Issuu on Google+

www.revistasio.info • redaccio@revistasio.info

El Mercat de Nadal es va celebrar amb una bona participació

Núm. 502 • Any XLII • Desembre 2005

Les dones de l’Esbarjo van omplir els tres dies el Casal amb l’Escala en Hi-fi L’Associació Sardanista Barretina, premi Rotllana Albert Lluch és un dels pocs ferrers de cavalls que hi ha a Catalunya


Núm. 502 - Any XLII - Desembre 2005

ESTIMATS LECTORS ......................... 3 ACTUALITAT Fets del mes - Mercat de Nadal ................................ - Fets per a no oblidar ......................... - Xerrades ........................................... - Segarra-Garrigues ............................ - Nova urbanització ............................. - Espai Guinovart ................................ - Nova rotonda .................................... - Puigverd s'apropa............................. - Breus ................................................

5 6 6 7 7 8 8 9 9

ENTITATS La Coral - Santa Cecília ..................................... 11

PORTADA: Cantada de nadales durant la cloenda del Mercat de Nadal del dia de la Puríssima. fer-ho sota l'esplèndida portalada del nostre temple que presideix el grup escultòric de l'adoració, té, com diuen ara, un gran valor afegit. (Josep Bertran)

Escola Municipal de Música - Beca per a un instrumentista de l'EMMA ........................................ 15 Agrupació Sardanista Barretina - Premi Rotllana .................................. 15 L'ENTREVISTA

- La censura encara existeix ................ - L'acudit d'en Creus ........................... - Escala en Hi-fi ................................... - Memòria històrica d'un passat religiós ..............................................

29 29 31 33

ENSENYAMENT Finestra educativa - Un "arbre de Nadal" diferent a l'Espai Guinovart ............................... 37 CULTURA Història d'Agramunt i de la Ribera - Agramunt i la Ribera del Sió: Centre comarcal històric de les Terres de Ponent ............................... 39 RACÓ DE SALUT - Fisioteràpia i esport .......................... 45 SOM A RIELLA Històries - La consciència .................................. 47 COL·LABORACIONS LITERÀRIES

- Albert Lluch, ferrador de cavalls ....... 17 OPINIÓ

El conte - Reformes .......................................... 49

El celobert - Preparar el Nadal amb temps ........... 21

El conte de Nadal - Les llums de colors .......................... 50

Gent, fets, coses... - Oficis: boter ...................................... 23

ESPORTS - Club Futbol Agramunt ....................... 53 - Bàsquet Agramunt Club .................... 57 - Club Bitlles Sió d'Agramunt .............. 61

Els lectors escriuen - "Espanya, antes roja que rota" ........... 25

GRUPS POLÍTICS - Un Estatut anticatalà ......................... 63 GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS - Un present i un futur prometedor per Agramunt .................................... 65 - Pla d'Ordenació d'Urbanisme Municipal .......................................... 67

Nova edició del Mercat de Nadal el dia de la Puríssima, amb força presència de públic.

5

REGIDORIES MUNICIPALS - Diu molt de vosaltres ........................ - Agramunt ha d'estar al mapa de Catalunya .......................................... - Primer conveni col·lectiu dels treballadors de l'Ajuntament ............. - L'equip de govern ha estat absolt de la denúncia per injúries que va presentar el funcionari públic, Jordi Martí Gasull..............................

69 69 71

71

L’AJUNTAMENT INFORMA ................. 72 ALMANAC .......................................... 75

31 i 69 L'Associació de Dones l'Esbarjo, un any més, va celebrar el festival Escala en Hi-fi per recollir diners per la Marató de TV3, amb un gran èxit de públic. 2

sió

DESEMBRE de 2005

LLEURE - Amenitats ......................................... 77 LA FOTO ............................................ 78 LA CALAISERA ................................... 78 IMATGES D'AHIR I D'AVUI ................. 79


( )

Estimats lectors...

a temps que en una d'aquestes cartes s'ironitzava sobre el dèficit de rotondes que tenia la nostra Vila per regular el trànsit a l'hora d'entrar a la població. Quan a Tàrrega, Bellpuig, Mollerussa o Cervera ja en tenien feia temps, Agramunt n’era òrfena.

F

Han hagut de passar anys perquè en tinguéssim una que estem a punt d'estrenar. Han passat anys, però també suor i llàgrimes. La rotonda del polígon es va començar fa un futimer de mesos. Els treballs han estat lents; han calgut protestes amb pancartes i a la premsa, però finalment ja hi donem el tomb i d'aquí a poc es podrà donar per acabada. Ep! La rotonda potser sí, però el principal accés que és el pont sobre el Sió, no. Els qui la van dissenyar no van veure que la connexió amb el pont era un coll d'ampolla i que dos vehicles grans no s'hi podien creuar. Ens han anunciat que faran el pont més ample per solucionar el problema. És a dir que, de fet, la rotonda no sabem quan s'acabarà del tot. A la mateixa carretera, en el límit amb el terme de Puigverd, se n'ha de construir una altra, de rotonda. Sembla que ha tingut i té l'oposició d'alguns veïns de la zona. Primer van protestar perquè no la volien on estava projectada i després van dir que s’hi oposaven perquè perjudicaria els seus negocis. Com a resultat, tot un procés

d'expropiació de terrenys i el corresponent retard a l'hora de construir-la. Ara l'anuncien per després de festes. De moment ja s'hi ha posat senyalització, encara que tapada fins l'hora de la veritat. Fa poc l'Ajuntament ha anunciat que la Generalitat ja ha subhastat les obres d’una tercera rotonda, la de la carretera de Tàrrega que se situarà amb l'encreuament amb la de Bellpuig. Era una obra projectada i anunciada des de fa temps, però encara no executada. Esperem i desitgem que no tingui tants problemes com les seves companyes de la carretera de Cervera. Sinó haurem de creure que als agramuntins, en això de la modernitat viària que representen les rotondes, ens persegueix la malastrugança. I per últim. Us heu fixat que en qualsevol poblet creuat per una carretera hi ha un semàfor de limitació de velocitat? Aquí no hi ha manera. Sembla que no siguem al mapa. Ben cordialment, Bernat Jofre Agramunt, desembre de 2005 Bon Nadal a tots.

CRÈDITS Redactors: Josep Bertran, Pasqual Castellà, Joan Pijuan, Antoni Ponsa, Joan Puig, Josep Rovira i Anna Santacreu. Col·laboradors: Serafina Balasch, Ramon Bernaus, Ricard Bertran, Jaume Cots, Ramon Creus, Montse Guerrero, Deudat Pont, Paulí Ribera i Rosa Maria Sera. Responsable pàgina web: Ramon Bernaus Vila. Edita: Col·lectiu de Redactors d'Agramunt Amb la col·laboració del departament de Cultura de la Generalitat, l'IEI de la Diputació de Lleida i l'Ajuntament d'Agramunt

Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal

( ) Premi Humbert Torres d'Òmnium Cultural 1988 ■ Premi "Tassis-Torrent" Dip. de Barcelona 1989 ■ Torronaire d'Honor 2004 Imprimeix: Impremta-Òfset Barnola - Dipòsit Legal: L-138-1964 Redacció i Administració: C/. Ensenyament, 17 - Apartat de Correus, 10 - 25310 Agramunt (Urgell) Subscripció anual: 28,50 € - Número solt: 2,60 € Per a subscripcions i anuncis: Pilar Figuera. Tel. 973 39 20 42 La redacció, manifesta la no obligació d'acceptar totes i cadascuna de les col·laboracions rebudes. Per altra banda, la publicació dels articles signats, no significa l'acceptació implícita del seu contingut per part de l'equip redactor. Es recorda que els treballs que enviïn els col·laboradors a SIÓ, han d'estar escrits a màquina, signats, amb l'adreça i el D.N.I.; si bé, es publicaran amb pseudònim, sempre que els autors ho vulguin. Es prega també, que no passin de foli i mig. Els escrits que arribin a SIÓ, perquè puguin sortir publicats en el mes de la data de la revista, han d'ésser presentats a la redacció (Apartat 10) abans del dia 25 del mes anterior.

DESEMBRE de 2005

sió

3


FETS DEL MES

JOSEP BERTRAN

ACTUALITAT

La plaça s'omplí de parades que oferien productes nadalencs.

Mercat de Nadal ❚ Josep Bertran

l dia de la Puríssima es va celebrar una nova edició del Mercat de Nadal organitzat per l’Ajuntament en col·laboració amb la Unió de Botiguers. Poques novetats: una trentena de parades omplien la plaça de l’Església i el primer tram del carrer Sant Joan amb una programació d’actes paral·lels similars a les edicions anteriors. El mercat s’obrí a partir de les 11 del matí i es clausurà a les 20 hores després de la cantada de nadales. Durant el matí es va celebrar la tercera trobada de col·leccionistes de xapes de cava. També es va presentar una xapa commemorativa en collaboració amb la Unió de Botiguers. DESEMBRE de 2005

sió

5

JOSEP BERTRAN

E


JOSEP BERTRAN

JOSEP BERTRAN

Una de les novetats va ser la presència de paradistes amb ocells cantadors.

No hi van faltar pas els animals de corral, la gran atracció dels més menuts, així com els guarniments nadalencs, torrons i xocolata, figures de pessebre flors i complements.

Fets per a no oblidar mb una conferència sobre els orígens de la nissaga Siscar, es va iniciar el dia 27 de novembre el cicle d’activitats que ha programat l’Ajuntament amb el títol genèric de “Fets per a no oblidar”. L’acte es va celebrar a la sala de conferències de la biblioteca i va anar a càrrec de l’estudiós Xavier Mora. El dia 9 tingué lloc una sessió de cinema amb la projecció del film d’Esteve Riambau, “La doble vida del fakir”. Els actes continuaran fins al mes de febrer, com s’anunciava en el passat número de la nostra revista en què es va publicar tot el calendari d’activitats.

JOSEP BERTRAN

A

El conferenciant explica, detalladament, els orígens dels Siscar.

JOSEP BERTRAN

Xerrades n Mosso d’Esquadra va celebrar, el dia 21 de novembre al Casal d’Avis, una xerrada destinada especialment a les persones grans. El policia va repassar aquells temes de la circulació, tant amb vehicles com per a vianants, que tenen major incidència i poden representar més perill. L’endemà el popular herbolari, Josep Giribet, també va protagonitzar una altra xerrada, en aquesta ocasió sobre temes de la seva especialitat, com és la utilització de les plantes silvestres, aromàtiques i medicinals del nostre entorn.

U

El mosso aconsellà com circular millor.

6

sió

DESEMBRE de 2005


ACTUALITAT

FETS DEL MES

Segarra-Garrigues res agramuntins Josep París, Joan Batalla i Miquel Marquilles han estat elegits per incorporarse al consell d’administració de l’empresa pública Reg Sistemes Segarra-Garrigues SA, REGSEGA, que és l’encarregada de dur a terme les obres que són responsabilitat de la construcció del futur canal, com la concentració parcel·lària i la xarxa de distribució d’aigua a les finques. Els tres ja formen part de la junta directiva de la comunitat de regants, de la qual París n'és el president des de fa un any. Per altra part, la unió d’empreses formada per Dragados i Sorigué construirà el primer tram del canal principal del Segarra-Garrigues de 5,2 km. per un import de 26,27 milions d’euros. El període d’execució és de 24 mesos, el que representa que a finals de l’any 2007 ja estarà acabat i les primeres zones podran regar la primavera de l’any següent. Aquest primer tram portarà un cabal de 35 m3 per segon. Hi ha dos túnels, tres aqüeductes i un sifó.

T

JOSEP BERTRAN

Els nous membres del consell d'administració de REGSEGA.

Nova urbanització ’Ajuntament i l’empresa Residencial Riu Sió S.L. han signat un conveni per la urbanització dels terrenys que ocupen l’antiga fàbrica de Ros Roca a la plaça del Pou. Cal recordar que una part d’aquests terrenys la va cedir l’Ajuntament per un període de 50 anys, que es compleixen el 2008. El desenvolupament d’aquest conveni, que està pendent de l’aprovació de la Comissió Provincial d’Urbanisme, representarà la recuperació anticipada d’aquests terrenys on està construïda la nau i el bloc de pisos, així com diverses millores en tota la zona verda al costat del Sió. Segons els conveni, l’empresa promotora s’encarregarà de la demolició dels edificis, recuperar l’ull del pont cegat, traslladar la claveguera i construir un pont per a vehicles lleugers a la zona de la Fondandana. Totes aquestes millores seran a compte del 10 per cent de l’aprofitament mig que es preveu en qualsevol unitat d’actuació i també en el tema de la volumetria.

JOSEP BERTRAN

L

S'enderrocaran els edificis per enllaçar els dos trams del Passeig. DESEMBRE de 2005

sió

7


Espai Guinovart ins al dia 8 de gener es pot veure a l’Espai Guinovart una mostra d’escultures i pintures de Ramon Massana i Pilar Valeriano, respectivament, ambdós de Ponts. L’Espai ha estat també notícia per haver aconseguit un dels premis Lleidatur, que concedeix la Diputació a través del Patronat de Turisme de les Terres de Lleida. El guardó se li va donar per la promoció que l’espai agramuntí ha fet des que funciona fa més de 10 anys com un equipament turístico-cultural. El premi el va recollir la directora de l’Espai, Camil·la Minguell i a l’acte hi varen assistir l’alcalde, Ramon Muixí, i el regidor de cultura, Ernest Caufapé.

JOSEP BERTRAN

F

Els dos artistes amb les seves obres.

Nova rotonda a Direcció General de Carreteres de la Generalitat construirà una rotonda a l’entrada d’Agramunt per la carretera de Tàrrega, a l’alçada de la cruïlla amb la de Bellpuig. L’empresa pública Gisa, ha posat l’obra a concurs amb un pressupost de 323.892 euros. El termini per la presentació de propostes acaba el dia 3 de gener i el d’execució és de dos mesos i mig. El mateix projecte inclou la installació d’un semàfor avisador a l’entrada des d’Artesa de Segre amb la intenció d’evitar l’excés de velocitat a la que circulen la majoria de vehicles. Quant a la cruïlla del Control, sembla que no hi ha res previst. 8

sió

DESEMBRE de 2005

JOSEP BERTRAN

L

Cruïlla on es construirà la rotonda.


BREUS

JOSEP BERTRAN

LA GENERALITAT ha anunciat que millorarà la xarxa viària principal de les comarques de la Segarra, l'Urgell i la Noguera per facilitar l’accés a l’Eix Transversal. Una d’aquestes millores afectarà especialment la carretera del Sió, és a dir la que circula per Balaguer-Agramunt-Concabella-Tarroja-Sant Ramon. Cal recordar que, inicialment, l’Eix transversal seguia, més o menys, aquesta ruta fins que, finalment, es va desestimar i es va fer enllaçant l’Eix amb la N-II a l’alçada de Cervera. D’aquesta manera es van estalviar aquest darrer tram de l’Eix, que es va fer coincidir amb la N-II. LES EMPRESES GRUCONSA I ROS-ROCA han estat guardonades, entre altres, amb els Premis Cambra, que patrocina la Cambra de Comerç i Indústria de Tàrrega. El lliurament dels guardons es farà el dia 13 de gener en un acte presidit per Pasqual Maragall, president de la Generalitat. També es commemorarà el centenari de l’entitat targarina-urgellenca.

En aquest indret s'hi construiran els habitatges.

Puigverd s’apropa l municipi de Puigverd d’Agramunt ha aprovat definitivament el seu primer Pla d’Ordenació Urbana, que regularà el seu creixement urbanístic. Es preveu l’increment del sòl urbà en 21 hectàrees, 19 per a ús industrial i 2 per a residencial, gairebé tot en direcció a Agramunt a través de l’enllaç que es va construir fa uns anys amb la carretera L-303. Precisament el projecte urbanístic preveu la creació d’un carrer per a vianants que comunicarà els dos municipis. El pla urbanístic està preparat per a poder edificar fins a 80 nous habitatges distribuïts entre la iniciativa privada i la pública. També es contempla la protecció paisatgista d’un tram dels marges del riu Sió.

E

LA UNIÓ DE BOTIGUERS disposa, des de fa unes setmanes, d’una seu pròpia ubicada a la baixada del Mercadal, 2. En aquest local es celebren les reunions de la junta i es guarda tota la documentació i el material propi de l’entitat. La campanya d’aquest Nadal se centrarà en la distribució de butlletes en els establiments associats amb tres premis de 500 euros cadascun. ANTONI PAGÉS I DALMAU, un dels membres fundadors de SIÓ, va morir el dia 7 de desembre i va ser enterrat el dia 9 a la localitat de Calvià, Mallorca. Antoni Pagès va residir a la nostra vila com a delegat de la Caixa. Durant la seva estada va coincidir amb la posta en marxa de la nostra revista de la qual va ser un membre molt actiu durant els tres primers anys 1964, 1965 i 1966. El mes de desembre d’aquest any publicà una nota de comiat. L’AJUNTAMENT dóna un termini de 10 anys pel trasllat de les granges que estan situades en sòl urbà, segons la normativa aprovada recentment. Aquest període s’allarga a 30 anys en el cas dels pobles agregats. La nova ordenança també regula el transport i l’aplicació de purins que queda prohibida durant els mesos de juliol i agost. Durant la resta de l’any s’hauran de colgar en un termini màxim de 72 hores. Quant al transport de qualsevol tipus de fem i purins, queda prohibit per l’interior del nucli urbà, des del dia 1 de maig i fins al 30 de setembre. La resta de l’any l’horari de prohibició serà de les 9 a les 20 hores. ■

DESEMBRE de 2005

sió

9


ENTITATS

LA CORAL

Santa Cecília l diumenge 20 de novembre es va celebrar la festivitat de Santa Cecília, patrona dels músics, amb l’organització d’un bon esmorzar amb coca i xocolata desfeta al pati de la casa. Després d’esmorzar es van tornar a realitzar diversos tallers per a la mainada de la coral infantil davant la bona acceptació que van tenir l’any passat, però amb la peculiaritat que aquest any es va demanar la col·laboració d’altra gent de fora la coral. Un dels tallers, pensat per als més petits, va consistir en la narració de diversos contes a càrrec de la Núria Sorribes. Els més grandets van tenir un taller de manualitats amb la Fàtima Puig que consistí en la construcció d’un instrument musical. Els infants s’ho van passar d’allò més bé. Des d’aquí el nostre més sincer agraïment a la Núria i a la Fàtima per la seva col·laboració en la festa.

J.M. RIBALTA

E

CATALUNYA CORAL 2005 El diumenge 27 de novembre es va realitzar a Agramunt el darrer

La Núria Sorribes explicant un conte.

dels concerts del cicle de concerts CATALUNYA CORAL que ha organitzat la Federació Catalana d’Entitats Corals (FCEC) arreu de Catalunya per

donar a conèixer les diferents corals i orfeons que la formen. El concert es va fer al Casal Agramuntí i hi van participar la Coral Nit de Juny, de Palafrugell, amb un variat repertori amb obres de Mendelssohn, Schubert, Brahms...; i el Cor de la Universitat Pompeu Fabra, de Barcelona, amb una selecció de peces d'El banquet (il festino) d’Adriano Banchieri. La Coral d’Avui sols va actuar en el cant comú que va dirigir la nostra directora, Dolors Ricard. En el decurs del concert es va fer lliurament a les corals participants de diversos records per part de la delegada de les Terres de Lleida de la FCEC i del nostre ajuntament. Després del concert se’ls va oferir una mica de sopar a la casa.

