Page 1


CONSTRUIR SOBRE CONSTRUÏT HABITATGE I ADAPTACIÓ

Míriam Soler Valls Grau en arquitectura _ curs 2012-2013 Projectes VIII_ Xavier Monteys i Sílvia Musquera maig 2013


Viure avui

4-.

Observar l’existent

9-.

Reparar l’edificat

21-.


’arquitectura sorgeix per protegir l’ésser humà i per donar-li un espai on refugiar-se i sentir-se segur. Garanteix una coberta per no mullarse, unes parets de tancament per aïllar-se de l’exterior i un terra que permeti separar-se del sòl. L’habitatge, com a fruit de l’arquitectura, permet que un individu pertanyi a un lloc, a una comunitat i a una terra concreta. És l’espai físic doncs, que permet establir certa estabilitat i confort. Així doncs, si realment l’arquitectura té un caràcter originàriament tan funcional, perquè al llarg de la història la seva concepció ha anat canviant? Què ha provocat al llarg de la història aquesta evolució arquitectònica? El motiu d’aquesta transformació és l’adaptació? Què és l’adaptació en termes arquitectònics?


"El progreso consiste en el cambio." Miguel de Unamuno

L’arquitectura ha estat una disciplina que al llarg de la seva història ha anat evolucionant i ha anat adaptant-se als diferents moments que ha viscut la societat. Les estratègies que s’han anat usant han anat diversificant-se i mudant, canviat els propòsits i les actituds respecte com enfrontar-s’hi. Si, és totalment cert que hi ha hagut moltes vegades la tendència d’entendre el passat i intentar aplicar conceptes considerats canònics però, sempre, procurant adaptar-se al moment actual, intentant solucionar els problemes que han aparegut en aquell moment determinat o fent una nova lectura d’allò establert anteriorment per progressar i obrir noves vies de treball. Així doncs, es pot concloure que l’arquitectura ha evolucionat gràcies a l’adaptació i l’ambició.


“Como meta, la arquitectura debe proponernos la creación de relaciones nuevas entre el hombre, el espacio y la técnica.” Hans Scharoun

n dels factors que afecta més l’evolució de l’arquitectura són els canvis a la societat. Aquest component, accentuat molt més a l’actualitat, planteja variacions en la manera d’entendre la família, en la manera d’entendre la ciutat, en la manera de viure, en la manera de treballar, en la manera de desplaçar-se,... Avui en dia es posen en dubte moltes més coses que fins al moment eren llegides i apreses com a veritats absolutes. Es pot posar en crisi esquemes tradicionals i convencionals que fins avui eren gairebé intocables, i això, també concedeix més llibertat a la hora de crear. Posem el cas, per exemple, de les noves relacions que s’estableixen a partir de la normalització de les separacions i els divorcis a la societat actual. Aquest fet fa que d’una família amb fills que viuen conjuntament en un sol habitatge n’acabin apareixent dos, en els quals, els fills només hi seran temporalment. S’estableix una nova manera de viure que pot acabar aportant nous formats d’habitatges que permetin tenir dos allotjaments


separats que acabin compartint unes zones comunes que sigui on els fills puguin adquirir al màxim la seva estabilitat reconeixent realment un habitatge com a casa seva i no tenir sempre la sensació d’anar amunt i avall sense un espai propi i vital. O bé un habitatge que presenti l’estratègia de ser un sol habitatge en contacte amb dos més de molt propers on realment hi habitin els pares. Aquest fet permetria que els fills asseguressin l’equilibri i fossin els pares els que anessin i vinguessin i s’instal·lessin o no, depenent de l’edat dels fills. Aquest cas de les noves famílies monoparentals, però, no s’acaba aquí, ja que en realitat també permetria entendre que al haver-hi una separació, cada un dels membres de la parella acabés tornant al seu espai personal anterior i per tant, això acabés donant com a resultat que els fills retornessin a casa als pares. Aquest fet també donaria una nova forma a habitatges que contemplessin la opció de tenir pisos individuals o propis amb zones conjuntes on fer vida de comunitat amb la resta de la família. Vindria a ser una evolució dels pisos compartits o els pisos d’estudiants. En aquest cas però, la relació no s’establiria degut a una causa temporal com pot ser la independització transitòria de l’individu per poder cursar uns estudis fora de la llar sinó, que vindria provocada per un canvi a la hora d’entendre els vincles familiars del segle XXI. Uns vincles familiars que han canviat molt i de manera paral·lela a com han canviat també les tecnologies i els sistemes de comunicació de la societat actual. Les noves tecnologies i les xarxes socials són una evidència més del progrés constant i els canvis


