Issuu on Google+

Ciències Naturals

Nom: Miquel CortĂŠs Romano Professora: Susanna Adell Curs: 2013/ 2014

1


Índex: - Tema 1: Els processos geològics interns -

Pàg.3-12

Tema 2: Geomorfologia Pàg.13-20 Tema 3: Els ecosistemes Pàg.21-24 Tema 4: Transferència d’Energia Pàg.25-33 Tema 5 Cinemàtica Pàg.34-38 Tema 6: Forces Pàg.39-47 Tema 7: Treball i energia Pàg.48-57 Laboratori Pàg.57-71 -Valoració Pàg. 72-73 - Tema 8: Presentació Funcions Vitals dels Éssers Vius - Pàg.74-81

2


Tema 1: Els processos geològics interns

3


Processos geològics intens La terra té 3 capes: -Geosfera -Hidrosfera -Atmosfera (capa de gasos)

LA GEOSFERA La geosfera és la massa que principalment és sòlida, que va des de la superfície del planeta fins al centre de la terra. Es classifiquen en: ·Segons la seva composició: -L’escorça: fa uns 20 km, està formada per cilici(si) i alumini(al) ·Escorça continental: continents i plataformes continentals. 40km. ·Escorça oceànica: 5km i 10 km. Fons marí. Prima i més densa. -El mantell: és la capa que trobem sota l’escorça 2900km. Conté menys cilici i magnesi . ·Mantell superior: és fluid i viscós ·Mantell inferior: l’interior és sólid -El nucli: 2900 fins al centre de la terra, format per ferro i níquel. ·L’extern: fluid ·L’intern: sòlid ·Segons les seves propietats físiques:

4


*Per què a dins de les capes de la terra hi ha capes que són sòlides i hi han capes que són líquides? Per què hi ha parts més calentes, hi això afecta.

La hidrosfera es la capa d’aigua que envolta el planeta. Ocupa un 70% de la superfície. Està format per l’aigua líquida, el gel dels pols, i el gel de les muntanyes. La hidrosfera es classifica en: Ll’aigua salada ( 97%) Ll’aigua dolça (3%) 80% es gel 19% aigües subterrànies 1% aigua superficial La geosfera es la massa principalment sòlida que envolta el planeta. La geomorfologia és el relleu de la terra. Es divideix en: -Agents geològics interns Les plaques litosfèriques : Falles, dorsals oceàniques, serralades, Terratrèmols, volcans i tsunamis... -Agents geològics illes... externs Aigua Vent Els agents geològics externs són aquells que intervenen en el modelatge del relleu de la litosfera, i que actuen des de l’exterior del planeta. El modelatge es degut a dos processos: Meteorització És el trencament de les roques per agents meteorològics. És produeix trencament, però no moviment. Meteorització Física Trencament de les roques per agents físics ; temperatura, sal, aigua, éssers vius. Es trenquen als canvis de temperatura brusc.

TEMPERATURA Pel dia puja la temperatura, i la roca es dilata; durant la nit, baixa la temperatura i la roca es contrau, a causa de tants canvis, la roca s’acaba trencant.

SAL En zones properes al mar podem trobar roques amb esquerdes on entra aigua salada que, en baixar la marea, s’asseca, de fet, tan sols s’evapora l’aigua i se’n precipita la sal, que també pot empènyer les parets de l’esquerda, trencant la roca. L’AIGUA Quan es congela augmenta el seu volum. En zones que fa fred, l0aigua s’infiltra dins les roques, quan baixa la temperatura, l’aigua que hi ha dins la roca augmenta de volum i la trenca.

VENT

5


Zones àrides sense vegetació, vent transporta petites roques que xoquen contra altres i es desgasten. Com més bufa el vent, més grans són els trossos de roca que porten i per tant, desgasten més. Corrosió eòlica. Transport de les roques depèn de la seva mida: -Grans: Arrossegades pel terra. -Mitjanes: s’aixecaran i es cauran -Petites: viatjaran en suspensió per l’aire. Els deserts son un exemple de sedimentació causada pel vent:

Desert pedregós o reg. Desert sorrenc

Desert rocallós Meteorització Química muntanyós Es produeix quan les roques són alterades per processos químics. Es classifica en: La dissolució Es produeix quan roques amb materials solubles (sal o calci) entren en contacte amb l’aigua, aquesta dissol la part de fora de la roca. Així es formen la majoria de coves. L’alteració Es produeix quan es donen alteracions químiques en els components de la roca i això les debilita. -Oxidació Es produeix en aquelles roques amb components metàl·lics. Quan aquestes entren en contacte amb l’oxigen, s’alteren. -Hidratació Quan els components de les roques es barregen amb partícules d’aigua es transformen en altres components més febles. -Hidròlisis Algunes molècules quan és barregen amb aigua, es trenquen.

Erosió Procés pel qual el desgast de les roques per agents externs va acompanyat d’un transport i una sedimentació. Transport Procés pel qual es desplacen fragments de roca d’un lloc a altre. Aquest procés canvia la morfologia de la roca. Sedimentació Es produeix quan els materials transportats (sediments) són dipositats a un lloc, conca sedimentària.