Actuació del Cor de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Després de l’exposició que va realitzar el Sr. Josep Farreny a la casa de la coral durant la passada Festa Major –aquesta és la seva tercera exDESEMBRE de 2005

sió

11

J. PIJUAN

OBSEQUI D’AGRAÏMENT


LA CORAL

J. PIJUAN

J. PIJUAN

ENTITATS

posició que fa– ens ha volgut agrair la nostra predisposició de cedir-li novament la casa amb la donació d’un quadre que ha fet expressament per a la coral. L’acte de lliurament va tenir lloc el divendres 11 de novembre durant l’assaig. Per a tots nosaltres és una satisfacció que el Josep Farreny vulgui exposar en la nostra casa

Josep Farreny lliura el quadre al nostre president, en Xavier Cots, en representació de la coral. A l'esquerra, quadre que ha obsequiat el Josep Farreny a la Coral.

i li estem molt agraïts. Així mateix volem remarcar que la casa de la coral està oberta a qualsevol persona que en vulgui fer ús.

CONCERT DE NADAL Donades les obres que s’estan realitzant al nostre temple, el tradicional

Concert de Nadal de les corals d’Avui i Bon Cant es farà al Foment Parroquial el dilluns 26 de desembre, St. Esteve, a la una del migdia. Esteu tots convidats. La Coral d’Avui i la infantil Bon Cant us desitgen unes Bones Festes Nadalenques i un Bon Any Nou. ■

DESEMBRE de 2005

sió

13


ENTITATS

AGRUPACIÓ SARDANISTA BARRETINA

ESCOLA DE MÚSICA

Premi Rotllana

Beca per a un instrumentista de l'EMMA

JOSEP BERTRAN

❚ La Junta

Carme Vicens i Antonieta Puig recollint el premi Rotllana.

embla que enguany ha estat l’any del reconeixement de la feina feta a l'Escola Municipal de Música en el camp de les cobles. Primer fou el premi Rotllana concedit al fundador de les tres cobles: Ricard Bertran. Després el premi a l’Escola, per part de l’Obra del Ballet Popular (del que us informàvem en el Sió del mes passat). I aquest mateix mes, en Jordi Guixé, natural de Puigverd d’Agramunt i primer tenora de la cobla "Quatre Vents", ha estat el guanyador de la vint-i-dosena edició de la Beca Josep Mª Bernat per a joves instrumentistes de cobla, que convoca cada any l’ajuntament de Bellpuig i l’associació Música per a Cobla. La beca consisteix en 1.500 €. El dia de Reis, i com a guanyador d’aquesta beca, en Jordi Guixé oferirà un concert al teatre Armengol de Bellpuig amb la cobla "Bellpuig Cobla". Durant aquest concert, en Jordi rebrà el premi. Tots aquests reconeixements ens esperonen a continuar amb la feina feta fins ara, esperem que la ratxa ■ continuï.

S

L

EMMA

En Jordi Guixé, primer tenora de la cobla "Quatre Vents"

’agrupació sardanista Barretina està d’enhorabona. El dia 26 de novembre la coordinadora d’aplecs de la sardana ens va lliurar el premi ROTLLANA 2005. Ens el van concedir, segons van manifestar, per la constància any rere any i de moment en fa quinze, d’organitzar l’aplec de sardanes que se celebra el dia 24 de juny, dia de Sant Joan. També ens van dir que el nostre aplec està caracteritzat per la qualitat de les cobles convidades, potenciant especialment les de la nostra població, van constatar també l’afany que tenim de mantenir viva la sardana amb les ballades que s’organitzen durant els diumenges d’estiu a la plaça del Mercadal. Per tot plegat, estem contents. Per treballar pel món de la sardana no es necessita cap recompensa, però sí que esperona i dóna energia veure que se sap apreciar l’esforç que s’hi dedica. Tal com vàrem dir el dia del lliurament d’obsequis, aquest guardó el dediquem en primer lloc a tots els associats i col·laboradors: comerços, empreses, també a l’Ajuntament, ja que sense tots ells l’aplec no es podria tirar endavant, però sobretot i de tot cor el dediquem al nostre poble d’Agramunt. Hem volgut fer partícips a tots els lectors de la revista de la nostra alegria com Agrupació i esperem a la vegada que vulgueu col·laborar i entre tots fer l’associació més gran, augmentant el número de socis; d’aquesta manera podrem ser més a tirar endavant aquest patri■ moni del nostre país com és la sardana. Gràcies. DESEMBRE de 2005

sió

15


L'ENTREVISTA

Albert Lluch, ferrador de cavalls Un ofici com qualsevol altre arrerament es parla molt dels oficis desapareguts. No obstant sempre hi ha alguna excepció, com per exemple el de ferrador de cavalls. L’activitat dels cavalls no té res a veure amb la que tenien quan a cada casa n’hi havia un o més. Actualment es destinen a activitats esportives, sigui la doma, el salt o el ràid. Els cavalls tenen un valor econòmic gairebé inimaginable i inaccessible per a molta gent, encara que no per a tothom.

D

El jove Albert Lluch i Vila, fill de Puigverd d’Agramunt i actualment resident a la nostra Vila, és qui es dedica a aquest ofici i ens explicarà moltes coses que segurament a la majoria de nosaltres ens sorprendran. Ell també mostra interès que es conegui l’ofici tal com és, ja que se’n té una idea una mica confusa del que és en realitat.

❚ Anna Santacreu

– Com vas arribar fins aquí? – Des de petit els cavalls m’havien agradat. Com és normal, a casa meva no en volien saber res. Primer ana-

Ferrant un cavall a Gelida, l'any 2000.

va per fuster a cal Morell, després vaig treballar de mecànic als tallers Bertran, i finalment a l’empresa Ros Roca, fins als 18 anys. Quan vaig anar a la “mili” vaig demanar poder estar amb els cavalls, i allí em van ensenyar quatre coses que avui ja no serveixen per a res; no obstant em vaig assabentar, mitjançant un veterinari, d’un

curs que s’impartia a l’Escola de Capacitació Agrària de Girona en combinació amb una escola de França, i m’hi vaig apuntar. Fèiem intercanvis amb aquesta escola i cada mes ens desplaçàvem una setmana a França i allí apreníem les tècniques que ells utilitzaven, i així anava aprenent l’ofici que jo volia fer. DESEMBRE de 2005

sió

17

– Fes-nos una descripció d’aquest ofici. – Primer voldria deixar clar que aquest ofici no s’assembla de res al clàssic ferrer d’abans. Actualment és molt diferent. Es tracta molt més la podologia de l’animal gairebé des que neix. Al llarg de la vida d’aquests animals et pots trobar haver de fer diferents tipus de ferrats: ferrats ortopèdics, terapèutics, correctius. Des que l’animal encara és poltre, el vas tractant segons les seves necessitats. Quan el cavall és adult poden aparèixer lesions que s’hagin de tractar, com problemes de tendons, haver d’extirpar un queratoma o qualsevol altre tipus de lesió. Sempre estem parlant de cavalls d’esport. Tots aquests tractaments tenen un cost elevat, la qual cosa fa que l’animal a tractar valgui molt la pena. Hi ha cavalls de competició d’un valor de fins a 30 milions de pessetes.


L'ENTREVISTA

ALBERT LLUCH, FERRADOR DE CAVALLS

ques adaptades només al cavall. Els cavalls d’esport requereixen unes cures i ferrats especials. Són animals que se’ls obliga a donar molt de si i des del metacarp fins a la tercera falange és cosa nostra i a partir d’aquí fem el que més els convé.

Treballant a Verdú. Es veu el taller ambulant.

– Tu havies tingut un cavall? – I tant. De jovenet era el meu somni. Quan vaig ser més gran, amb els meus primers estalvis, me’n vaig comprar un. Tenia 16 anys. Amb l’animal a casa, de seguida em vaig adonar que tenia un problema cada vegada que l’havia de ferrar. Recordo que anava a buscar el Tolosa, i li demanava per favor a veure si ho podia fer ell. Aquest cavall va tenir problemes a una pota que ningú no va saber solucionar, motiu pel qual el vaig haver de vendre. Aquest fet em va fer veure més clar que havia de ser jo qui havia d’aprendre aquesta tècnica. – Com va ser el començament? – Al principi, i per donar-me a conèixer, feia exhibicions a les fires. Anglesola va ser una de les primeres i la més propera. Per poder omplir la setmana, al començament treballava tres dies a l’empresa J. Martorell, als quals agraeixo les facilitats d’horaris que em van donar. Participava a Equus Catalònia, una de les fires més importants dedicada al món del cavall. Feia tot el possible per treballar bé i guanyar-me la confiança, ja que amb aquesta feina el client deixa a les teves mans una peça molt valuosa. Una vegada has començat i 18

sió

DESEMBRE de 2005

la gent veu com treballes, la feina va venint pel boca orella. Va arribar un moment en què vaig haver de deixar l’empresa, això va ser l’any 1996. També tens l’oportunitat de poder assistir a concursos que es convoquen i que també t’ajuden a donar-te a conèixer. Una vegada, amb un company, vàrem participar en un concurs a França i vam guanyar el primer premi. – Existeixen diferents tipus de ferradures? – Sí, i de moltes maneres. Hi ha ferrats terapèutics, ortopèdics. Existeixen diferents tipus de ferradures, materials acrílics, silicones, catalitzacions ràpides, totes aquestes tècni-

– Feu diferents tècniques? – D’una manera gairebé continuada ens hem d’anar reciclant. Fem uns cursos a la universitat autònoma de Barcelona que anomenen Clínics. Allí aprenem tècniques que a la pràctica ens poden servir. Són cursos impartits per ferradors i veterinaris internacionals, on s’aprèn temes sobre la vascularització, sobre els ossos, sobre disseccions i altres teories. Aquests coneixements et poden servir, encara que no sempre de la mateixa manera. La capacitat d’improvisació l’has d’aplicar a cada bestiola d’una manera diferent. – D’on traieu les eines? I les ferradures? – Les eines no tenen res a veure amb les d’abans. Gairebé totes vénen dels Estats Units i són caríssimes. Això sí, són una meravella. Pel que fa a les ferradures, difícilment trobaríem a l’estat espanyol cap empresa que les fabriqués amb la qualitat de les que vénen d’Holanda. Hi ha una empresa a l’Hospitalet i una altra al País Basc que són les importadores d’aquest material. – Alguna circumstància important?

En aquestes dues imatges es pot apreciar diferents tipus de ferradures. A la foto de l'esquerra n'hi ha dues: la primera és una ferradura actual, i la segona una de manual antiga. La foto de la dreta és una ferradura napoleònica; rep aquest nom perquè Napoleó la utilitzava als seus cavalls. Com es pot veure està feta al revés, d'aquesta manera ell pretenia enganyar l'enemic en relació a la direcció de les tropes franceses.


L'ENTREVISTA

ALBERT LLUCH, FERRADOR DE CAVALLS

– Una vegada vaig poder operar un cavall en un quiròfan. Gairebé sempre s’ha d’intervenir a la quadra, encara que sigui amb unes grans mesures d’higiene i desinfecció. Doncs en una ocasió ho vaig realitzar en un quiròfan. Amb l’ajuda d’un veterinari, que és qui seda el cavall, començo a fer la intervenció. Vaig haver d’extirpar una fístula que l’animal tenia en un cartílag de la pota. Quan has fet una feina d’aquesta índole o la que he explicat del querosoma, és quan t’adones que la feina que fas t’omple d’una manera total i satisfactòria. De fet tal sols l’experiència fa que puguis arribar fins aquí. – Fins on arriba la teva feina? – Principalment treballo a la província de Barcelona (encara que sembla increïble hi ha moltíssims cavalls en aquesta província), també faig Tarragona i alguna cosa de Girona, tot i que em queda massa lluny. Actualment tinc dos ajudants que em fan la feina més senzilla. D’aquesta manera puc dedicar-me a la feina de més compromís. Aprofitaré per dir que l’Escola de Capacitació Agrària que ara és a l’Hospitalet, busca tutors per donar classes pràctiques a nous elements. Jo en sóc un i enguany ja és

L'Albert amb la seva companya Sandra, a la glacera de Zermatt a Suïssa. Estiu de 2002.

el tercer alumne que tinc a fer pràctiques amb mi. – Cada quan ferreu els cavalls? – Anys enrere els cavalls es ferraven gairebé quan ja no tenien ferradures. Els ferrats són necessaris quan el casc creix i això passa entre sis i set setmanes, encara que n’hi ha que ho volen cada mes. No sempre s’ha de canviar la ferradura, però sí arranjar el casc. – Alguna anècdota? – En aquest apartat tan sols recordo les anècdotes negatives. Una

vegada una guitza d’un cavall em va obrir el llavi de dalt i de baix, amb una bona cicatriu que m’ha quedat, i encara considero que vaig estar de sort. És una feina amb un grau important de risc i no et pots confiar mai. Una altra anècdota em va passar el primer dia que estrenava un 4x4, nou de trinca. L’animal estava estacat pel coll i va tirar amb tanta força enrere que va trencar la corda i de l’embranzida va anar tirant enrere, enrere i es va encastar a la part de darrera del vehicle, on gairebé s’hi va asseure. No ho oblidaré mai. – Saps quants sou els qui us dediqueu a aquest ofici? – A la província de Lleida tan sols som dos els qui ens hi dediquem únicament i exclusivament. L’altre company viu a Juneda. Tinc un alumne d’Isona que també s’hi vol dedicar. De totes maneres mantenim molt bona relació entre tots nosaltres i ens ajudem sempre que convé. Ens consta que els ferradors catalans som els millors de l'estat. Tots seguim el camí del desaparegut mestre ferrador Jaume Marés, de Banyoles. Tant és així, que els participants de l’estat als concursos de ferradors, que es convoquen a nivell mundial, són catalans. – El teu “hobby” és muntar a cavall? – Doncs no, la febre dels cavalls es va acabar. Ara els caps de setmana dedico el meu temps lliure a la caça i a l’snow (una modalitat d’esquí).

Concurs Equus Catalònia a Girona. Any 1995.

A aquesta xerrada hi podríem afegir centenars de diapositives, centenars de fotografies, trofeus, ferradures fetes a mà, revistes... tot relacionat amb el món del cavall. Parlar amb l’Albert d’aquest tema et fa sentir una curiositat creixent per saber més coses relacionades amb aquests animals i que mai no podia pensar que fossin del nostre interès. És tot un altre món. Et desitgem molta sort en aquesta feina, que és ■ la teva. DESEMBRE de 2005

sió

19


OPINIÓ

EL CELOBERT

Preparar el Nadal amb temps ❚ Joan Puig

uè voleu que us digui. Les festes de Nadal m’emocionen, m’entusiasmen i em tenen el cor robat. Es podria dir que pràcticament passo tot l’any enyorant aquestes diades. Unes festivitats que, gràcies a la nostra societat de consum i a la globalització, s’han anat ampliant i ampliant. Només acabar el Halloween, vull dir la castanyada, ja començo a preparar les festes nadalenques: els regals, la soca, l’arbre, el pessebre, la il·luminació de casa, les felicitacions, les compres, el menjar, la carta als Reis... Pel que fa als regals, els encomano abans que els petits comencin l’escola al setembre. M’agrada ser previsor. Així m’asseguro que no em quedi sense les joguines que estan de moda. Ja em vaig escarmentar anys enrere quan la feina va ser meva per trobar un exemplar de les Tres Bessones. I és que les indústries de joguines arriba un moment que no donen l’abast i, si no t’afanyes, et pots quedar sense allò que s’anuncia a la tele i que és el que et demanen els nens. O sigui que a finals d’estiu ja començo a pensar i a encomanar els regals que portarà el Pare Noel, els regals que cagarà la soca, els regals de Cap d’any, els regals dels Reis nostrats, etc. Puc dir amb orgull que abans de començar el desembre ja ho tinc tot controlat. Per altra part, a casa nostra no només ens mantenim fidels a les tradicions, sinó que també hem incorporat les que ens han vingut de l’estranger. Encara fem el pessebre que cada cop

Q

ampliem i millorem amb figuretes noves de trinca que comprem a la Fira de Santa Llúcia de Barcelona i a la d’Agramunt. El pessebre el muntem després de Tot Sants i no el desmuntem fins a Sant Josep. Té un sortidor amb aigua corrent i el foquet dels pastors fa fum de veritat. És tan bonic! De tant en tant hi jugo amb les criatures. Enguany, en suport a l’alcalde de Barcelona, hi hem fet una modificació: n’hem retirat els tres caganers (del tripartit) i el pixaner (que, encara que porta barretina, diem que és del PP per allò que sempre pixen fora de test).

Lleida; el dia de Sant Esteve, a casa de la padrina d’aquí, i el dia de Cap d’any a casa dels oncles. O sigui, que a la nostra família tenim unes soques molt cagadores (amb el bon sentit de la paraula) que, com que mengen tant, a part de les joguines i els euros de xocolata, caguen llibres, llibretes, mitjons, calces, tops, pel·lícules de video, jocs de la play station... L’arbre de Nadal i els del jardí els preparem i il·luminem a finals de novembre, perquè estigui tot a punt el dia u de desembre, que és quan fem la inauguració oficial, igual que a la Casa Blanca. Les llumetes intermitents d’origen asiàtic, encara que de tant en tant fallin, ens fan companyia les vint-iquatre hores. I, per si un cas, sempre en tenim de retent. Un altre element que hem incorporat a la vida familiar és el personatge del Fumera; aquell que té ulls per tot arreu i comunica als Reis allò que els nens fan de bo o de dolent. Si en va de bé el Fumera! Quan el nen no es vol menjar la sopa: “mira, que t’està veient el Fumera!”; quan la nena no vol fer els deures: “mira, que el FuJOSEP BERTRAN mera et veu!”. Tot el dia teDe soques en tenim una per cada nim el suport inestimable del Fumenen i una més de recanvi. Totes les ra. És clar que, per altra part, anem arrenglerem a la cuina i els donem omplint les cartes dels Reis que pormenjar tota la tardor. Abans d’anar tem al Corte Inglés, al Patge Karim i a dormir, els petits els posen patates, al rei de fusta de cal Sangrà. Que per verdura, mandarines... i l’endemà, el cartes no quedi! primer que fan quan s’aixequen és I també seguim el calendari d’adanar a veure si s’ho han menjat. Totes vent; aquell que té 24 finestretes amb les soques són d’aquestes tan bufoxocolatines a dins. Des del dia u, cada nes que es venen avui en dia amb, matí en llevar-nos correm a la cuina i potetes, morret, orelles i barretina. obrim la corresponent finestreta. Arrenglerades semblen els Tres porEn fi, què us diré! Són unes festes quets. Nosaltres les fem cagar el dia tan boniques, que espero amb ànsia de Reis, perquè el dia de Nadal els que passin aviat per començar a pre■ nens ja ho fan a casa de la padrina de parar les de l’any que ve! DESEMBRE de 2005

sió

21


OPINIÓ

GENT, FETS, COSES...

