a product message image
{' '} {' '}
Limited time offer
SAVE % on your upgrade

Page 1

>

>

>

>

>

w Í

Dones viatgeres 2 Guía turística sentimental Michelle Dezember Kristine Liparteliani Tai Mooi Coordinació: Imma Boj Michelle Dezember


>

>

>

>

>

w Í

Dones viatgeres 2 Guía turística sentimental Michelle Dezember Kristine Liparteliani Tai Mooi Coordinació: Imma Boj Michelle Dezember


Introducció Un any més, dins el marc de la setmana internacional de la dona, el MhiC torna a celebrar l’Hora del Té. Aquest any 2009 volem donar continuïtat a l’activitat iniciada l’any passat que sota el títol “Dones Viatgeres” presenta aquesta petita guia de viatge. Aquesta publicació recull, d’una banda, informació genèrica sobre tres ciutats del món, però d’altra banda i com a peculiaritat d’aquest projecte, aquesta guia ha estat elaborada per tres dones migrades que ens expliquen com són les seves ciutats des de l’experiència diferencial que els hi aporta el fet migratori. Les dones ens introdueixen, mitjançant les seves històries, en el rellevant paper que elles tenen en les migracions. A aquesta edició les nostres Dones Viatgeres, tenen en comú la migració en un moment molt jove de les seves vides. Tai Mooi i Michelle Dezember emigren per motius d’estudis, per a millorar la seva formació. Kristine, per contra, ho fa endinsada en un procés migratori familiar i deixa palesa en la seva història el fet que no ha estat una migració voluntària. La percepció, però, que tenen totes tres de les seves ciutats respectives, ve carregada de l’emotivitat de la distància i es barreja amb records dels moments viscuts en aquests espais. La informació que aporten aquests testimonis és molt exclusiva. Els espais recomanats ho són des de l’experiència de la proximitat i del fet viscut i és per això que la guia turística sentimental és una companya de viatge que va més enllà de la mera informació i passa a convertir-se en un instrument de companyia quan visitem alguna d’aquestes ciutats. Imma Boj Dir. MhiC Març de 2009


>

>

>

>

>

w Í


Michelle Dezember Bakersfield 1 Jo Michelle Dezember Sóc Michelle Dezember, i com molts nord-americans, tinc una família amb arrels de diferents cultures. Menys el meu avi patern, els meus avantpassats són del País Basc i van migrar als Estats Units a principis del segle XIX . Per això, tenim uns costums bascos que compartim amb una comunitat d’altres bascos-americans que viuen al meu poble. També la meva àvia materna va migrar, quan era petita, del centre del país a Califòrnia a causa del Dust Bowl, una crisi econòmica i agrícola. Encara que vaig néixer i créixer a la mateixa ciutat de Califòrnia, sempre em fascinava la possibilitat de viatjar. Per això, fa 7 anys, vaig decidir marxar al nord per estudiar. En aquell moment em va costar molt deixar la meva família, però vaig veure que hi havia altres camins que m’esperaven. Ha estat una elecció molt enriquidora, perquè vaig triar estudiar un any a Barcelona, i després vaig treballar a Nova York i a Anglaterra. És clar que aquestes arrels m’han ajudat a explorar el món, i més a més han cultivat el meu interès en la immigració perquè aquest any vaig tornar a Barcelona per treballar amb el Museu d’història de la immigració de Catalunya.


2. La ciutat

3. La ciutat somniada

Bakersfield Bakersfield és la meva ciutat. Està situada a la vall central de Califòrnia, a dues hores al nord de Los Angeles. Té un clima molt àrid i hi fa molta calor. Pot ser molt desagradable a l’estiu, quan la temperatura és de 40°! Bakersfield actualment és una de les ciutats amb el millor creixement dels EUA, perquè molta gent hi va per escapar dels preus alts i construir-s’hi les cases. Bakersfield té 330.000 habitants, gairebé els ha doblat des de 1990, i un 32% de la població és d’origen llatí. Com que hi ha molta gent de l’Amèrica llatina, el menjar mexicà i salvadorenc és molt bo. Però Bakersfield és més coneguda pel menjar basco-americà. Cada any, al maig, hi ha un festival en què ve gent de fora per menjar sopa de mongetes, xai i llengua de vaca. Aquests menjars són molt típics. Bakersfield és coneguda també per la música country, l’agricultura i l’extracció de petroli.

