Page 1

la revista d’Agramunt i de la Ribera www.revistasio.info • redaccio@revistasio.info

Núm. 497 • Any XLII • Juliol 2005

El Museu Municipal s’obrí fa 25 anys Fa 60 anys la collita encara va ser més dolenta que la d’enguany

L’Institut Català del Sòl, INCASÒL, ha comprat el polígon industrial privat


Núm. 497 - Any XLII - Juliol 2005

ESTIMATS LECTORS ......................... 3

Societat ocellaire l'Estesa - Concurs de cant social de taula ........ 27

ACTUALITAT Fets del mes - La segona de tres ............................. - ZEPA ................................................. - Festes i celebracions......................... - La presó a Tàrrega ............................

OPINIÓ 5 5 7 7

Polígon industrial - Després de dos anys de polèmica, un nou polígon industrial es posa en marxa .......................................... 9 EL REPORTATGE - Museu Municipal: 25 anys ................ 13 - Francesc Domingo, un apassionat per les coses antigues...................... 17 - Recordem-ho .................................... 21

PORTADA:

ENTITATS

La portada d'aquest mes correspon a un fragment de l'obra de Josep Guinovart "Verdú, 2001". El quadre forma part de la trentena d'obres que s'exposen actualment a l'Espai en la segona exposició antològica del fons de la Fundació, que s'està oferint amb motiu del desè aniversari de la creació de l'Espai.

Penya Cloro - Esteve Soler ens parla del conflicte entre Israel i Palestina ....................... 23 Escola Municipal de Música - Activitats fi de curs ........................... 25

El celobert - Aquelles nits de Sant Joan ................ 29 Gent, fets, coses... - Oficis: batre a potes .......................... 31 Els lectors escriuen - Una reflexió a l'agramuntina negativa ........................................... 33 - L'acudit d'en Creus ........................... 33 Hi serem a temps? - L'Urgell tindrà una presó .................. 35 MEMÒRIES Agramunt en els dietaris personals de Lluís Pons - L'Agramunt de 1945 vist per Lluís Pons: l'any de la secada ................... 36 SOM A RIELLA Històries - Altres contes: El porc senglar ........... 41 COL·LABORACIONS LITERÀRIES

(Josep Bertran)

El conte - La piscina ......................................... 45 Coses de la vida - El Cisco i el Quimet ........................... 47 ESPORTS - Club Futbol Agramunt ....................... - Bàsquet Agramunt Club .................... - Club Handbol Agramunt ................... - Club de Bitlles Sió d'Agramunt ......... - Club Tennis Agramunt ......................

49 50 52 55 55

GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS - Presències al jutjat, el polígon i urbanitzacions ................................ 57

Ampli reportatge sobre el Museu Municipal que enguany compleix 25 anys

13

REGIDORIES MUNICIPALS - Regidoria de Benestar....................... 59 L’AJUNTAMENT INFORMA ................. 61 ALMANAC .......................................... 63 LLEURE - Amenitats ......................................... 65 LA FOTO ............................................ 66 LA CALAISERA ................................... 66

9 L'INCASÒL urbanitzarà els terrenys que ha adquirit perquè la nostra vila pugui disposar, finalment, de sòl industrial.

2

sió

JULIOL de 2005

IMATGES D'AHIR I D'AVUI ................. 67


( )

Estimats lectors...

l dia 16 de juliol va morir Ricard Vicens i Borges, “el Ricardo”, que va ser l’alcalde de la transició agramuntina i director oficial de la nostra revista durant aquest període. Se'l nomenà cap del Consistori el mes de novembre de 1975, encara que ja ho era de forma provisional des del 19 de juliol, substituint Josep Maria Inglés. El seu nomenament oficial coincidí amb la mort del general Franco i l’inici de la transició vers la democràcia. Abandonà el càrrec amb les eleccions municipals del mes d’abril de 1979.

E

Durant el seu mandat es van comprar els terrenys de les noves Escoles del Passeig, actualment seu de l’Escola Municipal de Música i altres entitats. També es canviaren les dates de la Festa Major. Tradicionalment s’havia celebrat el primer diumenge després del dia 8, festivitat de les Marededéus Trobades, i el dilluns i el dimarts següent. Es van fer un parell d’enquestes amb molt poca participació ciutadana, el 14%, amb uns resultats molt dispars. Es va decidir continuar amb el dia 8 com a referència, però s’avançà la festa al divendres i dissabte.

també va ser objecte de polèmica la construcció de la seva casa a la cruïlla del Control. Partits polítics, sindicats i entitats ho critiquen perquè creuen que hipoteca la futura millora d’aquest encreuament de carreteres. Durant el seu mandat el nostre Institut s’independitza del de Tàrrega. També es viu la polèmica sobre el futur de la Barretina. Ricard Vicens va participar en altres activitats públiques a Agramunt. Va ser primer president de la Penya Barça i a nivell empresarial va ser el primer, inicialment amb altres socis, a crear una indústria torronaire a partir del que sempre havia estat una activitat marginal i complementària. El Ricardo va ser un home que des dels diversos àmbits va treballar per Agramunt, amb més o menys encert, i que, políticament, li va tocar viure una època difícil per a tothom. Afectuosament, Bernat Jofre

També durant aquests anys l’Ajuntament intentà tirar endavant les primeres normes urbanístiques que no s’arribaren a aprovar. Durant la seva etapa com a alcalde

Agramunt, juliol 2005

CRÈDITS Redactors: Josep Bertran, Pasqual Castellà, Joan Pijuan, Antoni Ponsa, Joan Puig, Josep Rovira i Anna Santacreu. Col·laboradors: Serafina Balasch, Ramon Bernaus, Ricard Bertran, Jaume Cots, Ramon Creus, Montse Guerrero, Deudat Pont, Paulí Ribera i Rosa Maria Sera. Responsable pàgina web: Ramon Bernaus Vila. Edita: Col·lectiu de Redactors d'Agramunt Amb la col·laboració del departament de Cultura de la Generalitat, l'IEI de la Diputació de Lleida i l'Ajuntament d'Agramunt

Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal

( ) Premi Humbert Torres d'Òmnium Cultural 1988 ■ Premi "Tassis-Torrent" Dip. de Barcelona 1989 ■ Torronaire d'Honor 2004 Imprimeix: Impremta-Òfset Barnola - Dipòsit Legal: L-138-1964 Redacció i Administració: C/. Ensenyament, 17 - Apartat de Correus, 10 - 25310 Agramunt (Urgell) Subscripció anual: 28,50 € - Número solt: 2,60 € Per a subscripcions i anuncis: Pilar Figuera. Tel. 973 39 20 42 La redacció, manifesta la no obligació d'acceptar totes i cadascuna de les col·laboracions rebudes. Per altra banda, la publicació dels articles signats, no significa l'acceptació implícita del seu contingut per part de l'equip redactor. Es recorda que els treballs que enviïn els col·laboradors a SIÓ, han d'estar escrits a màquina, signats, amb l'adreça i el D.N.I.; si bé, es publicaran amb pseudònim, sempre que els autors ho vulguin. Es prega també, que no passin de foli i mig. Els escrits que arribin a SIÓ, perquè puguin sortir publicats en el mes de la data de la revista, han d'ésser presentats a la redacció (Apartat 10) abans del dia 25 del mes anterior.

JULIOL de 2005

sió 3


FETS DEL MES

JOSEP BERTRAN

ACTUALITAT

Josep Guinovart davant d'una de les obres més conegudes: "La Capella".

❚ Josep Bertran

La segona de tres un doble sentit, segons ell mateix ens explicà. Agramunt i el seu entorn com a espai de records i vivències i una segona com a element on tot germina i on tot retorna després de seguir el seu cicle vital.

ZEPA l nostre Ajuntament s’ha afegit a les reivindicacions que des de fa mesos fan altres consistoris, pagesos i la pròpia Comunitat de Regants del canal Segarra-Garrigues en contra del projecte de zones d’especial protecció de les aus estepàries, conegudes com a ZEPAS. Durant les darreres setmanes s’han fet mobilitzacions i s’han presentat moltes al·legacions al projecte de la Xarxa Natura 2000, que estipula que gairebé un terç de les terres del Segarra-Garrigues s’ha de quedar com a zona de protecció i com a màxim podrien tenir únicament un reg de suport.

E

JULIOL de 2005

sió 5

L

gramades i l’any vinent es farà la tercera. En aquesta, que es podrà veure fins el mes de juny de 2006, s’exposen una trentena d’obres amb el denominador comú de La Terra i amb

JOSEP BERTRAN

’Espai Guinovart va inaugurar, el diumenge 17 de juliol, la segona part de l’antologia d’obres que l'artista ha deixat com a fons de la Fundació. L’any passat es va fer la primera de les tres exposicions pro-


ACTUALITAT

FETS DEL MES

Festes i celebracions om és habitual des de fa anys, un grup de professionals del volant va organitzar la festivitat de Sant Cristòfol, patró dels conductors. L’acte més significatiu va ser la desfilada de vehicles i la seva benedicció. També ja són habituals a l’estiu les sessions de cinema a la fresca que organitza l’Ajuntament. Aquest any han incrementat la programació amb una sessió setmanal en lloc de la quinzenal. L’Agrupació Sardanista Barretina organitza les habituals ballades de sardanes els dies festius al vespre al Mercadal i els caps de setmana hi ha música electrònica enllaunada al Passeig. Els veïns de l’avinguda dels Esports van celebrar la seva festa de barris, el dia 16 de juliol, festivitat de la Mare de Déu del Carme, amb la programació habitual de jocs per a la mainada i ball a la nit.

JOSEP BERTRAN

C

Benedicció dels vehicles participants.

La presó de Tàrrega esprés de la polèmica sobre la intenció de la Generalitat de construir una presó a la Segarra, concretament al municipi d’Estaràs, prop d’on neix el riu Sió, finalment el lloc escollit ha estat el de la ciutat de Tàrrega. L’acceptació per part de l’equip de govern (AIPN-ERC-PSC) d’assumir l’equipament, va trobar l’oposició del grup de CiU, tant a nivell de la pròpia ciutat com del conjunt de la comarca de l’Urgell, tal com es va posar de manifest en el ple celebrat el dia 29 de juny. Els representants del PSC i ERC, Àngel Jubete i Joan Esteve van votar a favor de la presó, mentre que Josep M. Fernàndez, CiU, ho va fer en contra. Sembla que la ciutadania de Tàrrega està dividida, però les accions en contra han estat més aviat minses, ara per ara.

JOSEP BERTRAN

D

Ple del Consell Comarcal de l'Urgell sobre la futura presó a ubicar a Tàrrega.

JULIOL de 2005

sió 7


ACTUALITAT

POLÍGON INDUSTRIAL

Després de dos anys de polèmica, un nou polígon industrial es posa en marxa L’Institut Català del Sòl ha comprat el polígon industrial d’iniciativa privada i començarà les obres d’urbanització a finals d’aquest any. El d’iniciativa municipal queda aturat per més endavant.

l regidor d’Indústria del nostre Ajuntament, Jordi Padullés, respira alleugerit des del passat 30 de juny quan INCASÒL va signar la compra dels terrenys del polígon industrial (PP7) propietat de l’empresa Inversions 395 SL. Va respirar alleugerit perquè amb aquesta fórmula la nostra Vila s’assegurava la disposició d’un polígon industrial públic i també perquè d’aquesta manera s’acomplia una de les promeses electorals de l’actual equip de govern i “fins i tot el repte personal que m’havia imposat”, explica.

E

Hem mantingut una conversa amb el regidor perquè expliqui els detalls d’aquesta operació que, en certa manera, culmina una part del procés polític més significatiu que hi ha hagut a Agramunt a partir de les darreres eleccions municipals. El tema del polígon té una segona part com és la denúncia interposada per una empresa local, Transdivil, que es considera perjudicada perquè el nou equip de

El regidor d'Indústria, Jordi Padullés, assenyala al plànol la zona on s'ubicarà el nou polígon industrial.

govern municipal (ERC-PSC), no va seguir impulsant el polígon (PP8) que l’anterior havia aprovat i amb qui havia signat un conveni que li assegurava una gran parcel·la de 45.000 metres quadrats on traslladar i ampliar les instal·lacions de la seva firma, segons van anunciar en el seu dia. “Espero, desitjo i confio que la sentència sigui favorable a l’Ajuntament que va defensar la tesi de la inviabilitat del conveni que aquesta empresa

havia firmat amb l’ajuntament anterior”, explica Jordi Padullés. Segons l’actual regidor d’Indústria “si CiU hagués continuat governant tampoc no hauria pogut tirar-lo endavant per l’alt cost que representava, gairebé 8,5 milions d’euros, més de mil quatre-cents milions de pessetes. Ni Incasòl ni cap de les nombroses empreses privades a qui vam oferir el projecte es van veure en cor de dur-lo a terme". JULIOL de 2005

sió 9

El Polígon d’Incasòl compta amb una superfície d’uns 128.300 metres quadrats dels quals, uns 80.000, es destinaran a parcel·les i la resta a vials, equipaments i zones verdes.


Terrenys que urbanitzarà l'INCASÒL perquè la nostra vila disposi de més sòl industrial.

Evidentment aquesta no és l’opinió del grup de CiU ni de l’empresari, que va interposar una denúncia que va ar-

PLÀNOL DEL NOU POLÍGON INDUSTRIAL INDICANT LA SEVA PARCEL·LACIÓ

10

sió

JULIOL de 2005

ribar als tribunals i sobre la qual ja s’ha celebrat judici i ara s’està a l’espera de la sentència.

Aquesta polèmica del polígon ha arribat també fins a les altes instàncies polítiques i ha estat objecte de diverses interpel·lacions parlamentàries per part del grup de CiU. La més important va anar a càrrec de l’actual diputat i l’exconseller d’Indústria, Antoni Fernàndez Teixidó, que va interposar una bateria de preguntes relacionades amb la compra, per part d’Incasòl, del polígon d’iniciativa privada. Va contestar l’actual titular de la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal que, entre altres consideracions, va dir: L’Institut Català del Sòl s’ha interessat des de fa temps en el desenvolupament d’un sector industrial i d’activitats econòmiques al municipi d’Agramunt que permeti fer front a


ACTUALITAT

POLÍGON INDUSTRIAL

Polígon que urbanitzarà l'INCASÒL

la demanda de sòl de les indústries locals i d’altres de foranes, tal i com l’Ajuntament reclamava. En aquest sentit, i a sol·licitud de l’Ajuntament, l’Institut Català del Sòl va analitzar en el seu moment un sector, el PP8, d’iniciativa municipal, que va ser descartat per les dificultats que presentava. Algunes d’aquestes dificultats fan referència a la signatura de convenis entre l’Ajuntament i alguns propietaris del sòl comprometent permutes urbanístiques de difícil justificació, així com l’existència de parcel·les amb dificultats de comercialització. Cal remarcar, a més, la manca de consens, quan no de clara oposició, entre els propietaris del sòl.

Polígon municipal que queda aturat per més endavant.

Més recentment, l’Ajuntament va sol·licitar d’aquest Institut la collaboració per a desenvolupar un sector veí, el PP7, anomenat “La Torre”, que presentava característiques que el feien més viable tècnicament i econòmicament. A finals de maig el Ple de l’Ajuntament aprovà un conveni urbanístic de col·laboració amb l’Incasòl “amb l’objectiu de facilitar la feina d’aquesta institució: per exemple Ca la Vila gestionarà davant els propietaris dels terrenys que s’hauran de comprar, o expropiar, per esquadrar i donar sortida a alguns carrers del polígon. Donat que l’Incasòl és una empresa pública de la Generalitat, l’Ajunta-

ment no rebrà el 10 per cent d’aprofitament mig del sòl, però tampoc no satisfarà el 10 per cent del cost de la urbanització, tal i com marca la normativa en els casos d’urbanitzacions de particulars, i també que, entre altres consideracions, s’haurà de fer càrrec de la instal·lació per al tractament de les aigües residuals en el cas que s’hi estigués obligat". Una altre tema que va ser objecte de molta polèmica va ser el de l’estació transformadora, per dotar d’energia elèctrica al polígon. Inicialment el cost del subministrament elèctric, per part de FECSA per a aquest polígon, s’estimava que rondaria al voltant d’un milió d’euros. “Finalment, i possiblement gràcies a les pressions, peticions i visites efectuades a diferents departaments de la Generalitat i també algunes denúncies als mitjans de comunicació, el preu que ara s’haurà de pagar ha baixat als 428.000 euros”, explica Padullés. Tot aquest període d’incertesa, de si s’arribaria a fer o no el nou polígon i tota la polèmica i l’enrenou que hi ha hagut al darrera, ha significat un greu perjudici pel conjunt del sector industrial agramuntí, segons reconeixen totes les parts implicades, encara que ja no ho fan en concretar les culpes. Algunes empreses establertes a la nostra vila, d’origen agramuntí totes, han cercat en altres indrets els terrenys que necessitaven per l’ampliació: Puigverd, Preixens, Vilagrassa i Tàrrega han estat alguns dels destins. “Ara això ja s’ha acabat. D’aquí a uns mesos tindrem el polígon enllestit amb suficients parcel·les de superfície variable per satisfer totes les necessitats”, explica Padullés tot comentant que hi ha diverses empreses, locals i foranes, que s’han interessat per la nova àrea industrial. I com queda el projecte del polígon municipal? Doncs queda com a projecte consolidat de terreny industrial a l’espera que, d’aquí un temps, s’ompli l’actual i Incasòl comenci a actuar-hi. ■ JULIOL de 2005

sió 11


El Museu estava pensat per ser una institució dinàmica, que no quedés únicament com un local on guardar un contingut sense vida pròpia. Es va voler fer un centre viu, actiu. Així es van iniciar un seguit d’activitats que van convertir-lo en un dels equipaments més actius de la vida cultural agramuntina.

