Page 1

Manifest Manifesto Artistes per la Artists for the República de Republic of Catalunya Catalonia Llibertat Democràcia Drets Humans Creativitat Autonomia Independència Pau

Liberty Democracy Human Rights Creativity Autonomy Independence Peace

Sense Violència Without Violence

Desembre/December 2017

1


Artistes x La República Versió en Català Un Manifest Una història de terror i trauma Catalunya va sofrir durant el temps de Franco. El poble català, la cultura, la llengua i les tradicions van ser atacades sistemàticament. Molts grups minoritaris de tota Espanya van sofrir en virtut del franquisme, no només els catalans, perquè no s'adaptaven a l’idea d’hegemonia de Franco, d'una Espanya unida. El general de Franco, Emilio Mola, és famós per haver dit: "Cal difondre el terror, eliminant sense escrúpols o dubtes a tots aquells que no pensen com nosaltres. Tots els que s'oposen a la victòria del moviment per salvar a Espanya seran disparats." El terrorisme estatal, com a mitjà de controlar els diversos grups de persones d'Espanya, d'establir una cultura dominant i hegemònica, i promoure una identitat espanyola "unificada", va ser evident, sense vergonya, fins a la mort de Franco, en 1975.

Esperança per a una nació democràtica / Falta fer front al passat Amb la mort de Franco, l'esperança d'una Espanya millor, més segura i diversa va nèixer. La Constitució espanyola, que va consagrar la democràcia i els drets humans per a "tots els pobles d'Espanya", va ser ratificada; salvaguardaria als grups minoritaris de la persecució i el terrorisme. Tanmateix, la Llei d'Amnistia de 1977 va significar que ningú implicat en l'era franquista, de la guerra civil, ni del règim de la dictadura, fos investigat ni jutjat - no hi va haver cap examen del passat, ni cap oportunitat per a la justícia pública i oficial . La Llei d'Amnistia va permetre a Espanya d’avançar sense llargues batalles legals i criminals, però va servir per frenar la curació dels agreujats. Aquells grups minoritaris, com els catalans, havien de reconstruir i restablir sistemàticament les seves cultures i tradicions perseguides. Les ferides culturals infligides pel franquisme es van deixar podrir. A més, la Llei d'Amnistia va privar els qui van perseguir altres en el nom de Franco i els que van seguir la seva ideologia, d'una oportunitat d'autoreflexió sobre les seves opinions i accions. Per tant, el racisme i el feixisme franquista han continuat bullint sota la superfície, sense ser examinat ni criticat. És il·legal recolzar el nazisme, però no és il·legal recolzar el franquisme - per què? Les seves etiquetes són diferents, però el verí és el mateix. L'únic intent de trobar veritat i reconciliació a Espanya va sorgir des de la Llei de la Memòria, aprovada el 2007, amb certa dificultat. Destinada a contrarestar les conseqüències negatives de la Llei d'Amnistia de 1977, i permetre un examen de les accions realitzades en l'esperit del franquisme, aquesta llei no ha estat provada ni posada n pràctica per abordar prou els delictes de Franco; per tant, el trauma ocultat ha quedat enterrat, però just per sota de la superfície. Les comissions formals de veritat i reconciliació, com les que es va establir a Sud-àfrica després de l’apartheid, van tenir un gran èxit per reduir els buits entre poblacions ofeses, fer front a les ferides comunitàries, crear diàleg i forjar avenços junts. La història està condemnada a repetir-se quan no s'examina el passat i les ferides no es sanen.

Desembre/December 2017

2


Artistes x La República Versió en Català

La història es repeteix: re-traumatització Ara, el 2017, els Catalans s'enfronten a una re-traumatització desencadenada pels esdeveniments que es donen ara i que es fan eco dels temps franquistes. Brutalitat policial; innombrables rebutjos del govern espanyol a entrar en diàleg; intervencions de política en l'educació i la llengua; imatges de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional que van d’Espanya a per Catalunya, aplaudides per multituds espanyoles; marxes de pro-unitat acompanyades d'actes de violència contra catalans per ultres de l’extrema dreta; i l'empresonament de polítics i liders de grups de la sociedad civil, porten aquests traumes sense resolució a la superfície, crues i sense processar. El silenci d'Europa, sigui quina sigui la raó actual, fa ressò del silenci del passat. La comunitat internacional va ignorar el terrorisme d’en Franco i es va precipitar per ajudar al govern post-franquista a establir la constitució democràtica d'Espanya, de bona fe, però no va ajudar a que Espanya i la seva diversa població que sanessin.