6


La pressió que exerceixen unes capes de sediments sobre les altres fa que les capes inferiors es vagin compactant fins a cimentar, generant noves roques, les roques sedimentàries. ACTIVITATS

1. Individualment, responeu les preguntes següents: a) Què és un agent geològic? Com es poden classificar? Els agents geològic s són aquells que intervenen en el modelatge del relleu de la litosfera, i que actuen des de l’exterior del planeta. b) Com actuen el vent i l’aigua en el modelatge del paisatge? Quan alguna cosa es congela augmenta el seu volum. En zones que fa fred, l’aigua s’infiltra dins les roques, quan baixa la temperatura, l’aigua que hi ha dins la roca augmenta de volum i la trenca. 1. Individualment, responeu les preguntes inicials: a) Per què hi ha muntanyes més baixes i arrodonides i altres de més altes i anguloses? Per els agents geològics externs. b) Per què és fàcil identificar els edificis més antics per la seva façana? Perquè són els que estan més desgastats. c) Què és l’erosió?

7


El desgast de les roques (meteorització, transports i sedimentació) Els deserts són un exemple de la sedimentació causada pel vent.

Desert pedregós

AGENTS GEOLÒGICS EXTERNS Actuen a través de la meteorització (la física i la química) i de l’erosió. Aquests agents són el vent i l’aigua

L’aigua És l’agent més important que modela el paisatge, ja que ho fa tant físicament i químicament. Actua de manera molt lenta però sense descans. Aigua Glaceres:

LES GLACERES Són zones on s’acumula neu, i com que fa tant de fred aquesta neu es compacta El Mar rius que es desplacen 20 metres l’any, i son els i forma glaç. Formen responsables de l’erosió Rius

Aigües subterrànies

El circ glacial es la zona plana de més alçada on s’acumula la neu i es transforma en gel. La llengua glacial és la zona de pendent per on baixa el gel. La morrena frontal és la zona d’ablació glacial, on el gel es desfà i es converteix en aigua. Modelen el paisatge per dos procediments; arrancant roques; i per Abrasió, gastant la roca a través del fregament. Les glaceres quan es desfan deixen erosionat el paisatge creant valls glacials:

8


Ivons són les zones on abans hi havia un circ glacial Els horns són pics d’alta muntanya amb fortes pendents.

EL RIU Els rius tenen tres parts, cada part actua de manera diferent al relleu. El curs alt On hi ha les pendents més pronunciades (capacitat d’erosionar més gran) Es on neix el riu Valls en forma de V ( perquè l’aigua va mes forta pel mig del riu) Erosió

El curs mitjà Poc pendent El riu perd força velocitat i a vegades es desvia i es formen meandres. Transport

9


Curs baix Ja no hi ha gens de pendent El riu no te força Desemboca al mar Sedimentació

Pot acabar en: - Delta (sediments en forma de ventall) - Estuaris ( zones on hi ha marea alta i marea baixa, quan la marea baixa el riu ocupa l’espai que havia guanyat el mar)

AIGÜES SUBTERRÀNIES Sòl impermeable (roques volcàniques) Sòl permeable: l’aigua és filtra cap a dins del sòl i es formen les aigües subterrànies (roques calcàries) Parts Zona aireació – entre roques hi ha aire + aigua Zona saturació – entre roques hi ha aigua Nivell freàtic – límit que hi ha entre una zona i l’altre

10


Aqüífers - rius subterranis que es troben a la zona de saturació Formacions característiques Quan l’aigua es torba en un sòl permeable format de roques calcàries es produeixen dos processos: Dissolució: la roca es dissolt en l’aigua (erosió) Precipitació: carbonat dissolt es precipita i crea nova Coves i galeries: les coves(espais amples dins de terra) i les galeries(túnels horitzontals); són les conseqüències de que l’aigua dissolgui les roques. Avencs: Túnels verticals que connecten la superfície amb el terra. Dolines: Forats al terra Estalactites: columnes de carbonat calci que surten de sostre d’una cova. Estalagmites: columnes de carbonat calci que surten de terra d’una cova Quan s’ajunten formen una columna

EL MAR El mar com agent modificador del relleu actua de tres maneres: Onades: ondulacions de la superfície del mar produïdes pel vent. Marees: canvis de nivell del mar Corrents marines: masses d’aigua que es desplacen a través dels oceans.

11


Erosió marina

Sedimentació: Corrents marines: transport (comportament cíclic, formació de sorra) Onades i les marees: sedimentació Resultat de la sedimentació Platges Barra: - Fletxa -Cordó litoral -Albufera -Tómbol

12


Tema 2: Geomorfologia

13


GEOMORFOLOGIA Introducció: La hidrosfera es la capa d’aigua que envolta el planeta terra. Ocupa el 70% de la superfície terrestre. Està formada per l’aigua liquida , el gels dels pols i el gel de les muntanyes. La hidrosfera es clasifica en: -L’aigua salada: Representa un 97% de l’aigua . -L’aigua dolça: Representa un 3% i un 80% de gel i un 17% aigües subterrànies i 1 % aigua superficial. La geosfera es la part de la terra la massa principalment solida que va de la superfície al centre de la terra .

Geomorfologia :Es el relleu de la terra aquest relleu es creat i modificat pels agents geològics interns i els externs.

Agents geològics externs Són aquells que intervenen en el modelatge del relleu de la litosfera i que actuen des de l’exterior del planeta. El modelatge d’aquest relleu es degut a dos processos.

14


-Meteorització: Es el trencament de les roques per agents meteorològics. 

La física: Es el trencament de les roques per agents físics. La temperatura, la sal, l’aigua i els essers vius  La química: -Erosió:

15


1. Individualment, responeu les preguntes inicials:

a) Per què hi ha muntanyes més baixes i arrodonides i altres de més altes i anguloses?

b) Per què és fàcil identificar els edificis més antics per la seva façana? Quines característiques presenten? Perque hi ha molta variació c) Què és l’erosió? és el procés de degradació i de transformació del relleu, i de les roques, causat per tot agent extern (diferent de la tectònica).

d) I la meteorització? Es el trencament de les roques per agents meteorològics.

