Page 1


Càtedra Alcover-Moll-Villangómez Memòria d’activitats, 2009

CÀTEDRA ALCOVER-MOLL-VILLANGÓMEZ MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2009

Edifici Ramon Llull Carretera de Valldemossa, Km 7,5 07122 Palma Telèfon: 971 172055 Fax: 971173473 Correu electrònic: catedra.amv@uib.es Web: www.uib.es/catedra/camv

2


Càtedra Alcover-Moll-Villangómez Memòria d’activitats, 2009

ÍNDEX 1.

INTRODUCCIÓ ..................................................................................................................4

1.1.

Presentació ............................................................................................................................... 4

1.2.

Objectius ................................................................................................................................... 4

2.

DESENVOLUPAMENT .....................................................................................................5

2.1.

Constitució dels òrgans de govern i definició de l’organigrama ................................................. 5

2.2.

Personal .................................................................................................................................... 6

3.

PROJECTES ........................................................................................................................8

3.1. Projectes permanents ............................................................................................................... 8 3.1.1. Centre de Documentació en Sociolingüística de les Illes Balears ........................................... 8 3.1.1.1. Creació i finalitat ................................................................................................................ 8 3.1.1.2. Actuacions duites a terme des de la seva creació .............................................................. 9 3.1.1.3. Actuacions previstes......................................................................................................... 13 3.1.2. Fons Alcover-Moll ................................................................................................................. 16 3.1.2.1. Digitalització de les cèdules del diccionari. ...................................................................... 16 3.1.2.2. Catalogació de llibres. ...................................................................................................... 16 3.1.2.3. Consultes a l’Arxiu ............................................................................................................ 17 3.2. Convocatòria d’ajuts a projectes de recerca 2007 ................................................................... 18 3.2.1. Atles interactiu de l’entonació del català. ............................................................................ 18 3.2.2. Terminologia artística en català a la Mallorca dels segles XVI al XVIII.................................. 21 3.2.3. L’arxiu audiovisual del parlar salat de la Costa Brava. Tractament de les dades i eines de visualització. .......................................................................................................................... 23 3.2.4. Localització, transcripció i edició de textos d’escriptors mallorquins d’entre els segles XIX i XX . ........................................................................................................................................ 24 3.2.5. Antologia de textos de les Illes Balears (Eivissa i Formentera) ............................................. 27 3.2.6. Estudi del vocalisme balear i aplicacions per a l'ensenyament de la llengua anglesa a parlants de català balear. ....................................................................................................................... 29

4.

ACTIVITATS DE DIVULGACIÓ .................................................................................. 34

5.

PUBLICACIONS .............................................................................................................. 40

3


Càtedra Alcover-Moll-Villangómez Memòria d’activitats, 2009

1. INTRODUCCIÓ 1.1.Presentació La Càtedra Alcover-Moll-Villangómez fou creada l'any 2003 per mitjà d’un conveni de col·laboració de quatre anys de vigència entre la Universitat de les Illes Balears, la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, el Consell Insular d’Eivissa i Formentera i el Consell de Mallorca (ref. 0647). La Càtedra es posà en funcionament el segon quadrimestre de 2003, a partir de la contractació del coordinador previst en el pla d’actuacions annex al conveni. Seguidament es constitueixen el consell de direcció i el comitè científic. A partir del mes de juny de 2003 s’engegaren la majoria d’actuacions previstes. El maig de 2007 se signà el protocol de manteniment de la Càtedra (ref. 1456) per un nou període de quatre anys (2007-2010) entre la Universitat de les Illes Balears i la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears. Després de la renovació la represa d’activitat s’inicià durant el mes de juny del mateix any. La seva finalitat és fomentar programes de recerca i activitats formatives i de divulgació ens els àmbits de la cultura popular i tradicional, la llengua, la història de la cultura i la literatura catalanes.

1.2.Objectius •

Desenvolupar programes de recerca en els seus àmbits d'actuació.

Organitzar activitats formatives i de divulgació (congressos, seminaris, cursos, presentacions públiques, etc.)

Promoure la publicació d'estudis sobre temes relacionats amb els seus àmbits d'actuació

Reforçar l'actuació de grups de recerca especialitzats en el seu camp d'actuació i la infraestructura que hi dóna suport.

4


Càtedra Alcover-Moll-Villangómez Memòria d’activitats, 2009

2. DESENVOLUPAMENT 2.1.Constitució dels òrgans de govern i definició de l’organigrama El conveni de renovació signat entre la Conselleria d’Educació del Govern de les Illes Balears i la Universitat de les Illes Balears preveu el manteniment de l’estructura del Consell de Direcció (òrgan rector de la càtedra) i la del Comitè Científic (encarregat de la direcció científica) especificades en el conveni de creació de la càtedra (ref. 0647).

Composició del Consell de Direcció: •

president: conseller d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears.

vicepresident: rector de la Universitat de les Illes Balears.

deu vocals:

tres representats de la Conselleria d’Educació i Cultura, proposats pel conseller d’Educació i Cultura.

un representant del Consell de Mallorca, proposat per la Consellera de Cultura del Consell de Mallorca.

un representant del Consell d’Eivissa i Formentera, proposat per la Consellera de Cultura del Consell d’Eivissa i Formentera.

tres representants de la Universitat de les Illes Balears, proposats pel rector de la Universitat de les Illes Balears.

dos representants del Comitè Científic de la càtedra, proposats pel seu president.

Composició del Comitè Científic: •

director: director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears.

un secretari nomenat pel director.

dotze vocals: o dos representants del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB.

5


Càtedra Alcover-Moll-Villangómez Memòria d’activitats, 2009

o un vocal representant de l’Institut d’Estudis Catalans, nomenat entre els seus membres d’origen balear. o un representant de l’Institut Menorquí d’Estudis. o un representant de l’Institut d’Estudis Eivissencs. o un representant de l’Institut d’Estudis Baleàrics. o sis vocals nomenats pel Consell de Direcció.

Pel que fa al funcionament de la Càtedra dins l’estructura de la universitat, el director del Comitè Científic actua de responsable acadèmic, mentre la gestió diària va a càrrec d’un coordinador contractat a l’efecte.

2.2.Personal Personal contractat (tècnics superiors contractats a temps complet per part de la Universitat de les Illes Balears): •

Coordinació de la Càtedra: Miquel Gomila Garcies

Catalogació del Fons Alcover-Moll: Catalina Borràs Llinàs

Beques de col:laboració: Projecte Centre de Documentació en Sociolingüística de les Illes Balears Antologia de textos de les Illes Balears

Becaris Marta Caamaño Heras (feber-maig) Francisca Figuera Pujol (juliol-desembre) Laia Ramis Escanelles (gener-maig) Hugo Britos Bauzà (juliol-desembre)

Localització, transcripció i edició de textos

Maria Victòria Pujol Bauzà (gener-febrer)

d'escriptors mallorquins d'entre els segles

Maria del Camí Dols (juny-desembre)

XIX i XX

Margalida Maria Seguí Torrandell (juny-desembre)

6


Càtedra Alcover-Moll-Villangómez Memòria d’activitats, 2009

Estudi del vocalisme balear i aplicacions per

Rosa Isabel Pascual García (gener-octubre)

a l'ensenyament de la llengua anglesa a parlants de català balear Atles de l'entonació del català Terminologia artística en català a la

Paolo Roseano (maig-octubre) Maria Àngels Sastre Genestar (gener-desembre)

Mallorca dels segles XVI al XVIII

7


Càtedra Alcover-Moll-Villangómez Memòria d’activitats, 2009

3. PROJECTES 3.1. Projectes permanents 3.1.1. Centre de Documentació en Sociolingüística de les Illes Balears 3.1.1.1. Creació i finalitat El conveni de creació de la Càtedra Alcover-Moll-Villangómez, signat l’any 2003 per la Universitat de les Illes Balears, el Govern de les Illes Balears i els consells insulars de Mallorca i d’Eivissa i Formentera, va permetre, d’acord amb els objectius generals d’aquest conveni, la posada en funcionament del Centre de Documentació en Sociolingüística (CDSIB), el qual va iniciar les activitats durant el 2004. Els objectius del CDSIB són: Oferir informació actualitzada sobre bibliografia i informació documental relativa a legislació lingüística, política i planificació lingüístiques, lingüística aplicada i matèries afins. Donar suport documental en recerca lingüística i sociolingüística a les organitzacions públiques i privades de la planificació lingüística, als investigadors universitaris, a gabinets d’estudi, recercadors individuals, professors de llengua i literatura i al públic en general. Difondre productes de valor afegit (bibliografies, reculls d’articles, novetats, etc.). Fomentar l’elaboració de treball i estudis sobre la situació sociolingüística de les Illes Balears. Amb aquesta finalitat adquireix documentació diversa (bibliografia, estudis inèdits, notícies de premsa, publicacions diverses...) generada sobre la situació de la llengua catalana, especialment a les Illes Balears, i els principals estudis i assaigs de sociolingüística general, per posar-los a disposició d’investigadors, grups de recerca, responsables de la planificació lingüística, estudiants i, en general, de totes les persones que estiguin interessats a disposar d’aquesta informació.