Oficis: boter D'entrada l'ofici de boter es divideix en dues branques ben diferenciades: una es correspon a qui fa bótes i bots de cuir, i l'altra a qui fa bótes de fusta. Al primer se l'anomena boter de cuir i al segon boter de fusta. També el mot bóta pot dur a una certa confusió, posat que és el nom de dos estris ben diferents, encara que, de fet, tinguin la mateixa funció, que no és altra sinó que són dos receptacles ideals per guardar i transportar líquids, sobretot vins i olis. dipositava. Llavors era el moment de fixar la corda que servia per obrir i tancar el bot a una de les potes davanteres. Quant al boter de fusta, aquest feia (fa) una especialitat completament diferent. I jo no sabria pas dir quina de les dues era més difícil; penso que tant l'una com l'altra són dignes d'admiració.

❚ A. Ponsa

l boter de cuir, com indica el seu nom, treballava o treballa amb pells d'animals, sobretot de cabres i bens, per confeccionar els corresponents bots i bótes. Pells que s'extreien amb molta cura i d'una sola peça, les quals després d'haver passat el complicat procés a què eren sotmeses, quan s'omplien de vi encara s'endevinava perfectament l'aparença de la bèstia espellada, un xic més voluminosa, això sí, per l'efecte de la nova matèria que contenia el seu interior. A aquestes pells se'ls cosia d'una manera especial tots els indrets del cos on apareixia alguna obertura que, per cert, eren ben pocs. La part que es corresponia amb el coll de la bèstia es deixava oberta ja que era l'únic orifici d'entrada i sortida dels líquids, el qual es tancava mitjançant una corda llarga i resistent lligada per un extrem a la part del bot que havia estat la pell d'una de les potes davanteres de l'animal. Bots i bótes s'empastifaven amb una lleugera capa de pega amb el fi de donar-los consistència, elasticitat i una certa protecció per a la seva impermeabilitat. A més a més, aquesta pega transferia un agradable sabor al vi que contenien. Quan la peça era acabada, el darrer toc consistia en girar-la a l'inrevés, així, la part que contenia el pèl i la pega era l'interior del receptacle, en contacte directe amb el líquid que s'hi

Foto: F. Català-Roca, del llibre "El que hem menjat".

E

Antic establiment a Tàrrega dedicat a l'ofici de boter.

Ell també feia (fa) recipients destinats a contenir i transportar líquids, generalment olis i vins. Uns recipients més llargs que amples, de secció transversal circular, major en el centre que en els extrems, les dues bases dels quals són peces circulars de fusta i la superfície lateral està formada

per unes peces encorbades i ajuntades que es mantenen unides mitjançant cèrcols de ferro o de fusta. La feina de boter ha de ser mil·limètrica, en cas contrari, els líquids traspuen cap a l'exterior. El boter s'encarrega que això no succeeixi posant en pràctica la seva habilitat per tractar aquest element. Per això cal que tingui clar el nombre de dogues que li calen per a construir un receptacle determinat, les mides exactes que han de tenir i la curvatura que ha de donar a cadascuna d'elles perquè encaixin perfectament valent-se de diverses eines de tall, així com de l'escalfor proporcionada pel foc, tant en directe, com a través d'aigua bullent, amb el fi de donar flexibilitat al material. Voldria acabar remarcant que les bótes també es coneixen amb altres diversos noms. En segons quines contrades, i segons quines mides, també els diuen carretells, barrils, bocois, botells, barrals, tones, etc. La tona sol ser la de majors dimensions. Al seu interior hi pot entrar una persona per una mena de finestreta amb semicercle que té a la part superior, i hi caben centenars de litres. Aquests receptacles de grandària exagerada, totalment impossible d'entrar-los per cap porta, els van construir antigament al mateix lloc d'ubicació, i en cas d'haver-los de traslladar de lloc calia desmantellar-los peça a peça. ■ DESEMBRE de 2005

sió

23


OPINIÓ

ELS LECTORS ESCRIUEN

"España, antes roja que rota" ❚ Jaume Cots

mb el merder que s’ha muntat –fora de Catalunya– amb la presentació (sols presentació!!) del nou Estatut de Catalunya, es confirma, una vegada més, el que es deia als anys trenta del passat segle: “España, antes roja que rota”, referint-se al fet que es preferia –com a mal menor– que fos manada pels comunistes abans que veure-la desmembrada pels separatismes basc i català. Han passat els anys i, encara que amb diferents matisos, la cosa segueix igual. Abans que el document passés la primera votació al legislatiu espanyol, ja s’havia destapat la caixa dels trons i amb una virulència inusitada, el que porta a pensar que poden amagar-s’hi altres motivacions sota el pretext del rebuig a aquest Estatut, que és lògic que no agradi als espanyolistes profunds, als de: “Una, Grande, Libre”. El que no s’entén, però, és aquest terror visceral a noves propostes de formes de regirnos, pensant, a més, que aquestes sols estan en fase d’estudi i poden ser rebutjades i, fins i tot, –dissortadament– pels mateixos catalans, en cas d’un hipotètic plebiscit sobre aquest tema. El que sí és evident és que tot aquest sarau li va perfecte al PP. La potent ofensiva que ha llançat en contra d’aquest projecte –i que ha seduït una part significativa del socialisme espanyol– el situa com a paladí d’aquesta unitat inalterable d’Espanya que prediquen, enfront de les propostes dels catalans, titllats de: separatistes, mesquins, nazis, insolidaris, prepotents i altres floretes per l’estil. Tot aquest tensar la corda –proclamant més mentides que veritats

A

sobre aquest tema–, probablement està pensat també per desgastar, restar-li vots al PSOE: incoherent, dèbil i captiu de les forces del mal catalanes, segons el PP. És aquest factor d’espanyolitat ultra el que creu que el portarà a guanyar les properes eleccions generals, davant d’un socialisme claudicant. Un altre gran entrebanc perquè surti reeixit l’Estatut és les anomenades autonomies, que es crearen en l’última Constitució Espanyola per evitar (segons deien) “agravios comparativos”; el que ha donat lloc a crear una sèrie d’interessos, de prebendes a les que serà molt difícil renunciar, i acceptar la realitat dels fets diferencials que existeixen entre les diverses terres d’Espanya i que s’amagà –en aquells moments– amb el diluent “café para todos”. Una persona gens sospitosa de separatista, de nacionalista perifèric, el satíric, clarivident Fernando Vizcaíno Casas, deixa ben clara aquesta realitat en el seu llibre “Las Autonosuyas”(1) on, en la: “Nota aclaratoria para irascibles” diu textualment: “Debo aclarar que las autonomías serias me merecen un absoluto respeto. Creo, naturalmente, que unas pocas regiones españolas ostentan tradiciones y derechos autonómicos indiscutibles, que avalan y justifican sus muy lógicas reivindicaciones en esta materia y su legal reconocimiento. Pero el frenesí de las nacionalidades, la juerga de las autonomías sin sentido, sin historia y sin justificación estaban pidiendo un tratamiento acorde con semejante burla. A esas ridículas invenciones territoriales, a las grotescas creaciones de falsos entes, surgidos de una descabellada interpretación de los principios constitucionales y fomentados por meras

Portada del llibre on es recull una mostra del que es diu en aquesta emissora, especialment al programa "La mañana" de Federico Jiménez Losantos.

razones demagógicas y propagandísticas (o fruto de malhadados consensos) sí que va dirigida esta historia, tan esperpéntica y disparatada como ellas mismas”. Voldria deixar ben clar que cal respectar la ideologia de les persones que no troben correcte l’Estatut i acceptar el seu dret a rebutjar-lo en el grau que sigui, com també, aquestes, a reconèixer el dret del govern de la Generalitat de Catalunya a presentarlo i poder discutir els pros i contres civilitzadament. El que és inacceptable és la campanya de pura demagògia que s’ha orquestrat en molts mitjans de comunicació –sobretot premsa i ràdio– centralistes amb programes que es dediquen a desqualificar sistemàticament, de manera barroera, mesquina, amb mitges veritats, de tot allò que no coincideix amb la seva forma de pensar. DESEMBRE de 2005

sió

25


OPINIÓ

ELS LECTORS ESCRIUEN

Fins i tot el laboratori d’idees del PP, la fundació FAES: “Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales”, ha volgut posar cullerada en aquest serial que s’ha muntat, i caure en la ridiculesa d’afirmar que, acceptant aquest Estatut (entre molts altres mals) donem pas a la poligàmia. Però potser el mitjà més significatiu d’aquesta disbauxa és l’emissora de ràdio COPE, que pertany a la “Conferencia Episcopal Española”. Sembla que, donada la identitat dels seus propietaris, aquesta hauria de transmetre –en aquests moments d’enfrontaments ideològics– missatges de concòrdia, de proïsme, no sembrar odis ni crispacions. Doncs no, segons el llibre Les barbaritats de la COPE(2) és tot el contrari. L’autor d’aquest llibre s’ha dedicat a gravar cinquanta hores de diferents programes que

emet aquesta emissora, i en especial d’un que es difon als matins i amb el títol de “La mañana” (programa estrella d’aquesta cadena) i que dirigeix Federico Jiménez Losantos. Vegeu-ne algunes mostres del que es diu en aquesta tertúlia matinal, i sempre en boca d’aquest citat senyor. Pel que es pot llegir en aquest llibre, és un immillorable augur tremendista –a l’estil dels apocalíptics predicadors televisius americans, anunciant la fi del món– i és en repetir de manera sistemàtica les seves dèries quan van calant a fons en l’ànim dels seus oïdors. 10 de març de 2005 “La minoría o mayoría castellanohablante de Cataluña es la más desprotegida, maltractada, incomprendida, silenciada y machacada”.

13 de juny de 2005 “El gobierno español sólo habla con terroristas, homosexuales y catalanes, a ver cuándo se decide a hablar con gente normal”. 1 de juliol de 2005 “En Cataluña los terroristas mandan”. Ja em direu si escoltant aquestes gentileses de bon matí es pot fomentar la concòrdia entre persones.

(1)

Fernando Vizcaíno Casas. Las Autonosuyas Tercera edición: noviembre, 1981 Editorial Planeta, colección Fábula/78

(2)

Alvaro Vioque. Les barbaritats de la COPE Primera edició: octubre de 2005 ■ Editorial Ara llibres

DESEMBRE de 2005

sió

27


OPINIÓ

ELS LECTORS ESCRIUEN

La censura encara existeix ❚ Pere Ribó i Bonet

uan Espanya i Catalunya, després de la llarga nit de la foscor, varen passar a l’anomenada etapa de la transició política (més aviat en diria transició dels covards), per després passar a l’estat actual de democràcia a l’espanyola, qualsevol guspira de llibertat semblava una fita que no arribaria mai. Però hem vist com aquelles molles de llibertat que hem anat aconseguint, es feien cada vegada més grosses. Però no ens fem il·lusions. I vull referir-me concretament a la llibertat d’expressió. Sí, és veritat que ara tenim una quantitat important de diaris i revistes en català, emissores de ràdio que ens parlen en català, una televisió en català, (però que tot sigui dit, cada dia es castellanitza més), i que àdhuc pots atrevir-te –encara que una mica acollonit–, a parlar en la nostra llengua a la policia i als estaments oficials!! Qui ho hagués pensat tot això uns quants anys enrere?, però què babaus que som!!, i la censura? Jo, innocent de mi, pensava que tothom ja podia expressar-se amb plena llibertat (sempre amb educació, correcció, i civisme), i donar sortida verbal o escrita a les seves idees i opinions, respecte a un tema en concret. Però no és així. La censura encara existeix. Unes vegades serà subtil, d’altres vegades obligada o pactada, també a vegades serà per por, o potser..., el que sí és cert, és que existeix. El projecte d’Estatut ha passat a tràmit. I des d’aquell dia, les crítiques, les “vomitades”, les mentides, els insults..., s’han multiplicat per un nombre elevat. I jo penso, per aques-

Q

ta gent, professionals dels mitjans de comunicació, no existeix cap mena de censura? Naturalment, que aquesta “raça de professionals”, diran que estan fent ús de la llibertat d’expressió, de la seva llibertat d’expressió, i hem pregunto, per damunt d’ells no hi ha ningú que tingui un dit de seny? On són, de vacances?, i la justícia?, de veritat n’hi ha? Llavors, amb tant d’odi i malvolença que estan creant, qui la vol trencar realment Espanya? No fa massa dies que s’ha celebrat el 30è aniversari de la coronació del rei Joan Carles I. En el discurs de la seva coronació (així ens ho han recordat), va dir que es declarava rei de tots els espanyols. Suposo que en aquestes paraules, deixava al marge

La censura encara existeix. Unes vegades serà subtil, d'altres vegades obligada o pactada... Catalunya, perquè sinó, en els moments actuals que hi ha una crispació a nivell estatal a punt de fer esclatar “l’olla”, on és la casa Reial? Catalunya i els catalans, ja sabem per experiència, que no podem espera massa dels Borbons, però quan es va al ball s’ha de ballar! Col·loquialment xerrant pel carrer amb qualsevulla persona diríem: “que es mulli el cul, carai, ■ sinó per què el volem?”.

L’ACUDIT D’EN CREUS

– Ep! Voleu dir que és l'estel que hem de seguir...?

DESEMBRE de 2005

sió

29


30

si贸

DESEMBRE de 2005


OPINIÓ

ELS LECTORS ESCRIUEN

Escala en hi-fi ❚ Pasqual Castellà

aig assistir a aquest espectacle que, des de fa ja quatre o cinc anys, presenta l’Associació de dones ESBARJO, amb una finalitat altament altruista com és la de fer donatiu de la recaptació (es diu que ni tan sols en dedueixen les despeses que els comporta el seu muntatge), a la MARATÓ DE TV3 que enguany destina a la lluita contra l’Alzheimer, el Parkinson, l’Esclerosi múltiple i l’Iptus. La comesa, doncs, no pot ser més lloable; “chapeau!”. Una vegada dit això i cenyint-nos només a la representació musical que ens varen oferir, just és reconèixer la meritòria labor de les dones de l’ESBARJO que hi participen, així com la dedicació i esforç per les moltes hores d’assaig que han hagut d’esmerçar-hi. Però crec que ha valgut la pena i la bona acollida dispensada pel públic, tant casolà com comarcal, les haurà compensat, potser, tots els nervis i mals de cap que han hagut de superar. El muntatge de tots els números fou més que correcte, la gestualitat dels llavis, mans i braços molt ben ajustats als del/la cantant que reproduïa l’equip de so; el vestuari molt treballat i els efectes de llum prou acceptables. Tot plegat, podríem dir-ne que fou un espectacle rodó. Em seria difícil escollir quina fou la millor de les actuants, però si no tingués altra alternativa que assenyalar-ne alguna em decantaria per la interpretació de la dansa “country” que un grup de set dones (quatre d’elles molt jovenetes) comandades per l’Àstrid Guasch interpretaren amb una coreografia ajustada, un ritme correcte i sense

JOSEP BERTRAN

V

Cenyint-nos només a la representació musical que ens varen oferir, just és reconèixer la meritòria labor de les dones de l’ESBARJO... cap error. I és que en aquest número no hi havia “play back” simulant que ballaven, sinó que ballaven de veritat i en directe. Per tot plegat, doncs, felicitats dones de l’ESBARJO, però permeteu-me una observació: la lletra de la trentena o més de les cançons que es varen interpretar, dues era en anglès, mol-

tes en castellà i només tres (“Sóc la Marieta”, “Pesigolles” i un fragment de “Mar i Cel”, aquest últim amb una posada en escena molt reeixida i veritablement impactant), eren en català. Deixeu-me dir que no tinc res en contra de la llengua castellana, ans el contrari, he passat moltes hores inesborrables en la seva lectura i he fruit i frueixo a pleret també escoltant-ne càntics de tota mena, però… sí que tinc molt a favor del català, la nostra parla ja prou de temps bandejada; no ajudem al seu anorreament. De manera que, i ja per acabar, us encoratjo que seguiu en la vostra meritòria i altruista comesa, però si us plau, que hi hagi molta més presència catalana. ■ DESEMBRE de 2005

sió

31


OPINIÓ

ELS LECTORS ESCRIUEN

Memòria històrica d'un passat religiós d'Agramunt ❚ Concepció Vilà

Aquí a la nostra Vila tots els dies de l’any hi havia missa al matí i res del Rosari a la tarda. La missa era en llatí i d’esquena al poble i els fidels seguíem com podíem fent al mateix temps les nostres devocions particulars mentre el mossèn celebrava la missa. Al mes de gener es feia la Novena a Sant Antoni Abat (17 de gener). La Confraria del mateix Sant organitzava la Festa. Missa solemne amb predicador i els “Tres Toms” amb benedicció dels animals. Es feia també els “Set diumenges de Sant Josep”, els “Nou primers divendres de mes” al Sagrat Cor i els “Cinc

Viacrucis el Divendres Sant al matí, l'any 1985.

primers dissabtes del mes al Cor de Maria". Al febrer, per la Candelera, dia 2, benedicció de les candeles i s’oferia a tothom una candela que al dia següent –tres de febrer– diada de Sant Blai és portava a l'església junt amb el cistellet on posaven els fruits per beneir. Aquest sant era tingut com advocat del mal de coll. La majoria de les mestresses de casa anaven a la missa, amb el cistellet ple de coses comestibles, tant per als humans com per als animalons del corral –en la majoria de les cases hi havia el seu corral. Els escolans es posaven a la sortida del portal de l'església i molta gent els donava quelcom, com xocolata o alguna poma. Per la Quaresma tots els diumenges a la tarda es feia el “ Viacrucis” a l'interior del temple. Per Setmana Santa el gran Monument al Santíssim amb els seus corresponents “torns” de vetlla nit i dia, on els mateixos nois/ies s’apuntaven a l’hora que els anava bé. El Dissabte Sant es passava el “Sal i Ou" o “salpàs”. El mossèn aspergia amb la sal i ou barrejats els llindar de la porta d’entrada de la casa recordant

així un fet bíblic. En algunes cases els donaven ous pel al mossèn. Hi havia també processons el Diumenge de Rams, viacrucis a la tarda pels carrers i places. El Divendres Sant al matí viacrucis i a la nit la processó del “Silenci” o “Sant Enterrament” Es tocava les campanes al dissabte de Glòria –en deien "tocaven a l’Alleluia". No hi havia Vetlla Pasqual, aquesta es va introduir després del Concili Vaticà. El mes de maig, mes anomenat de Maria, es resava el “mes de Maria” després del Rosari. Els diumenges es feia a la tarda. Hi havia un grupet de nenes de 6 o 7 anys que, avisades anteriorment, anaven a presentar el ciri amb un ramet de flors. El dia 3 de maig se celebrava “Santes Creus” i se sortia a beneir el Terme al cim dels dipòsits on hi ha la Creu de la “Missió” de l’any 1949. Al juny, al rosari de la tarda es feia el “Mes del Sagrat Cor de Jesús i es resava el “Trisagi”. També els del “Ram de la construcció” honoraven el dia 13 el seu Sant Patró Sant Antoni de Pàdua amb missa solemne. DESEMBRE de 2005

sió

33

Comencen els meus records

ARXIU SIÓ / JOSEP BERTRAN

A

vui sembla que hi ha una certa tendència a recordar el nostre passat, saber i conèixer les nostres arrels, els nostres orígens, allò que ha format part de la nostra història i això és bo, per poder així valorar allò que som i corregir les coses que no són o no han estat prou bones, per afrontar així un futur sempre millor, pensant, però, que també un dia nosaltres serem examinats dels nostres comportaments actuals. Així és la història dels pobles. Avui concretem aquest record i el nostre anàlisi en el fet d’unes tradicions i costums cristianes que, no hi ha dubte, formaren també part de la història de la nostra Vila, que marcaren una forma de viure que avui contemplem a distància i que han marcat i que alguns encara marquen avui el viure de la nostra Vila. Faig aquí un repàs mental d’uns cinquanta anys enrere d’allò que es feia aquí a la nostra Vila, possiblement en deixaré alguns perquè la memòria a voltes descuida i no recorda totes les coses.


