Page 1


Núm. 513 - Any XLIII - Novembre 2006

ESTIMATS LECTORS ......................... 3

ENTITATS

ACTUALITAT

Escola Municipal de Música - Tallers musicals ................................ 25

Fets del mes - Eleccions al Parlament de Catalunya. - Tots Sants ......................................... - “Diós” ............................................... - Nova parada del ràpid ....................... - L’escorxador, centre cultural ............. - Diferents imatges del mes ................

5 9 9 10 10 11

Medi ambient

PORTADA: Cada estació té els seus encants paisatgístics. La primavera sembla que se n’emporta la palma, però és a la tardor quan la natura ens ofereix més varietats de colors amb la lànguida mort de les fulles de les diverses espècies d’arbres. (Josep Bertran)

Associació contra el càncer - Recaptació durant la Fira .................. 29 - L’acudit d’en Creus ........................... 29 OPINIÓ El celobert - Matar el missatger ............................ 31

REPORTATGE - La polèmica per la planta de Puigverd............................................ - Planta de compostatge de Puigverd d’Agramunt ........................ - Nota informativa sobre la planta de compostatge de Puigverd d’Agramunt - Manifest de la Plataforma antiresidus de Puigverd ................... - Planta de compostatge de Puigverd d’Agramunt: compromís de millora contínua ................................ - Planta de compostatge ..................... - Una història de ficció basada en la realitat ...................................... - Carta sobre la planta .........................

La Coral - L’Orfeó Català actua a Agramunt....... 27

13

Gent, fets, coses... - Oficis: llauner o estanyacossis .......... 33

14

Des de les golfes del Besora - “D’ahir i d’ara” .................................. 35

17 18

Els lectors escriuen - Desencís polític ................................. 37 - Agraïment i... per molts anys ............ 38 L’ENTREVISTA

19 21

Estel Gatell Novell - Una agramuntina a l’elit de l’handbol famení ............................... 39

23 23

CULTURA De llibres - Amb la mirada d’un ancià ................. 43 Finestra educativa - Un vol com a premi .......................... 45 - Projecte Comenius: Visita a la República Txeca ................................ 47 SOM A RIELLA Històries - El viàtic ............................................. 49 COL·LABORACIONS LITERÀRIES

Reportatge, informació i opinions de tota mena sobre la planta de compostatge de Puigverd d’Agramunt

3 i 13 a 23

El conte - La visita ............................................ 51 ESPORTS - Club Futbol Agramunt ....................... - Bàsquet Agramunt Club .................... - Club Handbol Agramunt ................... - Secció Atletisme ............................... - Club Tennis Agramunt ......................

53 57 60 61 61

REGIDORIES MUNICIPALS - La polèmica de la mesquita .............. 63 L’AJUNTAMENT INFORMA ................. 64

5 Els eleccions al Parlament de Catalunya es van celebrar sense cap incidència. La participació va ser del 60,68%, uns quatre punts més que la mitjana de tot el país. 2

sió 513

[NOVEMBRE 2006]

ALMANAC .......................................... 67 LLEURE - Amenitats ......................................... 69 LA FOTO ............................................ 71 LA CALAISERA ................................... 71


E S T I M ATS L E C T O R S ...

L

Mentre els residus que s’hi tracten són orgànics, no passa res. Però també s’hi poden tractar residus procedents de les plantes depuradores, els fangs. Aquí comença el problema.

a instal·lació d’una planta de compostatge a Puigverd fa 3 o 4 anys va passar, estranyament, gairebé desapercebuda. Una instal·lació d’aquestes característiques comporta, gairebé a tot arreu, una certa polèmica. Aquí no va ser així. Ningú no es va queixar, ni ningú no s’hi va oposar. Al cap d’un temps de funcionament, en passar per la carretera ja es van començar a sentir males olors, però no ha estat fins aquest estiu, quan les pudors ja van arribar fins al nucli urbà, que s’ha disparat l’alarma i un grup de veïns s’han organitzat per fer expressar el seu malestar i fer pública la protesta. Pel que hem pogut escoltar i llegir hi ha parers per a tots els gustos, des dels que culpen la planta de ser gairebé el cinquè genet de l’Apocalipsi, fins als que la descriuen com la cosa més innòcua del món. D’un extrem a l’altre, segur que hi ha un terme mig. És evident que les plantes de compostatge són instal·lacions necessàries i no pas dolentes,

ans el contrari. Una mostra la tenim amb la que gestiona el Consell Comarcal de l’Urgell a Tàrrega, com van tenir ocasió de veure una colla d’agramuntins fa uns mesos en una visita organitzada per l’ens comarcal. El problema està en el tipus de residus que s’hi tracten. Mentre són orgànics, no passa res. Però també s’hi poden tractar residus procedents de les plantes depuradores, els fangs. Aquí comença el problema. L’administració diu que els controla, tant en la seva procedència, com en el contingut perquè no sobrepassin la normativa establerta des de la Unió Europea. Tot això molt bé. Però, qui controla els controladors. La Plataforma acusa l’administració de no vetllar per la seguretat dels ciutadans, fent una mena d’ulls grossos a la gestió de les plantes amb una màniga ampla que acaba amb un descontrol saltant-se les normatives, malgrat hagin de pagar alguna multa de tant en tant. Està demostrat que a la planta de Puigverd s’hi va tractar molt

més producte del que estava autoritzada i que no va fer una gestió adequada en el temps del compostatge. És ha dir, que es va saltar la normativa, i per això els problemes posteriors. I els ajuntaments? Com gairebé sempre en aquests casos, no es reacciona fins que es mouen els ciutadans. És evident que no poden fer el que volen i que hi ha una normativa superior que han de complir. Però quan es detecta el problema no s’ha d’amagar el cap sota l’ala, tot esperant que ningú no faci massa soroll i que no passi res. Ara, en plena polèmica, el que cal és que tothom hi posi seny per resoldre el tema, el més aviat possible, i en benefici de la comunitat. Un problema que s’ha d’afrontar amb seriositat, rigor i equidistància per totes les parts implicades. Els ciutadans ens ho mereixem. Afectuosament, Bernat Jofre Agramunt, novembre 2006

CRÈDITS Redactors: Josep Bertran, Pasqual Castellà, Joan Pijuan, Antoni Ponsa, Joan Puig, Josep Rovira i Anna Santacreu. Col·laboradors: Serafina Balasch, Ramon Bernaus, Ricard Bertran, Jaume Cots, Ramon Creus, Montse Guerrero, Deudat Pont, Paulí Ribera i Rosa Maria Sera. Responsable pàgina web: Ramon Bernaus Vila. Edita: Col·lectiu de Redactors d'Agramunt Amb la col·laboració del departament de Cultura de la Generalitat, l'IEI de la Diputació de Lleida i l'Ajuntament d'Agramunt

Premi Humbert Torres d'Òmnium Cultural 1988

Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Premi "Tassis-Torrent" Dip. de Barcelona 1989

Torronaire d'Honor 2004

Imprimeix: Impremta-Òfset Barnola - Dipòsit Legal: L-138-1964 Redacció i Administració: C/. Ensenyament, 17 - Apartat de Correus, 10 - 25310 Agramunt (Urgell) Subscripció anual: 30,30 € - Número solt: 2,75 € Per a subscripcions i anuncis: Pilar Figuera. Tel. 973 39 20 42 La redacció, manifesta la no obligació d'acceptar totes i cadascuna de les col·laboracions rebudes. Per altra banda, la publicació dels articles signats, no significa l'acceptació implícita del seu contingut per part de l'equip redactor. Es recorda que els treballs que enviïn els col·laboradors a SIÓ, han d'estar escrits a màquina, signats, amb l'adreça i el D.N.I.; si bé, es publicaran amb pseudònim, sempre que els autors ho vulguin. Es prega també, que no passin de foli i mig. Els escrits que arribin a SIÓ, perquè puguin sortir publicats en el mes de la data de la revista, han d'ésser presentats a la redacció (Apartat 10) abans del dia 25 del mes anterior.

[NOVEMBRE 2006]

sió 513

3


A C T U A LITAT FETS DEL MES

per JOSEP BERTRAN

S

i en les eleccions d’ara fa tres anys la força que més va créixer va ser ERC, ara ha estat la que més ha perdut en vots i en percentatge, encara que es manté de llarg en la segona força més votada, mentre que el PSC es manté amb el mateix nombre de vots, malgrat la davallada en la participació. Aquestes són unes de les conclusions que es poden extreure dels resultats de les eleccions al Parlament celebrades el dia de Tots Sants. [NOVEMBRE 2006]

sió 513

JOSEP BERTRAN

JOSEP BERTRAN

Eleccions al Parlament de Catalunya 2006

5


A C T UA LITAT FETS DEL MES

ARC PARLAMENTARI CATALÀ

37 21 14

48

12

135

3

escons PERCENTATGE DE RESULTATS A AGRAMUNT

5,02% (3,41%) 7,25% (8,87%)

17,58%

41,68%

(16,23%)

(40,96%)

23,46% (28,18%) Entre parèntesi, els percentatges de l’any 2003.

AGRAMUNT Mesa

Cens

Votants

CiU

PSC

JOSEP BERTRAN

ERC

PP

ICV

Nuls Blancs

2003

2006

2003

2006

2003

2006

2003

2006

2003

2006 2003 2006 2003

1

731

689

500

413

216

190

54

64

174

111

49

21

24

15

2

8

2

827

770

591

480

274

222

81

74

154

107

55

42

8

15

2

10

3A

564

581

390

353

159

126

69

71

105

76

24

30

19

22

1

17

3B

667

693

451

416

172

171

75

68

139

108

35

22

18

23

2

14

4A

516

529

324

321

126

125

64

64

85

62

33

34

10

20

2

7

4B

580

581

381

349

133

138

82

69

110

83

38

20

11

22

1

8

972

428

410

743

547

234

169

90

117

10

64

67,88 60,68 40,96 41,68 16,23 17,58 28,18 23,46 8,87

7,25

3,41

5,02

0,43

2,74

2006 2003 2006 2003

2006

TOTALS 3.885 3.843 2.637 2.332 1.080 Percentatge

2006 2006 2006

RIBERA DEL SIÓ

6

2003

2006

2003

2006

2003

PUIGVERD

92

73

30

23

20

15

11

8

6

6

PREIXENS

175

141

43

41

69

48

25

21

8

7

OSSÓ DE SIÓ

84

55

14

27

37

27

21

18

7

10

ELS PLANS DE SIÓ

214

180

27

35

106

65

25

24

10

20

MONTGAI

263

198

38

51

165

130

55

36

9

16

LA SENTIU

143

117

45

48

87

57

27

16

19

22

sió 513

[NOVEMBRE 2006]


DIFERÈNCIES ENTRE LES ELECCIONS DE 2003 I DE 2006 Cens electoral ..........................

– 42

Nombre de votants ...................

– 305

Resultats de CiU ......................

– 108

– 0,72%

Resultats d’ERC .......................

– 196

– 4,72%

Resultats del PSC ....................

– 18

+ 1,35%

Resultats del PP ......................

– 65

– 1,62%

Resultats d’ICV ........................

+ 27

CATALUNYA Vots %

Escons

Vots %

2003

2006

30,93 31,50

46

48

31,17

26,8

42

16,43

14,1

11,87 10,60

2003

2006

LLEIDA

2003

2006

AGRAMUNT

Escons

Vots %

2003

2006

2003

2006

41,44 40,09

7

7

40,96 41,68

37

22,45 21,93

4

3

16,23 17,58

23

21

19,92 17,75

3

3

28,18 23,46

15

14

9,67

9,09

1

1

8,87

7,25

el lector hi trobarà totes les xifres absolutes i les comparatives. D’aquestes dades es desprèn que a Agramunt les forces nacionalistes són absolutament majoritàries entre CiU, 972, i ERC, 547, sumen 1.519 vots, el que representa més del 65% del total. Sumant els vots del tripartit es queden en un 46 per cent; mentre que si ho convertíssim en uns hipotètics resultats municipals, CiU obtindria la majoria amb 7 regidors; ERC, 3; PSC, 2 i PP, 1. Com a curiositat, destacar la fidelitat a CiU i PSC dels votants de la mesa 4 A de les Escoles, que els van donar el mateixos vots que ara fa tres anys.

Campanya electoral 7,30

9,60

9

12

4,35

6,60

0

1

3,41

5,02

0

3,00

0

3

0

0,97

0

0

0

0,60

Participació: 63,39% 56,77%

Participació La participació va baixar un 7,2%, gairebé el mateix percentatge que va pujar en les eleccions de 2003. En total van deixar de votar unes 300 persones. Això va portar que

Participació: Participació: 66,97% 60,3% 67,88% 60,68%

gairebé tots els partits perdessin vots, excepte Iniciativa que en va guanyar 27. Qui menys en va perdre va ser el PSC, 18, que es manté amb un nombre de votants molt fidel. En els quadres adjunts

La campanya electoral va seguir la mateixa tònica de fa anys quant als mítings, pocs i amb minsa assistència. El que sí que va créixer va ser la propaganda electoral pels carrers, especialment la d’ERC que va penjar banderoles arreu. Per últim, deixar constància que la coincidència amb la diada de Tots Sants no es va notar, tal vegada va resultar exòtica, per la singularitat. Algú va anar a votar amb el ram de flors que després va dur al cementiri. [NOVEMBRE 2006]

sió 513

Partits

JOSEP BERTRAN

Índex de participació ................ – 7,2%

7


A C T U A LITAT FETS DEL MES

Tots Sants D

JOSEP BERTRAN

e la visita al cementiri el dia de Tots Sants van cridar l’atenció un parell de coses. Per un costat és del tot criticable l’abandó en què es trobava el panteó de la família de Domingo Cardenal, l’enginyer del Canal d’Urgell. Sense escombrar, amb un parell Al cementiri s’hi han instal·lat noves fonts.

JOSEP BERTRAN

Panteó de la família de Domingo Cardenal.

de pomets de flors esquifits de qui sap quant i uns estris repenjats al costat de la tomba, palesaven l’oblit i la deixadesa d’un indret que hauria de ser recordat. Antigament la Comunitat de Regants tenia cura de la tomba i ara sembla que se n’han oblidat. Mollerussa queda lluny. De positiu es pot destacar

la instal·lació d’uns serveis i d’uns punts d’aigua i el bon estat del manteniment general del cementiri, encara que es podrien haver retirat les saques plenes de les deixalles de la neteja del recinte que hi havia a la porta lateral, al costat d’unes làpides que s’haurien de guardar fora de la vista del públic.

E

gerent de la Fundació, Josep Miquel Garcia, i la presidenta, Montserrat Felip. El llibre és una selecció de la darrera sèrie de les col·laboracions diàries que Guillem Viladot va fer durant molts anys en aquest diari. Es tracta de la sèrie “Diós” un títol que fa referència al vocable català que designa una persona plena de saviesa a partir de la seva edat i experiència.

“Diós” l diari La Mañana va distribuir gratuïtament entre els seus lectors el llibre “Diós” de Guillem Viladot amb l’edició del dia de Tots Sants. La publicació es va presentar a Agramunt, el dijous 26 d’octubre, a les instal·lacions de Lo Pardal. La presentació del llibre va anar a càrrec del director de publicacions de La Mañana, Josep Ramon Correal. També van intervenir el

JOSEP BERTRAN

El llibre es va presentar a Lo Pardal.

[NOVEMBRE 2006]

sió 513

9


A C T UA LITAT FETS DEL MES

Nova parada del ràpid es del dia 6 de novembre ha entrat en funcionament la nova parada dels cotxes de línia situada a la plaça de la Fondandana. També s’hi han traslladat la dels taxis; ambdues eren, des de feia moltíssims anys a la plaça del Pou i a la avinguda de Marià Jolonch. Fins als anys

JOSEP BERTRAN

D

seixanta l’Administració era al carrer Estudis Nous-Mercadal amb un administrador i local propi. Posteriorment es va traslladar a un local de cal Balaguer, al Pou, també amb administració pròpia fins que aquesta va tancar i se’n va fer càrrec el bar Carreras.

La parada s’ha instal·lat a la Fondandana.

L’Escorxador, centre cultural L

JOSEP BERTRAN

L’edifici és obra de l’arquitecte Lluís Domènech.

10

sió 513

[NOVEMBRE 2006]

’Ajuntament, amb el suport econòmic de la Generalitat, vol convertir l’antic Escorxador en un equipament cultural. De moment es disposa d’una partida per fer-ne les primeres obres de rehabilitació

de les teulades, neteja, consolidació, entre altres, amb un pressupost de 340.000 euros, dels quals 160.000 seran una subvenció. L’edifici té uns 900 metres quadrats als que se n’hi podrien afegir uns al-

tres amb un nou edifici annex. L’Ajuntament, que disposa d’un avantprojecte, ha encomanat la redacció del projecte definitiu de la remodelació de l’edifici, que ha d’acollir una sèrie d’equipaments culturals com una sala polivalent, una altra d’exposicions, arxiu històric, els propis dels serveis municipals de cultura, altres destinats a entitats locals, entre altres. L’Escorxador és obra de l’arquitecte Lluís Domènech, fill del prestigiós arquitecte modernista, Lluís Domènech i Montaner, i el va construir Regions Devastades amb un pressupost inicial de 15.000 pessetes. Manté l’estil arquitectònic d’altres equipaments de l’època com el Mercat Municipal, actualment Espai Guinovart; la bàscula municipal, actualment oficina de turisme, així com d’altres elements urbanístics.


1

JOSEP BERTRAN

JOSEP BERTRAN

A C T U A LITAT FETS DEL MES

2

JOSEP BERTRAN

1. Obres de construcció d’una casa al carrer Sió amb les restes de cups i trulls. 2. La tardor es època d’arribada i sortida d’ocells que es concentren en indrets alts com les línies d’alta tensió o, com en aquest cas, en les grues de la construcció. 3. Accions vandàliques del cap de setmana amb contenidors i testos llençats i cremats, flors arrencades.

