Issuu on Google+

Article d’investigació /HVSODWHV¿ODPHQWRVHVVyQQDWXUDOV o antropogèniques?

NOTÍCIES D’ACTUALITAT! &UzQLFDGH¿UHV

30 Aniversari

Cròniques d’excursions

MINERALEXPO SANTS - BARCELONA 8QDQ\PpVOD¿UDPpVH[LWRVDGHODQRVWUD ciutat, amb tallers, exposicions, conferències (sic) i molts minerals, fòssils i natura.

EDITORIAL

Edita: Grup Mineralògic Català C. Antoni Capmany, 67, baixos 08028 BARCELONA Direcció: Joan Barrera i Sergio Evangelio joanbarrera@minercat.com sevangelio@minercat.com Coordinació: Joan Rosell jrosell@minercat.com Consell de Redacció: Joan Manel Ybarra, Jordi Coca, Núria Tomás

nº45 Maig - Setembre 2009

INFOMINER

Bellmunt del Priorat Mina de Torre Baró (Barcelona) Lanzuela (Terol)

Tot i que el format de l’Infominer no variarà gaire, s’obre una nova etapa amb la incorporació a la publicació del Sergio Evangelio i del Joan Barrera, que amb il·lusió seran els que portaran el pes del butlletí. Espero que comptin amb l’ajuda de tots, així com comptaran amb la meva. J.Rosell

SUMARI Sortida Torre Baró...................................... Activitats, Fires i Excursions ..................... Plata antropogènica? ................................ MINERALEXPO SANTS 2009 ..................

www.minercat.com gmc@minercat.com INFOMINER nº45 Maig - Setembre 2009

INFOMINER N.45 2/2009 Maig - Setembre de 2009 2 3 4 6

Excursió a Lanzuela ...................................... 8 Sortida de Bellmunt ....................................... 10 Nomenclatura Cantera Massabé.................... 11


NOTES

NOTICIES SORTIDA A TORRE BARĂ“ Una mina de barita i galena a Barcelona ‰Xavier TomĂĄs.(OSDVVDWGHJHQHUHVYDIHUSHUĂ€ODVRUWLGD a les mines de Torre BarĂł. El matĂ­ es va aixecar plujĂłs i amb boira; això feia pensar que la sortida seria cancel¡lada, però ni l’aigua ni HOPDOWHPSVYDIHUTXHXQJUXSGHDĂ€FLRQDWVSHOVPLQHUDOVHQV reunĂ­ssim per gaudir d’un matĂ­ de germanor i “bon rotlloâ€?. Les mines de Torre BarĂł estan localitzades a la part mĂŠs alta del Ă DQFVXGHVWGHOD6HUUDGH&ROOVHURODHQWUHHOVWXURQVG¡HQ6HJDUUD i de Roquetes, estenent-se paral¡lela a la carena. Els estrats es disposen gairebĂŠ verticalment, cabussant cap al nord. SĂłn explotacions molt antigues i les primeres foren de mineral de ferro. A l’edat mitjana pertanyien a la farga que Pere de Sant Menat, veguer de Montcada, tenia al 1138 a Sant Andreu, a prop del Rec &RPWDO &DSDO¡DQ\HVYDQREULUXQDVqULHGHPLQHVSHUDO¡DSURĂ€WDPHQW de plom i barita. L’any 1933 pertanyien a D. Feliciano Garriga, que YDREWHQLUGHOUHLHOSHUPtVSHUEHQHĂ€FLDUVH¡Q L’entrada es realitza per una rampa inclinada perpendicular a la veta del mineral, d’orientaciĂł est-oest.

Foto de grup de la sortida. Foto: J. Rosell

/D PRUIRORJLD RULJLQDO G¡DTXHVWD FDYLWDW KD HVWDW PRGLÀcada per l’abocament de les obres de la construcció de la FDVD L GLSzVLW SURSHU ÀQV HO SXQW GH WDQFDU OHV SDUWV VXSHriors i convertir el que originàriament fou una explotació a cel obert, en una galeria subterrània. TambÊ han quedat penjats els nivells inferiors a l’actual. Les dimensions són petites: de dos a tres metres en la seva SDUWPpVDPSODLDOoDGHVÀQVDFLQFPHWUHV/HVSDUHWVVyQ inclinades tot seguint el pendent dels estrats. El recorregut total Ês de 35 metres i la fondària de 8 metres. (O WHPSV HQFDUD YD VHU EHQqYRO DPE QRVDOWUHV MD TXH QR va ploure mentre pujàvem i durant el temps que vam ser a dins de la mina. Va començar a ploure un altre vegada quan començàvem a baixar. Els minerals que hi podem trobar són barita, galena, esfaUHOLWDà XRULWDJRHWKLWDTXDUVLFHUXVVLWD/DEDULWDHVWURED massiva, molt blanca amb textura fol¡licular i apareixen petits cristalls de color groc pàl¡lid en les petites geodes que es formen. El quars es comú, blanc, brut i no tÊ cap forma cristal¡lina. En les cavitats s’adverteixen petits cristalls, que encara que molt confusos per estar agrupats, s’arriben a reFRQqL[HU HOV SULVPHV KH[DJRQDOV HVVHQW DTXHVWV PpV WUDQVparents. /Dà XRULWDDSDUHL[PROWDOWHUDGDDPEXQFRORUJURJXHQFD ODSDUWGHOÀOyTXHWRFDDPEODURFDHQFDL[DQWLGHWRYLRlaci la barrejada amb la barita. A vegades apareixen petits cubs de un color lilós. La galena es presenta en estat massiu, brillant quant no està alterada, barrejada amb barita o amb limonita, apareixent en aquesta última petits cristall de cerussita en les geodes on s’hi formen. La limonita la trobem formant creixements botroidals de diferents colors, molt vistosos al binocular i la esfalerita es presenta en molt poca quantitat i sempre massiva. Pel camí al que accedim al cim podem trobar cristalls lletosos de quars barrejats amb argila. A veure que hem trobat... Foto: Fco.J. Tomås

