Page 1

Pilar Garriga Salvant orangutans


Aquell dia tampoc no seria gaire tranquil, perquè un parell de daiaks van entrar a buscar la Rosa. Duien un nadó orangutan als braç os. Era una femella. Deien que l’havia portada la policia, requisada d’un poble dels voltants. Tenia aspecte de no haver menjat durant hores i no s’aguantava dreta. -Fa pena veure-la, amb aquesta cara tan trista, tieta. Què li ha passat? -Doncs segur que van matar la mare i a ella se la van emportar per vendre-la a la ciutat. Però, com que és tan petita, se’ls devia estar morint i han preferit donar-la a la policia. Mentre parlava, la tieta ja se l’emportava a la sala de quiròfan per fer-li una revisió general. Una de les ajudantes de la clínica preparà el sèrum per injectar-l’hi. -Està deshidratada i, si no li donem aliment, no aguantarà fins demà. -Vols que t’ajudi, tieta? La puc vigilar mentre dorm. És tan petita! Sense mare es pot morir, oi? -Segurament. Necessiten el referent de la mare per sobreviure, però no t’hi amoï nis, que tindrà la Yuma com a mare mentre ho necessiti. És una noia molt maca i jove que


la vigilarà fins que es posi bona. Dormirà amb ella dia i nit. Després de posar la cànula intravenosa a l’animaló, la Rosa s’emportà en Martí cap a la sala del costat. -Avui serà un dia molt atrafegat, Martí. Els daiaks que han vingut avui portaran un orangutan que han trobat ferit a la selva. Està molt greu i potser l’haurem d’operar. L’orangutan ferit va arribar a mitja tarda en una gàbia i feia pena de veure. Tenia les mans en carn viva. -Què li ha passat? -preguntà en Martí, en veure’l a la taula d’operacions un cop anestesiat. -Segurament ha caigut en una trampa dels furtius. Preparen uns artefactes on els orangutans posen les mans i s’hi queden enganxats. -Són unes trampes molt bèsties, tieta! La mà dreta no la té gaire bé, oi? La tieta no contestà i es limità a posar-se la careta i la bata i s’esterilitzà les mans. S’apropà tot seguit a la taula d’operacions on jeia l’orangutan, envoltat de quatre ajudants que també estaven preparats.


En Martí no ho va poder veure gaire bé, enmig de tants caps; però, pel tot dels comentaris que feien, l’operació no va anar bé. Feia massa dies que havia caigut a la trampa i se li havia gangrenat la mà. Tot d’una, tothom es mobilitzà. En Martí no gosà preguntar on el portaven, però s’enfilà al darrere de la camioneta, al costat dels daiaks i de la gàbia amb l’orangutan. Arribaren a l’ambulatori del poble, on el doctor, que normalment es desplaç ava a la clínica per fer la cirurgia, ja els esperava. Entre la Rosa i el metge serraren la mà del pobre animal i la tieta li cosí el braç com aquell qui cus un mitjó. -Li hem fet un monyó, però no hi ha gaire esperanç a. L’hem trobat massa tard i la infecció la deu tenir escampada per tot el cos. -Jo crec que se salvarà, tieta. Es veu molt gros i fort. I... ja podrà viure amb una sola mà? -Sí, encara que seria millor amb totes dues, s’ho pot fer molt bé amb una sola mà. És com les persones.


-I quina classe de persones són les que fan mal als orangutans? -Són els furtius. Es dediquen a caç ar orangutans per vendre’ls. -I per què no ho impedeixes, tieta? -Perquè és molt difícil, Martí, ja ho entendràs. Et portaré a la selva un dia d’aquests. -Si me’n trobo algun, tieta, li clavaré un bon cop de puny o, millor, li llanç aré un dard! Això mateix! -Bé, no en parlem més, de coses tristes. Vine, que anirem a veure com està la nostra petita convidada. A la tornada, van instal·lar l’orangutan en una gàbia de l’interior, a “cures intensives”, com en deia la tieta. I van anar a veure la Rachel -que així és com li havien posat-, que dormia plàcidament en una matalasset a terra, al costat de la mare adoptiva, la qual li anava vigilant el tub de sèrum que duia enganxat al braç . -Demà la tornarem a visitar i tu mateix li podràs fer moixaines. Els agrada molt que els parlis i els acaronis.


-Sí, és clar que ho faré! -Però... oi que tens gana, Martí? Doncs va, que avui menjaràs nasi goreng!


L'autora i la seva obra

Pilar Garriga va néixer a Barcelona, i és professora d'anglès a l'INS Joan d'Àustria d'aquesta ciutat. Després d'Un estiu a Borneo, ha publicat L'home del bosc. Aquests dos llibres estan basats en les experiències reals de la seva germana, que és veterinària i va viure cinc anys a la selva de Borneo salvant i cuidant orangutans. Pilar Garriga ha traduit més de dos-cents llibres infantils i juvenils i col·labora en el Seminari de Literatura Infantil i Juvenil de Rosa Sensat.


Comprensió 1) Qui creus que són, els daiaks? 2) Qui farà de mare de l'orangutaneta mentre estigui a la clínica de la selva? 3) En què consisteix, fer de mare adoptiva d'orangutans? 4) Hi ha un altre orangutan que han portat ferit, i que té la mà gangrenada per haverla tinguda enganxada molts dies en una trampa dels caç adors. Què ha de fer la Dra. Rosa per salvar-li la vida? 5) Espavila't i esbrina quin plat és el nasi goreng.    


Pilar Garriga. Un estiu a Borneo. Editorial Barcanova, SA. Col·lecció “Sopa de Llibres”, 82. Barcelona, 2003.  

Alfred Sala Carbonell. Cent cinquanta fragments de la literatura universal. Llicència d’estudis retribuïda. Departament d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2007.  


Salvant orangutans  

Microlectura 1r ESO

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you