que pateix l’individu en el conjunt de la societat i el sistema de relacionar-se i viure que té amb l’entorn.

Estratègies d’unió de pisos d’un mateix replà a partir d’un passadís (considerant els exemples citats anteriorment de noves maneres de viure).


A part d’aquests motius també cal tenir present l’economia, els moments de recessió o la crisi porten a establir nous sistemes d’habitar. Un cas d’aquestes característiques podria ser el que es presenta a l’edifici existent del número 8 del carrer Auriga. Degut a algun dels motius exposats es planteja la necessitat de la construcció d’una nova planta sobre un edifici construït i pensat, al seu moment, per quedar acabat com està a l’estat actual.

Croquis de l’evolució amb intencions pel que fa el tractament diferenciat de la façana a l’edifici existent i la remunta i els nivells dels lluernaris i badalot .

Cal aprofitar al màxim les dificultats que planteja l’adaptació per treure’n beneficis i avantatges pel resultat final; aquestes poden venir donades per les instal·lacions existents (baixants de sanejament i xemeneies d’extracció de fums) i per l’estructura on es pot recolzar la nova construcció. L’actitud respecte el cas de les instal·lacions és mantenir-les al màxim a la nova


planta i incorporar els caixons que apareguin a la planta com a elements vinculants i organitzadors de la distribució. Aquesta decisió es pren per evitar fer un nou forjat sobre la terrassa catalana guanyant una càmera pel pas d’instal·lacions ja que això comportaria elevar-se molt respecte el nivell d’acabat original i a més a més, perdre la barana actual de la terrassa com a barana, que pot servir per fer de muret límit entre allò construït anteriorment i allò intervingut de nou. En el conjunt final cal entendre a primer cop d’ull aquesta relació ben estructurada però a la vegada amb una mirada particular. És a dir, cal adonar-se amb el llenguatge formal i amb la tria de materials, que es busca no distar en accés de l’edifici mare, però sempre fent una nova interpretació d’allò que ensenya i mostra l’existent.

Muntatge sobre base fotogràfica marcant les intencions del projecte de remunta


Projectar sempre s’ha de fer a partir de la observació. Tant si es tracta d’un projecte d’una casa aïllada enmig d’un parcel·la pràcticament verge, com si es tracta de fer un volum annex a un museu enmig d’un casc antic, l’adaptació al que té al costat, sigui vegetació o sigui construcció, cal tenir-la present. És imprescindible, com a mínim, tenir coneixement de què hi ha i com és el què hi ha. Haver-ho vist, haver-ho estudiat i reflexionar-hi abans de començar a pensar en la pròpia intervenció per trobar pistes de quin ha de ser el camí a seguir amb el projecte. Allò existent ens marca pautes i aquestes poden ser la base del concepte malgrat que inicialment es reconeguin com a dificultats i limitacions. Fins i tot, un volum, un edifici, pot arribar a pretendre una modificació a nivell de la ciutat i establir un nou llenguatge en el conjunt d’aquesta. En realitat un element arquitectònic pot provocar una reordenació de l’urbanisme.