16


ans de començar

1. Individualment, responeu les preguntes següents:

a) Què és un agent geològic? Com es poden classificar?

b) Com actuen el vent i l’aigua en el modelatge del paisatge?

b) Tota la costa té la mateixa aparença? Quines formacions costaneres coneixeu? Com podem explicar l’origen de cadascuna?

DESERT -Rocallós muntanyós

-

Pedregós o reg

17


Sorrenc o Agents geològics externs -Com actuen? A traves de la meteorització, la física i la química i a traves de l’erosió Quins són? El vent, i l’aigua L’aigua es l’agent que modera el paisatge més important perquè ho fa físicament i químicament.

Glaceres: Són zones on s’acumula neu i com que la temperatura es molt freda aquesta neu es compacte i forma gel. Les glaceres formen rius congelats que es mouen 20 metres a l’any i són els responsables de l’erosió. Com moderan el paisatge les glaceres:

-

- Arrencan roques Abrasió la va gastant a les roques (rascan) polín) fregament)

Ivons: Son les zones hon avans hi havia un circ glacial Horns: Són pics de muntanya amb fortes pendents

Curs del riu:

18


El riu: tenen 3 parts cada part actua de manera diferent sobre el relleu -

Curs alt: hi ha erosió Es on neix el riu, hi ha pendents pronunciades, i te més força - Curs mitjà: Hi ha transport .Hi ha poc pendent, i va perdent força i es formen meandres ( són les esses del riu) - -Curs baix: Hi ha Sedimentació .Desemboca el mar , no hi ha pendent. Hi podem trobar el delta de l’ Ebra i Estuaris. Aigües Subterràneas -

Sòl permeables = aigua es filtra cap a dins el sòl.--> Aigües subterrànies - Ex: Roques Calàries  Zona aireació : entre roques aire + aigua  Zona saturació: entre roques: aigua El límit entre una zona i altre es freàtic. Aqüífer: Son rius subterranis

Quan l’aigua es troba en un sòl creat per roques calcaries es donen dos processos:

-

- Dissolució: la roca es dissol dins de l’aigua. Precipitació : Carbonat es dissolt precipita . Forma roques noves.

-

Sòl impermeables = plou aigua superficial. Ex: Roques volcàniques

Coves: Són espais amples adintre el terra i les galerires són túnels horitzontals. El mar actua de tres maneres. -Onades: Ondulacions de la superfície del mar produïdes pel vent. -Marees: Canvi de nivell del mar

19


-Corrents marines: masses d’aigua que es desplacen a traves dels oceans, entre zones que es troba a diferent temperatura. Erosió marina: L’aigua xoquen contra les roques - Xoc de materials en suspensió. - Meteorització Física: La sal - Meteorització Química I Aixó forma penya-segats. Resultat de l’erosió 

L’erosió no és igual a tota la costa: - Composició de la roca - Estrats de la paret Zones roca poc resistensts: més erosió - Cales i baides  Zones roca més resistent: - Caps o promontoris

20


Tema 3: Els ecosistemes

21


Ecosistemes Un ecosistema pot definir-se com el nivell d’organització més complexa de la matèria viva. Està format per:   

Éssers vius

L’espai on es troben

Relació que hi ha entre els diferents éssers vius i els éssers vius amb l’espai on es torben.

La zona que ocupa un ecosistema és variable. Pot ser un ecosistema mol gran, com la Selva Tropical, o un ecosistema molt pot ser un ecosistema mol gran, com la Selva Tropical, o un ecosistema molt petit, com el jardí de casa nostre. Un ecosistema té dues parts: 

Biòtop: clima, el terra, el tipus de roques 

Biocenosi: éssers vius

Els biocenosis poden ser: 

Autòtrofs (productors): converteixen la matèria inorgànica (aigua, sals minerals) en matèria orgànica (nutrients per viure). Això ho fan gràcies a la fotosíntesi: La fan les plantes les algues i alguns bacteris. Per fer la fotosíntesis necessiten sol. Els sol dona l’energia necessària per passar de matèria inorgànica a matèria orgànica. Les plantes agafen llum, diòxid de carboni i aigua i ho transformen en oxigen. El que fa que la planta tingui un color verd i faixin el seu procés són uns orgànuls anomenats cloroplasts. La glucosa és un tipus de matèria orgànica. Els fitoplàncton són organismes molt petits que es troben al mar i que fan la fotosíntesi. 

Heteròtrofs (consumidors): són aquells que no poden fabricar la matèria orgànica, per tant l’han d’aconseguir alimentant-se d’un altre ésser viu. Hi ha quatre tipus: o Herbívors: s’alimenten de plantes (conills, cérvol)

22


o Carnívors: s’alimenten d’un altre animal (lleó, tauró) o Omnívors: menjen plantes i animals (humans) o Descomponedors: s’alimenten d’essers vius morts (fongs) transformen la matèria orgànica en matèria inorgànica.

Les cadenes tròfiques estan formades pels éssers vius que s’alimenten els uns als altres. El primer de la cadena tròfica és el productor (enciam), després els consumidors primari, herbívor/omnívor (cargol), després el consumidor secundari, carnívor/omnívor (ocell) i per últim el consumidor terciari, carnívor/omnívor (llop). Una xarxa tròfica està formada per dues o més cadenes tròfiques. Una xarxa tròfica és una representació de totes les relacions que hi ha entre els animals de l’ecosistema. Les fletxes de les cadenes tròfiques/xarxes tròfiques van del menjar al que se’l menja.

