Page 1

“Montserrat un munt d’aventures” curs 2011/ 2012

Itinerari 4

DIMITRI LLORENS


“Montserrat un munt d’aventures” curs 2011/ 2012

Itinerari 4

Activitat 1 Dues col.leccions formen la major part de la pinacoteca de Montserrat. Una, la més important, la que ocupa més espai en el museu és la de Pintura i Escultura Modernes, que conté obres des de mitjans dels segle XIX fins a mitjans del segle XX. L'altra, la de Pintura Antiga, dels segles XIII al XVIII, amb obres de pintura italiana, castellana i catalana. Ben segur que en la vostra població també hi ha algun quadre de valor: al museu, en una col·lecció particular, a l'església, ... Estaria bé que entre tots els participants trobessim obres representatives de cadascuna de les nostres poblacions. I a més a més en farem una fitxa tècnica per posar totes les dades a l'abast dels altres. Esculliu l'obra, obteniu-ne una imatge i escanegeu-la, i... feu-ne un póster ben bonic. Ep!!! que el póster serà digital, el profe us explicarà com. I després l'enviareu amb la resta de les respostes per a compartir-ho amb tots els altres participants, i amb mí és clar.


“Montserrat un munt d’aventures” curs 2011/ 2012

Títol autor època tipologia tècnica temes formes textures colors composició Representació de l’espai A destacar

Ull Palma Joaquim Serrano Bou Actual Pintura Pigments Simbòlic Grafisme Tela Gama de blaus i blancs Ull de Santa Llúcia dins duna palma No hi ha perspectiva L’obra forma part d’un projecte per decorar la capella de Sta. Llúcia de Girona. Es troba a l’estudi de l’autor.


“Montserrat un munt d’aventures” curs 2011/ 2012

En Quim Serrano Bou és un pintor que ha exposat moltes obres a països molt llunyans d’aquí i a Blanes que é son viu. Va començar a pintar als 10 anys perquè els REIS li van portar una caixa d’aquarel·les. Al començament només pintava vaixells. Va estar amb una professora que l’ensenyava. S’anava fent gran i cada cop feia més exposicions. Quan ja era gran, va anar a treballar com a químic en una fàbrica per guanyar diners però va plegar perquè va pensar que la pintura era més important. Va fer un viatge a l’Índia que el va animar. Després va anar a estudiar Belles Arts a Barcelona. Als anys 80 va fer una exposició a Nova York. També va aprendre molt allà ja que va estar-hi visquent 8 anys. Actualment ha fet una exposició a Miami, a Mèxic… Va celebrar 25 anys com a pintor fent una exposició a la casa Saladrigues. Ara fa dos anys va fer una altra exposició a Dubai, que és de les millors que ha fet. Crea la pintura barrejant uns polvos de colors amb cola blanca. Treballa amb pigments. Més tard li van dir que havia de fer un quadre per a la capella de Sta. Llúcia . Com que no sabia res sobre la història de Sta. Llúcia, va investigar i es va inspirar en fer el quadre . Va decidir que faria servir els colors blanc i blau. Va pintar un quadre anomenat ull palma, ul làmpara… Va anar a buscar troncs al Delta de l’Ebre amb uns amics que es deien ( com a cognom) Sabala i F.M.G. Entre tots van recollir


“Montserrat un munt d’aventures” curs 2011/ 2012

molts troncs i en Serrano va fer escultures amb plàstics que recollia.


“Montserrat un munt d’aventures” curs 2011/ 2012 Activitat 2 Aquesta col.lecció la formen peces portades de Xipre, Grècia, Roma, Mesopotàmia, Palestina i Egipte, en un intent per part del Pare Bonaventura Ubach d'il·lustrar el món de la Bíblia. Nosaltres ens centrarem en el col·lecció d'Egipte, que presenta més de 300 peces que permeten recrear de manera esplèndida la vida quotidiana a partir de l'aixovar funerari. Identifiqueu els elements que descrivim a continuació i relacioneu-los amb la seva imatge:

1. Dona d'uns 25 anys de l'Època Baixa (s .VII-IV aC), amb la màscara i el cartonatge, on hi ha representat: el gran collar usej i Horus amb el disc solar, el déu Anubis realitzant la momificació i els quatre fills d'Horus....

