Issuu on Google+

UNITAT

7

Espanya: medi ambient, paisatge i recursos naturals

1. Els grans conjunts naturals dins els àmbits mediterranis i atlàntic. Els grans paisatges peninsulars 2. Els recursos naturals del subsòl 3. Impactes i riscos ambientals 4. La gestió del medi ambient i la prevenció de riscos

La bona gestió dels recursos naturals, davant de la seva escassetat, esdevé en una qüestió essencial en la contemporaneïtat


1. ELS GRANS CONJUNTS NATURALS DINS ELS ÀMBITS MEDITERRANIS I ATLÀNTIC. ELS GRANS PAISATGES PENINSULARS.


1. ELS GRANS CONJUNTS NATURALS DINS ELS ÀMBITS MEDITERRANIS I ATLÀNTIC. ELS GRANS PAISATGES PENINSULARS.


1. ELS GRANS CONJUNTS NATURALS DINS ELS ÀMBITS MEDITERRANIS I ATLÀNTIC. ELS GRANS PAISATGES PENINSULARS. 1.1 SITUACIÓ GEOGRÀFICA ENTRE DUES MASSES DAIGUA I DOS CONTINENTS L'Estat espanyol ocupa quatre cinquenes parts de la Península Ibèrica. La situació geogràfica d’aquesta proprociona una sèries de particularitats climàtoques i medioambientals que cal destacar: Situació en zona temperada, entre 36 º N i 45,47º N, zona on es troben masses d’aire tropical i d’aire polar. Posició entre dues masses d’aigua: l’Oceà Atlàntic i el mar Mediterrani. Precipitacions importants a les regions del nord-oest peninsular, Contrast tèrmic acusat entre l’Oceà temperat i un mar càlid Divisió, per tot plegat, en dos grans dominis climàtics: Atlàntic i Mediterrani. La disposició del relleu: format bàsicament per un gran altiplà central envoltat per serralades i dues grans depressions, territori on hi predominen les terres altes, que fa de l’interior peninsular un conjunt de terres amb freds hivernals, glaçades i nevades. Alhora, la disposició de les serralades i la seva altitud dificulta les comunicacions. Cal afegir que tot el conjunt peninsular queda inclinat cap a l’oceà Atlàntic.


1. ELS GRANS CONJUNTS NATURALS DINS ELS ÀMBITS MEDITERRANIS I ATLÀNTIC. ELS GRANS PAISATGES PENINSULARS.


1. ELS GRANS CONJUNTS NATURALS DINS ELS ÀMBITS MEDITERRANIS I ATLÀNTIC. ELS GRANS PAISATGES PENINSULARS.


1. ELS GRANS CONJUNTS NATURALS DINS ELS ÀMBITS MEDITERRANIS I ATLÀNTIC. ELS GRANS PAISATGES PENINSULARS.


1. ELS GRANS CONJUNTS NATURALS DINS ELS ÀMBITS MEDITERRANIS I ATLÀNTIC. ELS GRANS PAISATGES PENINSULARS.


1. ELS GRANS CONJUNTS NATURALS DINS ELS ÀMBITS MEDITERRANIS I ATLÀNTIC. ELS GRANS PAISATGES PENINSULARS.


1. ELS GRANS CONJUNTS NATURALS DINS ELS ÀMBITS MEDITERRANIS I ATLÀNTIC. ELS GRANS PAISATGES PENINSULARS. 1.2 LES REGIONS BIOGRÀFIQUES La situació de la Península entre l'Atlàntic i la Mediterrània configura dues regions biogeogràfiques amb formacions vegetals característiques. Les illes Canàries formen part duna tercera regió biogeogràfica, la macaronèsica La regió biogeogràfica eurosiberiana, que té com a formacions vegetals típiques el bosc caducifoli, la landa i el prat. El bosc caducifoli és constituït per arbres alts, amb tronc recte i llis i fulles grosses, que cauen a la tardor. Els arbres més característics són el faig i el roure. Al sotabosc creixen falgueres i molses. La landa és una vegetació de matoll densa. Les espècies més abundants són el bruc i la ginesta, i sol aparèixer com a degradació del bosc caducifoli. Els prats ocupen gran extensions de terreny en els paisatges oceànics. Hi abunden la vegetació herbàcia i les pastures.