Els nivells tròfics estan formats per un conjunt d’organismes que viuen en la mateixa comunitat i que obtenen la matèria i l’energia de manera semblant. Uns dels nivells tròfic són els productors, consumidors primaris, consumidors secundaris, consumidors terciaris i descomponedors. Piràmides d’energia. Si representem l’energia consumida en cada nivell tròfic es forma una piràmide d’energia. En cada nivell tròfic representa la quantitat d’energia disponible per al nivell següent. Hi ha més productors que consumidors. Només s’aprofita un 10% d’energia de nivell a nivell. Això fa que les cadenes tròfiques no siguin molt llargues.

23


Els ecosistemes són sistemes molt delicats. La desaparició d’una espècie o la introducció d’un organisme que no havia viscut mai en un ecosistema determinat poden alterar la dinàmica. Els biomes són unitats constituïdes per comunitats d’organismes que s’han adaptat evolutivament a les mateixes condicions ambientals. Una de les principals diferencies entre els diferents essers vius es en funció del lloc on viuen. En funció d’això poden diferenciar dos biomes: biomes terrestres i biomes aquàtics. Les principals diferències entre les espècies terrestres i les espècies aquàtiques són: 

Sosteniment: els animals i les plantes que viuen a prop del terra s’han

d’aguantar a partir dels seus propis mitjans, mentre que els éssers aquàtics floten a l’aigua. 

Desplaçament: els animals terrestres hem agut de desenvolupar potes o ales i un esquelet resistent per poder aguantar-nos drets, mentre que el aquàtics tenen, però no u necessiten tant perquè l’aigua ja els porta. 

Conservació de l’aigua: tots els essers vius necessiten aigua. Els éssers aquàtics no tenen problema perquè viuen envoltats d’aigua, mentre que els terrestres vivim en llocs amb aigua.

Respiració: els terrestres respirem amb l’oxigen de l’aire que ens envolta, mentre que els aquàtics són capaços d’agafar l’oxigen que hi ha en les molècules d’aigua

24


Tema 4: Transferència d’Energia

25


TRANSFERÈNCIA D’ENERGIA CALOR I TEMPERATURA Calor : és una energia calorífica que va d’un cos a un altre, es mesura en joules

Efectes de la calor sobre els cossos Hi ha tres tipus de canvis: -Canvis de temperatura -Canvis de mida. -Canvis d’estat La calor sempre va dels cossos calents als cossos freds. Equilibri tèrmic: Es el moment en el qual dos cossos estan en contacte arriben a la mateixa temperatura. Dilatació: es el procés pel qual un cos s’escalfa i augmenta el seu volum. Contracció: es el procés pel qual un cos es refreda i perd volum.

Canvi d’estat:

26


MOVIMENT MOLECULAR La matèria estan formats per molècules, quan s’esclafen es mouen. En els sòlids les molècules estan fixes. En els líquids lliscant. En els gasos es mouen lliurement.

TEMPERATURA Què és la temperatura? -

És una magnitud que mesura l’energia calorífica del cos.

Es mesura en kelvins (K) quan parlem amb sistema internacional (SI). Però existeixen altres escales per mesurar-los. Ex: Graus Celsius (Cº), graus Fahrenheit (ºF), Kelvin (K)

Símbol de la Unitat

Celsius

Fahrenheit

Kelvin

ºF

K

27


Número de divisions Temperatura fusió aigua Temperatura ebullició aigua Any que es va descobrir

1742

1724

1848

Foto Científic

Termòmetre

Com passar d’una escala de temperatura a un altre.

TERMOMETRES És un aparell que mesura la temperatura, està format per capil·lar amb alcohol. Quan l’alcohol s’escalfa es dilata i puixa pel capil·lar i quan es refreda es contrau.

TRANSMICIÓ DE LA CALOR Conductors i aïllants

28


Conductor: Es un material que deixa passar la calor, per exemple els metalls.

Aïllants: Son materials que no deixen passar l’escalfo, per exemple.

-Hi ha tres formes de propagació de la calor: 1. Conducció: Es un tipus de propagació de la calor típica dels cossos sòlids

2. Convecció: Es un tipus de propagació de la calor típica del líquids i gasos. La part que es dilata s’escalfa i puixa i la part que està freda baixa

3. Radiació: Es un tipus de propagació de la calor que es dona en tots els cossos.

29


Llum i só -Que es una ona? La llum i el sol són ones. És una forma de propagació d’energia d’un punt a un altre de l’espai que no va acompanyada de matèria

Freqüència d’ona: Es el nombre d’oscil·lacions per segon. Es mesura en Hertz (Hz) Longitud d’ona: Es la distancia que hi ha entre dues crestes. Es mesura en metres. Si la longitud d’ona es gran es una ona amb poca energia, si la longitud d’ona es petita es una ona amb molta energia.

30


La llum es pot propagar en el buit ,però el so no. El so necessita sempre un medi material per propagares Ex: el aire, líquid, sòlid.

La Llum La llum sempre es propaga en línia recta. Viatja a 300.000 km per segon. Com més dens sigui el medi més lenta va la llum.

El so Viatja a 340 m/s. Com més dens es el medi mes ràpid va el so.