Entre els projectes del carrer Auriga, el de la remunta (carrer Auriga,8) i l’ascensor (carrer Auriga, 6) i també amb la plaça de la Mercè que s’obre als seus peus, s’estableix una relació que és determinant.


Conjunt dels dos projectes del carrer Auriga

Cal establir un cert llenguatge de comunicació entre ambdós, permetent que es vinculin sense que a simple vista sembli que s’hagi repetit la tècnica d’un projecte sobre l’altre. No es tracta de fer dos elements iguals, ni tan sols semblants, cal entaular un diàleg entre ells. En aquest cas, aquestes relacions són petits elements, tant conceptuals com físics. Per exemple, es dóna certa importància a la galeria en el cas de la composició de la nova façana ja que una galeria exterior porxada és el que també presideix la façana posterior de l’edifici Gifre. I malgrat que no tenen res a veure perquè una és porxada i oberta i l’altra més aviat surt de la lectura de les cases de la marina de La Corunya i és completament tancada, la relació és present. I més, si en la remunta aquesta galeria de proporcions


iguals a les plantes inferiors passa a ser també tancada, com fent una picada d’ullet a la de l’edifici veí. Per altra banda, també hi ha una relació d’altures i de volums amb la composició dels dos projectes. El de l’ascensor no s’eleva i no intervé a la terrassa per tal que quan la remunta estigui feta, els nivells en altura gairebé s’igualin, sense ser mimèticament exactes.

Relació de nivells entre els dos projectes del carrer Auriga

També el badalot a un pla més endarrerit (creixent per mantenir la seva presència sobre els lluernaris que apareixen a la nova coberta plana) estableix certa relació amb els volums de trasters que existeixen, ja a l’estat actual, a l’edifici Auriga,6.


Esquerra: imatge d’una maqueta amb el projecte durant la fase d’evolució Dreta: Imatge de la maqueta del projecte final

Per altra banda, també es pot exemplificar la relació del projecte amb l’entorn en el projecte del Youth Hostel del Barri Vell. Aquest projecte davant de la Plaça de Sant Feliu no només pretén estudiar el llenguatge de l’entorn més proper per actuar amb coherència a la zona, sinó que en un intent d’aconseguir una nova porta a la ciutat antiga, vol reordenar i modificar l’urbanisme. En aquest cas d’estudi, fer una porta a la ciutat antiga implica el concepte d’ordenar de nou l’espai urbà per recuperar una essència d’una època molt concreta que va donar un valor molt significatiu a la ciutat de Girona; en


part, obrint aquesta porta, es dóna més valor i més prestigi al nucli de la ciutat i es referma aquest, tan pels habitants presents en el seu dia a dia com pels turistes que busquen aquest pintoresquisme i aquesta potenciació del barri jueu com una icona de la ciutat. La imatge de porta a la ciutat no ha sorgit del no –res sinó que apareix de la lectura i la reinterpretació d’altres punts, més o menys propers, de la mateixa ciutat. És imprescindible l’ús del mateix llenguatge, sempre hi quan estigui contextualitzat i revalidat sota cànons contemporanis i pretengui repetir la intenció i no la mimesi. La presència d’aquests dos volums independents garanteix la idea de crear davant de l’església de Sant Feliu una plaça més acotada i delimitada que la que existeix actualment que no presenta cap característica com a plaça i només serveix com a cul de sac i rotonda de canvi de sentit.

Croquis amb la intenció del projecte de Youth Hostel : tancament i recolliment formant plaça


I fins i tot, la dualitat del projecte permet assolir un final més decent per aquesta reordenació de la ciutat. Es substitueixen les dues mitgeres presents en el moment actual per dos edificis que no només resolen la imatge en alçat sobre el riu i determinen l’alçat enfrontat a les escales de Sant Feliu, sinó que a més a més estableixen entre ells i el pas que els separa, una relació que augmenta l’interès de l’espai que donen com a resultat.