3

4 CONSELL COMARCAL

4. La sala d’actes del Casal acollí, el dia 27 d’octubre, una conferència de l’escriptora Margarita Aritzeta en el marc del cicle “Dona informa’t” que patrocina el Consell Comarcal. Hi van assistir una quarantena de persones. 5. La nova urbanització del costat de l’Institut ja està llesta i les darreres setmanes ja s’han començat les obres de construcció dels primers habitatges. 6. Un equip d’operaris treballa netejant las brossa, esporgant i, fins i tot, tallant els arbres de sota les línies elèctriques que hi ha als voltants d’Agramunt.

5 JOAN PUIG

6 JOSEP BERTRAN

[NOVEMBRE 2006]

sió 513

11


R E P O RTAT GE M EDI A MB IENT

La polèmica per la planta de Puigverd

JOSEP BERTRAN

La celebració d’un acte informatiu al Casal, ha estat la manifestació pública més important feta fins ara sobre el tema de la planta de compostatge.

a celebració d’un acte informatiu al Casal el dissabte 4 de novembre al vespre, va ser la manifestació pública més important fins ara sobre el tema de la planta de compostatge de Puigverd d’Agramunt. Tal com SIÓ ja va informar en el numero d’octubre, des de feia algunes setmanes s’havien celebrat reunions per tal de constituir una Plataforma integrada per veïns i tècnics. Malgrat que la planta funciona des de fa uns quatre anys, les pudors d’aquest estiu es van deixar sentir molt més del que era habitual. Això va aixecar l’alarma d’alguns sec-

L

Assemblea informativa Unes 250 persones van assistir a l’assemblea informativa convocada per la Plataforma al Casal. Hi van intervenir el químic, Ramon Pollina; la metgessa, Margaret Creus, i representants d’altres plataformes. El primer orador va dir que, en principi, les plantes de compostatge són bones i necessàries, però deixen de ser-ho quan es tracten productes no adequats com són els fangs procedents de de-

puradores, com és el cas de la planta de Puigverd. Pollina va donar la culpa a les Administracions de tots els colors que, va dir, no es preocupen de la nostra salut impulsant aquests tipus d’instal·lacions. La Margaret Creus va alertar de la situació medioambiental a nivell mundial que pot afectar greument la salut de tota la població. Publiquem en aquestes pàgines un article que ens ha enviat sobre aquest tema i que sintetitza la seva intervenció.

Els ajuntaments Per la seva part els ajuntaments afectats, Agramunt i Puigverd, han demanat un informe exhaustiu a la conselleria de Medi Ambient i a la Junta de Residus per prendre una decisió sobre el futur de la planta. Segons quin sigui el resultat d’aquest informe, fonts d’ambdós ajuntaments han explicat que en demanaran el tancament preventiu o definitiu si no s’assegura el bon funcionament de la instal·lació perquè no afecti el medi ambient i la salut de les persones. Les diferents versions de la polèmica el lector les trobarà a continuació, directament de totes les parts implicades: Ajuntaments, empresa, Plataforma i també col·laboracions a títol individual. ■ [NOVEMBRE 2006]

sió 513

JOSEP BERTRAN

tors que es van posar mans a l’obra per fer-hi alguna cosa. L’empresa propietària va informar que estava preparant un projecte per millorar alguns dels aspectes que havien estat denunciats per la plataforma que es queixava que la instal·lació, malgrat disposar de tots els permisos de funcionament, tenia moltes mancances, segons un estudi redactat per un tècnic. A més de les males olors, l’informe denunciava els perills que suposava pel medi ambient i la població el funcionament anòmal d’aquests tipus d’instal·lacions quan tracten productes que no es poden compostejar en la seva totalitat i deixen residus com els metalls pesats. Totes aquestes explicacions les pot trobar el lector en el número del mes passat.

13


R E P O RTAT GE M EDI A MB IENT

Planta de compostatge de Puigverd d’Agramunt

JOAN ESTEVE CLARAMUNT Regidor de Medi Ambient

JOSEP BERTRAN

Podem afirmar de manera documentada que dita planta de compostatge no ha suposat en la seva gestió cap perill ni pel medi ambient ni per la salut pública de les persones.

14

sió 513

[NOVEMBRE 2006]

urant aquest estiu, concretament els mesos de juliol i agost, els ciutadans d’Agramunt hem tingut les molèsties d’una mala olor generada per la gestió de la planta de compostatge Feresp, SL, ubicada al terme municipal de Puigverd d’Agramunt. La mala olor es va veure agreujada encara més, en sumar-s’hi el fum d’un incendi ocasionat en caure un llamp en una de les piles de poda vegetal de la mateixa empresa. Aquests fets foren el detonant perquè en la ciutadania es generés un clar descontent envers aquesta empresa, tant a Puigverd d’Agramunt com també a Agramunt, manifes-

D

tant-se de forma col·lectiva mitjançant una plataforma ciutadana, per expressar la seva preocupació i malestar envers la possible mala gestió d’aquesta, amb repercussions en el medi ambient i danys a la salut pública. Tenint en compte els esdeveniments, alguns ciutadans, des de la mateixa plataforma i mitjans de comunicació, s’adreçaren als ajuntaments de Puigverd d’Agramunt i d’Agramunt demanant diversa informació sobre l’empresa gestora dels residus, com de les llicències i permisos pertinents per dur a terme aquesta activitat. Independentment de les informacions que ja es dispo-

saven a les alcaldies i regidories de Medi Ambient sobre la gestió i els motius que generaven les pudors i molèsties als ciutadans, ambdues administracions locals conjuntament, des dels mesos anteriors a aquests esdeveniments, optàrem per demanar un informe tècnic al Departament de Medi Ambient, a l’Agència de Residus de Catalunya i al Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca, per saber de manera més detallada i cronològica totes les actuacions i inspeccions dutes a terme per les administracions que tenen el control de la gestió, i poder així transmetre les respostes oportunes a tota la ciutadania amb una base documentada pels tècnics corresponents. Els continguts d’aquests informes ens indiquen que aquesta empresa gestora de residus orgànics valoritzats per obtenir adob compostat, ha estat tractant els residus legalment establerts en les seves llicències i que les úniques incidències detectades i per les quals ha estat expedientada i sancionada són per l’entrada de més tones de les que tenia permeses (20.000 T./Any Expedient 05/844 de 01 de desembre de 2005), (Expedient 06/476 de 24 d’agost de 2006). Per tant, aquest Ajuntament des de l’inici d’aquesta incidència, ha estat sempre


R E P O RTAT GE MED I A MB IENT

Restem a l’espera que l’empresa Feresp, SL faci a mans de l’Ajuntament de Puigverd d’Agramunt (abans del 30 de novembre) una còpia del projecte de millores en les seves instal·lacions per solucionar d’una manera eficient, les deficiències observades i requerides pel Departament de Medi Ambient.

manifestant que l’única posició és i serà estar al costat dels ciutadans d’Agramunt per defensar els seus interessos, davant els suposats danys que pugui ocasionar la mala gestió d’aquesta planta de compostatge en el medi natural o salut pública. Un cop hem tingut tots els informes rebuts de les diverses administracions que en vetllen el seu tractament, podem afirmar de manera documentada que dita planta de compostatge no ha suposat en la seva gestió cap perill ni pel medi ambient ni per la salut pública de les persones, i entenem que tenim el deure i l’obligació de fer-ho públic a fi i efecte de tranquil·litzar l’opinió pública, lliurant còpia d’aquests informes a la plataforma ciutadana i posant-los a disposició del públic que vulgui consultar-los.

Informe tècnic Volem, doncs, acabar aquest comunicat fent una transcripció textual de l’informe tècnic rebut en el seu apartat de “Conclusions”: 1.- L’empresa Feresp, SL ha

estat objecte de múltiples inspeccions per part de l’agència de Residus de Catalunya durant el 2005-2006. Fruit d’aquestes inspeccions, s’han incoat dos expedients sancionadors (05/844 i 06/476). També s’ha requerit a l’empresa el compliment de les condicions imposades en la llicència ambiental. Arran d’aquestes actuacions i tal com s’ha detectat en les darreres inspeccions efectuades per l’Agència de Residus de Catalunya, hi ha hagut una reducció gradual de la quantitat de residus tractats en la planta. Aquesta quantitat de residus a tractar que havia arribat a sobrepassar un 77% la quantitat autoritzada, en la darrera inspecció feta en data de 24 d’agost de 2006 es detectà que s’havia reduït fins sobrepassar un 10% la quantitat autoritzada. 2.- No obstant l’exposat en el paràgraf anterior, s’ha posat de manifest que cal requerir a Feresp, SL perquè presenti un projecte que reculli una col·lecció de mesures correctores i de millores amb l’objectiu de minimitzar l’emissió de males olors procedents de

planta compostatge. Aquest projecte haurà de presentarse a l’Ajuntament de Puigverd d’Agramunt abans del 30 de novembre de 2006 per tal de ser valorat i avaluat per les administracions competents. 3.- La planta de compostatge ha de reduir la quantitat de residus a tractar fins assolirne com a màxim la quantitat autoritzada de 20.000 tones/ any, la qual cosa, juntament amb les mesures correctores a implementar per part de l’empresa, ha de permetre el normal desenvolupament de l’activitat. Aquest llindar màxim de tractament haurà de ser assolit abans del 31 de desembre de 2006. Restem a partir d’aquesta data, a l’espera que l’empresa Feresp, SL faci a mans de l’Ajuntament de Puigverd d’Agramunt (abans del 30 de novembre) una còpia del projecte de millores en les seves instal·lacions per solucionar d’una manera eficient, les deficiències observades i requerides pel Departament de Medi Ambient, així com també fent un seguiment exhaustiu de tot el que vagi succeint. ■

[NOVEMBRE 2006]

sió 513

15


R E P O RTAT GE M EDI A MB IENT

Nota informativa sobre la planta de compostatge de Puigverd d’Agramunt

JOSEP BERTRAN

JOAN EROLES i SAMARRA Alcalde de Puigverd d’Agramunt

L’Ajuntament de Puigverd d’Agramunt ha sol·licitat, dels organismes que corresponguin de la Generalitat, que emetin informes i estudis sobre la gestió i afectació al medi que pugui produir la Planta.

tès les manifestacions de preocupació i alarma social esdevingudes en el decurs de la reunió mantinguda el dissabte dia 4 de novembre de 2006, a la sala del teatre del Casal d’Agramunt, l’Ajuntament de Puigverd d’Agramunt creu convenient posar en coneixement general dels següents fets: 1.- El procediment per l’atorgament de la Llicència municipal per l’obertura i funcionament de la Planta de Compostatge va ser tramitada sense cap opacitat; així, es van efectuar les degudes notificacions individualitzades als veïns immediats i posteriors de la planta; es van publicar sengles edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en el tauler

A

d’Edictes de l’Ajuntament; es va trametre el corresponent expedient al Departament de Medi Ambient i a la Comissió Provincial d’Urbanisme perquè dictaminessin dins del seu marc competencial, ambdós organismes van aprovar el projecte i així ho varen comunicar a l’Ajuntament, el qual, a la vista dels informes favorables emesos va atorgar la preceptiva llicència. 2.- La Planta de Compostatge gestiona una sèrie de residus que per la seva naturalesa són aptes per a la seva transformació com adob agrícola, per això la Planta no pot tractar qualsevol residu, solament aquells per la qual està autoritzada. El moviment de transport d’entrada en planta dels residus ha de quedar recollit en un registre que disposa la mateixa Planta i cada un dels agents emissors. Els vehicles que transporten els residus han de tenir els documents en regla, i poden ser inspeccionats i requerits per qualsevol agent policial en qualsevol moment, sense aquesta documentació no poden circular. 3.- El Departament de Medi Ambient ha inspeccionat regularment la Planta de Compostatge de Puigverd, amb una mitjana d’una inspecció cada dos mesos. L’any 2005

(01.12.2005) i l’any 2006 (24.08.2006) el Departament de Medi Ambient va obrir expedients sancionadors contra la Planta per una infracció en la gestió que va ser la d’entrar més quantitat de tones de residus per any de la que la Planta té autoritzat pel seu tractament, el que provocà una disminució del termini de tractament i que ha derivat amb un procés de males olors. 4.- De les inspeccions realitzades pel Departament de Medi Ambient no s’ha constatat en cap moment que els residus tractats no fossin els permesos. 5.- Malgrat tot això, l’Ajuntament de Puigverd d’Agramunt en defensa de la salut i el benestar de la població, ha sol·licitat, dels organismes que corresponguin de la Generalitat, emetin informes i estudis sobre la gestió i afectació al medi que pugui produir la Planta. Si a la vista dels mateixos, es troba qualsevol indici de il·legalitat, afectació al medi o a la salut pública, que no pugui ser reconduït o pal·liat amb mesures correctores adients, i en un termini raonable, l’Ajuntament de Puigverd d’Agramunt iniciarà el corresponent tràmit per tal d’anul·lar la llicència atorgada. ■ [NOVEMBRE 2006]

sió 513

17


R E P O RTAT GE M EDI A MB IENT

Manifest de la Plataforma antiresidus de Puigverd Benvolguts ciutadans,

JOSEP BERTRAN

Es va expressar repetides vegades que aquesta plataforma no va contra cap persona, sinó contra l’administració, que permet que metalls pesants, en la quantitat que sigui vagin a parar als adobs que tirem al camp. 18

sió 513

[NOVEMBRE 2006]

El passat dissabte 4 de novembre al Casal Agramuntí vàrem organitzar una sessió informativa per explicar la problemàtica referent a la planta de “compostatge” que tenim ubicada al terme municipal de Puigverd d’Agramunt, per la zona de la pujada del campament, com ho coneixem tots els agramuntins. Va ser un èxit de participació, l’aforament del Casal és de 400 persones, i estava ple. Des de la Plataforma volem agrair la col·laboració desinteressada dels ponents, el Sr. Ramon Pollina, Dr. en ciències químiques; la Sra. Margaret Creus, metge especialista en pediatria; el Sr. Jové, representant de la plataforma de Maldà; el Sr. Cunillera, representant de la plataforma de l’Espluga Calba i la Sra. Cuca Obradors, representant de la plataforma de la Fumanya. Les intervencions van ser impecables en la seva exposició sobre l’abast del perill que aquestes plantes de compostatge representen per a la població. Es va expressar repetides vegades que aquesta plataforma no va contra cap persona, sinó contra l’administració, que permet que metalls pesants, en la quantitat que sigui –d’aquí el problema de la legalitat–, vagin a parar als adobs que tirem al camp.

Estem satisfets de la tasca que hem fet i molt agraïts a tothom que ens ha ajudat. Hem de lamentar que, des del públic, es preguntés als nostres ponents que on eren fa 4 anys, quan es va ubicar la planta a Puigverd i tots els seus veïns van firmar el permís per poder instal·lar-la. Hem de deixar clar, primerament, que si no ens hem mobilitzat de bon principi, com pel cas de l’abocador del Siscar, ha estat perquè una planta de compostatge, com per exemple, la de Tàrrega, i com ens esperàvem que fos aquesta, no suposa cap perill. I en segon lloc, que els ponents no tenen cap obligació de defensar el nostre territori, per tant, aquesta pregunta, s’hauria de fer, en tot cas, als representants dels Ajuntaments implicats, no? Va ser lamentable. Amb tot i amb això, l’home va dir públicament que estava en contra de la planta i que, en sortir, així ho signaria. Algú altre va demanar el tancament preventiu de la planta fins que les correccions anunciades per l’empresa siguin una realitat. També es va dir que les combustions defectuoses, de matèria orgànica –com la que va succeir aquest estiu, amb tota la pudor que feia, a més a més de la pudor de sempre–, produeixen monòxid de carboni, molt tòxic, i dioxines, cancerígenes, i que si l’empresa pensa indemnitzar

per aquest concepte tots els pobles on el vent ha portat aquests productes. Creiem que no hi ha prou diners en aquesta empresa per compensar aquestes possibles intoxicacions. Heu tingut mal de cap o problemes respiratoris anormals en aquesta època? Quant a l’aparició d’un representant de la planta, ja està bé que algú doni la cara, però creiem que hauria de tenir tota la informació per poder-la transmetre al públic. No ens serveix de res que quan se li pregunta si la reforma de la que parla suposa un increment de residus a tractar o es preveu l’ampliació de qualsevol tipus de la planta, contesti que no en sap res. I que quan se li pregunta si la planta té algun expedient obert, amb alguna sanció, també despisti la informació. Per altra banda, ens va comentar que aquest any s’havien passat en quantitat de tones permeses a tractar, però que havien demanat de tractar part dels residus de l’any vinent i la llei els empara. Així doncs, l’any vinent n’haurà de tractar menys per compensar les que ha tractat de més aquest any? Algú s’ho creu? L’any vinent es poden acollir a una altra llei, i de llei en llei, anirem vivint la meravella del tot legal. El Sr. Jové va explicar, magistralment, que a través de la legalitat, s’hi colen empreses que van per feina; això és, a


R E P O RTAT GE MED I A MB IENT

fer el màxim de diners amb el mínim d’inversió. És clar, que no són germanes de la caritat i que, per altra banda, de consciència, ètica, etc., ja no se’n demana. I si es fan malbé tres o quatre termes municipals, doncs tan se val, el que importa és el negoci. Recordem el que va passar amb Inpacsa. Als habitants de Balaguer els sortia la pudor de dins dels armaris, i durant quants anys es va trampejar la legalitat? Aproximadament uns vint. I

cinc anys després de tancada, encara contaminava els aqüífers (notícia que trobareu per internet). Avui ens hem assabentat que la planta té oberts dos expedients amb dues multes. Un, per passar-se de la quantitat (o sigui que allò de tenir permís per fer feina de l’any següent, és una presa de pèl), i l’altre, per posar el compost en circulació abans del temps reglamentari; és a dir, quan encara no està fet el compost,

i fa pudors que no ha de fer, etc., etc. Com passa amb les empreses desaprensives, fan el que els convé. Arribat el cas, paguen la multa, i encara hi surten guanyant, amb la qual cosa, d’aquí a dos dies, podran dedicar capital a obres culturals, esportives, etc. Què maco tot plegat! Però nosaltres diem que això no pot ser, que ho hem d’aturar, i que només ho farem si anem tots junts. VOLEM QUE TANQUIN AQUESTA PLANTA! ■

Planta de compostatge de Puigverd d’Agramunt: compromís de millora contínua

BARTOMEU PENELLA Administrador de FERESP, SL Planta de compostatge de Puigverd d’Agramunt

Estem a la vostra disposició per si voleu conèixer l’activitat de la nostra planta de compostatge, on podreu comprovar que no representa realment un perill per a la salut pública i el medi ambient.

na planta de compostatge, per definició, és un tractament ecològic i sostenible. S’entra matèria orgànica (com fems, purí sòlid, gallinassa, fangs d’estacions depuradores d’aigües residuals, restes vegetals), es descomposa biològicament i es converteix en adob per a l’agricultura. Com a descomposició de residus orgànics, és el procés més ecològic que es coneix. Per això, es pot afirmar que la planta de compostatge de Puigverd d’Agramunt tracta i neteja les terres de Lleida de residus, i el seu compost és una opció més neta i sostenible que l’aplicació d’adobs químics per a l’agricultura de les comarques lleidatanes.