12

sió

JULIOL de 2005


EL REPORTATGE

Museu Municipal: 25 anys

ARXIU SIÓ

U

i també d’altres col·laboradors totalment desinteressats que no solament van aportar la seva feina sinó també la majoria del material amb què es va omplir el museu. El nou equipament es va instal·lar al soterrani del Mercat Municipal, aleshores en funcionament, encara que de manera molt precària. El soterrani no s’havia utilitzat mai i un dels principals problemes que es van haver de solucionar van ser les fuites i les humitats. Es va tancar la connexió

n any després de les primeres eleccions democràtiques, abril de 1979, l’Ajuntament va aprovar la creació del Museu Municipal. Durant la Festa Major de 1980 es va inaugurar el local amb una exposició fotogràfica sobre el Patrimoni Monumental de la Ribera del Sió i per Nadal ho feia amb el seu contingut inicial. Van ser uns mesos d’una activitat frenètica d’una colla d’agramuntins agrupats en el Consell Municipal del Patrimoni, creat per l’Ajuntament,

JULIOL de 2005

sió 13


RELACIÓ D’EXPOSICIONS I ACTIVITATS DEL MUSEU ▼

amb l’espai del mercat i es va obrir una porta d’accés directe des de l’exterior amb l’estil de la resta de l’edifici; es va enrajolar el terra i les parets es van picar per deixar la pedra nua i les voltes del sostre arrebossades. Com a llinda de la porta d’entrada, es va tenir la sort de poder recuperar la que hi havia a la porta de l’església del convent de la Mercè, que va oferir un particular que la tenia guardada. A la Festa Major de l’any 1980 ja estava tot a punt per la inauguració del local. Es va fer amb una exposició fotogràfica del patrimoni arquitectònic de la Ribera del Sió, des de

S

eguint en l'esperit de recerca i conservació del patrimoni històric i davant la necessitat de no deixar escolar més el temps, ja que a mesura que aquest passa es va perdent material, s'ha aprovat la creació d'un Museu Municipal on aplegar els vestigis del pretèrit d'Agramunt i la seva comarca. El Museu Municipal estarà installat en la planta soterrani del Mercat Municipal, quedant aïllat de la resta de l'edifici, amb accés directe des del carrer. Una vegada efectuades les obres d'acondicionament necessàries, es procedirà a dipositar-hi tot el material que es pugui recollir, mitjançant una campanya que durà a terme el Consell Municipal del Patrimoni Cultural. Un cop recollit un mínim d'objectes, es procedirà a l'obertura del Museu al públic que es procurarà que sigui el més aviat possible. El material del Museu, convenientment inventariat, serà propietat del municipi, excepte el que hagi estat deixat en dipòsit pel propietari, mitjançant document escrit; no podrà ser donat, venut o canviat i cap peça no podrà sortir de les dependències del Museu sense ordre, expressada per escrit, del ConsellerDelegat... Acord municipal per a la creació del Museu.

14

sió

JULIOL de 2005

Festa Major de 1980

Inauguració Patrimoni Arquitectònic de la Ribera del Sió

Nadal 1980

Inauguració del contingut

Abril 1981

Guillem Viladot, 25 anys de poesia a Riella

Juny 1981

Pintures i Dibuixos de Josep Minguell

Festa Major 1981

Jaume Cots, 35 anys de cinema a Agramunt

Octubre 1981

Història del Humor Gràfic a Catalunya

Novembre 1981

Ramon Seira, pintures

Nadal 1981

Col·leccionisme popular

Febrer 1982

Premsa Comarcal

Pasqua 1982

Mercè Llorens, pintures a l’oli i decoració

Maig 1982

Jornada de Treball del Grup de Recerques.

Juny 1982

Educació vial

Festa Major 1982

II Concurs Fotogràfic, Vila d’Agramunt

Novembre 1982

Geroni Solé, forja

Nadal 1982

De l’Agramunt Pretèrit

Pasqua 1983

Antoni Penella, pintures a l’oli

Maig 1983

Mercè Gallifa, tapissos

Juliol 1983

Ramon Escué, bibuixos i siluetes

Festa Major 1983

De l’Agramunt Pretèrit II, Fotos Calafell

Octubre 1983

Antoni Borrell, pintures a l’oli

Novembre 1983

VIIè centenari del Grup Escultòric de la Portalada de Santa Maria.

Novembre 1983

III Concurs de Fotografia Vila d’Agramunt

Març 1984

E. Pont, pintures

Abril 1984

Revista SIÓ, 20 anys

Nadal 1984

Dolors Pujol, gravats sobre vidre i tridimensionals

Abril de 1985

Maria Prenafeta, taller de tècniques artesanals

1987

Serafina Balasch


ARXIU SIÓ

EL REPORTATGE

Mai no s’agrairà prou la participació d’aquesta colla d’agramuntins que van donar la majoria del material amb què es va omplir el museu i dels que van treballar a jova, amb tota la il·lusió del món, traginant peces amb carretons i carrosses i després ideant la manera d'exposar tot allò en uns

plafons. Les vigílies de Nadal allò era un frenesí treballant totes les nits per tenir-ho tot a punt pel dia de la inauguració, el Nadal de 1980. El Museu també estava pensat per ser una institució dinàmica, que no quedés únicament com un local on guardar un contingut sense vida pròpia. Es va voler fer un centre viu, actiu. Així es van iniciar un seguit d’activitats que van convertir-lo en un dels equipaments més actius de la vida cultural agramuntina. En un requadre es detallen les exposicions que es van fer durant els anys següents. L’única condició que s’exigia, a qui volia exposar, era la de deixar una de les obres que s’exposaven i d’aquesta manera fer una col·lecció pròpia.

ARXIU SIÓ

Tarroja fins a la Sentiu. Unes fotografies a càrrec d’uns col·laboradors del Consell del Patrimoni. Va ser una inauguració molt concorreguda. Durant la tardor, els membres del Consell del Patrimoni i diversos col·laboradors van treballar en el muntatge del contingut del museu, pròpiament dit.

Tot això va durar el que va durar. Aquest ritme frenètic no el podien seguir sempre una colla de persones sense un suport oficial; sense un interès per part dels successius responsables de cultura de l’Ajuntament, als que sembla que els temes sobre el patrimoni cultural no els van acabar d’interessar. El Museu necessitava expandir-se, créixer. No va ser possible, com també s’explica en altres articles d’aquest reportatge sobre el 25è aniversari del nostre Museu Municipal. ■ JULIOL de 2005

sió 15


EL REPORTATGE

Francesc Domingo, un apassionat per les coses antigues ❚ Anna Santacreu

a persona de Francesc Domingo i Joval, més conegut pel Sisco, és qui des de l’any 1982 s’encarrega que cada diumenge i les festes entre setmana s’obrin les portes del museu etnològic, de les 11 del matí a les 2 de la tarda.

– De sempre ha estat així? – No, al començament érem un equip de gent que formàvem part del Consell del Patrimoni, i organitzàvem torns per mantenir el museu obert almenys els dies de festa. Aquest sistema durà aproximadament dos anys. A partir d’aquí, i veient que per trobar voluntaris cada dia era més complicat, l’Ajuntament decidí dedicar-hi una persona i aquesta fou en Joan Gutiérrez. Però un dia per una

El Sisco en un racó del museu que ell coneix tan bé.

cosa, altres per una altra, m’ho proposaren a mi i des de llavors estic fent aquest servei amb una paga gairebé simbòlica. El museu ha estat obert de forma continuada, menys quan es van fer les obres per habilitar la plaça del mercat per ubicar-hi l’Espai Guinovart. – Qui formava aquell Consell del Patrimoni? – Segons l'acta fundacional, el Museu Municipal es creà per un acord del Ple del Consistori de la Vila d’Agramunt a proposta del regidor Josep Bertran i Puigpinós, essent el batlle Josep Huguet i Herbera, el dia

25 d’abril de 1980. S'inaugurà oficialment el dia 7 de setembre de 1980 amb una exposició del Patrimoni Arquitectònic de la Ribera del Sió. El museu està a càrrec del consell Municipal del Patrimoni Cultural, presidit pel Regidor-Delegat, Josep Bertran i Puigpinós, i compost per les persones següents: Joan Puig i Ribera, Jaume Cots i Solé, Ricard Creus Lacasa, Francesc Domingo i Joval, Pere Mora i Giribet, Lluís Pons i Serra i Ramon Vicens i Rubinat. – Com van ser els començaments? – L’objectiu era recollir el màxim JULIOL de 2005

sió 17

El motiu d’aquesta xerrada és que aquest any el museu celebra el XXVè aniversari i el Sisco, des de el primer dia, ha estat un dels homes més fidels i coneixedors dels temes relacionats amb el museu. Amb la seva senzillesa ens fa cinc cèntims del que per aquell indret hi passa o deixa de passar.

JOSEP BERTRAN

L


– Els agramuntins col·laboradors tenen algun document que acrediti la cessió? – Sí, naturalment. Al començament es feia una mena de rebut, signat per l’alcalde i el regidor de torn, que es lliurava al donant o dipositari i la matriu quedava per l’Ajuntament. En aquest document constava el nom de la persona i la màquina o l’estri que aportava al museu. Actualment ha variat i ara es fa una acta per duplicat de donació de l’objecte, signada per l’alcalde i el donant, tràmit necessari per la seva inscripció a l’inventari de béns i drets de l’Ajuntament. – Se sap el contingut del museu? – L’Ajuntament disposa del llibre d’actes on figura l’acta de formació del Consell del Patrimoni i a continuació hi ha una relació d’inventari numerada del material dipositat al Museu i el nom del seu donant o dipositari, si se sap. Fins avui la llista arriba a 542 peces. Actualment, en un acord que va prendre l’Ajuntament, totes les entregues que es fan han passat a ser donacions. – Quins oficis hi estan representats? – Alguns dels estris que tenim al museu representen oficis que avui dia han desaparegut. Els seus propietaris els han cedit al museu per conservarlos i donar-los a conèixer a generacions futures. Començant per la pagesia i seguint per tots els altres com la ramaderia, boté, sastre, fuster, ferrer, carnisser, xollador d’animals, guarnicioner o baster, cotillaire... i altres ob18

sió

JULIOL de 2005

ARXIU SIÓ

d’objectes possibles relacionats amb la nostra terra i els nostres costums. Férem arribar la idea a la gent d’Agramunt perquè fossin ells qui fessin donació dels aparells o estris que fins llavors havien servit pel desenvolupament de la vida del poble. Recordo bé com amb el Ramon Vicens havíem anat per les cases a preguntar si tenien algun objecte que ja no fes servitud però que mereixia tenir un lloc en el record.

jectes com mesures, esclops, aixetes, romanes, llums de carbur, llums d’oli, balances, claus i forrellats, golfos de porta, aixetes de bot, porró garber, màquina per fer gel, màquina de cosir tendals, màquina de sulfatar, comptadors d’aigua i, sense desmerèixer cap de les esmentades, també s’hi pot trobar la màquina de tirar cine que havia funcionat mentre es va fer cinema al cine Avinguda i al Casal. També hi trobem la maquinària del rellotge del campanar que va ser substituïda per l’actual. Altres objectes dignes de menció són els capitells de l’església de la Mercè. Les dues imatges de pedra que fins la guerra civil havien presidit l’entrada de l’església de Santa Maria i també una fita del terme de Tàrrega i Agramunt. També la pedra on recorda la rubinada de Santa Tecla l’any 1874. Una col·lecció de fotografies antigues d’Agramunt també hi són presents. Una de les vitrines dóna cabuda a una col·lecció de caixes de Torrons d’Agramunt i a les altres s’hi troben fòssils i pedres recollides al llarg dels anys. – El museu té moltes visites?

– Hem d’admetre que les visites han anat de baixa. Sí que, a més del públic esporàdic, ens visiten col·legis o grups de famílies que celebren una trobada familiar i aprofiten per visitar Agramunt i això comprèn el museu Guinovart i el museu etnològic. Va durar una temporada que durant els mesos d’octubre a desembre era habitual que cada diumenge tinguéssim algun grup d’excursionistes vinguts amb autocar que venien a visitar les fàbriques de torrons i de passada feien un tomb per Agramunt; això era cosa d’alguna agència de viatges, però el cert és que es va acabar. Des que l’Ajuntament disposa d’una oficina de turisme, es controlen les visites al museu, amb la qual cosa ens permet saber que l’any 2003, de juliol a desembre, visitaren el museu 1.129 persones, durant el 2004 el visitaren 1.293 persones i els sis primers mesos d’enguany un total de 458. – Actualment s’hi aporta algun que altre objecte? – Molt poca cosa. També s’ha de reconèixer que ara el lloc ha quedat petit i seria materialment impossible encabir-hi més material.


EL REPORTATGE

– Quina peça del museu és la vostra preferida? – Sincerament, totes! No en donaria cap ni una, ja que per totes sento el mateix afecte. Les que sí tenen un tracte especial són les monedes. Al museu disposem de 6 de les 18-20 monedes d’Agramunt que es van encunyar.

– En una ocasió uns xavals van intentar endur-se unes claus d’aquelles grosses d’abans, però en ser descoberts en llençaren que després es van recuperar. En una altra ocasió, algú va canviar una moneda de les d’Agramunt per una que no era autèntica, tot i ser dins d’una vitrina. Des de llavors no es deixa mai el Museu sense vigilància.

Per motius d'espai s'han deixat perdre alguns estris que valia molt la pena poder-los protegir i exhibir. Un altra faceta és la gent afeccionada a buscar monedes antigues al camp, monedes que es van perdre al seu temps i que la terra les va amagar. La possessió d’aquestes monedes és il·legal i està penalitzada. Això ha fet que algunes persones que tenien en propietat monedes antigues i no poden demostrar que són seves, fan una donació al museu i així queden exclosos de qualsevol delicte. Aquestes monedes amb un valor econòmic no estan exposades al públic.

– S’ha utilitzat la sala del Museu per altres activitats? – Al principi de la seva obertura la conselleria de cultura de l’Ajuntament d’aquella època hi organitzava, molt sovint, exposicions d’algun artista de la vila i també de fora. Aquesta activitat durà bastant de temps, però després va anar minvant fins al punt que actualment no s’hi fa res de res. – Alguna anècdota? – Una vegada va venir a visitarnos un col·legi de fora d’Agramunt. En anar tanta colla de nens, era impossible controlar tot el grup. A un parell d'aquells nens no se’ls va ocórrer res més que fer passar una fusta per la màquina de fer botifarres i, és clar, es va embussar i gairebé espatllar. Els professors se n'adonaren i al cap d’uns dies rebérem una carta del col·legi en qüestió disculpant-se pel mal comportament d’alguns dels seus alumnes i anunciant l’expulsió del centre dels autors de la malifeta.

– Ha desaparegut mai alguna cosa?

ARXIU SIÓ

Des del Consell del Patrimoni s’ha demanat en diverses ocasions un canvi i una remodelació. Sempre hem estat ben atesos però res més que això. Per motius d’espai s’han deixat perdre alguns estris que valia molt la pena poder-los protegir i exhibir. Hem d’admetre que algunes coses ens les hem perdut nosaltres, ja que en una ocasió teníem permís d’una masia per anar a recollir tota una llista de coses, que jo en persona havia anat a veure, però en aquest cas concret fou l’Ajuntament qui mai no trobà el moment per anar-ho a buscar.