La meva ciutat i jo > El que més m’agrada de la meva ciutat El que més m’agrada de la meva ciutat és la simplicitat. La gent és molt maca i sempre s’ofereixen per ajudar-te, i com que molts es dediquen a la feina, gaudeixen molt el temps amb la família. > Un carrer Hi ha un carrer que es diu Panorama Drive, que surt de la muntanya fins a la ciutat. És un camí molt bonic perquè (com suggereix el nom) es pot veure tota la ciutat i és perfecte a l’hora de la posta del sol. Recordo molt quan era una adolescent i conduïa amb la música al màxim per aquest carrer. > Un lloc per passejar L’Ajuntament està invertint diners per renovar el centre històric, perquè durant el boom suburbà, molta gent l’ha abandonat. Ara és una zona amb cafès i restaurants i el teatre Fox, que és un clàssic. De moment hi fan una rambla també. > Un menjar Hi ha un gelateria típica dels anys 50 que es diu Dewars, on fan uns dolços molt bons i un batut rebò amb gelat de xocolata, nous i plàtans. > Una botiga o un mercat Per mi, una visita a Bakersfield no és completa sense una barra de pa d’un forn de pa basc que es diu Pyrenees Bakery. Allà van treballar alguns membres de la meva família, així que també té una importància sentimental.


2. La ciutat

3. La ciutat somniada

Bakersfield Bakersfield és la meva ciutat. Està situada a la vall central de Califòrnia, a dues hores al nord de Los Angeles. Té un clima molt àrid i hi fa molta calor. Pot ser molt desagradable a l’estiu, quan la temperatura és de 40°! Bakersfield actualment és una de les ciutats amb el millor creixement dels EUA, perquè molta gent hi va per escapar dels preus alts i construir-s’hi les cases. Bakersfield té 330.000 habitants, gairebé els ha doblat des de 1990, i un 32% de la població és d’origen llatí. Com que hi ha molta gent de l’Amèrica llatina, el menjar mexicà i salvadorenc és molt bo. Però Bakersfield és més coneguda pel menjar basco-americà. Cada any, al maig, hi ha un festival en què ve gent de fora per menjar sopa de mongetes, xai i llengua de vaca. Aquests menjars són molt típics. Bakersfield és coneguda també per la música country, l’agricultura i l’extracció de petroli.

La meva ciutat i jo > El que més m’agrada de la meva ciutat El que més m’agrada de la meva ciutat és la simplicitat. La gent és molt maca i sempre s’ofereixen per ajudar-te, i com que molts es dediquen a la feina, gaudeixen molt el temps amb la família. > Un carrer Hi ha un carrer que es diu Panorama Drive, que surt de la muntanya fins a la ciutat. És un camí molt bonic perquè (com suggereix el nom) es pot veure tota la ciutat i és perfecte a l’hora de la posta del sol. Recordo molt quan era una adolescent i conduïa amb la música al màxim per aquest carrer. > Un lloc per passejar L’Ajuntament està invertint diners per renovar el centre històric, perquè durant el boom suburbà, molta gent l’ha abandonat. Ara és una zona amb cafès i restaurants i el teatre Fox, que és un clàssic. De moment hi fan una rambla també. > Un menjar Hi ha un gelateria típica dels anys 50 que es diu Dewars, on fan uns dolços molt bons i un batut rebò amb gelat de xocolata, nous i plàtans. > Una botiga o un mercat Per mi, una visita a Bakersfield no és completa sense una barra de pa d’un forn de pa basc que es diu Pyrenees Bakery. Allà van treballar alguns membres de la meva família, així que també té una importància sentimental.


> Un restaurant Hi ha un restaurant basc americà molt famós, el Noriega’s, que era l’hotel on quedaven els immigrants bascos quan arribaven a Bakersfield. Està al costat dels ferrocarrils, i és la zona on van construir la comunitat basca quan va arribar. S’hi menja plats típics en taules compartides amb altra gent, i a fora hi ha una pista d’handbol. > Una festa o tradició Una altra tradició basc americà molt important és el Picnic Basc, al mes de maig. Al matí hi ha dansa i música tradicional basca i després es mengen els plats típics. També hi ha un torneig d’handbol i Jai Alai. La gent ve de tot arreu de Califòrnia i Nevada per participar-hi, i els nens, joves, adults i gent gran gaudeixen tots de bon temps i bon menjar. > Una hora del dia i una època de l’any en que la meva ciutat m’agrada més A mi m’agrada molt el principi de primavera, encara que comença a fer calor. Floreixen roselles d'un taronja molt viu, i el paisatge està vermellós per les flors i els arbres, que donen olors molt bones.