CELEBRACIÓ PREMIS CAMBRA TÀRREGA i HOMENATGE ALS PRESIDENTS DEL CENTENARI En el marc de l’any del centenari de la Cambra de Comerç i amb l’objectiu d’estimular i promoure els valors que distingeixen les empreses i activitats econòmiques capdavanteres en la seva demarcació, es farà entrega de la sisena edició dels Premis Cambra Tàrrega. En el decurs del sopar organitzat a l’efecte, també es farà un reconeixement a les persones que han presidit la nostra institució durant aquests cent anys. L’acte estarà presidit pel Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Sr. Pasqual Maragall. Empreses Premiades

Població

El Gat del Rosal -Asoc. Alba-

Tàrrega

Ros Roca, S.A.

Tàrrega

Semat Data, S.L.

Tàrrega

Grupo Consist, S.A.

Agramunt

Decorinox, S.L.

Bellpuig

Associació de Terrissaires, Cantirers i Ceramistes “El Vilaró”

Verdú

Entitat Mútua Intercomarcal

Tàrrega

Sopar lliurament premis Dia, hora

13 de gener, a les 20:15 hores

Lloc

Mercat Municipal de Tàrrega

Reserves de tiquets

Cambra de Comerç

(places limitades)

Pl. Major, 4 Tel. 973.314.327

Aprofitem l’avinentesa per desitjar a tothom unes BONES FESTES Amb la colaboració de:

34

sió

DESEMBRE de 2005


ARXIU SIÓ

Mn. Viladàs va ser Vicari General del Bisbat d'Urgell.

ARXIU SIÓ

El mes juliol, al rosari de la tarda es feia una “Novena” a la Verge del Carme, nou dies abans del dia 16. Al mes d’agost també hi havia la “Novena” a l’Assumpció de la Mare de Déu, que és la Patrona titular de la Parròquia, nou dies abans del dia 15 a l’hora del rosari de la tarda. Setembre: El dia 8 és la Festa de les Marededéus trobades. Festa Major el diumenge després del 8 de setembre. Novena a la Mare de Déu del Socors i processó amb la imatge de la Mare de Déu. El mes d’octubre era el mes anomenat també del Rosari. Encara que es resava tot l’any, aquest mes es cantaven els goigs del Roser. El dia 15 és la Festa de santa Teresa i en aquesta festa, moltes de les que la tenien com a patrona, anaven a la missa a honorar la santa. Al mes de novembre, després del rosari es feia el mes de les “ànimes” i el dia 1 festivitat de “Tots els Sants” s’anava al cementiri en processó resant el rosari. El dia 2, dia dels “Difunts”, hi anaven també els col·legis amb els seus mestres. El dia 22 festa de santa Cecília. Els músics honoraven la seva patrona amb una solemne missa. Som al mes de desembre. El dia 1 festa de sant Eloi; els metal·lúrgics el

Confraria de Sant Antoni. El portaestendard i els cordoners. Any 1948.

tenien com a patró i celebraven una missa. Novena a la Immaculada Concepció. L’associació de les “Filles de Maria” també anàvem el dia 8 a la missa de Comunió General amb “cinta i medalla”. L'Associació aquest dia acostumava a sortejar tots els anys una imatge de la Immaculada. Per Santa Llúcia, que és el dia 13, el “Ram de l’Agulla”. Sastres, modistos i modistes feien festa i honoraven també la seva patrona.

Acció Catòlica Entre altres moltes coses també recordo que a la nostra Vila hi havia l’Acció Catòlica, en totes les seves “rames”: senyors i senyores, joventut masculina i femenina i els més jovents Aspirants i Aspirantes i també Benjamins amb els corresponents cercles d’estudi setmanals o quinzenals, que els servia de formació humana i cristiana. I havia també l’Associació de l’apostolat de l’oració i les Capelletes de la Sagrada Família. També recordo quan el mossèn, revestit i acompanyat amb llum i tocant la campaneta per algun escolanet, portava el “Sant Viàtic” o Comunió a algun malalt greu. La gent que es trobava en aquest moment, s’agenollava en senyal de reverència. Quan en un carrer hi havia algun difunt, el veí de més apreci ho comunicava a tot el veïnat, tant l’hora del rosari com de l’enterrament. El rosari per al difunt en aquella època és feia a la mateixa casa. Més tard, però, es va fer a l’església. També es buscaven cinc o sis nens per anar a portar llum el dia de l’enterrament. Aquest dia el mossèn anava revestit

a la casa del difunt. El difunt, però, no entrava a l’església i a la mateixa plaça, davant l’església es cantaven les absoltes o pregària i s’acompanyava fins al final del carrer de Sant Joan, on s’acomiadava. Els funerals es feien un altre dia, d’acord amb la família. En algunes famílies, durant l'any era costum resar el rosari a la nit i es podia sentir molt bé passant pel carrer. També era costum portar “dol” (anar de negre). Les vídues, si no hi havia noves núpcies, sempre; per un pare, dos anys; per un germà, un any; per un padrí, sis mesos. És curiós recordar també com, anys endarrera, el sexe femení, en entrar a l’església, s'havia de cobrir el cap amb una mantellina, i els homes es treien la gorra o la boina o el barret, amb què es cobrien el cap, com a senyal de respecte. El dia del Corpus hi havia solemne processó a la tarda. Tots els anys es feia el mateix recorregut pels carrers i places. Es feien uns deu altars i tot el veïnat s’esmerçava a tenir el carrer net i polit. Els col·legis i associacions portaven la seva bandera o estendard. Recordo que entre d'altres també hi havia la bandera històrica del Sometent. Quan s’arribava a la plaça, on hi havia l’últim altar, que era davant de l’ajuntament, es feia homenatge a Jesús Sagramentat amb tres acataments. Possiblement i així és, part del que aquí he volgut recordar ja és història. Els qui ratllem ja els setanta anys sentim una certa enyorança d’aquesta època, perquè eren els “nostres temps”; com els nostres avantpassats en sentiren dels seus i d’aquí a uns anys en sentiran del d’ara i així es va ■ teixint la història, no és veritat? DESEMBRE de 2005

sió

35


ENSENYAMENT

FINESTRA EDUCATIVA

Un "arbre de Nadal" diferent a l'Espai Guinovart ❚ Pilar Collado i Àngels Escolà

nguany, “l’arbre de Nadal” de l’Espai Guinovart ha anat a càrrec dels alumnes de l’institut. La iniciativa va sorgir dels professors del centre que impulsen l’activitat d’Escoles Verdes. Hom va pensar que valia la pena de portar els alumnes de primer cicle de l’IES Ribera del Sió a fer una colla de reflexions sobre tots els problemes actuals que assetgen la humanitat i que per Nadal moltes vegades s’obliden. A través de la fabricació, en hores de tutoria, d’objectes molt variats que fan referència a temes mundials i d’actualitat, s’ha aconseguit plasmar la seva visió nadalenca del món en una petita escultura realitzada en grups de quatre o cinc. El més sorprenent de l’activitat ha estat la constatació de la seva capacitat creativa. Els nois i noies han treballat sempre amb materials de rebuig. El fet de manipular aquests materials, d’origen ben divers, els ha fet fugir dels tòpics nadalencs. A partir de la instal·lació d’una enorme bola del món, subjectada per una base de fusta (obra de Tonet Miralles) hi apareixen totes les creacions de l’alumnat. En fer-ho, han emprat el seu llenguatge actual. Cal dir que el primer objectiu no és, en cap moment, agradar l’ull de l’espectador, sinó provocar una reflexió i permetre que els joves de la vila s’expressin sense embuts. L’equip del professorat que ha impulsat la idea ha estat format per Carme Bernaus, Cinta Rodríguez, Núria Sorribes, Ramon Bernaus, Paquita Sànchez, etc., amb l’ajut dels

FOTO: CARME BERNAUS

E

Alumnes davant de l’arbre de Nadal en el moment de preparar-lo. (9 de desembre)

El més sorprenent de l’activitat ha estat la constatació de la capacitat creativa dels alumnes. tutors del primer cicle d’ESO. Ells han fet possible que s’arribi al resultat sorprenent que els mateixos agramuntins podran admirar durant aquestes festes. En l’acte de presentació s’ha previst l’ornamentació i decoració de l’Espai Guinovart mitjançant els objectes creats i dissenyats per fer pensar. Tots fan referència a problemes actuals: l’explotació infantil, l’abús de drogues, la discriminació, l’escassetat

de l’aigua, l’ecologia... Amb la lectura d’un recull de poemes, algunes flames novelles d’esperança i altres iniciatives pròpies, hom pensa inaugurar a l’Espai el que serà per uns dies un espai nou de joventut. Cal agrair en tot el procés del muntatge, les facilitats que ha donat el propi Espai Guinovart i la seva directora, Camil·la Minguell, ja que d’una manera senzilla, amena i entenedora han fet possible que la cultura s’apropi als joves. Activitats com aquesta ens omplen d’il·lusió i ens esperonen a creure que el món pot esdevenir millor. Qui tingui ocasió d’anar a veure-ho, li ho recomanem. Tots els visitants hi podran copsar què és allò que neguiteja el jovent de la nostra terra a prin■ cipis del segle XXI. DESEMBRE de 2005

sió

37


CULTURA

HISTÒRIA D'AGRAMUNT I DE LA RIBERA

Agramunt i la Ribera del Sió: Centre comarcal històric de les Terres de Ponent 2.3. La col·lecta d’Agramunt, segons el fogatge de 1553 El govern i l’administració de l’erari públic a Catalunya el duia a terme la Diputació del General, també coneguda com la Generalitat. La Generalitat administrava diversos drets, entre els més importants destacava el dret de bolla i el d’entrades i eixides. Per fer efectiu el cobrament d’aquests impostos el Principat estava dividit en districtes fiscals que s’anomenaven col·lectes. Aquestes col·lectes, que varien al llarg del temps, són molt semblades a les vegueries. El cobrament d’aquests impostos més conegut i estudiat és el fogat-

ge de 1553, que va ser publicat per Josep Iglésies el 1979. Cal aclarir que el cobrament es feia per focs o cases habitades i per tant no es pot deduir exactament el nombre d’habitants d’una població o de tota la collecta, tot i que segons diversos autors s’ha de comptar entre 4 i 6 persones per foc. En aquest fogatge la col·lecta d’Agramunt tenia un total de 1648 focs i les poblacions que abastava coincidien, amb molt poques variants, amb les poblacions de la vegueria d’Urgell o d’Agramunt. Per tant la nostra vila també era cap de districte fiscal a mitjans del segle XVI. Concre-

5. Mapa de les demarcacions fiscals de la Generalitat de Catalunya (les col·lectes del fogatge de 1553), segons les dades de Josep Iglesias. Ens adonem que la col·lecta d’Agramunt equival pràcticament a la vegueria de la qual tenim notícies des del segle XIV. (Mercè Gras i Casanovas. Atlas d’Història de Catalunya).

tament la vila d’Agramunt tenia un total de 205 focs (184 de laics, 18 de capellans i 3 de militars), mentre que Mafet tenia 13 focs laics. Posarem el llistat de totes les poblacions que formaven la col·lecta d’Agramunt l’any 1553 i que van ser foguejades entre el 23 i 28 de juliol, que ens ajudarà a formar-nos una idea més clara de la capitalitat de la vila del Sió. “Col·lecta de Agramunt, fogasada en lo any MDLIII: Aguilar, Agramunt, Alzina, Artesa, los Arcs, Bellmunt, Boldú, Bellcayre, Bellvís, Butsènich, Clua, lo Mas de Coll del Rat, Cabana Bona, Collfred, Concabella, Castell Nou de mossèn Meca, Castell Vedre, Castell Nou de mossèn Solde, Coscó, la Donzell, la Foliola, Florejachs, Gualter, Guardiola, Guàrdia d’Urgell, Lavansa; Luçàs, Tòrrec i Buada, Mon Magastre i son baliu (Montargull, Anya, Vall Llebrerola y les Torres), Monfalcó, La Morana, Monsonís i Foradada, Mont Clar, Malfet, Mirambell, la Portella y Guardiola, Marcovall, la vila de Oliana i altres llochs así anomenats (Gavarra, Valldan, lo Salze, la Mora Compdal, Bassella i Castell Nou de Bassella), Ossó, Ostafranchs, Oriola i lo terme, vila de Pons, terme de Pons, las Pallargas, les Penelles, Pera Mola, Pradell, Perexans, Ribelles, Ratera, Robió, Rialb i la Vall, Castell Serà, Seró, la Sentiu, Tiurana, Tudela, lo Tarròs, Tragó y Noucarga, Tornabous, lo Tosal de la Força y Torre Banca, Vilaplana, Vilves, Vilamajor, Vilalta, Vallebrera, Vernet i Les Ventoses. “ Al final d’aquestes declaracions consta que restava per foguejar alguns llocs que no hi havia en el fogatge vell i pel que sembla es trobaven dintre de la col·lecta del Pallars; per això es mana al diputat d’aquesta zona que el foguegi i els faci arribar la notícia. Aquests llocs són: “Sant Joan de Vinya Fresca, Sierco, lo Mas de DESEMBRE de 2005

sió

39


6. Mapa dels corregiments de Catalunya formats amb la Nova Planta. L’alcaldia major d’Agramunt, dintre del corregiment de Cervera, equival pràcticament als territoris de l’antiga vegueria de la qual Agramunt continuava essent cap de partit. (Jesús Burgueño i Ribero i Mercè Gras i Casanovas. Atlas d’Història de Catalunya).

Luça, Scart, Canove, Santc Pere Burgal i Vayasca” Finalment els senyors diputats manaren fer-hi la deguda provisió de dos llocs més que no havien estat foguejats i són: “Belfort y Rochamertí”

3. Agramunt, alcaldia major del corregiment de Cervera (1716-1833) La divisió administrativa de Catalunya en quinze vegueries i vuit sotsvegueries que datava del segle XIV, es va mantenir amb molt poques variants fins al Decret de Nova Planta (1716), després de la desfeta de la Guerra de Successió. Les vegueries i les sots-vegueries es van reagrupar en un total de dotze corregiments i nou alcaldies majors dependents dels anteriors En aquesta divisió administrativa d’origen castellà, l’antiga vegueria d’Agramunt es va integrar dintre del corregiment de Cervera, però mantenint-se com una alcaldia major, 40

sió

DESEMBRE de 2005

essent la màxima autoritat un tinent de corregidor o alcalde major. La Nova Planta significà la consolidació d’un organigrama polític fortament jerarquitzat i militaritzat a fi d’enfortir l’autoritat del rei al Principat, al davant del qual es trobava el capità general, el seguia el corregidor dins del respectiu corregiment, els alcaldes majors (Agramunt) i els respectius alcaldes amb els seus regidors de cada població que formaven els ajuntaments. Aquesta alcaldia major encara equivalia a una mena de jutjat de primera instància i Agramunt va continuar exercint una certa capitalitat sobre les poblacions de l’antiga vegueria durant més de cent anys. 3.1. Agramunt manté la capitalitat: els oficis d’hipoteques. Durant el segle XVIII la principal reforma territorial a Catalunya, sense qüestionar les vegueries, va ser la creació dels oficis d’hipoteques, realitzada pel rei Carles III el 1768. Els oficis d’hipoteques era l’antece-

dent dels actuals registres de la propietat. En un principi les poblacions amb ofici van ser les seus de corregiment, les alcaldies majors i alguna població que encapçalava una batllia reial. Agramunt va mantenir aquesta capitalitat, tot i que els pobles que van ser assignats al seu districte varien lleument respecte als de l’antiga vegueria i també als que formaven el sots-corregiment. Les poblacions que hi estaven assignades són: Agramunt (cap dels oficis), Puigverd, Ossó de Sió, Tornabous, Castellserà, Preixens, Foradada, Artesa de Segre, Oliola, Cabanabona, Ponts, Vilanova de Meià, la Baronia de la Vansa Lluçars, Tòrrec i Boada), Alentorn, Baronia de Rialb i Peramola, entre altres poblacions menys importants. Cal fer notar que Tiurana i Oliana són adscrits a Solsona, la Fuliola i Penelles, a Balaguer; mentre que poblacions com Vilanova de Meià i Artesa de Segre, que mai no havien format part del districte agramuntí, són adscrites a Agramunt. De tota manera això només passa en les demarcacions pel que fa al registre de la propietat, ja que el sotscorregiment o partit d’Agramunt es manté igual, com ho corrobora l’enquesta que és enviada a Francisco de Zamora el 17 març de 1789 sobre molts aspectes del partit agramuntí. En aquesta enquesta s’assenyalen repetidament les poblacions més importants com són: Agramunt (cap del partit), Ponts, Peramola, Oliana, Tiurana, Alentorn, Gualter, la Donzell, Puigverd, Tarrós, Tornabous, etc...

4. La província i el partit judicial. Intent fallit de mantenir la capitalitat S’inicia el segle XIX i continua a Catalunya la divisió administrativa borbònica en 12 corregiments, 8 alcaldies majors i el districte especial de la Vall d’Aran. Agramunt continua com alcaldia major i per tant com a capital comarcal.


CULTURA

HISTÒRIA D'AGRAMUNT I DE LA RIBERA

7. Mapa dels oficis d’hipoteques de 1780 en què Agramunt, com a cap d’alcaldia major o sots-corregiment, manté el seu districte, però amb notables variants pel que fa a les poblacions adscrites, respecte a l’administració política. (Jesús Burgueño. Història de la divisió comarcal).