Fco. Javier TomĂĄs dins de la mina. Foto: J. Rosell

62%5((/120'(/-$&,0(17'(/0$6&(%(5 IMPRĂ’PIAMENT ANOMENAT MASSABÉ ‰Carles MillĂĄn(QUHDOLWDWQRpVTXHDQWLJDPHQWIRVHO0DV&HEHULDUD MassabĂŠ, com diuen alguns. MĂŠs aviat deu ser a l’inrevĂŠs. És que MassabĂŠ pVODIRUPDFRPHVSURQXQFLDHO0DV&HEHULSUREDEOHPHQWKRYDQFRPHQoDU D HVFULXUH PDODPHQW GHV GHO SULQFLSL SHU LJQRUjQFLD SHUTXq OD OOHQJXD QR s’ensenyava a les escoles i la gent escrivia els noms de lloc tal com sonaven. Seria un cas semblant al de BaĂąolas, nom antic, i Banyoles, nom modern. I n’hi ha molts mĂŠs. És nomĂŠs una hipòtesi, però em sembla bastant versemblant. Imagina’t que a 6LOVGHVWLQHQXQDĂ€QFDSHUDFRQUHDUFHEHV&RPHQGLHP"'RQFVHO0DV&HEHUOzJLFDPHQW3HUzFRPTXH&HEHUHVSURQXQFLD HQFDWDOjRULHQWDO LJXDO TXH6DEpGRQFVODJHQWG¡DTXHOOWHPSVQRVpVLRDQ\VHQGDUUHUHR YpVDVDEHUKRYDQHVFULXUHHO0DV6DEp TXHQRSHUFDVXDOLWDWpVHOPDWHL[ QRPGHO¡HPSUHVDTXHH[SORWDOHVSHGUHUHV )LQDOPHQWHO0DV6DEpSHUVLPSOLĂ€FDFLyYDHVGHYHQLU0DVVDEpTXHDPpVWpXQVLJQLĂ€FDWWRWDOPHQWGLIHUHQW 3HUzDTXHVWHVJUDĂ€HVQRHVSRGHQDGPHWUHSHUTXqSHUODPDWHL[DUDyKDXUtHP d’escriure Vallrumanas en lloc de Vallromanes, i Sardanyola en comptes de &HUGDQ\RODL0XQFDGDHQOORFGH0RQWFDGDL%DJ~HQFRPSWHVGH%HJXU eVFHUWTXHKLKDFRQWUDGLFFLRQV(OPDWHL[´,QVWLWXW&DUWRJUjĂ€FGH&DWDOXQ\DÂľHQOHVVHYHVGLYHUVHVHGLFLRQVHQSDSHUGHO¡¾$WOHV7RSRJUjĂ€FGH&DWDOXQ\DÂľIDFRQVWDU´HO0DV&HEHUÂľSHUzGHVSUpVKRFRQVXOWHVDOVHXOORFZHE LKLSRVHQ´0DVVDEpÂľ/¡DMXQWDPHQWGH6LOVWDPEpDOWHUQDOHVGXHVJUDĂ€HVGH IRUPDDOHDWzULD3HUzpVTXHKLKDXQDLQqUFLDODJHQWHVUHVLVWHL[DFDQYLDU OHVFRVHVDTXqHVWjDFRVWXPDGDLQFORHQWKLDOJXQVFROĂƒOHFFLRQLVWHVGHPLnerals que, com es pot veure, troben tota mena d’excuses per no canviar-ho.

BASE DE DADES

per COL¡LECCIONS de MINERALS G alà En Cat s Windows 98, 2000, ratuï ta glè i en An XP y Vista

http://carlesmillan.cat/min/ nÂş45 Maig - Setembre 2009

INFOMINER

PlĂ nol amb la nomenclatura de Mas Ceber. Institut &DUWRJUjÂżFGH&DWDOXQ\D

Si voleu que el vostre blog o pàgina web sigui publicada envieu-nos l’enllaç

Amb GNU/Linux y Mac OS via Wine o Crossover

2

PlĂ nol amb la nomenclatura de MassabĂŠ. SIGPAC

INFOMINER

nÂş45 Maig - Setembre 2009

museudelcoure FundaciĂł

DĂŠu del Coure Enkomi,Xipre 1300 aC

Visites concertades C-17 Km. 73,5 Colònia Lacambra 08509 Masies de Voltregà (Barcelona) Tel. 93 8594046 info@museudelcoure.com www.museudelcoure.com

11


ACTIVITATS

CRÒNIQUES SORTIDA BELLMUNT DEL PRIORAT ‰Frederic Varela Balcells.- El passat dia 22 de Febrer ens vàrem ajuntar una colla de companys guiats per en Manolo Moreno per a fer una prospecció a les mines de Bellmunt. Aquest Ês un lloc clàssic de la mineralogia catalana i que ha proporcionat minerals molt interessants i moltes alegries als FRO‡OHFFLRQLVWHVGHOQRVWUHSDtV Les mines de Bellmunt estan situades als voltants del petit poble de Bellmunt del Priorat, a la comarca del mateix nom. Juntament amb El Molar i Falset constitueixen una important zona minera en aquestes contrades tarragonines. La mineralització mÊs important a Bellmunt Ês la galena, TXH DSDUHL[ HQ IRUPD GH ÀORQV HQ XQD JDQJD GH FDUERQDWV fonamentalment dolomita, ankerita i calcita. A mÊs de la galena, apareixen minerals secundaris de níquel-cobalt i de SODWD DL[t FRP VXOIRVDOV L GLYHUVRV PLQHUDOV VXSHUJqQLFV HO TXHGyQDXQDFLQTXDQWHQDG¡HVSqFLHVPLQHUDOVGLIHUHQWV

DQqFGRWD L DQqFGRWD UHFREUjUHP IRUFHV DPE HOV HQWUHSDQV TXH portàvem. Un cop fet l’àpat, i per acabar de pair, fÊrem un repàs a la part alta de l’escombrera, on no apareguÊ res de nou del que ja havíem trobat, exceptuant uns petits cristalls de nacrita que YD WUREDU HQ 6HUJLR (YDQJHOLR )LQDOPHQW L GHVSUqV GH IHU SHWDU una mica la xerrada i d’intercanviar els correus electrònics, agafàrem el camí de tornada, tot havent gaudit d’un dia primaveral en bona companyia i ben carregats d’una mostra representativa GHOVPLQHUDOVPpVKDELWXDOVGH%HOOPXQW GHOVUDUVDIDOWDGHUHYLVDUHOVPLFURVUHVGHUHVSHUzXQDOWUHGLDVHUj 

10

Maig 7 Mercadet d’intercanvi de minerals 14 Canvi d’impressions i vivències mineralògiques de ODÂżUD0LQHUDOH[SR6DQW&HORQLGHOGHPDLJ 21 TertĂşlies mineralògiques. 28 ReuniĂł al voltant dels “Binosâ€?. Juny 4 11 18 25