Fitxa tècnica Bakersfield EEUU Situació geogràfica: Al costat oest dels Estats Units. Situada a la vall central de Califòrnia, al nord de Los Angeles i al sud de San Francisco. A 3 hores de l’oceà Pacífic a l’oest, i les muntanyes de Sierra Nevada a 1 hora a l’est. Població: 328.692 habitants Moneda: Dòlar Llengua: Anglès Com arribar-hi: > Transport: S’arriba en avió a Los Angeles amb escala a l’est del Estats Units o a Londres. Després s’agafa un cotxe o un autobús cap a Bakersfield > Durada del viatge: 18 hores des de Barcelona > Preu aproximat del bitllet d’avió: 700 €


> Un restaurant Hi ha un restaurant basc americà molt famós, el Noriega’s, que era l’hotel on quedaven els immigrants bascos quan arribaven a Bakersfield. Està al costat dels ferrocarrils, i és la zona on van construir la comunitat basca quan va arribar. S’hi menja plats típics en taules compartides amb altra gent, i a fora hi ha una pista d’handbol. > Una festa o tradició Una altra tradició basc americà molt important és el Picnic Basc, al mes de maig. Al matí hi ha dansa i música tradicional basca i després es mengen els plats típics. També hi ha un torneig d’handbol i Jai Alai. La gent ve de tot arreu de Califòrnia i Nevada per participar-hi, i els nens, joves, adults i gent gran gaudeixen tots de bon temps i bon menjar. > Una hora del dia i una època de l’any en que la meva ciutat m’agrada més A mi m’agrada molt el principi de primavera, encara que comença a fer calor. Floreixen roselles d'un taronja molt viu, i el paisatge està vermellós per les flors i els arbres, que donen olors molt bones.

Fitxa tècnica Bakersfield EEUU Situació geogràfica: Al costat oest dels Estats Units. Situada a la vall central de Califòrnia, al nord de Los Angeles i al sud de San Francisco. A 3 hores de l’oceà Pacífic a l’oest, i les muntanyes de Sierra Nevada a 1 hora a l’est. Població: 328.692 habitants Moneda: Dòlar Llengua: Anglès Com arribar-hi: > Transport: S’arriba en avió a Los Angeles amb escala a l’est del Estats Units o a Londres. Després s’agafa un cotxe o un autobús cap a Bakersfield > Durada del viatge: 18 hores des de Barcelona > Preu aproximat del bitllet d’avió: 700 €


Les taules compartides del restaurant basco-americà Noriega’s Hotel

L’antiga entrada a la ciutat Un plat típic del restaurant basco-americà Noriega’s Hotel: sopa de mongetes, col, pastanaga, salsa picant i un tros de pa del forn Pyrenees

El teatre clàssic en el centre històric, Teatre Fox

La cosina del meu avi i el seu forn de pa basc que es diu Pyrenees

George’s Special: Un batut de gelat de xocolata, La gelateria Dewars, on fan batuts molt bons

plàtan i anous

Les roselles de taronja a la primavera


Les taules compartides del restaurant basco-americà Noriega’s Hotel

L’antiga entrada a la ciutat Un plat típic del restaurant basco-americà Noriega’s Hotel: sopa de mongetes, col, pastanaga, salsa picant i un tros de pa del forn Pyrenees

El teatre clàssic en el centre històric, Teatre Fox

La cosina del meu avi i el seu forn de pa basc que es diu Pyrenees

George’s Special: Un batut de gelat de xocolata, La gelateria Dewars, on fan batuts molt bons

plàtan i anous

Les roselles de taronja a la primavera


Kristine Liparteliani Tbilisi 1. Jo Kristine Liparteliani Sóc Kristine Liparteliani, de 18 anys, georgiana. Tinc una gran família. Sóc molt alegre i sincera, les meves aficions són ballar, tocar el piano, llegir i viatjar. Malgrat el meu gran gust per viatjar, el fet de deixar el meu país no va ser una decisió meva, això estava per sobre de la meva voluntat. La causa d'aquest fet era la precària situació econòmica. Per una banda estava molt contenta, perquè venia a trobar-me amb el meu pare, que feia dos anys que no el veia, però per l'altra m’entristia i no sabia quan arribaria el dia del retorn. Em costava deixar la meva bonica ciutat, envoltada de muntanyes, d’esglésies i del riu Mtkvari, que divideix la ciutat en dos, en els barris vells i nous i que desemboca al mar Caspi. En cap lloc he vist un arc de Sant Martí, un cel i una terra tan bonica com el de la meva ciutat, Tbilisi. Ara ja fa vuit anys que visc a Catalunya, en concret a Sant Adrià de Besòs, i sóc estudiant de segon de Batxillerat. Fins ara les coses m'han anat molt bé, em sento bastant integrada, però alhora tinc moltes ganes de retornar a la meva ciutat.