Ara podria anar passant davant de cada peça i contemplar-les o bé en silenci o deixant que el Sisco em vagi explicant la història de cada una d’elles. A ell li agrada aquesta feina, es nota a l’hora de parlar. Però encara podeu fer una cosa millor i segurament que molts de vosaltres fa temps que no ho heu fet. Aneu de visita al Museu i us adonareu que aquella frase que diem que amb el temps tot s’oblida, quan ets dins d’un espai com aquest, el temps torna enrere i tens uns records que resulten agradables i inoblidables. ■ JULIOL de 2005

sió 19


EL REPORTATGE

Recordem-ho ❚ Jaume Cots

er la Festa Major d'enguany farà vint-i-cinc anys que vàrem inaugurar el Museu Municipal. I parlo en primera persona perquè hi vaig col·laborar a muntar-lo, a més de deixar-hi tot un reguitzell d’eines de la basteria del meu pare, guardades expressament per a una ocasió com aquesta, quan l’evolució del temps –la mecanització del camp– portà aquest ofici a desaparèixer. Érem un grup de gent amb illusions, amb idees per realitzar, pensades en benefici del comú més que en gaudis personals o d’altris. Per portar aquesta idea a terme sols calia, de principi, un espai i ajut econòmic que aportà el primer Ajuntament democràtic de la vila. Per la nostra part hi esmerçàrem moltes hores i esforços per reunir el material i classificar-lo. Recordo moltes nits i caps de setmana emprats per deixar-lo llest, i sense corredisses d’última hora, el dia de la inauguració.

ARXIU SIÓ

ARXIU SIÓ

P

Pensant que cap de nosaltres tenia estudis d’aquestes matèries: etnologia, museologia..., crec que en vàrem sortir força reeixits; i és que suplírem aquesta manca de títols per l’afició i els lògics coneixements que teníem d’aquest àmbit. El que permeté dotar d’un nou espai cultural a Agramunt. Després vingueren mesos de guàr-

dies –en diumenges alternatius– per ensenyar-lo. També preparar (amb més o menys responsabilitat personal) una quantitat llarga d’exposicions de moltes i diferents temàtiques. Els anys passaven i se seguí treballant tot esperant un relleu que no arribava, fins que se’n féu càrrec totalment l’Ajuntament. Cal reconèixer, però, que no s’ha assolit el segon objectiu que es tenia pensat: l’ampliació del museu. Unes noves instal·lacions més adequades per mostrar-hi millor i més àmpliament tots els objectes (de temps massa amuntegats) que s’han anat oferint, molts d’ells impossibles d’exposar (alguns ja perduts) per les seves dimensions voluminoses. Confiem que aquest desig de molts, d’aquesta necessitat de no deixar perdre el que ja tenim, porti a buscar solucions a aquest problema d’asfíxia. De no permetre deixar en l’oblit un passat recent que molts ja ignoren. I no oblidem que, com diu la sentència: qui perd el passat, perd la ■ identitat. JULIOL de 2005

sió 21


ENTITATS

PENYA CLORO

Esteve Soler ens parla del conflicte entre Israel i Palestina ❚ Penya Cloro

l passat dissabte 18 de juny, l’Esteve Soler ens va oferir una conferència col·loqui sobre el conflicte entre israelians i palestins. Amb aquest acte la Penya Cloro obre un cicle de xerrades i debats sobre temes d’actualitat, amb la intenció de portar a la vila persones que ens facin conèixer de primera mà les seves experiències personals. Probablement la majoria de vosaltres coneixereu l’Esteve Soler, perquè va ser l’enviat especial de Televisió de Catalunya a Bagdad durant la guerra de l’Iraq. Però no s’acaba aquí la seva experiència en conflictes bèl·lics, ja que entre els anys 2001 i 2004 ha estat corresponsal al Pròxim Orient cobrint un dels capítols més violents en la història del conflicte entre israelians i palestins. Precisament aquest és el tema sobre el qual va tractar la xerrada, que va tenir lloc al foment amb una assistència aproximada de cent persones. L’acte va començar amb la projecció d’un fragment del documental “Pro-

PENYA CLORO

E

El Foment es va omplir per escoltar les vivències del periodista durant la seva estada a Jerusalem.

mises”, que explica el conflicte des del punt de vista dels nens; va continuar amb una explicació sobre el conflicte a càrrec del conferenciant, i va acabar amb un debat del que en destaquem la gran participació dels assistents. Durant l’acte, també es van projectar unes fotografies fetes pel periodista durant la seva estada a Jerusalem. Realment, ha estat molt gratificant

per a nosaltres veure la bona acceptació i la participació que ha generat aquesta primera conferència que hem programat. Esperem veure-us també a les properes edicions. Per finalitzar, volem agrair a l’Esteve l’amabilitat i la generositat que va tenir amb nosaltres en tot moment, i també la col·laboració de Ràdio Sió. Fins ben aviat! ■

JULIOL de 2005

sió 23


ENTITATS

ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA

Activitats fi de curs

EMMA

Dia 17: La Festa

EMMA

Una mica d'exercici sempre va bé.

El divendres dia 17 de juny, va tenir lloc la ja tradicional festa de fi de curs de l’Escola de Música que en aquesta ocasió va ser d’allò més sonada (mai millor dit). Es va iniciar amb una sessió d’aeròbic, on van participar els més joves. Mentre els membres de l’AMPA repartien el berenar, varen pujar a l’escenari els alumnes de repertori, percussió i metall i, en diferents formacions, van oferir-nos una mostra de música actual. També hi va participar la cobla “Quatre Vents”. El grup “Francesc Casades”, format per alumnes de l’aula de música tradicional, van interpretar diverses peces de música popular amb la collaboració del grup Estol. A la mitja part de les actuacions es van lliurar les orles als alumnes de quart curs de Nivell Mitjà. Per acabar la festa, el grup Tau Garço va presentar en directe el seu últim treball al púbic d’Agramunt.

La música obre la gana.

Dia 18: Concerts

L'Estol i el grup "Francesc Casades" en la seva presentació al públic.

A les 12:30 del migdia i a la sala d’audicions, l’orquestra de cambra de l’EMMA, juntament amb alumnes de l’aula de violoncel, van celebrar el ja tradicional “concert-vermut” de final de curs. A les 6 de la tarda, l’orquestra de Cambra de l’EMMA va oferir una audició al nombrós públic familiar de la residència geriàtrica de Cal Mas Vell en el seu “Dia de la família”.

EMMA

EMMA

Dia 22: Orles IES

La jove orquestra abans del concert.

L’orquestra de Cambra de l’EMMA també va participar, un any més, en el lliurament d’orles a l’IES “Ribera del Sió” amenitzant l’acte. ■ JULIOL de 2005

sió 25


ENTITATS

SOCIETAT OCELLAIRE L'ESTESA D'AGRAMUNT

L'ESTESA

L'ESTESA

Concurs de cant de taula social

l dia 18 de juny van finalitzar els concursos de cant de taula social. Des del 15 de gener i fins al 18 de juny es feien els concursos de rapidesa a la societat “Bar Tres Hermanos”. En aquest concurs es va puntuant com una lliga de futbol i al final de temporada se sumen els punts i surten els guanyadors. La societat ocellaire vol agrair a tots els col·laboradors, socis i junta l’esforç i la constància duta a terme durant aquest any. El dia 2 de juliol es va fer el lliurament de premis de tots els guanyadors i de tots els socis. Ara passarem a donar les puntuacions dels guanyadors:

E

CADERNERA 1. BENJAMÍ GIMÉNEZ CARMONA 183 punts (ANGLESOLA) 2. JOAQUIM MATE MANTAS 122 punts (TORRE DE CLARAMUNT) 3. MIQUEL FERNÀNDEZ LÓPEZ 81 punts (AGRAMUNT) 4. AURELI JIMÉNEZ NAVARLAZ 78 punts (TÀRREGA) 5. DAVID ALAMAN MORENATE 29 punts (AGRAMUNT) 6. XAVIER GEA FERNÂNDEZ 25 punts (TÀRREGA) 7. ROBERT JIMÉNEZ RIVERA 20 punts (FLORESTA) 8. RAFAEL DEL RIO MATEO 16 punts (AGRAMUNT) 9. JOAN JOSEP MENDOZA PÉREZ 16 punts (AGRAMUNT)

10. JOAN ANTONI MENDOZA BARBERO 12 punts (AGRAMUNT) 11. NARCÍS GUERRERO EXPÓSITO 8 punts (TÀRREGA) 12. JESÚS HERNÀNDEZ ZORRO 7 punts (AGRAMUNT) 13. EUGENI GIMÉNEZ CARMONA 6 punts (ANGLESOLA) 14. FRANCESC CARMONA ALONSO 4 punts (TÉRMENS) 15. JOAN CARLES DURAN ANDREO 4 punts (VILANOVA DEL CAMÍ) 16. DAVID BARRERA FIGUEROA 3 punts (AGRAMUNT) 17. PERE CLAVER JIMÉNEZ ORTIZ 3 punts (TÀRREGA) 18. JOAN CARABASA ROS 3 punts (AGRAMUNT) 19. JOSEP MIRANDA RODELAS 2 punts (AGRAMUNT) 20. RAMON MARTÍNEZ BAUTISTA 2 punts (AGRAMUNT) 21. JOAN VIZARRO MUÑOZ 2 punts (TORRE DE CLARAMUNT) 22. FERRAN GUERRERO EXPÓSITO 1 punt (TÀRREGA) 23. JOAQUIM GUERRERO GARCIA 1 punt (TÀRREGA) VERDUM 1. 2. 3. 4. 5.

DAVID BARRERA FIGUEROA 88 punts (AGRAMUNT) JESÚS HERNÀNDEZ ZORRO 37 punts (AGRAMUNT) RAMON MARTÍNEZ BAUTISTA 34 punts (AGRAMUNT) JOAN JOSEP MENDOZA PÉREZ 21 punts (AGRAMUNT) FERRAN GUERRERO EXPÓSITO 18 punts (TÀRREGA)

6.

JOAQUIM MATE MANTAS 17 punts (TORRE DE CLARAMUNT) 7. NARCÍS GUERRERO EXPÓSITO 8 punts (TÀRREGA) 8. XAVIER GEA FERNÀNDEZ 2 punts (TÀRREGA) 9. JOAN VIZARRO MUÑOZ 2 punts (TORRE DE CLARAMUNT) 10. ROBERT JIMÉNEZ RIVERA 1 punt (FLORESTA) PASSERELL 1. MIQUEL FERNÀNDEZ LÓPEZ 71 punts (AGRAMUNT) 2. DAVID BARRERA FIGUEROA 27 punts (AGRAMUNT) 3. JUDIT SOLANS PUIGREDON 27 punts (AGRAMUNT) 4. XAVIER GEA FERNÀNDEZ 25 punts (TÀRREGA) 5. JOAQUIM MATE MANTAS 19 punts (TORRE DE CLARAMUNT) 6. JOAN JOSEP MENDOZA PÉREZ 3 punts (AGRAMUNT) 7. ROBERT GIMÉNEZ RIVERA 1 punt (FLORESTA) 8. JOSEP CARRASCO BERNAL 1 punt (AGRAMUNT) 9. JOAN CARLES DURAN ANDREO 1 punt (VILANOVA DEL CAMÍ) PINSÀ 1. JESÚS HERNÀNDEZ ZORRO 21 punts (AGRAMUNT) 2. EUGENI GIMÉNEZ CARMONA 7 punts (ANGLESOLA) 3. ROBERT GIMÉNEZ RIVERA 7 punts (FLORESTA) 4. NARCÍS GUERRERO EXPÓSITO 7 punts (TÀRREGA) JULIOL de 2005

sió 27


OPINIÓ

EL CELOBERT

Aquelles nits de Sant Joan ❚ Joan Puig

a revetlla de Sant Joan, que se celebra des de l’antigor, és l’alternativa natural a la nit de Nadal. Els nostres avantpassats, que no tenien ni rellotges digitals ni informatius de la televisió que els informessin puntualment de la climatologia i dels canvis d’estació, sabien prou bé què significava passar de la tardor a l’hivern o de la primavera a l’estiu. Per això ho celebraven amb una bona festa. Per això nosaltres encara ho festegem. Recordo que de petit esperava amb fascinació l’arribada de la nit de Sant Joan. Era una nit màgica, atractiva, diferent. Els menuts la començàvem a viure unes setmanes abans; per tal de preparar el foc, trucàvem casa per casa al llarg del carrer i demanàvem que ens donessin caixes, fustes, paperots o andròmines. Tot servia: diaris vells, cadires sense cul, paraigües desballestats, senalles esventrades, roba tinyosa, matalassos rebentats o catifes descolorides. Es pot dir que no hi havia casa o pis que no contribuís a la nostra recapta popular. Moltes de les famílies, previsores, havien guardat amb antelació qualsevol cosa que ens pogués anar bé per cremar. També n’hi havia que aprofitaven l’ocasió per fer una mica de neteja. Tot s’arreplegava i tot valia. Es tractava de fer un foc ben gros i, si podia ser, més majestuós que el dels nostres veïns de carrer. Perquè a la majoria dels carrers i places de la vila es feien uns bons focs que eren l’esclat de la festa i la salutació a l’entrada de l’estiu. Unes fogueres que fascinaven a petits i grans. El foc era la purificació de totes les coses inservibles que esdevenien claror, fum i cendra. El foc era el punt d’arrencada d’unes vacances

L

llargues i intenses, que els infants vivíem pels corriols i ravals de la vila amb tota la plenitud. La vetlla de Sant Joan, des de mitja tarda fins que enfosquia, vigilàvem el foc per torns, perquè sabíem per experiència que, si no restàvem a l’aguait, podien venir vailets que no pertanyien al nostre rodal i encendre’l abans d’hora. Tanmateix, nosaltres anàvem “armats” amb canyes d’escombra, fones de lledoner o cèrcols de caixons d’arengades. Quan algú cridava a sometent, perquè ens envaïa una força superior, demanàvem als familiars més pròxims que intercedissin a favor nostres. També teníem els petards que eren, fet i fet, una bona munició defensiva. Els petards els anàvem a comprar a la llibreria del Jaume Brils; les cigaletes anaven a deu cèntims; les cebetes encara eren més barates; els trons sortien a un o dos rals; els caramels només els compraven els xicots més grans i atrevits; mentre les palles borratxes esdevenien un producte inabastable a la nostra economia infantil. Algun dels amics es comprava una d’aquelles pedres fogueres que, un cop llençada per terra, anava espetegant i esmicolant-se en mil guspires que encalçaven peus i cames innocents. Quan la foguera minvava i els petards havien esclatat gairebé tots, fèiem una fila i començàvem a saltar el foc amb la cantarella: “Sant Joan bon sant, Sant Pere va al darrera”. I sempre hi havia algú que s’emportava un bon ensurt en xafar sense voler les brases de la foguera. Els crits, les rialles i l’alegria es barrejaven amb les flames que s’enlairaven cap al cel estrellat de la nit més curta de l’any. Tots aquests records em vénen a la ment en adonar-me del gir que està fent la festa de Sant Joan. Encara es fan focs, si bé no tants com trenta o quaranta anys enrere. Encara es fan

esclatar petards i palles borratxes com ans solíem, si bé els artefactes pirotècnics d’avui no tenen res a veure amb els de llavors: són molt més potents, sofisticats i perillosos. Encara se celebra la nit amb molt de crit i xerinola. Tanmateix, hi ha alguna cosa que no és igual. Sembla que aquella màgia s’hagi esvanit. Ara hi ha moltes persones que aprofiten l’ocasió per fer el brètol. Com més millor. Es tracta de llençar petards tan grossos com es pugui. Hom es diverteix fent-los esclatar amb una colla per veure qui fa la bretolada més sonada: es tracta de rebentar papereres, esmicolar fanals, trencar bústies o trinxar persianes. I tot això es fa de manera esbojarrada, delirant i amagada. Perquè de consciència, no n’hi ha. I quan s’actua així, l’encanteri d’aquella nit màgica ■ es desfà i no en queda res. JULIOL de 2005

sió 29


OPINIÓ

GENT, FETS, COSES...

Oficis: batre a potes Abans d’arribar les màquines batedores de cereals, i més tard, entre els anys cinquanta i seixanta del segle passat, les recol·lectores actuals, els pagesos s’havien de valer d’un mètode més primitiu i feixuc per veure fet realitat el somni de tot l’any de poder contemplar el gra dins el graner i la palla al paller.

