__MAIN_TEXT__

Page 1

L E U Q I M

N O T A P


Pintura 93. Oli sobre paper, 50 x 50 cm Pintura 92. Oli sobre paper, 20 x 50 cm Pintura 98. Oli sobre paper, diagonal 70,5 cm

Cada nova exposició de Miquel Paton se’ns imposa com ho faria una partitura. Entreu a la sala, galeria o museu que l’acull, i de sobte us sentiu arrabassats per una música silenciosa: la dels seus quadres que s’adrecen tant a la nostra vista com a una mena d’oïda interior. Cada obra és un pentagrama cromàtic que l’artista fa ressonar en nosaltres a través d’un subtilíssim entramat de melodies i harmonies. Les unes horitzontals, les altres verticals, i unes i altres conformant una sola partitura, muda i eloqüent. Cada nueva exposición de Miquel Paton se presenta como lo haría una partitura. Entrad en la sala, en la galería o en el museo que la acoge y de repente os sentiréis arrebatados por una música silenciosa: la de sus cuadros que se dirigen tanto a nuestra vista como a una especie de oído interior. Cada obra es un pentagrama cromático que el artista hace resonar en nosotros a través de un sutilísimo entramado de melodías y armonías. Unas horizontales, las otras verticales y unas y otras conformando una sola partitura, muda y elocuente. Àlex Susanna

Escriptor i crític d’art Susanna, Àlex (2016). Cartografia (És). Miquel Paton.Plalau de la Diputació de Tarragona http://issuu.com/miquelpaton/docs/miquel_paton_cataleg_diputacio_tarr


Un delta immens, de color De colors impertorbables i cromatismes càlids que acullen un entorn proper, a la planúria, més enllà de l’horitzó. De connotacions complexes i no primitives, l’obra de Miquel Paton emociona i et pregunta cap on porten els camins del Delta de l’Ebre, amb pinzellada contundent i geometries de quadrilàters? On sóc ara, quan fineix aquest camí que s’identifica amb elements que oronegen, de components constructius, de peces que conformen la suma de forces d’una sociologia visual? Un delta inmenso, de color De colores imperturbables y cromatismos cálidos que acogen un entorno cercano, en la planicie, más allá del horizonte. De connotaciones complejas y no primitivas, la obra de Miquel Paton emociona y te pregunta hacia donde llevan los caminos del Delta del Ebro, de pincelada contundente y geometrías de cuadriláteros? ¿Dónde estoy, cuando finaliza este camino que se identifica con elementos que migran, de componentes constructivos, de piezas que conforman la suma de fuerzas de una sociología visual? Núria Gil i Duran

Doctora en Història de l’Art i professora Gil Duran, Núria (2015). Espai Revisat. Miquel Paton. Església Nova. Sant Carles de la Ràpita. https://issuu.com/miquelpaton/docs/catala_cataleg_espairevisat

Cartografia VIII. Oli sobre paper, 65 x 100 cm


Pintura 101. Oli sobre paper, 40 x 50 cm

Quan contemplem un quadre de Miquel la vida no es mostra tal com és: existeix un esforç de depuració, d’abstracció d’allò que hauria de ser essencial sobre allò anecdòtic. L’home aparentment no hi apareix, però es fa present entre els solcs de color i al recer de les petites construccions. Allí hi són moltes històries però cap d’elles és la Història definitiva. Sempre queda una distància per recórrer que cada dia el pintor intenta salvar. Cuando contemplamos un cuadro de Miquel la vida no se muestra tal como es: existe un esfuerzo de depuración, de abstracción, de búsqueda de lo esencial sobre lo anecdótico. El hombre aparentemente no aparece, pero se hace presente entre los surcos de color a cobijo de las pequeñas construcciones. Allí existen muchas pequeñas historias, pero ninguna de ellas es la Historia. Siempre queda una distancia por recorrer que cada día el pintor trata de salvar. Ramon Rosales

Catedràtic de Filosofia i professor Rosales, Ramon (2008). Pintures. Miquel Paton. Palau Episcopal. Tortosa.


Cartografia VII. Oli sobre paper, 65 x 100 cm

Podria ser una cartografia dels somnis. Però de quins. I de qui. La pintura de Miquel Paton podria ser la visió d’un vol panoràmic sobre els camps quadriculats i d’inesperat cromatisme del delta de l’Ebre, la inabastable planícia només apostrofada per les casetes de camp d’aspecte triangular, ah, la geometria essencial. O més aviat, el producte d’una reflexió sostinguda, solitària, fèrtil, que té a veure amb la intencionalitat de la pintura, amb el significat de les formes, i amb allò que ens constitueix. Podría ser una cartografía de los sueños. Pero de cuáles. Y de quien. La pintura de Miquel Paton podría ser la visión de un vuelo panorámico sobre los campos cuadriculados y de inesperado cromatismo del delta del Ebro, la inalcanzable planicie solo apostrofada por las casitas de campo de aspecto triangular, ah, la geometría esencial. O más bien, el producto de una reflexión sostenida, solitaria, fértil, que tiene que ver con la intencionalidad de la pintura, con el significado de las formas y con aquello que nos constituye. Emili Rosales

Escriptor i editor Rosales, Emili (2015). Espai Revisat. Miquel Paton. Església Nova. Sant Carles de la Ràpita. https://issuu.com/miquelpaton/docs/catala_cataleg_espairevisat


Cartografia IX. Oli sobre paper, 65 x 100 cm

Del 5 al 28 de maig de 2016

Consell de Cent, 325. 08007 Barcelona. http://www.fpinos.com Tel. 934 677 203 - 696 465 036

Fotografia: Bea Dalmau Disseny i maquetació: Miquel Paton

Dipòsit Legal: T. 728-2016 Impressió: Gràfica Dertosense, SL

Profile for Miquel Paton

Miquel paton #elpaperdelart 2016 catala castellano  

Miquel paton #elpaperdelart 2016 catala castellano  

Advertisement