U

Per contra, qualsevol planta de compostatge a cel obert, com actualment és la nostra, en determinades circumstàncies de procés i climatològiques pot produir episodis de pudors. La solució davant aquest risc és el cobriment de les piles de residus, i l’empresa, en aquest sentit, ja està redactant un projecte de confinament del seu procés de descomposició, que properament sotmetrà a les administracions competents. Aquesta és la realitat de la planta de compostatge de Puigverd d’Agramunt, com també ho és que la seva activitat sempre procura ajustarse a la llei, i que disposa de les autoritzacions necessàries

per gestionar els residus i per comercialitzar el compost que produeix. Estem a la vostra disposició per si voleu conèixer l’activitat de la nostra planta de compostatge, on podreu comprovar, malgrat el comentat públicament per aquells que s’oposen a la mateixa, que no representa realment un perill per a la salut pública i el medi ambient, essent el compromís dels propietaris de l’empresa, com a veïns que són de Puigverd d’Agramunt, aconseguir una millora contínua de les seves instal·lacions i, si és possible, fer entendre els indubtables beneficis que comporta el compostatge. ■ [NOVEMBRE 2006]

sió 513

19


R E P O RTAT GE M EDI A MB IENT

JOSEP BERTRAN

Planta de compostatge

No sé per què, però sento com si m’estiguessin enganyant, que hi ha alguna cosa que no va a l’hora, que aquesta planta no és només de compostatge, i que això, no ho dubtin, ho pagarem tots, més tard o més d’hora, en termes de salut.

’agrada anar en bici o passejar pel camp, tot i que des de ja fa molt de temps la pudor dels purins que s’aboquen als camps és insuportable. Sembla ser que hi ha una normativa, al meu entendre absolutament deficient, que pràcticament ningú no compleix. He vist llançar purins amb cubes immenses, regant els camps literalment de merda; mai no he vist que ningú ho colgui com sembla que s’ha de fer. Entenc que vivim en un lloc on la ramaderia i l’agricultura són la base de l’economia de moltes famílies. No entenc, però, la maleïda inoperància dels polítics a l’hora de buscar solucions (és clar, les plantes de tractament de purins no són rendibles econòmicament). Ni tampoc no entenc que a nivell municipal no es vetlli perquè aquesta deficient normativa, com a mínim, es respecti. Ah!, però ara això no ho és

M

tot!! Resulta que tota la pudor que sentim no és només dels purins. Els nassos més experts ja diferencien la merda autòctona de la provinent d’una planta de compostatge (?) ubicada al municipi de Puigverd que, per cert, aquest estiu va estar cremant i fumejant unes quantes setmanes i fent l’aire absolutament irrespirable. Ara entenc perquè, a diferència dels altres estius, aquest any no podia treure els inhaladors dels nens asmàtics que controlo a l’ambulatori, perquè quan els el treia tornaven amb atacs de tos i ofegs. O potser només és una casualitat? Es va muntar un pollastre important en el tema de l’abocador del Bosc del Siscar (ho recordeu?) i ara ens han muntat una planta de no sé ben bé què davant dels nassos (i mai millor dit), que ja fa uns anys que funciona i nosaltres sense assabentar-nos-en.

Dra. MARGARET CREUS Pediatra

No dubto que els responsables tinguin els permisos i que contaminin dins dels límits acceptats per la llei (fa riure, permís per contaminar!!!). Però estic convençuda que una planta de compostatge que funciona bé no pot desprendre aquestes olors fètides i no pot fumejar com ho ha estat fent gran part de l’estiu. És possible pensar que l’Administració, concretament Medi Ambient, no fa la feina de control d’aquestes plantes perquè facin estrictament compostatge? És un disbarat creure que potser també hi arriben productes no biodegradables, com són cendres d’incineradores (riques en dioxines, se’n recorden dels pollastres belgues contaminats amb dioxines i els càncers que fa uns anys van omplir planes de tots els diaris europeus?), metalls pesants (relacionats amb malalties neurodegeneratives i càncers), i altres porqueries que desconec? No sé per què, però sento com si m’estiguessin enganyant, que hi ha alguna cosa que no va a l’hora, que aquesta planta no és només de compostatge, i que això, no ho dubtin, ho pagarem tots, més tard o més d’hora, en termes de salut. No sé vostès, però jo vull veure créixer els meus fills en salut i des d’aquí exigeixo, com a ciutadana d’Agramunt, que els polítics vetllin perquè això sigui possible. Atentament. ■ [NOVEMBRE 2006]

sió 513

21


R E P O RTAT GE M EDI A MB IENT

Una història de ficció basada en la realitat Dedicada als responsables (materials i polítics) de la “Planta de Compostatge de Puigverd”

U

n bon dia em van diagnosticar un càncer estrany. El primer que penses és per què? Doncs bé, cap metge no m’ha pogut donar una explicació de causa-efecte. Imaginem que d’aquí dos, cinc o deu anys, benvolguts responsables de la “Planta de Compostatge de Puigverd”, us diagnostiquen un càncer a vosaltres o als vostres fills. Sí, sí..., segur que ara heu posat cara de: “això no és possible que em passi”. Doncs sí, és possible. Penseu que, per desgràcia, sí, he dit per desgràcia, el càncer no distingeix qui és “l’amo del tros”. Tranquils, tothom, fins que s’hi

JOAN BRILS i ROVIRA

troba, pensa que només passa a casa dels altres. Doncs bé, imaginem que us passa. Com que ningú no us donarà una resposta de la causa, no tindreu sempre el dubte que el que heu llençat a la terra i a l’aire hi ha tingut alguna cosa a veure? Estic segur que “sí”, que dubtareu, i jo, almenys, no dormiria mai més tranquil. També estic segur que llavors ho canviaríeu per tots els diners que hàgiu pogut fer. Penseu-ho només un minut. Conciutadans d’Agramunt i rodalies, si mai us hi trobeu voleu quedar-vos amb el dubte? ■

JOSEP BERTRAN

Carta sobre la planta Proposaria que es creés una mena de comissió amb representants de totes les parts i es fes un seguiment continuat del funcionament de la planta.

S

egueixo amb molt d’interès tot el relacionat amb la planta de compostatge de Puigverd. Vaig assistir també a l’acte informatiu que es va fer al Casal que vaig trobar molt interessant, encara que una mica partidista ja que hauria estat bé que hi haguessin intervingut totes les parts. Jo no m’hi entenc, però sospito que ni uns ni altres tenen la raó del tot. Que no és

SUBSCRIPTOR

tot tan negatiu, com tampoc que no passa res, perquè com a mínim les males olors les hem patit i no tenim perquè fer-ho. Com que diuen que parlant la gent s’entén jo proposaria que es creés una mena de comissió amb representants de totes les parts i es fes un seguiment continuat del funcionament de la planta, a més del que ja deu fer l’administració.

Crec que podria ser interessant que els ajuntaments i els veïns, representats per la Plataforma, si cal amb l’assessorament d’un especialista, poguessin intervenir per controlar la instal·lació amb dret a conèixer els materials que entren i surten, com es treballa, etcètera. A mi em sembla que s’ha de ser positiu i tractar de trobar un acord entre tots, en benefici de tots. ■ [NOVEMBRE 2006]

sió 513

23


ENTITATS ESCO LA MU N ICIPAL DE MÚSICA

Tallers musicals

EMMA

Robert Oró

Conferència-taller sobre música moderna.

ls tallers per adults que en el present curs organitza l’EMMA, estan funcionant amb molta assistència d’alumnes interessats amb les diferents activitats. “El ritme i els seus misteris” va ser el primer d’aquesta tar-

E

EMMA

Quintet de corda.

dor ’06, els participants van experimentar el goig de sentir el ritme col·lectivament. Sota les indicacions del professor Robert Fontova, van gaudir de dues jornades participant activament en tots els exercicis. El segon va estar el titulat “Història de la música moderna” a càrrec d’en Carles Fortuny, que va fer una síntesi en dues sessions, de l’origen, evolució i transcendència de la música i la seva indústria en el món actual. El tercer taller titulat ”El D.J. virtual” va fer reviure a més d’un alumne, les festes de la seva joventut, altrament conegudes amb el nom de “guateques” al mateix temps que descobrien la importàn-

cia de les aplicacions informàtiques, en les discoteques actuals. Pròximament es duran a terme els tallers següents: 15 i 22 de novembre “Anem a concert” a càrrec de la professora Dolors Ricart que ens mostrarà les pistes per entendre i fruir més de la música. 28 de novembre i 5 i 12 de desembre “Cant Coral” cal preparar el temps de Nadal amb un bon repertori de cançons populars, i al mateix temps entendre el funcionament de l’aparell fonador, tot seguint els consells del professor Ricard Bertran.

Concert d’alumnes El dia 27 d’octubre va tenir lloc el primer concert d’alumnes a la sala d’audicions de l’EMMA, un espai que sortosament, es va quedant petit per encabir els músics, amb formacions cada vegada més nombroses i també els espectadors que assisteixen a les audicions. Cal destacar la presentació del grup de cambra infantil i l’actuació del grup de vent i percussió “EnsembleB”. ■

Atenció, molta atenció! Ja arriba la Marató i per això fem el pregó!

Gran i espectacular Festival d’Escala en Hi-fi, organitzat per les Dones de l’Esbarjo “Una Marató de Música” Us hi esperem a tots. Sigueu solidaris!

Teatre Casal Agramuntí Dies 6, 8 i 10 de desembre, a les 7 de la tarda Sorteig de nombroses paneres

[NOVEMBRE 2006]

sió 513

25


ENTITATS LA CORAL

L’Orfeó Català actua a Agramunt nostre país a Agramunt, passant per davant de ciutats molt més grans que la nostra vila, cosa que ens va permetre delectar-nos d’un concert que d’altra manera ens hagués estat difícil de gaudir.

RAMIRO CABALLER

Altres concerts

La Dolors Ricart dirigint l’Orfeó Català i la Coral d’Avui.

ins els actes de celebració del 40è Aniversari de la Coral d’Avui, el dissabte 21 d’octubre tingué lloc, al Casal Agramuntí, l’actuació de l’Orfeó Català sota la direcció de Josep Vila i Casañas. Aquest concert s’havia d’haver fet en principi al juny però per motius interns de l’Orfeó es va suspendre. El concert de l’Orfeó Català comptà amb el patrocini de la Fundació Caixa Penedès i la col·laboració de l’ajuntament.

D

El públic assistent que va omplir la sala del teatre –com poques vegades s’havia vist– va sortir molt satisfet. Molta gent es va quedar amb les ganes de poder-los escoltar.

J. PIJUAN

Actuació de la Capella de Música Santa Maria de Mollet del Vallès i l’Orquestra de Cambra Miquel Casas i Bell.

L’Orfeó va cantar una primera part de cançó popular catalana (Enric Morera, Manuel Oltra, Lluís Millet, Antoni Pérez Moya...). La segona part estigué formada per obres de compositors estrangers com Mendelssohn, Bizet, Verdi, etc. En acabar el concert en Josep Vila convidà els cantaires de la Coral d’Avui a pujar a l’escenari per cantar tots junts el Rossinyol, que va dirigir la nostra directora Dolors Ricart, i el Cant de la Senyera. Per a tots nosaltres fou un moment molt emocionant.

Des d’aquí volem expressar el nostre agraïment vers la Fundació Caixa Penedès que va fer una important aposta per portar el millor cor del

Durant el mes d’octubre es van realitzar altres concerts dins els actes de celebració del 40è Aniversari de la Coral d’Avui. El primer va tenir lloc el diumenge dia 1 a l’església parroquial a càrrec de la Capella de Música Santa Maria de Mollet del Vallès i l’Orquestra de Cambra Miquel Casas i Bell sota la direcció de Pelegrí Bernial. Aquest concert va ser la cloenda d’un intercanvi entre les dues corals que es va iniciar l’any passat amb la nostra anada a Mollet a finals de maig. Un altre concert a l’església es va fer el divendres dia 6, a càrrec del Cor de l’Ateneu Desportivo de Leiria (Portugal) que havia estat invitat per la Coral Joia de Maig d’Anglesola. En ambdós concerts hi hagué una bona assistència de públic.

Jornada de tècnica vocal El diumenge 8 d’octubre es va realitzar una jornada de Tècnica Vocal a l’espai polivalent del CEIP Macià-Companys a càrrec de Josep Ferrer amb una assistència d’una trentena de cantaires de diverses corals de la zona. ■ [NOVEMBRE 2006]

sió 513

27


aecc

ENTITATS A SSO C IA C IÓ CONTRA EL CÀNCER

Catalunya contra el Càncer Lleida

Junta Local d’Agramunt

Recaptació durant la Fira La totalitat de la recaptació ha estat transferida a la Junta Provincial de Lleida per a ajudar a finançar l’esmentat Centre i les altres activitats que es realitzen a les comarques lleidatanes.

e nou, i ja són onze anys seguits, el passat diumenge dia 15 d’octubre, va tenir lloc la recaptació de fons a benefici del Centre de diagnòstic precoç de Lleida, coincidint amb la celebració a la nostra vila de la tradicional Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. La quantitat recaptada aquest any ha estat de 2.482 €, dels quals, 76 € es van recollir a Ossó de Sió el diumenge anterior, dia de la seva Festa Major. La totalitat de la recaptació

D

ha estat transferida a la Junta Provincial de Lleida per a ajudar a finançar l’esmentat Centre i les altres activitats que es realitzen a les comarques lleidatanes com, per exemple, el curset de deshabituació del tabac que s’ha portat a terme a Agramunt durant aquest any amb la col·laboració de la Regidoria de salut de l’Ajuntament. Des de les pàgines de la revista Sió, volem expressar el nostre més sincer agraïment a totes les persones que han col·laborat amb el seu do-

natiu i molt especialment a les qui ens han ajudat a fer la recaptació pels carrers d’Agramunt amb molt d’entusiasme i il·lusió; dedicant-hi part del temps d’una jornada molt festiva des de fa uns anys, a la nostra vila i també repartint fullets informatius i venent Loteria a l’estand que cada any s’instal·la al recinte del Pavelló Firal. De tot cor, GRÀCIES. També el nostre agraïment a la revista Sió per la difusió d’aquesta nota i a l’Ajuntament d’Agramunt. ■

L’ACUDIT D’EN CREUS

Per a subscripcions i anuncis de la revista, us podeu adreçar a

Pilar Figuera Tel. 973 39 20 42

– És que... Catalunya, la nostra terra... – Sí noi, sí! Aquesta terra nostra... ens tiba tant, que al final... tots acabem a sota!

[NOVEMBRE 2006]

sió 513

29


OP IN IÓ EL CELOB ERT

per JOAN PUIG

Matar el missatger blement va ser l’autèntic motiu pel qual un sicari la cosí a bales a l’ascensor de casa. No és d’estranyar, doncs, que el president del Govern rus tardés dos dies a fer unes declaracions en què lamentava la mort de la periodista.

Tant de bo la mort d’Anna Politkóvskaia serveixi perquè altres periodistes lliures ocupin el seu forat en la trinxera.

l 7 d’octubre va ser assassinada al seu domicili la periodista russa Anna Politkóvskaia. Encara que amb anterioritat ja havia estat amenaçada i fins i tot havia patit un intent d’enverinament fa dos anys quan es dirigia a Berlan per cobrir el segrest de l’escola per part d’un grup txetxè, no va deixar de sorprendre la notícia d’aquesta periodista coneguda i guardonada mundialment. Anna Politkóvskaia s’havia especialitzat en els temes de Txetxènia i el Caucas nord rus. En el segrest del teatre Dubrovka de Moscou, el 2002, (que va acabar en tragèdia com el de l’escola) ella en va ser l’única interlocutora. Ara continuava treballant el tema txetxè i estava preparant un reportatge que podia desplaure a les autoritats russes, ja que denunciava les atrocitats que es cometien en nom del Govern oficial. Aquest possi-

E

La qüestió del poble txetxè és delicada. El govern de Vladimir Putin l’ha volguda resoldre mitjançant la força, però de moment no se n’ha sortit pas; continua viva i sagnant. Com el lector recordarà, el 1994 Rússia va enviar el seu exèrcit a Txetxènia per tal de sotmetre aquesta nació que pretenia independitzarse. De llavors ençà, el degoteig de víctimes no ha parat. La repressió i la devastació de Txetxènia ha estat considerable durant aquest temps (encara que això ve de molts més anys endarrere) amb l’excusa, per part del govern de Moscou, que es tracta de “terroristes”. Els americans, per la seva banda, han fet la vista grossa a la repressió i no han dit ni piu, perquè al seu torn necessiten que els russos siguin benvolents amb ells donada la guerra i l’ocupació de l’Iraq. Tant a tant. Sembla ser, doncs, que l’assassí d’Anna Politkóvskaia fou un simple executor a sou que treballava per algú que pretenia fer-la callar. La difusió de la veritat molestava a algú que va decidir que la millor manera de resoldre l’assumpte era matar la periodista. Morta la cuca, mort el verí.