1. ELS GRANS CONJUNTS NATURALS DINS ELS ÀMBITS MEDITERRANIS I ATLÀNTIC. ELS GRANS PAISATGES PENINSULARS.


1. ELS GRANS CONJUNTS NATURALS DINS ELS ÀMBITS MEDITERRANIS I ATLÀNTIC. ELS GRANS PAISATGES PENINSULARS.


1. ELS GRANS CONJUNTS NATURALS DINS ELS ÀMBITS MEDITERRANIS I ATLÀNTIC. ELS GRANS PAISATGES PENINSULARS.


1. ELS GRANS CONJUNTS NATURALS DINS ELS ÀMBITS MEDITERRANIS I ATLÀNTIC. ELS GRANS PAISATGES PENINSULARS.


1. ELS GRANS CONJUNTS NATURALS DINS ELS ÀMBITS MEDITERRANIS I ATLÀNTIC. ELS GRANS PAISATGES PENINSULARS. 1.2 LES REGIONS BIOGRÀFIQUES La regió biogeogràfica mediterrània, les formacions vegetals de la qual són el bosc perennifoli i el matollar. El bosc perennifoli, format per arbres alts (10-12 metres), d’escorça grossa i rugosa, les branques dels quals creen capçades globulars i àmplies, que fan ombra per disminuir la insolació i l’evaporació. Les espècies més habituals són l’alzina, el pi i la surera. El matollar mediterrani és el resultat de la degradació del. N’hi ha tres tipus característics, la màquia, formada per una vegetació arbustiva espessa d’uns dos metres d’altura; la garriga, amb arbustos i matolls de poca altura i més esclarissada, i l’estepa situada a les zones semi àrides del sud-est peninsular i formada per arbustos espinosos o d’herba. La regió biogeogràfica macaronèsica, les formacions vegetals principals d’aquesta regió són la tabaibal-cardonal, laurisilva, i el bosc de coníferes. Les espècies característiques són el cardón o tabaiba salvatge, el llorer, til·ler i el pi canari.


1. ELS GRANS CONJUNTS NATURALS DINS ELS ÀMBITS MEDITERRANIS I ATLÀNTIC. ELS GRANS PAISATGES PENINSULARS.


1. ELS GRANS CONJUNTS NATURALS DINS ELS ÀMBITS MEDITERRANIS I ATLÀNTIC. ELS GRANS PAISATGES PENINSULARS.


1. ELS GRANS CONJUNTS NATURALS DINS ELS ÀMBITS MEDITERRANIS I ATLÀNTIC. ELS GRANS PAISATGES PENINSULARS.


1. ELS GRANS CONJUNTS NATURALS DINS ELS ÀMBITS MEDITERRANIS I ATLÀNTIC. ELS GRANS PAISATGES PENINSULARS.


1. ELS GRANS CONJUNTS NATURALS DINS ELS ÀMBITS MEDITERRANIS I ATLÀNTIC. ELS GRANS PAISATGES PENINSULARS.


1. ELS GRANS CONJUNTS NATURALS DINS ELS ÀMBITS MEDITERRANIS I ATLÀNTIC. ELS GRANS PAISATGES PENINSULARS.


1. ELS GRANS CONJUNTS NATURALS DINS ELS ÀMBITS MEDITERRANIS I ATLÀNTIC. ELS GRANS PAISATGES PENINSULARS.


1. ELS GRANS CONJUNTS NATURALS DINS ELS ÀMBITS MEDITERRANIS I ATLÀNTIC. ELS GRANS PAISATGES PENINSULARS.


1. ELS GRANS CONJUNTS NATURALS DINS ELS ÀMBITS MEDITERRANIS I ATLÀNTIC. ELS GRANS PAISATGES PENINSULARS. 1.3 LA DIVERSITAT DELS PAISATGES PENINSULARS La diversitat dels paisatges peninsulars es deguda a diversos factors: El factor ecoclimàtic: basat en els règims d’humitat i temperatura i el volum de calor acumulada. Permet fer la distinció entre les dues regions biogeogràfiques peninsulars, l’eurosiberiana i la mediterrània El relleu i el tipus de sòl: pendent, altitud i de la seva composició. Tipus de propietat: minifundi i el latifundi La cobertura vegetal: praderes, matollars, boscos, terrenys erms… Tipus d’activitats agrícoles: els quals modifiques el paisatge. La urbanització i la construcció d’infraestructures: que creen diferents tipus de paisatges urbans, suburbans o periurbans.


1. ELS GRANS CONJUNTS NATURALS DINS ELS ÀMBITS MEDITERRANIS I ATLÀNTIC. ELS GRANS PAISATGES PENINSULARS.


1. ELS GRANS CONJUNTS NATURALS DINS ELS ÀMBITS MEDITERRANIS I ATLÀNTIC. ELS GRANS PAISATGES PENINSULARS.


1. ELS GRANS CONJUNTS NATURALS DINS ELS ÀMBITS MEDITERRANIS I ATLÀNTIC. ELS GRANS PAISATGES PENINSULARS.


1. ELS GRANS CONJUNTS NATURALS DINS ELS ÀMBITS MEDITERRANIS I ATLÀNTIC. ELS GRANS PAISATGES PENINSULARS.

Act. 7.1- 7.5, pàg. 226


2. ELS RECURSOS NATURALS DEL SUBSÒL 2.1 ELS RECURSOS MINERALS

La complexitat geològica de la Península Ibèrica determina la varietat dels recursos minerals. Cal destacar la presència de roques i minerals industrials mentre que els minerals metàl·lics i energètics és escassa. Minerals metàl·lics