❚ A. Ponsa

E

ARXIU SIÓ

l fet de batre els cereals era una tasca pròpia d’aquest mes de juliol; bé ho diu la dita: “qui no bat al juliol, no bat quan vol”. Una tasca pesada, però divertida, en la qual participava tota la família en la mesura de les seves possibilitats, fins al punt que cada batuda finalitzava amb un rerafons de festa, tan sols minvada pel cansament físic que s’havia acumulat. Pels qui havien de portar les garbes a l’era, la jornada solia començar abans de trenc d’alba, la qual cosa es feia amb carros, que n’encabien un gran paquet, o a bast, en zones on no es podia circular amb carro. Cada mula, a bast, solia portar-ne un caballó, això és, deu garbes lligades amb garrot, no pas de les lligades a màquina. Un cop transportades a l’era, quan començava a escalfar el sol s’havien d’estendre, operació que consistia en deslligar-les i estendre-les dins la circumferència de l’era, tenint cura, això

sí, que les garbes del voltant de l’era fossin esteses amb l’espiga cap a l’interior, i que cap d’elles tapés les espigues de l’altra. Quan l’estesa s’havia escalfat una mica, era l’hora de fer la primera tocada, és a dir, d’enganxar els animals l’un al coll de l’altre i començar a donar tombs, sempre en sentit contrari al de les busques del rellotge, i, normalment, sense arrossegar cap estri, amb el fi d’esbarriar al màxim les tiges i espigues dels cereals. El tocador agafava les regnes (llargues, de tres a quatre metres) del primer animal de l’esquerra i se situava al centre de la batuda, i començaven les voltes amb la rècula de les cavalleries, la qual podia estar formava per dos o més animals. Després de moltes voltes, la batuda començava a cedir esgranant-se espigues i trencant-se tiges, era el moment de girar. Mentre els animals descansaven, els elements humans, amb una forca cadascun, es disposaven a girar la batuda l’un darrere l’altre, tot tombant de costat i esparpallant les res-

La batuda s'efectuava a l'era, i era una tasca pesada però divertida.

tes de les garbes que encara restaven compactes. A la següent tocada se solia arrossegar algun estri de batre: el trill anava equipat amb rodetes metàl·liques en forma de discs i tallants que trencaven la palla, i el corró o rodet tenia la missió de desgranar les espigues i donar flonjor a la palla. Al cap de tres o quatre tocades (depenia de la humitat del dia i de la magnitud de la batuda) se solia donar per acabat donar tombs damunt la batuda amb el crit de victòria. Ja hem fet palla! Però encara restava molt per fer. S’havia de recollir la palla cap al paller i netejar el gra per guardar-lo al graner. La palla s’arronsava al paller forquejant amb forques de dues pues i, a continuació, s’apallerava. En canvi, el gra i el bolló anaven junts a un únic munt. Per destriar-los s’havia de ventar el conjunt cap al tard quan feia marinada, tot llençant-ho enlaire amb forques i, així, com que el bolló pesava poc, se l’emportava el vent, i el gra es quedava. No obstant això, en zones on no arriba la marinada es valien dels ventadors, unes màquines que anaven proveïdes d’una tramuja dalt de tot on s’anava dipositant la barreja del bolló i el gra i un sistema de porgadors i aspes per fer aire que, mitjançant uns pinyons i una empunyadura accionada a mà, deixaven els cereals completament nets de tota mena d’impureses. Generalment els pallers es bastien al costat de l’era, i podien ser rectangulars acabats en dos vessants o rodons acabats en forma cònica. I per preservar-los de la humitat es cobrien amb fang d’argila i palla barrejades. Així, l’orgull del palleraire s’hi reflectia ■ majestuosament. JULIOL de 2005

sió 31


OPINIÓ

ELS LECTORS ESCRIUEN

Una reflexió a l'agramuntina negativa ❚ Un agramuntí independent i positiu

al com diu la dita “A palabras necias oídos sordos”. Fins ara m’ho vaig prendre així, però crec que ja és el moment de fer una reflexió. Primer voldria dir que la revista SIÓ crec que no està pensada perquè pugui fer a cada número una crítica a l’actual gestió de l’Ajuntament. És perquè no són del seu pensar?, o perquè els altres eren perfectes? Li recordem que el poble volia un canvi i aquest canvi va arribar i, malgrat que a vostè no li agradi, la majoria volia això.

T

La tasca de l'equip de govern Felicitats a aquest equip de govern per seguir el seu camí malgrat tants entrebancs. Li diré que les flors alegren la vista i fan veure una vila més cuidada, i s’ha parat a pensar que si s’ha arreglat la plaça del Pou potser és perquè feia falta?, o és que una de les obres de més envergadura per a vostè va ser la famosa passarel·la al costat del riu Sió? Com pot ser que vostè, una dona que està tan informada, no sap que l’equip de govern treballa i ha treballat de valent de forma acurada i rigorosa, i ha anat solucionant moltes coses que jo no sóc qui per explicar. Malgrat tot, però, li posaré dos exemples: el tema encallat durant molts anys del carrer Sant Joan amb l’Institut Català del Sòl, avui en vies de solució, i un altre tema cabdal per l’Ajuntament i pel futur de la vila d’Agramunt com és desbloquejar el tema de la manca de sòl industrial, amb la qual cosa per fi podem dir que

Com pot ser que vostè, una dona que està tan informada, no sap que l’equip de govern treballa i ha treballat de valent de forma acurada i rigorosa, i ha anat solucionant moltes coses... ja tenim POLÍGON PÚBLIC sense cap cost pels veïns d’Agramunt. Què li sembla, està contenta? S’ha parat a pensar els milions d’estalvi que això suposa per al nostre municipi? Voldria donar les gràcies al senyor alcalde, al regidor d’indústria, així com a l’Institut Català del Sòl, per apostar per la nostra vila i el seu des-

envolupament industrial, ja que sense polígon no hi hauria futur. No voldria oblidar-me d’aquest empresari local que, amb una gran visió de futur, va iniciar el projecte d’aquest polígon que avui ha passat a mans públiques de l’Institut Català del Sòl i que revertirà en el futur desenvolupament per a la indústria i el comerç d’Agramunt i, a la fi, de tots els agramuntins. A partir d’ara m'agradaria que pogués veure les coses des d’una altra perspectiva més positiva i, malgrat que hi ha coses millorables, s’ha preguntat com ho faria vostè al seu lloc? Perquè des de casa, asseguda al sofà i envoltada dels qui t’estimen, es veu tot molt diferent. ■

Salutacions.

L’ACUDIT D’EN CREUS

– Que ruc que sóc! He agafat el mòbil en lloc del sabó!

JULIOL de 2005

sió 33


OPINIÓ

HI SEREM A TEMPS?

L'Urgell tindrà una presó ❚ Una agramuntina

V

es que n’és de curiós, el que ningú ha volgut ho tindrem al costat de casa! Finalment, sembla ser, que l’Urgell tindrà una presó. Si fem una mica de memòria, recordarem que aquest equipament havia d’anar ubicat a la nostra comarca veïna, a la Segarra. La pressió popular i política, però, va fer desistir de la idea, ja que en els plantejaments del nou govern no estava previst que anés situada en aquest indret i com tot allò que no té una connotació positiva, no ho vol ningú a casa seva. La negativa a la presó de la Segarra va ser unànime per dirigents de diferents partits polítics, tant de la pròpia comarca com de comarques veïnes, com és ara la nostra. Alcaldes de diferents municipis es van sumar a la queixa i a la rotunda negativa a acceptar aquesta imposició del govern. Segons la premsa, després de parlar amb els alcaldes d’esquerres de la comarca de l’Urgell tot oferint compensacions, la problemàtica presó anirà instal·lada al terme de Tàrrega, la capital de la nostra comarca. A mi personalment, no m’agradaria que fos al meu municipi i preferiria que fos més lluny, però si ha d’estar situada tant a prop espero que les compensacions valguin la pena, perquè encara que es defensi que la seguretat ciutadana serà millor, que econòmicament generarà riquesa, llocs de treball i comportarà molts beneficis, la veritat és que no fa massa gràcia pensar que els usuaris compartiran els mateixos serveis

públics que nosaltres amb els perills que això pot comportar. Tots hem sentit a parlar de l’agressió a algun mosso en traslladar un pres a l’Hospital, de les fugues i persecu-cions d’altres, que un gran nombre de treballadors de les presons viuen en altres municipis per pròpia seguretat, que les visites que reben són de tot tipus... Jo no hi sé veure ben bé els beneficis que pot comportar a la comarca i tampoc a Tàrrega i en canvi sí que veig que se’n desprèn una mena d’intranquillitat que ens farà sentir a tots plegats menys segurs quan anirem pel carrer. Els últims dies s’ha dit que aquest tema l’hauria de decidir la ciutadania i encara que hem de tenir en compte que els governants hi són per prendre decisions, encertar-ne i errar-ne, en temes que afecten tant al benestar, a la convivència, a la seguretat ciutadana i a la qualitat de vida dels ciutadans caldria conèixer el parer de la majoria, ja que en cas de no ser acceptat fóra irreversible.

Les ZEPA's Cal denunciar el mal govern a tot nivell en temes que afecten la vida de la gent. Ara mateix podem veure una mena de pancarta penjada a ca la vila en què diu AIGUA SÍ ZEPA NO. Aquest és un tema que ens afecta i molt a tots, directament o indirectament. He sabut que molts ajuntaments afectats han convocat reunions informatives amb persones que coneixen el tema, per assabentar i poder defensar la importància de formar part de les terres de regadiu del Segarra-Garrigues, ajuntaments que s’han involucrat en la

defensa de les seves terres. La darrera proposta afecta el nostre terme, ja que augmenta i no pas poc les hectàrees de ZEPA, que s’han tret d’una altra part de l’Urgell. Aquestes no crearan pas riquesa sinó que contribuiran a mantenir el paisatge de secà característic del nostre territori. Si bé és cert que cal salvaguardar el paisatge, la vegetació, les aus... també ho és que cal fer un repartiment que pugui garantir que els propietaris de les terres puguin conrear i regar temps a venir, ja que les zones protegides no rebran cap mena de compensació i han d’afectar tota la zona que regarà el canal. Des del nostre ajuntament s’hi hauria de fer alguna cosa, ens hi va molt sinó per nosaltres directament pels nostres fills. Si van augmentant la ZEPA a qui no piula, a Agramunt potser acabarem com a zona totalment protegida, i no crec que es pugui explotar ni turísticament ni de cap manera!

Estar per la feina Cal estar per la feina i estar al cas d’allò que ens afecta i no distreure’s en altres temes. Potser amb tants judicis i visites a jutjats no tenim temps d’estar prou al cas de la gestió que ha de tirar el poble endavant. Contribuir a tenir riquesa amb la pagesia, solucionar el tema del preu de l’aigua, aclarir el tema del sòl industrial i no anar repassant les quatre coses que es fan per donar importància a una gran eficàcia de govern que no existeix. Com ve diu el refranyer (Ref. 5591) “Fes les coses tal com cal, si no vols que et jutgin mal”. Bon estiu a tots! ■

Per a subscripcions i anuncis de la revista, us podeu adreçar a Pilar Figuera - Tel. 973 39 20 42

JULIOL de 2005

sió 35


MEMÒRIES

AGRAMUNT EN ELS DIETARIS PERSONALS DE LLUÍS PONS

L’Agramunt de 1945 vist per Lluís Pons: l’any de la secada ❚ Ramon Bernaus i Santacreu

Introducció e la mateixa manera que el 1944 és conegut per la gent gran com “l’any de la nevada”, el 1945 és conegut també per “l’any de la secada”, ja que per culpa de la manca de pluges, de les gelades tardanes i d’una pedregada, les collites es van reduir a una ínfima part i va deixar molta gent pràcticament a la misèria. Pensem que quasibé tothom vivia de la feina de pagès. Cal recordar també que un altre any acabat en cinc, el 1905, aquest ja molt més llunyà, també havia estat molt negatiu a causa d’una gran secada, però això ja seria una altra història. El 1945 és un bon any per fer memòria ja que al cap de seixanta anys es repeteix una situació semblant i la sequera

ARXIU SIÓ

D

d’enguany (2005) és, com a mínim, tan grossa i tan desastrosa com la d’aleshores. Aquella va ser per molta gent la gran sequera del segle XX. Confiem que el 2005 sigui només l’any de la gran sequera del segle XXI i no, com molts pronostiquen, l’inici d’un nou cicle i el començament d’un canvi climàtic que sembla que ja tenim al damunt. Econòmicament, la sequera d’enguany no afectarà tant a la població de la vila, ja que són molt poques les famílies que viuen exclusivament de la terra; la majoria complementa la feina de pagès amb la de ramader amb granges de bestiar porcí, vacú o aviram. A més avui dia, la majoria de la població treballa en el sector secundari i especialment en els serveis. De tota manera serà un any força dolent per als pagesos ja que han hagut de fer totes

Grup d'alumnes de l'Acadèmia Agrícola i Mercantil que es va inaugurar el curs 1944-45 a l'antic edifici dels Hermanos.

36

sió

JULIOL de 2005

les despeses pròpies de la sembra i de la recol·lecció i no arreplegaran res. També serà dolent per aquells que tenen relació directa amb el pagès com són les màquines recol·lectores i embaladores que no faran hores de treball; pels ramaders (els mateixos pagesos) que hauran de pagar el pinso i la palla molt més cars degut a l’escassetat, i també pels negociants de cereals i de palla. Avui, però, el pitjor de tot plegat és que la manca de pluges i d’humitat han convertit els boscos i tot el país en general en una mena de caixa de pólvora preparada perquè qualsevol negligent, inconscient o el boig de torn, hi llenci un llumí encès i ho cremi tot. A més és completament immoral que tot i aquesta sequera i els enormes riscos, quan es forma una tronada d’estiu ( encara que sigui amb risc de pedra o calamarsa), surtin corrents a desferla, sia amb cremadors de iodur de plata (enguany sembla que prohibits) o tirant el compost químic (“sembrant-lo”, déu ni do de la denominació) directament damunt dels núvols amb petits avions, per provocar una més ràpida condensació i el creixement dels núvols convectius que descarregarien una tempesta. Tot plegat generalment acaba en quatre gotes o un petit plugim. El país en què ploure, ni que sigui a causa d’una tempesta, es considera una desgràcia, està condemnat a convertir-se en un desert o una estepa àrida i improductiva. Anem, però, a les notes extretes del dietari de Lluís Pons.


MEMÒRIES

AGRAMUNT EN ELS DIETARIS PERSONALS DE LLUÍS PONS

• 1 d’abril: Pasqua de Resurrecció La Pasqua de Resurrecció no es va poder celebrar amb la solemnitat a què estaven acostumats, ja que hi havia una manca de sacerdots: mossèn Puig estava malalt i el capellà de Puigverd, també. El vicari d’Agramunt es va fer càrrec de la parròquia de Puigverd i aquí a la vila només s’hi va quedar el Rector i mossèn Solé, que ja no podia gaire. En el Viacrucis de

El Lluís comenta que l'any 1945 se celebrà la primera Cavalcada de Reis després de la Guerra Civil. La de la imatge correspon a la de l'any següent, que possiblement fou bastant semblant.

Divendres Sant van ajudar a llegir les estacions dos nois d’Acció Catòlica. Es va suspendre el Sermó de les set paraules, que havia de pronunciar el mossèn de Puigverd. En el seu lloc el Rector va llegir una meditació molt bonica, però massa llarga per la majoria de la gent que no estaven acostumats gaire a meditacions. La processó del Dijous Sant al vespre, va ser molt concorreguda i hi anaren “vàries vestes descalces i amb atxes i a la filera també n`hi havia de descalços i descalces”. Déu ni do de la fe que es gastava a Agramunt en aquella època!