Desgraciadament, al món en què vivim no és la primera vegada que s’aplica aquesta tàctica. A Rússia mateix tenen una llarga llista d’assassinats d’aquest tipus que després queden en la impunitat. Quan el missatge no agrada, es mata el colom missatger i llestos. Si no hi ha missatge, no hi ha problema. O això es pensen. Aquesta és una manera aberrant de resoldre els trencacolls. És simplement la tàctica dels dictadors, dels dèspotes, dels que creuen que matant les idees o impedint que circulin lliurement, ja han resolt el problema. Però això és una fal·làcia, perquè al capdavall, la veritat sempre acaba obrint-se camí i fent-se evident. Tant de bo la mort d’Anna Politkóvskaia serveixi perquè altres periodistes lliures ocupin el seu forat en la trinxera. Tant de bo hi hagi periodistes valents que continuïn la tasca de difondre la crua realitat. Voler-la encobrir, voler-la ignorar, no és altra cosa que amagar el cap sota terra, talment la tàctica de l’estruç. Pretenen matar les idees. Pretenen amagar els seus crims, impedir que es coneguin. Però no mouen ni un sol dit per arreglar allò que estan fent malament i que volen que no se sàpiga. Desgraciats siguin els assassins, car ignoren que la veritat ens fa lliures. Desgraciats siguin! ■ [NOVEMBRE 2006]

sió 513

31


O P IN IÓ G EN T, FETS, COSES. . .

per A. PONSA

Oficis: llauner o estanyacossis

www.manlleu.org/promocio/ promocio/fires/fart.htm

L’ofici de llauner és molt vell i es pot dir que ja fa molts anys que resta extingit, però en aquells temps hi havia diverses persones que s’hi dedicaven.

Un llauner artesà exposa els seus estris en la fira Artesanàlia de Manlleu.

Era gent que es guanyava les garrofes anant de poble en poble arreglant estris de llauna, de ferro, d’alumini i canonades de plom quan es foradaven o es feien malbé...

ra gent que es guanyava les garrofes anant de poble en poble arreglant estris de llauna, de ferro, d’alumini i canonades de plom quan es foradaven o es feien malbé després d’anys d’haver estat en ús continu durant molt de temps, ja que les economies familiars llavors no donaven per substituir-los a la primera de canvi per altres de nous. Només se’ls substituïa quan el seu arranjament era tan difícil que es pot dir que no hi havia altre remei. Inclosos els bonys i els forats grans s’intentaven sanar com fos, tant si necessitaven un llarg i adequat massatge de cops de martell per fer desaparèixer les protuberàncies, com si calia implantar-los un tros de peça del mateix metall; tot era qüestió de manetes, que d’això no els en mancava pas.

E

Els llauners amb la bossa penjada al coll feien quilòmetres i quilòmetres per camins sovint solitaris i averanys indefinits, molts més quilòmetres que no pas per carreteres ni altres rutes que tinguessin un nivell més acceptable de comunicació. Uns desplaçaments en què passaven les hores sense que tinguessin ocasió de desitjar-se ni un “bon dia” entre cap altre vianant que circulés per aquells paratges. Malgrat tot, aquesta solitud mai no esdevenia cap problema greu; ans al contrari, la placidesa era l’impuls que invitava els seus sentiments a perfeccionar encara més l’art del seu ofici; l’art del seu rústec ofici, si voleu, però que del qual se’n sentien plenament satisfets, i qui sap si molts d’ells haurien o no canviat per qualsevol d’altre amb l’etiqueta de més ben remunerat i més ben reconegut. Penso que la majoria s’ho hauria hagut de pensar més de dues vegades. L’estimaven tant el seu ofici! La inseparable bossa que traginaven amunt i avall era, a més, el veritable taller. Al seu interior no hi podia faltar cap dels elements bàsics que exigia la seva feina. Per tant, aquesta anava proveïda de les corresponents barretes d’estany, del martell estanyador; una eina de ferro massís de forma quadrangular de la

mida d’una capsa de llumins, més o menys, amb una vareta també de ferro per mànec, una ampolla que contenia salfumant que s’usava per netejar l’indret d’alguns metalls on s’havia d’aplicar l’estany perquè aquest restés millor adherit al cos de l’objecte tractat. Uns bocins d’un material anomenat cera s’afegien al contingut de la bossa. Amb aquesta cera s’untaven els indrets dels tubs de plom on s’havia d’aplicar l’estany. Poca cosa més es podia trobar dins la bossa taller; potser alguns draps i trossos de llauna per a possibles empelts, i para de comptar. Mitjançant l’escalfor que produïa el martell quan era roent en contacte amb la barreta d’estany, aquest es liquava momentàniament i queia en forma de gotes sobre l’indret que calia reparar. En breus moments retornava al seu estat de solidificació compacta. Cosa semblant succeïa amb la cera, amb l’única diferència que aquesta s’havia de fregar lleugerament sobre una superfície prèviament escalfada. Un llauner que vaig conèixer de molt jove va tenir la gosadia d’instal·lar un aparell que distribuïa llum de carbur a totes les dependències de la casa. En Pep era un “manetes”. ■ [NOVEMBRE 2006]

sió 513

33


OP IN IÓ DES DE LES GOLFES DEL BESORA

per JOSEP FARRENY

“D’ahir i d’ara” l dia 11 de setembre d’aquest 2006, m’ha fet recordar algunes de les coses viscudes en què hom fa memòria de com van passar en realitat. Són fets que hom havia viscut. Alguns en temps de la dictadura i altres als principis de la discutible democràcia. L’oposició que hi havia llavors generà una sèrie de fets dels que se’n féu menció, sense cap mena de dubte, degut que els vencedors en les eleccions no ho permeteren i/o per autocensura. Qui foren aquests? Ni més ni menys que els socialistes. Els sucursalistes, se’ns deia, i etc., etc. De cap de les maneres discutiré ara si tenien o no raó, potser sí que la tenien, ho dic sincerament, ara i ací poc importa, val a dir que ho dic a nivell personal solament. I sense cap mena de dubte, de part dels que guanyaren les eleccions estaven segurs que la cosa era així, cosa lògica per altra part. El cas és, però, que després de vint-i-tres anys de manar els mateixos a l’alcaldia d’Agramunt, a

E

la fi ha quedat clar que és un requisit essencial polític, el que amb el nacionalisme només no és possible governar indefinidament, ni tampoc amb el d’”Independents per a un poble nou”. Amb els anys resulta una fórmula un tant desfasada. En el fons del fons, per més que vulgui la gent de dretes, això que ha passat a la història el que hi hagi gent de dretes i/o gent d’esquerres, és mentida. N’hi haurà mentre el món sigui món, per la senzilla raó que en aquest hi ha rics i pobres. I cap la possibilitat, essent molt optimistes, que la renda per càpita que es dóna de tant en tant pels mitjans de comunicació, acabi sent, no diré igual per a tots, sí més equitativa per a tota la societat, la qual cosa per ara és pura utopia. Llavors sí que deixaria d’existir la gent de dretes o bé d’esquerres. He fet esment un tant reiterat sobre les dretes i les esquerres, perquè a les primeres eleccions es féu sobretot molta campanya des de CiU. Respecte a intentar convèncer que dretes

i esquerres era una cosa que es podia donar per abolida, inexistent, morta. Hem d’admetre que la política és dels sistemes coneguts el menys dolent, i els fets són els que foren, i no altres. Vull dir amb això que fou molt natural que, donada la situació en què ens trobàvem llavors, s’ajuntessin Convergència i Unió, Esquerra Republicana i, sobretot, els Independents. Votar els socialistes, primer només pel sol fet del nom, i també pel lligam amb el PSOE, era ací als pobles en particular, una cosa inconcebible. A les últimes eleccions s’ha vist, però, que el poble ja admet els partits polítics amb una certa normalitat, i s’ha arribat a constituir una coalició entre PSC i Esquerra Republicana per governar l’ajuntament d’Agramunt, cosa impensable fa uns anys. El que durarà sols Déu ho sap, ja que han estat i són no pocs els punts de discòrdia en què els diversos partits no s’entenen. I el fet es dóna a nivell de Catalunya, així com també respecte amb Madrid. ■

[NOVEMBRE 2006]

sió 513

35


OP IN IÓ ELS LEC TO R S ESCRIUEN

Desencís polític é que m’estic endinsant en terreny pantanós en embolicar-me a parlar de temes polítics, però és que arriba un moment que un es cansa de ser: prudent, educat (per no ferir sensibilitats), tolerant, equànime, i ha de buidar el pap farcit de la rastellera de mentides, mitges veritats que, de temps, es diuen sobre/contra Catalunya i els catalans, en diferents mitjans informatius i per capdavanters de partits polítics. Fet aquest aclariment, posem-noshi. D’inici cal deixar ben clar que els partits polítics que han governat i poden seguir governant Espanya, ambdós són nacionalistes/centralistes, encara que actuïn amb diferents matisos i graus d’espanyolitat; més civilitzada la d’un, i ultra la de l’altre. El “Partido Socialista Obrero Español” vol i dol, encara que li pesa més el dol que el vol. Ens tenia molt enquimerats amb el federalisme, enllepolits en cedir-nos el que demanéssim a l’Estatut, mes, ai las!; els “barons” del partit contraris a aquestes cessions i, sobretot, la por de perdre vots a la resta de l’Estat, en ser titllats de tous i de trencar la unitat d’Espanya –de cedir davant les exigències dels separatistes– els ha portat a treure’ns el saborós pastís que quasi teníem a la boca i deixar-nos-hi sols un caramelet, i encara cal dir gràcies. El qui no té cap dubte és l’actual “Partido Popular” –de tendència ultra-conservadora–, aquest no està de romanços, ho té molt clar: “de España sólo hay una”, i tenir somnis d’un cert grau de legítimes llibertats, res de res. No solament és així, sinó que ells pregonen, per activa i per passiva, que tenim massa de tot i el que els porta especialment de corcoll és l’idioma català. Marededéusantíssima, quanta fòbia acumulada, quina quantitat de disbarats proclamen de nosaltres. Com a mostra, llegiu el que

S

Jaume Cots

diuen diferents dirigents d’aquest partit(1): ...”La reforma de l’Estatut ha col·locat Catalunya en la situació de caos que va precedir la Guerra Civil” (Vidal-Quadras, 8.9.2005). “Som a la setmana de l’Estatut i aquesta setmana ETA vol ser molt present” (Eduardo Zaplana, 27.9.2005). “Espanya corre riscos de desintegració i de balcanització” (José María Aznar, 7.10.2005). “L’Estatut català suposarà un cost de milers de milions per a Andalusia” (Javier Arenas, 11.10.2005. “L’Estatut obre la porta a la poligàmia” (fundación Faes, 26.10.2005). “L’Estatut és fruit de la treva d’ETA a Catalunya” (Jaime Mayor Oreja, 24.11.2005). “ETA es converteix en el tutor de la reforma de l’Estatut a Catalunya” (Angel Acebes, 25.11.2005). “A Catalunya és obligatori estudiar en català i no es pot en espanyol” (falques del PP d’Andalusia” febrer 2006). “A Catalunya estan fent amb el castellà el que en època de Franco van fer amb el català” (Mariano Rajoy, 14.2.2006). “Ens tracten com si fóssim jueus a l’Alemanya nazi” (Esperanza Aguirre, 5.6.2006)... Després d’aquestes “perles” d’un cinisme aclaparador, d’unes mentides que ni ells mateixos creuen, malauradament, succeeix el que succeeix quan vénen aquí a alliçonar-nos, passa allò de: “quien siembra vientos recoge tempestades” i... apa, com nois ben educats i democràtics que som, tots a disculpar-nos. Ah, però, ells... mai. I és que cal dir que hi ha polítics i politicastres. Tot porta a pensar que aquest excés de fòbia deu formar part, també, d’una estratègia en la guerra de poder, de supremacia que tenen, a nivell de l’Estat, el PP i el PSOE, pensant en les pròximes eleccions generals. No els importa perdre vots a Catalunya (pobre Piqué) si, amb aquest compor-

tament, els doblen a l’Espanya profunda, on ells són els bons i nosaltres els dolents de la pel·lícula, amb la qual cosa guanyen vots al PSOE (aquesta és la jugada), a qui presenten com afavoridor dels insolidaris catalans. Mentre que els dos partits centralistes –que no es poden veure ni en pintura– saben acostar posicions per fer front a les demandes dels catalans –activant el: “divide y vencerás”–. Què fan els nostres partits?, pràcticament... quasi res. Ni tan sols són capaços d’anar units a Madrid per reclamar, conjuntament, els nostres drets, defensar l’Estatut, que ja va néixer amb molta demagògia, pensant més en els interessos, en el lluïment dels partits, que no en les necessitats vitals, en l’ésser de Catalunya. Dissortadament cal reconèixer que, vulguin o no, tant el Partit dels Socialistes de Catalunya com el Partit Popular de Catalunya, amb major o menor grau, no deixen de ser partits sucursalistes. Iniciativa de Catalunya Verds-Esquerra Unida Alternativa, és un aiguabarreig d’ideologies carregades de bones intencions –algunes utòpiques–, però sense poder. Què dir de Convergència i Unió, d’Esquerra Republicana de Catalunya; doncs... que són com el gat i el gos, que estan a mata-degolla, i aquest enfrontament per veure quin és el més nacionalista, el més pur, no els deixa veure la realitat, que la unió fa la força, i deixar-se de punyetes de quin és més de dretes o d’esquerres, quin té la raó, i treballar conjuntament en benefici d’un tercer que és Catalunya. Resumint, tot plegat molt i molt penós, cosa que porta a votar més per obligació que per devoció, fins que es trobi (de trobar-se) el desllorigador que resolgui aquest complicat desori. ■ (1) Diari AVUI, núm. 10.444, 14.10.2006. Escrit d’Iu Forn, “Passa-ho!”.

[NOVEMBRE 2006]

sió 513

37


OP IN IÓ ELS LECTO R S ESCRIUEN

Agraïment i... per molts anys Enguany la Coral d’Avui, la nostra, celebra el seu 40è aniversari.

38

sió 513

[NOVEMBRE 2006]

M

itjançant les pàgines de SIÓ, em permeto fer un públic agraïment a Caixa Penedès Obra Social per proporcionar, als amants de la música, l’oportunitat d’escoltar l’Orfeó Català al Casal Agramuntí. Va ser un autèntic plaer tenir entre nosaltres una agrupació coral de tanta vàlua i prestigi. Moltes gràcies. El motiu de la vinguda a Agramunt de l’Orfeó Català va ser, com molts agramuntins sabem, que enguany la Coral

d’Avui, la nostra, celebra el seu 40è aniversari. És una efemèrides remarcable i encomiable. Que una entitat aguanti quaranta anys al peu del canó no es veu massa sovint. Això es deu a la direcció, la junta i els cantaires que, amb el pas dels anys, han anat i van desfilant per la Coral. A ells, a tots, cal agrair la dedicació, l’esforç, la voluntat, el sacrifici, la il·lusió i l’afany de superació per adquirir i promoure la cultura musical, la qual cosa es va fer palesa, amb escreix, quan

Agnès Escolà

l’Orfeó Català i la Coral d’Avui van interpretar dues peces conjuntament en finalitzar el concert del dia 21 d’octubre. Aquest fet va ser un testimoniatge del seu nivell musical, i hauria de ser un orgull i una satisfacció pels components de la Coral i per a tot Agramunt. Tant de bo tots ens adonéssim d’aquesta realitat. Per molts anys Coral d’Avui pel vostre 40è aniversari i, esforçats com sou, desitjo i espero que en compliu molts més. Ah! Gràcies per existir. ■


L’ E N T REVISTA ESTEL GATELL NOVELL

per JOSEP ROVIRA

Una agramuntina a l’elit de l’handbol femení Com tothom sap l’Estel és filla del Gerard Gatell, un futbolista i entrenador professional que, un cop retirat, es va establir a la nostra Vila donat que la seva esposa, la Carme Novell, n’era filla. El Gerard va ser l’impulsor de l’Escola de Futbol agramuntí que encara avui porta el seu nom.

D

L’Estel va practicar diversos esports. En la foto inferior la podem veure amb un equip de futbol sala de l’institut. D’esquerra a dreta, drets: Xavier Herbàs (entrenador), Sílvia Querol, Núria Sàez, Anna Martorell, Lourdes Esteve, Tomàs Avila (professor). Ajupides: Dolors Ribalta, Estel Gatell i Cristina Xandre.

– Com van ser els teus inicis dins del món de l’esport? Hi va

tenir a veure alguna influència del teu pare? – Val a dir, en primer lloc, que ja de ben petita era molt inquieta. El perfil tipus d’aquests infants que es mouen molt i no poden parar mai. Sigui pel motiu que sigui, sempre m’ha agradat molt l’esport. I pel que fa a la possible influència del meu pare, en tot cas ve donada pel fet que ell tenia el gimnàs Gènesi aquí a Agramunt, i jo hi anava a fer taekwondo i rítmica. Fora del gimnàs, però, també feia bàsquet, futbol sala i handbol. – I finalment et vas decantar per aquest darrer?