Esquemes de diferents estratègies amb dos volums per aconseguir la intenció de recrear una plaça davant de Sant Feliu

A nivell conceptual aquest pas estret de tipologia orgànica penetra a l’interior del cas antic provinent d’una passera sobre el riu amb una imatge genèrica i global del conjunt de les façanes sobre el riu Onyar. Col·locant un volum a cada banda del forat existent es genera un tap del buit present i genera una homogeneïtzació del front fluvial recuperant la imatge del què havia estat antigament aquest límit de la ciutat.


Comparatiu del front fluvial en maqueta amb i sense proposta


Esquerra: imatge de l’alçat del front fluvial sobre el riu Onyar amb la intervenció del Youth Hostel Dreta: imatge de aèria de la intervenció del Youth Hostel recreant la nova porta a la ciutat antiga i limitant la nova plaça davant les escales de Sant Feliu.

Girona compta amb la característica presència del riu Onyar passant a través de la ciutat. Aquest fet ha fet créixer el barri vell i també part de la ciutat nova al seu entorn, produint una tipologia de construccions molt pròpies del concepte de front fluvial.

La ciutat originàriament va donar l'esquena al riu construint els darreres dels habitatges al pas de l'Onyar. Amb el temps s'ha anat valorant aquest emplaçament i amb el tractament de les façanes del riu com a emblema de la ciutat, s'ha dignificat el paper de les terrasses, les galeries, les tribunes i les grans obertures sobre el riu. Un motiu més pel qual la intervenció recupera la relació del Barri Vell amb el riu.


Alçat de les façanes del riu Onyar amb el present buit a l’altura de la Plaça de davant de Sant Feliu

En el projecte és característic el tractament de les façanes, de gran dificultat compositiva, per aconseguir que entaulin una certa relació amb els edificis del Barri Vell. La importància rau sobretot en les obertures i en com aquestes serveixen l’interior. No només és important la presència a l’alçat exterior, sinó que també és de màxima preocupació com es percep la vista des de l’interior a través d’aquesta obertura, i si realment aquesta aporta un valor afegit a la sensació espacial o contribueix d’una manera diferent en les sensacions de l’usuari i el fet de gaudir de les vistes. A la proposta final s’aposta per unes obertures de caràcter esvelt, més aviat llargues i estretes, que es recullen entre les juntes constructives del material de l’acabat continu. Aquesta composició s’assenta sobre un sòcol que diferencia la planta baixa, amb un aplacat de pedra natural, de la resta de la construcció per dotar d’importància aquesta part de l’edifici que conté un programa que interactua més amb la ciutat i pretén establir visuals a través de l’edifici.


Evolució de la composició de les façanes d’un dels volums del projecte del Youth Hostel

Concretament el tractament de les obertures es fa de dues maneres diferents, el que es dóna a pràcticament totes les obertures de les habitacions, i el que generalment es troba a les zones comunes.


Les habitacions disposen d’una tarima que permet asseure’s, estirar-se o estar en múltiples posicions gaudint de vistes a tota la llum existent entre el terra de la tarima i el sostre sobre aquesta. Cada habitació presenta dues llagues, totalment lliures de muntants vertical intermedis, que presenten un emmarcament de les vistes a qualsevol nivell des del terra.

Esquerra: Croquis del bany (zona comuna) amb la presència d’un banc amb vistes a la plaça de Sant Feliu. Dreta: Croquis d’una de les obertures laterals de les habitacions de 4 persones amb bancs tipus festejadors

Fotos de la maqueta de l’habitació tipus amb les seves obertures a nivell de tarima


Per altra banda, a les zones comunes, la mateixa proporció d’obertura però amb la presència d’un banc enlloc de la tarima permet estar assegut gairebé a l’interior del gruix de façana, establint una relació molt propera amb el paisatge de l’entorn.