Kristine Liparteliani Tbilisi 1. Jo Kristine Liparteliani Sóc Kristine Liparteliani, de 18 anys, georgiana. Tinc una gran família. Sóc molt alegre i sincera, les meves aficions són ballar, tocar el piano, llegir i viatjar. Malgrat el meu gran gust per viatjar, el fet de deixar el meu país no va ser una decisió meva, això estava per sobre de la meva voluntat. La causa d'aquest fet era la precària situació econòmica. Per una banda estava molt contenta, perquè venia a trobar-me amb el meu pare, que feia dos anys que no el veia, però per l'altra m’entristia i no sabia quan arribaria el dia del retorn. Em costava deixar la meva bonica ciutat, envoltada de muntanyes, d’esglésies i del riu Mtkvari, que divideix la ciutat en dos, en els barris vells i nous i que desemboca al mar Caspi. En cap lloc he vist un arc de Sant Martí, un cel i una terra tan bonica com el de la meva ciutat, Tbilisi. Ara ja fa vuit anys que visc a Catalunya, en concret a Sant Adrià de Besòs, i sóc estudiant de segon de Batxillerat. Fins ara les coses m'han anat molt bé, em sento bastant integrada, però alhora tinc moltes ganes de retornar a la meva ciutat.


2. La ciutat Tbilisi Tbilisi és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari. La ciutat té uns 1.137.205 habitants i una àrea de 726 km2. Fou fundada al segle V pel rei georgià Vakhtang Gorgasali. Una variant de la llegenda de la fundació de Tbilisi àmpliament acceptada és que el rei Vakhtang Gorgasali de Geòrgia va anar a caçar a aquesta regió amb un falcó, ja que fins l’any 458 estava coberta de boscos. El falcó del rei suposadament va agafar un faisà durant la caça, després tots dos animals van caure prop de les aigües termals i van morir a causa del foc que van rebre. El rei Vakhtang va quedar tan impressionat amb les aigües termals de sofre que va decidir talar el bosc i construir una ciutat allà. El nom Tbilisi deriva de l'antiga paraula georgiana Tpili que significa aigua calenta. Tbilisi ha estat ocupada per molts governants estrangers, entre els quals els perses, els àrabs i els seljúcides (turcs). La capital és un important centre industrial, social i cultural. Localitzada estratègicament entre Europa i Àsia i antigament situada a la Ruta de la Seda, Tbilisi ha estat sovint un punt clau en les relacions d’imperis rivals. La història de la ciutat pot ser vista per la seva arquitectura, on l'avinguda Rustaveli i el centre estan barrejats amb estrets carrers del barri medieval de Narikala. Tbilisi és una ciutat multicultural on resideixen més de 100 grups ètnics diferents com ara russos, armenis, ucraïnesos, grecs, jueus, estonians, alemanys, kurds i altres. Tot i ser majoritari el nombre de cristians ortodoxos des del segle III , Tbilisi és un dels pocs llocs al món on hi ha una sinagoga i una mesquita properes l'una de l'altra. Es destaca per les seves magnífiques vistes i paisatges, per les antigues arquitectures i escultures, esglésies i monestirs. Els seus principals llocs turístics són la catedral de Sameba, la plaça de la Llibertat, la catedral de Sioni, Metekhi, Narikala, el Parlament de Geòrgia, l'avinguda Rustaveli, el Teatre de l’Òpera i el Ballet, la basílica d’Anchiskhati, la muntanya de Mtatsminda i

l'església de Kashveti, prop de la qual es troben el Museu Nacional, el Museu Històric i nombroses galeries d'art. La ciutat va ser immortalitzada pels pintors Niko Pirosmani i Lado Gudiashvili.