– Sí, potser pequè llavors aquí tenia més projecció. Els dissabtes al matí fèiem com una mena d’estades esportives a la vila, en què es practicaven diversos esports. Però l’handbol és el que em va enganxar més, potser perquè era el que més practicàvem. Recordo que érem una bona colla de noies de la meva edat amb els quals vam començar a jugar juntes. – Quan temps jugues amb l’handbol agramuntí?

– Hi vaig estar fins als 14 anys. De fet, com a federada només hi vaig jugar un any. Recordo que quan tenia 12 anys, va venir a la nostra Vila el Gerard Lasierra –director

tècnic del club amb què he jugat fins ara– a fer unes proves aquí a Agramunt per escollir algunes joves promeses. Aquestes proves també les va fer en altres poblacions, i totes les noies seleccionades anàvem a entrenar a Tàrrega un dia a la setmana amb el mateix Gerard Lasierra, que venia expressament de Lleida. Els entrenaments es basaven en proves físiques, més que en qüestions tècniques. Això era l’any 1989. Ho recordo perfectament perquè al maig d’aquest any es va morir el meu pare, i un mes després va ser quan em van seleccionar per anar a entrenar a Tàrrega. Per tant, el pare no va poder veure el meu progrés esportiu. Segur que n’hauria estat orgullós i que m’hauria aconsellat en moltes coses, però no va poder ser. – I quan marxes cap a Lleida i en quin equip? – Va ser l’any 1991, quan tenia 14 anys i feia primer de BUP. El Gerard Lasierra havia seguit la nostra progressió durant el parell d’anys que ens havia entrenat a Tàrrega, i ens va convèncer d’anar a Lleida per intentar fer un equip federat. El primer any hi anàvem tres cops per setmana, a partir de les cinc de la tarda, en sortir de l’institut. [NOVEMBRE 2006]

sió 513

esprés d’una pila d’anys dins de l’elit de l’handbol femení l’Estel Gatell ha decidit posar punt i final a la seva trajectòria esportiva, amb tan sols 29 anys i en plenitud de facultats físiques. Des de SIÓ ens vam plantejar fer-li un petit homenatge mitjançant una entrevista. Una entrevista durant la qual ens ha anat explicant la seva trajectòria esportiva: des dels seus començaments amb l’handbol agramuntí, fins assolir la Divisió d’Honor, que és la màxima categoria dins d’aquest esport i en què ha militat les vuit darreres temporades, passant també per la Selecció Catalana d’Handbol.

39


40

titat, amb els anys, va anar augmentant progressivament fins assolir un sou que, sense ser res de l’altre món, sí que et compensava en part l’esforç i la dedicació que comportava aquesta categoria. Ara bé, si n’haguéssim hagut de viure malament rai. Els seus començaments amb l’handbol agramuntí. D’esquerra a dreta, al darrere: Núria Martorell, Montse Alsina, Sílvia Querol, Romina Borges, Estel Gatell, Quique Lacasa (entrenador), Rosa Serra, Mariona Martorell, Imma Cobero. Assegudes: Teresa Espinal, Verònica Huguet, Blanca Riera, Dolors Alòs i Elena Cornellana.

– Sempre has estat al mateix equip? – Sí. Tot i que no va ser fins a l’any següent quan ens vam poder federar i vam quedar constituïdes com Associació Lleidatana d’Handbol.

L’Associació Lleidatana d’Handbol celebrant la classificació per jugar la Copa de la Reina. L’Estel és la que porta el número 10.

– En quines categories has militat? – Vaig començar en la categoria cadet, després juvenil i, finalment sènior. Quan jugava a juvenil, però, tota la nostra fornada disputàvem doble partit. El dissabte amb les juvenils i el diumenge ho fèiem amb les sèniors. La veritat és que la progressió va ser molt ràpida. Vam pujar una categoria cada any fins arribar a Primera Nacional. En aquesta categoria

sió 513

[NOVEMBRE 2006]

hi vam estar quatre anys, fins assolir la Divisió d’Honor. – I això vol dir competir a nivell estatal!

– Sí. Des de Primera Nacional ja es competeix a nivell estatal. Es tracta d’una categoria forta, en què es divideix l’estat espanyol en quadrants per tal de facilitar els desplaçaments. Després, a la Divisió d’Honor, els desplaçaments ja són per tot l’estat sense distinció. Val a dir que a la Divisió d’Honor moltes temporades tan sols hi ha hagut aquest equip lleidatà en tot Catalunya. – La competició és totalment “amateur” o bé és remunerada? – L’handbol no és que sigui precisament un esport de masses, i concretament l’handbol femení encara menys. El club feia mans i mànigues per buscar patrocinadors i nosaltres n’érem conscients. Vaig estar jugant durant molt de temps sense cobrar absolutament res. Fins i tot els quatre anys en què vam estar a Primera Nacional, que entrenàvem cinc dies a la setmana. En arribar a la Divisió d’Honor va canviar una mica. El club va creure oportú fitxar dues jugadores ucraïneses que, evidentment, van venir cobrant. Llavors a la resta se’ns va donar una quantitat simbòlica. Aquesta quan-

– Quins títols has aconseguit? – La veritat és que no massa. L’ascens a la Divisió d’Honor ja és un èxit molt important, jo diria que sense precedents en un equip lleidatà. Després, al tercer any d’estar en aquesta categoria, ens vam classificar per disputar la Copa de la Reina, que es va celebrar a València. També vaig jugar la Lliga dels Pirineus. És una competició que se celebra a la pretemporada entre equips catalans i francesos, i que vam guanyar l’any passat. Hi ha equips amb un pressupost molt més elevat que poden aspirar a classificar-se per jugar competicions europees, però el nostre és un club gairebé familiar amb pocs recursos i potser el plantejament que es va fer de bon principi tampoc no va ser el més adequat. Però, vaja, em sento molt contenta del que he pogut assolir. Penso que és una proesa que un grup de noies de les comarques de Lleida, com a base de l’equip, s’hagin pogut mantenir a la Divisió d’Honor durant nou temporades ininterrompudes. Voldria remarcar que en aquest equip i també amb la selecció catalana, vaig coincidir amb una altra agramuntina, la Marta Pérez, que ha estat jugant a un gran nivell. – Quan temps dedicaves a entrenar? – Entrenàvem dues hores diàries des del setembre fins al


L’ E N T REVISTA ESTEL GATELL NOVELL

A Corea del Nord amb la Selecció Catalana. D’esquerra a dreta: Toni Gerona (seleccionador), Estel Gatell, la també agramuntina Marta Pérez, i Núria Ramon (Tàrrega).

L’Estel efectuant un espectacular tir a porta, amb l’equip de l’Associació Lleidatana d’Handbol amb qui ha jugat durant setze anys.

juny. Això per a un professional que en viu, no és res. Però per a nosaltres, que ho hem de compaginar amb els estudis o bé amb una altra feina, és molt obligat. La pretemporada sempre l’havíem fet a Lleida, per manca de pressupost. Tan sols l’any passat la férem fora; vam estar una setmana a Sort. – T’han respectat les lesions? – Afortunadament, sí. En això no em puc queixar. Durant tots aquests anys jugant al màxim nivell, com a molt tan sols he hagut de parar un mes seguit per lesió. He vist companyes amb operacions de turmell o genoll que s’hi han passat molts mesos.

– Parla’ns de la teva participació a la Selecció Catalana Absoluta.

– Hi he participat des de la temporada 2002-03 fins ara. Recordo perfectament que vaig acceptar molt contenta la proposta que em va fer el Toni Gerona que durant aquests anys ha estat el seleccionador femení català i que, per cert, ara és el segon entrenador del Barça, darrere el Xesco Espar. En ser selecció catalana, evidentment no podíem competir a nivell federat, però vam disputar una colla de partits. El primer va ser contra Japó, després contra Islàndia, Angola i Suècia, tots aquests els vam jugar aquí a Catalunya. De tots en guardo molts bons records, però el que va ser realment impressionant fou el torneig que vam anar a disputar a Corea del Nord. Com tots sabeu, és un país comunista. Són molt tancats i amb unes mesures de seguretat típiques dels països totalitaris. Durant els quinze dies que hi vam ser, sempre ens van acompanyar dues guies que no ens van deixar en cap moment. A nivell

esportiu, ens vam enfrontar, en forma de lligueta, contra dos equips amfitrions Corea A i B, Hong-Kong i la Xina. Va ser una experiència inoblidable. – I tot això ho has anat compaginant amb els estudis?

– Sí, he estudiat INEF. He gaudit molt competint amb aquest esport, però evidentment havia de pensar en el futur. He passat moments durs, perquè ho he hagut de combinar amb entrenaments, concentracions, partits, desplaçaments... i això, a la llarga, cansa. Però, vaja, també me n’he sortit. En acabar la carrera em vaig apuntar a les llistes d’interinatge, i aquí sí que puc dir que sempre he tingut sort, perquè m’ha tocat llocs relativament propers i això m’ha permès poder continuar entrenant. – I si, com dius, t’ho podies combinar, perquè decideixes plegar?

– Hi han diferents factors. El que he comentat abans del lligam que comporta l’esport d’elit. No pots fer una vida “normal” com la resta de la gent. I evidentment també n’hi ha d’esportius. Fa un parell d’anys que es va canviar l’entrenador, el qual va fitxar una pivot nova que és la que feia jugar habitualment. Jo vaig passar a ser la vuitena jugadora i quan sortia al camp sempre ho feia de defensa, una posició en què no m’hi trobava bé. Això si t’ho fan quan comences, t’intentes adaptar, però en aquestes alçades de la meva carrera esportiva difícilment podia canviar. Quan has estat tants anys en un equip donantho tot amb cos i ànima, i arriba un moment en què no et sents valorada, reflexiones i penses que el millor és deixar-ho, tot [NOVEMBRE 2006]

sió 513

– Quina era la teva posició al camp? – Jugava de pivot. És una posició diferent a totes les altres, perquè has de jugar d’esquena a la porteria intentant facilitar el jocs de les companyes i fer bloqueigs. És una posició en la qual sempre m’hi he trobat molt bé i d’aquesta manera he pogut rendir al màxim. També vull dir que ha estat un orgull poder ser la capitana de l’equip. Més que per una satisfacció personal, pel compromís que això ha comportat amb les companyes i el grau d’implicació i de reivindicació quan calia.

41


L’ E N T REVISTA ESTEL GATELL NOVELL

i que és una decisió difícil de prendre. I ja que parlem d’entrenadors, m’agradaria ressaltar que dels tècnics amb què he conviscut al vestidor, guardo un record especial del Jordi Rubí, perquè ens tractava com a jugadores i persones i volia un projecte de futur seriós per al club.

La temporada passada van guanyar la Lliga dels Pirineus. L’Estel va rebre la copa com a capitana de l’equip.

Durant un viatge a Mèxic amb la seva parella.

– De la teva trajectòria esportiva, què destacaries com a més positiu? – Moltes coses! Tot i que també passes mals moments, el cert és que he gaudit molt. Tot l’esforç dedicat l’he vist recompensat amb escreix. El companyerisme, el compromís... els viatges! I ara, en el moment de la retirada, és quan em sento més valorada. La Paeria de Lleida em va fer una recepció. Ara, el dia 10 d’aquest mes de novembre, la Federació Catalana d’Handbol em lliurarà la “Insígnia d’argent” per la meva trajectòria esportiva. També notes el caliu d’alguns mit-

Una foto familiar amb la seva mare, àvia, germanes i nebots.

jans de comunicació. I, sincerament, em fa molta il·lusió aquesta entrevista a SIÓ. M’omple d’orgull sentir-me valorada a casa meva, a la meva vila. I molt més en el meu cas, donat que vaig ser la primera jugadora que va marxar a jugar a fora, la qual cosa es podia interpretar com una “traïció”. – I com a negatiu? – Mira, referent al nostre club trobo que les coses no s’han fet prou bé. Hi he trobat a faltar una millor planificació, més ambició... Penso que les coses s’haguessin pogut fer d’una altra manera. Com a capitana he hagut de passar situacions bastant penoses per defensar els interessos del col·lectiu. Em sap greu dir-ho, però això és el que més m’ha dolgut. – Actualment estàs desvinculada totalment de l’handbol? – A nivell competitiu, sí. Tot i que no fa gaire vaig tenir una nova experiència. Vaig fer els comentaris tècnics al programa “El Marcador” de la televisió lleidatana. M’ho vaig passar molt bé i vam quedar de repetir-ho en propers partits.

42

sió 513

[NOVEMBRE 2006]

– I en un futur hi tornaràs? – M’agradaria provar la faceta d’entrenadora. Crec que reuneixo les condicions necessàries per intentar-ho. Si no ho fes, sempre pensaria que és una qüestió que em quedaria pendent amb mi mateixa. Si una cosa s’ha evidenciat al llarg d’aquesta entrevista, és que l’Estel Gatell parla clar, sense embuts, i diu el que pensa. Es lamenta que l’handbol femení estigui tan poc valorat a casa nostra, cosa que ho corrobora la poca afluència de públic als partits i el poc ressò en els mitjans de comunicació. Diu que hi ha països, com el cas de Suècia, on aquest esport està molt més considerat, ja que tenen una altra cultura esportiva. De totes maneres se sent satisfeta del que ha assolit, perquè no és fàcil arribar a la Divisió d’Honor, i menys mantenir-s’hi durant tants anys. Ens comenta que ha hagut de lluitar molt, però que difícilment ho hauria aconseguit sense el suport de la seva família, especialment el de la seva mare que l’ha tingut al costat en tot moment. ■


C ULTU R A DE LLIB R ES

JOAN PUIG i RIBERA

Amb la mirada d’un ancià GUILLEM VILADOT, Diós La Mañana (1 novembre 2006) 176 pàgines. De regal amb l’adquisició del diari. a dos anys, La Mañana va obsequiar els seus lectors amb un llibre de Guillem Viladot, Cartes per[ver]ses. Tots sabem que l’escriptor agramuntí fou un bon col·laborador del rotatiu lleidatà; per això no és d’estranyar que ara, justament aquest mes, el diari hagi ofert el lliurament d’un nou exemplar sorgit dels articles de l’escriptor de Riella. El llibre, titulat Diós, és una selecció de 84 articles escollits d’entre tots els que l’apotecari d’Agramunt va publicar a La Mañana en la secció que portava aquest mateix títol. El propi autor, en el primer escrit que publicà en estrenar secció nova, explicà el significat del nom que encapçalava la columna diària conscient que podia sorprendre més d’un lector: “tothom restarà tranquil si dic que “diós” en català val tant com ancià o persona d’edat avançada, segons el Diccionari de la rima de Francesc Ferrer i Pastor (València, 1981) i el Diccionari Català, Valencià, Balear d’Alcover Moll (1978). (...) Diós, per tant, no vol dir Déu, sinó vell, ancià, jai”. La secció “Diós” es publicà al llarg de sis anys i escaig, des del 23 d’abril de 1994 fins al 31 d’agost del 2000 (un mes i mig abans del seu traspàs); cosa que suposa més de dos mil articles.

F

JOSEP BERTRAN

A veure si, més endavant, la Fundació serà capaç de publicar integrament tots els escrits del primer Fill Il·lustre de la nostra vila.