Definició

Reflexió Es el canvi de direcció que experimenta un raig de

Refracció Es el canvi de direcció que experimenta un raig de llum

31


llum en xoca contra una superfície

quan passa d’un medi a un altre que tenen diferent velocitat de propagació

Imatge

Exemple

Els miralls: - Plans - Esfèrcis: . Còncaus .Convex

Lents - Convergents - Divergents

MIRALL: és una superfície reflectida que és prou clara com per a formar una imatge. -

Plans: és una superfície plana que pot reflectir la llum que li arriba amb una capacitat reflectora de la intensitat de la llum incident del 95%

-

Esfèrics: es un mirall corbat i distorsionen la imatge ,dos tipus: Còncau i Convex

-

Còncau: els quals provoquen un efecte oposat, en la part interior

-

Convex: la superfície reflectora és la superfície exterior. Qué es una lent?

32


Es un sistema òptic format per un medi objecte que dispersa la llum. Tros de vidre que es conserva o dispersa la llum. Convergent: Són aquelles que conserven la llu. Divergents: Són aquelles que dispersen la llum

DESCOMPOSICIÓ DE LA LLUM: La llum blanca està formada per tots els colors de l’arc de sant Martí. Ho va descobrir Isac Newton

33


Tema 5 CinemĂ tica

34


CINEMÀTICA La cinemática es la ciencia que estudia el moviment dels cossos. El moviment es relatiu, sempre depen d’un punt de referencia Punt de referencia: El punt que determina la posición d’un cos. Posicio d’un cos: es el punt on es troba un cos determinat Cos en repòs: Es un cos que no canvia de posició respecte al punt de referencia. Cos en moviment: Es un cos que canvia de posició respecte al punt de referencia.

35


Trajactoria: Es el camí recorregut per un cos en moviment. Correspondria a la línia que ha seguit el mòbil.

Desplaçament: Es la distancia que separa el punt final del punt inicial. El desplaçament pot ser 0 encara que el mòbil hagi recorregut un espai ∆x = Xf – Xi ∆x: Increment del desplaçament Xf: Punt final Xi: Punt inicial Espai recorregut: Es la longitud de la línia que marca la trajectòria, és a dir ens dona la distancia recorreguda pel mòbil Ex: 0

2

Espai recorregut 3km VELOCITAT MITJANA Es el desplaçament total que hem fet dividit entre el temps que em trigat.

V: velocitat mitjana (m/s) E: espai (m)

36


T: temps (s) *veure exercicis full* Acceleració Es el canvi de velocitat que és produeix en una unitat de temps. A= A: Acceleració ( m/s2) Vi: Velocitat inicial (m/s) Vf: Velocitat final (m/s) T: temps(s)

Si l’ acceleració és negativa vol dir que el mòbil frena o tira en redera. Si l’acceleració és 0 vol dir que el mòbil no canvia la velocitat( no accelera). TIPOS DE MOVIMENTS Hem vist dos tipus de moviment en línia recta: - Moviment rectilini uniforme( MRU): Es un moviment que te una trajectòria en línia recta i una velocitat constant ( que no varia) Moviment rectilini uniformement accelerat ( MRUA): Es un moviment que te una trajectòria recta i una acceleració constant

-

37


38


Tema 6: Forces FORCES

39


Força: és tot allò capaç de modificar l’estat de moviment d’un cos o de deformar-lo. Es mesura en newtons (N) en el SI. Per aixecar un 1L/1kg – 1 N.

L’explicació matemàtica la va fer Isaac Newton (1643-1727)

TIPUS DE FORCES Hi ha dos tipus de forces:

- Forces de contacte Son les que només poden actuar si hi ha contacte entre els dos cossos. Ex; Colpejar una pilota amb una raqueta Picar un clau amb un martell

- Forces de distància

40


Son les que actuen sense que hi hagi cap mena de contacte entre els cossos. Ex; La força de gravetat Força electrostàtica, força magnètica

REPRESENTACIÓ DE LES FORCES

Les forces es representen amb vectors (fletxes) - Mòdul o intensitat És la quantitat de força expressada en Newtons (N). - Direcció És la línia sobre la qual actua la força - Sentit És la orientació cap a on va la força - Punt d’aplicació Lloc on es fa la força

INTENSIDAD

1)

41


Mateixa

Diferent

Direcció

intensitat

Sentit

punt aplicació

2)

Mateixa

Diferent

Punt d’aplicació Direcció Sentit

Intensitat

3)

Mateixa

Diferent

Intensitat

Sentit

Direcció

Punt d’aplicació

4) Mateixa

Diferent

Intensitat

Punt d’aplicació

Direcció

Sentit

42


EL PES Massa (kg) 50 kg Pes (N)

500 N

(Gravetat 9,8 m/s2)  La massa es la magnitud que mesura la quantitat de matèria que hi ha en un cos. Es mesura en kg.  El pes es la magnitud que mesura la força amb què la terra atrau un cos. Es mesura en Newtons.

p = m · P:g pes M: massa G: gravetat PROBLEMES DE PAS 1. Calcula el pes de 3 kg de taronges a la terra. Gravetat: 9,8 m/s2 Massa: 3kg Pes: x P= m · g P = 3kg · 9,8 m/s2 = 29,4 N 2. Les taronges del problema anterior viatgen a la lluna. Calcula’n el seu pes. Gravetat: 1,6 m/s2 P = m ·g Massa: 3kg P = 3kg · 1,6 m/s2 = 4,8 N Pes: x