Temps de canvi El 2017, Europa ens ignora de nou, mentre que els nostres drets humans estan en joc ... una altra vegada. Com a regió dins l’Espanya d’avui no teníem les condicions necessàries per existir veritablement de forma autònoma i democràtica. Vam veure com la força política espanyola i el poder judicial parcial van utilitzar la llei per reduir els nostres drets al govern autònom. El govern espanyol ens va tractar amb menyspreu, negant-nos un referèndum, no menys un debat parlamentari sobre el nostre dret a l'autodeterminació. L'essència de la relació entre el govern espanyol i les seves regions és antidemocràtica: arrelada en creences, i valors esbiaixats al centre, amb severs indicis a la corrupció i enriquiment d’uns pocs que estan al poder. La pressa per celebrar un referèndum i declarar la independència, de fet, no va esser una pressa. És el resultat inevitable de la llarga història d'Espanya i la seva determinació incansable de controlar i conquerir Catalunya, el País Basc i altres comunitats aparentment autònomes. La nostra declaració d'independència és el nostre salt cap a la llibertat. Ja no veiem l'esperança de reconciliació amb Espanya, ja que el seu govern i el seu poder judicial no ens respecten i no ens tracten amb la dignitat que mereixem. Europa i la comunitat internacional, com a testimonis de l’història que es repeteix, ajudeu-nos a determinar el nostre futur per a nosaltres mateixos - pacíficament i democràticament. En un món globalitzat, tenim un responsabilitat social global.

Desembre/December 2017

3


Artistes x La República Versió en Català

Artistes per a la República de Catalunya Som un grup d'artistes interessats en demanar un canvi significatiu a Catalunya. La guerra civil i el feixisme franquista van provocar que apareguessin artistes del moviment Dadaista i Surrealista per expressar la seva indignació, dolor i oposició a l'opressió de forma creativa, sovint subversiva. Nosaltres, "Artistes x La República", ens sentim igualment impulsats a fer alguna cosa i ens neguem a acceptar una situació d’injustícia en el marc polític que afecta el bon funcionament de la nostra societat i les seves llibertats. Lluitem, utilitzant les xarxes socials, la cultura popular, el sentit de l'humor, l'art de la performance i els materials escultòrics, entre altres.

Volem: -

Independència d'una relació trencada i abusiva amb Espanya: la fi del cicle de la violència i la trauma sofert a la cultura de les persones que viuen a Catalunya.

-

Expressar la veritat, tal com la veiem, i encoratjar a tothom que ha sigut tocat pel passat violent d'Espanya a expressar la seva pròpia veritat de manera creativa i pacífica.

-

Respecte dels nostres drets humans: el dret a l'autodeterminació, el dret a la llibertat de l'opressió política i la supressió de la llibertat d'expressió.

-

Llibertat per als polítics catalans i líders de la societat civil empresonats a Espanya.

-

La documentació i la conservació d’un registre històric en forma de museu independent, de manera que ens podem salvaguardar contra el feixisme i el revisionisme històric.

Desembre/December 2017

4


Artistes x La República English Version A Manifesto A history of terror and trauma Catalonia suffered under the rule of Franco. Catalan people, culture, language and traditions were systematically attacked. Many minority groups across Spain suffered under Franco, not only the Catalans, because they did not fit Franco’s hegemonic model of a united Spain. As Franco’s General Emilio Mola is famously known for saying: "It is necessary to spread terror, eliminating without scruples or hesitation all those who do not think as we do. All those who oppose the victory of the movement to save Spain will be shot." State terrorism, as a means to control diverse groups of people across Spain, to institute a dominant, hegemonious culture and promote a “unified” Spanish identity was openly and unashamedly evident until Franco’s death in 1975.