La selecció va precedida per dues presentacions. En la primera, Josep Ramon Correal, director de La Mañana, qualifica el poeta riellenc d’ésser admirat i acceptat com un clàssic. En la segona presentació, Montserrat Felip, esposa i presidenta de la Fundació Guillem Viladot, explica que el seu marit era un home prolífic que escrivia els articles d’una manera automàtica i disciplinada. La selecció dels escrits, igual com en l’anterior llibre, ha estat duta a terme per Josep Miquel Garcia, encara que aquest detall no consta en el llibre, sinó que el sabem perquè ell mateix ho confessà en la presentació de l’exemplar el dia 26 d’octubre a “Lo Pardal”. En els articles viladotians, breus però intensos, es fa referència a temes diversos encara que hi predominen aquells que preocupaven especialment en Guillem: la política del moment (i d’una manera especial la de Lleida), l’art (sobretot literari i plàstic), Catalunya, la llengua, etc. En aquest cas, ens atreviríem a dir que les referències a fets puntuals de Ponent (així, amb majúscules) i a persones de la nostra terra que ell coneixia bé, hi predominen de molt. Al llarg del llibre hi ha molts articles dedicats a ponentins: Joaquim Arana, Josep Borrell, Rosa Siré, Rosa Fabregat, Jaume Magre, Guinovart, Leandre Cristòfol, Siurana, Lluís Trepat, Francesc Pané,

Carme Vidal, Pilar Arnalot, Josep Vallverdú, Dolors Sistac, Josep Grau, Carles Sanuy, Marta Alòs... Altres vegades els escrits fan referència a personatges polítics de més enllà: Jordi Pujol, José Aznar, Miquel Roca, Pepe Borrell, Pasqual Maragall, Vidal-Quadras, Pilar Rahola, etc. Quan parla de literats castellans, trobem la seva admiració per Rafael Alberti, García Lorca, Azorín i Camilo José Cela, al darrer dels quals no deixa tan bé per haver-se presentat de “grandet” al premi Planeta. La major part dels articles (per no dir tots) sorgiren de la circumstància del moment, encara que el que hi apunta l’autor sovint continua sent vigent. Fixem-nos, si més no, pel que fa a la distinció entre partits d’esquerres i de dre-tes: “Els partits són rèmores d’uns idealismes obsolets que han passat a la història (...) Els canvis han arribat a la política, i parlar avui d’esquerres i de dretes ja no té cap sentit fora dels grups extrems” (pàg. 132). Estem contents que s’hagi publicat aquest recull d’articles d’opinió de G. Viladot. És una manera d’anar fent boca. Tant de bo que es continuï amb aquest tasca de donar al públic els escrits d’opinió que van aparèixer al diari dia rere dia durant una colla d’anys. A veure si, més endavant, la Fundació serà capaç de publicar integrament tots els escrits del primer Fill Il·lustre de la nostra vila. ■ [NOVEMBRE 2006]

sió 513

43


C ULTU R A F I N E S T R A E D U C ATI VA

Un vol com a premi

Xavier Segura

Tres alumnes de l’institut són premiats a l’assignatura de tecnologia amb un vol amb avioneta sobre els respectius pobles. olar, una vella aspiració de la humanitat que fins fa poc ha estat vedada als homes i les dones que habitem la terra. Estudiar, una nova obligació que fins fa poc era considerada un privilegi a l’abast només de qui podia pagar-s’ho. Per fer una mica més real la dita “Si estudies arribaràs ben amunt”, el proppassat 17 de setembre ens vàrem reunir a l’aeròdrom de la Serra de Mollerussa una colla d’alumnes, pares, mares, professores i professors de l’IES Ribera del Sió. Aquest fou el

V

1 INSTITUT

dia escollit per materialitzar el 1r PremiTec atorgat pel Departament de Tecnologia de l’institut. El rebia l’alumnat del centre que destacà el curs passat pel seu excel·lent rendiment acadèmic en l’àrea de tecnologia. Els afortunats i l’afortunada aeronautes foren: 1r i 2n ESO, Robert Armengol i Brils; 3r i 4t ESO, Maricel Novell i Majoral; batxillerat, Ssoí Ramon i Puig. El premi consistí en un vol en avió ultralleuger per sobre dels seus respectius pobles d’origen. Aquests vols els oferia a més, l’oportunitat de contemplar una nova perspectiva del centre on han estat i/o possiblement estaran una bona colla d’anys. Tot plegat, volar per damunt la terra que els ha vist créixer els ha ofert un record força especial; la lluentor dels seus ulls ho proclamava. Els qui els vàrem acompanyar també vam sentir quelcom especial, la satisfacció de veure en aquest jovent una mostra de les persones que s’esforcen per formar-se el millor possible i que els agrada aprendre. Enhorabona! ■

INSTITUT

1. Els alumnes premiats davant de l’avió en què van fer el vol (17 de setembre).

2

2. Una vista a vol d’ocell d’Agramunt, realitzada en el moment del vol (17 de setembre).

[NOVEMBRE 2006]

sió 513

45


C ULTU R A F I N E S T R A E D U C AT I VA

Projecte Comenius:

CEIP Macià-Companys

Visita a la República Txeca n dels diferents projectes educatius, que el nostre centre acaba d’iniciar és l’intercanvi d’experiències educatives i treballs en comú amb altres centres Europeus. Els centres en concret són els col·legis de Dubicko (Moràvia) de la República Txeca i el de Macerata (Marca) d’Itàlia. Aquestes experiències i treballs estan subvencionats per la Unió Europea amb la finalitat de fomentar i augmentar lligams dels diferents pobles d’Europa. Per aquest motiu, del 22 al 27 d’octubre, dos mestres del centre van anar a la població Txeca de Dubicko. Allí van ser molt ben rebuts i els va resultar familiar treballar amb companys i companyes de mentalitats, costums, clima ...i altres factors, realment diferents als nostres. Aquest projecte té una durada de tres anys i durant aquest curs es treballaran els contes

U

Rebuda tradicional a l’escola de Dubicko. És costum donar als nouvinguts una mica de pa amb sal.

Claustre de professors de Dubicko amb els mestres italians i els del DEIP Macià-Companys.

tradicionals de les nostres i seves contrades, a fi que els alumnes puguin treballar i recuperar alguns contes que teníem al calaix i potser fins i tot en l’oblit. També coneixeran, per mitjà dels contes, altres tradicions i realitats diferents. També es vol treballar el teatre. L’expressió i capacitat de comunicació d’aquest mitjà es farà realitat en el nen. Ell serà el protagonista. Aquí hi jugaran un paper important els mitjans àudio-visuals i les tècniques d’enregistrament. A banda d’aquests temes centrals de treball en comú, els nens s’intercanviaran cartes i missatges, faran nous amics i, tots junts, ens atansarem cada dia més, al món global que ens envolta. Esperem que aquest projecte, començat amb la il·lusió d’un grup de mestres i fet seu pel Claustre, sigui un encert i que la formació humana dels nostres alumnes i professorat se’n beneficiï. ■

[NOVEMBRE 2006]

sió 513

47


SOM A RIELLA HISTÒ R IES

per GUILLEM VILADOT

El viàtic a mort no era, com ara, un fet sobtat, immediat, inesperat, sorpresiu, sinó que les persones morien amb molta calma. És clar que també n’hi havia que morien de cop i volta, sense més ni més, però eren les menys. L’infart, l’angina de pit, encara no eren de moda. El que aleshores s’estilava eren les malalties llargues que obligaven a un allitament de mesos de durada. Si el malalt patia d’una malura greu i es preveia un perill, quan es tractava d’una persona devota, se li portava el combregar. El viàtic consistia en un sacerdot revestit amb roquet, estola i mantell amb el qual es tapava i protegia el cupó que contenia les formes. Assistien el sacerdot el sagristà, que l’emparava amb paraigua o ombrel·la de grans dimensions i de materials rics, i un escolà revestit que servava un ciri i tocava una campaneta.

L

MONTSE GUERRERO

Tothom que coincidia amb el viàtic, feia genuflexió i es descobria, si eren homes, i moltes dones resaven. Sovint, els veïns més devots acompanyaven el viàtic amb ciris improvisant una mini processó. El viàtic formava part dels signes externs de la religiositat de la nostra vila, tant per la seva identitat estricta, com per la proclamació vistent del misteri, i en definitiva pel respecte a la persona. ■

[NOVEMBRE 2006]

sió 513

49


C O L · L A B O R ACIO N S L I T ER À R IES EL C O N TE

per J. PIJUAN

J. PIJUAN

La visita

Per aprofitar el lloc els pisos són tan petits que en prou feines hi cap una persona. L’especulació del terreny és tan gran que fins i tot al bell mig de les places han construït soterranis per encabir-hi més gent.

avia agafat tan bé el son que el soroll m’ha sobresaltat de mala manera. Tot d’una he obert amb inquietud els ulls enmig d’una foscor aclaparadora. Mentre els obria he notat que el cor bategava tan ràpid que semblava que petaria d’un moment o altre. Per uns moments no he sabut on em trobava. He buscat desesperadament l’interruptor de la llum a les palpentes però no l’he trobat per enlloc. Tan bon punt m’he recobrat de l’ensurt he recordat que no tinc cap llum a l’habitació. De fet no necessito claror per deambular per la cambra ja que en realitat em passo tot el dia dormint i quan m’aixeco puc moure’m ben bé a les fosques perquè em sé tots els topans de memòria.

H

A fora persisteix el soroll, algú està trucant a la porta. Per la manera com colpeja crec que és el veí del pis de sobre que em ve a buscar, ja que gairebé tots els dies em passa a recollir per anar a jugar a cartes amb els col·legues del bloc. No sé si encara estic mig endormiscat o no, però noto una mena de calfred en tot el cos que es va aferrant als ossos. Intento moure’m del llit, però trobo resistència. Noto que em costa una mica aixecar-me. Segurament he agafat una mala posició mentre llitava i els ossos s’han encarcarat. Amb una mica d’esforç aconsegueixo aixecar-me. Malauradament quan he obert la porta ja no hi havia ningú a l’altra banda. De segur que en veure que tardava tant en contestar s’ha pensat que ja no hi havia ningú al pis i ha marxat a reunir-se amb els companys. Des del llindar de la porta els puc veure. Estan asseguts a l’altra banda de la plaça sota un dels xipresos que l’envolten. És el nostre lloc preferit, ens hi reunim totes les nits per passar l’estona. Atès que ens passem tot el dia tancats entre quatre parets quan arriba la nit ens ve de gust sortir a airejar-nos. M’han vist palplantat davant la porta com un estaquirot i em comencen a fer senyals perquè hi vagi de seguida. Els veig molt impacients com si s’hagués d’acabar el món. Així doncs no els vull fer esperar més i m’hi atanso. Observo que avui hi ha molt

batibull al carrer, es veu que la nit acompanya perquè la gent s’hagi decidit a sortir. Malgrat que la plaça on resideixo és petita, el recorregut se’m fa llarg ja que he de vigilar molt a no ensopegar i anar a parar a terra esmicolat. El campus residencial no és massa gran i sovint han hagut de fer ampliacions per als nouvinguts ja que dia rera dia no paren d’arribar. Per aprofitar el lloc els pisos són tan petits que en prou feines hi cap una persona. L’especulació del terreny és tan gran que fins i tot al bell mig de les places han construït soterranis per encabir-hi més gent. Això fa que a les nits sigui un perill transitar-hi, perquè la gent acostuma a deixar les portes obertes i si un va una mica despistat sense voler pot caure-hi. Com totes les nits, hem passat les hores jugant a cartes. El temps ha acompanyat molt, no feia gens de fred. Al nostre voltant una colla de marrecs no han parat de córrer amunt i avall sense mostrar signes de cansament, més enllà un grupet de dones centenàries feien safareig, o simplement passejaven. Clareja el dia. Una veu anunciant-nos que “ja vénen” altera la tranquil·litat del moment i en un instant tot són corredisses. En poca estona no es veu cap ànima vivent rondant pels carrers i el silenci envaeix de nou el recinte. Aleshores la porta del cementiri s’obre per donar pas a les visites. ■ [NOVEMBRE 2006]

sió 513

51


G. GATELL LA

AGRAMU C.F.

ES NT CO

E S P O RTS C LUB FUTB O L AGRAMUNT «ESCOL A GERARD GATEL L »

Resultats i classificacions ❚ R. Mendoza

www.geocities.com/fcagramunt

Segona Regional

J

G

E

P

F

C

Pt

Agramunt

6

5

0

1

12

7

15

Bellpuig

7

4

1

2

15

7

13

Ribera Ondara 6

3

3

0

18

9

12

Tornabous

4

0

3

12

9

12

7

Rosselló

7

4

0

3

11 10

12

Seu d’Urgell

7

3

2

2

16

9

11

Ivars d’Urgell

7

3

2

2

14 14

11

Sort

7

3

1

3

16 12

10

Sant Ramon

7

3

1

3

14 19

10

Vielha

7

2

3

2

10 10

9

Castellciutat

7

2

3

2

11 12

9

Rialp

7

2

2

3

13 13

8

Vilanovenca

7

2

2

3

10 13

8

Oliana

7

2

1

4

10 18

7

Bellcairenc

7

2

0

5

7

16

6

Barbens

7

0

1

6

6

17

1

Juvenil Seròs 0 Agramunt G. Gatell 1 Orgèl·lia 3

Agramunt G. Gatell 1 Almacelles 2 Agramunt G. Gatell 0

Classificació

J

G

E

P

F

C

Pt

Bordeta

5

4

1

0

18

2

13

Mollerussa

5

4

1

0

19

4

13

Tàrrega

5

4

1

0

14

5

13

Balàfia

5

3

1

1

16

6

10

At. Segre

5

3

1

1

12

6

10

AEM

5

3

0

2

14

8

9

Orgèl·lia

5

3

0

2

15 12

9

Andorra

4

2

1

1

8

5

7

Borges Blanques 5

2

0

3

7

10

6

Agramunt

5

2

0

3

4

9

6

EFAC

5

1

1

3

5

13

4

Tremp

5

1

1

3

11 20

4

Guissona

5

1

1

3

6

15

4

Magraners

5

0

2

3

8

15

2

Linyola

5

0

1

4

4

13

1

Seròs

4

0

0

4

2

20

0

Equip cadet. D’esquerra a dreta, drets: I. París, F. Puebla R., J. Huguet, O. Puebla M., O. Padullés, C. Sànchez, I. Bonet, A. Solé, J. M. Riera, S. Berné. Ajupits: N. Repilado (entrenador), G. Guixé, J. Villanueva, J. Galan, M. Saki, X. Pons, X. Verdejo, I. Blanes, A. Infante.

CADET

Classificació

J

G

E

P

F

C

Pt

Agramunt G. Gatell 1 Andorra 8 Agramunt G. Gatell 1

Guissona

5

5

0

0

17

4

15

Linyola

4

4

0

0

20

2

12

Oliana

5

4

0

1

15

8

12

Mollerussa 5 Agramunt G. Gatell 0 Baix Segrià 2

Classificació

J

G

E

P

F

C

Pt

AEM

5

4

0

1

13

6

12

Tàrrega

5

4

1

0

24

1

13

Pobla Segur

5

3

0

2

20 10

9

Andorra

5

4

1

0

16

3

13

Bellpuig

5

3

0

2

15

9

9

Baix Segrià

5

4

0

1

17

6

12

Cervera

4

3

0

1

9

8

9

Bordeta

5

4

0

1

15

4

12

Urgell

4

2

0

2

21 11

6

Mollerussa

5

4

0

1

14

3

12

Agramunt

4

2

0

2

7

5

6

Borges-Garrigues 5

1

4

0

14

9

7

Pla Urgell

5

2

0

3

8

11

6

At. Segre

5

2

1

2

13 11

7

Tàrrega

5

1

0

4

6

12

3

Orgèl·lia

4

1

1

2

3

6

4

Rialp

5

1

0

4

8

23

3

Cervera

4

1

1

2

10 17

4

Fondarella

5

1

0

4

3

26

3

AEM

5

0

3

2

6

11

3

Artesa-Ponts

4

0

0

4

6

16

0

Tremp

4

1

0

3

5

14

3

Balàfia

4

1

0

3

10 23

3

Balàfia

5

0

0

5

4

21

0

Agramunt

5

1

0

4

5

18

3

Balaguer

5

0

2

3

9

16

2

Pobla Segur

4

0

0

4

4

23

0

INFANTIL Agramunt G. Gatell 1 Agramunt G. Gatell 0

Bellpuig Pla Urgell

3 2

ALEVÍ Agramunt G. Gatell 6

Fondarella

1

Classificació

J

G

E

P

F

C

Pt

Artesa-Ponts

5

5

0

0

28

5

15

Bellpuig

3

3

0

0

21

2

9

Tàrrega

4

2

2

0

9

2

8

[NOVEMBRE 2006]

sió 513

Classificació

FUTBOL AGRAMUNT

Agramunt G. Gatell 1 Bellcairenc 0 Ivars d’Urgell 2 Agramunt G. Gatell 3 Agramunt G. Gatell 2 Rialp 3

53


E S P O RTS C LUB FUTB O L AGRAMUNT «ESCOL A GERARD GATEL L »

Agramunt

3

2

1

0

15

3

7

Bordeta

3

2

1

0

5

0

7

Intercomarcal 5

1

2

2

8

9

5

Pla Urgell

5

1

2

2

10 16

5

Pardinyes

4

1

1

2

27 15

4

Tremp

5

1

1

3

11 15

4

Balaguer

3

1

0

2

6

8

3

Ivars Urgell

5

1

0

4

2

14

3

Fondarella

5

0

0

5

3

56

0

Benjamí A Agramunt G. Gatell 2 Cervera

Agramunt G. Gatell - Ribera d’Ondara Agramunt G. Gatell - Bellpuig

Juvenil:

Dia 2, a les 15.30 h Dia 16, a les 17.00 h

Agramunt G. Gatell - Tremp Agramunt G. Gatell - Andorra

Cadet:

Dia 9,

a les 15.00 h

Agramunt G. Gatell - Pobla de Segur

Infantil:

Dia 3, a les 11.45 h Dia 17, a les 11.45 h

Agramunt G. Gatell - Escola F. Urgell Agramunt G. Gatell - Oliana

Aleví:

Dia 16, a les 15.00 h

Agramunt G. Gatell - Pardinyes

3

Benjamí A: Dia 2, a les 10.30 h Dia 16, a les 10.30 h

Agramunt G. Gatell - Escola F. Urgell Agramunt G. Gatell - AEM

3

Benjamí B: Dia 2, a les 11.30 h Dia 16, a les 11.30 h

Agramunt G. Gatell - Arbeca Agramunt G. Gatell - Lleida

Pre-Benjamí: Dia 2, a les 12.30 h Dia 16, a les 12.30 h

Agramunt G. Gatell - Escola F. Urgell Agramunt G. Gatell - Cervera

Pre-Benjamí Agramunt G. Gatell 3 Ivars d’Urgell

Segona Regional: Dia 6, a les 15.00 h Dia 10, a les 15.00 h

2

Benjamí B Agramunt G. Gatell 1 Balaguer

AGENDA DEL MES DE DESEMBRE AL CAMP D’ESPORTS

Aquestes categories no disposen de classificació.

[NOVEMBRE 2006]

sió 513

55


E S PO RTS BÀ SQ U ET A G RAMUNT CL UB

Resultats dels equips del BAC l que avançàvem en la crònica anterior, s’està complint. Any molt difícil per als equips del BAC Agramunt, l’únic que se salva és l’infantil masculí, enquadrat en un grup relativament fàcil pel seu nivell. Una cosa s’ha de dir, malgrat els mals resultats, els equips estan donant la cara en cada partit i per ganes no els guanya ningú. “Pas a pas i sense patir més del compte”, ha de ser el nostre lema durant tot l’any.

