Page 1

CIÈNCIES NATURALS

2n ESO


ÍNDEX: - Tema 1: Processos geològics interns

pàg 3

- Tema 2: Geomorfologia

pàg 9

- Tema 3: Ecosistemes

pàg 18

- Tema 4: Transferència d’energia

pàg 23

- Tema 5: Cinemàtica

pàg 33

- Tema 6: Forces

pàg 36

- Tema 7: Treball i energia

pàg 43

PRACTIQUES DE LABORATORI: - Densitat dels oceans

pàg 47

- El tint i els glaçons

pàg 48

- El termòmetre manual

pàg 49

- Disc de Newton

pàg 50

- La llet màgica

pàg 51

- Qui reacciona més ràpid?

pàg 52

- Els sentits 1

pàg 53

- Els sentits 2

pàg 54

- Els bacteris del mòbil i ordinador

pàg 55

- Metamorfosis

pàg 56

- Reacció química

pàg 57

- Dissecció dels músculs

pàg 58

- Power Point

pàg. 59

- Valoració personal

pàg. 70

2


Processos geològics interns

3


GEOSFERA A la Terra hi trobem la geosfera, la hidrosfera i l'atmosfera. La geosfera és la massa que principalment és sòlida que s'estén des de la superfície del planeta fins el centre del planeta. Podem classificar les capes de la geosfera segons la seva composició o les seves propietats físiques. •

Segons la seva composició: escorça, mantell i nucli. Escorça: fa uns 20km de mitjana, és la mes superficial i la més prima. Està formada bàsicament per silici (Si) i alumini (Al). Es divideix en l'escorça continental, els continents i les plataformes continentals i fa uns 40km de mitjana, i l'escorça oceànica, només la trobem al fons marí dels grans oceans i mesura entre 5km i 10km, és la més prima i la més densa. Mantell: està des de sota l'escorça fina a 2.900km de profunditat. Conté menys silici (Si) i menys magnesi (Mg). Es divideix en dues capes, el mantell superior, que és fluid i viscós, i el mantell inferior, que és sòlid. Nucli: el nucli va des dels 2.900km fins el centre de la terra i està format bàsicament per ferro (Fe) i níquel (Ni). El podem dividir en dues parts: el nucli extern, és fluid, i el nucli interior que és sòlid.

Segons les seves propietats físiques: Com més a dins de la terra, més pressió i temperatura hi ha. Hi ha la litosfera, astenosfera, mesosfera, nucli extern i nucli intern. Litosfera: és sòlida. Mesura una 100km. Agafa tota l’escorça i la part superior del mantell. Astenosfera: és fluid, líquida, és el que coneixem com la lava, el magma i mesura uns 400km. Hi ha més temperatura que pressió, per això és més líquida. És una capa dinàmica. A les profunditats de l’astenosfera és on fa més calor. En aquesta capa hi ha les plaques tectòniques. El material de l’astenosfera quan es refreda baixa, i quan es calenta puja. Aquestes corrents es diuen corrents de convecció. Mesosfera: va dels 500km de profunditat fins els 2.900km. Mesura 2.400. Hi ha més pressió que temperatura. És sòlida, i està formada pels mateixos materials del 4


mantell. Nucli extern: va dels 2.900km fins 2.200km. És líquid. Les corrents elèctriques fan que el níquel i el ferro es moguin. Nucli intern: és sòlid. Els àtoms quan estan en un estat sòlid s’atreuen més, quan estan en un líquid, estan una mica més separat i quan estan gasosos, estan completament dispersos. Perquè hi ha capes de la terra que són líquides i d'altres que són sòlides? Segons la temperatura i la pressió. Naturals: exercicis 1. Quina és l’altitud de les serralades més altes del planeta respecte al nivell del mar? L’Himàlaia és la serralada més alta de la Terra, amb catorze cims de més de 8.000 metres d’alçada, amb l’Everest com a punt més alt. 2. Quina proporció hi ha entre l’alçada de l’Everest i el gruix mitjà de l’escorça continental? Expresseu el resultat en tant per cent. Un 20%. 3. Compareu les dues classificacions de la geosfera. Copieu-les en dues columnes separades i uniu amb una línia les capes dels dos blocs que se sobreposin, encara que nomes sigui parcialment.

Litosfera

Escorça

Astenosfera Mesosfera Nucli extern

Mantell Nucli

Nucli intern 4. Quines capes son? Indica el nom de cadascuna de les capes de la geosfera. Mesosfera, litosfera, nucli intern, astenosfera, nucli extern

5


a. Litosfera b. Astenosfera c. Mesosfera d. Nucli extern e. Nucli intern

PLAQUES TECTÒNIQUES Alfred Wegener va descobrir que podíem ajuntar tots els continents, amb la finalitat de tenir un únic continent, i li va posar el nom de Pangea. A això li va posar el nom de la Teoria de

la

Deriva

tectònica mecanisme

de

Continental. plaques

(el

és

moviment

La el de

plaques tectòniques) que explica la Deriva Continental. Hi ha tres tipus de contacte entre les plaques tectòniques: Contacte convergent: és quan les plaques xoquen, trobem límits destructius i la formació de serralades com l’Himàlaia. Contacte divergent: és quan les plaques es separen, quan la lava surt al estar amb contacte amb l’aire, es refreda, hi ha un límit constructiu, perquè quan la lava es refreda, cau sobre de la placa tectònica i es forma una altra. La dorsal oceànica és on passa tot això. Les plaques tectòniques es mouen entre dos i quinze centímetres a l’any. El trencament de les plaques provoca illes volcàniques, com les illes Canàries. Contacte transformant: es el desplaçament en paral·lel. Es produeixen terratrèmols i falles de transformació, com per exemple la falla de Sant Andres.