8


Càtedra Alcover-Moll-Villangómez Memòria d’activitats, 2009

3.1.1.2. Actuacions duites a terme des de la seva creació 1. Conveni de col·laboració amb el Centre de Documentació en Sociolingüística de Catalunya. Des dels primers moments es va donar prioritat a les gestions per establir un conveni entre la Universitat de les Illes Balears i l’Administració de la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu que el CDS de Catalunya i el CDSIB col·laborassin en el desenvolupament dels fons documental, en la formació i en l’intercanvi d’informació. El conveni es va signar el 30 de novembre de 2004. D’aquesta manera, el CDS de Balears passava a poder accedir al fons documental que posseeix el CDS de Catalunya, el primer de l’Estat espanyol i un dels més importants d’Europa en aquesta matèria, i a disposar dels dossiers temàtics que periòdicament elabora. Qualsevol usuari de les Illes Balears, mitjançant el CDSIB, pot accedir al fons documental del centre de la Generalitat amb les mateixes condicions que els de Catalunya. A més, els dos centres comparteixen la base de dades de premsa, que ja recull més de 62.400 notícies i articles periodístics. Des de l’1 de gener del 2005, el CDSIB alimenta de manera regular la base de dades amb els articles i notícies que apareixen a la premsa de les Illes Balears.

2. Convocatòria d’una beca. El CDSIB disposa d’un beca destinada a persones llicenciades i està dotada a partir dels recursos econòmics de la Càtedra Alcover-Moll-Villangómez. Des del gener i fins a maig de 2009 aquesta beca l’ocupà la senyora Marta Caamaño Heras, llicenciada en Filologia Romànica. A partir de juliol la beca fou ocupada per la senyora Francisca Figuera Pujol, llicenciada en Història. La becària desenvolupa de manera regular les tasques següents: •

Ampliació i actualització parcial de la base de dades de premsa que aplega notícies, articles d’opinió, editorials i entrevistes periodístiques publicats a les Illes Balears.

Manteniment de la pàgina web del CDSIB.

9


Càtedra Alcover-Moll-Villangómez Alcover Memòria d’activitats, d’ 2009

Atenció de les consultes del CDSIB.

Comanda i gestió de les novetats documentals que s’incorporen al fons.

3. Base de dades de premsa A partir de l’1 de gener del 2005 s’incorporen a la base de dades de premsa de manera sistemàtica les notícies i articles de sociolingüística que apareixen als diaris de les Illes Balears. Els diaris utilitzats són: El Mundo-El Dia de Baleares, Diari de Balears, Balears Diario de Mallorca i Última Hora. Hora Durant l’any 2010 és sol·licitarà la col·laboració dels serveis lingüístics del Consell de Menorca i el Consell Insular d’Eivissa per poder accedir a les notícies del Menorca i el Diario de Ibiza. En total, hi ha més de 9.000 entrades referides a les Balears, de les quals 1.196 corresponen a l’any 2005; 2.603, corresponen a l’any 2006; 1.745 corresponen a l’any 2007; 1.975 corresponen a l’any 2008; 1.491 són les de l’any 2009 i que podem veure representades ntades en el gràfic. Les notícies anteriors al 2005 no han estat buidades de la premsa de manera sistemàtica.

Les consultes a la base de dades de premsa, que en total té més 62.400 entrades, es poden realitzar directament al Centre o bé per Internet. A part de tenir accés als títols i a la informació sobre l’entrada , també se’n pot tenir la notícia completa en format PDF.

10


Càtedra Alcover-Moll-Villangómez Memòria d’activitats, 2009

Les notícies són consultables per diferents camps (autor, matèria, referència territorial, data de publicació, mitjà...).

4. Manteniment i ampliació d’un dossier de bibliografia sociolingüística sobre les Illes Balears. El CDSIB prepara bibliografies selectives sobre temes monogràfics, tant per iniciativa pròpia com a petició dels usuaris. Una d’elles és el dossier bibliogràfic titulat La llengua a les Illes Balears, que inclou més de 400 entrades entre monografies i articles de revista, sobre la llengua a les Illes Balears. El repertori s’aplega en set apartats temàtics: demografia lingüística, planificació i promoció de la llengua, variació lingüística, ensenyament, dret, mitjans de comunicació i aspectes històrics i culturals. Cal dir que, en aquest dossier, no s’hi inclouen les notícies de premsa.

5. Pàgina web del CDSIB Durant el 2009 s’ha continuat amb el manteniment i l’ampliació de les dades de la pàgina web del Centre (http://www.uib.es/catedra/camv/CDSIB/index.html). Les seccions i serveis que ofereix són els següents: •

presentació: objectius, temes d’especialitat i destinataris.

serveis: atenció personalitzada, préstec personal, préstec interbibliotecari.

accés i horari.

fons i base de dades de premsa: fons del centre i base de dades informatitzada.

documents: legislació lingüística, dossiers i bibliografies.

campanyes de normalització lingüística: material audiovisual i gràfic de diverses campanyes de normalització lingüística realitzades per la Generalitat de Catalunya o el Govern de les Illes Balears.

dades estadístiques de les Illes Balears: població, ús del català a la selectivitat, censos...

enllaços: a diversos tipus de pàgines de contingut lingüístic.

activitats realitzades.

11


Càtedra Alcover-Moll-Villangómez Memòria d’activitats, 2009

A més d’aquestes seccions, cal esmentar que enguany s’ha creat una nova secció dedicada a dossiers temàtics, en la qual s’hi poden trobar reculls de notícies de premsa sobre temes d’actualitat relacionats amb la llengua. 6. Assessorament. Es dóna resposta a les consultes que hi han arribat de part de les organitzacions i persones relacionades amb la recerca o difusió de dades sociolingüístiques (professors, alumnes, investigadors externs...) i qualsevol altra persona que hi estigui interessada. Des de principis d’any és consultable en xarxa (http://igitur-archive.library.uu.nl/studenttheses/2009-0403 200626/Tesina%20final%20versi%C3%B3n%20final,%20met%20cuestionario.pdf)

la

tesina final de màster de Ineke Waas, estudiant de la Universitat d’Utrecht, que durant l’any 2008 realitzà una investigació a Mallorca, amb l’assessorament del CDSIB. També fou assessorada pel CDSIB l’estudiant Judith Hoffmann, de la Universitat de Viena, qui realitzà un estudi sobre la situació lingüística a les Illes Balears. El treball és consultable a: http://othes.univie.ac.at/3320/1/2009-01-09_0204662.pdf

7. Difusió de l’existència del CDSIB i dels serveis que ofereix. Difusió del centre mitjançant cartes de presentació, distribució de tríptics explicatius, nota de premsa, etc. Els destinataris d’aquesta informació seran, sobretot, els sectors d’usuaris potencials.

8. Col·laboracions del CDSIB en activitats organitzades per altres organitzacions. a) Col·laboració del Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (GRESIB) La direcció del CDSIB correspon al director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, com a responsable de la Càtedra Alcover-MollVillangómez, però, en la gestió tècnica i acadèmica, té la col•laboració i suport del Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (GRESIB) de la UIB, creat el 2005 i integrat per diversos professors del Departament.

12


Càtedra Alcover-Moll-Villangómez Memòria d’activitats, 2009

b) Número 3 de la revista CURS (Coneixements, usos i representacions socials de la llengua catalana) CURS és una publicació electrònica coordinada pel GRESIB i destinada a publicar, en forma de breus articles, els resultats dels treballs més interessants elaborats pels alumnes de magisteri de la Universitat de les Illes Balears que cursen l’assignatura de Sociolingüística i alumnes d’altres universitats del territori lingüístic. Són treballs que aporten informacions que poden ajudar a millorar el coneixement de la situació sociolingüística de les Illes Balears i dels altres territoris de parla catalana.

