Page 3

editorial Ja portem temps treballant en aquest número i, de fet, el tema l’havíem triat alhora que el segon. Vull dir això perquè en l’àmbit cultural català es va generar una polèmica al voltant d’un esdeveniment que havia de tenir lloc al Centre d’Arts Santa Mònica molt posteriorment que triéssim el tema i pot relacionar-se. El tema en qüestió és la festa.

No l’hem triat amb segones intencions ni per posicionar-nos a favor d’uns o

d’altres, principalment perquè l’actualitat “no ens interessa” (entén-me). La festa pot entendre’s com una cosa ingènua i fins i tot frívola, que no pot anar més enllà del mer passatemps. Tot i així, a aquest concepte se li pot donar una altra dimensió molt més profunda, com Gadamer planteja a L’actualitat de la bellesa. L’art com a joc, símbol i festa. El fet, però, de pensar en aquesta dimensió no vol dir confondre això amb l’entreteniment ingenu que comentava en un primer lloc. Gadamer parla de la festa com una experiència que rebutja totalment l’aïllament dels uns cap als altres. Així doncs, la festa implica comunitat, implica compartir un temps i espai determinat amb altres. Un temps, els anys 20, un espai, la Residència d’Estudiants de Madrid on es van congregar Lorca, Dalí, Buñuel, Bello... Aquests personatges ens porten a entendre la festa d’una altra manera: això és com a mitjà d’expressió. El joc, el carnaval, allò irracional i l’absurd han servit a moviments artístics com el surrealisme i dadaisme per tal d’expressar-se. La festa és, en definitiva, una expressió de voluntat de viure (“cremant com a fabulosos coets grocs explotant igual que aranyes entre les estrelles” que deia en Kerouac) i fins i tot un ritual present a les religions (amb el vi que embriaga del Càntic dels càntics també com a símbol de l’amor i alegria). Benvinguts.

Sergi Álvarez Riosalido

Microcosmos #3 | FESTA  
Microcosmos #3 | FESTA  
Advertisement