Issuu on Google+


“sota la pluja desplego un abanic�


va néixer el 19 de gener de l’any 1919 al barri barceloní de Sant Gervasi, concretament al carrer de Wagner. La seva infància es desemvolupà al voltant d’aquest carrer que, per un caprici del destí, portava el nom de qui més tard es convertiria en un dels seus compositors preferits. Des de ben petit Brossa es sentí més identificat amb la familia del seu pare, que treballava de gravador, que no pas amb la de la seva mare, una antiga cantant de “zarzuela” que havia crescut en un ambient molt més conservador. El petit Joan, que va ser fill únic, anava sovint al teatre amb el seu pare i ja desde ben jovenet es va sentir atret per aquest gènere. Peró la mort del pare quan Brossa encara era un nen l’obligà a conviure més amb la familia de la mare. En referir-se a la seva etapa d’estudiant Joan Brossa sempre ho va fer amb poc entusiasme. En realitat considerava que l’escola 3


era una mena d’estafa on només ensenyaven “cultura d’opereta”. Així ho demostra una de les seves frases predilectes: “Les coses importants s’aprenen però no s’ensenyen”. La primera exposició antològica de la obra de Joan Brossa fou l’any 1986 a la Fundació Miró de Barcelona i duia per títol “Joan Brossa o les paraules són les coses”. L’èxit d’aquesta fa que proliferin noves exposicions i estimula la confecció de nous objectes, així com noves instal·lacions. En aquest sentit cal destacar també l’exposició “Joan Brossa 1941-1991” feta al Centro de Arte Reina Sofía de Madrid l’any 1991 i la que es va fer al Palu de la Virreina de Barcelona l’any 1994 sota el títol “Joan Brossa, entre les coses i la lectura”. A més, producte d’un treball constant al llarg dels anys, la seva poesia arriba al carrer amb diversos poemes visuals corporis en espais públics com el “Poema visual transitable” (1984) del Velòdrom de la Vall d’Hebrón de Barcelona, un altre poema transitable a l’entrada del teatre Poliorama de Barcelona consistent en un rellotge que apareix i desapareix segons la situació de l’espectador (1985), l’”Homenatge al llibre” (1994) a la cruïlla de la Gran Via i el Passeig de Gràcia de Barcelona o l’”Antifaç” de la Rambla de Barcelona. Tots ells són poemes que podríem qualificar d’urbans, que ja s’integren en la realitat quotidiana de la capital catalana. Un altre fita que els anys li han reconegut a Joan Brossa és l’esforç i la vinculació que va tenir sempre amb 4


el teatre. La seva obra en aquest àmbit és tan extensa com poc coneguda. El teatre de l’absurd, els diàlegs aparentment irrellevant, les situacions grotesques que sovint plantejen, encara no han arribat al gran públic però ja han trobat un cau on desenvolupar-se gràcies a l’Espai Brossa del Born barceloní. Podem dir que els anys 90 van ser els seus anys de collita, pel que fa a reconeixements públics. Seria massa farragós enumerar-los aquí però el cert és que els premis van començar a ploure sobre el seu cap sorprès. Ell mai va perseguir-los, només volia tranquilitat per desenvolupar la seva obra. “El paisatge ha canviat però jo segueixo sent el mateix”, afirmava davant l’allau de lloances que patia. I tenia raó. Joan Brossa va ser sempre exemple d’austeritat i enemic del materialisme. Militant actiu de l’anticapitalisme, anticlericalisme i l’antimilitarisme, Brossa va ser sobretot una persona coherent amb les seves idees. Idees que el 30 de setembre de 1998, sobtadament, van deixar de brollar. Joan Brossa va caure per l’escala de casa seva i trobà la mort a l’edat de 79 anys. Avui, amb la objectivitat que només dóna el temps, no és exagerat afirmar que Joan Brossa, dramaturg, melòman, cinèfil, mag, artista i poeta -que era com més li agradava definir-se-, va deixar una de les obres més colpidores del segle XX català. Sens dubte aquesta obra, si és adeqüadament difosa, esdevindrà el seu millor testimoni i la seva millor herència. 5


poema visual

concebut al 1970 i realitzat al 1978. El poema esdevĂŠ una arma tant o mĂŠs poderosa que qualsevol arma de foc.

6


"ROMANÇA" És un petit detall, però no anteposeu el senyor al meu cognom quan em dirigiu la paraula. Gràcies! "CAMÍ" Les petjades dels bous eren així: C   C   C   C   C   C   C   C A l'altra banda devia estar la quadra.

7


cap de bou

concebut al 1969 i editat al 1982. Brossa li dóna la volta a la “A” i descobreix un cap de bou, una figura omnipresent a la nostra cultura.

8


"HÀLIT" Trec el regle, la caixa de compassos, i començo a traçar i dibuixar. Passa un ocell i acaba el poema.