Façana de xona comuna en planta baixa d’un dels volums del projecte del Youth Hostel

Esquerra: Croquis de la proposta d’obertures mostrant el diferent gruix de la paret a PB i la resta de plantes Dreta: Croquis que mostra l’aprofitament com a banc de l’ampit per gaudir de les vistes que ofereixen les obertures en planta baixa


a garantia de l’adaptació rau en analitzar els canvis i el progrés, observar l’entorn i finalment adonar-se i reflexionar en aquells petits detalls i en aquelles petites coses per permeten treure profit i donar un valor afegit en una construcció, ja sigui per intervenir sobre ella, al seu costat, o enlloc d’aquesta. Cal potenciar la intervenció d’un espai aportant un “plus”. Cal augmentar la sensibilitat per adonar-se que elements considerats banals poden ser especialment importants si es tracten de la manera adient. Cal atribuir qualitats que dotin el nou habitatge (o espai en general) d’un valor addicional que no tenia fins al moment. Sempre cal reformar per millorar. Adaptar per fer les vida més fàcil, més completa, més funcional, més agradable,....sempre més. Aquest cas podria ser l’exemple de la manipulació d’un passadís d’un habitatge. El passadís suposa inicialment un espai de circulació que estableix recorreguts a l’interior d’un habitatge. Aquesta funció no li atribueix cap valor que no sigui el “de pas”. Per això, pensar en aquest espai com un lloc de la llar on poder dur a terme tasques o activitats concretes, un espai que no només consisteixi en un tub allargat, constant i homogeni, un espai que gairebé es consideri una estança més on passen coses i es desenvolupen accions pot fer que l’habitatge millori.


Aquest és l’objectiu de la intervenció i manipulació del passadís d’un dels habitatges del Bloc Pérez Xifra de Girona, concretament l’habitatge de l’esquerra. La valoració inicial de la distribució permet trobar un model d’habitatge en dues branques, una cap a una zona més privada de l’habitatge i una cap a una zona més pública. Aquest bifurcació es fa al punt inicial del rebedor, un espai molt gran per la poca funcionalitat que presenta. A partir d’aquí es pot concloure que es troba a faltar dinamisme ja que tot és molt tancat i compartimentat i no es permet veure de manera fluïda com els espais van d’una estança a l’altra. Cal també la possibilitat de poder usar recorreguts alternatius al passadís principal. I també seria d’agrair incorporar, per la col·locació de la peça al conjunt, la cuina al recorregut de passadís principal, obrint aquesta també a la zona de menjador (que a la vegada està comunicada amb la sala d’estar).

Imatges de la maqueta de l’estat actual del passadís (Bloc Pérez Xifra)


Aquests canvis repercuteixen en un primer moment en la supressió del les diferents sales o avantsales que actuaven de rebedors – distribuïdors que s’enllaçaven per arribar a totes les habitacions. Malgrat que no tenia l’estètica d’un passadís homogeni l’ús que se’n feia no deixava de ser el de passar a través seu ja que no disposava de cap espai o element col·locat en ell que permetés parar-s’hi a fer-hi res. Aquestes sales s’enllacen de manera més correguda obrint-se per adaptarse a l’estructura portant, la qual cosa dóna lloc a racons que permeten col·locar elements de mobiliari o forats a la paret que acaben esdevenint punt d’interès que sorprenen l’usuari i li ofereixen confort. Podem parlar, per exemple, del cas de la lleixa baixa que hi ha just en el punt del rebedor on es dur a terme la divisió en dues branques dels dos passadissos ja entesos com un sol de llarg. Aquesta lleixa pot entendre’s com el banc a l’entrada per poder-se asseure quan et calces abans de sortir o la taula on deixar les claus i la bossa de mà a l’entrar.

