura màxima:

Temperatura mínima:

Precipitacions:

L’observador: Deudat Pont

[NOVEMBRE 2007]

sió 525

71


L LEU R E AMEN ITATS

Les 7 diferències ❚ per Ricard Bertran

Dos joves alumnes de l’Escola Municipal de Música concentrats durant la classe de clarinet. La foto de l'esquerra és l’original, mentre que a la de la dreta s’han fet set modificacions. A veure si les trobeu!

❚ Coordina Rosa Maria Sera

BATALLA NAVAL

SOPA DE LLETRES En aquest embolic de lletres hi trobareu el nom de dotze sinònims que hi ha del mot ABATUT. T A C

I

P A C A T

B

C H L

T D

F

I M E

A

F

A G

N R U

J

O S

P

P Q T

X A

E

Z B G R

T U V A T

X

F

J

H F

C C

I

I

G T

I

P

A

I

R

E O L B

L

T

I

D U

L

T Ç

M O A A R

E

I

F

E N N

S Q C B R

I M L

F

A P

E

T V V

U N R

P

P U S

E

X

E

Z H A

L

I

B

E D D C C

D

I M F

T A

E

S

T A G

J

E B

L N A H

S N A C

Solució a les 7 diferències:

El joc consisteix a descobrir la posició dels 10 vaixells amagats en la quadrícula. La flota està composta per: 1 cuirassat de 4 caselles 2 creuers de 3 caselles 3 destructors de 2 caselles 4 submarins d’1 casella . Les caselles ratllades indiquen aigua. Els vaixells s’han de col·locar horitzontalment o verticalment, mai en posició diagonal, i no poden creuar-se ni estar l’un al costat de l’altre. Els dígits que apareixen al final de cada filera i columna indiquen el nombre de caselles ocupades per vaixells; per tant, el zero significa que en aquesta columa no hi ha cap vaixell.

Solució a la BATALLA NAVAL

L O

Solució a la SOPA DE LLETRES, per P.R.: Afligit, cansat, capbaix, capficat, dèbil, desfet, encaparrat, feble, humiliat, preocupat, trist i vençut. [NOVEMBRE 2007]

sió 525

73


L A FO TO

per JOSEP BERTRAN

ls fabricants diuen que en els darrers anys s’ha doblat la venda de motos de gran cilindrada. Aquesta foto n’és una mostra fefaent. Un primaveral diumenge d’octubre, una munió de motos molt potents van omplir els aparcaments del Blanc i Negre i del Roig. Eren els participants en un recorregut que feien per diverses localitats de les nostres comarques i que es van aturar una estona a la nostra.

E

L A C A L AISER A

per SERAFINA BALASCH

[NOVEMBRE 2007]

sió 525

75


76

si贸 525

[NOVEMBRE 2007]

REVISTA SIÓ. Núm 525 - Any XLIV - Novembre 2007  

Exemplar complet

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you