E

SÈNIOR MASCULÍ 3a CATALANA Resultats del mes d’octubre: BAC AGRAMUNT”A” BÀSQUET ALPICAT BAC AGRAMUNT “A”I C.B. IPSI “B”

84 85 73 74

S.E.S.E. “B” BAC AGRAMUNT”A” C.P. FONT CASTELLANA “A” BAC AGRAMUNT “A”

69 72 93 66

CLASSIFICACIÓ

J

G

P

NP

TF

TC

PTS

C.B. IGUALADA “B”

7

5

2

0

474

456

12

U.E. LIMA-HORTA “A”

7

5

2

0

535

468

12

PORT DE BARCELONA

6

5

1

0

375

335

11

C.P. FONT CASTELLANA “A” 7

4

3

0

501

457

11

C.B. CERVERA

7

4

3

0

482

462

11

BÀSQUET ALPICAT

7

4

3

0

507

511

11

C.E. UNIVERSITARI

7

4

3

0

429

411

11

LA SALLE BONANOVA

6

5

1

0

473

404

11

C.B. IPSI “B”

6

4

2

0

429

369

10

C.E. LAIETÀ “B”

6

3

3

0

368

372

9

C.B. CIUTAT VELLA “B”

7

2

5

0

418

467

9

CENG ARTESA DE SEGRE

7

2

5

0

445

496

9

IMMA “A”

7

2

5

0

442

466

9

B. ATENEU MONSTERRAT

7

2

5

0

438

505

9

S.E.S.E. “B”

7

2

5

0

404

478

9

BAC AGRAMUNT “A”

7

1

6

0

469

532

8

Portem set jornades i aquest grup no és el de l’any passat, el nivell és molt més alt, caldrà apretar de valent per mantenir-se. La darrera posició esgarrifa una mica, però observant els resultats obtinguts, poden concloure que els nostres han estat al partit, excepte el dia del Font Castellana. Hi ha voluntat de treball, l’únic que falta és tenir la sort de cara en alguns trams de partit. No patiu afeccionats, aquests nois la trobaran tard o d’hora.

SÈNIOR FEMENÍ CENG ARTESA DE SEGRE C.B. TREMP C.B. SECÀ BAC AGRAMUNT

G 6 5 5 5 3 3 3 3 2

P 0 1 1 1 3 3 3 3 4

NP 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TF 392 391 416 344 321 267 285 253 284

TC PTS 266 12 266 11 221 11 239 11 306 9 264 9 296 9 257 9 393 8

BAC AGRAMUNT C.B. SANT GUIM CENG ARTESA DE SEGRE

6 6 6

1 0 0

5 6 6

0 0 0

227 229 183

345 345 394

7 6 6

Primera victòria de la competició, ja en tenim una al sac. El nivell de la competició no és res de l’altre món, però la major experiència dels altres equips ens pot anar en contra, cosa que ja vam veure l’últim partit a casa contra el Vallfogona. Si aquest equip fes més punts, no sé on estarien.

SÈNIOR MASCULÍ TERRITORIAL Resultats del mes d’octubre: 08/10/06 15/10/06 22/10/06 29/10/06

BAC AGRAMUNT “B” CARNER CAPPONT BAC AGRAMUNT “B” KOMAK TORÀ

43 85 79 73

C.B. BELL-LLOC BAC AGRAMUNT “B” C.B. BELLVÍS BAC AGRAMUNT “B”

64 33 78 39

CLASSIFICACIÓ C.B. BELL-LLOC CARNER CAPPONT CEP VALLFOGONA C.B. BELLVÍS C.B. JUNEDA KOMAK TORÀ

J 6 6 6 6 6 6

G 6 6 3 3 3 2

P 0 0 3 3 3 4

NP 0 0 0 0 0 0

TF 513 459 358 447 348 352

TC PTS 293 12 312 12 396 9 438 9 370 9 426 8

BAC AGRAMUNT”B” C.B. MOLLERUSSA “B”

6 6

1 0

5 6

0 0

284 352

418 460

7 6

Aquesta barreja de jugadors sembla que funciona, almenys a casa. Digne partit contra el Bell-lloc i sensacional partit contra un mermat Bellvís, que els nostres van saber aprofitar. Tenim jugadors joves que ens donaran moltes alegries i veterans que passen per una nova joventut. Si solucionem la concentració a fora de casa, es pot fer un campionat digne.

CADET FEMENÍ

Resultats del mes d’octubre: 08/10/06 15/10/06 22/10/06 29/10/06

J 6 6 6 6 6 6 6 6 6

42 54 55 44

BAC AGRAMUNT BAC AGRAMUNT BAC AGRAMUNT CEP VALLFOGONA

50 21 21 56

Resultats del mes d’octubre: 08/10/06 22/10/06 29/10/06

C.B. SECÀ BAC AGRAMUNT C.N. TÀRREGA

47 51 68

BAC AGRAMUNT C.B. BALAGUER BAC AGRAMUNT

[NOVEMBRE 2006]

35 43 18

sió 513

08/10/06 15/10/06 22/10/06 29/10/06

CLASSIFICACIÓ C.B. LLEIDA “B” C.B. MOLLERUSSA E.F. URGELL C.B. PALAU D’ANGLESOLA C.B. CERVERA C.B. TREMP C.B. BALAGUER “B” C.B. SECÀ CEP VALLFOGONA

57


E S P O RTS B À SQ U ET A G RAMUNT CL UB

CLASSIFICACIÓ SEDIS TRANS SEU C.N. TÀRREGA C.B. SECÀ

J 4 4 4

G 4 3 1

P 0 1 3

NP 0 0 0

TF 300 249 215

TC PTS 187 8 202 7 265 5

BAC AGRAMUNT C.B. BALAGUER

4 4

1 1

3 3

0 0

122 240

207 265

5 5

Aquest equip sembla que rutlla, bons entrenaments, bona predisposició,... Podem pensar que serà un bon any per a les cadets.

INFANTIL MASCULÍ Resultats del mes d’octubre: 08/10/06 15/10/06 22/10/06

BAC AGRAMUNT 67 CENG ARTESA DE SEGRE 11 C.B. PARDINYES 35

C.B. BALAGUER “B” 17 BAC AGRAMUNT 62 BAC AGRAMUNT 72

CLASSIFICACIÓ C.B. TREMP

J 4

G 4

P 0

NP 0

TF 262

TC 74

PTS 8

BAC AGRAMUNT C.B. PARDINYES C.B. BALAGUER “B” CENG ARTESA DE SEGRE

4 4 4 4

3 2 1 0

1 2 3 4

0 0 0 0

245 154 126 105

142 228 224 224

7 6 5 4

nyen a Alpicat, l’únic equip que pot jugar de tu a tu. Aquest any ha de servir per consolidar una base sòlida de noies.

MINI MASCULÍ Resultats del mes d’octubre: 08/10/06 29/10/06

C.N. TÀRREGA C.B. BELLVÍS

26 46

BAC AGRAMUNT BAC AGRAMUNT

27 35

CLASSIFICACIÓ C.B. TREMP C.B. ALTA RIBAGORÇA BÀSQUET ALPICAT C.B. BELLVÍS LLEIDA BÀSQUET “C “ C.B. CERVERA “B”

J 2 2 2 2 2 2

G 2 2 2 2 1 1

P 0 0 0 0 1 1

NP 0 0 0 0 0 0

TF 125 107 125 101 125 95

TC PTS 37 4 29 4 63 4 45 4 112 3 87 3

BAC AGRAMUNT SEDIS SUMA ACLE GUISSONA CENG ARTESA DE SEGRE C.B. BALAGUER “B” SÍCORIS CLUB C.N. TÀRREGA “B”

2 1 2 2 2 1 2

1 1 0 0 0 0 0

1 0 2 2 2 1 2

0 0 0 0 0 0 0

37 75 78 14 57 43 0

46 43 145 110 158 55 50

3 2 2 2 2 2 1

A aquest grup sols hi ha un rival fort que és el Tremp; els altres, estan a un nivell molt més baix que els nostres, els resultats ho diuen tot. Caldrà veure l’equip quan els altres siguin del seu nivell. L’entrenador ja els està preparant perquè així sigui.

Inici accidentat a Tàrrega, amb només cinc nens els targarins es van presentar a la seva pista, com a conseqüència, partit perdut i sanció econòmica. A causa de la Festa Major de Bellvís es va canviar l’ordre dels partits i vam jugar allà amb un bon bàsquet fins als últims minuts, on els van faltar les forces.

INFANTIL FEMENÍ

NOTÍCIES DEL BAC

Resultats del mes d’octubre: 08/10/06 29/10/06

BÀSQUET ALPICAT C.B. BELLVÍS

43 50

BAC AGRAMUNT BAC AGRAMUNT

33 18

CLASSIFICACIÓ E.F. URGELL C.B. BELLVÍS BÀSQUET ALPICAT

J 3 3 3

G 3 2 1

P 0 1 2

NP 0 0 0

TF 183 108 68

TC PTS 31 6 96 5 139 4

BAC AGRAMUNT

3

0

3

0

60

153

3

“Overbooking” de noies a l’infantil, de cop i volta han vingut més noies del que ens pensàvem a voler provar què tal és això del bàsquet. La veritat és que no ens fa res que ho provin; tant de bo passés en altres equips i edats. Quasi gua-

• L’Escola ja es va posar en marxa el diumenge 29 d’octubre a Fraga, amb un sol equip barreja de petits i grans. Van debutar amb dues derrotes, però amb sensacions positives, que a l’entrenador li van agradar. RECORDEM ALS PARES I MARES QUE TENIM PLACES A L’ESCOLA, SI TENIU ELS DIMARTS I DIJOUS LLIURES DE 19 A 20, AL PAVELLÓ FIRAL ENS TROBAREU (NENS/ES DE 1r, 2n, 3r de primària). • Us recordem que aquest any serà possible fer la Festa del Bàsquet al desembre, el dia triat seria el dissabte 30 de desembre. Si voleu veure els veterans del BAC en acció i als nois/es del BAC fent diverses activitats, passeu-vos pel pavelló, hi esteu convidats. ■

[NOVEMBRE 2006]

sió 513

59


E S P O RTS C LUB H A N D B OL AGRAMUNT

Secció Trial:

Resultats finals del Campionat d’Espanya

60

sió 513

[NOVEMBRE 2006]

l passat 5 de novembre va finalitzar el campionat d’Espanya de trial, que va constar de cinc proves celebrades durant l’any en diferents indrets d’Espanya. La primera va tenir lloc a Linares (Jaén) el 26 de març, on va participar el nostre habitual representant del CHA, Francesc Recio, amb una actuació un pèl desafortunada. Recio aconseguí una segona posició, penalitzant només dos punts més que el seu contrincant Víctor Ares. 1r clas. VÍCTOR ARES 18 punts 2n clas. FRANCESC RECIO 20 punts 3r clas. DAVID DARNÉS 26 punts El dia 14 de maig se celebrà a Cabanillas de la Sierra (Madrid) la segona prova del campionat. Francesc Recio es feia aquest cop amb la victòria després d’una bona actuació. 1r clas. FRANCESC RECIO 3 punts 2n clas. VÍCTOR ARES 7 punts 3r clas. DAVID DARNÉS 10 punts A la Nocia (Alacant) va tenir lloc la tercera prova de l’estatal el dia 18 de juny, on van desplaçar-se els dos representants del CHA Francesc Recio i Jaume Vinyals. 1r clas. FRANCESC RECIO 13 punts 2n clas. VÍCTOR ARES 17 punts 3r clas. DAVID DARNÉS 35 punts 9è clas. JAUME VINYALS 81 punts Arribat a aquest punt del campionat, el 22 d’octubre se celebrava el trial d’Ourense, en territori del segon classificat Víctor Ares, cosa que podia posar les coses molt difícils a Recio que arribava aquí amb tres punts d’avantatge en la classificació general. Durant tot el cap de setmana la pluja va estar present, empitjorant considerablement les condicions de les diferents dificultats de la cursa, cosa que afavoria el pilot local Víctor Ares, més acostumat al terreny i l’aigua. Tot i així, una brillant actuació del nostre pilot duia el CHA a la primera posició, augmentant la distància significativament a la classificació general.

E

CLUB HANDBOL

Francesc Recio s’ha proclamat campió d’Espanya per setè any consecutiu.

1r clas. FRANCESC RECIO 8 punts 2n clas. VÍCTOR ARES 11 punts 3r clas. DAVID DARNÉS 34 punts La prova final del campionat d’Espanya es va celebrar el dia 5 de novembre a la localitat de Tona (Barcelona), on Recio arribava amb 6 punts d’avantatge sobre el gallec Víctor Ares. Fent una posició de pòdium, Recio ja es proclamava campió d’Espanya. El nostre pilot va complir els objectius i va realitzar una brillant actuació efectuant els dos tombs amb tan sòls 4 punts de penalització, davant els 19 del seu més immediat perseguidor durant tot el campionat. 1r clas. FRANCESC RECIO 4 punts 2n clas. VÍCTOR ARES 19 punts 3r clas. SERGIO PUYO 25 punts Així doncs, la classificació final quedà de la següent manera: CAMPIÓ D’ESPANYA FRANCESC RECIO SOTS-CAMPIÓ VÍCTOR ARES TERCER CLASSIFICAT DAVID DARNÉS Aquest és el setè campionat d’Espanya consecutiu (2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006) que aconsegueix Francesc Recio amb el CHA. ■


S E C C I Ó AT L ETISME

CL UB TENNIS AGRAMUNT

Nova temporada

Assemblea general

Alguns dels components de l’equip.

l passat vint-i-nou d’octubre, la nostra secció va començar la nova temporada amb la participació al cros comarcal de Mollerussa. El dia va ser esplèndid, el circuit molt bonic i molt treballat i els nostres atletes van estar a l’altura. Van córrer una dotzena d’atletes acompanyats per pares i monitors. Per sort, a mesura que passava el matí, alguna que altra copa i bona classificació queia al sac. Però el més important és que tothom s’ho va passar d’allò més bé. Esperem que l’alegria continuï durant tota la temporada. Fer esport i passar-ho bé és l’èxit d’aquesta activitat. Per acabar, comentar que aquesta secció, durant una pila d’anys, ha organitzat el cros comarcal de casa nostra així com la Cursa del Torró, entre altres activitats. Passen els anys i pensem que cal un relleu. Arribats en aquest punt, a partir d’aquest moment es col·laborarà en l’organització d’esdeveniments esportius, però deixant l’organització i la direcció. Volem agrair a totes les persones i entitats que ens han ajudat a fer les coses ben fetes. A totes elles moltes gràcies pel seu esforç voluntari i desinteressat. ■

SECCIÓ ATLETISME

E

El Xavi i el Dani en ple esforç.

JOSEP ROVIRA

SECCIÓ ATLETISME

La Junta

Els guardonats junt amb l’alcalde, monitor i vicepresident del club.

l Club Tennis Agramunt va celebrar l’assemblea general de socis, el dissabte dia 28 d’octubre, en què es va fer balanç de la temporada i es va presentar el presupost i les activitats per a la present. Un any més, es va prioritzar donar suport a l’escola de tennis, així mateix tota una sèrie de mesures per tal d’arranjar les instal·lacions.

E

Sopar-vetllada social El sopar-vetllada social, al qual van participar una quarantena de persones, va estar presidit per l’alcalde de la Vila, Ramon Muixí. Durant els parlaments, des del club es va lamentar la impossibilitat de poder construir noves pistes davant la dificultat econòmica. L’alcalde, per la seva banda, va manifestar que des de l’ajuntament s’ha col·laborat amb la millora de les installacions, dins de les seves possibilitats. Com sempre, es van lliurar els trofeus als guanyadors dels

campionats socials de les diferents categories: Aleví masculí: 1r Xavier Massip 2n Genar Esteve Aleví femení: 1a Núria Niubó 2a Ares Miró Infantil masculí: 1r Adrià Silvestre 2n Joel Cuberes Dobles infantil: 1r Joel Cuberes i Xavier Massip 2n Xavier Sangrà i Genar Esteve Picar i marxar aleví: 1r Anton Zurita Picar i marxar infantil: 1r Joel Cuberes També es va lliurar el trofeu a l’esportivitat a Montse Vallés, l’única jugadora d’adults que juga partits i disputa campionats en les categories masculines. Enhorabona a tots. En finalitzar la vetllada, va tenir lloc l’habitual sorteig d’obsequis cedits per empreses i cases comercials de la vila, als quals agraïm la seva col·laboració. ■ [NOVEMBRE 2006]

sió 513

61


R E G IDO R IES M U N IC IPALS BENESTAR

Teresa Añé (Regidora de Benestar)

La polèmica de la mesquita La notícia no és que l’Ajuntament vulgui construir una mesquita, sinó que ha treballat per prevenir les conseqüències que portaria la instal·lació d’un local d’ús religiós en el centre urbà de la vila.

a informació que va publicar un diari de Lleida en relació amb la zona destinada a la possible construcció d’una mesquita ha alçat molts crits d’alarma entre la població agramuntina. A la pàgina web de Ràdio Sió hi ha un debat molt acalorat sobre la idoneïtat d’una mesquita a Agramunt. L’Ajuntament va iniciar els treballs de redacció del POUM (Pla d’Ordenament Urbanístic Municipal) durant l’any 2005. En les previsions de l’esmentat Pla n’hi ha una que fa referència a la hipotètica construcció en el futur de locals destinats al culte religiós. La zona que hi ha prevista per aquest tipus de locals, és la del polígon industrial PP3, i s’ha aprovat durant la primavera del 2006. Els motius pels quals s’ha fet la planificació en aquest indret són diversos i es poden argumentar a partir de la necessitat de garantir la seguretat dels usuaris, l’evacuació en un cas d’emergència, fa-