$WHQFLy'HVGHOGHMXOLROÂżQVHOGHVHWHPEUHHOORFDO estarĂ  tancat per vacances. Setembre  0HUFDGHWGÂśLQWHUFDQYLGHPLQHUDOVLWDPEpDSURÂżWarem per explicar-nos les vivències mineralògiques de les vacances d’estiu. 24 Festa de la Mercè, Patrona de.Barcelona. El local estarĂ  tancat

A la recerca de minerals a l’escombrera de la mina Règia. Foto: A. Asensi

FIRES Maig Diumenge 10 MINERALEXPO SANT CELONI

Nota: Per participar a les excursions cal dur el rebut de la quota de soci de l’any en curs. El guia de les excursions no es responsabilitza dels danys i perjudicis derivats d’accidents que poguessin succeïr a causa de negligències dels participants, Êssent l’únic responsable el soci, familiar o acompanyant. La participació a les excursions implica l’acceptació irrevocable d’aquesta normativa.

Mercadet d’intercanvi de minerals. TertĂşlies mineralògiques. Celebrarem la nostra tradicional “Verbena Pedreraâ€?. ReuniĂł al voltant dels “Binosâ€?.

Juliol 2 Mercadet d’intercanvi de minerals 9 TertĂşlies mineralògiques. 16 ReuniĂł al voltant dels “Binosâ€?.

/HVPLQHVPpVLPSRUWDQWVVyQODPLQD(XJqQLDPROWDSURS GHOSREOHLODPLQD5qJLDDXQSDUHOOGHTXLOzPHWUHV$OWUHV PLQHVLQWHUHVVDQWVDOD]RQDVyQOD5qJLD$QWLJDOD5HQjQLD i algunes d’altres mÊs petites. Les mines de Bellmunt van ser explotades des de ben antic, doncs hi ha indicis de treballs preromans i dades fefaents d’explotació en temps de l’imperi Romà. 9DQDVVROLUODPj[LPDH[WUDFFLyDÀQDOVGHOVDQ\VGHOVHJOH SDVVDW L HV YD FRQWLQXDU D ERQ ULWPH  DPE DOJXQV DOW L EDL[RVGXUDQWOD*XHUUD&LYLO ÀQVDÀQDOVGHOVDQ\V/¡DQ\ 1973 es va donar per acabada l’activitat minera. Amb aquest bagatge de coneixements i recolzats per O¡H[SHULqQFLD G¡HQ 0DQROR YjUHP DUULEDU GH ERQ PDWt D O¡HVSODQDGD GDYDQW OD PLQD (XJqQLD RQ DFWXDOPHQW KDQ obert el Museu de les Mines. Una mica mÊs avall, a la zona de les escombreres, han fet una gran zona d’aparcament. Per començar vàrem resseguir l’escombrera que ha quedat a la part alta i oposada al talús de l’aparcament. És una zona de material vell, poc remenat i força meteoritzat. Aquí vàrem recollir mostres d´ankerita d’un bonic color marró fosc, algunes amb petits cristallets de calcopirita i siderita. TambÊ vàrem trobar alguna calcita i exemplars de galena, alguns d’ells en forma de cristalls cúbics no exfoliats. DesSUqVGHUHYLVDUHOTXHKDYtHPWUREDWLIHWHVOHVIRWRVGHULJRU vam dirigir-nos en direcció a les escombreres de la mina Regia. Aquí els materials tenen un color mÊs clar i dóna la impressió que han estat remoguts recentment. El material que VXUWDTXtpVHQJHQHUDOVHPEODQWDOGHODPLQD(XJqQLDSHUz sembla menys meteoritzat. Es troba ankerita d’una tonalitat mÊs clara, sovint associada a dolomita d’un bonic color rosat. TambÊ vàrem poder recollir algunes mostres d’esfalerita YDULHWDW PDUPDWLWD  L FDOFRSLULWD HQ FULVWDOOHWV SHWLWV L IRUoD galena, on algú va trobar un grupet de cristalls cúbics amb les arestes troncades. DesprÊs de desestressar-nos picant, HQV YDP GLULJLU FDS D O¡HVSODQDGD GH OHV LQVWDO‡ODFLRQV TXH UHVWHQ HQ SHX GH OD PLQD 5qJLD RQ EHQ DFRPRGDWV L HQWUH

Els dijous ens trobareu a la seu social a partir de les 19:30h.

Octubre 1 Mercadet d’intercanvi de minerals. 8 TertĂşlies mineralògiques. 15 ReuniĂł al voltant dels “Binosâ€?. A partir d’aquesta data us enviarem un altre Infominer amb dues invitacions gratuĂŻtes per Expominer 2009, que se celebrarĂ  del 6 al 8 de novembre al recinte de Montjuic.

EXCURSIONS - TREBALLS DE CAMP

23 de maig – Sortida a Bonmatí (Gironès) a la recerca de minerals de coure, plom i zinc. Contacteu amb Jordi Coca, tel, 93.330.71.72 i mòbil 657.558.196. 6 de juny – Sortida a Hortsavinyà (Maresme). Sortida de divulgació i estudi de la mina. Contacteu amb en Manuel Moreno, tel. 93.477.38.90 19 de setembre – Sortida a Sils-Massanet de la Selva a la recerca de quars i ortosa. Contacteu en Xavier Tomàs , tel. 93.428.18.15. 4 d’octubre – Sortida a Os de Balaguer (La Noguera, Lleida) a la recerca de silicats (aerinita). Contacteu amb en Manuel Moreno, tel. 93.477.38.90 Foto de grup de la sortida. Foto: S. Evangelio

Per saber mĂŠs dates, consulteu la nostra pĂ gina web.