“SILENCI” Escolteu aquest silenci

“GAG” Harpo Keaton Buster Marx

9


poema visual

concebut al 1971 i realitzat al 1982. La clau tĂŠ aquĂ­ un alfabet enlloc de les serres, les lletres sĂłn ara la clau que ajuda a obrir noves portes.

10


"FINAL!" -Havies d'haver fet una altra fi; et mereixies, hipòcrita, un mur a un altre clos. La teva dictadura, la teva puta vida d'assassí, quin incendi de sang! Podrit botxí, prou t'havia d'haver estovat la dura fosca dels pobles, donat a tortura, penjat d'un arbre al fons d'algun camí. Rata de la més mala delinqüència, t'esqueia una altra mort amb violència, la fi de tants des d'aquell juliol. Però l'has feta de tirà espanyol, sol i hivernat, gargall de la ciència i amb tuf de sang i merda. Sa Excremència!Glòria del bunyol, ha mort el dictador més vell d'Europa. Una abraçada, amor, i alcem la copa! 20 de novembre de 1975 11


alpha

1986. Una lletra “A”, majúscula com sempre, duu un barret de burgès. El títol fa referència a la primera lletra de l’alfabet grec, del qual és deutor el nostre.

12


"PRELUDI" Aquests versos, com una partitura, no són més que un conjunt de signes per a desxifrar. El lector del poema és un executant. Però, avui, deixo estar el meu esperit en el seu estat natural. No vull que l'agitin pensaments ni idees. TANT SE M'EN DONA El que em molesta de les competicions és que sempre es tracta de guanyar o de perdre i no tant només de córrer amigablement una petita aventura.

13


poema visual

1989. De sobte una lletra “L” ens mira de reüll. Una lletra pren vida tot obrint-nos a una nova manera d’interpretar els signes i les lletres.

14


ACTITUD ¿Qui cal considerar culpable: els soldats que han passat a mata-degolla la població, els oficials que han donat les ordres o la guerra que els ha emmerdats tots? LA GENT NO S'ADONA DEL PODER QUE TE… La gent no s’adona del poder que té: amb una vaga general d’una setmana n’hi hauria prou per a ensorrar l’economia, paralitzar l’Estat i demostrar que les lleis que imposen no són necessàries PASSA UN OBRER Passa un obrer amb el paquet del dinar. Hi ha un pobre assegut a terra. Dos industrials prenen cafè i reflexionen sobre el comerç. L’Estat és una gran paraula 15


poema visual

1989. Cada persona té una única empremta, i Brossa l’enmarca aquí dins un joc que utilitza les paraules com és el dels mots encreuats.

16


EL JOC DE L'OCA Em surt un número que m’obliga A situar-me damunt una oca. Torno a tirar. Laberint. Pago cinc punts. 19. Posada. Pago tres punts i reposo dues jugades. És de tots conegut l’èxit aconseguit pel joc de l’oca. Arribo segon al número 63. FLOR Flor flor flor flor flor flor flor flor flor flor flor flor flor flor flor Vas de terrissa de forma cilíndrica i sense nanses.

17


el tren de les lletres

1989. La màquina d’aquest peculiar mitjà de transport és, com no, una lletra “A”.

18


SUBTERRANI Un tren posa en comunicació els barris extrems de la ciutat.

“MOTS”

Führer Duce Caudillo (Uns mots de pobres diables que es cagaven pels estables.)

19


poema visual

1982. La música era la font d’inspiració preferida pel poeta com ho demostra a en aquest poema: el piano està farcit de lletres

20


PUBILLA 92 La noia que es presenti a l’elecció ha de tenir de 16 a 22 anys i ha d’estar empadronada a la ciutat. Ha de presentar una fotocòpia del DNI i una fotografia actualitzada. I tot això distreu més que explicar les penes a una pedra.

Al principi la materia i l’energia de l’univers estaven concentrades en un punt

21


dos

1988. Lletres i nombres es poden complementar per descriure una mateixa realitat de figures i ombres.

22


“SONET MIG TAPAT”

BLANC blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc sota blanc blanc blanc blanc blanc blanc la bóta blanc blanc blanc blanc blanc el barranc blanc blanc blanc blanc blanc blanc un esvoranc blanc blanc blanc blanc blanc basqueja i s’enllota blanc blanc blanc blanc la fa negrosa tota blanc blanc blanc serres enllà sobre el fang blanc blanc el tasta turmentat i jura blanc o marca les gotes al desert, frontera resplendent on no s’atura la servitud, que és flor de lligadura en el combat de qui ha descobert que sotmetre’s als rocs és un encert.