6


VOLCANS Els volcans no solen ser tan catastròfics com abans. Tots els gasos que treu el volcà són tòxics. Els volcans són esquerdes de la litosfera que treuen lava. El procés pel quan surt aquest magma es diu erupció. Segons el nombre de gasos, els volcans es classifiquen en: Cons de cendra, formada per cendra. Molts gasos Estratovolcans, formada per cendra i lava. Fissures volcàniques, no té forma de con volcànic, és un forat. Pocs gasos Volcans en escut, té forma de con volcànic Els volcans amb molts gasos són molt explosius i hi ha molta cendra i als volcans de pocs gasos són poc explosius i es forma les colades (riades) de lava. Parts d’un volcà: 

Boca o cràter: on surt el magma.

Con volcànic: la muntanya que està formada de lava i cendres d’altres erupcions.

Xemeneia: canal que connecta la cambra magmàtica amb el cràter.

Cambra magmàtica: on s’emmagatzema el magma. Es troba a l’escorça.

7


TERRATRÈMOLS Els terratrèmols són vibracions de la superfície terrestre causades pel fragment de dues plaques de la litosfera. Hi ha mig milió de terratrèmols a l’any, però gairebé no notem cap, perquè són de magnitud baixa. Els terratrèmols es mesuren segons l’escala de Ritcher. Es mesura amb un aparell anomenat sismògraf. Dues plaques que tenen molta pressió, una amb l’altra, i aquesta pressió, provoca una deformació de les roques litosfèriques (no es nota res a la superfície). Arriba un punt que la deformació acumulada és tan gran que provoca una fragmentació de les roques. Això provoca l’alliberament de l’energia acumulada en forma d’ones sísmiques. El punt de fragmentació es diu hipocentre. Si pugem en línia recta a la superfície trobaríem l’epicentre. Els terratrèmols són més freqüents en els lloc on hi ha més contactes entre plaques. Digues si és cert o fals:

8


Geomorfologia

9


HIDROSFERA La hidrosfera és la capa d’aigua del planeta Terra. Ocupa un 70% de la superfície terrestre. Està formada per l’aigua líquida, el gel, tan del pol nord com el pol sud i l’aigua de les muntanyes. La hidrosfera es classifica en dues parts: aigua salada, no serveix pel consum dels éssers vius (97%) i l’aigua dolça (3%, però un 80% és gel, un 19% és aigües subterrànies i un 1% aigües superficials. La geosfera és una massa principalment sòlida que va des de la superfície fins el centre de la terra. La geomorfologia és el relleu de la Terra, aquest relleu és creat i modificat pels agents geològics interns i agents geològics externs. Agents geològics interns: els moviments de les plaques litosfèriques falles, dorsal oceànica, serralades, illes...  terratrèmols, volcans i tsunamis. Agents geològics externs: Són aquells que intervenen en el modelatge del relleu de la litosfera i que actua des de l’exterior del planeta. El modelatge d’aquest relleu és degut a dos processos: 

Meteorització:

és

el

trencament

de

les

roques

per

agents

meteorològics. Es produeix trencament però no desplaçament. Les roques trencades, no es desplacen. Hi ha dos tipus de meteorització: o Meteorització física: trencament de les roques per agents físics. Hi ha la temperatura (quan tenim canvis de temperatures molt grans en molt poc temps i sovint), la sal (en zones properes al mar, podem trobar roques amb esquerdes on entra aigua salda que, en baixar la marea s’assequen. De fet, tan sols s’evapora l’aigua i se’n precipita la sal, que també pot empènyer les parets de l’esquerda, trencant la roca l’aigua o els éssers vius.

10


L’aigua quan es congela, augmenta el seu volum. En zones que fa fred l’aigua s’infiltra a dins de les roques, i quan baixa la temperatura, augmenta el seu volum i fragmenta la roca. Quan una llavor (ésser viu) es situa en una esquerda d’una roca, i creix dintre d’ella, les arrels, la parteixen.

11


L’aigua: és l’agent que modela el relleu més important. Ho fa físicament i químicament. Actua de manera molt lenta però no para, sempre actua. o Glaceres: zones on s’acumula neu, i com que fa molt de fred, aquesta neu es compacte i forma gel. Formen com rius congelats que es desplacen com 20 metres a l’any. Es divideixen en tres parts: circ glaciar (on s’acumula la neu i on es transforma en gel. Es pla i es troba a alçades altes.), llengua glaciar (per on baixa el gel) i la zona de l’ablació glacial (on el gel es transforma en aigua, en rierols o a vegades desemboca al mar). Les glaceres modelen el paisatge a través de dos procediments: arrancant roques (el gel si hi ha molta temperatura es fa aigua, es cola per les roques, i a la nit quan es torna a fer gel, augmenta el volum i trenca la roca) i l’abrasió (el gel va erosionant les parets de la glacera, les roques, i el llit, la part de baix). Les valls de les muntanyes que tenen forma de U vol dir que abans allà hi havia una glacera, els ivons és on abans hi havia els circs glacials, els horns són els pics muntanyosos

amb

fortes

pendents.

o Rius: el rius tenen tres parts, cada part actua de manera diferent sobre el relleu. Primera part: tram alt. On neix el riu, on hi ha les pendents més pronunciades, per això l’aigua baixa amb força. Les valls de les muntanyes que tenen forma de V vol dir que abans allà i havia un riu. Amb la velocitat que porta, erosiona les muntanyes. Segona part: tram mitjà. No hi ha tanta pendent. Com 12


que ja no tenen tanta força, passen per on poden, per això tenen forma de S. Aquestes corbes són els meandres. Transporta materials. Tercera part: tram baix. Gairebé té força per transportar i erosionar, així que és on es formen els sediments. En el curs baix poden es pot formar un delta (en forma de ventall) i un estuari de forma allargada on hi ha un riu i aigua de mar, llavors quan baixa la marea, el riu ocupa l’espai que havia guanyat el mar.

o Aigües subterrànies: existeixen dos tipus de sòls: el permeable i el impermeable. Sòl permeable, l’aigua es filtra cap a dins del sòl, llavors es quan trobem les aigües subterrànies. El formen les roques calcàries. Quan l’aigua es troba en un sòl format per roques calcàries, es produeixen dos processos: fenomen de dissolució, la roca es desfà, i la precipitació, s’ha format carbonat, aquesta carbonat es precipita i forma roques noves. Això provoca modificacions del relleu. Sòl impermeables, com que el sòl és impermeable, i no deixa filtrar l’aigua, es formen les aigües superficials, el formen les roques volcàniques. Distingim dues parts: zona d’aireació, entre les roques trobem aigua i aire. Zona de saturació, tots els espais que hi ha entre les roques estan plens d’aigua. El límit entre una zona i l’altre es diu límit freàtic. En aquesta zona es troba l’aqüífer. Un aqüífers són com rius subterranis, dels quals nosaltres podem trobar aigua dolça, aigua potable.