• 15 de maig: Visita del Director General de Regiones Devastadas Agramunt va ser una de les poblacions de la comarca més afectades per la Guerra Civil; sobretot pels bombardeigs de l’aviació franquista, produïts des de l’abril de 1938 fins a primers de gener de 1939. S’ha mitificat, i amb raó, la destrucció de Guernica per l’aviació alemanya al servei de Franco com a símbol de la destrucció d’un poble i la seva gent lluny del front, amb l’objectiu de destruir

el símbol de la pàtria basca i desmoralitzar els republicans. Però només cal repassar les fotografies que es conserven d’Agramunt de finals de la Guerra per veure que per aquí la cosa va anar per l’estil, encara que sense tanta propaganda mediàtica. Per reconstruir aquelles poblacions que havien quedat tan destrossades, el govern de Franco de la immediata postguerra va crear Regiones Devastadas, un organisme que tirava directament dels pressupostos de l’estat, la missió del qual era construir habitacles (cases barates) i altres equipaments que havien quedat molt afectats per la contesa civil. El dia 15 de maig, sant Isidre (la data no és cap casualitat), va venir a Agramunt el Sr. Moreno Torres, director general de Regiones Devastadas, acompanyat d’alts funcionaris espanyols i provincials. L’arribada oficial es va fer a la plaça del Pou. Allí els esperaren totes les autoritats locals, els nenes i els nenes de les escoles pública i privada i tot el poble. Després de les salutacions de rigor, el van portar a visitar les obres de construcció del grup d’habitacles protegits de la carretera de Cervera. La segona parada la van fer a les Escoles Nacionals “al vestíbul havien preparat una taula on JULIOL de 2005

sió 37

Explica Lluís Pons que per primer cop després de la Guerra es va tornar a celebrar a Agramunt la Cavalcada dels Reis. L’organització va anar a càrrec de l’Ajuntament i del Sindicat Agrícola. Els Reis van arribar muntats a cavall i tant ells com els acompanyants portaven luxosos vestits. Van ser rebuts a la plaça de l’Església per tot el poble i van assistir a un solemne ofici religiós des d’un lloc preferent, uns reclinatoris posats al presbiteri, on es notava molt el comportament de SSMM. A la sortida van recórrer els carrers de la vila repartint joguines a la mainada. Escriu textualment el Lluís: “Això d’assistir a la Santa Missa a alguns no els agrada. Diuen que és fer comèdia al temple, i és veritat, encara que sigui una comèdia devota. A més, els que feien de Reis no estaven gaire assabentats de com un cristià s’ha de comportar a l’església i van fer, almenys un, un paper ben ridícul”. Recordem que el Lluís en aquells moments era president dels Joves d’Acció Catòlica i col·laborava molt en els afers de la Parròquia. Això també explica molts dels comentaris que fa i també que els dies que més ressalta siguin generalment solemnitats religioses. Tot i que el Lluís no en féu ressò a la seva crònica, el Ministerio de Justicia va crear, el 25 de març, el Jutjat Comarcal d’Agramunt. Llàstima que tingué una vida efímera, ja que fou suprimit el gener de 1953.

ARXIU SIÓ

• 6 de gener: la Cavalcada dels Reis


MEMÒRIES

AGRAMUNT EN ELS DIETARIS PERSONALS DE LLUÍS PONS

ARXIU SIÓ

▼ El Director General de Regiones Devastadas va visitar la vila dues vegades, ja que el Lluís comenta la seva visita l'any 1945 i les imatges que il·lustren aquesta pàgina són del 1948. Aquí es pot veure la comitiva al seu pas pel pla del Pou.

marxés d’Agramunt i deixés la feina a mig fer. Els va assegurar que ho acabarien tot i que per diners no calia patir, ja que govern facilitaria tots els diners que fessin falta. Privadament, encara el van portar a visitar les obres dels dipòsits nous. Cal reconèixer que les autoritats agramuntines tenien molt bo amb les autoritats franquistes d’aquell moment ja que, amb els anys Regiones Devastadas va finançar la construcció

Després van portar el Sr. Moreno a donar un tomb per la vila, que, en veure encara tantes cases ensorrades, no va quedar gaire content. L’acte central es va fer a l’Ajuntament on el van obsequiar amb “unes pastes i una copeta”. Després va fer un discurs des del balcó on en resum digué que mentre hi hagués tantes cases ensorrades dintre el poble no li semblava bé que se’n fes de noves als afores i demanava als amos del patis que donessin facilitats perquè Regiones Devastadas hi pogués intervenir. En segon lloc va prometre l’ajuda de Regiones per canalitzar el riu Sió al seu pas per Agramunt. Finalment va desmentir que Regiones Devastadas 38

sió

JULIOL de 2005

ARXIU SIÓ

van prendre seient tots els principals, els infants havien fet cordó i l’altra gent es posà al darrere. El Sr. Moreno va lliurar oficialment les Escoles reparades per Regiones a la nostra vila i també la Bàscula Municipal construïda pel mateix organisme. (...) l’Alcalde donà les gràcies al Sr. Moreno per les obres. (...) el Director General va contestar que és al Caudillo, qui va guanyar la Guerra i ens manté en pau, a qui hem de donar les gràcies. Unes grans ovacions van subratllar els principals punts del discurset”.

de les cases barates, la reconstrucció de l’Escola Pública, la Bàscula municipal de la plaça del Pou, la canalització del riu Sió des del pont de la carretera de Cervera fins al Pont de Ferro, els dipòsits de l’aigua (els del turó del Convent i el del Castell), el Mercat Municipal (avui Espai Guinovart) i l’Escorxador Municipal. El 1945 va ser un any molt dolent per la sequera i les males collites, però amb totes aquestes obres en marxa molt pagesos es van poder treure un jornal força dies, que segurament també es tractava d’això. És molt clarificador el comentari final que el Lluís féu d’aquella visita: “El Sr. Moreno em va fer la impressió d’un home simpàtic, franc, segur d’ell mateix i decidit. Llevat dels eterns descontents que a tot arreu troben peròs; a tothom va agradar molt, sobretot quan va dir allò de que primer s’havia de reconstruir el dins de la vila. Ell també va quedar contentíssim de nosaltres. Unes visites així, mai vénen malament”. Quina diferència de la visita que el dia 11 de setembre del 1944 havia fet a Agramunt el Governador Civil i "Jefe Provincial del Movimiento" per inaugurar el camp de futbol en què el Lluís apuntà: “El senyor Governador,

Es va visitar el pont de la carretera de Tàrrega, des d'on s'aprecia una panoràmica de la Vila. Destaquen les naus de Cal Mundí com a últims edificis construïts de la població.


MEMÒRIES

AGRAMUNT EN ELS DIETARIS PERSONALS DE LLUÍS PONS

bon home pot ser, però simpàtic no gaire i, segons diuen, no va quedar gaire content d’Agramunt”. Cal deixar constància que el camp de futbol va tornar a ser inaugurat de nou el dia 10 de setembre de 1945 i l’endemà s’hi va disputar el partit estrella entre el Futbol Club Barcelona i una selecció del RCD Espanyol, CD Sabadell i CD Agramunt. Al juny d’aquell any va començar a funcionar l’entitat “Agrupación Indústria y Comercio. Fomento Pro-Mercado”. Aquesta entitat va organitzar sis línies de transport de passatgers cap a Agramunt des de Guissona, Ponts, Montgai, la Fuliola, les Penelles i Ivars d’Urgell, per facilitar la vinguda de compradors al mercat agramuntí dels diumenges.

• 1 d’agost: Aquest any la collita ha estat pèssima... Era el dia 1 d’agost i ell, com a bon pagès, fa balanç de la collita de cereals d’aquella campanya i de les previsions del que encara falta per recollir. Això vol dir que ja s’ha acabat el batre i que la cosa havia anat molt malament, ja que en una campanya mitjanament acceptable la feina de batre es podia allargar bona part del mes d’agost i alguns anys fins a la Festa Major, si l’estiu era plujós i sovint s’havia de fer lloca. Com que el comentari no és gaire llarg i és l’últim, en transcriurem els aspectes més importants: “Aquest any la collita ha estat pèssima. La sequera ja venia del sembrar i sort n’hi va haver d’una nevadeta del gener. El dos de maig una gelada ho va matar quasi tot i l’1 de juny una pedregada que, al lloc que va passar, ho va acabar d’arreglar. Al canal ha baixat molt poca aigua i s’ha patit i es patirà molt per regar. En resum: la collita de blat al secà, desastrosa, i a l’horta, en general, no gran cosa. N’hi ha que ni la llavor no han fet. L’ordi s’ha perdut quasi completa-

ment, degut al fred. El vi, fora de dalt de la Serra que és més alt, es pot dir que res; només s’ha de confiar dels raïms que hagin tornat a sortir. L’alfals, poca cosa, ja que tot just s’ha regat; i les altres plantes de l’horta, encara que no els hagi faltat aigua a la soca, s’han ressentit del temps tan calorós i sec. El blat de moro i la remolatxa també han patit secada. L’única cosa que s’aguanta són les olives dels arbres; als ametllers també hi va fer mal el fred, matant ametlles. El més terrible va ser el fred. Per la secada s’hauria aguantat molt. Aquest any hem vist el que és capaç d’aguantar una mata de sembrat amb tot i no ploure, però de la gelada poca cosa es va escapar. Es van fer pregàries demanant aigua, però dels més interessats que són els pagesos, pocs n’hi assistia. No pot estranyar-nos que no plogui, de la forma com està el món”. Aquesta fou l’última crònica que el Lluís va escriure dels principals fets de 1944 i 1945. En realitat només duraren un any i vuit mesos i en cap lloc explica per quina raó s’aturà. Potser el tema que tractava li va acabar les ganes de continuar fent cròniques.

• Alguns fets històrics de caràcter més general del 1945 · Del 4 a l’11 de febrer, conferència de Jalta. S’està acabant la Segona Guerra Mundial a Europa i es troben els aliats a Crimea. Churchill, Stalin i Roosevelt acorden, entre altres coses, la partició d’Alemanya, i la instauració de l’Organització de les Nacions Unides. El president nord-americà Roosvelt va morir tres setmanes abans de la rendició d’Alemanya i el va succeeir Harry S. Truman. · Abril-maig, fi de la guerra a Europa. 30 d’abril, Hitler es suïcida a Berlín. 2 de maig, Berlín es rendeix a les forces soviètiques. 7 de maig, Alemanya capitula. 8 de maig, s’acaba la guerra a Europa.

· 17 de juliol-2 d’agost. Conferència de Postdam. Reunió dels tres líders aliats amb la presència de Truman. Es reconeix el poder soviètic a l’Europa de l’est i es divideix Alemanya en quatre zones d’ocupació. Comencen a sorgir diferències entre els EUA i l’URSS . És l’inici de la Guerra Freda. · Agost, fi de la guerra al Japó. El 6 i 9 d’agost els americans llencen la bomba atòmica sobre Hiroshima i Nagasaki. Sis dies després el govern japonès capitula. Acaba la Segona Guerra Mundial. · Les quatre grans potències decreten l’aïllament de l’Espanya franquista. Aquí es viurà un dels períodes més durs de la post-guerra, especialment per la manca d’aliments, de primeres matèries i de combustible, que s’allargarà fins a la dècada dels cinquanta. Entrem en el període de l’autarquia, del mercat negre i l’estraperlo, de les cartilles de racionament, del gasògen,... És l’any en què es dóna el premi Nobel de Medicina a Alexander Fleming pel descobriment de la penicil·lina.

BIBLIOGRAFIA: PONS I SERRA, Lluís. Crònica dels fets principals ocorreguts a la vila d’Agramunt a partir de l’any del Senyor 1944. Són 37 pàgines de llibreta escrites amb ploma i amb una cal·ligrafia impecable, on dóna notícies sobre Agramunt dels anys 1944 i 1945. VALLÈS, Edmon. Història gràfica de Catalunya sota el règim franquista (1939-1975). Edicions 62, Barcelona 1983. VVAA Panorama del segle XX. Edita Carroggio S.A. Barcelona, 2000. VVAA AGRAMUNT SEGLE XX. Crònica dels fets més significatius d’aquests cent anys. Edita Revista SIÓ, desembre de 1999 - octubre 2001. JULIOL de 2005

sió 39


SOM A RIELLA

HISTÒRIES

Altres contes: El porc senglar ❚ Guillem Viladot

Aquell matí feia una fresca primaveral molt agradosa. El sol ja era bona cosa enlairat en l’horitzó. Havia d’anar a veure com havia quedat un marge després que els paletes l’havien arreglat. Era a mig camí quan en unes mates de lledoners vaig sentir un soroll. De moment no en vaig fer cas, però en adonar-me que el soroll es repetia, vaig observar amb atenció. No només m’arribava una fressa, sinó que dins d’aquell herbassar es movia alguna cosa. Instintivament vaig posar un cartutx a cada canó de l’escopeta i em vaig quedar expectant. Al cap de no gaire, vaig poder veure com de sota aquella brolla n’emergia una bestiola peluda. A mesura que la brossa li queia del damunt, quedà clar que es tractava d’un porc senglar. No era, però, un senglar de mida corrent, sinó que la seva grandària en feia tres o quatre dels que estem habituats a veure. En adonar-me que em trobava davant d’una bestiola tan grossa, vaig sentir-me bona cosa atabalat. Les cames em tremolaven o potser no les

notava i això em feia sentir insegur. Instintivament, vaig posar el dit al gallet de l’arma disposat a disparar a qualsevol moment. Aquella bestiassa era, a més de peluda, ferotge, repugnant. Dels seus ulls en sortia una llum sangosa i prop del musell n’emergien dos ullals llarguíssims alhora que dels narius en brollava un alè escumós. Aquell animalot, com si hagués endevinat la meva presència, encorbà l’esquena, s’estarrufà i començà a roncar. En aquest moment, talment aquella bèstia em desafiés, em sentia del tot segur i estava disposat a acceptar el repte fins on calgués.

MONTSE GUERRERO

Atent als moviments més petits d’aquell porc fer, esperava. Tot d’una vaig intuir que aquell animalot es disposava a escometre’m. Sense pensar-m’hi dos cops, vaig prémer un gallet i immediatament l’altre. El porc senglar s’aixecà damunt les seves po-

tes del darrere i, en assolir la màxima alçària, va caure a terra tan llarg com era. El meu cor, que havia quedat paral·litzat uns instants, començà a bategar de valent. Vaig tornar a carregar l’escopeta per un si de cas i, satisfet de la meva punteria, m’anava apropant a la víctima. A frec de pell o de pèl, la mida d’aquell animalàs em semblà encara més gran. En aquest sentit semblava un bou. Un cop ben observat, vaig adonar-me que ni es movia ni respirava. Aquella massa ferotge era del tot silenciosa. I, si us he de ser franc, tenia quelcom que atreia. Tant va ser així que, sense adonar-me’n, vaig pujar-hi damunt. Dempeus als seus lloms, era un espectacle fascinant veure sencera aquella fera abatuda sota meu. Vaig deposar la meva actitud d’alerta i amb l’escopeta repenjada al costat dels meus peus no se’m va ocórrer res més que guaitar el paisatge que m’envoltava i envanir-me de ser un caçador tan hàbil. Em trobava inflat per aquest sentiment, quan la bestiota clavà una sotragada, s’incorporà sobre les quatre potes i engegà a córrer. Amb l’embranzida vaig perdre l’arma, i estava a punt de perdre també l’equilibri, però em vaig agafar fort als pèls del clatell del porc fer que encetà una cursa furiosa i violenta. Quina manera de córrer! De seguida es posà a galoJULIOL de 2005

sió 41

S

empre que anava a donar un tomb per la finca portava l’escopeta. A cops surt una perdiu o un conill o una llebre i, a un caçador com jo, li dol deixar-los passar de llarg. Un dia, gràcies a portar l’escopeta, vaig poder abatre un aligot i un altre, sort en vaig tenir de l’arma per poder foragitar uns gossos salvatges que no semblaven tenir gaire bones intencions.