23


hitchcock

1982. El cinema ĂŠs una altra de les grans passions de Joan Brossa. I Hitchcock un dels seus directors predilectes. Una vocal, la "O" pren aquĂ­ la seva forma

24


“LLUNA”

7 8 9 10 14 18 11 1 2 3 4 5 6 7 8 12 22 23 40 13 27 28 29 30 40 32 12 8 15 29 7 42 6 16 29 7 42 6 16 7 8 9 10 14 18 11 40 32 12 8 15 1 2 3 4 5 6 7 8 12 27 28 29 30 22 23 40 13 22 23 40 13 29 7 42 6 16 27 28 29 30 7 8 9 10 14 18 11 1 2 3 4 5 6 7 8 12 40 32 12 8 15 40 —lluna— 32 i 15

25


elegia al che

concebut al 1969 i realitzat al 1978. En homenatge al Che Guevara, l’autor treu de l’alfabet les lletres que formen el seu nom creant un “buit”.

26


EXTINTOR

I N C E N D I EL PIANISTA El pianista explica que escriu a màquina amb dos dits; no ha aconseguit mai d’escriure amb els cinc dits de cada mà, ni amb quatre, ni amb tres

27


poema visual

concebut al 1970 i realitzat al 1978. La sinuosa lletra “S” apareix aquí amb el cap i la cua d’un peix.

28


EL TALLER La seva mare va morir en l’explosió d’un taller de pirotècnia. El taller constava de tres casetes. L’explosió es va produir a la del mig i per simpatia es va estendre a les altres “PEIX DE CERA” Per no haver escrit el poema, el lector es queda sense saber en què podria consistir aquest peix de cera.

29


poema visual

1990. La primera lletra de l’abecedari, l’origen, el punt de partida de l’escriptura i la comunicació té, a la vegada, una altra “A” al seu peu.

30


“HOMENTAGE A SALVAT-PAPASSEIT”

Com que era teva la llum, la fogata Es gela sota els arcs. Dóna’ns les mans. Net de peix el terrat, la fosca ens mata: Salvat, ajuda’ns a portar els instants. Ens hem de batre sota una aigua ingrata, La nostra força és pobra aquí al voltant -Aquell peix al terrat era de plata-; Però ens sabem valents, l’empresa és gran. La pàtria, esguerrada, duu careta. Que mai no sàpigues el que ha passat; Al cel d’abans no hi ha columna dreta. I si esborrem molts noms que hem heretat, El teu és ple de ramells blancs, poeta De la claror: no t’oblidem, Salvat!

31


solstici

1989. Les lletres dibuixen els focs artificials que serveixen per celebrar una festa tan ancestral com l’home i el mateix foc: el solstici.

32


“LA PREMSA ESPANYOLA, EN VUIT NOTÍCIES” 1. Extraordinario éxito de una emisión de 5.000 millones de pesetas en cédulas de inversión. 2. Sensación y simpatía universales ante el anunciado viaje del Papa. 3. Se ensalza un importante proyecto luso-español para tender un puente sobre el Guadiana. 4. Fracaso ruidoso de un plan agrario de Kruschef. 5. Checoslovaquia: Catastrófica situación en la energía eléctrica. 6. Málaga recibe jubilosa el brazo incorrupto de Santa Teresa. 7. Gratitud del pueblo norteamericano a España. 8. Las juventudes han ofrecido un honroso homenaje al Ejército

33


contra l’atzar

1989. Unes petites modificacions en uns daus poden fer que l’atzar quedi en un segon terme.

34


“ESCALA I ASCENSOR” L’ascensor és un mecanisme que serveix per a pujar i baixar persones i coses d’un nivell a un altre. L’escala és un seguit d’esglaons des d’un nivell a un altre que permet pujar i baixar caminant.

35


Faune

1988. El faune és una figura que apareix constantment amb Brossa. Símbol del carnaval i la transgressió toca aquí la seva flauta entre la “A” i la “Z”.

36


“AGAFO EL MOT”

Agafo el mot marxar. Al davant, hi poso M’agradaria poder. I tinc M’agradaria poder marxar.

37


poema visual

1988. De nou la lletra “A” però esquinçada, partida en dues meitats, una de les quals es precipita en el buit, obrint nous camins interpretatius

38


NOIA ROSSA pla general

El subjecte és una multitud. pla americà

Apropa la càmera a la noia rossa primer pla

Apropa-t’hi més a fons: fes ressaltar l’expressió de la noia A Tomàs Pladevall

39


quixot

1989. Un Quixot, que si us hi fixeu bé, està dibuixat només amb números, números vermells.

40


“UN HOME ESTERNUDA” Un home esternuda. Passa un cotxe. Un botiguer tira la porta de ferro avall. Passa una dona amb una garrafa plena d’aigua. Me’n vaig a dormir. Això és tot.

41


oda a Marx

1983. Brossa es posiciona políticament i dedica aquesta Oda al pare del marxisme. Un mar enbravit s’ajunta a la lletra “X” per formar el nom de l’ideòleg anglès.

42


FI —Apunta abans de tirar. Quan estiguis segur vencara no tiris. A l’ultim n’estaràs tan segur que ja no et caldrà tirar

43



recull poemes brossa