nÂş45 Maig - Setembre 2009

INFOMINER

INFOMINER

nÂş45 Maig - Setembre 2009

3


ARTICLE ¢3/$7$$175232*e1,&$" SRU-RDQ$EHOODL&UHXV ,1752'8&&,Ă?1 En los Ăşltimos aĂąos he visto aparecer en el mercado especializado de minerales numerosos ejemplares etiquetados como Plata nativa, procedentes, de la mina de plata Imiter, %RXPDOQH'DGqV SURYLQFLD GH 4XDU]D]DWH UHJLyQ GH 6RXVV0DVVD'UDk GH 0DUUXHFRV 6H WUDWD GH 3ODWD HQ KiELWR Ă€ODPHQWRVR QRUPDOPHQWH GH LQWHQVR EULOOR PHWiOLFR \ PX\ DEXQGDQWH VREUH PDWUL] GH$FDQWLWD &RQRFLHQGR ORV DQWLJXRV HQVD\RV PHWDO~UJLFRV SDUD OD REWHQFLyQ GH 3ODWD HQ KiELWR Ă€ODPHQWRVR D SDUWLU GH OD $FDQWLWD OD SROpPLFD GH ORV supuestos ejemplares no naturales de Plata procedentes del distrito minero de Freiberg, Erzgebirge, Sajonia, en Alemania y las Acantitas masivas de la mina Imiter, el aspecto general de estas piezas ofertadas me puso en alerta. HISTORIA /D REWHQFLyQ GH HMHPSODUHV GH 3ODWD QDWLYD HQ KiELWR Ă€ODPHQWRVR D SDUWLU GH$FDQWLWD HV un proceso conocido desde hace siglos. La primera noticia que conozco del proceso nos OD WUDQVPLWLy HO 6HxRU -RKDQQ )ULHGULFK9RQ +HQFNHO 0HUVHEXUJ  ² )UHLEHUJ   mĂŠdico muy versado en mineralogĂ­a y quĂ­mica. El Sr. Henckel ejerciĂł la medicina en la FLXGDG PLQHUD GH )UHLEHUJ HQ 6DMRQLD HQWUH  \  HQ  IXH QRPEUDGR FRQsejero de minas por el elector de Sajonia el rey Augusto II de Polonia, y en aquel mismo aĂąo instalĂł un importante laboratorio en Freiberg donde impartĂ­a un curso de quĂ­mica metalĂşrgica y donde realizĂł innumerables ensayos. En 1737 fue nombrado asesor jefe GHODRĂ€FLQDGHPLQDV)LQDOPHQWHPXULyHQODFLXGDGGH)UHLEHUJHQHODxR(VPX\ VLJQLĂ€FDWLYRSDUDHOWUDEDMRTXHGHVDUUROOyHVWHKRPEUHGHFLHQFLDORVPiVGHDxRVHQ que viviĂł y trabajĂł en esta emblemĂĄtica ciudad, corazĂłn de la minerĂ­a europea. PublicĂł diversos libros de los que destacan “Pyritologieâ€?, publicado en Leipzig en el aĂąo 1725 y XQDREUDSyVWXPD´+HQFNHOLXVLQ0LQHUDORJLD5HGLYLYXÂľSXEOLFDGDHQ'UHVGHQHQ Es precisamente en este libro donde Henckel describe la obtenciĂłn de Plata de hĂĄbito Ă€ODPHQWRVRDSDUWLUGH$FDQWLWDDWUDYpVGHVXVHQVD\RV\GHVXH[SHULHQFLD AĂąos mĂĄs tarde, el proceso volviĂł a ser descrito, esta vez, por el mineralogista francĂŠs %DOWKD]DU*HRUJHV6DJH 3DUtV²3DUtV HOTXHIXHUDIXQGDGRU\GLUHFWRUGHOD Escuela de Minas de ParĂ­s y del Museo de MineralogĂ­a. PublicĂł diversas obras, entre ellas “ElĂŠmens de minĂŠralogie, docimastiqueâ€? editado en ParĂ­s en el aĂąo 1772. Es en este libro \FRQFUHWDPHQWHDOWUDWDUVREUH´O¡$UJHQWYLHUJHFDSLOODLUHDXHQĂ€OHWVFRQWRXUQpVÂľGRQGH describe el mismo proceso que Henckel habĂ­a relatado 25 aĂąos antes. Pocos aĂąos desSXpVFRQFUHWDPHQWHHQDSDUHFLyHQHO´-RXUQDOGH3K\VLTXHÂľXQLQWHUHVDQWHDUWtFXORVREUHORVPLQHUDOHVGHSODWDGHODVPLQDVGH$OOHPRQWHQODVPRQWDxDVGH&KDODQFKHV ´2EVHUYDWLRQV VXU OD PRQWDJQH GHV &KDODQFKHVÂľ HQ HO TXH VX DXWRU FLWD GHWDOODGDPHQWH este proceso que ĂŠl mismo experimentĂł a partir de la Acantita extraĂ­da de aquellas minas. (VWH DXWRU IXH HO EULOODQWH LQJHQLHUR GH PLQDV -RKDQQ *RWWIULHG 6FKUHLEHU %REHUVFKDX *UHQREOH +LMRGHXQPLQHURWUDEDMyHQODVPLQDVGHSHTXHxR\HQIXH DHVWXGLDUDOD$FDGHPLDGH0LQDVGH)UHLEHUJ$Ă€QDOHVGHREWXYRXQSXHVWRFRPR JHyPHWUD\DVHVRUHQODVPLQDVGH-RKDQQJHRUJHQVWDGW\6FKZDU]HQEHUJ\HQSDVD a las minas de Ilmenau. Francia solicitĂł a la corte de Sajonia el envĂ­o de un funcionario de minas bien instruido, siendo designado el Sr. Schreiber, quien en 1777 tomĂł la direcciĂłn GH ODV PLQD GH 3ODWD GH $OOHPRQW XELFDGDV HQ ODV PRQWDxDV GH &KDODQFKHV HQ GRQGH GHVWDFy SRU VX KDELOLGDG HQ OD GLUHFFLyQ GH ORV SURFHVRV PHWDO~UJLFRV (Q  UHFLELy HOWtWXORGH,QVSHFWRUKRQRUDULRGH0LQDVHQIXHQRPEUDGR&DEDOOHURGHOD/HJLyQ GH+RQRU\DVXMXELODFLyQHQVHOHFRQFHGLyHOWtWXORGH,QVSHFWRU*HQHUDO(PpULWR El trabajo de estos mineralogistas en el caso que nos ocupa fue bĂĄsico y fundamental,