3. La ciutat somniada La meva ciutat i jo > M'agrada tot el que té a veure amb Tbilisi: els carrers immensos, els paisatges magnífics, el soroll intens les 24 hores del dia. M'agrada l'antiga arquitectura que es contempla en els edificis de la part vella de la ciutat. > Un carrer El carrer que més m'agrada és l'avinguda Rustaveli, situada al centre de Tbilisi, anomenada així en honor del poeta medieval georgià Shota Rustaveli, que va escriure L’home amb pell de tigre, en georgià Vepkhistkaosani, considerada una epopeia nacional. L’avinguda és esplèndida, allà hi ha les millors botigues, restaurants i edificis, com ara l'Òpera. > Un lloc per passejar Tot i així, per passejar prefereixo la vora del riu, un lloc tranquil i molt agradable per relaxar-se i pensar. > Una època del l’any/ Una festa o tradició/ Un menjar Tbilisi és famosa per les seves festes inoblidables, una dels més populars el Tbilisoba (dia de Tbilisi), celebrat l'última setmana d'octubre. Aquest dia tothom acostuma a estar al carrer ballant, cantant, fent jocs divertits i també brindant per un millor futur del


2. La ciutat Tbilisi Tbilisi és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari. La ciutat té uns 1.137.205 habitants i una àrea de 726 km2. Fou fundada al segle V pel rei georgià Vakhtang Gorgasali. Una variant de la llegenda de la fundació de Tbilisi àmpliament acceptada és que el rei Vakhtang Gorgasali de Geòrgia va anar a caçar a aquesta regió amb un falcó, ja que fins l’any 458 estava coberta de boscos. El falcó del rei suposadament va agafar un faisà durant la caça, després tots dos animals van caure prop de les aigües termals i van morir a causa del foc que van rebre. El rei Vakhtang va quedar tan impressionat amb les aigües termals de sofre que va decidir talar el bosc i construir una ciutat allà. El nom Tbilisi deriva de l'antiga paraula georgiana Tpili que significa aigua calenta. Tbilisi ha estat ocupada per molts governants estrangers, entre els quals els perses, els àrabs i els seljúcides (turcs). La capital és un important centre industrial, social i cultural. Localitzada estratègicament entre Europa i Àsia i antigament situada a la Ruta de la Seda, Tbilisi ha estat sovint un punt clau en les relacions d’imperis rivals. La història de la ciutat pot ser vista per la seva arquitectura, on l'avinguda Rustaveli i el centre estan barrejats amb estrets carrers del barri medieval de Narikala. Tbilisi és una ciutat multicultural on resideixen més de 100 grups ètnics diferents com ara russos, armenis, ucraïnesos, grecs, jueus, estonians, alemanys, kurds i altres. Tot i ser majoritari el nombre de cristians ortodoxos des del segle III , Tbilisi és un dels pocs llocs al món on hi ha una sinagoga i una mesquita properes l'una de l'altra. Es destaca per les seves magnífiques vistes i paisatges, per les antigues arquitectures i escultures, esglésies i monestirs. Els seus principals llocs turístics són la catedral de Sameba, la plaça de la Llibertat, la catedral de Sioni, Metekhi, Narikala, el Parlament de Geòrgia, l'avinguda Rustaveli, el Teatre de l’Òpera i el Ballet, la basílica d’Anchiskhati, la muntanya de Mtatsminda i

l'església de Kashveti, prop de la qual es troben el Museu Nacional, el Museu Històric i nombroses galeries d'art. La ciutat va ser immortalitzada pels pintors Niko Pirosmani i Lado Gudiashvili.

3. La ciutat somniada La meva ciutat i jo > M'agrada tot el que té a veure amb Tbilisi: els carrers immensos, els paisatges magnífics, el soroll intens les 24 hores del dia. M'agrada l'antiga arquitectura que es contempla en els edificis de la part vella de la ciutat. > Un carrer El carrer que més m'agrada és l'avinguda Rustaveli, situada al centre de Tbilisi, anomenada així en honor del poeta medieval georgià Shota Rustaveli, que va escriure L’home amb pell de tigre, en georgià Vepkhistkaosani, considerada una epopeia nacional. L’avinguda és esplèndida, allà hi ha les millors botigues, restaurants i edificis, com ara l'Òpera. > Un lloc per passejar Tot i així, per passejar prefereixo la vora del riu, un lloc tranquil i molt agradable per relaxar-se i pensar. > Una època del l’any/ Una festa o tradició/ Un menjar Tbilisi és famosa per les seves festes inoblidables, una dels més populars el Tbilisoba (dia de Tbilisi), celebrat l'última setmana d'octubre. Aquest dia tothom acostuma a estar al carrer ballant, cantant, fent jocs divertits i també brindant per un millor futur del


país amb els millors vins georgians. Allà no només es reuneixen els ciutadans de Tbilisi, sinó també la població de diferents regions que porten els seus propis àpats per oferir a la gent. A mi personalment els que més m'agraden són la khachapuri i la Khinkali, totes dues són boníssimes!. > Un moment del dia El moment del dia que més m'agrada de Tbilisi és la nit, quan la contemplo des de la muntanya Mtacminda. Tinc la sensació d’estar contemplant l'enlluernadora París des de la Torre Eiffel.