43


3. Calcula el pes de 100 grams de farina a la terra. Gravetat: 9,8 m/s2 Massa: 0,1 kg

P = m ·g P = 9,8 · 0,1 = 0,98 Newtons

Pes: x

4. Calcula el pes d’una barra de quart a la terra. Gravetat: 9,8 m/s2 Massa: 0,25 kg

P = m ·g P = 9,8 · 0,25 = 2,45 Newtons

Pes: x 5. Les taronges del problema 1i 2 viatgen a un planeta imaginari on pesen 15 Newtons. Calcula la gravetat d’aquest planeta imaginari. Gravetat: x m/s2

P = m ·g P = 15 N / 3 kg = 5 m/s2

Massa: 3kg

Pes: 15 Newtons 6. Calcula el pes d’una persona de 50 kg a la terra i a la lluna. Gravetat: 9,8 m/s2 Massa: 50kg

P = m ·g P = 9,8 · 50 = 490 Newtons

Pes: x

7. Calcula la massa d’una persona que està a un planeta de gravetat 20 m/s2 de gravetat i que pesa 100 Newtons. Gravetat: 20 m/s2

P = m ·g

44


Massa: x kg

P = 100/20 = 5kg Pes: 100 Newtons

LA PRESSIÓ La pressió es la magnitud que mesura la força d’un objecte.

P= F/S P: pressió F: força S: Superfície Un pascal és un newton per metre quadrat.(1N/1m2= 1 pa)

PROBLEMES:

1. Calcula la pressió que fa una capsa quadrada de 20cm de costat que té una massa de 8kg. m= 8Kg S= b . a = 20cm . 20cm= 400cm2 = 0,04m2 F= m . g = 8kg . 9’8m/s2= 78’4 N

45


P= f/s = 78’4N/0,04m2 = 1960 Pa

PRESSIÓ DE FLUIDS Els fluids poden ser líquids i gasos. La pressió hidrostàtica es la pressió que fa l’aigua sobre un objecte.

P: Pressió (Pa) : densitat (kG/m3) densitat aigua1000kg/m3c ºv G: Gravetat ( m/s2) H: Altura (m) Depèn de: -

La densitat - L’acceleració - L’altura. Problemes de pressió hidorstàtica 1. Calcula la pressió hidroestàtica que te un objecte que es troba submergit 2 metres sota l’aigua.

P:?

P=1000kg/m· 9’8m/s·2m= 19600Pa P: 1000kg/m3 G: 9,8m/s2

46


H: 2m7 2. Calcula la pressió hidroestàtica de l’objecte anterior si estigues enfonsat sota el mar 2km cap el fons.La densitat de l’aigua del mar es de 1030

P:?

P:1030kg P= 1000kg/m ·9’8m/· 1030= 20.188.000Pa G:9,8 H: 2m

La pressió Atmosfèrica És la pressió que fa l’aire sobre la superfície terrestre. Experiment de Torricelli

va néixer 1608 fins 1647

47


Tema 7: Treballenergia

48


TREBALL I ENERGIA TREBALL: El treball d’una força es una de les forçes de transmissió d’energia del cossos.La seva unitat de mesures es Joules(J) W= F. Ax W: Treball (J) F:Força (N) Ax: increment de desplaçament(final-inicial): (m) Si no hi ha desplaçament no sesta realitzan cap treball Exemple 1 : Si realitzem una força de 200 Newtons per despleçar un objecte 3 m .Quin trebal l estem realitzan.? F: 200N Ax: 3m W:?

W:F· Ax W : 200 N · 3m = 600J

Exemple 2: Si realitzem una força de 200 Newtons per desplaçar un objecte 3 km.Quin treball realitzem? F:200 N Ax: 3 Km = 3000m W: ?

W: F·Ax

W: 200 N · 3000m = 600.000J

49


ENERGIA: Es la capacitat dels cossos per canviar, es ha dir per realitza un treball. Es mesura en Joules (J) De energia ha han molts tipus. A física nomes treballarem la energia cinètica i l’energia potencial. ENERGIA CINÈTICA Es l’energia que te un cos pel fet que està en moviment. Depen de la velocitat i de la massa. Ec = 1/2 · m· v2 Ec= energia cinètica (J) M= massa (Kg) V= velocitat (m/s) Exemple 1 Calcula la energia cinetica d’un cotxe de 1000 kg que porta una velocitat de 28m/s . M= 1000

Ec= 0,5·1000·28= 391000 J V= 28 m/s Ec= ? Exemple 2:

Calcula la energia cinetica d’un cotxe de 1000 kg que porta una velocitat 56m/s. Ec=?

Ec= 0,5 ·1000·56= 1568000 J V= 56 m/s

50


M=1000 Si aumentem el doble la velocitat la energia cinetica es quatre vegades més gran.

Exemple 3: i

Calcula l’energia cinetica d’un camió que pesa 2000Kg i va a una velocitat de 28 m/s. Ec=?