El Sr. HaĂźy es considerado el “padreâ€? de la cristalografĂ­a. En 1783 es elegido miembro de la Academia de ciencias de ParĂ­s, nombrado profesor de fĂ­sica y mineralogĂ­a en la Escuela de Minas de ParĂ­s en 1795. Posteriormente logrĂł el puesto de profesor de mineralogĂ­a en el MuVHRGH+LVWRULD1DWXUDO\HQDVXPLyODĂ DPDQWHFiWHGUDGHPLQHUDORJtDHQODXQLYHUVLGDG de la Sorbona de ParĂ­s que mantendrĂ­a hasta su muerte. PublicĂł diversos libros, dos de ellos de FDSLWDOLPSRUWDQFLD´(VVDLG¡XQH7KpRULHVXUOD6WUXFWXUHGHV&U\VWDX[$SSOLTXpHDSOXVLHXUV JHQUHV GH VXEVWDQFHV FU\VWDOOLVpHVÂľ SXEOLFDGR HQ 3DUtV HQ HO DxR  HQ GRQGH DVHQWy ODV bases de la cristalografĂ­a moderna, y el “TraitĂŠ de MinĂŠralogieâ€? publicado en ParĂ­s en el aĂąo \TXHDGTXLULyJUDQLPSRUWDQFLDGHLQPHGLDWRVLHQGRWUDGXFLGRDGLYHUVRVLGLRPDV(V HQHVWHOLEURGRQGHHO6U+D \DOWUDWDUHO´$UJHQW6XOIXUpÂľ $FDQWLWD GHVFULEHQXHYDPHQWH HOSURFHVRPHWDO~UJLFRTXHSHUPLWHODREWHQFLyQGH3ODWDHQKiELWRĂ€ODPHQWRVRDSDUWLUGHOD Acantita, relatando sus experimentos personales y citando el trabajo del Sr. Schreiber. Dado que la obra del Sr. HaĂźy ha tenido un carĂĄcter universal y su libro ha sido de referencia fundamental en el campo de la mineralogĂ­a, la difusiĂłn del mismo ha permitido conocer ampliamente este proceso a partir de su obra mĂĄs que de otros trabajos anteriores. ENSAYOS $QWHVGHTXHDSDUHFLHUDQHQHOPHUFDGRORVSULPHURVHMHPSODUHVGH3ODWDFRQKiELWRĂ€ODPHQtoso de Imiter, tuve ocasiĂłn de examinar algunas piezas de Acantita masiva de esta mina. Era una Acantita de intenso brillo metĂĄlico, contenĂ­a en asociaciĂłn mecĂĄnica sulfuro de hierro EDVWDQWH EULOODQWH \ DOJXQRV HMHPSODUHV SHVDEDQ KDVWD GRV NLORJUDPRV &XDQGR REVHUYp OD PDWUL]GH$FDQWLWDGHORVHMHPSODUHVGH3ODWDGH,PLWHUPHĂ€MpHQDOJXQRVDVSHFWRVTXHGHVpertaron mis sospechas, concretamente unas aureolas blanco-azuladas en la base, unos Ăłxidos GHKLHUURFHUFDGHORVĂ€ODPHQWRVGH3ODWD\XQDIDOWDGHEULOORPX\DFHQWXDGDHQOD$FDQWLWD Por fortuna mĂ­a, disponĂ­a de diversos ejemplares de Acantita masiva que habĂ­a recuperado de la mina Balcoll de Falset y cuyas caracterĂ­sticas eran muy similares a las observadas en los ejemplares de la mina Imiter, a excepciĂłn del tamaĂąo, desgraciadamente para mĂ­!.

Tartera de la mina del TĂ­o Jorge o Nueva Virginia a Lanzuela (Terol). Foto: J. Rosell

Esfalerita amb Zinkenita. Mina Nueva Virginia, Lanzuela (Terol). Ample de camp: 3mm. Foto:

3ODWDHQKiELWRÂżODPHQWRVRGHRULJHQ antropogĂŠnico a partir de una Acantita de la Mina Balcoll de Falset. Foto: J. Abella 3ODWDHQKiELWRÂżODPHQWRVRSURFHGHQWHGHOD mina Imiter de Marruecos. Foto: J. Abella

Grup de cristalls de galena sobre calcita. Mida cristall gran: 20mm. Col i foto: S. Evangelio. Correspon a l’article de la pàgina 10.

Instal¡lacions mina Eugènia i castellet de la mina Renània. Foto: S. Evangelio. Correspon a l’article de la pàgina 10.

cristall 20mm

PROMINER

Minerals

de Col.lecció i Decoració Pedreria a l’engròs

cristall 90mm

Minas Gerais Brasil cristall 35mm

Uvita

cristall 20mm

Turmalina i quars

4

Quars ametista ceptre sobre quars fumat. Can MassaguĂŠ, Sils, Girona.

C. Riera d’en Nofre, 2F, baixos 08970 Sant Joan Despí BARCELONA T. 93 477 0339 F. 93 477 3456 www.prominersl.com info@prominersl.com

Horari: dilluns a divendres 9-19 h. Cada primer dissabte de mes i els mesos de juliol i agost 9-13 h Fora d’horari visites concertades nº45 Maig - Setembre 2009

INFOMINER

INFOMINER

nÂş45 Maig - Setembre 2009

9


CRÒNIQUES LA MINA DEL T�O JORGE O NUEVA VIRGINIA Lanzuela (Terol) 28 de març de 2009 ‰Joan Rosell.- Havíem organitzat una sortida a la Mina Nueva Virginia a Lanzuela preparada pel 21 de març però a causa de les diverses peticions de canvi de data es va passar al GLVVDEWHGHPDUo&RP/DQ]XHODQRpVSUHFLVDPHQWDSURS DOJXQVGHQRVDOWUHVMDYDPVRUWLUHOGLDDEDQVÀQVD'DURFD SHU DSURÀWDU HO SRGHU GRUPLU XQD PLFD HO PDWt GHO GLVVDEWH Els homes del temps no es posen mai d’acord. Segons els models predictius, aquell dissabte havia de ser entre sec a remuOODWWRWGHSHQHQWGHOPRGHOPHWHRUROzJLF$OÀQDOHOGLYHQGUHV el model va predir pluja. Fer tota la distància per a que ens plogui no animava gaire. Per sort, el dissabte es va aixecar entre núvols i alguna ullada de Sol. DesprÊs d’esmorzar una mica ens vam posar camí de Lanzuela on ens vam trobar.