4.1. El primer centralisme revolucionari de caire liberal. L’ocupació francesa del Principat, a partir del 1808, va servir per posar en pràctica diversos assaigs de divisió territorial d’acord amb el model administratiu centralitzat de l’imperi napoleònic. De tota manera la seva implantació va ser molt minsa i no va arribar a afectar tot el territori, ja que a la pràctica s’estava en una situació de guerra. El més negatiu de tot plegat és que aquestes divisions de caire liberal i fortament centralitzades seran el model que seguiran els liberals espanyols de les Corts de Cadis, els del Trienni Liberal en temps de Ferran VII i els liberals progressistes a la mort d’aquest monarca. La primera divisió data de l’abril de 1810 quan Catalunya és annexada a l’imperi francès, però solament es va arribar a dissenyar pels depar-

taments de Girona i Barcelona. De forma paral·lela el rei Josep I crea la seva pròpia divisió territorial a nivell de tot el territori espanyol, ignorant aquesta annexió per part del seu germà i divideix Catalunya en 4 prefactures que tenien com a cap les actuals capitals de província, essent dividida cadascuna d’elles en 2 subprefactures. Ni l’una ni l’altra d’aquestes divisions administratives van tenir cap mena d’implantació sobre el terreny. Finalment el gener de 1812 Napoleó signa un decret en què Catalunya és integrada a França i la divideix en 4 departaments i 13 districtes (arrondissements). Els quatre departaments eren: Ter, capital Girona; Segre, Puigcerdà; Montserrat, Barcelona; Boques de l’Ebre, Lleida. El departament de Lleida tenia com a caps de districte Tortosa, Tarragona i Cervera. Agramunt perdia el seu protagonisme i la capitalitat comarcal dins el distric-

te de Cervera. A la pràctica aquesta divisió administrativa, tot i l’arribada dels funcionaris imperials, poca repercussió va tenir sobre la població i la major part del territori, però posava les bases de les futures divisions provincials de caire liberal. Mentres tant a la part espanyola la Junta Central de Defensa es convertia en el govern de l’estat en absència del rei, es refugiava a Cadis sota la protecció britànica i convocava unes Corts amb diputats de tots els territoris peninsulars i de les colònies americanes. El 19 de març de 1812 les Corts de Cadis aprovaven la primera Constitució espanyola. Es produïa la paradoxa que mentre lluitaven contra l’ocupació napoleònica, paral·lelament deixaven de banda l’Antic Règim i posaven a la pràctica les idees revolucionàries que portaven els francesos. En compliment del mandat constitucional es van abolir els senyorius jurisdiccionals i l’estat es feia càrrec de l’administració de justícia a tot el territori. Per aquesta raó es fa el projecte de divisió judicial de Catalunya (partits judicials) que va ser redactat el 1813 per Tomàs Solé i Pons. El Principat es dividia en 24 partits i aquí sí que va afectar negativament a Agramunt, ja que perdia la seu judicial i el cap de partit que fins aleshores tenia com a alcaldia major i era adscrit al partit judicial de Balaguer. De tota manera aquesta llei no va passar de ser un projecte, ja que no va arribar a ser aprovada per les Corts a causa de la tornada del rei Ferran VII i la involució política que això va suposar, ja que l’Antic Règim va tornar a ser vigent en tots el seus aspectes i van ser anul·lades totes les institucions i normatives liberals. Durant el Trienni Liberal (182023), va tornar a ser vigent la Constitució de 1812 i es va recuperar el projecte de divisió judicial de 1813, el qual ara sí que va ser aprovat per les Corts a l’octubre de 1820. Al gener de 1822 també va ser aprovada la divisió provincial. Creades les quatre diputacions provincials no es va DESEMBRE de 2005

sió

41


CULTURA

HISTÒRIA D'AGRAMUNT I DE LA RIBERA

arribar a posar a la pràctica la divisió definitiva dels partits judicials degut a les nombroses reclamacions de les poblacions que volien ser cap de partit. En aquest punt discrepa la informació que dóna J. Burgueño i Lluís Pons. Per Burgueño, Agramunt perdia la seva capitalitat comarcal i era integrada al partit judicial de Balaguer. Per Lluís Pons, una de les poblacions que va reclamar i li van atendre les reclamacions, va ser Agramunt ja que temporalment va mantenir la seva capitalitat judicial i per tant la seva capitalitat comarcal: “(...) Agramunt aspirava a tenir partit judicial propi i en un principi ho va aconseguir. El districte o partit judicial agramuntí representat pel senyor Ramon de Siscar, fou un dels que intervingueren en l’elecció de la primera Diputació Provincial que es va formar a Lleida l’any 1822. Aquesta Diputació només va durar fins al 31 d’octubre de

1823”. A l’abril de 1833 van entrar a Catalunya les tropes franceses (Cent Mil Fills de Sant Lluís) per retornar a Ferran VII el poder absolut i, després d’haver derrotat les liberals. D’aquesta manera s’ensorrava el poder constitucional-liberal i es tornava durant una altra dècada al vell sistema absolutista, tornant a ser vigents els corregiments, les alcaldies majors i els partits o subdelegacions de rendes. Agramunt recobrava de nou la seva capitalitat comarcal i administrativa. Però les idees i les reformes liberals es van mitificar i era de preveure que tard o d’hora es tornarien a posar en funcionament. De tota manera ja no era possible una total involució, ja que els antics senyors jurisdiccionals no van tornar a recuperar les competències judicials en els seus districtes i poblacions i aquestes passaven definitivament a l’estat. Dintre del sistema administra-

8. Mapa dels partits judicials i les províncies de 1834. Desapareix l’alcaldia major d’Agramunt i les poblacions que en formaven part les integren als partits judicials de Solsona, Cervera i Balaguer. (Jesús Burgueño. Història de la divisió comarcal).

42

sió

DESEMBRE de 2005

tiu de l’Antic Règim encara es van fer unes últimes reformes el 1829 dels corregiments i de les alcaldies majors que assumia la necessitat de reordenar la xarxa judicial del país donant protagonisme a ciutats emergents com Reus, Valls, Olot i altres, creant fins a 29 alcaldies majors. Agramunt va mantenir la seva capitalitat indiscutible encara durant una dècada. 4.2. Agramunt perd la capitalitat comarcal amb la divisió en províncies i partits judicials de 1834. Els últims anys del regnat de Ferran VII (a partir de 1829), es treballa de nou en la divisió de Catalunya en partits judicials. Finalment, ja mort el monarca i amb els liberals definitivament al poder (21 d’abril de 1824), quatre mesos després de l’establiment de les actuals províncies, es va decretar la divisió de Catalunya en 32 partits judicials. En aquesta última i definitiva divisió, tres velles capitals de vegueria van perdre el paper de centre administratiu i comarcal: Camprodon, Tàrrega i Agramunt. Aquí es perd definitivament la capitalitat administrativa i comarcal d’Agramunt, essent integrades les poblacions de la seva alcaldia major, una part al partit judicial de Solsona, una altra part al de Cervera i una tercera part, amb Agramunt inclòs, al partit judicial de Balaguer. Agramunt ja no tornaria a recuperar la capitalitat comarcal, mentre que Tàrrega la tornaria a tenir en la divisió comarcal de la Generalitat de 1936. Aquesta nova divisió administrativa d’inspiració liberal va arribar, amb molt poques variacions, fins a la formació de les comarques durant la Generalitat republicana, que en molts aspectes perdura en l’actualitat. El 1842, passada la Guerra dels Set Anys, encara es debatia la divisió dels partits judicials i és en aquesta època quan els geògrafs Fernando Caballero i Pascual Madoz defensen la creació del partit judicial d’Agramunt. Dissortadament la proposta no va reeixir.


RACÓ DE SALUT Havent parlat amb diferents professionals sanitaris, hem decidit iniciar una sèrie d'articles a la revista SIÓ entorn de la salut. Per als professionals de la salut, és molt clar el camí a seguir en cada aspecte concret de la teràpia pel malalt, però ens trobem també que aquesta visió està distorsionada o poc clara en l'àmbit col·loquial (hom ha sentit parlar dels "nervis encavallats", de la "tendrella caiguda" o d'altres locucions populars). Si a més a més tenim en compte l'avanç de les tècniques, tractaments i estudis pertinents, podríem dir que la medicina s'ha convertit en una "torre de Babel" per als profans. També caldria preguntar-se si en el nostre sistema educatiu es desenvolupa prou l'aspecte didàctic i formatiu, i si els conceptes bàsics han perdut claredat a l'era moderna d'internet (llibreria virtual?). Crec personalment que si qualsevol persona amb alguna mena de símptoma ho mira per la xarxa, es trobarà més malament que abans de fer-ho, a més de córrer el risc que coincideixi amb les més esgarrifoses malalties que us pugueu imaginar. També és un fet la pèrdua dels remeis populars en molts casos i la substitució per solucions "de recepta" en lloc de donar les eines per la milloria de la qualitat de vida de la gent i fer-nos avançar com a societat en un sentit correcte. És per aquests motius (i d'altres que podríem afegir), que anirem exposant temes concrets a fi de donar una via de comunicació directa i, si pot ser, amena, per a la nostra comunitat.

Fisioteràpia i esport ❚ J. Carles Escolà Valls Fisioterapeuta, llic. Ed. Física i Ortopeda

H

i ha una dita que, tots els que ens dediquem a l'entorn de la pràctica física, hem sentit moltes vegades: "L'esport no allarga la vida, però la fa més plena". Això es refereix al fet que, com a éssers vius, tenim una carcassa (cos), que neix, creix, madura i envelleix, i que en cada una d'aquestes etapes l'activitat és un estímul que el desenvolupa i manté de forma adequada. Hi han altres dites com "el treball és salut", "la vida porta vida", etc. que es conserven en el refranyer popular i que s'apliquen per dir que el moviment és beneficiós per al nostre cos: sistema osteoarticular, circulatori, digestiu, etc. Ho podem comparar amb un riu, que es manté sa i net quan l'aigua corre, i que perd vitalitat quan es trava i queda ofegat. Des de la fisioteràpia aconsellem practicar esport, amb algunes premisses per gaudir-ne plenament: – Tant dolent és no fer-ne com excedir-se fins a l'extenuació. – La gimnàstica es va crear com a desenvolupador de la salut, per tant no s'ha de realitzar mai quan un està lesionat. – Hem de cuidar el nostre cos tant o millor que el material amb què el dotem, ja que aquest no té preu (ni recanvis originals). – S'ha de preparar l'activitat de forma raonada, lògica i reglada i no per estímuls aleatoris (qui no s'ha proposat alguna vegada posar-se en forma amb els aparells d'abdominals que ens anuncien per la tele?). En resum, l'activitat física, la fisioteràpia i tantes altres coses són bones quan s'aplica el més comú dels sentits: el sentit comú. ■ DESEMBRE de 2005

sió

45


SOM A RIELLA

HISTÒRIES

La consciència història. Cadascú confessà, minut per minut, el que havia fet. Així, gràcies a tots els detalls aplegats, va ser possible de veure que les cinc mil pessetes havien desaparegut quan la Petra va espolsar els pantalons al balcó. El disgust d'aquella família va ser molt gros, però la pau tornà a presidir aquella llar. I l'estalvi va agermanar més encara a tothom.

❚ Guillem Viladot

MONTSE GUERRERO

Q

uan l'amo enllestí, la Petra, la criada, des de feia molt de temps, entrà a la cambra. L'amo havia anat a fira a Agramunt. Un cop desmudat, l'amo menjà un mos i se n'anà a girar l'aigua a una parada de panís. La Petra, abans de desar la muda, l'espolsà al balcó, especialment els pantalons. Era la roba bona, la que només sortia el dia de Nadal, o de Pàsqua o per la Festa Major. La Petra la tractà amb respecte, ja que aquest era l'únic vestit bo que tenia l'amo. Un trajo de pana fet pel Petitó, el sastre de vila. Quan l'amo tornà de regar, es recordà de les cinc mil pessetes que havia deixat als pantalons bons. Anà a l'armari a buscar-les, però no les trobà a cap butxaca, ni dels pantalons, ni del gec, ni de l'armilla. Sense pensar en res més, preguntà a la seva dona si les tenia. Ella va dir que no, que no les havia tocades. I de seguida s'encetà un recel de l'esposa respecte l'home, peixat per la sospita que se les havia jugades al monte a la fira. Ell, l'amo, negà que no havia gastat ni cinc cèntims de les cinc mil pessetes. I començà a sospitar de la seva dona. Quan, tips de fer-se retrets i de desconfiar l'un de l'altre, van adonar-se que les pessetes havien desaparegut, començaren a dubtar de la Petra, a qui van sotmetre a un interrogatori gairebé policial. La Petra negà l'acusació. De primer ho féu amb mocs i llàgrimes, i gairebé de genolls. Després, un cop refeta, els amenaçà amb deixar-los si continuaven desconfiant d'ella. Passats uns dies, la relació entre els amos i la criada se suavitzà, de tal manera que van poder escorcollar, fil per randa, el que havia passat a casa des de la tornada d'Agramunt. Es va reconstruir tota la

Al cap de trenta anys, una persona del poble va fer saber a cal Vimet que volia tenir una entrevista amb l'amo. Se la hi concedí. Al final, l'amo, va rebre cinc mil pessetes. Aquella persona les havia rebudes d'una tercera persona que estava en perill de mort i que, abans de morir, volia restituir uns diners que havia recollit, feia molt de temps, de sota el balcó de cal Vimet. Aquella moribunda, al seu temps, s'assabentà, pels comentaris que es feren arreu, que a cal Vimet havien perdut

una veritable fortuna i que ella l'havia trobada. A la porta de la mort, la seva consciència l'empenyia tant, que no va poder resistir el seu pes. I demanà a una veïna que restituís, en nom seu, el capital. L'amo de cal Vimet, davant aquella acció, reaccionà amb una certa filosofia, una filosofia que consistí en renunciar a tota plus-vàlua i a dirigir-se a l'estanc on comprà cinc mil pessetes de loteria de Nadal. L'amo de cal Vimet sempre havia estat un home de mala sort, i quan en parlava sempre posava com exemple la pèrdua de les cinc mil pessetes que els anys quaranta no s'havia endut a la fira d'Agramunt. Però aquell any se li girà el fat, i va treure de la rifa. Exactament van ser trescentes mil pessetes. La història, de fet, acaba aquí, però exactament en aquest punt van començar les preguntes i les especulacions de l'amo de cal Vimet. Per exemple: Per què aquella persona no havia tornat les cinc mil pessetes abans si sabia de qui eren? L'amo de cal Vimet, ficat a escorcollar, recordà com manta vegada aquella persona se'l mirava, es diria, amb una certa intenció. Com quan es comprà el sis-cents o l'erra-vuit o el tractor o la recol·lectora... Què volia dir aquella mirada? Volia dir que a cal Vimet vivien bé i, per tant, no necessitaven les cinc mil pessetes? Si no existís la mort, haurien estat restituïdes? I quan arribava a aquest punt, l'amo de cal Vimet, s'interrogava així: què deu passar quan lúcidament hom s'afronta amb la mort i entra un desig de posar en ordre tot el desgavell que hem protagonitzat al llarg de la vida? L'amo de cal Vimet en sortí molt canviat de tanta meditació, i molt decidit. El primer que féu va ser dipositar cinc mil pessetes al jutjat del poble. Aquelles cinc mil pessetes de la fira d'Agramunt dels anys quaranta que no havien existit mai. ■ DESEMBRE de 2005

sió

47


COL·LABORACIONS LITERÀRIES

EL CONTE

Reformes ❚ per J. Pijuan

urant molt de temps havia circulat pel barri el rumor d’unes possibles obres a l’immoble. Unes obres que no acabaven de materialitzar-se definitivament. El veïnatge les esperaven amb candeletes cansats de veure el continu deteriorament de l’immoble davant la indiferent mirada dels propis propietaris. No paraven d’exigir-los un mínim de manteniment per evitar la constant degradació, però les exigències sols quedaven en meres paraules que s’emportava el vent ja que els propietaris semblaven que no tenien la més mínima intenció de claudicar a pesar de les reiterades promeses que els feien. De portes cap a fora l’immoble sempre ha presentat un aspecte captivador refermat per l’existència d’un gran jardí al seu voltant amb uns frondosos plataners, les branques dels quals s’estiren més i més fins a entrellaçar-se per formar una atapeïda cúpula de verd fullam. La seva situació en el mateix centre neuràlgic del poble el fa encara més atractiu. La gent accedeix al jardí en tot moment. A tots els veïns de l’immoble els encanta la presència d’aquesta gent rondant per aquell indret i per aquest motiu els deixen les portes obertes de bat a bat nit i dia, perquè hi accedeixin lliurement. Ben contents els observen des de la finestra com deambulen amunt i avall sense presses o passen l’estona petant la xerrada assegudes sota l’ombra dels ufanosos arbres.

D

Però de portes endins la situació és ben diferent. La degeneració de l’estructura és tan visible a ulls nus que la família Pou no gosa ni portar convidats a casa per por del què diran quan traspassin el llindar de la porta i vegin el mal estat en què es troba tot. Des que van venir a instal·lar-se a l’immoble fa cosa de molts anys que no han vist una actuació seriosa en el manteniment. La constant indiferència dels propietaris davant el deteriorament de l’edifici els fa mal pensar. No creuen que ho fan realment per fer-los marxar de l'habi-

tatge, sinó simplement per desinterès, tot i així es mostren a l’aguait pel que pugui succeir. Pràcticament no hi ha llum en tota l’escala. Per accedir als pisos hi han d’arribar palpant les parets. Tot i que ja hi estan bastant avesats, de tant en tant alguna ensopegada els fa veure les estrelles, i és quan volen exigir de nou una imme-

La família Pou esperava impacient el moment de poder accedir de nou al seu habitacle. Des de feia uns mesos una llarga tanca els havia impedit el pas a l’interior. diata reforma que no acaba d’arribar mai. Un gran rebombori al carrer els fa guaitar per la finestra sobresaltats. A fora una gran munió de gent s’han aplegat davant l’edifici per observar el que passa. De seguida uns operaris han pujat al pis i els fan sortir amb tan sols quatre pertinences a sobre. Mentre baixen cap al carrer se’ls afegeixen els altres veïns de l’immoble que també són desallotjats sense previ avís. Tan bon punt són al carrer una gran tanca és col·locada davant la casa per impedir-los de nou l’accés. Aleshores escolten com desperten els monstres mecànics que romanen adormits a l’altra banda del carrer, i en un instant s’abraonen amb fúria contra la casa començant l’aixecament de tot el terra. En aquell moment s’adonen que les esperades reformes havien començat. La família Pou esperava impacient el moment de poder accedir de nou al seu habitacle. Des de feia uns mesos una llarga tanca els havia impedit el pas a l’interior. Ara, un cop enllestides, esguardaven la vinguda dels operaris per a enretirar definitivament aquell obstacle que els barrava el pas. ■ DESEMBRE de 2005

sió

49


COL·LABORACIONS LITERÀRIES

CONTE DE NADAL

Les llums de colors alta, tots sabien que ja no hi tornarien, si més no per a viure-hi. Per molt malament que els tractés la gent, aquí tenien menjar calent cada dia, podien anar al metge quan estaven malalts, anar a l’escola... El pare havia trobat en l’estat de la seva dona, que esperava una criatura per d’aquí a poc, l’excusa perfecta per a les seves queixes:

❚ Ricard Bertran i Puigpinós

s feia fosc, i quan es feia fosc també se’n feia a dins del seu minúscul pis. Tot just 30 metres quadrats emmarcats per parets de dubtós color, maculades per tot de taques d’humitat. El seu raconet, on dormia en un catre de sis pams amb son germà gran, era escassament illuminat per una trista bombeta de 30w que esquitxava una tènue claror per entre les cagades de mosca que s’havien anat acumulant al vidre durant ves a saber quants anys. Des que havien arribat al poble, feia escassament quatre mesos, l’estoneta que anava des que s’ajeia al llit fins que li venia la son, era l’únic moment en què sentia alguna cosa semblant a la pau. Per a ell cada dia representava una lluita renovada i constant per adaptar-se a aquell nou entorn, hostil i incomprensible, sobretot a l’escola, on havia hagut d’aprendre una nova llengua a marxes forçades, on s’havia hagut d’adaptar al seu paper d’immigrant marginat, on semblava que havia de demanar perdó a cada moment pel sol fet d’existir. L’única persona que el tractava amb un cert afecte era la mestra que, de tant en tant, li dedicava algun somriure amb una paraula amable. Quan arribava a casa, la cosa no millorava, i cada dia havia d’aguantar el mal humor de son pare, que es queixava que a la feina el tractaven com a un animal, que ningú no els tenia per a res, i que allí no els volien. Tots enyoraven el seu petit poble del Marroc d’on havien vingut. Però, encara que no ho diguessin en veu 50

sió

DESEMBRE de 2005

BALASCH PUIG

E

– Si no fos per com està la vostra mare, demà mateix ens en tornàvem cap a casa! Mentre pensava en tot això, es va arraulir una mica més sota l’esparracada manta, el fred era intens i,

quan feia fred a fora, a dins del seu minúscul pis encara n’hi feia més. Va centrar el seu pensament i la mirada en els reflexos que feien les llums dels cotxes, que passaven pel carrer, al sostre de l’habitació. Allò l’ajudava a agafar el son. De cop va obrir el ulls que ja tenia mig clucs; just al centre del sostre, hi va veure els reflexos d’unes llumetes de diferents colors. Allò era nou, era evident que aquell reflex no provenia de cap cotxe. Es va incorporar, va netejar el baf del vidre amb la mà i mirà per la finestra; a l’altra banda del carrer va veure una tira de llumetes de diferents colors que penjaven del balcó de damunt de la botiga de torrons. Es va quedar força estona mirant aquelles llumetes que, ara s'encenien, ara s’apagaven. Ara cremaven les vermelles, ara les grogues... i així anaven fent diferents combinacions, que el van tenir extasiat amb el nas enganxat al vidre fins ben entrada la matinada. Durant els propers dies la seva sorpresa anà en augment en veure que, a poc a poc, el poble s’anà omplint de llumetes de colors com les del balcó de damunt de la botiga de torrons. Les combinacions i les formes eren infinites. Els aparadors, els balcons, les


COL·LABORACIONS LITERÀRIES

BALASCH PUIG

places i els carrers estaven curulls de diminutes llànties juganeres que li engrescaven l’ànima. Li hauria agradat saber la raó per la qual tothom s’havia posat d’acord en guarnir el poble d’aquella manera, però introvertit com era, i amb la dificultat que encara tenia amb el domini de la llengua, no va gosar preguntar-ho a ningú. I així va arribar el dia 24 de desembre. A mitja tarda la seva mare es va començar a trobar malament, la casa s’omplí de gent que no coneixia i ell es va arraulir en un racó. Va endevinar que tot aquell enrenou era perquè estava a punt de néixer el germanet que feia mesos que esperaven. Al cap d’una estona la seva mare va començar a cridar, i ell decidí anar cap al carrer per tal de no fer nosa i de no sentir plorar la mare. Va anar caminant d’esma pels carrers, extasiat en la contemplació dels brillants guarniments fins arribar davant l’aparador d’aquella botiga de joguines on, cada dia, hi feia una parada obligada en el trajecte de casa a l’escola. Allí també hi havia una tira de llumetes de mil colors. I mentre jugava a endevinar quines serien les properes a encendre’s va notar com algú el tustava per l’esquena. Es va girar i va veure la cara somrient de la seva mestra. – Hola, què hi fas aquí?, mires les joguines? Va haver de buscar les paraules que expressessin el que pensava: – No senyo, jo mirar les llumetes. – Ah! T’agraden les llums de colors. – Sí senyo, agradar molt. Llavors se li va acudir que potser la

CONTE DE NADAL

mestra sabria explicar-li el motiu de tot aquell misteri, i li preguntà: – Senyo, per què tot arreu haver llumetes de colors? La mestra rigué i li contestà: – Perquè avui ha de néixer un nen molt especial. Ell es quedà de pedra, l’únic nen que ell sabés que avui havia de néixer era el seu germanet, però li estranyava molt que tot allò fos en honor seu. Se’n volgué assegurar i li preguntà: – El nen que naixerà vui... és meu germà? – I és clar que sí! Serà el teu, el meu i el germà de tots! El pobre es quedà una bona estona palplantat allà amb els ulls com a taronges i la boca oberta de bat a bat. Tot allò, finalment, era perquè tothom estava content que el seu germà arribés al món! Començà a caminar cap a casa seva, però ara ho feia amb el cap ben alt i mirant als ulls de tothom amb qui es creuava. Per primera vegada des que havia arribat en aquell poble se sentia feliç, feliç i alhora orgullós de ser el germà d’aquell que tots esperaven amb tanta alegria.

Es posà a córrer impacient per dirli al pare que la gent d’aquell poble no era tan dolenta com ell creia, que realment els estimaven i que estaven contents de tenir-los entre ells. Quan arribà a casa, però, no pogué parlar amb el seu pare. En aquell precís moment havia nascut el seu germà i tots estaven molt nerviosos. Estava delerós per poder veure’l i donar-li un petó, ja s’imaginava passejant-lo pels carrers rebent la felicitació i les manyagueries de tothom. Son pare li va manar que anés a dormir, que ja eren gairebé les dotze de la nit. Ell volia explicar-li el que s’havia esdevingut, però no li va donar cap opció. Va anar a la seva petita habitació, obrí la finestra malgrat el fred intens i contemplà una vegada més aquelles llumetes que cremaven per saludar un dels seus. Llavors va sentir com començaven a repicar les campanes, molt més fort i durant més estona que mai. I ell ja sabia per què. Realment en aquell poble tothom els estimava, des de llavors va saber que allí hi seria molt i molt feliç. ■ DESEMBRE de 2005

sió

51


AGRAMU C.F.

CLUB FUTBOL AGRAMUNT «ESCOLA GERARD GATELL»

G. GATELL LA

ESPORTS

ES NT CO

Resultats i classificacions del mes de novembre www.geocities.com/fcagramunt ❚ R. Mendoza

Segona Regional

J

Ponts Agramunt G. Gatell Rialp Agramunt G. Gatell F

C

2 1 2 3

G

E

P

Ponts

10 7

2

1

25 12

Punts 23

La Seu

11 7

1

3

27 12

22

Ivars d'Urgell 11 7

1

3

26 16

22

Tornabous

11 6

4

1

23 15

22

Sant Ramon

11 7

0

4

22 17

21

R. d'Ondara

11 4

4

3

16 14

16

Sort

10 4

3

3

27 22

15

Rialp

11 4

3

4

21 17

15

Barbens

10 3

5

2

17 14

14

Bellcairenc

11 3

4

4

16 17

13

Vva. Aguda

10 4

0

6

13 16

12

Oliana

10 3

3

4

15 20

12

Equip de la Segona Regional. D'esquerra a dreta, drets: J. Garrido (delegat), M. Sàiz (entrenador), O. Pla, T. Nogales, Abdenabi, D. Marsol, J. Cercós, R. Creus, S. Garrido, M. Puebla, S. Nogales, J. Pla. Ajupits: D. Buireu, A. Marsol, J. Santacreu, Sidiki, R. Rey, I. Castells, X. Serrano, R. Berné, E. Figuera, A. Creus.

Butsènit

11 3

2

6

17 32

11

Agramunt

11 1

4

6

16 24

7

Gerb

11 2

1

8

13 32

7

Cadets

Cervera

8

4

2

2

34 27

14

Artesa Lleida 10 1

1

8

12 25

4

Agramunt G. Gatell 1 Guissona 2 Bellpuig 2 Agramunt G. Gatell 2 Agramunt G. Gatell 3 Tàrrega 3

Artesa-Ponts

8

3

4

1

23 12

13

Linyola

8

3

2

3

27 25

11

Arbeca

8

3

2

3

21 22

11

Urgell

8

3

1

4

16 15

10

Pla Urgell

9

2

4

3

22 26

10

Oliana

8

3

1

4

21 27

10

Pobla Segur

8

3

1

4

15 21

10

AEM

9

1

2

6

11 30

5

Tàrrega

9

1

2

6

21 43

5

Ivars Urgell

9

1

0

8

6

3

Juvenils Agramunt G. Gatell AEM Agramunt G. Gatell Agramunt G. Gatell At. Segre

0 7 4 2 1

Guissona Agramunt G. Gatell Tàrrega Baix Segrià Agramunt G. Gatell F

C

5 1 2 1 0

Classificació

J

G

E

P

F

C

Punts

Guissona

7

6

0

1

19

8

18

Bellpuig

8

5

2

1

17 12

17

Pobla Segur

7

4

1

2

21 12

13

Punts

Bordeta

7

3

3

1

21

9

12

Classificació

J

G

E

P

Balaguer

9

7

1

1

27 14

22

Tàrrega

7

3

2

2

22 16

11

AEM

9

7

0

2

35

7

21

Agramunt

7

3

2

2

19 18

11

Mollerussa

9

7

0

2

22

9

21

Balaguer

7

3

0

4

11 12

9

Andorra

9

6

1

2

30 12

19

Oliana

7

2

0

5

11 21

6

Alevins

Guissona

9

6

0

3

21 13

18

Rialp

6

1

0

5

15 31

3

Borges

8

4

3

1

23 14

15

Arbeca

7

0

0

7

5

0

At. Segre

9

4

3

2

18 13

15

Balaguer Urgell Arbeca

Almacelles

9

5

0

4

17 15

15

Infantils

Classificació

J

G

E

P

F

C

Orgèl·lia

9

3

3

3

21 21

12

Pobla Segur

8

7

1

0

44

4

22

Agramunt

9

4

0

5

14 31

12

Agramunt G. Gatell 7 Tàrrega 1 Agramunt G. Gatell 6 Linyola 1 Mollerussa 5 Agramunt G. Gatell 1

Urgell

8

7

1

0

41 11

22 16

22

1 8 2

32

Agramunt G. Gatell 4 Agramunt G. Gatell 2 Agramunt G. Gatell 2 Punts

Artesa Segre

9

3

1

5

19 21

10

Bellpuig

7

5

1

1

28

6

Tàrrega

9

3

1

5

20 29

10

Classificació

J

G

E

P

F

C

Punts

Cervera

6

5

0

1

20

6

15

Baix Segrià

8

1

2

5

16 24

5

Mollerussa

8

8

0

0

43

6

24

Tàrrega

7

4

1

2

14

9

13 12

Mig Segrià

9

1

1

7

12 32

4

Bellpuig

7

5

1

1

23 11

16

Tremp

8

4

0

4

19 21

Seròs

9

0

3

6

11 27

3

Agramunt

7

5

0

2

28 16

15

Guissona

8

2

2

4

16 20

8

Cervera

9

0

1

8

8

1

Guissona

8

5

0

3

16 14

15

Agramunt

7

2

1

4

11 22

7

32

DESEMBRE de 2005

sió

53

Classificació

2 2 1 0

ESCOLA FUTBOL

Agramunt G. Gatell Oliana Agramunt G. Gatell Gerb


ESPORTS

CLUB FUTBOL AGRAMUNT «ESCOLA GERARD GATELL»

Balaguer

7

2

0

5

15 23

6

Rialp

8

1

2

5

17 47

5

Arbeca

8

1

1

6

13 35

4

Artesa-Ponts

8

0

0

8

6

0

40

Agenda del mes de gener: Partits que es jugaran al camp d'esports

Benjamins Agramunt G. Gatell 2 Tàrrega 5 Agramunt G. Gatell 24 Tremp 3

Artesa-Ponts Agramunt G. Gatell Rialp Agramunt G. Gatell

6 0 0 3

Pre-Benjamí A

Juvenil

Dia 14 a les 16,00 Agramunt G. Gatell - Seròs Dia 28 a les 16,15 h Agramunt G. Gatell - Cervera

Cadet

Dia 22 a les 15,30 h Agramunt G. Gatell - Arbeca

Infantil

Dia 8 a les 11,45 h Agramunt G. Gatell - Artesa-Ponts Dia 22 a les 11,45 h Agramunt G. Gatell - Bellpuig Dia 29 a les 11,45 h Agramunt G. Gatell - EF. Urgell

Benjamí

Dia 28 a les 10,30 h Agramunt G. Gatell - Mollerussa

Pre-Benjamí A

Dia 28 a les 11,30 h Agramunt G. Gatell - Intercomarcal

Pre-Benjamí B

Dia 28 a les 12,30 h Agramunt G. Gatell - AEM

Agramunt G. Gatell 3 Artesa-Ponts 5 Agramunt G. Gatell 1 At. Segre 1 AEM 3 Agramunt G. Gatell 0

Pre-Benjamí B Agramunt G. Gatell Tàrrega Agramunt G. Gatell Bellpuig

1 3 5 1

Bellpuig Agramunt G. Gatell Rialp Agramunt G. Gatell

7 6 3 7

(Aquestes categories no disposen de classificació). ■

DESEMBRE de 2005

sió

55


ESPORTS

BÀSQUET AGRAMUNT CLUB

Resultats dels equips del BAC er primer cop en molt de temps el balanç general de victòries és superior al de derrotes, catorze a dotze, això vol dir dues coses: O que els rivals eren fàcils o bé que es comencen a veure els fruits del treball setmanal. Ens inclinem per la segona, la qual cosa no es extrapolable per igual a tots els equips.

P

SÈNIOR MASCULÍ Resultats del mes de novembre: C.B. CERVERA BAC AGRAMUNT C.E.B. PALLEJÀ “A” BAC AGRAMUNT

CLASSIFICACIÓ

85 81 76 90

BAC AGRAMUNT C.B. IGUALADA “B” BAC AGRAMUNT C.B. SANT BOI “B”

70 76 54 70

9

2

7

0

360

498

11

C.B. CERVERA

9

2

7

0

393

523

11

C.B. ANDORRA

8

3

5

0

383

424

11

MARISTES MONTSERRAT

8

1

7

0

275

384

9

La victòria en el “derbi” els ha donat ales per guanyar els tres partits consecutius a casa. Potser el partit que va tenir més disputat va ser contra les andorranes, aquelles que ens van guanyar la final cadet. Bé, la complicació va venir perquè van tenir por a guanyar de forma clara, ja que a inicis de l’últim quart la diferència era de 20 punts.

JÚNIOR MASCULÍ

J

G

P

NP

TF

TC

PTS

FINQUES OLESA

11

9

2

0

842

661

20

C.E.B. PALLEJÀ “A”

11

8

3

0

746

697

19

Resultats del mes de novembre: 12/11/05 12/11/05 20/11/05 27/11/05

BAC AGRAMUNT BAC AGRAMUNT C.B. ALPICAT “A” BAC AGRAMUNT

64 92 69 74

PEÑA FRAGATINA C.B. BELL-LLOC BAC AGRAMUNT C.B. MOLLERUSSA “A”

58 26 67 88

SPAI RECOVER SÚRIA “B”

11

7

4

0

854

469

18

DEVELOP TREMP

11

7

4

0

839

813

18

C.B. CERVERA

11

7

4

0

833

790

18

CLASSIFICACIÓ

J

G

P

NP

TF

TC

17

C.B. MOLLERUSSA “A”

8

8

0

0

751

399

16

8

5

3

0

596

534

13

ASFE SANT FRUTÓS “B”

11

6

5

0

757

754

PTS

CENG ARTESA DE SEGRE

11

6

5

0

701

734

17

C.B. ALPICAT “A”

C.B. ESPARREGUERA “B”

11

6

5

0

907

890

17

BAC AGRAMUNT

8

4

4

0

563

472

12

16

PEÑA FRAGATINA

8

2

6

0

523

778

10

C.B. BELL-LLOC

8

0

8

0

555

805

9

C.B. IGUALADA “B”

11

5

6

0

824

807

C.B. VILADECANS “B”

11

5

6

0

662

685

16

C.B. VILATORRADA

11

4

7

0

755

840

15

SEDIS PIRENAICA XXI

11

4

7

0

687

715

15

BAC AGRAMUNT

10

4

6

0

714

762

14

BÀSQUET BERGA

10

4

6

0

689

708

14

C.B. SANT BOI “B”

11

3

8

0

727

782

14

MARTINENC BÀSQUET

9

1

8

0

521

651

10

El sènior continua fort a casa, la qual cosa, ens pot donar una certa esperança de mantenir la categoria. Si arrodoníssim aquesta fortalesa a casa amb algun partit guanyat a cap contrari, ens donaria la confiança necessària per realitzar una campionat molt digne.

Els júniors han complert, i disputaran la repesca dels millors tercers, per estar en el grup dels que lluitaran per guanyar el títol de campió. Si haguessin guanyat a camp de l’Alpicat s’haurien classificat directament, però un triple als últims segons els va abocar a la pròrroga on no van estar encertats en els tirs lliures.

CADET FEMENÍ Resultats del mes de novembre: 06/11/05 BAC AGRAMUNT 70 12/11/05 C.B. TREMP 46 26/11/05 C.B. LLEIDA “B” 73

C.B. BELLPUIG 25 BAC AGRAMUNT 29 BAC AGRAMUNT 22

JÚNIOR FEMENÍ

CLASSIFICACIÓ

J

G

P

NP

TF

TC

PTS

Resultats del mes de novembre:

C.B. LLEIDA “B”

8

8

0

0

534

133

16

C.B. TREMP

8

5

3

0

382

357

13

C.B. SECÀ SANT PERE

7

4

3

0

272

295

11

BAC AGRAMUNT

8

2

6

0

306

391

10

C.B. BELLPUIG

7

0

7

0

128

446

7

06/11/05 20/11/05 27/11/05

BAC AGRAMUNT 72 BAC AGRAMUNT 65 BAC AGRAMUNT 57

CENG ARTESA DE SEGRE 38 B.C. ANDORRA 51 C.B. CERVERA 37

CLASSIFICACIÓ

J

G

P

NP

TF

TC

PTS

C.B. LLEIDA “B”

8

8

0

0

578

297

16

C.B. SECÀ SANT PERE

8

6

2

0

486

369

14 13

C.B. TORREGROSSA

8

5

3

0

447

365

C.B. BELLVÍS

8

5

3

0

392

360

13

BAC AGRAMUNT

8

5

3

0

410

354

13

CENG ARTESA DE SEGRE

8

4

4

0

355

505

12

Un cop acabada la primera fase, si es mira la classificació, es pot deduir que no s’han complert les bones sensacions que a principis de temporada es preveien. Ara cal afrontar la segona volta amb potser les mateixes adversàries i les més fluixes del grup de més nivell. Esperem que a poc a poc vagin millorant en el seu joc. DESEMBRE de 2005

sió

57

05/11/05 12/11/05 20/11/05 26/11/05

C.B. PARDINYES


ESPORTS

BÀSQUET AGRAMUNT CLUB

Resultats del mes de novembre: 06/11/05 13/11/05 19/11/05 27/11/05

C.B. PARDINYES “B” BAC AGRAMUNT BAC AGRAMUNT BAC AGRAMUNT

56 50 48 58

BAC AGRAMUNT C.B. ALMACELLES C.B. BELLVÍS SÍCORIS VERMELL

57 52 83 82

CLASSIFICACIÓ

J

G

P

NP

TF

TC

PTS

C.B. ALMACELLES

8

8

0

0

457

378

16 13

C.B. BELLVÍS

8

5

3

0

486

417

C.B. PARDINYES “B”

8

3

5

0

439

439

11

SÍCORIS VERMELL

8

2

6

0

430

473

10

BAC AGRAMUNT

8

2

6

0

417

522

10

Totes les bones sensacions que en la crònica del mes anterior comentàvem, se n'han anat en orris a partir de l’excel·lent victòria contra el Pardinyes i de la derrota in extremis enfront l’Almacelles. Sembla que guanyar no els ha motivat a seguir entrenant a tope i d’aquí les dues estrepitoses derrotes finals que els han condemnat a la darrera posició. Esperem que canviïn el xip en la segona volta.