3.1.1.3. Actuacions previstes 1. Ampliació del fons documental amb adquisició de bibliografia i còpies de treballs inèdits. Incorporació de les novetats editorials, publicacions antigues i documents inèdits que siguin d’interès per al CDSIB.

2. Base de dades de premsa Actualització de la base de dades de premsa i incorporació d’entrades antigues que puguin ser d’especial interès.

3. Dossier de bibliografia sociolingüística sobre les Illes Balears Actualització del dossier de bibliografia sociolingüística sobre les Illes Balears a totes les unitats d’assessorament lingüístic de les institucions, als membres de la comunitat universitària que hi puguin tenir interès, als centres de secundària, etc. Actualització permanent del dossier, que també serà accessible des de la pàgina web del CDSIB.

13


Càtedra Alcover-Moll-Villangómez Memòria d’activitats, 2009

4. Dossiers temàtics Distribució dels dossiers temàtics que elaborats pel Centre entre les unitats i usuaris que manifesten interès de rebre’ls.

5. Pàgina web del CDSIB. Actualització de les dades sobre la situació sociolingüística a les Illes Balears. Creació d’una secció de notícies: noves adquisicions, novetats, informació sobre cursos... etc.

6. Renovació de la beca Manteniment de la dotació d’una beca amb fons de la Càtedra Alcover-MollVillangómez amb la finalitat de continuar les tasques de formació i col·laboració exposades més amunt.

7. Continuació de la col·laboració del GRESIB amb el CDSIB El Grup de Recerca Sociolingüística continuarà col·laborant amb el director del Departament en el suport tècnic i acadèmic del CDSIB (prioritats en l’adquisició de documentació i bibliografia, assessorament, difusió del Centre, etc.)

8. Activitats de formació Participació en l’organització de cicles de conferències sobre algun tema d’interès relacionat amb la sociolingüística i la situació de les Illes Balears.

14


Càtedra Alcover-Moll-Villangómez Memòria d’activitats, 2009

9. Projecte EVOTRANLING El CDSIB col·labora en el projecte titulat “Evolució i transmissió dels grups lingüístics” (HUM 2006-04395), l’investigador principal del qual és el Dr. Emili Boix (UB) i on hi participen diversos membres del GRESIB. Amb aquest projecte es pretén investigar les ideologies i comportaments lingüístics en famílies lingüísticament mixtes i homogènies de Catalunya, Mallorca i del nord del País Valencià amb l’objectiu de construir una teoria explicativa dels processos de transmissió lingüística intergeneracional.

10. Projecte RESOL El CDSIB continuarà col·laborant en l’explotació de les dades recollides en el projecte “Els efectes lingüístics del pas de l’educació primària a secundària en contextos plurilingües” (HUM 2006-05680/FILO), l’investigador principal del qual és el doctor Francesc X. Vila, de la Universitat de Barcelona, que analitza els efectes en les representacions i hàbits lingüístics del pas de l’educació primària a secundària en contextos plurilingües, mitjançant la realització d’unes enquestes als alumnes de diferents centres de Mallorca del darrer curs d’educació primària.

11. Projecte Globalització i llengües pròpies. El CDSIB col·laborarà en el projecte "Globalització, intercomunicació i llengües pròpies en les comunitats lingüístiques mitjanes (MLC, Medium-sized language communities)” que analitza la gestió del plurilingüisme en diversos àmbits en comunitats demogràficament semblants a la catalana. L’investigador principal del projecte és el doctor Albert Bastardas (Universitat de Barcelona).

12. Ampliació de la revista CURS Incorporació de nous articles a la revista electrònica. El Centre col·laborarà amb la publicació del número del 2010.

15


Càtedra Alcover-Moll-Villangómez Memòria d’activitats, 2009

3.1.2. Fons Alcover-Moll El fons documental de la Càtedra Alcover-Moll-Villangómez es troba, des de la primavera del 2003 i per raons de seguretat de documents i llibres, a la primera planta de l’Arxiu del Regne de Mallorca. Disposa d’un tècnic i un nombre de becaris que ha anat variant en funció de les tasques, la disponibilitat i de les possibilitats pressupostàries.

3.1.2.1.Digitalització de les cèdules del diccionari. Amb relació a la digitalització de les cèdules del diccionari, s’ha de destacar que s’ha acabat la tasca de numeració de les fitxes del DCVB. Un cop acabat el recompte, es decidí que també cal numerar les cèdules que formen apèndix del Diccionari. D’altra banda, cal destacar que totes les fitxes que en anys anteriors s’havien pujat al Taller de Restauració s’han retornat a la seva ubicació corresponent.

3.1.2.2.Catalogació de llibres. Quant a la catalogació de les obres del fons, s’ha arribat a la xifra de 3.758 llibres. D’altra banda, a aquesta informació cal afegir que paral·lelament a la catalogació s’ha iniciat la consigna d’aquestes obres a un llibre de registres. Actualment, el llibre compta amb 9.565 entrades, la qual cosa implica que s’hi ha consignat més de la meitat de les obres que s’inclouen en el fons. També s’ha procedit a separar els llibres i obres de consulta de les revistes i les publicacions periòdiques, ja que aquestes disposen d’un sistema de catalogació diferent i, per tant, s’han de classificar per separat. Pel que fa als continguts de l’hemeroteca, cal destacar que totes les revistes s’han ordenat de manera alfabètica, i se n’ha introduït la relació a un full d’Excel per tal de tenir controlats tots els materials. A més, seguint les directrius del Servei de Catalogació de la UIB s’ha procedit a incorporar els nostres fons a aquells registres ja catalogats.

16


Càtedra Alcover-Moll-Villangómez Memòria d’activitats, 2009

3.1.2.3. Consultes a l’Arxiu Cal destacar que el fons ha rebut una sèrie de consultes referents als materials continguts a les capses. Entre d’altres en destaquen : - Maria Pilar Perea: diferents capses - Josep Meseguer Carbó: capses 223 i 227 (correspondència F. de B. Moll) i AM 1945 (Vocabulari del Maestrat) - Maria Magdalena Gelabert Miró: capsa 77 (N’Arnau) - Jaume Guiscafrè Danús: AM 1658-1724 (almanacs) - Damià Pons i Pons: diferents capses - Des del Servei de Documentació de la Universitat de les Illes Balears, es feren una sèrie de sol·licituds de préstec interbibliotecari: AM 1224 (Diccionario menorquín-castellano de Ferrer i Parpal, volum I); AM 1636 (Diccionari mallorquí castellà en vista de tots els qui...); AM 2875 (Alt Celtischer Sprachschatz) - Teresa Lluís: capsa 50 (cartes de Joan Baptista Manyà a A. M. Alcover i F. de B. Moll) - Pere Rosselló Bover: capses 201 i 202 (materials de Salvador Galmés)

D’altra banda, també hem rebut una sol·licitud de la Institució de les Lletres Catalanes per tal d’incorporar les dades del Fons a allò que ells denominen Patrimoni Literari. Aquesta sol·licitud ha estat atesa, i ells ens han respost afirmant que les nostres dades quedaven incorporades al seu registre.

17


Càtedra Alcover-Moll-Villangómez Memòria d’activitats, 2009

3.2.Convocatòria d’ajuts a projectes de recerca 2007 3.2.1.

Atles interactiu de l’entonació del català.

Investigadora principal: Maria Pilar Prieto.

Membres del projecte: Núria Argemí (Universitat Autònoma de Barcelona), Teresa Cabré (Universitat Autònoma de Barcelona), Jaume Corbera (Universitat de les Illes Balears), Roger Craviotto (Universitat Autònoma de Barcelona), Verònica Crespo (Universitat Autònoma de Barcelona), Núria Gavaldà (Universitat Autònoma de Barcelona), Ignasi Mascaró (Institut d’Estudis Menorquins), Maria del Mar Vanrell (Universitat Autònoma de Barcelona), Francesc Torres-Tamarit (Universitat Autònoma de Barcelona).