Malgrat que al subsòl hi ha gairebé tota mena de minerals metàl·lics no són comercialment rendibles. Només s’extreuen ferro, plom, cassiterita, d’algunes (poques) mines en explotació. Minerals energètics Destaca el carbó, que s’explota a les conques carbòniques de la serralada Cantàbrica, a Astúries , Lleó i Terol. També cal parlar dels jaciments de petroli (al subsòl marí) davant la costa de Tarragona i de gas natural, també jaciment marí, a la costa de Huelva. Encara que hi ha urani, avui no s’explota Roques i minerals industrials Espanya té importants recursos explotables. És el primer productor de la UE, i alhora és l’ únic sector que presenta un creixement continuat: pissarra, marbre i granit.


2. ELS RECURSOS NATURALS DEL SUBSÒL


1. ELS GRANS CONJUNTS NATURALS DINS ELS ÀMBITS MEDITERRANIS I ATLÀNTIC. ELS GRANS PAISATGES PENINSULARS.


2. ELS RECURSOS NATURALS DEL SUBSÒL 2.2 ELS RECURSOS HÍDRICS

Acceptem la divisió entre l’Espanya seca i Espanya humida, que corresponen a la diferenciació entre els climes atlàntics i els mediterranis. Les precipitacions d’Espanya humida són més regulars. També cal afegir la diferent quantitat d’hores d’insolació entre el nord i el sud peninsular i la diferent evapotranspiració.

La irregularitat de molts recursos d’aigua fa que, de vegades, l’aprofitament dels recursos hídrics sigui dificultosa. L’única manera d’aprofitar-lo es construint embassament i amb l’explotació de les aigües subterrànies que suposa el 40% del consum total d’aigua Les precipitacions i les evapotranspiracions ens indiquen on hi ha excedents d'aigua i on hi ha dèficits Altres factors que expliquen la gestió dels recursos hídrics són: la distribució de la població, la necessitat d’aigua per a usos industrials i la demanda d’aigua per a ús agrícola. També hem de comptar amb els aqüífers, on es poden formar corrents subterrànies. Amb aquests s’arriba a atendre un 30% dels abastiments urbans i una quarta part de les necessitats de regadiu. Per gestionar els recursos hídrics es van crear 14 demarcacions hidrogràfiques: 9 son al vessant atlàntic i 5 al vessant mediterrani.


2. ELS RECURSOS NATURALS DEL SUBSÒL


2. ELS RECURSOS NATURALS DEL SUBSÒL


2. ELS RECURSOS NATURALS DEL SUBSÒL


2. ELS RECURSOS NATURALS DEL SUBSÒL


2. ELS RECURSOS NATURALS DEL SUBSÒL


2. ELS RECURSOS NATURALS DEL SUBSÒL


2. ELS RECURSOS NATURALS DEL SUBSÒL


2. ELS RECURSOS NATURALS DEL SUBSÒL


2. ELS RECURSOS NATURALS DEL SUBSÒL


2. ELS RECURSOS NATURALS DEL SUBSÒL


2. ELS RECURSOS NATURALS DEL SUBSÒL

Estació de Nestares (Cantabria) a l’ Ebre


2. ELS RECURSOS NATURALS DEL SUBSÒL 2.3 ALTRES RECURSOS

Altres recursos naturals són: els sòls, la radiació solar, els recursos forestals i el vent. Els sòls Actua com a distribuïdor de les precipitacions (escorrentia i infiltració) i condiciona bona part de l’activitat agrícola. Podem distingir quatre tipus de sòl Els inceptisòls: ocupen més de la meitat del territori i són joves, adequats a la agricultura si tenen prou humitat. Situats en pendents i són erosionables Els entisòls: ocupen un 15% del territori i son sòls poc desenvolupats, amb força materials sense alterar. Es troben a cotes altes, a zones planes de la costa mediterrània, i a valls de riu. Els aridisòls: ocupen un 10 % de la superfície i són sòls eixuts amb abundància de sals. Els trobem en àrees on l’evapotranspiració supera la precipitació, cosa que limita la productivitat agrícola. Els alfisòls: ocupen un 5% del territori, són sòls productius de secà i es trobem en terrasses fluvials amb bon drenatge, són aptes per al regadiu.