SOM A RIELLA

HISTÒRIES

par amb tanta habilitat que semblava que no tocava a terra. Era cert: aquell porc senglar ferit es veu que se sentia tan enrabiat que, en lloc de córrer, volava. Jo, de cop i volta, vaig trobar-me cavalcant aquella fera alhora que m’agafava fort a la pelussera del seu coll. Els guarets, les vinyes, els ermots, els tossals, els barrancs passaven per sota nostre amb gran rapidesa. Jo no tenia esma per guaitar-los; de fet, tant se me’n donava del que es movia davall, sinó que tenia l’esguard clavat en una ratlla horitzontal que cada cop s’apropava més. Era l’horitzó. A mesura que el porc fer corria, l’oritzó s’acostava més i més i més, com si allà s’acabessin els poblets, les ciutats i tota mena de terra. Ara, per acabar-ho de fer tot més anguniós, aquell animalot es posà a emetre una mena de roncs que es transfor-

maven en una escuma sangosa que li sortia per la boca en forma de grosses bombolles. I quan se li paraven els roncs, aquella bèstia emetia uns esbufecs esglaiadors. Tot plegat, més que un animal, semblava una locomotora de vapor que tenia pressa per arribar a la propera estació de tren. Mentrestant, l’horitzó no parava d’atansar-se més i més. En un moment donat aquells esbufecs i aquells roncs van cessar de cop, i en el mateix moment, la velocitat de vol del porc senglar aconseguí una acceleració tan extraordinària que jo em sentia com si fos un coet. L’aire em brunzia per damunt de les orelles i em batia els ulls tan fort que gairebé no els podia obrir. L’horitzó s’apropava amb més rapidesa cap a mi, i si aquell animalàs no parava de volar tan veloçment, d’un moment a l’altre hi acaba-

Aquell porc senglar ferit es veu que se sentia tan enrabiat que, en lloc de córrer, volava. Jo, de cop i volta, vaig trobar-me cavalcant aquella fera alhora que m’agafava fort a la pelussera del seu coll. ríem esclafats. No sé per què, se’m va ocórrer d’esbrinar el que passava sota nostre. No es veia res; és a dir, tot plegat era com una cinta amb algunes taques fosques o clares i molt desdibuixades. Vaig sentir por. No tenia ni la més petita idea d’on érem, i aquesta desorientació em causà una sensació ■ de vertigen o de desolació.

JULIOL de 2005

sió 43


COL·LABORACIONS LITERÀRIES

EL CONTE

La piscina ❚ per J. Pijuan

’Oleguer vessava d’alegria en veure com els operaris començaven a arreplegar les eines que tenien escampades pel jardí. Tot i que encara no havien abandonat la casa –pel que es veia no tardarien gaire a fer-ho- ja l’envaïa la sensació del descans que tant havia anhelat, era com en aquell moment li estiguessin traient un gran pes de sobre. Estava realment content perquè per fi la casa restaria lliure d’aquells forasters que durant setmanes havien hagut de suportar amb el seu continu entrar i sortir durant tot el sant dia i ja no haurien de patir més pel soroll. Mentre l’Oleguer es trobava totalment absort contemplant les acabades obres, la seva filla Sara s’apropà al seu costat i li va agafar la mà. El tacte d’aquella suau maneta el va fer tornar en son si. Instintivament abaixà el cap i la seva mirada

L

es creuà amb els ulls de la petita que l’estaven mirant fixament amb un posat també de satisfacció. La família feia poc que s’havien traslladat a aquella nova casa. Amb anterioritat s’havien estat en un pis bastant ombrívol que semblava una capsa de llumins. Es trobava a l’altra banda del poble en un d’aquells edificis que semblen conilleres de tants habitatges que hi ha. L’estada en aquest immoble va ser de resignació i molta paciència. Durant tot el dia i la nit els acompanyava el soroll dels veïns: si no eren els del pis de sobre, eren els del costat i sinó els de sota, fossin els qui fossin el soroll era present a tota hora. L’enrenou era tan seguit que ben aviat s’hi van haver d’acostumar si no volien acabar malament del tupí. S’hi van avesar tant que el dia –molt comptats per certque hi havia un silenci total

es trobaven estranys ja que tenien la sensació que els mancava alguna cosa. Amb l’arribada de la Sara van decidir de canviar d’aires, d’anar a viure a un altre pis que hi toqués el sol i no hi hagués tant de soroll, però el canvi no el feren fins que la nena no fou més grandeta. Aleshores van anar a viure a un dels nous habitatges que es construïren a la vora del riu. La casa era molt més acollidora i assolellada, i tenia un petit jardí adjunt. Acostumats al soroll de l’anterior pis es van haver d’habituar a la tranquil·litat que regnava en aquell indret, perquè el silenci era tal que semblava que no hi visqués ningú. A la seva dona Adelaida li agradava molt nedar. Tots els estius, des del primer dia que obrien les piscines municipals que hi anava a banyar-se, no hi havia dia que no hi anés. Però quan s’acabava la temporada li entrava una tristor, perquè no podia anar a la piscina. Sempre havia desitjat poder tenir una piscina pròpia per poder banyar-s’hi qualsevol dia de l’any i a l’hora que volgués. Amb l’adquisició de la nova casa amb jardí, aquell vell somni tornà a la seva ment. A més a més a la seva filla també li agradava molt anar a la piscina. Al començament l’Oleguer havia fet al jardí un petit hortet on plantava quatre tomateres i algun

que altre enciam entre d’altres coses, per passar l’estona. Quan l’Adelaida li va comentar de fer una piscina al jardí, no s’ho va rumiar gaire i va fer venir de seguida els operaris. El que havia de ser un projecte senzill es va convertir en un malson. Només començar a excavar es van trobar amb una gran llosa de roca, com que al pati no hi podia accedir maquinària pesant la van haver d’esbocinar manualment. El treball fou lent i pesat. Quan per fi van acabar d’esbocinar-la, el forat començà a inundar-se d’aigua. Sabien que en aquell indret hi havia aigua, però no es pensaven que fos tan a prop. Per treure aquella aigua van haver d’instal·lar una bomba extractora. Va funcionar dia i nit. Durant dies no va parar de treure aigua i més aigua, semblava que no pararia mai, però al final ho aconseguiren. Després de molta paciència aconseguiren construir la piscina. L’Oleguer estava content de què s’acabessin les obres. L’Adelaida contemplava la piscina amb la seva filla agafada de la mà. Estava ansiosa per banyar-s’hi. Mentre l’Oleguer es dirigia a obrir l’aixeta de pas, restaren a la vora de la piscina impacients per veure com s’omplia. Quan va obrir l’aixeta no rajà ni una sola gota. Aleshores es recordaren que aquell dia havien tancat l’aigua per arranjar una fuita. ■ JULIOL de 2005

sió 45


COL·LABORACIONS LITERÀRIES

COSES DE LA VIDA

El Cisco i el Quimet ❚ Jordi Viladot Puig

l Cisco i el Quimet eren dues bones persones, però per unes trifulques econòmiques (sempre els diners!), es varen distanciar fins a l’extrem que no es parlaven. Arribà un dia que el Cisco es posà malalt, la cosa es va anar complicant i el metge va comunicar a la família que la seva defunció era pròxima. El malalt, sabedor que tenia els dies comptats, va fer examen de consciència i per tal de deixar les coses ben fetes, va dir a l’Enric, bon amic del

E

Cisco, que li feia companyia de tant en tant: – Tu Enric, saps que estic greu i que els metges diuen que no me’n sortiré pas i vull morir amb la consciència tranquil·la. També saps que el Quimet i jo estem enemistats. M’agradaria que parlessis amb ell i que em visités per demanar-li perdó per tot allò que ell ja sap. L’Enric, bon amic del Cisco i del Quimet, va anar a trobar aquest últim i li digué: – El Cisco està a les últimes i no voldria morir sense fer les paus amb tu. És per això que m’ha demanat que el vagis a veure.

I el Quimet li contestà: – No tinc cap reserva en anar a veure’l i m’agrada el seu gest. Però també et vull dir que si se’n surt i es posa bo, tornarà a distanciar-se de mi. I en Quimet, tot diligent va anar a veure en Cisco, varen fer les paus, i com diu el refrany: “val més sentència de metge que de butxí”, el Cisco es va curar i es varen tornar a enemistar. Heu observat quantes vegades això passa en el món dels polítics i particularment després de les campanyes electorals i de les sessions parlamentàries? ■

JULIOL de 2005

sió 47


Resultats i classificacions del mes de maig

ES NT CO

AGRAMU C.F.

CLUB FUTBOL AGRAMUNT «ESCOLA GERARD GATELL»

G. GATELL LA

ESPORTS

www.geocities.com/fcagramunt i amb un molt bon ambient dins del vestidor. Cal dir que aquest equip ha complert al 100%.

❚ R. Mendoza

rriba l'estiu i s'acaben les competicions esportives, acabada la temporada fem balanç entrevistant el coordinador esportiu, Ramon Capdevila, que de manera personal analitza tots els equips.

A

JUVENIL

Ens trobem davant d'un equip molt jove, ja que tots els jugadors són de primer any amb algun component de categoria Baby. Per a tots, aquesta ha estat la seva primera temporada de jugar a futbol. Tot això ha produït que els costés molt guanyar algun partit. No obstant, penso que si l'equip continua treballant unit, amb il·lusió i ganes de treballar, d'aquí a uns anys potser estarem davant d'un bon equip de futbol.

PREBENJAMÍ A Es tracta d'un equip format per jugadors de segon any. Això vol dir que la propera temporada tots jugaran en la categoria de benjamí. Pel que fa a aquesta temporada cal dir que ha estat un equip bastant regular, amb els seus alts i els seus baixos, però que en general ha realitzat una bona campanya.

CF AGRAMUNT

PREBENJAMÍ B

s'han quedat "amb la boca oberta". Ha estat un equip unit i amb ganes de treballar.

ALEVÍ L'aleví ha competit en la Primera Divisió grup 22. No ha estat una bona temporada per aquest equip, ja que ha quedat classificat en l'última posició de la taula. Tot i això cal destacar que en els últims partits de la temporada l'equip ha reaccionat, guanyant dos dels tres últims partits. En aquests encontres s'ha vist l'equip jugant com ho hauria d'haver fet durant tot l'any.

INFANTIL BENJAMÍ Aquest equip ha jugat tota la temporada amb tan sols 10 jugadors. Cal agrair el compromís que han mostrat, en ser gairebé sempre tots en els partits. Pel que fa a la temporada cal destacar el seu nivell de joc, ja que en alguns partits els espectadors

L'infantil, aquesta temporada ha militat a la Segona Divisió grup 7, i ha quedat classificat en novena posició, realitzant en diversos partits un bon nivell de joc. En general els infantils han realitzat una bona temporada, essent un equip amb una bona cohesió entre tots els seus components

En primer lloc cal felicitar aquest equip per l'ascens aconseguit a la Primera Divisió provincial. Aquest ascens s'ha produït perquè l'equip ha quedat classificat en la segona posició del campionat de Segona Divisió (grup 28) aconseguint un total de 43 punts (tres menys que el campió). Es tracta d'un equip competitiu i amb un bon nivell de joc, que quan té ganes de jugar en la categoria que competia no tenia rival. Tot i això no va ser fins a l'últim partit contra el CF Bellpuig quan es va aconseguir aquesta segona posició, en guanyar 1 a 2 al seu camp. Pel que fa al torneig de primavera, cal comentar que ha estat un torneig bastant deslluït, degut a l'abandó del CF Tremp (això ha provocat que només quedessin tres equips per disputar aquest torneig) i després pel fet que el nostre equip ha anat en diversos partits amb pocs jugadors. Això últim ha provocat que aquest equip no pogués aconseguir una bona classificació en el torneig.

AMATEUR El que cal fer és animar tots els jugadors d'aquest equip, perquè la temporada que ve sigui millor que aquesta. L'equip ha quedat classificat a l'última posició de la Primera Regional grup 5. Diverses etapes de la temporada ha donat la sensació que l'equip podia sortir del pou. Però per diversos factors: un dia la sort, un altre l'arbitratge, un altre el rival ha estat millor que nosaltres, etc., no s'ha pogut mantenir l'equip en la categoria de la Primera Regional. ■ JULIOL de 2005

sió 49


ESPORTS

BÀSQUET AGRAMUNT CLUB

Gran temporada del BAC Agramunt, però un altre cop sots-campiones CADET FEMENÍ Resultats de la Final Four: 12/06/05 BAC AGRAMUNT 69 12/06/05 MARISTES MONT. 48 12/06/05 BAC AGRAMUNT 41

C.B. SECÀ SANT PERE B.C. ANDORRA B.C. ANDORRA

44 53 43

El diumenge 12 de juny estava tot preparat per iniciar l’últim “round” de la temporada, amb l’esperança que AQUEST COP SÍ, però com el Barça tants cops, va ser que, UN ALTRE COP SERÀ. La primera semifinal l’obria l’equip amfitrió, amb una treballada però contundent victòria sobre les noies del barri del Secà. El partit va anar igualat, sempre amb avantatges del BAC, fins al tercer quart on les nostres es van destapar donant un salt de gegant per plantar-se a la final. El primer objectiu estava complert. Les rivals havien de sortir de la segona semifinal; les Maristes eren favorites, però l’Andorra portava una carta amagada, una cadet que havia fet pràcticament tota la temporada amb l’equip sènior de 3a catalana. Evidentment, aquesta noia va decidir a la pròrroga amb dos triples seguits. A les sis

de la tarda del mateix diumenge començava la gran final, amb força públic a les grades. Les nostres van dominar els tres primers quarts, aconseguint una diferència a favor de nou punts, però va arribar l’últim quart i les ganes de guanyar van pesar massa. L’Andorra, mica a mica, va anar apropant-se al marcador, fins a empatar a falta de dos minuts, llavors va tornar a aparèixer la cadet andorrana anotant tots els tirs lliures a què tenia dret, mentre que les nostres fallaven llançaments més aviat fàcils. Així i tot, a pocs segons d’acabar, l’Agramunt va tenir la possibilitat de guanyar, però els dos triples intentats no van voler entrar. Una llàstima, perquè s’havia fet suficients mèrits per assolir el títol de campiones territorials. De la mateixa manera que en la final sènior, és d’agrair la temporada que han fet les cadets, anant de menys a més en el campionat, tenint en compte la manca d’efectius de l’equip ja que sempre van haver de jugar amb quatre jugadores en edat infantil. Per això, el Club creu que tots els agramuntins han de saber qui són les jugadores que han disputat tant brillantment aquesta temporada, i a les quals donem les gràcies per haver-nos fet gaudir cada diumenge:

LES JUGADORES I L'ENTRENADOR:

ANNA CARBÓ Pivot. 15 anys 5 anys al Club Viu el bàsquet com ningú

GEMMA GOU Ala-Pivot. 15 anys 3 anys al Club És incansable

MONTSE PALACIO Aler. 16 anys 5 anys al Club Estilista de vidre

MARINA SOLÉ Base. 15 anys 3 anys al Club Tiradora implacable

ESTER MORA Pivot. 14 anys 3 anys al Club El rebot és meu!!

MARTA LLOBERA Aler. 14 anys 3 anys al Club La gran progressió

IRAIDA BALASCH Pivot. 16 anys 5 anys al Club La raça i la rauxa

LAIA FARRÀS Escolta. 14 anys 3 anys al Club Visió de joc

MELANIE QUESADA Base. 13 anys 3 anys al Club Va directe a cistella

MAIKA BALAGUÉ Pivot. 14 anys 1 any al Club Atreviment i força

MARTA PACHECO Escolta. 14 anys 3 anys al Club Sempre a punt

JAVI SALAT Entrenador. 27 anys 7 anys al Club Un exemple en el món de l'esport

50

sió

JULIOL de 2005


La setmana del 27 de juny al 2 de juliol es va realitzar a l’annex del pavelló la segona experiència en donar a conèixer el nostre esport, als més petits/es d’Agramunt i rodalies. L’experiència va ser tot un èxit. La participació amb més de 50 nens/es d’edat compreses entre 4 i 11 anys, ens va sorprendre una mica, ja que, no esperàvem tanta assistència, superant fins i tot la de l’any passat. Aquest any ens va ajudar molt tenir més pistes i més cistelles, perquè es va poder separar per edats i nivells a tots els participants. La intenció d’aquestes jornades, a part de donar a conèixer el nostre esport, és que els pares/mares vegin com treballa l’escola del bàsquet “Lludribac”. Esperem que els hagi agradat la manera com s’organitza i treballa el bàsquet a Agramunt, si és així, quan comenci el col·legi nosaltres també començarem. El club ja es posarà en contacte amb tots els interessats.

FESTA DEL BÀSQUET LLEIDATÀ Com cada any, a final de temporada, la Federació territorial celebra la seva festa. El dissabte 2 de juliol va ser el dia elegit, aquest cop a Borges Blanques. Amb més de 350 convidats i la presència del Director General de l’Esport, el Sr. Rafael Niubó, la vetllada es va desenvolupar tal com havia estat programada. El BAC Agramunt va tornar a estar premiat, amb el trofeu al millor jugador del cam-

BAC

BAC

LES SEGONES JORNADES OBERTES DE BÀSQUET D’AGRAMUNT I RODALIES

pionat territorial sènior masculí, que va recaure a mans del JAVI SALAT. Merescut premi perquè la seva temporada ha estat genial. Bé, ja portava uns tres anys jugant a gran nivell. Al final s’ha fet justícia i el guardó ha anat al seu sarró. ENHORABONA, JAVI!!!