eUHPPHPEUHVGHO*0&LHQVHQIDOWDYHQXQVTXDQWVTXH havien avisat de la seva intenciĂł de “desertarâ€? en veure les prediccions de pluja... cosa molt comprensible per altra banda. En arribar a l’escombrera, ens vam trobar un entorn força remogut. Pel que sembla, els mineralogistes van visitar el YHOODERFDGRUG¡HVWqULOVGHODPLQDDODUHFHUFDGHOVPLFURV desitjats. Però de seguida ens vam posar a cercar i a fer alguna que altra prospecciĂł del subsòl. El dia era gris i fred, però de pluja res. Van començar a sortir alguns blocs de dolomita grisa amb algunes esfalerites brillants i algun que altre bloc de mena metĂ l¡lica d’estibina amb alteracions. A base de treure petits blocs i anar-los WUHQFDQWYDFRPHQoDUDDSDUqL[HUODSDUDJqQHVLGHODPLQD zinkenita, semseyita, estibina, esfalerita, polidimita, quars, GRORPLWDVLGHULWD EHQFULVWDOĂƒOLW]DGD 1RYDPWUREDUJDLUHVWHWUDHGULWHVLIDOWHQSHULGHQWLĂ€FDUSRVVLEOHVXOOPDQLWHVL DOJXQDERWWLQRwWDLVRIUHQDGLXSHUzDTXHVWHVUDUHVHVSqFLHV es van resistir. &DSDO¡KRUDGHGLQDUDOJXQVMDYDQPDU[DULHOVDOWUHVYDP anar a fer un dinar en el bar d’un poble veĂ­ a base de “pancetaâ€?, ous ferrats, patates fregides i molta gana. Per sort la pluja HQVYDUHVSHFWDUĂ€QVDODWDUGDTXDQMDGHUHWRUQFDSDFDVD es va anar fent present. (O GLMRXV VHJ HQW YDP SRUWDU WRWD XQD VqULH GH PDWHULDO DO local per a que aquells socis que no van venir poguessin ferse amb algun que altre micro, ja que aquest material dĂłna molt de joc a l’hora d’anar-lo reduint de mida perTXq VHPSUH SRGHQ DSDUqL[HU QRYHV FDYLtats mineralitzades. Foto de grup de la sortida de Lanzuela.

Polidimita. Lanzuela. Camp de visiĂł 5mm. Foto: J. Rosell

Don Don Mineral Mineral Minerals per a Decoració i Col¡lecció Objectes i Figures de Pedra Natural Bisuteria de Pedra Natural Gemmes i Pedres Nobles

&RQ HOORV UHDOLFp GLYHUVRV HQVD\RV FRQ HO VRSOHWH GH JDV EXWDQR \ GH DFHWLOHQR D OD OODPD UHGXFWRUDDODOODPDR[LGDQWHFRQWURODQGRORVà XMRVVLQFULVROFRQFULVROGHSRUFHODQD\GH JUDÀWR FRQ DGLWLYRV \ VLQ DGLWLYRV REWHQLHQGR FRQ HOOR SHTXHxRV SHUR PDJQtÀFRV HMHPSODUHV GH 3ODWD HQ KiELWR ÀODPHQWRVR VREUH PDWUL] GH $FDQWLWD $QDOLFp HQ FDGD SDVR OD GLVPLQXFLyQGHOSHVRHVSHFtÀFRGHOD$FDQWLWDREVHUYpFDGDUHDFFLyQGHODPLVPDVXFRQGXFWLYLGDG\GHWDOODGDPHQWHHOFUHFLPLHQWRGHOD3ODWD\FRPSDUpHOUHVXOWDGRÀQDOFRQORV HMHPSODUHV QDWXUDOHV GH 3ODWD QDWLYD GH KiELWR ÀODPHQWRVR GH OD PLQD %DOFROO GH )DOVHW /D conclusión es la siguiente: si el proceso es realizado sin muchas precauciones se ponen de PDQLÀHVWR GLYHUVDV FDUDFWHUtVWLFDV TXH SHUPLWHQ VX GLIHUHQFLDFLyQ GH ORV HMHPSODUHV QDWXUDles. Por el contrario si el proceso se realiza con sumo cuidado el resultado son unos ejemplares difíciles de distinguir de los naturales, sin unos conocimientos previos. RESULTADOS /RVDVSHFWRVGLIHUHQFLDOHVTXH\RKHREVHUYDGRHQODVPXHVWUDVGH3ODWDHQKiELWRÀODPHQtoso obtenidas a partir de la Acantita de la mina Balcoll de las muestras naturales de esta mina, coinciden con las particulares características advertidas en algunos ejemplares de PlaWD HQ KiELWR ÀODPHQWRVR VREUH$FDQWLWD HWLTXHWDGRV FRPR SURFHGHQWHV GH OD PLQD ,PLWHU GH Marruecos. Por ello su reconocimiento puede ayudarnos a ser prudentes a la hora de decidir la adquisición de una de estas piezas, tanto por parte de comerciantes como de coleccionistas. Estos aspectos diferenciales son los siguientes; Deslustre de la Acantita: que puede ser total si el tratamiento ha sido poco cuidado. En este caso podemos observar incluso protuberancias cóncavas y/o aspecto escoriåceo en la Acantita. O parcial, limitado a la parte que ha estado en contacto con el crisol, si han realizado el proceso con cuidado. No es extraùo observar la aparición de un tornasolado en la VXSHUÀFLHGHOD$FDQWLWDGHVWDFDQGRORVYLVRVD]XODGRV

&21&/86,21(6 Los resultados obtenidos de los ensayos realizados nos aportan ciertas pruebas que nos serån útiles en un reconocimiento visual de la muestra al permitirnos efectuar un sencillo anålisis empírico, aunque ello solo nos permita poner en duda el origen natural del HMHPSODU H[DPLQDGR 6L GHVHiUDPRV FRQÀUPDU R GHVPHQWLU FLHQWtÀFDPHQWH OD QDWXUDOH]D DQWURSRJpQLFD GH XQD 3ODWD GH KiELWR ÀODPHQWRVR VHUtD QHFHVDULR GLVSRQHU GH XQ ÀODPHQWR GH 3ODWD QDWXUDO GHO \DFLPLHQWR \ XQ ÀODPHQWR GH OD 3ODWD GXGRVD \ FRQ HOORV realizar un exhaustivo anålisis químico con tÊcnicas espectroscópicas, así como un anålisis isotópico, que nos permitirían comparar los resultados, y establecer sus diferencias. Todo un reto que no estå al alcance de todos. Estas observaciones son tan sólo el resultado de los ensayos que yo realicÊ al surgirme una duda razonable sobre el origen natural de ciertas piezas de Plata aunque con HOOR QR SUHWHQGR GHFLU TXH WRGRV ORV HMHPSODUHV GH 3ODWD QDWLYD HQ KiELWR ÀODPHQWRVR procedentes de la mina Imiter de Marruecos tengan un origen antropogÊnico, pero sí que creo que algunos de los que se han ofrecido son el resultado de una manipulación LQWHQFLRQDGD \ GH FRQÀUPDUVH HVWD VRVSHFKD VHUtD PX\ GHVHDEOH SRQHU HQ HYLGHQFLD D ORV UHVSRQVDEOHV D ÀQ GH HYLWDU HVWDV SUiFWLFDV DEXVLYDV TXH WDQWR PDO FDXVDQ D ORV comerciantes y a todo el colectivo de personas interesadas en la mineralogía y en los minerales. 3RUVLDFDVRSUXGHQFLDDQWHHMHPSODUHVGH3ODWDGHKiELWRÀODPHQWRVRVREUH$FDQWLWD