13


Quan les aigües subterrànies es barregen l’aigua amb les roques calcàries es dissolt i forma: 

Les coves són espais amples.

Les galeries túnels horitzontals.

Els avencs, són túnels que connecten la superfície amb l’interior, són túnel mes o menys verticals.

Les dolines són roca calcària que quan es dissolt amb l’aigua, forma una mena de forat.

Les estalactites són formacions de carbonat calci que surten del sostre d’una cova.

Les estalagmites són formacions de carbonat calci que surten del terra d’una cova.

Si les estalactites i les estalagmites s’ajunten, formen columnes.

o Mar: actua de tres maneres. A través de: les onades, ondulacions de la superfície del mar produïda pel vent, les marees, canvis de nivell del mar i corrents marines, masses d’aigua que es desplacen a través dels oceans. L’aigua porta materials, llavors quan xoca contra les roques, les erosiona. Meteorització física: la sal. Meteorització química: precipitació de la sal. Tot això, forma penya-segats. La part de baix del penya-segat és la que està més erosionada (erosió diferencial). Aquesta erosió diferencial, acabarà formant una mena de coves, caurà, i provocarà l’esfondrament del penyasegat.

14


L’erosió no és igual a tota la costa. Canviarà segons la composició de la roca i els estrats de la paret. Les zones de roca poc resistents, hi ha més erosió: cales i badies. Les zones de roca molt resistents, hi ha menys erosió: caps o promontoris. Formació de platges:

-Barra: banc de sorra al mig del mar. -Fletxa: barra en contacte amb el litoral -Cordó

litoral:

dues

fletxes

que

s’uneixen -Albufera: aigua que queda dipositada quan el cordó litoral s’ha tancat. -Tómbol: sediments que uneixen el litoral amb una illa.

15


ACTIVITATS:

1. Individualment, responeu les preguntes inicials: a) Per què hi ha muntanyes més baixes i arrodonides i altres de més altes i anguloses? A causa dels agents geològics externs, el vent i l’aigua b) Per què és fàcil identificar els edificis més antics per la seva façana? Quines característiques presenten? Façana desgastada a causa del vent i l’aigua. c) Què és l’erosió? Trenca les roques en fragments més petits, transporta aquests fragments fins a un altre indret i finalment, els fragments s’aturen en aquest nou lloc: sedimenten. d) I la meteorització? És el trencament de les roques per agents meteorològics. 3. Realitzeu un mapa conceptual amb els conceptes més importants d’aquest apartat. 1. Individualment, responeu les preguntes següents: a) Què és un agent geològic? Com es poden classificar? Els moviments interns de la Terra contribueixen a l’aparició de serralades, illes, depressions o falles, entre d’altres.

16


b) Com actuen el vent i l’aigua en el modelatge del paisatge? El vent actua principalment en zones àrides, sense vegetació, i l’aigua... c) Tota la costa té la mateixa aparença? Quines formacions costaneres coneixeu? Com podem explicar l’origen de cadascuna? Deserts:

Desert rocallós o muntanyós. (Sàhara)

Desert pedregós o reg (Cabo verde)

Desert sorrenc o erg (Sàhara)

17


Ecosistemes

18


ECOSISTEMA Un ecosistema pot definir-se com el nivell d’organització més complexa de la matèria viva. Està format per: 

Éssers vius

L’espai on es troben

Relació que hi ha entre els diferents éssers vius i els éssers vius amb l’espai on es torben.

La zona que ocupa un ecosistema és variable. Pot ser un ecosistema mol gran, com la Selva Tropical, o un ecosistema molt petit, com el jardí de casa nostre. PARTS D’UN ECOSISTEMA Un ecosistema té dues parts: 

Biòtop: clima, el terra, el tipus de roques

Biocenosi: éssers vius

BIOCENOSIS Els biocenosis poden ser: 

Autòtrofs (productors): converteixen la matèria inorgànica (aigua, sals minerals) en matèria orgànica (nutrients per viure). Això ho fan gràcies a la fotosíntesi: La fan les plantes les algues i alguns bacteris. Per fer la fotosíntesis necessiten sol. Els sol dona l’energia necessària per passar de matèria inorgànica a matèria orgànica. Les plantes agafen llum, diòxid de carboni i aigua i ho transformen en oxigen. El que fa que la planta tingui un color verd i faixin el seu procés són uns orgànuls anomenats cloroplasts. La glucosa és un tipus de matèria orgànica. Tot això ho fa a traves de la respiració cel·lular (procés pel qual s’alimenten les cèl·lules dels éssers vius). Els fitoplàncton són organismes molt petits que es troben al mar i que fan la fotosíntesi. Només els trobem en aquells lloc on hi arriba la llum, 19


on hi ha corrents d’aigua ascendents, perquè aquestes corrents pugen l’aigua amb sals minerals cap a dalt. 

Heteròtrofs (consumidors): són aquells que no poden fabricar la matèria orgànica, per tant l’han d’aconseguir alimentant-se d’un altre ésser viu. Hi ha quatre tipus: o Herbívors: s’alimenten de plantes (conills, cérvol) o Carnívors: s’alimenten d’un altre animal (lleó, tauró) o Omnívors: mengen plantes i animals (humans) o Descomponedors: s’alimenten d’essers vius morts (fongs) transformen la matèria orgànica en matèria inorgànica.