Fitxa tècnica Tbilisi Geòrgia Situació geogràfica: Geòrgia està situada geogràficament entre Europa i l'Àsia, però lligada culturalment a Europa. Limita al nord amb Rússia, a l'est i el sud-est amb l'Azerbaidjan, al sud amb Armènia i Turquia, i a l'oest amb la mar Negra. La seva capital, Tbilisi, es troba al nord de Geòrgia, anomenat Kartli. Població: 1.137.205 habitants Moneda: Lari Com arribar-hi: > Des de Barcelona es pot arribar a Tbilisi amb avió o en cotxe. Un dels trajectes amb avió seria: Barcelona – Munic i Munic – Tbilisi > El viatge dura unes 6 hores > Preu aproximat del bitllet d’avió: 500 €


país amb els millors vins georgians. Allà no només es reuneixen els ciutadans de Tbilisi, sinó també la població de diferents regions que porten els seus propis àpats per oferir a la gent. A mi personalment els que més m'agraden són la khachapuri i la Khinkali, totes dues són boníssimes!. > Un moment del dia El moment del dia que més m'agrada de Tbilisi és la nit, quan la contemplo des de la muntanya Mtacminda. Tinc la sensació d’estar contemplant l'enlluernadora París des de la Torre Eiffel.

Fitxa tècnica Tbilisi Geòrgia Situació geogràfica: Geòrgia està situada geogràficament entre Europa i l'Àsia, però lligada culturalment a Europa. Limita al nord amb Rússia, a l'est i el sud-est amb l'Azerbaidjan, al sud amb Armènia i Turquia, i a l'oest amb la mar Negra. La seva capital, Tbilisi, es troba al nord de Geòrgia, anomenat Kartli. Població: 1.137.205 habitants Moneda: Lari Com arribar-hi: > Des de Barcelona es pot arribar a Tbilisi amb avió o en cotxe. Un dels trajectes amb avió seria: Barcelona – Munic i Munic – Tbilisi > El viatge dura unes 6 hores > Preu aproximat del bitllet d’avió: 500 €


L’església que es veu envoltada de les muralles es diu Narikala. Va ser una presó per protegir-se dels enemics.

Tbilisi de nit Teatre de òpera i ballet de Zakaria Darrera meu hi han els banys d’aigües termals, que va trobar el rei Vakhtang Gorgasali. La plaça de la Llibertat i el monument de Sant Jordi, protector de Geòrgia.

El Mtacminta (muntanya

Sortint d'un restaurant

santa), un lloc magnífic

de l’Avinguda Rustaveli

per veure tota la ciutat iluminada a la nit.

Una nit d'agost on es veu el riu Mtkvari

Paliashvili, situat a l'Avinguda Rustaveli


L’església que es veu envoltada de les muralles es diu Narikala. Va ser una presó per protegir-se dels enemics.

Tbilisi de nit Teatre de òpera i ballet de Zakaria Darrera meu hi han els banys d’aigües termals, que va trobar el rei Vakhtang Gorgasali. La plaça de la Llibertat i el monument de Sant Jordi, protector de Geòrgia.

El Mtacminta (muntanya

Sortint d'un restaurant

santa), un lloc magnífic

de l’Avinguda Rustaveli

per veure tota la ciutat iluminada a la nit.