Aparición de una aureola: cuando el tratamiento ha sido realizado toscamente puede aparecer una aureola amarilla en el punto de mås calor, que vira a blanco en el centro y de color gris-azulado en la parte mås externa. Si ha sido llevado a cabo correctamente sólo se observa a veces una aureola blanco azulada. Esta característica, que de por sí serviría como indicación y debe ser tenida en cuenta a la hora de examinar estos ejemplares, puede no ser GHÀQLWLYDGDGRTXHSXHGHVHUKiELOPHQWHHOLPLQDGD Las siguientes características deben tenerse muy en cuenta a la hora de elegir un ejemplar procedente de esta mina y considerarlos para piezas procedentes de otros yacimientos. +H REVHUYDGR HQ ORV ÀODPHQWRV REWHQLGRV D SDUWLU GH OD $FDQWLWD ´URWXUDV GH FUHFLPLHQWR¾ muy evidentes, producidos seguramente por oscilaciones en la temperatura durante el SURFHVR GH FUHFLPLHQWR \ TXH VH PDQLÀHVWDQ HQ ORV SXQWRV GH XQLyQ FRPR ÀQDV OtQHDV GH VHSDUDFLyQ(QHVWRVSXQWRVHOÀODPHQWRGH3ODWDVHSXHGHGLYLGLUFRQFLHUWDIDFLOLGDG(VWDV marcas tan acentuadas no las he advertido en ejemplares naturales. En algún ejemplar obVHUYDGR HVWDV URWXUDV VH UHSLWHQ D OR ODUJR GHO ÀODPHQWR FRPR XQ FUHFLPLHQWR GLVFRQWLQXR 'HSHQGLHQGR GHO WDPDxR GHO ÀODPHQWR HO UHFRQRFLPLHQWR GH HVWD SURSLHGDG SXHGH UHTXHrir un poco de entrenamiento y puede ser necesaria su observación a travÊs de una lupa. (Q DOJXQRV FDVRV ORV ÀODPHQWRV REWHQLGRV FRQWLHQHQ IUDJPHQWRV LUUHJXODUHV GH $FDQWLWD algunos de gran tamaùo, desprendidos durante el råpido proceso de crecimiento.

3ODWDHQKiELWRÂżODPHQWRVRGHOD0LQD,PLWHUGH0DUUXHFRV nĂłtese el Ăłxido fĂŠrrico sobre la Acantita. Foto: J. Abella

&RPR KH PHQFLRQDGR DQWHULRUPHQWH WDQWR ORV HMHPSODUHV GH $FDQWLWD GH OD PLQD ,PLWHU como los de la mina Balcoll contienen sulfuros de hierro en mezcla mecĂĄnica. Esta particularidad es la causante de la apariciĂłn de unas pequeĂąas cortezas y masas rojizas, entre los Ă€ODPHQWRV GH 3ODWD REWHQLGRV \ WDPELpQ HQ RWUDV SDUWHV GH OD $FDQWLWD (OOR HV GHELGR DO proceso de tostaciĂłn que sufre el sulfuro de hierro al ser expuesto a la llama del soplete o a una alta temperatura y que da como resultado diĂłxido de azufre y Ăłxido fĂŠrrico, es decir, se IRUPD +HPDWLWHV HQWUH HVWRV Ă€ODPHQWRV \ VREUH OD $FDQWLWD (VWD SVHXGRSDUDJpQHVLV QR OD KHYHULĂ€FDGRHQORVHMHPSODUHVQDWXUDOHVORVFXDOHVVtTXHSXHGHQHVWDUDVRFLDGRVD*RHWKLta. La paragĂŠnesis de Plata nativa y Hematites se ha descrito en algunos meteoritos. Un intento de eliminar este Ăłxido provocarĂ­a la apariciĂłn de una pĂĄtina amarillenta en la Plata, semejante a un dorado, o su ennegrecimiento. Esta asociaciĂłn y las acentuadas “roturas de crecimientoâ€? junto a las particularidades descritas anteriormente pueden ponernos en alerta sobre la posibilidad que el ejemplar que tenemos en la mano sea una Plata de origen antropogĂŠnico obtenida a partir de Acantita.

3ODWDHQKiELWRÂżODPHQWRVRGHOD0LQD,PLWHUGH0DUUXHFRV)RWR-$EHOOD

Atzurita, Kerrouchen Nefelina, Imilchil

BARITINA GH0HÂżV(UIRXG

Calcita CobaltĂ­fera de Bou Azzer

ELS ESPECIALISTES EN MINERALS DEL MARROC 8

Carrer del Call, 19 (al costat de la Plaça de Sant Jaume) 08002 Barcelona Tel/Fax 93 318 38 34 nº45 Maig - Setembre 2009