PRE-INSCRICIÓ PER A LA TEMPORADA 2005/2006 Si tot funciona com esperem el BAC Agramunt tindrà vuit equips federats i dos o tres grups a l’escola de bàsquet “Lludribac”. Els vuit federats i els de l’escola són: • SÈNIOR MASCULÍ a 3a Catalana • JÚNIOR MASCULÍ i FEMENÍ al campionat territorial • CADET MASCULÍ i FEMENÍ al campionat territorial • PRE-INFANTIL MASCULÍ al campionat territorial • MINI MASCULÍ i FEMENÍ al campionat territorial • PRE-MINI MIXTE al campionat de les Escoles de bàsquet • ESCOLA “A” i “B” al campionat de les Escoles de bàsquet Després de les llargues vacances d’estiu, a primers d’agost els més grans, i a mig agost els altres, iniciaran la pre-temporada. El BAC Agramunt desitja a tots els lectors de SIÓ unes ■ bones vacances d’estiu.

JULIOL de 2005

sió 51


ESPORTS

CLUB HANDBOL AGRAMUNT

Festa del CHA quest mes, concretament el dia 9 de juliol, s’haurà celebrat l’últim acte significatiu de la temporada, la Festa del Club. Durant la tarda es disputaran partits amistosos entre pares i fills. Aquest tipus de partits són molt divertits i tant els participants com el públic que hi ha present, s’ho passa d’allò més bé. Després, a la nit, es farà un gran sopar de germanor on assisteixen les diferents seccions del Club, l’handbol, el futbol sala, el trial, els Motards, entre altres. Durant la vetllada es repartiran diferents obsequis i plaques commemoratives per als jugadors, de les diferents seccions, que han destacat durant la passada temporada i també, com no, per l’entusiasme dels pares. És una vetllada molt acollidora i especial, on tècnics, jugadors i pares intercanvien anècdotes i records viscuts durant la llarga temporada que gaudim tots plegats i per a molts es reviuen els records de vells temps actius en el Club. Esperem passar una vetllada fantàstica i desitjar a tots plegats que passeu unes bones vacances ben merescudes!

A

SECCIÓ TRIAL l passat dia 9 d’abril es va fer l’entrega de premis del campionat provincial, a Lleida. Un gran nombre de pilots del nostre Club van ser premiats en les diferents categories del campionat.

E

En la categoria GROCS van ser: 1r Ramon Cases Huguet 2n Miquel Pedrós Ripoll 3r Francesc Fernàndez Santana 4rt Vicent Trepat Porta 5è Lluís Miquel Requena Paya 6è Antoni Mas Llordés 7è Ramon Segalà Malea 8è Eduard Segalà Moreno 9è Carmel Cases Terobe 11è Francesc Cisteró Valls 52

sió

JULIOL de 2005

En la categoria BLAUS 2n Jaume Rovira Baellla 3r Francesc Recio Berdegué 4rt Ramon Vila Torres 5è Jaume Vinyals Pardell En acabar l’entrega de premis es va fer la reunió per decidir on serien les proves del Campionat Provincial 2005. Pel que fa als resultats del Campionat d’Espanya, en què prenen part els nostres pilots Jaume Vinyals i Francesc Recio, ja s’han efectuat tres proves, amb la qual cosa ja estem a la meitat del campionat. La primera que es va disputar, va celebrar-se a Mancha Real (Jaén). Després de molts dies sense competir, els nostres pilots van tenir una bona actuació. La classificació va quedar així: 1r Francesc Recio 24 punts 2n Víctor Ares 28 “ 3r Eduardo Álvarez 37 “ 4rt Sergio Puyo 39 “ 12è Jaume Vinyals 69 “ La segona trobada fou a la Pobla de Segur, el dia 12 de juny. Els dos representants del Club Handbol Agramunt varen desplaçar-se fins a la Pobla. El dissabte va ploure bastant, la qual cosa feia pensar que l’endemà seria bastant dur. Realment podia haver-ho estat més, perquè al matí va sortir el sol i va ajudar una mica, el resultat va ser aquest: 1r Francesc Recio 11 punts 2n Víctor Ares 30 “ 3r Eduardo Álvarez 46 “ 9è Jaume Vinyals 82 “ Només una setmana de descans va separar la prova de la Pobla de la d’Andorra. Aquest cop es va celebrar amb dissabte, dia 18 de juny. Els nostres pilots van fer una mica de plantejament de la prova a la vigília, doncs gairebé totes les categories prengueren part en aquesta competició. Això

vol dir que el temps cronometrat fóra un factor a tenir molt en compte per les cues que provocarien els 100 participants inscrits. Recio, que aquest any ha dut motxiller a totes les curses, el també membre del Club Handbol, Lluís Miquel Requena, no va poder ser acompanyat aquesta vegada, ja que moments abans aquest patia un còlic. Així doncs, Vinyals i Recio van anar-hi sols i van aconseguir les posicions següents: 1r Francesc Recio 2n Víctor Ares 3r Sergio Puyo 12è Jaume Vinyals La general, de moment, queda així: 1r Francesc Recio 2n Víctor Ares 3r Eduardo Álvarez

SECCIÓ MOTARDS CALOR, PATIMENT I PODI embla que era ahir i ja ha passat un any. Les 24 hores necessiten molta preparació i coordinació perquè tot surti bé i ja han passat. Aquest any vam apostar per poder córrer més estona amb menys consum de combustible i de rodes. Però per contra, hi havia un possible escalfament de la moto i així va succeir. Divendres a la tarda, en els cronometrats oficials, vam caure per culpa d’una taca d’oli a la pista; sortosament ningú no es va fer mal i la moto la van poder enllestir ràpidament.

S


ESPORTS

CLUB HANDBOL AGRAMUNT

de cara a la fresca la moto es va refredar i van poder remuntar durant tota la nit fins a la posició 22. Els ànims havien pujat però la moto tornava a escalfar-se i quedava el més dur: de les 12.00 a les 15.00. Per a nosaltres quedar 20 o 40 no era important, ja que l’important, com sempre diem, és acabar; però aquest any no volíem perdre la posició, ja que si la manteníem podríem pujar al podi de la copa Challenge Pirelli.

Fa quatre anys que anem a les 24 hores amb il·lusió i ganes de fer-ho bé i sempre hem arribat al final.

Els Motards d'Agramunt van pujar al podi.

Dissabte al matí ja feia molta calor i l’aflorament dels nervis i patiment ja es començaven a notar. Sabíem que serien les 24hores més llargues i difícils si la moto s’escalfava més del compte. A les 15.00 h. vam fer la sortida des de la posició 26 i queia un sol de mil dimonis. Els pilots i mecànics van veure que la moto s’escalfava des de

la primera volta. Començàvem amb dificultats, però sense perdre les ganes ni la il·lusió per arribar al final fos com fos. La moto rodava a poc a poc i per una traçada diferent a la resta de pilots per tal d’esquivar el rebuf de les altres motos. Vam baixar fins a la posició 61 de 72 i la veritat és que tots pensàvem que les 24 hores es quedarien allà, però no va ser així;

Finalment, tot va anar bé i els Motards van pujar al podi. Cal remarcar que ens ho mereixíem per tot l’esforç. Fa quatre anys que anem a les 24 hores amb il·lusió i ganes de fer-ho bé i sempre hem arribat al final. Per sort encara no sabem el que és el més dur de tot: marxar cap a casa. Gràcies a tots els agramuntins/es per la vostra col·laboració i suport a l’equip. Aquest triomf també és vostre. CHA MOTARDS AGRAMUNT YAM-973

JULIOL de 2005

sió 53


ESPORTS

CLUB DE BITLLES SIÓ D'AGRAMUNT

CLUB TENNIS AGRAMUNT

Joan Rovira entre els millors de Lleida

12 hores de tennis ❚ La Junta

❚ Ramon Joval

oan Rovira, jugador del Club Bitlles Sió d'Agramunt, ha estat escollit entre els 16 millors jugadors de la Lliga Territorial de Lleida. Per la qual cosa va disputar el VII Campionat de Catalunya individual de bitlles catalanes. Aquest campionat es va celebrar el passat diumenge 10 de juliol al camp de terra del poliesportiu Les Comes d'Igualda. Va estar organitzat pel Club de Bitlles Igualada amb la col·laboració de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling i el suport de l'Ajuntament d'Igualada. En total hi van prendre part 60 jugadors i jugadores –40 homes i 20 dones– representant les diferents lligues territorials de la FCBB: • Lleida: 16 homes 8 dones • Barcelona 8 homes 5 dones • Tarragona 8 homes 2 dones • Girona 6 homes 4 dones A més hi participaren: • Jordi Gilabert, Tarragona, campió de l'edició de 2004. • Joan Garcia, Barcelona, millor jugador del Campionat de Catalunya de Clubs 2005. • Raquel Casanova, Tarragona, campiona de l'edició de 2004. El nostre jugador i amic Joan Rovira va poder passar la primera ronda. El més important, però, fou participar entre els millors de Catalunya. Esperem tornar-hi. ■

JOSEP ROVIRA

Per combatre la calor no hi ha res millor que una bona remullada!

l dissabte dia 2 de juliol se celebrà una nova edició de les "12 hores de tennis", de les 9 del matí a les 9 del vespre, a les pistes del Club Tennis Agramunt. L'edició d'enguany ha estat la menys participativa de totes, possiblement perquè es va celebrar el mes de juliol, en què la calor apreta de valent i hi ha gent de vacances. Són circumstàncies que s'hauran de tenir en compte de cara a properes celebracions. Malgrat tot, però, les pistes van estar actives durant tota la jornada i els que van venir s'ho van passar molt bé. Els monitors del club van organitzar jocs per als més menuts. Es van efectuar sorteigs de diferents obsequis: raquetes, pots de pilotes, samarretes... Hi van haver regals i coca i xocolata per a tothom. En finalitzar la diada, es van lliurar medalles per als joves participants. Des del club creiem que és positiu organitzar aquesta mena d'activitats, ja que amb les mateixes s'obren les pistes a tots els agramuntins que vulguin participar. Aprofitem aquestes ratlles per agrair la col·laboració i suport de l'Ajuntament, i de les empreses Jové-Balasch i Germans Martín. ■

E

JOSEP ROVIRA

CLUB BITLLES

J

Joan Rovira, efectuant la seva tirada.

Hi hagué molta expectació a l'hora dels sorteigs. JULIOL de 2005

sió 55


GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS

Presències al jutjat, el polígon i urbanitzacions ❚ La veu de CiU a l'Ajuntament

H

ola estimats lectors. Se’ns demana de forma reiterada quina és la nostra opinió respecte a les recents presències al jutjat dels nostres màxims responsables de ca la Vila. En primer lloc desitgem reflectir que de cap manera volem posar més llenya al foc. Seria trist treure profit dels problemes dels altres i per això els nostres comentaris han estat més aviat minsos. En segon lloc, dir que és molt trist veure com surt el nom d’Agramunt als mitjans de comunicació per aquests temes. Seria bo que sortís per altres coses que ens portessin, a tots, progrés i satisfaccions, perquè allò que la majoria de vegades recorda la gent o és més fàcil de recordar, són els aspectes negatius de la vida. En tercer lloc, potser alguna de les demandes posades als nostres responsables municipals segurament s’hagués pogut arreglar abans amb diàleg i entesa. Sabem que en algun cas s’ha intentat, però la resposta que han donat, ha estat que no era convenient. La reiterada frase: “Si no ho teniu bé, aneu als tribunals”, a un regidor nostre, per part del cap de l’Ajuntament, sembla que es fa extensible a altres persones i ara es comencen a recollir els fruits del que s’ha sembrat. Tot plegat, quina pena! I parlant de diàleg i entesa amb els membres de l’equip de govern, comentar que, en aquests moments, és inexistent, llevat de contactes puntuals i esporàdics. Els motius que hem pogut detectar d’aquesta fredor en les relacions, creiem que són: Paguem les conseqüències que, segons ells, els anteriors equips de govern no feien cas a l’oposició; les coses que se’ns manifesten amb bona fe, diuen que les manipulem i en fem un mal ús; dubten del nostre treball perquè diuen que seguim les instruccions d’altres

persones per afavorir-les i crear malestar; comenten que només volem posar pals a les rodes als projectes que presenten;... i un seguit de raons, que segons el nostre criteri, no s’ajusta al que nosaltres pensem. Continuant amb el tema, anem per parts; si es queixen que abans a l’oposició no se la tenia en compte, seria un gran gest de credibilitat aplicar el contingut d’aquesta frase: “Allò que no volies per a tu, no ho vulguis ara pels altres”. Per altra banda, de les mínimes coses que se’ns comunica, nosaltres les revisem i si cal ens fem assessorar perquè en segons quines coses no en som experts i cal que els que hi entenen facin el seu diagnòstic. Una vegada fets aquests passos donem la nostra opinió, encertada o no. Tampoc no es pot dubtar del nostre treball, no som representants de cap persona o persones en particular, som representants d’un col·lectiu de persones que van més lluny que les relacions personals. Tampoc no volem posar pals a les rodes al desenvolupament del poble, però no volem que se’ns insulti i se’ns maltracti, per pensar i opinar diferent amb mocions on es deixa al nostre grup com un drap brut.

Polígon industrial Si continuem amb altres temes dir, que en el moment d’escriure aquestes quatre ratlles, ja s’haurà signat el conveni del nou polígon industrial PP7. Comentar que nosaltres no ho haguéssim fet d’aquesta manera. Hauríem apostat per fer el polígon que l’anterior equip de govern tenia projectat i tan ben valorat per l’anterior govern de la Generalitat. Ara bé, pel poble, el que realment interessa és que hi hagi sòl industrial perquè els petits, mitjans, grans i nous empresaris puguin ubicar els seus somnis i empreses en un lloc adient fora del nucli urbà, encara que això suposi certes renúncies reflectides en el conveni.

Urbanització zona del Passeig Un dels altres temes que, potser, aixecarà polseguera és l’exagerat preu del metre lineal que hauran de pagar alguns vilatans i el poble per urbanitzar la zona del passeig, davant de les piscines. Pagar nou-cents trenta-nou euros per un metre lineal, és una gran exageració. Pensem que primer s’havien d’haver buscat subvencions, que també sabem que n'hi ha, recentment n’ha sortit a una institució provincial; després construir els carrers i les infraestructures; finalment els habitacles. Després s’ha dividit les despeses pel nombre de propietaris i, donat que en aquella zona ja hi ha carrers fets o mig fets, pensem que cada un ha de pagar allò que li pertoca. Ja veurem com acaba la cosa. De moment ja està aprovat pel Ple, es veu que les coses com més ràpides millor, però normalment qui corre molt s’estavella. També ens ha xocat la gran quantitat de canvis que diu el partit socialista local que ha experimentat el poble en aquests dos anys que governen. En una cosa sí que opinem igual, és en la gran quantitat de flors i jardineres que hi ha al bell mig del poble i zones més transitades. Alguns veïns més allunyats del centre ens comenten que sembla que s’hagin oblidat d’ells, perquè s’han d’acontentar amb la flaire de les flors quan bufa vent del nord. No patiu que ja arribaran les flors abans d’acabar la legislatura, n’estem segurs. Ja sabem que la imatge és molt important i més pensant que ens movem en el món de la imatge i la comunicació. El realment important és que darrera d’aquesta imatge hi hagi una base sòlida i no un castell de cartes. De les altres coses que citen, la majoria no en tenen la patent perquè la majoria ja es feien, de forma habitual, fa alguns anys. Bé, fins una altra. Que tingueu unes bones vacances d’estiu i, sobretot, ■ que sigueu feliços. JULIOL de 2005

sió 57


Regidora de Benestar

Finalització del transport diari Tàrrega-Agramunt El dia 1 d’abril passat es va iniciar el transport de passatgers usuaris del CAP de Tàrrega per cobrir les mancances existents per desplaçaments a la capital de l’Urgell. El servei es va iniciar amb el benentès que seria una prova per esbrinar l’abast de la necessitat expressada. Després de tres mesos de funcionament, s’ha obtingut el resultat de la utilització d'1,45 persones per dia de servei. A causa del resultat dels tres mesos de durada, s’ha anul·lat el transport des del 30 de juny.