Secció longitudinal del passadís marcant diferències de sostre i la lleixa banc de l’entrada i alçat del menjador amb el banc de la finestra (Bloc Pérez Xifra)


És també destacable l’espai de banc que hi ha a la zona de menjador. Aquest tan podria ser una lleixa que emmarca la finestra amb vistes al carrer, com el banc de lectura de moments de descans o el racó per fer el cafè després de dinar. És un espai que fins i tot permet allargar la taula un dia puntual en un dinar amb els amics o la família i acabar guanyant dos seients al cap de taula.

A més a més, a part d’aquestes intervencions puntuals, també es presenta un concepte de plans que ajuden a situar-se a l’espai aportant informació afegida. És el cas dels plans endinsats de les portes de les habitacions o els diferents nivells de fals sostre que es presenten. Aquests plans juguen amb la llum i permeten crear sensacions espacials que aporten benestar a l’usuari. Aquestes són les petites coses que garanteixen aquest valor afegit d’un espai, per senzill i petit que sembli a priori. Croquis del passadís


Imatges de la maqueta del projecte del passadĂ­s


Evoluci贸 de la proposta


er altra banda l’adaptació també la permet el fet d’haver de projectar sobre un element ja existent. La creació fora “del full en blanc” comporta molta dificultat i un domini molt gran de les referències, la construcció usada, els materials que la conformen,... Cal tenir molt clar quins són els elements imprescindibles de mantenir i quins es poden obviar, i no només a nivell estructural o constructiu, és essencial establir una jerarquia i un concepte a partir d’allò que existeix. Tot això, tenint present que la tendència en el món de l’arquitectura està en haver de reformar allò que ja ha estat pensat i construït abans. I és que actualment hi ha molts habitatges buits ja sigui per l’excés de construcció i obra nova que s’ha fet durant els últims anys o perquè els centres històrics presenten dificultats i complexitat a la hora de fer rehabilitacions i cada vegada, per aquest i altres motius, van buidant-se més deixant que els pisos quedin obsolets. Fins i tot existeixen casos en què es procedeix a un canvi d’ús per convertir un espai industrial o d’oficines en un complex d’habitatges plurifamiliars. Pot ser un exemple d’aquest cas el projecte de la reconversió de l’edifici de les oficines de Caja Madrid de Girona del carrer de la Sèquia, en habitatges de petites dimensions. “ La forma segueix a la funció” Louis Sullivan


Aquest projecte planteja, en part, les mateixes dificultats que presenta el cas de la remunta del carrer Auriga, però amb l’afegit que no es tracta de tenir en compte l’estructura i les instal·lacions de les plantes que hi ha sota la de nova construcció, sinó que el projecte s’ha de realitzar entre la presència d’una estructura intocable i un pas d’instal·lacions nou a través d’aquesta, tenint en compte el pas de les existents, així com la presència d’un nucli de comunicacions vertical format per ascensors i escales, ja consolidat. Per començar a plantejar-se el projecte cal tenir en compte que hi ha requeriments molt grans que cal tenir presents. En primer lloc no es pot alterar l’estructura, ni vertical ni horitzontal, exceptuant la modificació dels forjats en els punts de passos d’instal·lacions. Per altra banda, cal garantir la ventilació i la il·luminació amb llum natural de les estances principals dels habitatges ( zona d’estar i habitació com a mínim). Així doncs, la millor estratègia per projectar el canvi d’ús és partir d’un mòdul d’habitatge que es pugui anar repetint i adaptant a la planta a partir de l’estudi de la retícula dels pilars. Aquest mòdul- habitatge a més, s’ha pensat a partir d’un anàlisi de les mides mínimes que es requereixen per aconseguir un habitatge tipus a partir del sumatori d’estances mínimes. Aquest experiment permet veure els requeriments pel que fa a espais de circulació i les dificultats que apareixen per aconseguir col·locar a façana tots els espais que ho requereixen.


