Page 1

ITINERARI 2 Activitat 1 Per saber com es va formar la muntanya, busqueu a la Biblioteca el tema de la Formació. D'aquesta manera, coneixereu els orígens de Montserrat i entendreu com és la roca que la forma. Feu-ne un resum per al vostre dossier; podeu acompanyar-lo dels dibuixos necessaris. I digueu-me quins són els tres elements que formen el conglomerat montserratí. Vam buscar la informació a la Biblioteca del Projecte, també vam veure un vídeo de TV3 (http://blogs.tv3.cat/quequicom.php?itemid=29740) i els nostres mestres ens van explicar alguna cosa més. Amb tota aquesta informació, el dia següent vam elaborar un resum en una làmina de dibuix :


Activitat 2 Montserrat es troba dins el clima mediterrani, però els canvis sobtats d'altitud en poc espai, fan que apareguin microclimes que contrasten. Per això trobem comunitats vegetals importants, que són ben diferents: les rouredes, les teixedes, les pinedes i les que viuen a la superfície de les roques. No obstant, és l'alzinar, amb els variats sotaboscos formats per arbusts, lianes i herbes, el que cobreix la major part de la muntanya. Relacioneu les fotos dels arbres i arbustos amb la seva descripció. A B C D E

Boix Alzina Heura Marfull Corona de Reina

A

C

B

D

E


Alzina: Arbre corpulent amb capçada espessa, fosca i ampla; l'escorça també és fosca i negrosa; la seva fulla pot tenir mides diferents, i el marge, pot ser dentat o no; la cara superior de la fulla és de color verd fosc, i la inferior, grisenca i recoberta d'un fina borra que li permet mantenir la humitat. El seu fruit, la gla, madura a final d'estiu o a la tardor. Boix: Arbust pot aconseguir fins a 5 metres d'alçada. Les fulles són ovades, sense pèls, llueixen en la cara superior i són verdes tot l'any. Es troben oposades a banda i banda de la tija. Els fruits són càpsules ovalades sense pèls, de color negre lluent. La seva fusta és forta, i s'utilitza per fer gravats, estris de cuina, peces d'escacs... Marfull: Arbust de 2 a 4 metres d'alt, de fulles perennes; les branques joves sovint són vermelloses i amb pèls. Les fulles, que són oposades, tenen una forma ovada i el marge enter. Les flors són blanques o lleugerament rosades. Els fruits, ovalats de color blau fosc, maduren d'agost a setembre. Corona de reina: Forma una roseta de fulles verdes i gruixudes amb la vora de color blanc. Aquest color blanquinós són les supuracions de calç que fan les fulles pels porus que tenen al voltant del seu perímetre. Del centre de la roseta surt una tija rogenca que és poblada de flors blanques. Viu a les esquerdes de les roques, en obagues i encarada al nord. Heura: És una liana que s'enfila per parets i arbres mitjançant unes petites arrels que neixen a la tija. A les branques florides, les fulles són ovades i amb un sol nervi principal. A la resta, les fulles són lobulades, sense dents i amb un nervi principal a cada lòbul. Les flors, en forma d'ombrel·la, són d'un color verd groguenc. El fruit és una baia negra.


Activitat 3 La fauna del massís de Montserrat és típicament mediterrània. La diversitat geogràfica i la riquesa botànica hi permeten l'existència d'una fauna abundant i diversificada (tot i que sovint costa molt de veure!). Elaboreu una cadena alimentària a partir de les descripcions d'aquests animals que formen part de la fauna montserratina. Podeu fer un dibuix per al vostre dossier o un mural per la classe. Aquesta activitat la vam fer tots junts a classes i també la vam realitzar en una làmina de dibuix.

Àliga cuabarrada: Rapinyaire que pot arribar als 1,70 metres d'envergadura. Montserrat, farcida de cingleres i balmes, és un hábitat de primera per aquesta espècie. S'alimenta especialment de petits rosegadors, conills i altres aus com les merles o les perdius.