Referència: CAMV 2007/01

1. Objectius i resultats generals L’objectiu principal d’aquest projecte és el desenvolupament d’un lloc web dedicat a l’exposició audiovisual de materials lingüístics del català i posar a l’abast d’estudiants i de la comunitat científica materials en àudio i en vídeo per a l’estudi de la prosòdia del català. El web partia d’un mapa dedicat a materials recollits a les Illes Balears (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera), i actualment ja es poden veure i es poden utilitzar de forma totalment interactiva al web moltes poblacions del català nordoccidental, del valencià, l’Alguer, el rossellonès i el català central. L'activitat concreta duta a terme es pot apreciar en el següent web. http://prosodia.uab.cat/atlesentonacio)

18


Càtedra Alcover-Moll-Villangómez Memòria d’activitats, 2009

2. Assoliments per àrees dialectals. Enregistrament i tractament de les dades. Mallorca i l’Alguer.

Es varen dur a terme les gravacions de map task de dues

poblacions de Mallorca (Pollença i Sóller) i també es dugué a terme la recollida de dades de l'Alguer (7 enquestes d'entonació i 3 map tasks). Pel que fa al processament, es va fer la transcripció ortogràfica del map tasks de les poblacions de Pollença i Sóller; la transcripció ortogràfica, fonètica (una primera versió) i tonal (de les enquestes d'entonació de l'Alguer). A continuació, es va fer una segona versió de la transcripció fonètica de les enquestes d'entonació de l'Alguer (ja que consideràvem important el fet que les dades fossin revisades per un parlant nadiu). Francesc Ballone va fer la transcripció ortogràfica del map tasks i els vídeos de l'Alguer. A més d'això també es pujà el material alguerès al web i es feren les descripcions del contorns obtinguts mitjançant l'enquesta d'entonació.

Català septentrional.

En aquest període es realitzaren les gravacions del català

septentrional a les poblacions d’Òpol, Forques, Arles, Saorra i les Angles. Núria Argemí va fer la transcripció ortogràfica de part de les entrevistes i map-tasks del català septentrional, així com les frases del català septentrional d’Arles i Òpol. També es realitzà els enregistraments que faltaven per complementar l’enquesta d’Òpol.

Català central. Es va fer la transcripció ortogràfica de part de les entrevistes i map-tasks del català central, així com la gravació i anàlisi de les frases de Vic. S’enrqgistraren enquestes a Solsona i Santa Coloma de Queralt.

Nord-occidental. S’ha enregistrat i processat les dades de set poblacions corresponents al català nord-occidental: Lleida, Balaguer, Móra d’Ebre, Sant Carles de la Ràpita, la Vall de Boí, Benavarri i Sort. Cada població ja compta amb els 47 talls de veu diferents amb l’anàlisi de la corba entonativa, una entrevista en vídeo i la tasca dels mapes.

19


Càtedra Alcover-Moll-Villangómez Memòria d’activitats, 2009

També s’han efectuat i analitzat gravacions de les poblacions de La Seu d’Urgell, Andorra, Tremp, Les Borges Blanques i Cervera.

Valencià. Durant aquest any s’ha fet la recollida de materials lingüístics de les següents sis poblacions valencianes: Almassora (Castelló), Elx (Alacant), La Nucia (Alacant), Guadassuar (València), Xàtiva (València) i Sant Mateu (Castelló) Després de la gravació, s’ha dut a terme l’anàlisi prosòdica dels materials i la transferència dels materials a la xarxa: etiquetatge en fitxes Pitchworks (etiquetatge tonal, etiquetatge ortogràfic i fonètic dels enunciats), descripció dels enunciats, transcripció ortogràfica dels map-tasks i dels vídeos, realització dels contorns Bolinger de tots els enunciats de l’enquesta i captura d’imatges per penjar-ho al web (a més de la feina que comporta el disseny del web).

Traducció a l’anglès. Núria Gavaldà, durant tres mesos, va desenvolupar la traducció a l’anglès de les poblacions que ja estaven fetes (tasca que continua realitzant amb les que queden) i l’anàlisi de les enquestes de la població de Forques. A partir d’ara continuarà amb traduccions a l’anglès, les gravacions de les poblacions de Gandesa i Vall-deroures, i l’anàlisi de les enquestes d’aquestes poblacions i d’altres.

3. Estudi de les dades Pel que fa a les dades alguereses, s'han començat a estudiar els vocatius algueresos tot definint prosòdicament el procés d'apocopació i analitzant el paper del patró entonatiu que poden adoptar aquests vocatius emfàtics. Aquest treball s'ha duit a terme per part de Maria del Mar Vanrell i Teresa Cabré (coordinadora, juntament amb Pilar Prieto, del projecte) i se n'han presentat els resultats al XXXV Col·loqui de la Societat d'Onomàstica. Pel que fa a les dades del mallorquí i del català central en relació a la metodologia del map task, s'han analitzat les interrogatives parcials des del punt de vista de la funció del focus. Els primers resultats d'aquesta anàlisi els ha presentat Maria del Mar Vanrell al Workshop on Information Structure and Prosody (Soeterbeeck) i al Third TIE

20


Càtedra Alcover-Moll-Villangómez Memòria d’activitats, 2009

Conference on Tone and Intonation (Lisboa). També en relació a aquestes dades i a la resta de dades del balear, s'està analitzant la relació que hi ha entre l'estructura informativa i l'entonació en les interrogatives absolutes. Aquest treball es fa amb altres membres del projecte: Pilar Prieto, Ignasi Mascaró i Francesc Torres-Tamarit. Amb la major part de membres de l'Atles, també, s'estan duent a terme dos treballs que són: elaboració d'uns criteris de transcripció ortogràfica per a les dades de l'Atles i definició del sistema de transcripció prosòdica Cat_ToBI. Aquest darrer s'ha presentat al Workshop sobre entonación del español y Sp_ToBI (Barcelona) i se n'ha fet un article per a Estudios de Fonética Experimental, vol. XVIII.

3.2.2. Terminologia artística en català a la Mallorca dels segles XVI al XVIII. Investigador principal: Joan-Antoni Mesquida Cantallops (Universitat de les Illes Balears) Membres del projecte: Mercè Gambús Saiz (Universitat de les Illes Balears), Andreu J. Villalonga i Vidal (Universitat de les Illes Balears), Miquela Forteza Oliver (Universitat de les Illes Balears).

Referència: CAMV 2007/02

1. Objectius L’objecti principal del projecte de recerca és l’estudi de la terminologia en català relativa a les arts plàstiques a Mallorca entre els segles XVI al XVIII que apareix en les fonts arxivístiques que documenten l’obra d’art. Altres objectius són: •

Recuperar, conservar i divulgar una part específica del patrimoni lingüístic emprat a Mallorca entre els segles XVI al XVIII

21


Càtedra Alcover-Moll-Villangómez Memòria d’activitats, 2009

Definir els criteris de recerca terminològica en les àrees artístiques proposades: pintura, escultura, gravat i impremta.

Recollir la terminologia específica en el context històric, filològic i diplomàtic.

Proposar les possibles definicions del termes localitzats.

Proposar la normativització dels termes recollits i de les seves definicions.

2. Estat de la investigació Una de les primeres tasques que es realitzà fou la redacció d’un arbre de camp com a guia conceptual de la recerca. De moment, conté les àrees següents: ÀREES TEMÀTIQUES I SUBÀREES Pintura Material Tècnica Tipologia Gènere pictòric Artista Color Estil Eina Escultura Material Tipologia Tècnica Artista Element Eina Impremta Estat de conservació Iconografia Dibuix Orfebreria Objecte Ofici Arquitectura Arquitecte/Picapedrer Tipologia Element Procediment i tècnica Material Instrument Xilografia Ofici

Un cop planificat el treball i la recerca i selecció de les fonts documentals per part de l’equip investigador, se extragueren els termes relacionats amb la terminologia artística i s’han introduït en el GESTERM, programa informàtic proporcionat pel Centre de Terminologia de Catalunya.

22


Càtedra Alcover-Moll-Villangómez Memòria d’activitats, 2009

El grup va establir començar amb els termes relacionats amb les arts plàstiques (pintura i escultura) del segle XVI al segle XVIII; deixant la impremta per més endavant (doncs tracta un vocabulari més específic i diferent a la resta de les arts). A causa de l’extensa documentació i la gran riquesa de termes que han anat apareixent, així com establir un criteri de treball únic per a tots els termes i clar per a una persona aliena al treball, en l’actualitat, el buidatge dels termes combina les arts plàstiques del segle XVI i XVII. Aquesta tasca s’està combinant amb la definició de cadascun dels termes, per la qual cosa és necessari incorporar dins cada fitxa, la definició que ens donen diccionaris o enciclopèdies de renom dins el món de la llengua catalana, com són el Diccionari Català-Valencià-Balear, d’Alcover-Moll, i la Gran Enciclopèdia Catalana. A hores d’ara, ja s’han realitzat les fitxes terminològiques segons el model del Termcat i s’ha arribat a les 150 pàgines de fitxes terminològiques completament redactades. A partir d’ara, hem de passar a les següents tasques: •

Ordenar i depurar definitivament les dades terminològiques seleccionades.