INFOMINER

INFOMINER

nÂş45 Maig - Setembre 2009

5


MINERALEXPO SANTS Â&#x2030;Joan Rosell.- Un altre any mĂŠs de MINERALEXPO SANTS- Barcelona. Minerals, fòssils, activitats, amics, converses sobre pedresâ&#x20AC;Ś Es van realitzar tallers sobre el foc, la talla de pedra i la pintura a lâ&#x20AC;&#x2122;estil de lâ&#x20AC;&#x2122;home prehistòric dâ&#x20AC;&#x2122;Atapuerca. La veritat ĂŠs que veure com amb un parell de palets, una costella, una corda i una mica de palla es pot fer foc, ĂŠs una mica [RFDQWSHOVDFRVWXPDWVDOVHQFHQHGRUV SRGHXYHXUHYtGHRVSRVDQW0LQHUDOH[SRD<RXWXEH 7DPEpHOVWDOOHUVGHUHFHUFDG¡RU amb batea, sempre positius i divertits. La veritat ĂŠs que ĂŠs una Ă&#x20AC;UDHQODTXHHQVKRSDVVHPPROWEpDPXQWLDYDOOWRWHOGLD YHLHQWPLQHUDOVLIzVVLOVLGHSDVYHXUHDOVFROÂ&#x2021;OHJXHVG¡DIHFFLyL deixar caure algun que altre bon Ă pat amb els amics. MINERALS Tal i com sâ&#x20AC;&#x2122;ha pogut comprovar no sâ&#x20AC;&#x2122;han vist masses minerals HVSDQ\ROVSHUzDL[zQRYROGLUTXHQRKLKDJXHVVLQ$OWUHVĂ&#x20AC;res han donat mĂŠs importĂ ncia a aquest aspecte. Mâ&#x20AC;&#x2122;agradaria GHVWDFDUHOVDOPDQGLQV " GHFRORULQWHQVLERQDWUDQVSDUqQFLD que sâ&#x20AC;&#x2122;han trobat per terres granĂ­tiques madrilenyes. Per ĂŠsser PpV HVSHFtĂ&#x20AC;FV (GX YD WUHXUH XQHV SRTXHV PRVWUHV HVSHUHP TXHHQVXUWLQPpV SURFHGHQWVGH6LHWHLJOHVLDV&ULVWDOOVURPERGRGHFDqGULFVG¡LQWHQVFRORUYHUPHOODPEOHVFDUHVPRVWUDQW facetes de creixement. El mĂŠs gran que vam veure tenia sobre 15 mm de diĂ metre. Es presenten sobre matriu de quars ben FULVWDOÂ&#x2021;OLW]DW DOJXQ GH ERQ WDPDQ\ SHUz QR PROW WUDQVSDUHQW UHFREHUWSDUFLDOPHQWSHUDSRĂ&#x20AC;OLWD .) $OJXQVGHOVH[HPSODUV dâ&#x20AC;&#x2122;almandĂ­ estan recoberts per aquesta capa de petits i brillants FULVWDOOVG¡DSRĂ&#x20AC;OLWD .)  TambĂŠ de terres de Guipuzkoa ens van arribar unes ben formaGHVSHFHVGHFDOFLWD QRGRORPLWD PROWHVWqWLTXHVLDPEFULVWDOOVURPERqGULFVWUDQVO~FLGVGHERQWDPDQ\VREUHXQDPDWULX GHURFDFDOFjULD&RQFUHWDPHQWHVFLWDODPXQWDQ\D&KLQGRTXL 6HUUDG¡$UDODU D$PH]NHWDSHUzODPLQDH[DFWDTXHGDSHQdent. De mans del Jordi Fabre algunes novetats de Tucson. De NamĂ­ELDGHOD]RQDG¡(URQJRXQHVPLTXHV SHQGHQWVG¡DQjOLVL VRbre una matriu de calcita taronja de forma perfecta hexagonal i

Taller de minerals amb en Joan M. Ybarra i en Joan Barrera.

de color intensament negre. Sâ&#x20AC;&#x2122;han trobat peces de bona mida però sense exfoliar molt poques. A la mateixa taula tambĂŠ KL KDYLD XQD ERQ ORW GH Ă XRULWHV RFWDqGULTXHV SURFHGHQWV de SudĂ frica dâ&#x20AC;&#x2122;un color i forma semblants a les del Papiol SHUz DPE XQ WDPDQ\ PROW VXSHULRU TXL HQJDQ[pV XQD DL[t GHO3DSLRO &XSULWHVRFWDqGULTXHVH[WUHPDGDPHQWEULOODQWV GH6LEqULD 5~VVLD PROWEULOODQWVSHUDO¡HVSqFLHHOTXHOHV fa Ăşniques. 7DPEpOHVROPLLWHVGHOD1¡FKZDQLQJ,,PLQH 1DPtELD GH les que tant sâ&#x20AC;&#x2122;ha parlat sobre el tema de la proporciĂł de manJDQqVLFDOFLWDPEpXQHVFXPHQJHwWHVHQPDWULXLSVHXGRERleĂŻtes. 0ROWHVZXOIHQLWHVDPEPLPHWLWDHQGLIHUHQWVVWDQGVFRPHO GHO )qOL[ HO TXH ID SHQVDU L FRQĂ&#x20AC;UPD TXH HOV PLQDLUHV GH la zona dâ&#x20AC;&#x2122;Ojuela estan tornant a nivells accessibles a treure ERQHVSHFHVGHFROÂ&#x2021;OHFFLy'HVWDFDUGHO¡VWDQGGHO7UDSLFKH GH OD PDWHL[D PLQD XQD DQWLJD Ă XRULWD DPE FULVWDOOV F~ELFV de color violeta intens, gens habituals en el jaciment. En un SDUHOOGHSDUDGHVSHFHVG¡XUDQLGHODPLQD(XUHND &DWDOXQ\D  GHVWDFDQW HQWUH HOOV OD FHMNDLWD OD FRPSUHLJQDFLWD R OD XUDQRVSLQLWDGHGLItFLOFODVVLĂ&#x20AC;FDFLyDPHQ\VTXHV¡XWLOLW]LQ WqFQLTXHVGHPLFURVFRSLD

Atzurita, Kerrouchen, KhĂŠnifra, Marroc. Don Mineral. Foto: S. Evangelio Stand del grup amb revistes i llibres. Foto: S. Evangelio

Stand dâ&#x20AC;&#x2122;Albert Badia. Foto: S. Evangelio

Mimetita dâ&#x20AC;&#x2122;Ojuela, MapimĂ­, Mèxic. Stand de FĂŠlix GĂłmez. Foto: S. Evangelio

Almandins amb DSRÂżOLWD .)  sobre quars de Sieteiglesias, Madrid. Foto: J. Rosell.

Fluorita. Mina Ojuela, Durango, MĂŠxico. Foto i Col.:J. Rosell.

6

Flogopita dâ&#x20AC;&#x2122;Arandis, Swakopmund, Erongo Region, NamĂ­bia. Foto: J. Rosell nÂş45 Maig - Setembre 2009

INFOMINER

INFOMINER

nÂş45 Maig - Setembre 2009

Fluorita de La Viesca, La Collada, Asturias. Stand de Jordi Fabre. Foto: J. Barrera

7


INFOMINER-2-2009