A partir d’aquest anàlisi s’estableix la necessitat d’aconseguir un patró que aconsegueixi crear subespais sense l’ús d’elements de compartimentació. Aquest objectiu s’aconsegueix a partir d’un mòdul interior de l’habitatge anomenat mòdul multifuncional. Aquest volum recull bany, cuina, zones d'estar i zona d'emmagatzematge, així com la integració al seu interior de l'estructura de pilars rodons de grans dimensions (70cm de diàmetre) que hi ha repartits a la planta. Aquest mòdul no respon només a un únic habitatge sinó que funciona també com a element divisor entre habitatges i part d'aquest és accessible des d'un habitatge mentre que l'altre part dóna al veí. L’objectiu principal esdevé la separació de la zona d’estar de la zona de dormitori, quedant així un enfrontat a l’altre.

Esquemes de l’anàlisi i l’estratègia a partir de repetició d’habitatges i ús de mòduls multifuncionals interiors


En definitiva es pot dir que el mòdul té 3 objectius concrets:

- contenir elements estructurals

- organitzar l'habitatge i donar intimitat a l'habitació

- compactar les instal·lacions i diverses funcions en un element

Esquemes dels mòduls multifuncionals interiors dels habitatges que mostra la compactació del pas d’instal·lacions

No cal oblidar però, que la repetició d’elements no només ha de servir per establir unes condicions més favorables a l’interior dels habitatges sinó que també ha de garantir un control de les zones comunes vinculades al nucli de comunicacions verticals i per tant, el tractament del passadís de cada planta del complex.


En el cas del projecte d’estudi el mòdul multifuncional sobresurt volumètricament al passadís i aquest retranqueig s’aprofita per treballar amb un element tipus llinda i amb llum indirecte que ressegueix la porta d’accés a l’habitatge i l’emmarca per donar una particularitat a l’entrada de cada habitatge. Aquest joc de volums, a més a més, dota de diferents seccions al passadís, la qual cosa recrea una sensació espacial diferent al que caracteritza un passadís tipus tub que no aporta cap qualitat i cap valor afegit.

Planta tipus

Foto de la maqueta de l’accés a l’habitatge pel passadís


Fins i tot a la planta entresol aquesta zona comuna acaba convertint-se en un espai dotat amb bancs i armaris d’emmagatzematge amb presència d’obertures que aporten llum natural provinent de la doble alçada del local comercial.

Planta entresol

Pel que fa a les façanes, el canvi d’ús també genera modificacions en la composició, tant a la façana principal del carrer Sèquia, com a la façana posterior del pati interior d’illa. La modificació a les dues façanes és diferent. El cas de la façana principal és un canvi d’aparença ja que aquest només consisteix en una modificació de part dels elements del mur cortina vidriat per obertures oscil·lants amb perfilaria d’alumini i un color de vidre tractat amb un to més clar per guanyar un joc compositiu a la façana amb la combinació de dos colors d’acabat.


Comparatiu de les façanes principals abans i després de la proposta d’intervenció

En canvi, el cas de la façana posterior si que canvia més a nivell formal ja que el projecte requeria obrir finestres per aconseguir una façana més connectada amb l’exterior que permetés ventilació i il·luminació a les estances dels habitatges oberts al pati d’illa. D’aquesta manera s’ha usat el llenguatge d’obertures de forjat a forjat combinant l’acabat del color dels vidres com a la façana principal. Aquest ús de la mateixa estratègia permet concebre la intervenció com un únic projecte malgrat que permet, amb certa flexibilitat i llibertat, adaptar el llenguatge als habitatges de les dues façanes als quals els passen interiorment coses una mica diferents.