Una nit d'agost on es veu el riu Mtkvari

Paliashvili, situat a l'Avinguda Rustaveli


Tai Mooi Kuala Lumpur 1. Jo Tai Mooi El meu nom és Tai Mooi i sóc procedent de Malàisia, els meus cognoms són Ho Wong. Abans de residir a Catalunya, a la meva documentació personal sols hi figurava el primer cognom. A partir del moment que em van concedir la nacionalitat i segons les lleis d’aquí, se m’incorporà el cognom matern al meu nom. Als 19 anys, vaig deixar la meva família i la meva ciutat per anar a estudiar al Regne Unit, amb una beca. Arribava al nord d’Anglaterra una freda i fosca vigília de Nadal. Era el meu primer viatge a l’estranger i els meus ulls observaven amb gran expectació. Sempre havia residit en terra tropical i la diferència em resultava abismal i excitant per molts detalls mai observats. Recordo la visió d’un arbre sense fulles, propi de la seva espècie a l’ hivern i cosa impensable de veure en zona equatorial, o observar també una noia que corria perquè notava el fred en el seu curt desplaçament des del punt de treball a un altre de situat a l’exterior dels edificis. Quines coses! Pot pensar algú. Era un llunyà desembre del 1971. Anys després, en acabar la meva carrera d’infermeria a Harrogate i Glasglow, respectivament, vaig marxar cap a EEUU per treballar. Fet que em va permetre ampliar la pròpia experiència professional i personal. Al gener 1981, arribava a Barcelona, ciutat que ja coneixia però aquesta vegada per quedar-m’hi. Actualment sóc casada i mare de dos fills.


Tai Mooi Kuala Lumpur 1. Jo Tai Mooi El meu nom és Tai Mooi i sóc procedent de Malàisia, els meus cognoms són Ho Wong. Abans de residir a Catalunya, a la meva documentació personal sols hi figurava el primer cognom. A partir del moment que em van concedir la nacionalitat i segons les lleis d’aquí, se m’incorporà el cognom matern al meu nom. Als 19 anys, vaig deixar la meva família i la meva ciutat per anar a estudiar al Regne Unit, amb una beca. Arribava al nord d’Anglaterra una freda i fosca vigília de Nadal. Era el meu primer viatge a l’estranger i els meus ulls observaven amb gran expectació. Sempre havia residit en terra tropical i la diferència em resultava abismal i excitant per molts detalls mai observats. Recordo la visió d’un arbre sense fulles, propi de la seva espècie a l’ hivern i cosa impensable de veure en zona equatorial, o observar també una noia que corria perquè notava el fred en el seu curt desplaçament des del punt de treball a un altre de situat a l’exterior dels edificis. Quines coses! Pot pensar algú. Era un llunyà desembre del 1971. Anys després, en acabar la meva carrera d’infermeria a Harrogate i Glasglow, respectivament, vaig marxar cap a EEUU per treballar. Fet que em va permetre ampliar la pròpia experiència professional i personal. Al gener 1981, arribava a Barcelona, ciutat que ja coneixia però aquesta vegada per quedar-m’hi. Actualment sóc casada i mare de dos fills.


La meva ciutat de la infància i primera joventut, ha canviat molt des de llavors. Aquella Kuala Lumpur era una ciutat més tranquil·la, espaiosa i sense contaminació atmosfèrica. No gaire cotxes als carrers, edificis més baixos, més arbres arreu i plena d’indrets on jugar prop de casa. Actualment és amb gratacels, força blocs de pisos i molt sorolls pel trànsit... com a molts llocs del món. La ciutat ha evolucionat molt durant aquestes dècades, convertint-se en moderna d’aspecte. Ara quan la visito, enyoro aquella senzillesa i tranquil·litat ambiental perduda.

2. La ciutat Kuala Lumpur Kuala Lumpur, popularment anomenada com a “KL” pels locals, es troba a mig camí i cap a l’interior, de la costa oest de la Península de Malàisia, a prop de l’estret de Malaca, i aproximadament a 35km de la costa. El seu punt de situació a la confluència dels rius Klang i Gombak, li ha donat aquest nom de Kuala Lumpur que significa confluència fangosa en l’idioma del país (Bahasa Malaysia o conegut com malai pels europeus). És una població relativament molt nova donat que es forma al decurs del segle XIX , com a punt de trobada i mercat dels habitants de les dues conques esmentades. Per la seva posició tropical ubicada al sud-est asiàtic en una estreta franja de terra de 200/250 km. aproximadament, entre els mars d’Andamán i de la Xina Meridional, rep influència en bona part dels monsons. Per tant hi plou força. La temperatura durant tot l'any oscil·la entre 30-35°C amb un alt percentatge d'humitat, arribant fins al 90% de vegades! El clima sempre és molt càlid i humit, igual que la resta del país, sense cap canvi estacional d’hivern, primavera, estiu i tardor. Arreu la vegetació és exuberant i conseqüentment hi ha força varietat d’insectes.

L’entorn metropolità és poblat per uns 7 milions de persones aproximadament, essent el conjunt de Malàisia d’uns 24 milions, (dades del 2006). L’edificació de les anomenades Petronas Twin Towers (torres bessones de 88 nivells per a oficines i serveis, amb un total de 451’9 m. d’alçada ) ha popularitzat una imatge d’aquesta ciutat al món des de la seva culminació a l’abril del 1996.