A

E

2. Miraven de reproduir amb més o menys versemblança els trets facials dels difunts.

B

3. Pertany a la mateixa època que la mòmia. La tapa conserva el retrat del difunt, amb la seva gran perruca que emmarca el rostre vermellós, proveït de la barba postissa ritual. 4. D'Època Baixa (s. X-IV aC), contenien les vísceres dels difunts i cadascun fa referència a un dels quatre punts cardinals. Les tapadores adopten la forma d'un dels quatre fills d'Horus: cap d'home, cap de gos, cap de xacal. 5. D'Època Baixa (s. X-IV aC), contenien les vísceres dels difunts i cadascun fa referència a un dels quatre punts cardinals. Les tapadores adopten la forma d'un dels quatre fills d'Horus: cap d'home, cap de gos, cap de xacal.

C

F

G

Formaven part de l'aixovar funerari com a elements de protecció i companyia en la vida d'ultratomba: 6 - Déu Shebek, originari de l'estany de Faium 7 - Símbol del déu Horus, el gran Déu del Cel 8 - Deessa Bastet, benefactora, honorada sobretot durant la dinastia XXII (900 aC)

D

H

SOLUCIÓ A

1Dona d'uns 25 anys de l'Època Baixa (s .VII-IV aC), amb la màscara i el cartonatge, on hi ha representat: el gran collar usej i Horus amb el disc solar, el déu Anubis realitzant la momificació i els quatre fills d'Horus....

D

. Miraven de reproduir amb més o menys versemblança els trets facials dels difunts

F

Pertany a la mateixa època que la mòmia. La tapa conserva el retrat del difunt, amb la seva gran perruca que emmarca el rostre vermellós, proveït de la barba postissa ritual.


“Montserrat un munt d’aventures” curs 2011/ 2012

B

D'Època Baixa (s. X-IV aC), contenien les vísceres dels difunts i cadascun fa referència a un dels quatre punts cardinals. Les tapadores adopten la forma d'un dels quatre fills d'Horus: cap d'home, cap de gos, cap de xacal.

G

D'Època Baixa (s. X-IV aC), contenien les vísceres dels difunts i cadascun fa referència a un dels quatre punts cardinals. Les tapadores adopten la forma d'un dels quatre fills d'Horus: cap d'home, cap de gos, cap de xacal.

H

Déu Shebek, originari de l'estany de Faium

L

Símbol del déu Horus, el gran Déu del Cel

C

Deessa Bastet, benefactora, honorada sobretot durant la dinastia XXII (900 aC)


“Montserrat un munt d’aventures” curs 2011/ 2012

Activitat 3 La col.lecció Nigra Sum. Iconografia de Santa Maria de Montserrat ofereix un itinerari cronològic per les diferents representacions que s'han fet de la Mare de Déu de Montserrat, des de la talla romànica original (s.XII-XIII) fins els nostres dies. Aquí teniu algunes d'aquestes interpretacions de diferents períodes artístics. Intenteu reconèixer a quin període pertany i identifiqueu els elements que es repeteixen en les composicions.