CADENES TRÒFIQUES Les cadenes tròfiques estan formades pels éssers vius que s’alimenten els uns als altres. El primer de la cadena tròfica és el productor (enciam), després els consumidors primari, herbívor/omnívor (cargol), després el consumidor secundari, carnívor/omnívor (ocell) i per últim el consumidor terciari, carnívor/omnívor (llop). Una xarxa tròfica està formada per dues o més cadenes tròfiques. Una xarxa tròfica és una representació de totes les relacions que hi ha entre els animals de l’ecosistema. Les fletxes de les cadenes tròfiques/xarxes tròfiques van del menjar al que se’l menja.

20


Activitats:

Els nivells tròfics estan formats per un conjunt d’organismes que viuen en la mateixa comunitat i que obtenen la matèria i l’energia de manera semblant. Uns dels nivells tròfic són els productors, consumidors primaris, consumidors secundaris, consumidors terciaris i descomponedors. Piràmides d’energia. Si representem l’energia consumida en cada nivell tròfic es forma una piràmide d’energia. En cada nivell tròfic representa la quantitat d’energia disponible per al nivell següent. Hi ha més productors que consumidors. Només s’aprofita un 10% d’energia de nivell a nivell. Això fa que les cadenes tròfiques no siguin molt llargues.

Els ecosistemes són sistemes molt delicats. La desaparició d’una espècie o la introducció d’un organisme que no havia viscut mai en un ecosistema determinat poden alterar la dinàmica.

21


BIOMES Els biomes són unitats constituïdes per comunitats d’organismes que s’han adaptat evolutivament a les mateixes condicions ambientals. Una de les principals diferencies entre els diferents essers vius es en funció del lloc on viuen. En funció d’això poden diferenciar dos biomes: biomes terrestres i biomes aquàtics. Les principals diferències entre les espècies terrestres i les espècies aquàtiques són: 

Sosteniment: els animals i les plantes que viuen a prop del terra s’han d’aguantar a partir dels seus propis mitjans, mentre que els éssers aquàtics floten a l’aigua.

Desplaçament: els animals terrestres hem agut de desenvolupar potes o ales i un esquelet resistent per poder aguantar-nos drets, mentre que el aquàtics tenen, però no u necessiten tant perquè l’aigua ja els porta.

Conservació de l’aigua: tots els essers vius necessiten aigua. Els éssers aquàtics no tenen problema perquè viuen envoltats d’aigua, mentre que els terrestres vivim en llocs amb aigua.

Respiració: els terrestres respirem amb l’oxigen de l’aire que ens envolta, mentre que els aquàtics són capaços d’agafar l’oxigen que hi ha en les molècules d’aigua

22


Transferència d’energia

23


1.CALOR I TEMPERATURA La calor és una energia que va d’un cos a un altre. La unitat de mesura del sistema internacional són els joules(J). 1.1 Els efectes de la calor sobre els cossos. La calor pot tenir tres efectes: 

Canvis de temperatura : La calor sempre va del cossos mes calents al mes freds L’equilibri tèrmic es el moment que dos cossos que estan en contacte arriben a la mateixa temperatura Canvis de mida : La dilatació es el procés pel qual un cos s’escalfa i augmenta el seu volum. La contracció es el procés pel qual un cos es refreda i disminueix de volum. Canvis d’estat :

1.2 Moviment Molecular: Els cossos estan formats per molècules, les molècules quan s’escalfen es mouen .En el estat sòlid les molècules estan fixes amb el líquid estan lliscant i en els gasos es mouen lliurament . 1.3 Temperatura: La temperatura és una magnitud que mesura el grau de l’energia calorífica d’un cos. Es mesura en kèlvins(K) quan parlem en SI. Existeixen altres escales per mesurar-ho com els graus Celsius(ºC) o en graus Fahrenheit(ºF)

24


Símbol de la unitat

Celsius ºC

Fahrenheit ºF

kelvin K

Numero de divisió

100

100

180

Temperatura fusió 0 aigua

32

373

Temperatura ebullició

100

212

373

Any descobriment

1742

1724

1848

Foto científic

Termòmetres

1.4 Termòmetres: Un termòmetre és un instrument de mesura de la temperatura. Està format per un capil·lar amb alcohol. Quan l’alcohol s’escalfa es dilata i puja pel capil·lar i quan es refreda es contrau i baixa.

25


2. Transmissió de la calor 2.1 Conductors i aïllants: Un conductor és un material que transmet molt bé la calor com per exemple els metalls. Un aïllant és un material que no transmet la calor com per exemple.

2.2 Propagació de la calor: Hi ha tres formes: 

 

Conducció: és un tipus de propagació de la calor típic dels cossos sòlids i és necessari que sigui un bon conductor tèrmic. Quan l’extrem d’un conductor tèrmic, un metall, toca una font de calor, la calor transmet al llarg del conductor. Convecció: és un tipus de propagació de la calor típic dels cossos líquids i gasos. Al dilatar-se per la calor, puja cap amunt perquè és més dens i Radiació: és un tipus de propagació de la calor típic dels cossos en tots els estats (sòlids, líquids i gasos)

3. Llum i so 3.1. Què és una ona? Tant la llum i el so són ones. La llum es pot propagar en el buit, però el so no. El so, necessita sempre un medi material per propagar-se (per exemple l’aire, un líquid...).

26


Ona:

Una ona és una forma de propagació d’energia d’un punt a un altre de l’espai que no va acompanyada de matèria.

Freqüència d’ona: és el numero d’oscil·lacions per segon. Es mesura en hertz (Hz).

Longitud d’ona: és la distància que hi ha entre dues crestes. Es mesura en metres (m). Si la longitud d’ona és gran, és una ona amb poca energia. Si la longitud d’ona és petita, és una ona amb molta energia.

3.2. La llum. La llum es propaga a 300.000 km/s. La llum sempre viatja en línia recte. Com més dens és el medi més lenta va la llum.