Hope for a democratic nation and failure to address the past With Franco’s death, hope for a better, safer, and diverse Spain followed. The Spanish Constitution, which enshrined democracy and human rights for “all peoples of Spain”, was ratified; it would safeguard minority groups from persecution and terrorism. Yet the Amnesty Law of 1977 meant no one implicated in the Francoist era of war and dictatorship rule, on all sides of the conflict, was investigated nor brought to trial – so there was no examination of the past, no opportunity for public and official justice. The Amnesty Law enabled Spain to move forward without lengthy legal and criminal battles but it served to stunt the healing of the aggrieved – those minority groups, like the Catalans – who had to systematically reconstruct and re-establish their persecuted cultures and traditions. The cultural wounds inflicted by Francoism were left to fester. Further, the Amnesty Law deprived those who persecuted on behalf of Franco, and those who followed his ideology, of an opportunity to self-reflect and reconcile their views and actions. So Francoist racism and fascism have bubbled on under the surface, unexamined and unchallenged. It is illegal to support Nazism but it is not illegal to support Francoism - why? Their labels are different but the poison is the same. Spain’s only attempt at truth and reconciliation has come in the form of The Memory Law, passed in 2007 with some difficulty. Intended to counteract the negative consequences of the Amnesty Law from 1977 and allow for some examination of actions undertaken in the spirit of Francoism, this law has not been tested or put into practice to sufficiently address the crimes of Franco; therefore the buried trauma has remained buried, just below the surface. Formal truth and reconciliation commissions, like the one set up in South Africa post-apartheid, were hugely successful in bridging gaps between aggrieved populations, addressing communal wounds, creating dialogue, and forging paths forward. History is doomed to repeat itself when the past is not examined and wounds are not healed.

Desembre/December 2017

5


Artistes x La República English Version

History repeats itself and cultural trauma surfaces Now, in 2017, Catalans face a re-traumatisation triggered by events occurring now which echo Francoist times. Police brutality; innumerable Spanish government refusals to enter into dialogue; policy interventions into education and language; imagery of Civil Guard and National Police leaving Spain for Catalonia, cheered on by Spanish crowds; pro-unity marches accompanied by acts of violence against Catalans by far right agents; and the imprisonment of civil society leaders and politicians, bring these still-unresolved traumas rushing back to the surface, raw and unprocessed. The silence from Europe, whatever the current reasons, echoes the silence of the past. The international community ignored Franco’s terrorism and rushed to help the post-Franco government establish Spain’s democratic constitution, in good faith, yet it did not help Spain and its diverse population heal.

Time for change In 2017, Europe is ignoring us again, while our human rights are at stake… again. As a region within Spain as it stands, we did not have the necessary conditions to exist truly autonomously and democratically. We watched how the Spanish political force and biased judiciary used the law to reduce our rights to autonomous rule. The Spanish government treated us with disdain and contempt by refusing us a referendum no less a parliamentary debate about our right to selfdetermination. The essence of the relationship between the Spanish government and its regions is undemocratic: rooted in self-righteous beliefs and values; and deep corruption in which a small number of powerful people benefit. The rush to holding a referendum and declaring independence is anything but a rush. It is the inevitable outcome of Spain’s long history and unwavering determination to control and conquer Catalonia, the Basque Country and other ostensibly autonomous regions. Our declaration of independence is our leap to freedom. We no longer see hope for reconciliation with Spain as its government and judiciary refuse to respect us and treat us with the dignity we deserve. Europe, and the International Community, as you bear witness to history repeating itself, please help us determine our future for ourselves – peacefully and democratically. In a globalised world we have global social responsibility!

Desembre/December 2017

6


Artistes x La República English Version

Artists for the Republic of Catalonia We are a group of concerned artists calling for meaningful change in Catalonia. Civil war and Francoist fascism caused artists of the Dadaist and Surrealist movements to express their outrage, pain and opposition to oppression in a creative, often subversive, way. We, “Artistes x La República”, feel similarly driven to oppose an unjust political situation that affects the functioning of our society and its freedoms. We fight using social media, popular culture, a sense of humour, performance art, and sculptural materials, etc.

We want: -

Independence from a broken and abusive relationship with Spain: an end to the cycle of violence and trauma as a culture and people living in Catalonia.

-

To express the truth, as we see it, and to encourage everyone touched by Spain’s violent past to express his / her own truth creatively and peacefully.

-

Respect for our human rights – the right to self-determination, the right to freedom from political oppression and suppression of free speech.

-

Liberty for the Catalan politicians and civil society leaders held in Spain.

-

The documentation and preservation of historical records in the form of an independent museum, so that we can safeguard against fascism and historical revisionism.

Desembre/December 2017

7

MANIFEST: Artistes per la República de Catalunya / MANIFESTO: Artists for the Republic of Catalonia  

Manifest dels Artistes per la República de Catalunya, en Català i Anglés. Manifesto of the Artists for the Republic of Catalonia, in Cata...

MANIFEST: Artistes per la República de Catalunya / MANIFESTO: Artists for the Republic of Catalonia  

Manifest dels Artistes per la República de Catalunya, en Català i Anglés. Manifesto of the Artists for the Republic of Catalonia, in Cata...

Advertisement