Issuu on Google+

Oscar Wilde Unes idees sobre el concepte d'art


L’artista és el creador de coses belles. Revelar l’art i ocultar l’artista és la finalitat de l’art. El crític és el que pot traduir d’una manera diferent o amb un nou procediment la seva impressió davant les coses belles. La més elevada, així com la més baixa de les formes de crítica, són una manera d’autobiografia. Els que troben intencions lletges en coses belles estan corromputs sense ser encantadors. Això és un defecte. Els que troben belles intencions en coses belles són cultes. A aquests, els queda l’esperanç a. Hi ha els escollits per a qui les coses belles signifiquen únicament bellesa. Un llibre no és, de cap manera, moral o immoral. Els llibres estan ben o mal escrits. I prou. L’aversió del segle XIX pel Realisme és la ràbia de Caliban en veure la seva cara en un mirall. L’aversió del segle XIX pel Romanticisme és la ràbia de Caliban en no veure la seva pròpia cara en un mirall.


La vida moral de l’home forma part del tema per a l’artista [...]. Cap artista té simpaties ètiques. Una simpatia ètica en un artista constitueix un amanerament imperdonable d’estil. Cap artista és mai morbós. L’artista pot expressar-ho tot. Pensament i llenguatge són per a l’artista instruments d’un art. Vici i virtut són per a l’artista materials d’un art. Des del punt de vista de la forma, el model de totes les arts és el del músic. Des del punt de vista del sentiment, la professió d’actor. Tot art és a la vegada superfície i símbol. Els qui busquen sota la superfície, ho fan al seu propi risc. Els que intenten desxifrar el símbol, ho fan també al seu propi risc. És l’espectador, i no la vida, qui reflecteix realment l’art. La diversitat d’opinions sobre una obra d’art indica que l’obra és nova, complexa i vital. Quan els crítics difereixen, l’artista està d’acord amb ell mateix. Podem perdonar un home haver fet una cosa útil si no l’admira. L’única disculpa


d’haver fet una cosa inútil és admirar-la intensament. Tot art és completament inútil.


L'autor i la seva obra

Oscar Wilde va néixer a Dublín el 1854 i va morir a París el 1900. Va estudiar al Trinity College de Dublín, i més tard a Oxford, on va sobresortir en els estudis clàssics. Dotat d'un domini excepcional del llenguatge, el seu estil brillant, que es es va reflectir tant en l'obra literària com en assaigs i articles en la premsa, aviat li va reportar una gran popularitat. Va adoptar unes maneres afectades i frívoles que van escandalitzar la societat victoriana, la qual criticà amb ironia i mordacitat. Això i l'hedonisme -identificació del bé amb el plaer- amoralista que professava


obertament li van crear nombrosos enemics. Va ser un decidit partidari del corrent estètic de l'art per l'art del final del s. XIX, que va difondre en nombrosos escrits i conferències com les que va fer als EUA i al Canadà el 1882. El 1884 es casà amb Constance Lloyd, de la qual tingué dos fills. Especialment conegut com a dramaturg, en aquest gènere destaquen les obres El ventall de lady Windermere (1892), que el consagrà, Salomé (1892), escrita en francès i base de l'òpera de Richard Strauss, Una dona sense importància (1893), Un marit ideal (1895) i la seva obra mestra, La importància de ser franc (1895). Va escriure una única novel·la, El retrat de Dorian Gray (1891), titllada d'immoral. El 1895 va ser acusat d'homosexualitat pel pare del seu amant lord Alfred Douglas i, després de tres judicis, va ser condemnat a dos anys de treballs forç ats, que complí a la presó de Reading, on va escriure La balada de la presó de Reading (1898), que descrivia les condicions inhumanes del règim penitenciari, i l'Epistola: In carcere et vinculis, o De profundis, sèrie de retrets al


seu amant i, indirectament, a ell mateix per haver-se deixat portar fins al desastre. És també autor de diverses narracions i contes (El crim de lord Arthur Savile, 1891), i de narracions infantils, d'un cert to socialista, com El Príncep Feliç (1888). En sortir de la presó es va exiliar a Franç a i adoptà el nom de Sebastian Melmoth. Té pàgina web.


Vocabulari Caliban: anagrama de Caníbal, personatge deforme, únic habitant de l’illa que apareix a La Tempesta, de W. Shakespeare, i que va ser esclavitzat per Pròper. Caliban és símbol de la naturalesa salvatge de l’home. Comprensió 1) Què vol dir "Revelar l’art i ocultar l’artista és la finalitat de l’art"? 2) Qui són, els que estan corromputs? 3) Explica la frase segü ent: "Tot art és a la vegada superfície i símbol". 4) Explica ara aquesta altra: "Tot art és completament inútil". 5) Oscar Wilde va dir: "La millor forma d'evitar la temptació és caient-hi". Comenta aquesta frase.    


Oscar Wilde. El retrat de Dorian Gray. El fragment reproduï t és una traducció lliure del prefaci de la novel·la del mateix títol publicada per Editorial Ramón Sopena, S.A. Col·lecció “Biblioteca Sopena”. Barcelona, 1975.   Alfred Sala Carbonell. Cent cinquanta fragments de la literatura universal. Llicència d’estudis retribuïda. Departament d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2007.  


Unes notes sobre el concepte d'art