Revisar aquells termes més interessants i elevar, si escau, els termes conflictius als terminòlegs del Termcat (a partir del Gabinet de Terminologia de la UIB).

3.2.3.

Redactar el treball en forma de diccionari terminològic.

L’arxiu audiovisual del parlar salat de la Costa Brava. Tractament de les dades i eines de visualització.

Investigadora principal: Maria Pilar Perea Referència: CAMV 2007/03 1. Introducció El projecte “L’arxiu audiovisual del parlar salat de la Costa Brava. Tractament de les dades i eines de visualització” suposa la continuació del projecte “L’arxiu audiovisual del parlar salat de la Costa Brava”, finançat fa tres anys per la Càtedra Alcover-MollVillangómez.

23


Càtedra Alcover-Moll-Villangómez Memòria d’activitats, 2009

En el primer estadi del projecte precedent es va aplegar un conjunt d’enregistraments audiovisuals de les localitats corresponents a Blanes, Lloret de Mar, Tossa, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Begur i Cadaqués. Els enregistraments consistien en entrevistes semidirigides, d’una hora i mitja de durada, que se efectuaven a dos/tres informants, segons els requeriments previs, de cadascuna de les localitats esmentades. L’objectiu era avaluar l’estat d’aquest subdialecte, comprovar-ne la vitalitat i l’abast generacional, i confirmar o modificar, si escau, la isoglossa que delimita la zona on aquesta varietat encara s’utilitza de manera efectiva. Al llarg de l’any 2009 s’han desenvolupat les tasques següents: •

Creació de glossaris i d’altres elements de marcatge en els documents textuals i llur revisió i ordenació definitiva.

Incorporació al programa de visualització els textos transcrits en format pdf i les taules relacionades amb elements informatius, com ara, la llista d’informants i de localitats.

Verificació del programa de visualització amb vista a la seva publicació. Revisió dels arxius d’ajuda i d’altres textos complementaris, adaptats a l’ús i a les consultes que en pugui fer l’usuari final.

Correcció d’elements ortogràfics, fonètics i sonors sincronitzats que presentaven problemes diversos.

Control dels errors de sincronització.

Edició i reproducció del producte resultant en DVD.

Acabament del projecte.

3.2.4.

Localització, transcripció i edició de textos d’escriptors mallorquins d’entre els segles XIX i XX .

Investigador principal: Pere Rosselló Bover (Universitat de les Illes Balears). Membres del projecte: Damià Pons i Pons (Universitat de les Illes Balears), Pilar Arnau Segarra, Maria Antònia Perelló Femenia. 24


Càtedra Alcover-Moll-Villangómez Memòria d’activitats, 2009

Referència: CAMV 2007/04

1. Presentació L’objectiu principal del projecte Localització, transcripció i edició de textos d’escriptors mallorquins d’entre els segles XIX i XX, com el títol indica, és la recerca de textos d'escriptors mallorquins d'entre els segles XIX i XX no recollits en llibres. Es tracta de posar al descobert una part de l'obra d'una sèrie d'escriptors que fins ara ha restat submergida sobretot en la premsa periòdica i en revistes de l'època. Els autors en què se centra la recerca són Miquel dels Sants Oliver, Gabriel Alomar, Joan Alcover, Joan Torrendell, Mateu Obrador, Bartomeu Amengual, Fèlix Escalas, Rafel Ballester, Miquel Sarmiento i Llorenç Riber. La finalitat última del projecte és arribar a transcriure aquests textos i preparar-ne l’edició. El projecte està vinculat a alguns projectes editorials que estan en marxa des de fa alguns anys, que seran les vies d’edició dels textos recollits en el marc d’aquest projecte. Sobretot ens referim a la publicació de les Obres Completes de Gabriel Alomar, publicades per l’Editorial Moll i que ja ha tret tres volums, i les Obres Completes de Miquel dels Sants Oliver, publicades per Lleonard Muntaner editor i que ja ha tret quatre volums i té en curs un cinquè. A més, pensam que hi ha altres col·leccions i editorials que podrien contribuir a la publicació d’altres volums, com la col·lecció Mixtàlia del Consell de Mallorca (on hi ha previst l’edició d’un volum de textos de Llorenç Riber) o la Biblioteca Marian Aguiló, editada per la UIB i Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

2. Distribució de les tasques Durant el primer trimestre del 2009 es va produir la baixa de la becària Elisabet Cantallops, la qual cosa va produir un període d’impàs en la realització de les tasques fins que no fou substituïda per la nova becària Francesca Sbert. Tanmateix, durant el mes de maig tant Francesca Sbert com Victòria Pujol, que des de l’inici del projecte realitzava les seves funcions, es varen donar de baixa. Per problemes administratius va haver de transcórrer més d’un mes fins que no foren substituïdes per altres dues

25


Càtedra Alcover-Moll-Villangómez Memòria d’activitats, 2009

persones, a finals del mes de juny: Maria del Camí Dols i Margalida Seguí, que a hores d’ara segueixen exercint les seves funcions.

3. Tasques realitzades En primer lloc, hem de dir que, atesos els canvis de personal realitzats durant aquest temps, hem hagut de realitzar algunes sessions amb les noves becàries per tal d’explicar-los els mecanismes a seguir en el seu treball. A més, tant Pujol, com Sbert, Dols i Seguí van passar a dur a terme feines de transcripció de textos de Gabriel Alomar, la qual cosa implicà haver de fer algunes sessions de revisió conjunta dels textos transcrits i de valoració dels problemes durant la transcripció. Es va deixar de costat la feina de digitalització fotogràfica dels articles, atesa la gran quantitat de material que ja teníem emmagatzemat. Els textos transcrits per aquestes quatre becàries sumen més de 360 articles. A més, s’han transcrit també els capítols inèdits (és a dir, els que no són traduccions de treballs ja publicats anteriorment i que, per tant, ja tenim transcrits) del llibre de Gabriel Alomar titulat Verba.

4. Publicacions a què ha donat lloc el projecte durant aquest any Llorenç RIBER: Amb tremolor de ploma (Poemes al marge) (Mallorca: Consell de Mallorca, 2008). Introducció, selecció i edició a cura de Damià Pons i Pons. Miquel dels Sants OLIVER: Obres Completes, Hojas del sábado, 3, La herencia de Rousseau. Pròleg d’Antoni Lluc Ferrer (Mallorca: Lleonard Muntaner editor, en premsa). Direcció de l’edició: Pere Rosselló Bover.

26


Càtedra Alcover-Moll-Villangómez Memòria d’activitats, 2009

3.2.5. Antologia de textos de les Illes Balears (Eivissa i Formentera) Investigador principal: Joan Miralles i Montserrat (Universitat de les Illes Balears) Referència: CAMV 2007/05

1. Presentació El projecte d'investigació Antologia de textos de les Illes Balears (a partir d'aquí, Antologia) ha continuat durant aquest any exclusivament amb la recerca de textos provinents o referits a Eivissa i Formentera. El material recollit durant aquesta recerca correspondrà al volum onzè de l'edició a càrrec de Publicacions de l'Abadia de Montserrat, i precedirà l'últim volum de la sèrie, dedicat als textos de Menorca. Així, l'àmbit geogràfic de la recerca s'adscriu a les Illes Pitiüses. De vegades els textos seleccionats són obra d'autors foranis o es van redactar fora de les illes, però la temàtica serà sempre referida a Eivissa o Formentera. En consonància amb els plantejaments incials del projecte, s'ha procurat reunir textos de la major varietat tipològica possible, des de textos religiosos a onomàstics. Aquesta classificació textual pren com a model la taula dels primers volums, dedicada als textos de Mallorca. Cronològicament, els textos comprenen la conquesta d'Eivissa el 1235 fins a l'any 1936, al principi de la Guerra Civil. La primera meitat de l'any ha participat en el projecte la becària Laia Ramis Escanelles, i des de dia 1 de juliol s'hi ha incorporat un altre becari, Hugo Britos Bauzà, amb una dedicació setmanal de 25 hores.