Merla: Aquest ocell d'uns 25 cm. De llargada és un habitant perenne de Montserrat; tant dels seus boscos com de les seves places i camins. És omnívor i tant menja petits insectes com fruits que arreplega en un incansable caminar per terra. El mascle té el bec de color groc i la femella marronós, com la resta del cos.

Conill: Mamífer que ocupa les zones baixes i mitjanes del massís, especialment les zones planes d'antics conreus. La població ha disminuït molt, sobretot per la cacera de l'home. És la base alimentària per molts altres mamífers i rapinyaires: la mostela, la guilla, el duc, l'àliga, etc. Per això, l'abundància o no de conills afecta directament sobre l'existència o no d'una fauna ben variada.

Guilla o guineu: Mamífer present a les parts baixes de les canals que porten a Collbató i al Bruc, i a les arbredes que han substituït els replans d'ametllers i oliveres de la Calsina, a Marganell, fins a Monistrol. La seva alimentació és variada i pot menjar tant una gallina com un conill i fins i tot escarabats. També ha disminuït per la pressió de l'home.


Senglar: És el mamífer més gran de Montserrat. Els darrers anys n'hi ha hagut un important augment, tant a les zones baixes com a les canals i camins de la part superior de la muntanya. Un senglar adult pot pesar pels volts de 110 quilos. El seu cos és recobert d'un pelatge espès i fort d'un color grisenc. Igual que el seu parent domèstic, pot menjar de tot. Viu en grups matriarcals; els mascles quan arriben a la pubertat abandonen el grup.

Escurçó ibèric: Serp de mossegada extremament verinosa. Fa entre 60 i 75 cm., és de color grisenc al dors i blanquinós al ventre. El cap acaba en una petita banya o berruga, fet que el fa fàcil d'identificar. S'alimenta de petits mamífers, ocells, invertebrats i altres petits rèptils. Sol fugir de la presència de l'home; el problema és que té uns tons de pell similars als dels troncs i branques on s'enfila per prendre el sol.


Activitat 4 Segur que alguna vegada, anant per camins de muntanya, us ha cridat l'atenció una marca vermella i blanca, dues ratlles paral.leles o en forma de creu. Això indica que us trobeu en un dels Senders de Gran Recorregut (GR). Tota Catalunya està creuada per camins GR. I diversos d'aquests conflueixen a Montserrat. Us proposem una llarga excursió des de Portbou fins a Montserrat, passant exclusivament per camins GR. En primer lloc us haureu de fixar-vos en el camí que seguireu. Per quin GR passareu? Passarem per: GR-92 des de Portbou a Cinclaus GR-1 des de Cinclaus a Sant Joan de les Abadesses GR-151 des de Sant Joan de les Abadesses a Montserrat Trobareu tota la informació dels senders GR a Catalunya a l'adreça d'internet http://www.euro-senders.com/ En segon lloc ens fixarem una mica més en el tram final. Ens hem de situar a Sant Benet de Bages (entre Sant Fruitós de Bages i Navarcles) i detallar el camí fins a Montserrat. Entre aquests dos punts hi ha: • • • • • • • • • •

Monestir de Montserrat Sant Benet de Bages Can Noguera Can Martorell Roviralta Vallhonesta Santa Cecília de Montserrat Sant Jaume de Castellbell El Pont de Vilomara Sant Vicenç de Castellet

Però...sabríeu posar aquests 10 punts per ordre? Aquesta ens ha costat una mica més. No hem sabut on posar Can Noguera, Can Martorell i Roviralta. 1-Sant Benet de Bages, 2- El pont de Vilomara, 3- Vallhonesta, 4-Sant Vicenç de Castellet, 5- Sant Jaume de Castellbell, 6- Santa Cecília de Montserrat, 7Monestir de Montserrat.

Itinerari 2 Projecte Montserrat (Blanes)  

resposta escolà de l'itinerari 2 del projecte montserrat 2011-12

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you