BAC

CADET MASCULÍ

Presentació de l’equip. Drets: Mere Farreny, Gerard Miralles, Joan Cama, Albert Miralles, Adrià Sanz, Xavier Fitó. Asseguts: Andrés Vadillo, Felipe Duque, Miquel Guixé, Oriol Farràs, Arnau Tallaví i Oriol Padullés. Absents: Pau Rovira i Arnau Ortiz.

UNIPREUS LLEIDA “B”

6

3

3

0

236

278

9

PRE-INFANTIL MASCULÍ

BAC AGRAMUNT

6

2

4

0

188

298

8

Resultats del mes de novembre:

C.B. CERVERA “A”

5

2

3

0

182

225

7

C.B. ALTA RIBAGORÇA

5

0

5

0

116

236

5

06/11/05 13/11/05 20/11/05 27/11/05

C.B. ALTA RIBAGORÇA BAC AGRAMUNT BAC AGRAMUNT BAC AGRAMUNT

CLASSIFICACIÓ

22 87 53 42

BAC AGRAMUNT C.B. CERVERA LLEIDA BÀSQUET 3 B.C. ANDORRA

56 46 33 50

J

G

P

NP

TF

TC

LLEIDA BÀSQUET 1

10

10

0

0

661

196

PTS 20

B.C. ANDORRA

10

8

2

0

503

358

18

BAC AGRAMUNT

10

6

4

0

537

482

16

C.B. ALTA RIBAGORÇA

10

3

7

0

340

499

13

C.B. CERVERA

10

2

8

0

340

538

12

LLEIDA BÀSQUET 3

10

1

9

0

234

542

11

Quasi!! Per poc no es classifiquen per la final four preinfantil. Aquest equip cada cop està creixent més, tant individualment com col·lectivament. Aquesta segona volta jugaran amb nois un any més grans; ja veurem com s’adapten. Aquesta adaptació dependrà del nivell del grup que els toqui.

MINI MASCULÍ Resultats del mes de novembre: 06/11/05 13/11/05 20/11/05 27/11/05

BAC AGRAMUNT C.B. ALTA RIBAGORÇA BAC AGRAMUNT UNIPREUS LLEIDA “B”

3 35 38 38

B.C. PRINCIPAT BAC AGRAMUNT PEÑA FRAGATINA “B” BAC AGRAMUNT

54 41 44 52

CLASSIFICACIÓ

J

G

P

NP

TF

TC

PTS

B.C. PRINCIPAT

6

6

0

0

331

28

12

PEÑA FRAGATINA “B”

6

4

2

0

226

267

10

CEP VALLFOGONA

6

3

3

0

295

242

9

Sorpresa grata dels nostres petits, que exceptuant els del Principat, han estat molt posats en els altres tres partits, a part de les dues victòries foranes, amb la Peña, si no haguessin tingut un cinquè quart pèssim també haurien guanyat.

NOTÍCIES DE L’ESCOLA El passat diumenge 27 de novembre es van disputar les segones trobades tancades de l’escola a Cervera, on van debutar els més petits. No sabem si van fer moltes cistelles, però el que és córrer darrera la pilota sí que ho van fer. Els pre-mini, que són poquets, van poder ser cinc per jugar els dos partits.

ALTRES NOTÍCIES Si no hi ha res de nou, el proper diumenge 7 de gener de l’any vinent, celebrarem la tradicional festa del bàsquet, la cinquena. Les activitats seran més o menys les mateixes que cada any: xerrades esportives al matí, partits entre pares i fills, partit de veterans, diversos concursos i sopar final de festa. On sortejarem dos caps de setmana per dues persones entre les famílies sòcies del bàsquet i els altres socis, a part de l’amic invisible i diferents sorteigs durant el sopar. Des d’aquí volem desitjar a tots els agramuntins que passin unes bones festes de Nadal i que el 2006 els sigui propici. Esperant que els dissabtes i els diumenges del 2006 us recordeu que al pavelló es juga a bàsquet. ■ DESEMBRE de 2005

sió

59


ESPORTS

CLUB BITLLES SIÓ D'AGRAMUNT

Campionat de bitlles catalanes ❚ Ramon Joval

l nostre club ha començat la temporada 2005-06 del campionat de Bitlles Catalanes. Al nostre grup hi participem: Club Bitlles Sió d'Agramunt, Los del Huerto (Cervera), Montgai, La Fuliola, L’Eral, Els Plans de Sió, La Guàrdia,

E

Cabanabona, Tàrrega, Ivars B, Mas Duran (Cervera) i Bellpuig C. Els primers resultats no han estat el satisfactoris que hauríem desitjat. De set partits disputats, n’hem guanyant tan sols dos, n’hem empatat un i la resta els hem perdut. Val a dir, però, que les puntuacions han estat molt altes. Llevat d’un, a la resta de partits hem superat els cinc-cents punts.

Els resultats han estat els següents: Sió d’Agramunt 538 - St. Jaume Bellpuig 506 La Fuliola 537 - Sió d’Agramunt 514 Sió d’Agramunt 561 - Tàrrega 473 Mas Duran 518 - Sió d’Agramunt 508 Cabanabona 526 - Sió d’Agramunt 507 Sió d’Agramunt 482 - L’Eral (Cubells) 518 Montgai 529 - Sió d’Agramunt 529

Amb aquests resultats la classificació queda de la següent manera:

CLUB BITLLES

Equips Del Huerto Montgai La Fuliola L’Eral Els Plans de Sió La Guàrdia Cabanabona Tàrrega Sió d’Agramunt Ivars B Mas Duran Bellpuig C

Components del Club de Bitlles Sió d'Agramunt.

J 7 7 7 7 7 7 6 6 7 6 7 6

G 5 5 5 4 4 3 3 3 2 2 2 0

E 1 1 0 0 0 0 0 0 1 1 0 0

P 1 1 2 3 3 4 3 3 4 3 5 6

PTS 11 11 10 8 8 6 6 6 5 5 4 0

Com dèiem al començament, els resultats han estat força alts i en situacions normals es guanyen partits. No obstant, cal dir que els contraris també juguen i en aquesta ocasió ens han superat. Esperem que no sigui sempre així i puguem situar-nos millor a la classificació. ■

DESEMBRE de 2005

sió

61


GRUPS POLÍTICS

Un Estatut anticatalà ❚ Grup local d'Agramunt del Partit Popular de Catalunya

L

a societat catalana (excepte alguns mitjans de comunicació i la majoria de partits polítics) sap que l’Espanya d’avui no és la mateixa que la del 1978. Els catalans ho sabem perquè gràcies al nostre esforç, a la nostra dedicació i a la nostra ambició, hem contribuït a definir i dibuixar l'Espanya plural i moderna d’avui. Sens dubte, alguns creuen que per mantenir viu l’anomenat catalanisme polític és necessari crear nous conflictes, escenificar perjudicis imaginaris i inventar noves reivindicacions que sempre van més enllà pel sol fet d’anar més enllà. Alguns creuen que aquest procés de tensió permanent, de debats imaginaris i d'exaltació de sentiments és imprescindible per mantenir el recolzament electoral. Allà tenim l’impresentable conseller de comerç parlant de “Guerra Civil” si no s’aprovava l’estatut o a Carod o Duran Lleida parlant “d’atac contra Catalunya” si el text es modificava en el Congrés dels Diputats. El veritable catalanisme polític, és el que aposta pel futur i la modernitat, el que defensa la nostra identitat com un esperit obert i integrador. El catalanis-

me polític només serà útil a la societat mentre sigui un referent de modernització de Catalunya i d’Espanya. Ningú no dubta que Jordi Pujol ha liderat en els últims vint-i-tres anys un moviment polític que ha aconseguit, amb el suport i el treball de tots, el reconeixement de la nostra identitat, de la nostra cultura, de la nostra llengua. Un reconeixement necessari després de quaranta anys de dictadura però que avui, vint-i-tres anys després d’haver recuperat la democràcia i les nostres institucions d’autogovern sona a antic i obsolet. Avui no podem seguir veient enemics externs als que culpar de tots els mals. Per desgràcia, en aquests anys de democràcia no s’ha aprofitat a fons la nostra capacitat d’autogovern, ni les possibilitats que ens ofereix el context econòmic mundial. Des del govern de la Generalitat, però també des de l’oposició, s’ha adoptat per un discurs de reivindicació permanent, del greuge comparatiu, com si res no hagués canviat en els vint-i-tres anys. Només des d'aquesta perspectiva pot explicar-se que el Parlament de Catalunya hagi aprovat un Estatut com el que s’ha aprovat. Per això, davant el desafiament nacionalista que estan plantejant el tripartit i CiU, hem de recuperar el discurs de les possibilitats i de les oportunitats

i tornar a la societat catalana la confiança en ella mateixa. Tenim els instruments per a fer-ho. La constitució ha estat i és fruit de l’esforç col·lectiu de tots el espanyols, com l’estatut ho ha estat, fins ara, de tots els catalans. Ara que la majoria de les forces polítiques catalanes s’han apuntat a la ruptura de l’actual marc jurídic, que tanta estabilitat i llibertat ens ha donat, hem de reconèixer que gràcies a la constitució i a l’estatut i a l’esforç de tots, Espanya avui es un país modern, lliure, amb pes en el concert internacional i amb capacitat per generar riquesa, progrés i benestar per tots els ciutadans. És una constitució i un estatut de tots. Convertir aquest textos en un simple objecte polític dels uns contra els altres ha estat un greu error que podria tornar-nos –si la comissió constitucional del congrés no ho impedeix– als pitjors moments de la nostra història. L’estatut d’autonomia de Catalunya, encara vigent, l’aprovat el 1979, es patrimoni de tots i la seva reforma no hauria d’haver estat utilitzada com un instrument electoral per a posar Maragall com a president de la Generalitat. Des del Partit Popular de Catalunya d'Agramunt volem desitjar a tots els agramuntins/ines un bon Nadal i un bon any nou, i celebrar-ho, com cada any, amb un bon cava català!! ■

DESEMBRE AGOST de 2005

sió sió 63


GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS

Un present i un futur prometedor per Agramunt Diuen que quan un lloc agrada aquell que l'ha visitat, hi torna. Doncs bé, aquesta expressió es pot aplicar perfectament a la nostra vila. Agramunt ha augmentat les seves visites turístiques en un quaranta per cent durant els últims dos any i mig. Aquesta ratio no és pas fruit de l'atzar sinó ben al contrari. ❚ Agrupació local del PSC

'equip de govern actual ha sabut aplicar una política d'innovació de la vila respectant alhora el medi que l'envolta. Una millor coordinació de la neteja municipal combinada amb un major respecte de la zona verda i de lleure, han fet que el nostre paratge natural sigui dels millors de les nostres contrades. L'agrupació local del PSC encoratja a continuar treballant en aquesta línia fent pinya en l'ordenació municipal i participant de manera constructiva en l'organització del futur motor de la Ribera del Sió. És en aquesta direcció que actualment es mou la nostra agrupació local. El proppassat mes de novembre diversos delegats agramuntins vàrem assistir a la Conferència Nacional de Benestar Social del PSC. Van ser unes jornades dures però intenses quant a possibles actuacions destinades a satisfer l'interès públic municipal. En aquest esdeveniment, entre d'altres coses, varen establir-se les bases del futur municipal. Més inversió en sanitat, la qual s'ha concretat en l'ampliació del personal mèdic del CAP d'Agramunt. Una major despesa en atenció i integració de la immigració, que segons ens consta és un dels molts eixos vertebradors de la regidoria de benestar social. Només cal que repassem els cursos d'iniciació a la llengua catalana o les festes d'immersió social per copsar que s'està portant a terme una tasca més que

L

positiva al respecte. També es va aprovar una petició de major finançament en infraestructures al govern de la Generalitat, que esperem que es concreti amb una millora de les vies de comunicació tal com carreteres o línies d'autobús. En aquest sentit, veient el pressupost de la Generalitat per l'any 2006, ens donem per satisfets en l'ànim d'impulsar polítiques progressistes i d'ampliació de l'estat del benestar. Així doncs es fa palès que l’agrupació local del PSC col·labora de manera activa, sempre en la seva justa mesura, en el procés de modernització de les contrades lleidatanes i així ho continuarà fent en un futur pròxim. L’horitzó que es divisa és força engrescador i més després que el noranta per cent del Parlament català aprovés l’Estatut més municipalista de la nostra història. En aquest text estatutari es reconeix l'important paper institucional dels ajuntaments i es reivindica una major autonomia financera que, tal i com ja hem dit diverses vegades, ens permeti una major despesa en la millora del dia a dia dels agramuntins. I parlant de millores és just que es reconeguin les diverses iniciatives de l’equip de govern respecte a la reforma i modernització de les piscines municipals. En aquest sentit destaquem la valentia en tirar endavant aquest projecte, molt menystingut pels governs anteriors i el desig que la remodelació suposi un avenç en les infraestructures i serveis municipals. Creiem que ja era hora d'innovar un servei comunal tan emprat en l’època

estiuenca com és el de les piscines. I també creiem que és digne de menció la gestió del consistori en la rebaixa substancial del preu de l’aigua per a usos ramaders-agrícoles. És així com es procura pel bé dels nostres conciutadans i no realitzant bustiades populars demagògiques que l'únic que pretenen és blasmar injustament el govern municipal i confondre l'opinió ciutadana. Esperem que amb actuacions tan àgils i tan eficients com aquesta els crítics amb la concessió de l'aigua se sumin a l'acord en bé del conjunt dels agramuntins. Per acabar volem aprofitar per donar l'enhorabona a tots aquells que van fer possible el debat de l'Estatut a Ràdio Sió. És una gran iniciativa que es puguin debatre en aquests fòrums temes de gran transcendència com aquest, que comporten una major implicació i participació dels joves en el món polític local. Desitgem que els més joves contribueixin amb les seves aportacions per millorar dia a dia allò que ens envolta. Així tots junts podrem debatre, treballar i actuar amb el suficient consens per enfortir el projecte progressista ja iniciat. Jove progressista i amb ganes de dedicar el millor per Agramunt, el socialisme et crida i et dóna l'oportunitat de fer-ho realitat. Ara, junts podem! Ens acomiadament fins l'any 2006 tot desitjant-vos molt bones festes i un pròsper any nou. Que el proper any continuï essent un any de consolidació de la nostra vila, una altre any ■ de millora per Agramunt. DESEMBRE AGOST de 2005

sió sió 65


GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS

Pla d'Ordenació d'Urbanisme Municipal ❚ La veu del grup CiU a Agramunt

ns alegrem molt per tots els grangers i ramaders de la població perquè se’ls ha baixat un 30% la tarifa de l’aigua, però hauríem estat molt més contents si la baixada de l’aigua hagués estat general per a tothom. Els restauradors i els comerciants també gasten molta aigua i en l’ús domèstic, són tots els ciutadans, els afectats. Ens tornem a reafirmar que a l'hora de pujar-la l’any passat, per l’empresa Cassa, sí que els va resultar molt fàcil i si ara s’ha lluitat per aconseguir baixar la tarifa, per tantes pressions, ens ratifiquem, encara més, que no s’havia d’haver permès aquella puja tan gran. Continuem pensant que va ser un gran gol que l’empresa va marcar a l’equip de govern i, en trobar-se atrapats, ens el van colar a nosaltres.

E

Al regidor de Medi Ambient Regidor de Medi Ambient, tanta valentia com va dir en el passat Ple, que ha demostrat l’equip de govern actual, com fins ara no n’hi havia hagut mai cap, pel fet d’aprovar una ordenança reguladora de l’emplaçament de les mesures correctores a disposar en les activitats ramaderes del terme municipal d’Agramunt, pensem que aquestes valenties s’haurien de demostrar amb altres actuacions. L’única sensació que ens va donar fent aquestes afirmacions, fou que més que valentia, vam percebre molta prepotència, ves per on! Aprovar aquesta ordenança està molt bé per alguns conceptes, però n’hi ha d’altres que de ben segur, tampoc no compartiran molts agricultors i rama-

Continuem pensant que la puja de l'aigua va ser un gran gol que l’empresa va marcar a l’equip de govern i, en trobar-se atrapats, ens el van colar a nosaltres. ders de la zona, com és l’obligació de colgar els purins. S’hauria d’estudiar millor aquesta ordenança tenint en compte el punt de vista dels agricultors i canviar alguns punts, tal i com va manifestar el nostre grup.

POUM Sembla ser que el Pla d’Ordenació d’Urbanisme Municipal el POUM, tardarà dies en aprovar-se. Som conscients que la seva elaboració és molt complicada, però sembla que de moment, van fent modificacions de normes subsidiàries que endarrereix més els tràmits del POUM, o potser hi ha algun i que altre interès?, de ben segur que algú en sap la resposta. El cas és la present modificació puntual que correspon a totes les zones delimitades dins el sòl urbà i qualificades com a I.3. Illes Industrials mixtes i que es va aprovar en el passat Ple del mes de novembre. Aquesta modificació permetrà que en les plantes soterrànies, on només es podia construir el 70%, ara es permetrà edificar el 100%; és a dir, que segons l’equip de govern serà una gran millora pel tema de l’aparcament, perquè es podran construirx més pàrquings en els edificis. El nostre grup pensa que quan es fan unes modificacions d’aquest tipus es podria haver estudiat la pos-

sibilitat de fer-ho en altres zones de característiques semblants com les denominades I.2. Per altra banda reconeixem, evidentment, que és una millora per al poble, però sobretot, per als propietaris de les zones afectades, i ens preguntem, si alguns d’aquests propietaris no fossin els qui són, també s’hauria fet aquest canvi de normes subsidiàries, abans d’acabar el POUM? Quina compensació es donarà per l’augment d’edificabilitat? Podríem dir que aquesta és la pregunta del milió!