27


3.3. El so. El so es propaga a 340 m/s. Com més dens és el medi més ràpid va el so.

Definició

Reflexió La reflexió és el canvi de direcció que experimenta un raig de llum en xocar contra una superfície.

Refracció La refracció és el canvi de direcció que experimenta un raig de llum quan passa d’un medi a un altre que tenen diferent velocitat de propagació.

Imatge

Exemple

Intensitat

To Timbre

Els miralls. Hi ha dos tipus: Lents. Hi ha dos tipus: - Plans - Convergents - Esfera - Divergents - còncau - convex Definició Unitat de mesura Tipus (exemple) Quantitat d’energia Decibels (dB) Fort/fluix que arriba a la nostra orella. És la freqüència d’ona Hertz (Hz) Agut/greu El que fa diferenciar Diferents tipus de dos sons que tenen la veu, instruments... mateixa intensitat i el mateix to.

28


Quan passem de 60dB és contaminació acústica.

L’eco és la repetició d’un so en una superfície.

9 6 7 10 5 8

4

11

12

1. Orella externa

8. Enclusa

2. Orella mitjana

9. Estrep

3. Orella interna

10. Còclea

4. Pavelló auricular

11. Nervi auditiu

5. Timpà d’Eustaqui

12. Trompa

6. Cadena d’ossets

1

3

2

7. Martell El so entra pel pavelló auricular, arriba fins al timpà, que vibra, i passa la vibració a la cadena d’ossets (martell, enclusa i estrep). Després de la vibració arriba a la còclea on hi ha els receptors. 4 Els 3receptors passen la informació al cervell a través del nervi auditiu 2

2

29


Miralls: Superfície reflectiva que és prou clara com per a formar una imatge. -

Plans: mirall amb superfície plana.

-

Esfèrics: mirall encorbat i distorsionen la imatge.

o Còncaus: la superfície reflectora és la superfície interior. o Convex: la superfície reflectora és la superfície exterior.

Lents: Tros de vidre que concentra o dispersa la llum. 

Convergents: concentren la llum. Són lents de hipermetropia (no veuen bé de a prop)

Divergents: dispersen la llum. Són lents de miopia (no veuen bé de lluny)

30


Descomposició de la llum: els colors. La llum blanca esta formada per tots els colors de l’arc del sant Martí. Això ho va descobrir Isaac Newton .

Isaac Newton 1643-1727. En els objectes de color, la llum blanca rebota en l’objecte, absorbeix la llum i la reflecteix. Ex. Un tomàquet és vermell perquè se li absorbeix tots els colors menys la vermella. La llum negre: és quan la llum blanca arriba a l’objecte, l’objecte absorbeix tots els colors i no rebota cap. La llum blanca: és quan la llum arriba a l’objecte, l’objecte absorbeix tots els colors i rebota també tots.

Prisma de Newton.

La llum travessa la còrnia i passa a traves de la pupil·la (el mida de la pupil·la depèn de la contracció de l’iris). Després travessa el cristal·lí fins arribar a la retina, on es forma la imatge. Els receptors de la llum envien la informació al cervell a través del nervi òptic. Llavors el cervell interpreta la imatge i la gira.

31


Parts ull: 6 3 4 2

1

9

7 8

5

1. Cristal·lí

7. Fòvea

2. Pupil·la

8. Nervi òptic

3. Iris

9. Humor vitri

4. Còrnia 5. Conjuntiva 6. Retina

32


CinemĂ tica

33


Cinemàtica: La cinemàtica és la ciència que estudia el moviment dels cossos. El moviment és relatiu, sempre depèn d’un punt de referència. -Punt de referència: el punt per determinar la posició d’un cos. -Posició d’un cos: punt on es troba un cos. -Cos en repòs: cos que no canvia de posició respecte al punt de referència. -Cos en moviment (mòbil): cos que canvia de posició respecte al punt de referència. -Trajectòria: és el camí recorregut per un cos de moviment. Correspondria a la línia que ha seguit el mòbil.

La papallona viatja en línia corba i la dona en línia recta.

-Desplaçament: és la distància que separa el punt final del punt inicial. El desplaçament pot ser zero encara que el mòbil hagi recorregit un espai. ΔX: increment del desplaçament

Xf = posició final

Xf: posició final

Xi = posició inicial

Xi: posició inicial

ΔX = Xf - Xi

-Espai recorregut: longitud de la línia que marca la trajectòria. Ens dona la distància total recorreguda pel mòbil, el que marca el compta-quilòmetres.

1

2

3

Espai recorregut: 3km

34


Velocitat mitjana: La velocitats mitjana és el desplaçament total que hem fet i dividint-lo entre el temps total que hem trigat. V= velocitat mitjana (m/s)

Fórmula:

(veure full de problemes)

E= espai (m)

Acceleració:

T= temps (s)

És el canvi de velocitat que es produeix en una unitat de temps.

a = acceleració (m/s2)

Fórmula:

vi = velocitat inicial (m/s)

Si l’acceleració és negativa, vol dir que el mòbil frena o tira enrere. vf = velocitat final (m/s) Si l’acceleració és 0, vol dir que el mòbil no canvia la velocitat. (no t = temps (s) accelera). Tipus de moviments: Hem vist dos tipus de moviment en línia recte: -

Moviment rectilini uniforme (MRU): és un moviment que té una trajectòria en línia recte i una velocitat constant.

Moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA): és un moviment que té una trajectòria recte i una acceleració constant.

35


Forces

36


Força: És tot allò capaç de modificar l’estat de moviment d’un cos, o de deformar-lo. Es mesura en Newtons (N) en Sistema Internacional (SI). L’explicació matemàtica de les forces la va donar Isaac Newton.

(1643-1727) 1N -> 100g

10N -> 1000g = 1kg

EX: Per aixecar una ampolla d’aigua d’1l d’aigua necessitem fer la força de 10N. Tipus de forces: Hi ha dos tipus: -

Forces per contacte: són les que actuen si hi ha contacte entre dos cossos. EX: xutar una pilota, colpejar una pilota amb una raqueta.