Les principals tasques del projecte són: •

Digitalització, transcripció i correcció de documents

Recerca en l'Arxiu Històric de l'Ajuntament d'Eivissa (AHE) “Can Botino”

Buidatge de publicacions periòdiques

Consultes en altres fonts documentals 27


Càtedra Alcover-Moll-Villangómez Memòria d’activitats, 2009

2. Tasques realitzades Digitalització, transcripció i correcció de documents Aquestes tres tasques, que podríem denominar d'edició seguint el model anglosaxó, són les que requereixen més inversió en temps i treball de totes les que integren la investigació. Aquí també s'hi inclourien les feines d'indexació, classificació, còpia i revisió ortogràfica, etc.

Recerca a l'Arxiu Històric de l'Ajuntament d'Eivissa (AHE) “Can Botino” Durant el 2009 s'han realitzat tres viatges a les Pitiüses (abril, juliol i novembre) per tal de localitzar documents d'interès per a l'Antologia i obtenir-ne còpia digital o d'altra mena. El procés habitual és de sol·licitar les còpies al personal de l'AHE, però de vegades la digitalització es fa per part dels propis becaris quan la càrrega de feina del personal no els permet de respondre a la sol·licitud.

Buidatge de publicacions periòdiques L'objecte d'aquest buidatge és trobar escrits d'autors eivissencs o de temàtica eivissenca de caràcter periodístic, literari, poètic, polemístic, etc. que, publicats en el seu moment a la premsa eivissenca, potser no es van tornar a reproduir en cap altra oportunitat, com ara antologies, monografies, almanacs, o altres obres dels mateixos autors. A més, aquesta eina de recerca serveix per localitzar diferents textos en altres fonts documentals gràcies a les referències secundàries, com ara crítiques literàries, teatrals, etc. Amb l'últim buidatge realitzat es fa evident la pràctica desaparició de textos publicats en català als mesos posteriors a l'inici de la Guerra Civil espanyola.

Consultes en altres arxius o fonts documentals A Eivissa també és possible consultar algunes publicacions periòdiques a la biblioteca de Can Ventosa. D'altra banda, Isidor Marí ha tengut l'amabilitat de donar-nos còpia d'uns escrits d'Isidor Macabich. També han aportat documents al projecte Esperança Piquer i Gaspar Valero.

28


Càtedra Alcover-Moll-Villangómez Memòria d’activitats, 2009

3. Properes tasques En el futur és previst consultar el fons de l'Arxiu de la Cúria (o de la Pabordia) d'Eivissa, APE, de l'Arxiu Notarial d'Eivissa i algunes sèries documentals de l'AHE.

3.2.6.

Estudi del vocalisme balear i aplicacions per a l'ensenyament de la llengua anglesa a parlants de català balear.

Investigador principal: Joaquín Romero (Universitat Pompeu Fabra). Membres del projecte: Lucrècia Rallo Fabra (Universitat de les Illes Balears) Referència: CAMV 2007/06

1. Presentació Aquest projecte té un doble objectiu. Com a primer objectiu, pretén omplir un buit existent en la descripció fonètica del català balear mitjançant la recollida de dades acústiques d'un nombre significatiu de parlants de diferents zones de l'àrea lingüística balear. Aquesta tasca permetrà de poder disposar d'una important base de dades acústiques exhaustiva i sistemàtica sobre les vocals del balear. El vocalisme balear coincideix en molts aspectes amb el d'altres varietats de la llengua catalana. Tot i això, s'hi observen aspectes idiosincràtics que semblen apuntar a la necessitat d'una reavaluació de les descripcions més tradicionals. Aquests aspectes tenen a veure especialment amb la posició dintre del sistema fonètico-fonològic de l'anomenada vocal neutra tònica i amb la naturalesa acústico-articulatòria de les vocals obertes, en particular la vocal central 'a' i la 'o' oberta. En aquest sentit, estudis recents, tant de caire impressionístic com experimental, donen peu a la hipòtesi que el vocalisme d’algunes varietats balears s'estigui allunyant del sistema triangular tradicional del vocalisme romànic i estigui evolucionant cap a un sistema amb distinció entre vocals baixes anteriors i posteriors. El primer objectiu d'aquest projecte, doncs, és fer un estudi ampli i

29


Càtedra Alcover-Moll-Villangómez Memòria d’activitats, 2009

detallat de la variabilitat vocàlica dintre de l'àmbit lingüístic balear amb l’objectiu de determinar quin és exactament el sistema vocàlic actual de les diferents varietats balears i si les observacions respecte de la seva evolució fonètico-fonològica són encertades. El segon objectiu d'aquest projecte proposa aprofitar les característiques diferenciades d'aquesta varietat lingüística de cara a l'ensenyament de l'anglès com a llengua estrangera a parlants de català balear. L'anglès, especialment la varietat coneguda com a 'Americà General' presenta un sistema vocàlic amb algunes característiques coincidents amb el sistema proposat per al català balear. Més concretament, hi ha dos aspectes que són especialment rellevants. Per una banda, l'anglès americà té un fonema vocàlic central tònic—que apareix en paraules com ara 'cup'—que té unes característiques acústiques no massa llunyanes de l'anomenada vocal neutra tònica catalana. Per altra banda, aquesta varietat de l'anglès en particular presenta una distinció clara entre vocals obertes anteriors i posteriors—com ara en les paraules 'hat' i 'hot', respectivament. Com s'ha esmentat anteriorment, aquesta és una de les possibles reinterpretacions del sistema vocàlic balear segons les observacions més recents. Aquestes coincidències entre els sistemes vocàlics de les dues llengües resulten extremadament interessants i engrescadores en l’ensenyament de la pronúncia de l'anglès a parlants nadius de català balear. Pretenem, doncs, fer servir les característiques del vocalisme balear i aprofitar les coincidències amb el de l'anglès dintre de l’aula d'anglès com a llengua estrangera. El segon objectiu del projecte, per tant, consisteix en l'aplicació dels resultats obtinguts en l'estudi acústic del vocalisme a l'ensenyament de la pronunciació de l'anglès, tot aprofitant les característiques singulars del vocalisme balear i les seves coincidències amb el de l'anglès per optimitzar-ne l'aprenentatge. 2. Tasques Un dels objectius principals d'aquest projecte consistia en obtenir dades de producció de les vocals de diferents varietats regionals del català balear i

analitzar les dades

acústicament per poder-ne determinar la seva distribució dintre de l'espai acústicarticulatori, tenint en compte per una banda la variabilitat territorial i per l'altra els possibles efectes contextuals. Durant el segon any de projecte s’han finalitzat les tasques següents: 1. Etiquetatge del material sonor dels parlants masculins de les varietats (Palma, Manacor, Inca i Sóller). En total s’han etiquetat 3.072 produccions (32 paraules x 6

30


Càtedra Alcover-Moll-Villangómez Memòria d’activitats, 2009

repeticions x 4 parlants x 4 localitzacions) mitjançan l’utilitat “TextGrid” del programa PRAAT. A partir de l’etiquetatge, s´han generat de forma automàtica mitjançant “scripts” arxius sonors individuals per cadascuna de les paraules.

2. Segmentació de paraules i vocals. Partint dels arxius sonors individuals, s’ha procedit a la segmentació de les paraules del corpus, per una banda, i de les vocals objecte d’estudi, per l’altra (vegeu gràfic il·lustratiu com a exemple). Aquest és el pas previ per poder fer l’extracció automatitzada de dades acústiques de formants vocàlics.

Fig. 1: Arxiu sonor de la paraula “coseta” segmentada dintre de la frase “Digui coseta cada vegada” així com el segment “v1” corresponent a la vocal //.

3. Extracció de dades acústiques de primer i segon formants per cada una de les vocals objecte d’estudi. L’extracció de dades es va fer de forma automàtica adaptant l’script creat per Mietta Liennes. Els resultats es van transferir al full de càlcul i seguidament al paquet estadístic SPSS per afegir-hi la informació sobre les variables: varietat dialectal, context consonàntic i accent, les quals s’han de tenir en compte a l’hora de comparar els resultats. A continuació us presentem les mitjanes resultants dels parlants masculins de Palma i Manacor, així com la carta vocàlica on s’hi representen els camps de dispersió de les vocals estudiades juntament amb les vocals de referència del català oriental i les de l’anglès americà. Aquest resultats es varen presentar a les ponències de Salamanca i Las Palmas.