L

cilitar l’estacionament dels usuaris en espais amplis, i evitar friccions veïnals. La notícia, per tant, no és que l’Ajuntament vulgui construir una mesquita, sinó que ha treballat per prevenir les conseqüències que portaria la installació d’un local d’ús religiós en el centre urbà de la vila. La pregunta que cal fer a partir de l’alarma creada és, per què aquesta possibilitat ens fa tanta angúnia? Per què quan parlem de Déu no podem entendre que algú en tingui un altre? Per què som tan religiosos que no podem suportar que hi hagi la competència? Per què serà la prova que “ells” comencen a tenir alguns drets reconeguts? Per què no ens atrevim a dir que no els volem i amb l’excusa de la mesquita podem cridar contra aquest col·lectiu? El tema de la immigració és molt complex i només comença a presentar els primers indicis de dificultat per la convivència. Els països del nostre

entorn que van començar fa dècades a rebre persones de les antigues colònies tampoc han trobat la fórmula per evitar els conflictes que suposa la integració i l’acceptació mútua. D’ençà de l’onze de setembre fatídic encara hi ha més “motius” per desconfiar de la comunitat musulmana i amb la reacció dels EEUU encara s’ha augmentat més l’odi cap a occident per part dels grups més integristes. És un dels temes amb el que tothom si veu amb cor d’opinar i tots tenim les nostres raons per justificar l’animadversió que ens genera la seva presència. Hem d’admetre que són aquí i en vindrà més perquè el nostre sistema econòmic en reclamarà més durant uns anys. Com sempre en aquest país s’ha esperat a tenir el problema per buscar-hi solucions. Sembla que els polítics no sàpiguen que vol dir la paraula prevenir. ■

[NOVEMBRE 2006]

sió 513

63


L ' A J U N TA MEN T INFORMA

JUNTA DE GOVERN LOCAL, 25-9-2006 FESTES LOCALS 2007

S’acordà fixar els dos dies de Festa Locals per a l’any 2007, pels nuclis de població que s’indiquen com les dades següents: Agramunt ............................ 31 d’agost i 3 de setembre Almenara Alta ........................................... 3 i 4 d’agost Donzell d’Urgell .................................... 17 i 18 d’agost Mafet ................................. 1 de setembre i 6 d’octubre Montclar ..............................................25 i 27 de juliol Les Puelles ............................ 4 d’agost i 1 de setembre BAIXA ESTABLIMENT

S’acordà donar de baixa del Registre d’Establiments el corresponent a l’establiment ubicat al C. Institut, núm. 5, baixos, dedicat a l’activitat de bar-restaurant, així com els arbitris que pogués generar dita activitat. ACCEPTACIÓ SISTEMA DE GESTIÓ DE LES NOTIFICACIONS INDIVIDUALS DELS NOUS VALORS CADASTRALS

Amb l’entrada en vigor del conveni de col·laboració en matèria de gestió cadastral entre Cadastre i Diputació de Lleida a 8-3-2005, l’OAGRTL assumeix les tasques i el finançament que fins llavors assumia el Cadastre. La Diputació de Lleida ha decidit seguir el mateix sistema de finançament que seguia la Gerència del Cadastre, en el sentit que Diputació de Lleida assumeix el 50% del cost de les notificacions i l’altre 50% es repercuteix als ajuntaments afectats. S’acceptà el sistema de gestió de les notificacions individuals dels nous valors cadastrals derivats dels procediments de valoració col·lectiva de caràcter general. SUBVENCIÓ CONSULTORIS LOCALS

següents establiments, així com els arbitris que pogués generar dita activitat. – Establiment DISTRIBUCIONS FARRÉ SERRANO, SL ubicat al C. Estudis Nous, núm. 19, baixos, dedicat a l’activitat de venda de begudes i aliments. – Establiment del Sr. Joan Carles Tello Munté ubicat a la Ctra. de Cervera, núm. 6, baixos 3, dedicat a l’activitat de venda de fruites i verdures. EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ DE LES OBRES D’INFRAESTRUCTURA DEL CARRER DE LA BARRETINA

S’acordà declarar la tramitació ordinària de l’expedient de contractació de l’obra denominada “Infraestructura del carrer de la Barretina”, aprovantse un pressupost d’execució per contracta per import de 66.644,80 € i designà l’arquitecte municipal, Sr. David Blanco i Casadesús, director facultatiu de les obres. S‘aprovà la despesa corresponent per import de 66.644,80€, segons el finançament següent: Pressupost Execució: 66.644,80€ Subvenció PUOSC: 40.534,62€ Fons Propis: 26.110,18€ LLICÈNCIES D’OBRES BISMEL PROCON, SA per l’ocupació de la via pública amb una caseta d’obra. C. Teixidors. STRABERES EMPRESARIAL, SL per ocupar la via pública amb materials per obres. Av. Catalunya. RESIDENCIAL RIU SIÓ, SL per instal·lar una grua de classe 2. C. Francesc Casades. PROMOCIONS LLUCH-FIGUERA, SL per instal·lar una grua de classe 1, ocupar la via pública amb una grua i materials d’obres. C. Costa dels Dipòsits. JOSEP GUINOVART BERTRAN, per un dret de connexió d’aigua definitiva a la xarxa general. C. Indústria.

Es sol·licità una subvenció per un import de 5.042,05€ de conformitat amb la convocatòria de subvencions a la construcció, l’ampliació, la remodelació i l’equipament de consultoris locals i centres d’atenció primària de titularitat municipal per als exercicis de 2006 i 2007, per a la installació de la calefacció i radiadors en el consultori local de Donzell d’Urgell i de Montclar. JUNTA DE GOVERN LOCAL, 9-10-2006 ACCEPTACIÓ AJUDES PUOSC

Atès que s’ha inclòs l’obra “Modernització de les piscines i reforma de la instal·lació elèctrica” amb un pressupost de 374.678,81 € en el Pla d’Obres i Serveis de la Generalitat de Catalunya i s’acceptà les ajudes incloses en el Programa esmentat. BAIXA ESTABLIMENT

S’acordà donar de baixa del Registre d’Establiments els 64

sió 513

[NOVEMBRE 2006]

Casal d’avis d’Agramunt i comarca. El dia 6 de novembre va tenir lloc una conferència per a la gent gran amb el tema “Canvis físics i psíquics que es produeixen en complir anys”.


L ' A J U N TA MEN T INFORMA

Tnumarga a Manresa

E

l passat dia 5 de novembre, la Companyia Teatredetics va actuar a Manresa davant d’uns 300 espectadors dins de la programació de la Fira Mediterrània. El text publicat a una revista del País Basc, anomenada “Artez” d’arts escèniques diu així de l’obra presentada: “La programació ha comptat amb el teatre poètic i multidisciplinar de la Companyia Teatredetics que a “Tnumarga, els colors de la memòria” ha recorregut al pa i un senzill mocador de cotó blanc per mostrar un manifest a favor de la vida i la naturalesa, l’home i la cultura, l’art i la llibertat, mitjançant la barreja de disciplines com les arts plàstiques, la poesia, la música, la fotografia, la infografia, el documental i el videoart.

MATADERO FIGUERA, SA per tirar quitrà al terreny de l’escorxador. C. Raval de Puigverd. BARRAGAN CARNÉ, per un dret de connexió d’aigua definitiva a la xarxa general. C. Urgell. MARC ANTON CADEVALL PRAT, per un dret de connexió a la xarxa general de clavegueram. Ctra. Cervera. BORGES VENDRELL, RAMON per pavimentar el terra del garatge. C. Agustí Ros. PRETENSATS CUÑAT, SL per netejar i treure runa pati. C. Capella. REMEI MOLINA MOLIN, per aïllar la façana lateral amb plaques de fibrociment de color granat. C. Ensenyament. URBAVICENS, SL per construir edifici plurifamiliar de vint-i-dos habitatges, vint-i-quatre places d’aparcament de vehicles, dos locals i disset trasters, distribuïts en tres blocs A, B i C. C. Control-C. Firal. INMOSOGERB, SL per ocupar la via pública amb camions i tanques de seguretat. Pl. Hospital. GRUPO CONSIST, SA per obrir una rasa per connectar la claveguera a la xarxa general. C. Tossal. JULIAN MARÍN BOCOS, per fer un tancat amb coberta de xapa, per emmagatzemar maquinaria agrícola. Montclar. JOAN CARALPS GIMÉNEZ, per gual permanent. C. Passeig Nou. DARQUITECTURA D’AGRAMUNT, SL per un dret de connexió d’aigua definitiva a la xarxa general. C. Institut. JOSEP FORNELLS RIBALTA, per un dret de connexió d’aigua definitiva a la xarxa general. C. Pare Geroni Viladàs. CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa per arranjar avaria d’aigua. Pl. Hospital, Pl. Onze de Setembre i Raval de Puigverd. EVA PUIGPINÓS CASTAÑER, per un dret de connexió d’aigua definitiva a la xarxa general. C. Urgell. FRANCESC PINEDA MUNNÉ, per arranjar la teulada, enrajolar el terra, la cuina, el lavabo i canviar el mobiliari. Raval de Puigverd. ROTECNA, SA per col·locar estructura industrial desmuntable i provisional, per emmagatzemar productes de la indústria. Camí Vell Tàrrega.

Una sentència més favorable a l’Ajuntament d’Agramunt

L

’Ajuntament d’Agramunt ha rebut en les darreres setmanes la resolució de l’instructor de l’Expedient Disciplinari del Departament de Governació que es va iniciar contra el funcionari en excedència Sr. Jordi Martí Gasull. S’ha sobresegut el cas per haver prescrit els fets jutjats per la seva relació amb una empresa constructora de la vila. D’altra banda, el Jutjat Contenciós Administratiu de Lleida ha desestimat el recurs contenciós interposat pel mateix funcionari en relació a l’import de la baixa laboral que va tenir lloc durant el període del 14 d’octubre de 2003 fins el 14 de juliol de 2004. Segons el funcionari, l’Ajuntament havia d’abonar-li el 100% de la base de cotització del mes anterior a la baixa. A data d’avui, l’Equip de Govern està molt satisfet de que s’hagi confirmat en via judicial la nostra actuació. Equip de Govern Municipal

[NOVEMBRE 2006]

sió 513

65


A L MA N A C Les fases de la lluna:

DESEMBRE Mes de 31 dies, dotzè de l’any segons el nostre calendari i desè del primitiu calendari romà anomenat Desember. El dia 1 el sol surt a les 6h 57m, i es pon a les 16h 23m. El dia 31 el sol surt a les 7h 17m, i es pon a les 16h 32m El dia 22, a les 00h 22m entrem a L’HIVERN, és el solstici d’hivern, el dia més curt de l’any a l’hemisferi nord de la terra. Aquest dia el sol entra a la constel·lació de CAPRICORN.

DATES ASSENYALADES I COSTUMARI La matança del porc. Generalment, pel desembre, es produïa una de les festes familiars més importants, a més del Nadal, dins del calendari del pagès: la mort del porc. Hi ha moltes tradicions i creences relacionades amb aquest fet. Uns diuen que el porc ha de matar-se en lluna nova; així se sala més, la carn és més gustosa i no es floreix. Però les botifarres hom creu que s’han de fer en lluna vella, perquè no s’hi facin cucs. També hi ha creences relacionades amb la mort del porc i els dies de la setmana. Es creia que matar-lo en dilluns provocava la mort de l’amo de la casa. Els dimecres és ambivalent, ja que segons algunes opinions la carn del porc mort aquest dia no es conserva bé; d’altres opinen que creix i rendeix molt més, per això era el dia de la setmana que més se’n matava. Hom té per malastruc matar-lo en divendres, ja que es creia que abans d’un any hi hauria una defunció a la casa. Dia 8: Immaculada Concepció de la Mare de Déu. Dia 25: Nativitat de Nostre Senyor Jesucrist. Els torronaires d’Agramunt baixaven a vendre torrons a Barcelona durant les festes de Nadal. Avui al matí era quan sortia la gent a comprar els torrons. A les taules ben parades no hi podien faltar set menes de torrons que es menjaven per aquest ordre: dels fins, d’ou, de massapà, d’avellana o de neu, de Xixona, d’Alacant i d’Agramunt. Dia 26: Sant Esteve.

Demografia

Lluna plena

el dia 5 a les 00h 25m

Quart minvant

el dia 12 a les 14h 32m

Lluna nova

el dia 20 a les 14h 01m

Quart creixent

el dia 27 a les 14h 48m

(Mes d’octubre de 2006) NAIXEMENTS Rosalba Montesinos i Díaz Ivan Salmeron i Valle Quim Godoy i Karseska Maria Ares Regué i Armengol

EFEMÈRIDES DEL MES 28 de desembre de 1945: Estatuts de la Cooperativa Agrícola d’Agramunt. El Sindicat d’Agramunt havia estat fundat l’any 1917 i s’havia convertit en una de les empreses més importants de la vila. Acabada la Guerra Civil el Sindicat va haver de refer el seu reglament per tal d’adaptar-lo a la nova legislació franquista i també va haver de canviar el nom pel de “Cooperativa Agrícola de Agramunt y su comarca”. Tal dia com avui de l’any 1945 (dia dels Innocents), el Servicio de Cooperativas del Ministerio de Trabajo en va aprovar els seus Estatuts que van ser registrats amb el número 1670. Cal destacar que quedava integrada dins la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos (coneguda com la Germandat), la qual cosa va suposar notables problemes i divisions a nivell de la vila durant els anys cinquanta. Cal destacar també que en els articles 48 i 49 s’especifica la reglamentació de la Caixa de Crèdit (Caixa Rural) amb unes atribucions semblades a les que tenia a l’època del Sindicat. Els Estatuts els signa com a secretari Ramon Penella i com a president Josep Pijuan. Durant la dècada dels quaranta i part dels cinquanta la Cooperativa d’Agramunt va viure l’època daurada de la seva existència. Van obrir una sucursal a Artesa de Segre i la seva influència abastava poblacions en un radi de més de 30 km. Tenien associats en les següents poblacions: Agramunt, Montargull, Vall-llebrera, Anya, Vilves, Vilanova de Meià, Gàrzola, Alentorn, Alòs, Baldomar, Vernet, Artesa de Segre, Foradada, Montsonís, Marcobau, Rubió, Camarasa, Cubells, Montclar, Donzell, Tudela, Seró, La Sentiu, Montgai, Butsènit, Les Ventoses, Pradell, Preixens, Bellver, Ossó de Sió, Montfalcó, Castellnou i Puigverd. R. Bernaus i Santacreu

GRÀFICA DE LES TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES I DE LES PRECIPITACIONS CORRESPONENTS AL MES D’OCTUBRE °C

l./m2

40

40

35

35

30

30

25

25

20

20

15

15

10

10

dia 25-9 dia 1 dia 5 dia 18

MATRIMONIS Lluís Canut i Sierra, i Maria Carme Vives i Bertran

dia 28

DEFUNCIONS Antoni Esteban i Lombardo Pere Buró i Llavall Miquel Vall i Muñoz Josep M. Jolonch i Puig

47 anys, dia 6 70 anys, dia 15 76 anys, dia 16 66 anys, dia 24

Temps PLUJA CAIGUDA DURANT L’OCTUBRE Dia 11......................................... 11,0 l./m2 Dia 12......................................... Inapreciable Dia 17......................................... Inapreciable Dia 18......................................... 10,5 l./m2 Dia 19......................................... 0,4 l./m2 Dia 20......................................... 0,8 l./m2 Dia 22......................................... 0,6 l./m2 Dia 23......................................... 8,8 l./m2 TOTAL ......................................... 32,1 l./m2

TEMPERATURES EXTREMES DE L’OCTUBRE 5

5

0

0

–5 1

2

3

4

5

6

7

8

9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 Dies

Temperatura màxima:

Temperatura mínima:

Precipitacions:

Màxima del mes ............................... 28°, dia 3 Mínima del mes ................................. 9°, dia 6 Oscil·lació extrema mensual ........................19° Mitja de les màximes ...........................21,387° Mitja de les mínimes ...........................12,290° Mitja de les mitjanes ...........................16,838° L’observador: Deudat Pont

[NOVEMBRE 2006]

sió 513

67


L LEU R E AMEN ITATS

Les 7 diferències ❚ per Ricard Bertran

Cantada de nadales a la plaça de l’Església com a cloenda del Mercat de Nadal. La foto de l'esquerra és l’original, mentre que a la de la dreta s’han fet set modificacions. A veure si les trobeu! ❚ Coordina Rosa Maria Sera

SOPA DE LLETRES VISUAL

En aquest embolic de lletres hi trobareu el nom de dotze marques de rellotges ben conegudes que hi ha.

X A

E

L

I

G E

I

C

L O Q S D M O H

S O F

B

F

R V

J

S

U U A O V

I

A X G T N Z

B

F W C R D C

A

I M A

I

N O S

A R

I

U N

J

T

T

R U N P

L

I

T

D E O E

G N E

Z H L

L

E

R N P

L

B

I

S D T Q V O T A

X R A

I

Z B M C Y U

E

J

S D M I

C

E H P

X Q G N U S O E

F

T

Col·loca correctament les meitats d’aquests dibuixos.

R V Z A A X

E E

F F

L G T L

A

L

Solució al VISUAL: 1-B, 2-E, 3-D, 4-C, 5-F, 6-A

D N L

S

Solució a les 7 diferències:

Solució a la SOPA DE LLETRES, per P.R.: Àlfex, Citizén, Dúward, Festina, Fòssil, Letual, Longines, Lotus, Omega, Radiant, Ròlex i Viceroy. [NOVEMBRE 2006]

sió 513

69


LA FOTO

per JOSEP BERTRAN

A

quest és el tercer mes consecutiu que una bicicleta és protagonista de la secció, i encara en tenim més, perquè en continuen abandonant a la mateixa zona. La de la foto, però, no ho està. Té amo i la fa servir. El seu propietari pren i extrema tota mena de precaucions com es pot veure en el triangle d’advertiment de perill que porta collocat darrere el seient.

L A C A L AISER A

per SERAFINA BALASCH

[NOVEMBRE 2006]

sió 513

71


REVISTA SIÓ. Núm 513 - Any XLIII - Novembre 2006  

Exemplar complet

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you