-

Forces a distància: són les que actuen sense que hi hagi contacte enter dos cossos. EX: força de la gravetat (planetes girant al voltant del sol), força magnètica (un imant i un ferro).

37


Representació de les forces: Les forces es representen amb vectors (fletxes) -

Mòdul o intensitat: és la quantitat de força expressada en N Direcció: és la línia sobre la qual actua la força. Sentit: és la orientació cap a on va la força. Punt d’aplicació: lloc on es fa la força.

Mateixa direcció, mateix sentit, diferent intensitat, diferent punt d’aplicació.

Diferent direcció, diferent sentit, diferent intensitat, mateix punt d’aplicació.

Mateixa direcció, diferent sentit, mateixa intensitat, diferent punt d’aplicació.

Diferent direcció, diferent sentit, mateixa intensitat, diferent punt d’aplicació.

38


El pes: Massa -> és la magnitud que mesura la quantitat de matèria que hi ha en un cos. La massa es mesura en kg. Pes -> és la magnitud que mesura la força amb què la Terra atrau un cos. El pes es mesura en N. P = pes (N)

p=m·g

M = massa (kg) G = gravetat (m/s2)

PROBLEMES DE PES: 1. Calcula el pes de 3kg de taronges a la Terra. m = 3kg

p=m·g

g = 9,8 m/s2

p = 8kg · 9,8m/s2 = 29,4N

p=? 2. Les taronges del problema anterior viatgen a la lluna. Calcula el seu pes a la lluna. m = 3kg

p=m·g

g = 1,6 m/s2

p = 3kg · 1,6m/s2 = 4,8N

p=? 3. Calcula el pes de 100g de farina a la Terra. m = 0,1kg

p=m·g

g = 9,8 m/s2

p = 0,1kg · 9,8m/s2 = 0,98N

p=? 4. Calcula el pes d’una barra de quart a la Terra. m = 0,25kg

p=m·g

g = 9,8 m/s2

p = 0,25kg · 9,8m/s2 = 2,45N

p=?

39


5. Les taronges del problema 1 i 2 viatgen a un planeta imaginari on pesen 15N. Calcula la gravetat d’aquest planeta imaginari. m = 3kg

g=m/p

g=?

g = 15N / 3kg = 5m/s2

p = 15N 6.Calcula el pes d’una persona de 50kg a la Terra i a la Lluna. m = 50kg

p=m·g

g = 9,8 m/s2

g = 50kg · 9,8 m/s2 = 490N

p=? m = 50kg

p=m·g

g = 1,6 m/s2

g = 50kg · 1,6 m/s2= 80N

p=? 7. Calcula la massa d’una persona que està a un planeta de gravetat 20 m/s 2 i que pesa 100N. m=?

m=p/g

g = 20 m/s2

m = 100N / 20 m/s2 = 5kg

p = 100N La pressió És la magnitud que mesura la força d’un cos dividida per la superfície.

P = pressió (Pa) Fórmula:

P=F/S

1 Pa = N / m2

F = força (N) S = superfície (m2)

1623-1665 (França)

40


Si la superfície d’un objecte és gran, la pressió serà més petita (raqueta de neu). Si la superfície d’un objecte és petita, la pressió serà més gran (clau punxegut). PROBLEMES DE PRESSIÓ: 1.Calcula la pressió que fa una capsa quadrada de 20cm de costat que té una massa de 8kg. m = 8kg F = m · g = 8kg · 9,8m/s2 = 78,4 N S = b · a = 20cm · 20cm = 400 cm2 = 0’04m2 P = F / S = 78,4N / 0,04m2 = 1960 Pa PRESSIÓ DE FLUIDS: Els fluids poden ser líquids i gasos. La pressió hidrostàtica és la pressió que fa el aigua sobre un cos. Depèn de: -

Densitat Acceleració Altura

P = pressió (Pa)

ρ = densitat (kg/m3) g = gravetat (m/s2)

P=ρ·g·h h = altura (m)

41


Problemes de pressió hidrostàtica: 1. Calcula la pressió hidrostàtica que té un objecte que es troba submergit 2 metres sota l’aigua. P= ?

P=ρ·g·h

ρ = 1000kg/m3

P = 1000 · 9,8 · 2 = 19600 Pa

g=9,8m/s2 h=2m 2.Calcula la pressió hidrostàtica de l’objecte anterior si estigués enfonsat al mar 2 km cap al fons. La densitat de l’aigua del mar és de 1030kg/m3. P= ?

P=ρ·g·h

ρ = 1030kg/m3

P = 1030 · 9,8 · 2000 = 20188000 Pa

g=9,8m/s2 h=2km = 2000m Pressió atmosfèrica: És la pressió que fa l’aire sobre la superfície terrestre. Experiment de Torricelli: Torricelli agafa un tub de vidre d’un metre i el va omplir de mercuri. Li va donar la volta i el va ficar en un cubell ple de mercuri. Va fer aquest experiment a la muntanya (on hi havia menys pressió) i a la platja (on hi havia més pressió).

Itàlia, 1608-1647

42


Energia i treball

43


Definició energia: Capacitat que tenen els cossos per canviar, per fer un treball. Es mesura en joules (J). Altres unitats de mesura: calories (Cal). Característiques de l’energia: L’energia es pot: - Emmagatzemar - Transportar - Transformar - Transferir - El principi de la conservació d’energia diu: l’energia ni es crea ni es destrueix, es transforma. Energia cinètica: quan un cos te una energia causada pel moviment. Ex. Quan un martell clava un clau. 1 Fórmula: Ec = –––– mv2

Ec = energia cinètica (J) M = massa (kg) V = velocitat (m/s2)

2 Si augmentem la massa d’un objecte al doble, l’energia cinètica queda multiplicada per dos. Si augmentem el doble la velocitat, l’energia cinètica queda multiplicada per quatre. Energia potencial: quan els cossos estan situats a certa altura. Fórmula:

Ep = m · g · h

Ep = energia potencial m = massa (kg) g = gravetat (m/s2) h = altura (m) Energia mecànica: és la suma de l’energia cinètica més la potencial. Es mesura en Joules (J). Fórmula:

Em = Ec + Ep

Definició treball: Parlem de treball (W) quan en aplicar una força (F) sobre un cos, aquest força produeix un desplaçament (Δx). El treball es mesura en Joules (J). Un joule és un Newton per metre (N·m). 44


Fórmula treball: W = F · Δx Fonts d’energia: es troben a la natura, la principal és el sol. Sense ella no hi hauria les altres. Energies renovables: il·limitades (solar, eòlica, mareomotriu...) Energies no renovables: limitades (carbó, petroli, gas...)