31


Càtedra Alcover-Moll-Villangómez Memòria d’activitats, 2009

Aquestes dades, tot i que encara pendents de normalitzar, posen de manifest: a) Variabilitat entre les dos varietats dialectals analitzades: vocals més perifèriques en manacorí comparat amb palmesà. b) Realització més oberta de la vocal //. c) Realització avançada de la vocal /a/ sobretot entre els parlants del manacorí. d) Solapament dels camps de dispersió de // i /a/ en manacorí. e) Major influència del castellà i català peninsulars en l’espai vocàlic del palmesà.

3. Pla de treball Durant el tercer any de projecte caldrà assolir els següents objectius: 1. Analitzar acústicament les mostres de parla de veu femenina mitjançant el programa Praat. 2. Transferir els resultats de les anàlisis al full de càlcul i normalitzar-ne els valors seguint el mètode de Nearey CILH (Constant Log Interval Hypothesis). 3. Codificar les variables amb el paquet estadístic SPSS per a l’anàlisi de les dades.

32


Càtedra Alcover-Moll-Villangómez Memòria d’activitats, 2009

4. Producció científica Contribucions a Congressos ROMERO, Joaquín i RALLO FABRA, Lucrecia: «An Acoustic Study of Vowel Shift in Majorcan Catalan» al congrés Experimental Phonetics and Sound Change. Salamanca, 2009 ROMERO, Joaquín, RALLO FABRA, Lucrecia i PASCUAL, Isabel: «Acoustic Vowel Variability in two Varieties of Majorcan Catalan» al congrés Phonetics and Phonology in Iberia (PAPI 2009). Las Palmas, 2009

Publicacions ROMERO, Joaquín i RALLO FABRA, Lucrecia: «An Acoustic Study of Vowel Shift in Majorcan Catalan» (en preparació), dins RECASENS, Daniel i SÁNCHEZ-MIRET, Fernando (ed.) Experimental phonetics and sound change. Lincom Europa: München (Alemanya) (en preparació)

33


Càtedra Alcover-Moll-Villangómez Memòria d’activitats, 2009

4. ACTIVITATS DE DIVULGACIÓ 4.1. Congrés “Transformacions: Literatura i canvi sociocultural dels anys setanta ençà” Els dies 1, 2 i 3 de juliol de 2009 se celebraren a Palma el congrés “Transformacions: literatura i canvi sociocultural dels anys setanta ençà”, organitzat pel grup de recerca LiCETCT, en col·laboració amb la Càtedra Joan Ramis d'Estudis Teatrals i amb el patrocini de la Càtedra Alcover-Moll-Villangómez. El congrés es plantejava amb l'objectiu de convocar especialistes en cultura i literatura contemporània per analitzar les tensions entre els llenguatges estètics, les actituds intel·lectuals i els programes culturals a partir dels anys setanta fins a l’actualitat. En general, s’acompliren amb escreix els objectius proposats per la comissió organitzadora, tant pel que fa a les ponències programades, com pel que es refereix a la participació dels comunicants i dels assistents en els debats i les exposicions que es generaren tot al llarg de l’encontre.

4.1.1. Precedents de l'encontre: difusió de l'activitat Prèviament a la celebració del congrés, es varen fer tota una sèrie d'accions per a la difusió de l'encontre: a) l'elaboració d'una pàgina web amb informacions sobre els objectius i l’organització del congrés b) (<http://www.uib.es/catedra/camv/denc/transformacions/index.html>); c) la difusió de dues circulars informatives entre els mitjans acadèmics d) la divulgació als mitjans de comunicació, mitjançant la col·laboració del Servei de Comunicació de la Universitat de les Illes Balears.

El resultat de la difusió realitzada fou un ampli interès en la participació a l'encontre que es concretà en la rebuda de 32 propostes de comunicació d'especialistes provinents de diverses universitats d'arreu de l'estat espanyol (Universitat de València, Universitat Jaume I, Universitat d'Alacant, Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de

34


Càtedra Alcover-Moll-Villangómez Memòria d’activitats, 2009

Barcelona, Universitat de la Corunya, entre d'altres) i també d'estrangeres (University of Kent, University of Cambridge, Université París-Sorbone-IV). Així mateix, s’hi inscriviren 80 persones com a assistents i participants a l’encontre, entre estudiants de diferents llicenciatures en humanitats i professionals en el camp de la llengua i la literatura catalanes. Els assistents que participaren a un 80% de les sessions varen poder sol·licitar un certificat que els atorga dos crèdits de Formació Permanent de Professorat o, en el cas dels estudiants, de Lliure Configuració.

4.1.2. Organització del congrés Per a la realització efectiva del congrés, es varen segmentar les intervencions dels especialistes en tres blocs: a) Ponències, b) Sessions de comunicacions, i c) Activitats complementàries. a) Pel que fa a les ponències, hi participaren vuit especialistes que exposaren les seves conclusions amb exposicions d'una hora de durada sobre temes diversos entorn del camp d'interès del congrés. La sessió inaugural, amb presència de la rectora de la Universitat de les Illes balears, fou a càrrec de Joan Ramon Resina, professor de la Stanford University, i consistí en un repàs aprofundit a les conseqüències polítiques i culturals de la Transició a la democràcia en el context català. Les ponències de l'horabaixa del primer dia del congrés obriren espais comparatius en el tractament de l'àmbit d'interès de l'encontre. Foren a càrrec de Perfecto Cuadrado (de la Universitat de les Illes Balears) i d'Arturo Casas (de la Universitat de Santiago) i permeteren reubicar els temes objecte d'estudi en el marc de la literatura portuguesa en el primer cas i, en el segon, en el debat sobre els models historiogràfics que han tractat les literatures ibèriques des dels anys setanta ençà. També des d'un marc comparatiu se situaren les ponències de dia 2 de juliol, centrades en les relacions entre text i creació artística en l’art conceptual dels anys setanta a càrrec de Pilar Parcerisas (Associació Catalana de Crítics d'Art) i en les relacions entre crítica i literatura en el context francès en el cas de la ponència de Ricard Ripoll (Universitat Autònoma de Barcelona). El darrer dia del congrés les ponències se centraren en casos més concrets. Així fou en la que presentà Mercè Picornell (Universitat de les Illes Balears), sobre el canvi cultural en el context català del final dels seixanta, i la d'Enric Gallén (Universitat Pompeu Fabra), sobre el

35


Càtedra Alcover-Moll-Villangómez Memòria d’activitats, 2009

debat entre literatura dramàtica i teatre de text. Per acabar, la cloenda del congrés anà de la mà de Joan Oleza (Universitat de València), que feu un repàs de l'evolució de la literatura com a pràctica social des de l'època moderna fins a la contemporaneïtat.

b) Pel que fa a les comunicacions, es varen desenvolupar en onze sessions temàtiques que varen incloure de dues a quatre comunicacions (vegeu els títols i ponents en el document adjunt), complementades amb un debat global al final de la sessió: 1. Política i cultura durant la Transició 2. Relacions interartístiques 3. Dones, escriptura i acció política 4. Escriptors: espais públics i privats 5. Narrativa 6. Teatre: noves propostes teatrals 7. Poesia 1: evolució dels llenguatges poètics en la literatura catalana 8. Dramatúrgies en transició 9. Llenguatges i espais de la contemporaneïtat (Aula 2) 10. Refiguracions de l'oposició rural/urbà 11. Poesia 2: institucions i innovació en el terreny de la lírica

c) Pel que fa a les activitats paral·leles, en el marc del congrés es realitzà una visita a l'exposició “Barceló abans de Barceló 1973-1982”, recentment inaugurada en la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma, i comentada per l'historiador de l'art Jaume Reus. Així mateix, dia 3 de juliol, se celebrà també una taula rodona sobre llenguatges teatrals moderada per Martí Fons i que comptà amb la participació de Pere Fullana, Carles Batlle, Rafel Duran i Josep Pere Peyró.