Malacatúm II El dia 3 de juliol es va realitzar la segona edició de la festa de la diversitat al Passeig J.Brufau. La jornada estava pensada per compartir un espai públic durant un dia distés, integrat per jocs, tallers, gastronomia i música. El col·lectiu d’africans va assistir

massivament a la convocatòria amb les seves receptes culinàries per compartir amb els assistents. L’Associació de dones de l’Esbarjo va participar, com sempre amb molt bona predisposició, amb les propostes gastronòmiques més nostres per oferir als ciutadans. La música que va animar la tarda va ser aportada per l’africà afincat a Sabadell, l’Oumar Doumbouya, amb ritme de barreja de hip hop i rap. També hi va haver cucanyes per als nens i nenes amb els jocs més tradicionals d’aquí. La cursa de nadons, que va costar d’organitzar per la curta edat dels corredors, va ser la més exitosa. Esperem que la propera edició aplegui més nacionalitats i més agramuntins.

Durant la celebració del dia de la família, es va nomenar l'hereu i la pubilla de l'any 2005 de la residència Mas Vell: Sr. Joan Fitó i Sra. M. Mercè Miralles.

i la pubilla de la residència, que van ser obsequiats amb un regal confeccionat per un avi molt esplèndid. Els padrins agraeixen molt la participació dels familiars i els joves músics que els regalen les melodies tot sovint.

Dia de la família a Cal Mas Vell El dia 18 de juny, com és tradicional cada any al mes de juny, al jardí de cal Mas Vell es va celebrar el dia de la família. La festa va consistir amb un berenar i un concert per part d’alguns alumnes de l’Escola de Música, que van oferir diferents obres, dirigits pel director Robert Oró. Els avis ens van presentar l’hereu

AJUNTAMENT

❚ Teresa Añé

AJUNTAMENT

REGIDORIES MUNICIPALS

Els dos infants que passen l'estiu amb nosaltres es quedaran dos mesos a Agramunt per gaudir de tot el que la nostra cultura els pot oferir.

AJUNTAMENT

Acollida d’infants del poble sahrauí

La comunitat africana va participar en bloc a la Festa de la Diversitat al Passeig, un diumenge de calor d'estiu.

Els dos menors que han arribat a passar l’estiu a Agramunt han estat rebuts a l’Ajuntament, per felicitar les famílies per la iniciativa d’acollir els infants durant l’estiu. Han arribat el cap de setmana de Sant Joan i seran amb nosaltres fins a finals del mes d’agost. Durant la recepció, s’ha fet lliurament d’uns records de casa nostra per part del Consistori i de la Unió de Botiguers. ■ JULIOL de 2005

sió 59


L'AJUNTAMENT INFORMA

JUNTA DE GOVERN LOCAL 17-5-05 BAIXA ESTABLIMENT

Es donà de baixa del Registre d’Establiments el taller de confecció de l’empresa Confeccions Butsènit, SCCL. SOL·LICITUD DE L’U PER CENT CULTURAL

S’acordà sol·licitar la inclusió de les obres d’arranjament de la segona planta de l’Ajuntament d’Agramunt dins de l’u per cent cultural que es reserva a bens immobles que estan declarats com a Béns d’Interès Cultural. DISTRIBUCIÓ DE LA PARTIDA 511.468 DEL PRESSUPOST DE 2005

S’acordà concedir al nucli agregat de Mafet la quantitat de 204 €, i al nucli agregat de Montclar la quantitat de 3.857,21 € corresponents a la liquidació de l’any 2004, amb càrrec al pressupost de despeses de 2005. JUNTA DE GOVERN LOCAL, 30-5-05 EDUCACIÓ

S’acceptà la subvenció concedida pel Departament d’Educació d’un import de 52.800 € per a la guarderia “Nins”. SOL·LICITUD DE SUBVENCIÓ XVII FIRA DEL TORRÓ I XOCOLATA A LA PEDRA

S’aprovà la sol·licitud d’un ajut econòmic de 8.700 € per a les despeses de difusió i promoció dels productes de torró i xocolata a la pedra, amb l’objectiu de contribuir al foment del desenvolupament rural. LIQUIDACIÓ EMBASSAMENT D’AIGUA DEL CANAL D’URGELL

S’aprovà la liquidació de despeses d’embassaments d’aigua del Canal d’Urgell, corresponent al quart trimestre de l’any 2002 fins el primer semestre de l’any 2004, per un import total de 5.286 €. CAMPANYA DE COMUNICACIÓ PER A LA IMPLANTACIÓ DE LA RECOLLIDA SELECTIVA DE MATÈRIA ORGÀNICA

S’adjudicà a l’empresa Hèlix, Educació, Serveis i Comunicació Ambiental SL el contracte d’assistència i consultoria per a la campanya de recollida selectiva de matèria de la fracció orgànica al municipi d’Agramunt. LLICÈNCIES D'OBRES

BISMEL PROCON, SA per un dret de connexió a la xarxa, d’aigua per obres. C. Teixidors. BISMEL PROCON, SA per 26 drets de connexió a la xarxa, de clavegueram. C. Teixidors. MERCÈ TALLAVÍ ESCUDÉ, per arranjar la façana. C. Carabassa Baix.

PAU OMEDES CODINA, per pintar la façana de l’habitatge. Raval Puigverd. CAL CANELA, SL per rehabilitació interior d’un edifici existent destinat a habitatge. Almenara. ROSA RIBES BALCELLS, per repicar la paret de la façana per deixar-la amb pedra vista. Pl. Om. ROSA RIBES BALCELLS, per canviar la porta malmesa de l’habitatge. Pl. Om. MARIA GUILLEN ORELLANA, per enderrocar dos embans per fer sales més grans. Passatge Flors. MARIA GUILLEN ORELLANA, per ocupar la via pública amb un contenidor de runa. Passatge Flors. CARME GASULL PADULLÉS, per ocupar la via pública. C. Àngel Guimerà. RAMON CORNELLANA CUSCULLOLA, per ocupar la via pública. C. Germandat de la Sang. MIQUEL PLA PUIG, per col·locar un sòcol de pedra i arrebossar un lateral de la façana de l’habitatge. C. Raval de Puigverd. MIQUEL PLA PUIG, per ocupar la via pública amb materials d’obres. C. Raval de Puigverd. ANALIBIA CASTILLO MORAN, per col·locar un rètol. Av. Catalunya. JOAN ZURITA ALCALA, per col·locar un rètol. Av. Catalunya. JOSEP MARIA FARRENY PORTELLA, per canviar les rajoles i el mobiliari del lavabo. C. Portalada. MONTSERRAT XANDRE VIDAL, per cobrir el terrat amb 3 plaques galvanitzades, col·locant bigues de ferro i 4 de galvanitzat. C. Raval de Puigverd. SOLEDAD MIRALLES GIL, per substituir la barana del balcó de metall per alumini. C. Institut. PEIX I MARISC RAMON CUÑAT, SL per ampliar l’obertura de tres finestres de la façana i col·locar reixa. Av. Marià Jolonch. CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa per col·locar un comptador soterrat. C. Ronda Molinal. CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa per reformar el tub de la xarxa. Trav. Sant Joan. CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa per reformar el tub de la xarxa d’aigua. C. Firal. RAUL BELISON IBAÑEZ, per un dret de connexió a la xarxa, d’aigua potable. C. Molí Vell. CEMENTIRI MUNICIPAL

S’acordà concedir, previ el pagament dels drets d’Ordenança, els canvis de nom dels drets funeraris següents: – Del nínxol núm. 47 de la Galeria de Ntra. Sra. de Montserrat, del Sr. Antoni Pla Puig, anterior titular, a la Sra. Anna M. Puig Alòs. – Del nínxol núm. 9 i 10 de la Galeria de Santa Teresa, del Sr. Pere Vilalta Solé, anterior titular, a la Sra. Plàcida Artigas Puig. JULIOL de 2005

sió 61


ALMANAC Demografia

AGOST

Les fases de la lluna:

Mes de 31 dies, vuitè de l’any segons el nostre calendari (Gregorià) i sisè del primitiu calendari romà anomenat Sextilis. El dia 1 el sol surt a les 4h 45m, i es pon a les 19h 09m El dia 31 el sol surt a les 5h 16m, i es pon a les 18h 26m

(Mes de juny de 2005)

Lluna nova

el dia 5 a les 03h 05m

Quart creixent

el dia 13 a les 02h 39m

Lluna plena

el dia 19 a les 17h 53m

Quart minvant

el dia 26 a les 15h 18m

NAIXEMENTS Arnau Ibàñez i Durà Erik Sànchez i Garcia Francesc Boix i Baró Carla Farré i Marquilles Elisa Font i Bertran Alfons Zurita i Crespo

El dia 23 el sol entra a la constel·lació de VERGE.

DATES ASSENYALADES I COSTUMARI El mes d’agost és el temps de més calor i el de les tempestes. Els nostres avis el tenien com un mes insà, per això el refranyer dóna consells de sentit higiènic: Per l’agost ni et purguis ni et sangris el cos. Per l’agost calent, ni vi ni aiguardent. Dia 6: La Transfiguració del Senyor, conegut popularment com Sant Salvador. Dia 10: Sant Llorenç. Els nostres avis tenien per gran pecat menjar ous tal dia com avui perquè, segons la tradició, Sant Llorenç fou rostit amb una foguera feta de clofolles d’ou. Per aquesta mateixa raó hom té per pecat i de molt mal averany cremar les closques dels ous. Dia 15: L’Assumpció de la Mare de Déu. Dia 16: Sant Roc. Era invocat en moltes poblacions perquè els alliberés de la pesta. També es demanava la seva intercessió contra els incendis.

EFEMÈRIDES DEL MES Dia 26 d’agost de 1804: Es reordena l’Arxiu Municipal. Tal dia com a vui, el Regidor Degà de

dia 19-5 dia 27-5 dia 29-5 dia 6 dia 10 dia 21

MATRIMONIS Ramon Fonoll i Bertran, i Ekaterina Alexandrovna Chernakova Eduard Cabrol i Puig, i Sonoko Ambiru Joan-Daniel Lluch i Codina, i Beatriz Esteban i Vargas Hernando Meza i Giraldo, i Diana Maritza Hurtado Urrea

l’Ajuntament, el metge Antoni Gili, dóna comptes de l’arranjament i nova ordenació de l’Arxiu Municipal, tasca que li havia estat encarregada l’abril de 1803. Indica que aquests treballs els ha realitzat juntament amb Ramon Vilaplana, advocat, jove i solter. Transcrivim textualment l’informe: “Esta importante comisión fue muy árdua y costosa, por la confusión, desorden y extravío de los papeles de dichos Archivos. Una multitud de estos fue preciso buscarlos fuera de su lugar y aun en la casa del Ayuntamiento. Todos los demás estaban tan desordenados y confusos que hacía casi imposible encontrar alguno de ellos. Por tres distintas veces pidió el Ayuntamiento al señor Intendente una copia del permiso del Consejo de 1777 para establecer el patio del Mercadal y otras tantas se habían extraviado, no obstante de existir todas en el Archivo. El permiso del Capitán General de 1775 para cerrar los callejones de las murallas de esta villa, se habían extraviado y muchas veces infructuosamente buscado, y ahora se ha encontrado no sólo el original, sino también el copiado. La Carta de Población que se buscaba con tanta ansia en la obra de la Marca Hispánica, y era desconocida por los concejales de Agramunt, se halla auténtica en un pergamino en el Archivo y copiada en un libro. ¿Y de cuantos otros privilegios podríamos ahora hablar que ignorábamos? Era uno de estos la franquicia de lleuda en las ferias de esta villa, que injustamente cobran los arrendatarios”. R. Bernaus i Santacreu

DEFUNCIONS Teresa Pijuan i Tallaví Francesc Tarragona i Potrony Maria Bernaus i Alsina Antoni Barlabé i Novell Bernardo Esteban i Lombardo Jaume Bernaus i Marbà Ramona Solé i Torné

dia 4 dia 4 dia 11 dia 18

94 anys, dia 3 86 anys, dia 4 96 anys, dia 8 85 anys, dia 19 52 anys, dia 23 90 anys, dia 26 89 anys, dia 29

Temps PLUJA CAIGUDA DURANT EL JUNY 2 1,0 l./m 3,6 l./m2 1,0 l./m2 3,5 l./m2 Inapreciable Inapreciable 2 1,0 l./m 10,1 l./m2

Dia 11 Dia 21 Dia 22 Dia 23 Dia 24 Dia 27 Dia 28 TOTAL

TEMPERATURES EXTREMES DEL JUNY Màxima del mes 37°, dies 19, 20, 22 i 27 Mínima del mes 13°, dia 9 Oscil·lació extrema mensual 24° Mitja de les màximes 31,7° Mitja de les mínimes 16,933° Mitja de les mitjanes 24,316° L'Observador: Deudat Pont

GRÀFICA DE LES TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES I DE LES PRECIPITACIONS CORRESPONENTS AL MES DE JUNY l./m2

°C 40

40

35

35

30

30

25

25

20

20

15

15

10

10

5

5

0

0

–5 1

2

3

4

5

6

7

8

9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

DIES

Temperatura màxima: Temperatura mínima: Precipitacions:

JULIOL de 2005

sió 63


LLEURE

AMENITATS

Les 7 diferències ❚ per

Ricard Bertran

Cada any a les piscines municipals hi ha molta activitat en aquesta època de l'any en què la calor apreta de valent. Enguany, però, sembla que els banyistes s'han vist sorpresos per algun selaci. La foto superior és l’original, mentre que a la inferior s’han fet set modificacions. A veure si les trobeu! ❚ Coordina Rosa Maria Sera

SOPA DE LLETRES En aquest embolic de lletres hi trobareu el nom de deu estris relacionats amb els mots següents: mecànic, químic, pontífex, guixaire, bomber, cirurgià, fuster, delineant, miner, forjador.

I

T

A A

F

L

S

G L

L

F

P

E

L

I

C R

E O A R R

L

L D

A R R X

P A T A T

I

H B

E D R

L

R

L N A

N S

L

I

N

I

Y A C

S

Y U A C N

L M R

E

A N

I

R

E

A N L

A A

S

E H T

I

I

J

Z K

O X

S

T A Y A N S

S

L

Z

E

M D

E U T E

L

T

R

E

E

L

E

E

R

E

E N Z B

N D H C R N O O O O B O Y I

O S U T G N L N

Ç

E

P

K Q V M L

J

A U A W P O Y A E D G P

Els tres Reis Mags es cuiden de...

S

R

O R B Ç O S H A I

I

R

C X C R

Solució a la SOPA DE LLETRES:

Solució a les 7 diferències:

Solució al Jeroglífic:

PORTAR REGALS (Por - Tàrrega - L - S)

A A R A

JEROGLÍFIC

Cric, Matràs, Tiara, Taloja, Mànega, Erina, Ribot, Escalímetre, Vagoneta, Mall. JULIOL de 2005

sió 65


LA FOTO

❚ Josep Bertran

Fa una colla de mesos un veí d'Agramunt va tenir un accident a l'entrada de la Vila. El seu vehicle va topar contra els indicadors que hi ha a la mitja rotonda de les carreteres de Tàrrega i Bellpuig. Malgrat el temps transcorregut, cap organisme responsable s'ha encarregat d'adreçar-les. I com aquest, hi ha altres exemples al nostre entorn.

LA CALAISERA

66

sió

JULIOL de 2005

❚ Serafina Balasch


IMATGES D’AHIR i D’AVUI Josep Bertran

Les imatges d’aquest mes corresponen a dos plànols d’Agramunt separats per més de 200 anys. El de la dreta el va dibuixar l’exèrcit napoleònic l’any 1708, és el més antic que es coneix, i s’hi poden veure les muralles que encerclaven la Vila amb els portals corresponents, i una distribució del castell.

En aquest plànol, de principis del segle XX, les muralles ja han desaparegut, però les úniques construccions “extramuros” són el Mercadal, els ravals, una incipient plaça del Pou i al voltant del ja enderrocat castell. No s’havia construït la carretera de Cervera, sí la de Tàrrega. En ambdós plànols els traçats dels carrers gairebé són els actuals, amb alguna petita modificació puntual.


L’ Ú LT I M A La nostra Vila no s’escapa del nou urbanisme que s’expandeix, per a bé o per a mal, arreu del primer món. Les denominades “cases adossades” són l’element més evident de la nova manera de construir habitatges. Amb aquesta fórmula es conjumina el desig de tenir habitatge propi i poder fer-ho en una casa independent. Els preus d’aquests tipus d’habitatges són molt més econòmics que els immobles aïllats, tipus xalet, o el de les cases arrenglerades però amb estructura diferent, tal com es coneixia fins ara. Els oferim una mostra d’aquests nous habitatges que s’han estès per gairebé tota la Vila.

REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005  

Exemplar complet

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you