Zona pont del Sió Una altra modificació puntual de les normes és la que desencallarà la urbanització i millora de la zona del pont del Sió i la passarel·la de l’Av. Catalunya i C. Santa Esperança. Estaria bé conèixer els tractes que ha fet l’equip de govern i com quedarà la propietat de l’ajuntament que s’havia de retornar al 2008 i que va portar a l’ajuntament al jutjat amb molt interès per algun dels grups de l’actual equip de govern. Com és que només plegar l’arquitecte ens dediquem a fer canvis puntuals de les normes subsidiàries, quan fins ara no se’n permetia cap perquè s’havia d’esperar l’aprovació del POUM? Des que l’Àrea d’Urbanisme ha canviat del regidor a l’alcalde, s’agiliten els tràmits de manera molt curiosa. Quan el número d’aquesta revista haurà sortit, segurament estarem molt a prop de les festes nadalenques, només ens cal desitjar-vos salut i pau i que en pugueu gaudir força envoltats dels qui més estimeu. Bones Festes i fins l’any vinent! DESEMBRE AGOST de 2005

sió sió 67


REGIDORIES MUNICIPALS

Diu molt de vosaltres

Agramunt ha d'estar al mapa de Catalunya ❚ Àngel Jubete Comenge

❚ Teresa Añé

Tinent d'alcalde

Regidora de Benestar

ls dies 4, 6 i 8 de desembre l’Associació de dones de l’Esbarjo van presentar al públic una Escala en hi-fi per recollir diners per la Marató de TV3 que aquest any destinava els recursos obtinguts a les malalties del sistema nerviós. L’Associació de dones ha dut a terme la VII edició de l’espectacle que organitza el mes de desembre per recaptar fons per la televisió de Catalunya. La Junta de l’Associació és molt activa per organitzar activitats durant l’any amb les sòcies de l’entitat i molt col·laboradora amb les activitats que s’organitzen a Agramunt. Sempre estan disposades a donar un cop de mà per fer una xocolatada en una festa popular, una sardinada en una sortida a peu, o qualsevol altra activitat que es proposi per la comunitat agramuntina. Són dones entregades a l’entitat que treballen pels altres amb bon humor i sense escatimar esforços. Gràcies a elles s’ha pogut dur a terme un projecte d’integració per a dones immigrants, fent de monitores de tallers pràctics per a les joves estrangeres. La majoria són mestresses de casa que tenen els fills grans i disposen de temps per ajudar els altres, alhora que gaudeixen amb els assajos, les castanyades, la coca de Sant Joan i totes les altres celebracions que preparen amb la mateixa cura que paren la taula de Nadal a casa seva. Des d’aquí rebeu una felicitació per l’èxit d’aquesta edició en la qual novament heu omplert tres dies el Casal i també per l’exemple que doneu de generositat a les generacions que segueixen. ■

E

a poques setmanes, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va anunciar el que Agramunt feia temps que reclamava: l’actual eix viari que uneix l’Eix Transversal des de Cervera amb Agramunt i Balaguer cap a la Vall d’Aran, deixarà de ser una carretera local per passar a ser comarcal. A més d’aquesta iniciativa, també ens afavorirà molt la nova política viària cap als Pallars amb la millora de Comiols, que donarà importància a la via Cervera-Agramunt-Artesa-Tremp. I això és el que ens convé, formar part de tots aquests eixos de comunicació terrestre per millorar els desplaçaments actuals de la nostra població i millorar la comunicació cap a la nostra vila. Aquestes millores han de ser una bona notícia, primer, pel nostre benefici individual i, en segon lloc, com un valor afegit al teixit industrial i comercial d’Agramunt. Necessitem iniciatives com aquestes des de la Generalitat, després de 24 anys sense que Agramunt hagi format part dels eixos viaris. Quantes vegades ens hem queixat perquè ens sentim oblidats en les inversions del govern per millorar les xarxes viàries del nostre entorn? I que no figuràvem en els cartells de les carreteres? Doncs, ara és el moment de reivindicar més iniciatives en aquest sentit. Cal insistir en la construcció d’una variant i en la senyalització de tota la carretera principal d’Agramunt amb semàfors i senyals per reduir la velocitat. Agramunt està millorant una de les seves entrades, la provinent de Cervera i properament serà la de Tàrrega. Aquestes millores representen modernitat i una població activa; amb un ordre, un mètode i una planificació que no són una improvisació. Per Agramunt, les comunicacions són vitals i han de ser sinònim de progrés; progrés individual i col·lectiu. ■

F

Per a subscripcions i anuncis de la revista, us podeu adreçar a Pilar Figuera - Tel. 973 39 20 42

DESEMBRE de 2005

sió

69


REGIDORIES MUNICIPALS

Primer conveni col·lectiu dels treballadors de l'Ajuntament

L'equip de govern ha estat absolt de la denúncia per injúries que va presentar el funcionari públic, Jordi Martí Gasull

❚ Equip de Govern municipal ❚ Equip de Govern

n el Plenari de la sessió ordinària del passat mes de novembre es va aprovar l’acord de les condicions de treball del personal laboral i funcionari de l’Ajuntament d’Agramunt.

E

En la Mesa de negociació hi estaven representats els treballadors i la Corporació. Es va elaborar un conveni adaptat a les necessitats dels treballadors i a l’ens públic. Es va arribar a un consens satisfactori per ambdues parts. Les sessions de treball van comptar amb l’assessorament d’un tècnic del sindicat de CCOO que facilitava les indicacions legals del Reglament de treball de l’Administració. Amb aquest acord o conveni el que es pretén es deixar constància per escrit de les condicions de treball del personal funcionari i laboral de tot l’Ajuntament: serveis municipals, biblioteca, residència Mas Vell, Patronat d’Esports, Llar d’Infants, deixalleria, escola de música, policia local i oficines. Els treballadors de l’Ajuntament gaudeixen per primera vegada a la història d’un marc legal de treball com tenen la resta de treballadors.

’Audiència Provincial de Lleida ha absolt l’equip de govern municipal de les acusacions d’injúries que es van presentar al judici de faltes, que va tenir lloc el mes de juny al Jutjat de primera instància de Balaguer.

L

La conclusió de la sentència s’ha basat en la consideració, per part de l’estament judicial, que el Dret Penal s’ha de basar en certeses i no en suposicions. El jutge de l’Audiència de Lleida ha considerat que les afirmacions utilitzades com a prova en el judici “són molt generals, indeterminades i susceptibles de diverses interpretacions”. El judici es va dur a terme després que el jutge de Balaguer proposés a les dues parts arribar a la conciliació en una entesa de bona voluntat. L’Ajuntament va acceptar l’oferiment i el Sr. Martí Gasull s’hi va oposar enèrgicament. Per tant, el judici es va celebrar i finalment l’Audiència Provincial va fixar l’absolució dels vuit responsables municipals del pacte de govern. Els grups d’ERC i PSC confiem en la justícia i acatarem ■ sempre el que aquesta determini.

Es va acordar l’aprovació del conveni col·lectiu amb els vots favorables d’ERC i del PSC. El grup de CiU es va abstenir al·legant que no havia disposat de temps suficient per estudiar la proposta tot i haver passat una setmana des de la celebració de la Comissió Informativa Permanent on es va presentar la proposta. Aquesta abstenció va sorprendre enormement l’equip de govern ja que en tots els ajuntaments els convenis s’aproven per unanimitat i a més essent el primer conveni existent. La plantilla dels treballadors, unànimement i per decisió pròpia, van assistir al plenari del dia 24 de novembre per celebrar l’aprovació de la regulació de les seves condicions laborals. ■ DESEMBRE de 2005

sió

71


L'AJUNTAMENT INFORMA

PLE, 27-10-2005 MODIFICACIÓ DE LES ORDENANCES FISCALS 2006

S’acordà aprovar provisionalment la modificació de les ordenances fiscals reguladores dels tributs següents: ORDENANÇA REGULADORA DELS PREUS PÚBLICS - Preu públic pels serveis de la Festa Major

1.- ¼ de pàgina al llibret de la Festa Major .......27,98 € 2.- ½ pàgina al llibret de la Festa Major ............ 41,97 € 3.- 1 pàgina al llibret de la Festa Major .............83,96 € 4.- Contraportada al llibret de la Festa Major .. 116,44 € TAXA PER LA LLICÈNCIA D’AUTOTAXIS I ALTRES VEHICLES DE LLOGUER

1.- Concessió i expedició de llicències, classe única ................................................... 31,87 € 2.- Autorització per a la transmissió de llicències, classe única ................................................... 31,87 € 3.- Substitució de vehicles, classe única ............. 31,87 € TAXA PER LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES

Tarifes: a) Expedients d’obres majors .............................97,04 € b) Expedients d’obres menors > de 1.202,02 € de pressupost (E.M.) ......................................38,85 € c) Expedients d’obres menors < de 1.202,02 € de pressupost (E.M.) ......................................22,65 € d) Canvi de titular de la llicència urbanística ......30,40 € e) Modificació de la llicència urbanística concedida .......................................................30,40 € f) Pròrroga de la llicència urbanística concedida 30,40 € g) Expedient de declaració de ruïna .................129,38 € h) Expedients de llicència urbanística de parcel·lació...............................................30,40 € i) Expedient de llicència de primera utilització....69,97 € j) Certificat d’aprofitament urbanístic .................36,03 € k) Certificat de compatibilitat urbanística............. 7,21 € l) Per la placa d’obres quan calgui per a la seva senyalització, obra major ............................... 11,03 € m) Per la placa d’obres quan calgui per a la seva senyalització, obra menor ................. 6,46 €

c) Finques i locals que no estan exclusivament destinats a habitatge ...................................138,59 € La quota tributària que s’ha d’exigir per la prestació dels serveis de clavegueram no podrà ser inferior al mínim facturable per consum d’aigua al bimestre. A aquest efecte, s’aplicarà la tarifa següent: a) Habitatges ............................................ 7,21 €/anuals b) Finques i locals que no estan exclusivament destinats a habitatge ............................ 7,21 €/anuals IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES

La quota íntegra de l’impost serà el resultat d’aplicar a la base liquidable els tipus impositius següents: – Béns immobles de naturalesa urbana: .................. 0’81 – Béns immobles de naturalesa rústica:...................0’66 – Béns immobles de característiques especials: .......1’33 La quota líquida s’obtindrà minorant la quota íntegra amb l’import de les bonificacions que siguin d’aplicació. TAXA PER L’OBERTURA DE VALLS I RASES EN TERRENYS D’ÚS PÚBLIC LOCAL

A- Obertura de valls i rases en general: Es liquidarà el fet imposable amb la tarifa mínima equivalent a la llicència d’obres, l’import del dret per cada obertura serà de........................................................... 31,87 € Els Serveis Tècnics Municipals establiran la fiança a dipositar per metre lineal de via pública en què s’hagi d’actuar. B- Construcció de cambres subterrànies destinades a la instal·lació de serveis a la via pública: 1.- voreres pavimentades ................21,61 €/metre cúbic 2.- íd. no pavimentades ...................10,81 “ 3.- calçada pavimentada ................ 36,03 “ 4.- íd. no pavimentada ................... 18,01 “ TAXA PER LES ENTRADES DE VEHICLES A TRAVÉS DE LES VORERES I LES RESERVES DE VIA PÚBLICA PER A APARCAMENT EXCLUSIU, PARADA DE VEHICLES, CÀRREGA I DESCÀRREGA DE MERCADERIES DE QUALSEVOL MENA

Guals Permanents. Per placa de gual permanent per reserva d’espai públic d’entrada de vehicles: a - Fins a 3 metres lineals .............. 36,21 € b - Més de 3 metres lineals ............ 21,71 €/ml. o fracció

IMPOST SOBRE VEHICLES DE TRACCIÓ MECÀNICA 1’55

Les quotes del quadre de tarifes de l’impost fixat en l’article 96.1 de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals, s’incrementaran per l’aplicació sobre aquestes del coeficient de l'1’55. Aquest coeficient s’aplicarà fins i tot en el supòsit en què l’esmentat quadre sigui modificat per la Llei de pressupostos generals de l’Estat. TAXA DE CLAVEGUERAM

Drets de connexió a) Per cada habitatge unifamiliar .....................138,59 € b) Per cada pis unifamiliar ................................138,59 € 72

sió

DESEMBRE de 2005

TAXA PER PRESTACIÓ DEL SERVEI DE PISCINES, INSTAL·LACIONS ESPORTIVES I ALTRES SERVEIS SIMILARS

Piscines: 1.- Adults dia ....................................................... 4,00 € 2.- Menors de 3 a 17 anys, al dia ........................ 3,00 € 3.- Abonament temporada: – Adults .....................................................27,50 € – Menors de 3 a 17 anys ..........................18,00 € Les famílies nombroses a partir del tercer fill gaudiran d’una bonificació del 50% d’aquesta tarifa. 4.- Cursets de natació, per torn..........................38,00 €


L'AJUNTAMENT INFORMA

5.- Cursets de natació adults 20 sessions ..........49,00 € 6.- Carril lliure ...................................................... 5,50 € 7.- Cursets de natació gent gran ........................ 11,00 € 8.- Lloguer per dia hamaca .................................. 1,00 € Les persones que pateixin una discapacitat del 33%, gaudiran una bonificació del 50% de les tarifes esmentades. TAXA PER PRESTACIÓ DEL SERVEI DE BÀSCULA MUNICIPAL

Servei de repesat i medició: 1 - Fins a 15.000 Kg. ......................................0,80 €/Kg 2 - Més de 15.000 Kg. ...................................1,45 €/Kg IMPOST SOBRE OBRES I CONSTRUCCIONS

La quota de l’impost serà el resultant d’aplicar la base imposable al tipus de gravamen. El tipus de gravamen serà el 2’45 per cent. TAXA PER LA UTILITZACIÓ DE LA DEIXALLERIA MUNICIPAL

Les tarifes a aplicar són les següents: – residus vegetals de manteniment de zones verdes ................................................0,05 €/Kg – cartró ...........................................................0,05 €/Kg – pneumàtics i productes de cautxús ..............0,26 €/Kg – plàstic ..........................................................1,30 €/m3 – per runes ................................................12,97 €/tona

Conferència seguretat vial per la gent gran del cos de trànsit de la policia autonòmica a Cal Mas Vell.

LLICÈNCIES D'OBRES CARLES PENELLA TARRAGONA, per reformar una coberta i construir un terrat. Pl. Mercadal. NAVESMA, SL per construir dos naus industrials adossades sense ús específic. C. Noguera. STRABERES EMPRESARIAL, SL per enderrocar el conjunt d’edificacions existents. Av. Catalunya. AGUSTÍ CORRALES FONTOVA, per ampliar la planta sotacoberta i fer dos terrats. Ctra. Cervera. GRUPO CONSIST, SA per construir un dipòsit soterrat per recepció d’aigües residuals de la indústria. C. Tossal.

STRABERES EMPRESARIAL, SL per obrir una rasa per connectar la claveguera de l’edifici a la xarxa general. Ctra. Cervera. SERVI DEU, SL per ocupar la via pública amb materials d’obres. C. Horts - Av. Agustí Ros. JOAQUIM RIBALTA PAMPALONA, per reforçar els porxos frontals i laterals de la façana de l’habitatge i pavimentar el terra del porxo. C. Sabateria de Baix. MARIA ÀNGELS MARTÍN RANZ, per col·locar 2 planxes als laterals de la façana de l’establiment i pintar-les. C. Sabateria de Dalt. NAVESMA, SL per 2 drets de connexió a la xarxa de clavegueram. C. Noguera. CONSTRUCCIONS BLANCO-ROVIRA, SA per ocupar la via pública amb materials d’obres. Pl. Pou - C. Àngel Guimerà. MALLE CUBELLS, SL per 1 dret de connexió d’aigua provisional per obres a la xarxa general. C. Molí Vell. MALLE CUBELLS, SL per 4 drets de connexió a la xarxa general de clavegueram. C. Molí Vell. CONSTRUCCIONS BLANCO-ROVIRA, SA per ocupar la via pública amb materials d’obres. C. Sabateria de Baix. EMILIO GIL MARTÍN, per repicar i arrebossar les parets de l’escala i substituir dues escales malmeses de l’habitatge. C. Baixada del Mercadal. EMILIO GIL MARTÍN, per ocupar la via pública amb un contenidor. C. Baixada del Mercadal. ESTABLIMENTS ESA, SL per instal·lar dos lavabos al local. Ctra. Tàrrega. DOMINGO GOMEZ GIL - AMALIA BARBERO GALLEGO, per 1 dret de connexió d’aigua definitiva a la xarxa general. C. Àngel Guimerà. ANNA GALCERAN ASPAS, per enrajolar l’interior de la piscina i instal·lar depuradora. Urb. Verge del Socors. XAVIER BERNAUS ROCA, per col·locar una marquesina a la porta d’entrada a l’habitatge. Ctra. Cervera. CAPRABO, SA per substituir les plaques malmeses del sostre. Av. Jaume Mestres. CAPRABO, SA per ocupar la via pública amb un contenidor. Av. Jaume Mestres. JUAN LORENZO HERNÀNDEZ NÚÑEZ, per 1 dret de connexió d’aigua definitiva a la xarxa general. C. Convent. PERE RAMON BERTRAN CORTÉS, per canviar la canalera malmesa de la façana. C. Firal. MARIA ANTÒNIA TRASSERRA PUIG, per arranjar el balcó de la façana. Donzell. REPSOL BUTANO, SA per obrir una rasa per a la canalització del gas propà. C. Capella. MARIA CARME ALONSO GARCIA, per arranjar i pintar de color beige la façana de l’habitatge. C. Barretina. JOSEFA PLA TOMÀS, per canviar les teules malmeses de la teulada. C. Sindicat Agrícola. SERAFINA SERRA GAÑET, per pavimentar una part del terra del jardí. Puelles. RAMON COMA NAVES, per arranjar la rampa d’accés al garatge, pavimentar el terra jardí i treure un envà del rebedor per fer la sala més gran. C. Miranda. RAMON COMA NAVES, per ocupar la via pública amb materials per obres. C. Miranda. DESEMBRE de 2005

sió

73


ALMANAC

DESEMBRE de 2005

si贸

75


LLEURE

AMENITATS

Les 7 diferències ❚ per

Ricard Bertran

Els animals de corral van ser l'atracció dels més menuts en la darrera edició del Mercat de Nadal. La foto de l'esquerra és l’original, mentre que a la de la dreta s’han fet set modificacions. A veure si les trobeu! ❚ Coordina Rosa Maria Sera

SOPA DE LLETRES

PERFECCIONEM LA NOSTRA LLENGUA

En aquest embolic de lletres hi trobareu el nom de dotze sinònims que hi ha del mot EQUIVOCACIÓ. T R E C N E S E D N E I

P H O Q L D G E U C H T

M C E R Z A R M X E L N

O O J S R R P P S R C E

C I M F A E H S Z T F S

S S P D U B T E U E I A

E U A R V I R N T S M R

B F I T A R I Q V A D T

A N O X A M E L I D G N

D O L T B E J O A N L O

G C A D A I F I P S E C

Solució a la SOPA DE LLETRES, per P.R.:

Solució a les 7 diferències:

Solució a l'PERFECCIONEM LA NOSTRA LLENGUA 1) b, 2) a, 3) a, 4) a, 5) b, 6) b, 7) a, 8) a, 9) b, 10) a

E B F N U C F L R I B T

DESEMBRE de 2005

sió

77

Bescompte, confusió, contrasentit, desencert, dilema, dubte, errada, errata, error, espifiada, incertesa i lapsus.


LA FOTO

❚ Josep Bertran

Coincidint amb la celebració del cicle Fets per a no oblidar, en el marc de la recuperació de la memòria històrica, publiquem aquesta foto com a mostra d'algunes reminiscències físiques que encara queden a casa nostra de l'època franquista. Sortosament són llegats modestos, gairebé simbòlics, però no deixen de recordar-nos uns elements d'infausta memòria i presents durant molts anys com van ser el "yugo y las flechas". Plaques com aquesta encara se'n poden veure en habitatges de protecció oficial construïts durant la dictadura.

LA CALAISERA

78

sió

DESEMBRE de 2005

❚ Serafina Balasch


IMATGES D’AHIR i D’AVUI Josep Bertran

IMATGE D’AHIR: El mes passat els oferíem una imatge dels efectes dels bombardejos de la darrera Guerra Civil a la zona del carrer Castell, amb una fotografia inèdita. Aquest mes en publiquem una altra, també inèdita, sobre el mateix tema. L’indret afectat per les bombes feixistes és el de la plaça de l’Església, concretament els coberts amb la cruïlla Sant Joan fins al de la Germandat de la Sang de la que se’n veuen alguns edificis. Encara hi ha la font que es va retirar quan es renovà l’empedrat de la plaça que també és l’original amb alguns cups al mig.

IMATGE D’AVUI: El mateix indret, prop de 70 anys després.

DESEMBRE de 2005

sió

79



REVISTA SIÓ. Núm 502 - Any XLII - Desembre 2005