Ec= 0,5·2000·28 = 784000J M= 2000kg V= 28 m/s

ENERGIA POTENCIAL

Es aquella energia que te qualsevol cos o objecte pel fet de estar situat a una serta altura. Depèn de l’altura,la massa i la gravetat. Fórmula:

Ep :m·g·h M: massa (kg) G: gravetat (m/s2) H: altura (m) EXEMPLE 1 : Calcula l’energia potencial d’una pedra de 2 kg situada a 1m d’alçada i a 5 m d’alçada:

51


M= 2 kg G= 9,8 H 1m Ep= 2·9’8 ·1=19,6 J M= 2 kg G= 9,8 H= 5 Ep= 2·9,8·5= 98 J

EXEMPLE 2 : Calcula l’energia potencial d’una pedra de 200 g situada a 1m d’alçada i a 5 m d’alçada: M = 2kg G= 9,8 H=5m Ep = 2·9’8 · 1 = 19’6 J M= 2kg G= 9,8 H=5 m Ep = 2·9’8 ·5 = 9,8 J

La energia mecànica es la suma de l’energia cinètica i potencial que té un cos. Em= Ec + Ep Em = E.mecànica Ec= E.cinètica Ep= E.Potencial

-Calcula l’energia mecànica d’una vagoneta de 100kg en cada posició sabent que en la posisió 1 esta tambe save que la velocitat es de 100km/h. Apartat 1: Ec= OJ Ep= m·g·h = Em=1000kg·9,8 m/s2·20m= 196.000J

52


Em= Rc+ Ep= 19.600s

M=1000kg V=100km/h= 1000km/h·10m/1km·1h/36= 27’8m/s Calcula l’energia mecanica de la vagoneta entre el tram 2 i 3 quan esta a una altura de 5m.

53


CONSERVACIÓ DE L’ENERGIA El principi de coservació de l’energiabno pot sorgir del res no-res,ni desaparèixer misteriosament.Simplement es transforma d’un tipus a un altre. Per exempla la vagoneta d’una muntanya russa en el moment de sortir te molta energia potencial. A mida que va vaixant perd energia potencial perwue est transforma en energia cinètica.

54


MAGNITUD Espai Temps Velocitat

Acceleració

Temperatura

Força

Massa

Pes

Pressió

MAGNITUDS FÍSIQUES DEFINICIÓ UNITAT S Longitud de la línia que Kilòmetres (Km) marca la trajectòria Segons (S) És el desplaçament que Metres per segon hem fet dividit en el (m/s) temps que em trigat. És el canvi de velocitat Metres per segon que es produeix quan hi al quadrat (m/s2) ha un augment de la velocitat És una magnitud que Kelvin (K) mesura l’energia calorífica d’un cos. És tot allò que pot Newtons (N) modificar el estat de moviment d’un cos o de modificar-lo És la magnitud que Kilograms (Kg) mesura la quantitat de matèria que hi ha en un cos. És la magnitud que Newtons (N) mesura la força amb la què la terra atrau un cos. És la magnitud que Pascals (Pa) mesura la força d’un cos dividit per la superfície

FÓRMULA

F= m·g

p = m·g

P= f/ s

55


Pressió hidrostàtica

Treball

Energia Cinètica

Energia Potencial

Energia Mecànica

Es la pressió que fa el aigua (o un líquid) sobre un objecte. És produeix quan apliquem una força sobre un objecte i aquesta força li provoca un desplaçament. És l’energia que tenen els cossos que es desplacen a una certa velocitat. És l’energia que te un cos quan arriba a una certa altura La suma de l'energia cinètica i energia potencial que te un objecte.

Pascals (Pa)

P =ϕ·g·h

Joules (J)

Joules (J)

Joules (J)

Joules (J)

56


LABORATORI

57


ELS SENTITS OÏDA

VISTA

Per a què serveix el pavelló auricular?

Ull director

Comprova perque serveix el pabello auditiu.

Volem descubrir quin es el ull director.

Volem demos nostre vista e

Mètode: una persona es posa d’esquenes i els altres piquen de mans i hem de edivinar de quin cantó be.

Ha treves d’un punt mirem els dos ulls i ens tapen cada ull i veiem quin mirem millor.

Material do Tanquem un que es toquin puntes i amb ulls mes façil d

L’objecte ha quedat a la dreta

RESULTAT

Quan el só ve de lluny costa diferencia d’on ve.

Tanquem un ull es toquin les do amb els dos ull de toca

L’objecte ha quedat a la dreta

CONCLUSIÓ

Serveix per d’entena per rebre el so.

Tanquem un que es toquin puntes i amb ulls mes façil d

INTRODUCCIÓ

MATERIAL I MÈTODE

Imatge en

58


IMATGTE

59


ELS SENTITS II TACTE Sensibilitat segons la zona del cos

RESULTAT

CONCLUSIÓ

Què és l’olor?

Enganyem

Experimantarem amb els nostres

INTRODUCCIÓ MATERIAL I MÈTODE

OLFACTE

Dos retoladors

Retolador, llapis i maquineta

Platan i

Que hi hi ha part en que sabem exactament on es i altres que no

Que fer punta al llapis es produiex una olor de fusta

Mentre olor platan hem poma i nota estigues me platan no po

Hi mes sensibilitat al tou del dit que al abanbraç

Que al fer punta lo que s’ha despres fa que es produeixi una olor de fusta

Com que el olfacte i el d estan molt j es pot difere per aixo nos pensavem q menjavem p comptes de

60


IMATGTE

61


LLET MÀGICA: Introducció: Volem saber que passa si a la llet sencera li posem dissolvent. Material: -

Llet sencera Recipient Colorant alimentari Detergent

Realització: 1. Posem llet en un recipient. 2. Posem diverses gotes de colorant a la llet. 3. Tirem una gota de detergent i mirem el que passa. Conclusió: Les molècules de grasa de la llets sencera es descomponen i molu la llet.

62


PARACTICA 14: ELS MUSCLOS

Introducció: Volem observar els òvuls i els espermatozoides dels musclos. Material: -Musclos -Pinces -Ganivet -Agulla emmanegada -Pipeta Resultat: hem vist els òvuls i el espermes del musclos.