A

B

C D

F E

1. Encapçala l'exposició una reproducció fotogràfica de la talla romànica original, objecte de les diferents interpretacions que es mostren a continuació. 2. Els artistes medievals manifesten la Mare de Déu com una princesa gòtica, encisadora per la seva bellesa i tendra en la seva jove maternitat. Apareix elegantment vestida, amb la pell blanquíssima, davant l'inconfusible paisatge montserratí. L'Infant Jesús serra els turons, tot sol o bé ajudat per un àngel. 3. Nostra Dona de Montserrat. A l'època renaixentista encara es representa la Mare de Déu de quatre formes diferents, però es comença a fixar la imatge tenint en compte la talla original: asseguda en un tron amb els seus atributs. 4. A l'època del Barroc, Ella exerceix de reina i senyora i seu sobre la muntanya o bé sobre un tron. Amb el paisatge imponent de la muntanya darrera, cada vegada representada amb més precisió, porta vestits folgats i de plecs ampul·losos. Sempre es representa guarnida amb les seves millors corones, amb tots els atributs i la pell bruna. 5. A mitjan s. XIX, les estampes comencen a representar la Mare de Déu amb els vestits encarcarats i en forma de campana, que ja portava feia temps. Amb aquests vestits el 1881 va ser proclamada Patrona de Catalunya. Dos nous elements l'acompanyen: la corona i el ceptre, símbols del patronatge. 6. La revalorització dels períodes medievals i el desig de gaudir de l'autenticitat romànica, van fer augmentar l'interès per restituir la imatge de Santa Maria al seu estat original. El 1920 la fotografien sense postissos i s'exposà a la veneració sense cap indumentària a partir del 1939. L'any 1947, com ja sabeu, per subscripció popular, s'ofrenà un nou tron d'argent que embolcalla la imatge.


“Montserrat un munt d’aventures” curs 2011/ 2012

D

Encapçala l'exposició una reproducció fotogràfica de la talla romànica original, objecte de les diferents interpretacions que es mostren a

B

Els artistes medievals manifesten la Mare de Déu com una princesa gòtica, encisadora per la seva bellesa i tendra en la seva jove maternitat. Apareix elegantment vestida, amb la pell blanquíssima, davant l'inconfusible paisatge montserratí. L'Infant Jesús serra els turons, tot sol o bé ajudat per un àngel.

C

Nostra Dona de Montserrat. A l'època renaixentista encara es representa la Mare de Déu de quatre formes diferents, però es comença a fixar la imatge tenint en compte la talla original: asseguda en un tron amb els seus atributs.

A

A l'època del Barroc, Ella exerceix de reina i senyora i seu sobre la muntanya o bé sobre un tron. Amb el paisatge imponent de la muntanya darrera, cada vegada representada amb més precisió, porta vestits folgats i de plecs ampul·losos. Sempre es representa guarnida amb les seves millors corones, amb tots els atributs i la pell bruna.

F

A mitjan s. XIX, les estampes comencen a representar la Mare de Déu amb els vestits encarcarats i en forma de campana, que ja portava feia temps. Amb aquests vestits el 1881 va ser proclamada Patrona de Catalunya. Dos nous elements l'acompanyen: la corona i el ceptre, símbols del patronatge.

E

. La revalorització dels períodes medievals i el desig de gaudir de l'autenticitat romànica, van fer augmentar l'interès per restituir la imatge de Santa Maria al seu estat original. El 1920 la fotografien sense postissos i s'exposà a la veneració sense cap indumentària a partir del 1939. L'any 1947, com ja sabeu, per subscripció popular, s'ofrenà un nou tron d'argent que embolcalla la imatge.

Activitat 4 Aquesta col·lecció d'objectes litúrgics constitueix un conjunt important d'orfebreria i mostra l'evolució dels estils en aquest camp, des de l'època medieval fins avui dia.


“Montserrat un munt d’aventures” curs 2011/ 2012 Podríeu dir per a què serveixen cadascun d'aquests objectes que formen part de la col.lecció?

Calze

Custòdia

Ceptre

Canadelles

Reliquiari

Bàcul

Calze

Copa generalment metàlica que sútilitza per posar el ví a la missa.

Custòdia

Pesa de metall on es col·loca l’hostia Sagrada per ser adurada prls fidels.Sovint té forma de sol.

Canadelles

Són dos petits recipients en forma de setrills on es posa el ví i l’aigua que seran consegrats.


“Montserrat un munt d’aventures” curs 2011/ 2012

Reliquiari

Capsa on estuig qye s’utilitza per guardar records i objectes de sants

Ceptre

Simbol de poder utilitzat pels reis i faraons

Bàcul

El bacol es un bastó que porten els bisbes com a representants de la comunitat cristiana.


Itinerari 4 Santa Maria Blanes  

Activitats de l'itinerari 4 del projecte Montserrat

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you