36


Càtedra Alcover-Moll-Villangómez Memòria d’activitats, 2009

Programa complet del congrés

Dimecres, 1 de juliol (Auditori) Matí 09:00-09:30 Recepció 09:30-10:00 Obertura del congrés

19:00. Visita guiada a l'exposició «Barceló abans de Barceló 1973-1982», conduïda per Jaume Reus, historiador de l'art. Lloc: Fundació Pilar i Joan Miró (C. Joan de Saridakis, 29, Palma)

Dijous, 2 de juliol 10:00-10:45 Ponència: «No era això: latència i epifenomen de la Transició». Joan Ramon Resina (Stanford University) 10:45-11:00Diàleg 11:00-11:30 Descans 11:30-13:00. Sessió 1 de comunicacions. Política i cultura durant la Transició • • •

Martí Marín: «El regionalisme instrumental: franquisme i catalanisme entre el tardofranquisme i la Transició» Pau Casanellas: «“Al otro lado”. Desafecció i violència política en l’Espanya del canvi» Jaume Silvestre: «La paradoxa de la transició: modernitat cultural vs. fracàs social. La novel·la negra de Ferran Torrent»

Horabaixa 15:30-16:15 Ponència: «Poesía portuguesa: la tradición de la aventura en el después de las vanguardias». Perfecto Cuadrado (Universitat de les Illes Balears) 16:15-16:30 Diàleg

Matí 10:00-10:45 Ponència: «Visualitat textual en l’art conceptual dels anys 70». Pilar Parcerisas (Associació Catalana de Crítics d'Art) (Aula 1) 10:45-11:00 Diàleg 11:00-11:30 Descans 11:30-13:30. Sessions simultànies Sessió 2 de comunicacions. Relacions interartístiques (Aula 1) • • •

Fàtima Agut: «Claus per a una interpretació de la poètica multidisciplinària de Carles Santos» Eloi Grasset: «De la literatura en el cinema. Transformació i conflicte» Montserrat Roser: «Art, Poesia, Traducció i Expressió: Sobre Poems from the Catalan (1974), d’Antoni Tàpies i Joan Brossa»

Sessió 3 de comunicacions. Dones, escriptura i acció política (Aula 2)

• •

Maria Àngels Francés. «Del jo al nosaltres: testimonis del feminisme català durant la Transició» Carles Cortés: «Dona i societat: la denúncia en els relats breus de Carme Riera, M. Antònia Oliver i Isabel-Clara Simó» Kathleen McNerney: «Arrels i branques: Maria-Mercè Marçal i el seu equip fent performances, història, i novetats» Maria Antònia Massanet. «Capgirant la tradició: reemplaçaments, apropiacions i innovacions en la primera poesia de Maria-Mercè Marçal»

16:30-17:15 Ponència: «Prorrogar/Programar la nación. Lectura comparativa de lo nacional en las historiografías literarias de la transición a partir de sus prólogos». Arturo Casas (Universidade de Santiago de Compostela)

17:15-17:30 Diàleg

Horabaixa

16:00-17:00. Sessions simultànies

37


Càtedra Alcover-Moll-Villangómez Memòria d’activitats, 2009

Divendres, 3 de juliol

Sessió 4 de comunicacions. Escriptors: espais públics i privats (Aula 1)

• •

Anna Esteve: «Calaix de sastre: el text de textos de Josep Piera i Rafa Gomar» Maria Muntaner: «Espais transgredits. Transformació dels marcs d’escenificació cultural a la Mallorca dels anys setanta»

Matí 09:30-10:15 Ponència: «Aquella estranya neurosi col·lectiva. Canvi i continuïtats en la cultura catalana en la frontissa 1969/1970». Mercè Picornell (Universitat de les Illes Balears) (Aula 1)

Sessió 5 de comunicacions. Narrativa (Aula 2)

• •

10:15-10:30 Diàleg Joaquim Espinós: «Tot buscant Winona Ryder: reincidències pop en la narrativa catalana» Maria Rosell: «Mascarada masculina en l’escriptura de Quim Monzó: el cas especial d’un Príap postmodern»

17:00-17:45 Ponència: «L'escriptura com a crítica de la crítica literària: del Nouveau Roman a Tel Quel». Ricard Ripoll (Universitat Autònoma de Barcelona) (Aula 1) 17:45-18:00 Diàleg 18:00-18:30 Descans 18:30-20:30. Sessions simultànies Sessió 6 de comunicacions. Teatre: noves propostes teatrals (Aula 1)

• • •

Francesc Foguet: «Estratègies de mobilització i formes d’autogestió teatrals en l’escena catalana dels primers anys transitius (1975-1977)» Roser Soler: «El teatre com a eina de transformació social al País Valencià dels anys setanta: Pluja Teatre» Carlos Caetano Vizcaíno. «O movimento de consecução dum espaço público de participação cidadã como motor da re-fundação do sistema teatral galego na década de 70»

Sessió 7 de comunicacions. Poesia 1: evolució dels llenguatges poètics en la literatura catalana (Aula 2)

• • • •

Sònia Rubió: «Latituds dels Cavalls: innovació i experimentació poètica. Paral·lelismes amb la poesia Beat» Glòria Bordons i Marc Audí: «Els entra-i-surts del poeta. Roda de llibres (1969-1975) de Joan Brossa o la recerca d’un nou llenguatge entre la imatge i la paraula» Dominic Keown: «“A mamar tots els versos!”. La ruptura estètica i ideològica en la poesia de Vicent Andrés Estellés» Lis Costa: «Poesia pública a la Barcelona dels 90»

10:30-11:15 Ponència: «Literatura dramàtica, creació col·lectiva i dramatúrgia no textual: elements de reflexió per a un debat». Enric Gallén (Universitat Pompeu Fabra) (Aula 1) 11:15-11:30 Diàleg 11:30-12:00 Descans 12:00-14:00 Taula Rodona: Nous llenguatges teatrals (Aula 1) Pere Fullana Carles Batlle Rafel Duran Josep Pere Peyró Moderador: Martí Fons Horabaixa 16:30-18:00. Sessions simultànies Sessió 8 de comunicacions. Dramatúrgies en transició (Aula 1)

• • •

Isabel Marcillas: «Combat: una proposta estètica per a la consecució de l’obra d’art total» Carlota Benet: «La irrupció del teatre de text nord americà a Barcelona en la temporada 19901991: la fascinació pels mites yankees i les tècniques cinematogràfiques» Agnès Toda: «Maria Aurèlia Capmany i el teatre de Cabaret»

Sessió 9 de comunicacions. Llenguatges i espais de la contemporaneïtat (Aula 2)

• •

Josep Camps: «Literatura, experimentació, enigmística. Les novel·les de Màrius Serra: quatre notes i una coda» Andratx Badia: «La construcció d’un univers literari: mitificació, intertextualitat i experimentació

38


Càtedra Alcover-Moll-Villangómez Memòria d’activitats, 2009

en l’obra de Joan Barceló i Cullerés» Antoni Maestre: «El discurs de la contracultura en L’udol del griso al caire de les clavegueres de Quim Monzó»

18:00-18:30 Descans 18:30-19:30. Sessions simultànies Sessió 10 de comunicacions. Refiguracions de l'oposició rural/urbà (Aula 1)

• •

Margalida Pons: «Revulsió estètica i desurbanització» Xavier Barceló: «A la recerca de les possibilitats expressives de la ruralia: la literatura d’Antoni Mus»

Sessió 11 de comunicacions. Poesia 2: institucions i innovació en el terreny de la lírica (Aula 2)

• •

Jaume C. Pons i Pau Vadell: «Noves vies. La col·lecció Tafal i els seus autors» Pius Morera: «L’Amadeu Oller, un esplet de noves idees»

19:30-20:15 Ponència: «La literatura a l’era de la informació: el salt evolutiu d’una pràctica social». Joan Oleza (Universitat de València) (Aula 1) 20:15-20:30 Diàleg

39


Càtedra Alcover-Moll-Villangómez Memòria d’activitats, 2009

5. PUBLICACIONS Al llarg de l’any 2009 s’han publicat diverses obres realitzades en el marc de projectes i d’activitats finançats amb aportacions de la Càtedra. PEREA, Maria Pilar (dir): Arxiu audiovisual del parlar salat de la Costa Brava. Barcelona: Càtedra Alcover-Moll-Villangómez, 2009 MIRALLES, Joan: Antologia de textos de les Illes Balears. Volums V. Segle XIX. Tercera Part. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009 VV.AA: Escriptures contemporànies: Baltasar Porcel i la seva obra. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009

40

Memòria d'activitats 2009  

Memòria d'activitats de la Càtedra Alcover-Moll-Villangómez 2009

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you