63


EXPERIMENT 1:

DIFERENTS MARS

Objectiu de la practica: Mirar la diferencia de densitat en cada mar ( quantitat de sal) Material: Aigua Sal Provetes-3 Cristal·litzador-3 Erlenmeyer -9 Bàscula (amb peses)-3 Olives Realització: 1. 2. 3. 4. 5.

Posem a cada una de les provetes un litre d’aigua Mesurem xgrams de sal i la dissolem a l’aigua. Posem l’aigua a un cristal·litzador per ajudar a dissoldre l’aigua Quan la sal de cada cristal·litzador esta dissolta la repartim en tres cada un. Finalment, posem una oliva a cada un dels Erlenmeyers. El que té més sal, l’oliva flota, el que té menys sal, s’enfonsa i el que es un punt entremig, es queda l’oliva al mig.

Que em descobert? Segons la quantitat de sal de l’aigua la seva densitat canvia.

64


EXPERIMENT 2: Aigua salada Objectiu de la practica: Veure com es trenquen les pedres per la sal. Material: Aigua Sal Gots de iogurt Colorant Palats (Per no embrutar) Realització: 1. Dissolem diferents quantitats de sal amb aigua i les posem a els gots. Ha d’aver tres diferents. 2. Ho posem al congelador fins que es solidifiqui. 3. Ho trèiem dels gots hi ho posem a sobre dels gots. 4. Ràpidament posem dos gotes de colorant a cada un de l’aigua solidificada i observem. Podem veure que un senva de costat, l’altre es osa dintre de les fissures, etc.

65


PRACTICA 5: EL TERMOMETRE: Introducció: Veurem la diferencia entre l’alcohol i l’aigua quan la bullim. Material: -

Càmping gas Erlenmeyer Aigua destil·lada Alcohol Termometre

Que em descobert? Segons la quantitat de sal de l’aigua la seva densitat canvia.

66


CONSTRUCCIÓ D’UN DISC DE NEWTON: Introducció: Vam construir un disc de newton per observar la barreja dels colors. Material i mètode:

-

Paper blanc.

– Regle.

CD.

- Estisores.

Colors.

- Pega.

Bales.

Resultat: Al fer girar el CD amb el disc de newton enganxat hem pogut observar la barreja dels colors, si el procediment estava ben fet podríem veure que al girar es veu una mica de color blanc.

Conclusió: Al fer girar el disc de newton podíem veure la barreja dels colors, si tot el procediment estava ben fet al fer-ho girar, ja no era de colors si no que es veia

67


de color blanc. Es veia de color blanc perquè la mescla dels colors llum formen el color blanc.

PRACTICA 12: METAMORFOSIS DEL CUC DE LA FARINA

68


Introducci贸: Volem veure com els cucs es desenvolupen. Material: -

Cucs de la farina Pa sec Recipient Lupa

M猫tode: Posem els cucs uns dies amb el pa sec a un recipient. Els posem a la lupa i observem. Resultat:

Conclusi贸: FASE 1: larva en forma de cuc FASE 2: pupa FASE 3: adult (escarbat)

69


INTRODUC CIÓ MATERIAL I METODE

RESULTAT

TACT OLFAC GUST E TE Volem experimentar amb els sentits -2 retolad ors -2 persone s Una persona marca un punt

-Llapis Maquine ta Retolado r de plàstic Olorem el retolador , el llapis (abans i després de treure punta).

-Llimona -Café -Aigua amb sucre -Aigua amb sal -Vinagre -Gots -Cotonets Fem petits grups en el que una persona del grup agafa un cotonet i suca el cotonet a un got on es trobaran la llimona, el cafè, l’aigua amb sucre i amb sal i el vinagre. Ho passaran per diferents parts de la llengua

La punta de llapis despès de treure la punta.j

CONCLUSI Ó

70


ELS SENTITS 1 : TACTE, OLFACTE I GUST

71


VALORACIÓ

72


El que més m’agradat d’aquest curs ha sigut el tema de Funcions Vitals, perque m’interesa bastant i el que menys ha sigut el tema de cinemàtica,amb els problemes… M’ha costat perquè era matemàtiques i com que hem costen donsc no m’agradat gens el tema. Les pràctiques de laboratori totes mes o menys m’han agradat perqué han estat interesant.Molts experiments curissos. La pràctica mes curiosa va ser la de Simulació d’un volcà. I la que menys ha sigut qui reacciona més ràpid. Tots els exàmens mes o menys han sigut iguals, pero els mes difícils els de les graelles y problemes. Al principi del curs com que era una professora nova, hem costava bastant entendre-la, moltes coses no les entenia, pero vaig poder aprovar el 1r trimestre. La explicació de les professores ha sigut bona, peró moltes coses les explicaben bastant ràpid, i molt bó que posaven molts exemples. A mi no m’agraden fer els dossier, perquè m’agobio molt ràpid, i hem posso molt nervios i perdo moltes hores. Aquest curs he intentat fer-lo millor que el de l’any passat, perquè es una de les materias ‘’que hem va fer repetrir’’he intentat estar atent i segui les classes. Fer les classes amb ordinador, crec que es milllor i bastant ràpid a l’hora de agafar els apunts, menos quan la professora està esperant que el seu oridnador s’obri que avegades tarden bastant. També crec que va millor perquè pot tenir les imatges del google i veure més clars els exemples. A mi hem va millor fer-ho digital perquè crec que és més ràpid i ja està tot ordenat.

73


Tema 8: Presentació Funcions Vitals dels Éssers Vius 74


75


76


77


78


79


80


81


82


Miquel cortés romano dossier naturals 2n eso 1314