G.
Mimar massa? Passar d’ell? On és la distància òptima? 98
—Aire, necessito aire! —? —Però tampoc no te’n vagis tan lluny que no et sento. —En què quedem?
Acompanyament, suport oportú, en la quantitat justa: no més del compte, però tampoc menys Quina és la distància òptima? Queda clar, després del capítol de lideratge situacional, que no hi ha estàndards i que cadascú necessita allò que necessita, coincideixi o no amb les necessitats d’un altre nen o nena de la seva mateixa edat. Res de nou. No s’ha de perdre de vista mai el concepte de l’atenció a la diversitat que coneixes molt bé. Sembla prou clar que al llarg del creixement es produeix un procés de dessatel•lització de l’infant. La vida del nen dels primers anys gira entorn de la mare i el pare o de les persones més properes que el cuiden. A poc a poc, i cada infant segons el seu ritme, les distàncies i espais s’eixamplen. De fet, podem utilitzar la metàfora del sistema solar per representar les diverses situacions que podem constatar, les distàncies òptimes dels nens amb l’educador. Hi ha qui necessita més proximitat, com Mercuri, i hi ha qui necessita estar més