Comparatiu de les façanes posteriors abans i després de la proposta d’intervenció

Per acabar, també existeixen a més a més, possibles intervencions sobre edificis antics, molt posteriors en el temps, quan els habitatges presenten noves necessitats o nous requeriments. Aquest podria ser el cas d’un habitatge sense ascensor que vol aportar aquest nou servei a la comunitat. Si l’edifici no té un espai en previsió de la seva col·locació o bé no es pot adaptar aquest element al nucli interior de comunicacions, la intervenció que cal fer, respectant la normativa del municipi, és la de la col·locació de l’aparell a la façana o a alguna d’aquestes. En aquest cas, a l’edifici número 6 del carrer Auriga hi ha l’exigència del projecte requeria aquest projecte: la col·locació d’un ascensor a la façana posterior. Aquesta idea deriva inicialment en projectar i composar una nova façana que incorpori l’aparell;


però en segon lloc, fa pensar com serà aquest nou i segon accés a cada habitatge. Es pretén aportar qualitat als habitatges amb la nova incorporació de l’elevador, per això, ja que la façana passa a fer créixer el volum de l’edifici, es vol repercutir aquest augment de superfície als habitatges en forma de galeria interior que acabi fent tasca de rebedor d’accés i alenteixi l’accés al què es considera pròpiament habitatge. Aquest hall és individual per cada pis i pot acabar essent una terrassa coberta, un espai de lectura, una zona de taules per fer el te o un simple rebedor amb un armari per deixar les jaquetes. Sempre decisió al gust del client i les seves prioritats. Sigui quin sigui l’ús que s’hi dugui a terme però, un nou ús que aportarà benestar i donarà més valor als habitatges. El concepte de galeria és tradicional en el cas de façanes posteriors i en aquest cas, queda justificat per l’analogia que representa de les cases del riu Onyar al seu pas per Girona. Les façanes del riu, com aquesta, són darreres tractats amb tanta preocupació per l’ús que en pugui fer l’usurari que acaben esdevenint gairebé façanes principals.


Referències per la composició i el concepte de la nova composició de façana ( casa Masó, Girona; Casas de la Marina, La Corunya)

Pel que fa al tractament del pla de façana corresponent a la galeria està compost, finalment, per elements que jerarquitzen la verticalitat. S’ha prioritzat l’adaptació i la no repetició sistemàtica per evitar la imatge d’edifici prefabricat i industrial. La continuïtat dels elements verticals sense deixar vist amb gran importància el pas dels forjats potencia, a més a més, el paper de l’ascensor a l’interior, un volum que es deixa veure i és constantment intuït malgrat que queda a un segon terme.

Evolució de l’aspecte compositiu del pla de façana de la intervenció al número 6 del carrer Auriga


Aquesta presència de l’ascensor darrera el pla de la perfilaria de tancament de la galeria dóna un valor afegit al conjunt de la façana quan aquesta està il·luminada des de l’interior. A la nit acaba essent un espectacle de llums i ombres que re-valoritza el conjunt des de la plaça.

Contrast entre la façana amb llum des de l’interior o des de l’exterior.


L’evolució en molts aspectes de la societat i la tecnologia han provocat molts canvis que s’han anat introduint a la manera de viure actual. Són aquests canvis en els hàbits i la manera de concebre la vida el que ha provocat que a partir de la observació i la reflexió sobre temes que gairebé es consideraven banals, hagin sorgit noves vies d’experimentació. L’arquitectura s’ha adaptat a la manera de viure actual i parlant des d’un punt de vista completament contemporani es pot dir, fins i tot, que l’adaptació de l’arquitectura al segle XXI consisteix en construir sobre construït. Es construeix sobre el que ja existeix, intervenint amb diferents postures sobre aquestes reminiscències; es pot conservar, es pot reinterpretar, es pot obviar i abolir, es pot modificar o dignificar però es respongui com es respongui sobre allò existent cal tenir present que no és el mateix partir d’aquest element present i real que de la tabula rasa.


Zona on hi ha ubicats tots els projectes d’estudi comentats al text

1-. Youth Hostel a la plaça de Sant Feliu 2-. Remunta al carrer Auriga 3-. Nova façana amb ascensor al carrer Auriga 4-. Canvi d’ús al carrer Sèquia 5-. Passadís al bloc Pérex Xifra


Míriam soler valls construir sobre construït  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you