45


PrĂ ctiques de laboratori

46


DENSITAT DELS OCEANS: Hipòtesis: veure si una oliva flota o no en uns erlenmeyers, perquè posarem tanta aigua com calgui en uns erlenmeyers. Material: erlenmeyer, embut, aigua, sal, olives, bàscula, cristal·litzador Procediment: hem agafat tres erlenmeyers i els hem omplert fins a dalt de tot. A cada erlenmeyer li hem posat una quantitat de sal diferent, al Bàltic menys, al Negre més i al Mediterrani una quantitat intermitja. Hem posat l’oliva dins, i hem comprovat que al mar Negre la oliva flotava, al mar Mediterrani, es quedava al mig de l’erlenmeyer i que al mar Bàltic la oliva estava enfonsada. Conclusió: en el erlenmeyer que feia de mar Bàltic, l’oliva no flotava; el que feia de mar Mediterrani, ni flotava, ni no flotava i el que feia de mar Negre, flotava.

47


FORMACIÓ DE ROQUES MAGMÀTIQUES O IGNIES: Hipòtesis: veure si la vela fosa amb la calor i amb sorra i aigua a sobre pot passar a dalt del vas de precipitat o no. Material: vas de precipitat, vela fosa, sorra, 200ml d’aigua, una cullera, fogonet. Procediment: Hem agafat una vela i la hem fos. Aquesta vela fosa, la hem ficat en un vas de precipitat. Després, poc a poc hem anat ficant la sorra a sobre de la vela fosa. Seguidament, hem abocat l’aigua amb una cullera, perquè no baixés amb molta força i l’aigua no quedés en forma de forat. Després, hem ficat el vas de precipitat amb tota la proba a dins, a sobre el fogonet, i hem vist que la vela es pujava cap a dalt i es solidificava. Conclusió: hem pogut comprovar que la vela fosa amb la calor i amb sorra i aigua a sobre pot passar a dalt del vas de precipitat.

48


TERMÒMETRE MANUAL: Introducció: compararem a quants graus bull l’aigua i a quants l’alcohol. Material i mètode: alcohol, termòmetre, fogonet, mistos, erlenmeyer. Hem ficat una mica d’alcohol i l‘hem posat en un erlenmeyer. Després hem fet el mateix amb l’aigua. Cada dos minuts hem estat mirant la temperatura que marcava el termòmetre tant amb l’alcohol com amb l’aigua. Així fins a deu minuts. Hem pogut comparar a quin grau bull l’aigua i l’alcohol.

Temps 0 2 4 6 8 10

Aigua 25 41 59 78 93 103

Alcohol 25 52 79 85* 85 85

Conclusió: Punt d’ebullició de l’alcohol als 85 i punt d’ebullició de l’aigua als 100.

49


DISC DE NEWTON: Introducció: volem construir un disc per comprovar que la barreja de colors llum formen la llum blanca. Material i mètode: paper, disc, colors, pega, “canica”, tisores, regle, llapis. Agafem un full i li dibuixem la forma del disc. Fem set línies per tal de que quedin set espais per pintar-lo. Vam retallar el disc de paper, i el vam enganxar al disc. Vam enganxar la “canica” amb la pega al disc. Resultat: al girar la barreja de colors es veu blanc.

Conclusió: al girar es veu blanc perquè la suma dels colors llum fa el blanc.

50


LA LLET MÀGICA: Introducció: volem veure si en el teclat de l’ordinador i en la pantalla del mòbil hi ha molts o pocs microorganismes. Material i mètode: placa de petri amb medi de cultiu, bastonets d’orelles, llet fermentada. Agafem la llet fermentada una setmana i li passem el bastonet per sobre. Després passem el bastonet pel medi de cultiu i tanquem la placa amb la tapa. Resultat:

Conclusió: Hem demostrat que a la llet hi ha bacteris.

51


QUI REACCIONA MÉS RÀPID?: Introducció: veure com reacciones al caure un regle. Material i mètode: regle Un company, agafa el regle per una punta i tu poses la mà al cm 0 sense tocar el regle. El company deixa caure el regle i tu has d’agafar el regle. Resultat:

1 2 3 4 5 Mitjana Temps reacció

Mà esquerra Espai (cm) 20 26 12 15 15 17,6 188,78ms

Mà dreta Espai (cm) 13 17 17 17 16 16 180ms

TOTAL 16,8 184,39

52


ELS SENTITS 1: TACTE

OLFACTE Experimentem amb els sentits.

GUST

Dos retoladors. Una persona li fan un punt amb un retolador a l’altre persona i l’altre persona amb l’altre retolador i sense mirar, intenta, amb l’altre retolador, intentes fer un altre punt sobre el punt que t’han fet. Això es fa a l’avantbraç i a la punta del dit índex. A la punta del dit fas el segon punt a sobre del primer, i al avantbraç u fas a uns centímetres del primer punt. Al dit tenim més sensors que al avantbraç.

Llapis i maquineta. Olores el llapis, li fas punta i el tornes a olorar.

Cafè, sucre, sal, aigua, suc de llimona, gots, vinagre, bastonets d’orelles. Busques una parella, la teva parella tanca els ulls, i tu suques el bastonet en els gots amb els líquids, li passes per la llengua i ha de dir on nota més cada gust i què és.