2. ELS RECURSOS NATURALS DEL SUBSÒL


2. ELS RECURSOS NATURALS DEL SUBSÒL


2. ELS RECURSOS NATURALS DEL SUBSÒL 2.3 ALTRES RECURSOS

Altres recursos naturals són: els sòls, la radiació solar, els recursos forestals i el vent. La radiació solar És la quantitat d’energia mesurada en quilowatts/hora que rep un metre quadrat de superfície, és fonamental per al desenvolupament de les activitats agrícoles, per a la producció d’energia fotovoltaica i a l’activitat turística. Les zones forestals

Recurs important tant per a la conservació de la biodiversitat vegetal i animal, per a la fixació del CO2, per a l’aprofitament de la biomassa, com per la demanda social. Els recursos eòlics Abunden en llocs com l’Estret de Gibraltar, la vall de l’Ebre i les ries altres de Galícia. El seu aprofitament energètic pot arribar a constituir un estalvi important en l’ús d’altres fonts energètiques tradicionals.


2. ELS RECURSOS NATURALS DEL SUBSÒL


2. ELS RECURSOS NATURALS DEL SUBSÒL


2. ELS RECURSOS NATURALS DEL SUBSÒL


2. ELS RECURSOS NATURALS DEL SUBSÒL


2. ELS RECURSOS NATURALS DEL SUBSÒL

Act. 7.6- 7.10, pàg. 234


3. Els riscos ambientals i la seva prevenció 3.1. LES ACTIVITATS HUMANES I ELS RISCOS AMBIENTALS

Els riscos són perills incerts als quals pot estar exposada una o un conjunt de persones Els riscos ambientals són aquells que afecten el medi ambient i a la salut de les persones que l'habiten Es poden dividir en naturals (associats als fenòmens naturals) i antròpics, associats al fet que la humanitat és un agent que modifica intensament el medi natural, en especial per les seves activitats econòmiques A Espanya, les activitats humanes que més impacte ambiental han provocat són la siderúrgia, la minera, l’elèctrica, la petroquímica... En els darrers anys ha augmenta la vulnerabilitat davant de certs riscos naturals per la confluència de diversos factors: l'augment de la població i la seva concentració en certes àrees, la presència d'infraestructures en llocs amb existència de risc etc... També és cert que en els darrers anys la degradació que genera l’activitat humana sobre el medi ha disminuït en alguns aspectes (en part per més conscienciació), però en altres, com l’explotació del litoral, ha anat empitjorant. En aquest cas destaca l’emissió de gasos d’efecte hivernacle (GEH)


2. ELS RECURSOS NATURALS DEL SUBSÒL


3. Els riscos ambientals i la seva prevenció 3.2. ELS RISCOS NATURALS

Els riscos naturals, com ja hem avançat, estan associats als fenòmens naturals Alguns dels riscos naturals més freqüents a Catalunya són Riscos associats a les condicions meteorològiques i climàtiques Aiguats. Manifestació típica del clima mediterrani i consisteixen en pluges fortes que poden produir torrentades i inundacions. Comporten riscos per a la població. L'època més freqüent en què es produeixen aquests aiguats és des de finals d'estiu a finals de tardor. Els efectes que han agreujat els seus efectes són la urbanització mal planificada i la impermeabilització d'una superfície cada cop més gran de sòl, fet que provoca una menor retenció de l'aigua de pluja i una major escorrentia de les aigües pluvials

Riuades, sequera i incendi, relacionats amb plutja irregular i les altes temperatures, són riscos que combinats amb les accions humanes com la deforestació, construcció, indústria… comporten la desertització Nevades. Són precipitacions en forma de cristalls de gel que es produeixen quan la temperatura de l'aire és inferior o pròxima al punt de congelació. Uns riscos associats a la neu són el torb (tempesta de neu) i les allaus.


3. Els riscos ambientals i la seva prevenció 3.2. ELS RISCOS NATURALS Pedregades. Són precipitacions en forma de grans de gel de mida variable. Poden provocar grans danys i pèrdues en els conreus. Entre 2 i 5 mm s’anomena calamarsa. Temporals de vent: bufades intenses de vents...

Riscos naturals relacionats amb les condicions geològiques Esllavissaments: Desplaçaments de terrenys

Terratrèmols: Tremolors perceptibles en una zona més o menys extensa i de durada breu, causades per onades produïdes pel moviment de grans blocs d’escorça terrestre


3. Els riscos ambientals i la seva prevenció 3.3 RISCOS ANTRÒPICS Tenen el seu origen en les activitats econòmiques desenvolupades per les

societats Es poden dividir en 3 tipus D’origen tecnològic, relacionats amb accidents en les activitats productives (activitats industrials, contaminació de les aigües, producció d’energia nuclear...) Associats als fenòmens naturals, relacionats amb la presència de fenòmens naturals però el desencadenant és l’acció humana.(incendis naturals,inundacions provocades per una mala gestió d’aigües)

D’ origen divers: accidents, deficient conservació dels edificis...


Espanya medi ambient recursos naturals