Quan li fas punta al llapis, el llapis olora més.

El cafè u notem al fons de la boca, el vinagre i la llimona als laterals i el sucre a la punta de la llengua

INTRODUCCIÓ MATERIAL I MÈTODE

RESULTAT

CONCLUSIÓ

Al fer la punta, el que olorem, són les partícules que desprèn el llapis al fer punta.

53


ELS SENTITS 2: VISTA

OÏDA

INTRODUCCIÓ

Experimentem amb els sentits.

MATERIAL I MÈTODE

Dos retoladors. Intentes unir amb la punta els dos retoladors amb els dos ulls oberts i un tancat.

Cap. Tanques el dit índex amb el pulgar i deixes un forat en mig. El fiques sobre un punt qualsevol. Tanques un ull. Has de saber si el punt el veus quan tanques l’ull dret o l’esquerra.

Full i bolígraf. En un full dibuixem amb el bolígraf una creu i un punt. Subjectes el full amb la mà esquerra i tanques l’ull dret. Et vas apropant

Cap. Et poses en mig de la classe amb una altra persona i més persones es posen a la dreta i a l’esquerra. Tu estàs d’esquena i les persones de la dreta i de l’esquerra fan una palmada i tu des de davant has de saber si ve des de la dreta o de l’esquerra.

RESULTAT

Amb els dos ulls u aconsegueixes i amb un tancat no.

Cadascú el veu amb un ull diferent.

Cadascú u veu diferent

Com a mínim t’equivoques una vegada.

CONCLUSIÓ

Amb els dos ulls u aconsegueixes i amb un tancat no.

Amb els dos ulls u aconsegueixes i amb un tancat no.

Amb els dos ulls u aconsegueixes i amb un tancat no.

L’orella fa com antena, capta els sorolls.

54


CULTIU DELS MICROORGANISMES DEL TECLAT DE L’ORDINADOR I MÒBIL: Introducció: volem veure si en el teclat de l’ordinador i en la pantalla del mòbil hi ha molts o pocs microorganismes. Material i mètode: placa de petri amb medi de cultiu, bastonets d’orelles, mòbil i ordinador. Agafem el bastonet i el passem pel teclat de l’ordinador i per la pantalla del mòbil. Després passem el bastonet pel medi de cultiu i tanquem la placa amb la tapa. Resultat: L’ordinador està més brut que el mòbil. Han sortir bacteris i fongs en tots dos però més a l’ordinador.

Conclusió: Han sortit més al teclat de l’ordinador perquè la brutícia es queda entre tecla i tecla.

55


METAMORFOSIS La metamorfosi és un procés pel qual un amfibi o un insecte passa per diferents estadis de la seva vida.

La larva que te forma de cuc, però no és un cuc, surt d’un ou que ha posat l’escarabat. La larva es transforma en la pupa i, de la pupa en surt l’adult, l’escarabat. Capgròs. El capgròs surt d’un ou que ha posat una granota. Van evolucionant fins fer-se granota.

56


REACCIÓ QUÍMICA Hem fet una reacció química barrejant nitrat de plom més iodur de potassi i hem aconseguit la barreja Iodur de plom més nitrat de potassi.

57


DISSECCIÓ D’UN MUSCLO Hem observat els gàmetes femenins i masculins de varius musclos.

58


59


60


61


62


63


64


65


66


67


68


69


VALORACIÓ PERSONAL - El tema que més m’ha agradat ha sigut el d’energia i treball perquè la teoria era fàcil d’aprendre i els problemes, com que ja teníem pràctica d’altres problemes, em va ser fàcil d’aprendre. El que menys m’ha agradat ha sigut el de la geomorfologia perquè hi havia molts conceptes que aprendre i et liava. - Les practiques de laboratori no m’han desagradat del tot. La que més m’ha agradat ha sigut la de “Qui reacciona més ràpid” perquè és la que més divertida em va semblar. I la que menys m’ha agradat ha sigut la de “Dissecció de musclo” perquè no m’ha agradat obrir un musclo VIU, i menys punxar-lo. - Hem après moltes coses tan de la Terra com de la física. - Els exàmens en general m’han agradat, eres fàcils i pràctics. El que no em va agradar va ser el dels gràfics perquè a la mínima que fallaves ja et restava un punt. No és just. Prefereixo fer molts exàmens pràctics i fàcils que no un de tot el tema - A mi m’agrada bastant com expliques. Primer llegim, després ho escrivim als apunts i ens deixes temps per buscar imatges relacionades amb el que fem. M’agrada més com expliques tu, que com ens explicava la Ariadna. Ella ens passava un Power Point i nosaltres preníem apunts. Si comparem els seus apunts amb els teus, els teus són molt més dinàmics que els seus. - Sincerament, no m’agrada fer el dossier de curs. És molta feina i molt llarg de fer. - Jo crec que m’he esforçat bastant en aquesta matèria. L’únic examen que he suspès ha sigut el dels gràfics. - No m’agrada gens treballar amb l’ordinador. Per a mi no és pràctic treballar amb ordinador. Les esquemes no las pots fer igual que si les fas a mà, o igual de ràpid. L’ordinador ens fa perdre molt de temps a la classe. Moltes vegades els ordinadors se’ns espatllen i molta gent no pot treballar amb ells, primer ho ha de fer per escrit i després passar-ho a ordinador. O bé la plataforma eleven no funciona i ens hem d’esperar una bona estona, o bé no obrir-ho. Aniríem més avançats de tema i no tindríem tants problemes, per no dir que no tindríem, sense ordinadors. - Segueixo dient que les coses en paper són molt més pràctiques. Primer no ho tindríem que fer en format digital i després que tothom t’ho entregaria si ho tinguéssim en paper (si són ordenats, clar). D’aquesta manera molta gent t’ho hagués entregat, potser el format digital no t’ho entrega tothom perquè suposa bastant feina.

70

Dossier Naturals 2n ESO  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you