3. La ciutat somniada La meva ciutat i jo > La ciutat somniada és realment un sentiment difícil de concretar. En el meu cas, donat que jo he viscut en conjunt més temps de la meva vida a Catalunya que no pas al meu lloc de procedència, em fa reflexionar. Penso, per les pròpies vivències, que els valors han de ser considerats allà on es manifestin. Sempre hi haurà coses a tenir en compte a tot arreu. Coses que fan possible un patrimoni col·lectiu, indistintament de la grandària de la població, o el clima, o altra constatació. Són essencials la democràcia, el benestar, l’arrelament, la implicació en el lloc on es viu, el coneixement ampli del país on formem part, amb els seus valors. Tot junt més la suma diversa d’altres valors portats o adquirits, enllaçant amb base respectuosa i amb coherència benefactora. Valors universals del lloc on vam néixer, o viure o visquem actualment, fa entendre el que es pot dir com “La Ciutat Somniada”, o “La Meva Ciutat”.

> El que més m’agrada de la meva ciutat: La diversitat de les ètnies amb les seves variants idiomàtiques i les seves celebracions respectives.


La meva ciutat de la infància i primera joventut, ha canviat molt des de llavors. Aquella Kuala Lumpur era una ciutat més tranquil·la, espaiosa i sense contaminació atmosfèrica. No gaire cotxes als carrers, edificis més baixos, més arbres arreu i plena d’indrets on jugar prop de casa. Actualment és amb gratacels, força blocs de pisos i molt sorolls pel trànsit... com a molts llocs del món. La ciutat ha evolucionat molt durant aquestes dècades, convertint-se en moderna d’aspecte. Ara quan la visito, enyoro aquella senzillesa i tranquil·litat ambiental perduda.

2. La ciutat Kuala Lumpur Kuala Lumpur, popularment anomenada com a “KL” pels locals, es troba a mig camí i cap a l’interior, de la costa oest de la Península de Malàisia, a prop de l’estret de Malaca, i aproximadament a 35km de la costa. El seu punt de situació a la confluència dels rius Klang i Gombak, li ha donat aquest nom de Kuala Lumpur que significa confluència fangosa en l’idioma del país (Bahasa Malaysia o conegut com malai pels europeus). És una població relativament molt nova donat que es forma al decurs del segle XIX , com a punt de trobada i mercat dels habitants de les dues conques esmentades. Per la seva posició tropical ubicada al sud-est asiàtic en una estreta franja de terra de 200/250 km. aproximadament, entre els mars d’Andamán i de la Xina Meridional, rep influència en bona part dels monsons. Per tant hi plou força. La temperatura durant tot l'any oscil·la entre 30-35°C amb un alt percentatge d'humitat, arribant fins al 90% de vegades! El clima sempre és molt càlid i humit, igual que la resta del país, sense cap canvi estacional d’hivern, primavera, estiu i tardor. Arreu la vegetació és exuberant i conseqüentment hi ha força varietat d’insectes.

L’entorn metropolità és poblat per uns 7 milions de persones aproximadament, essent el conjunt de Malàisia d’uns 24 milions, (dades del 2006). L’edificació de les anomenades Petronas Twin Towers (torres bessones de 88 nivells per a oficines i serveis, amb un total de 451’9 m. d’alçada ) ha popularitzat una imatge d’aquesta ciutat al món des de la seva culminació a l’abril del 1996.

3. La ciutat somniada La meva ciutat i jo > La ciutat somniada és realment un sentiment difícil de concretar. En el meu cas, donat que jo he viscut en conjunt més temps de la meva vida a Catalunya que no pas al meu lloc de procedència, em fa reflexionar. Penso, per les pròpies vivències, que els valors han de ser considerats allà on es manifestin. Sempre hi haurà coses a tenir en compte a tot arreu. Coses que fan possible un patrimoni col·lectiu, indistintament de la grandària de la població, o el clima, o altra constatació. Són essencials la democràcia, el benestar, l’arrelament, la implicació en el lloc on es viu, el coneixement ampli del país on formem part, amb els seus valors. Tot junt més la suma diversa d’altres valors portats o adquirits, enllaçant amb base respectuosa i amb coherència benefactora. Valors universals del lloc on vam néixer, o viure o visquem actualment, fa entendre el que es pot dir com “La Ciutat Somniada”, o “La Meva Ciutat”.

> El que més m’agrada de la meva ciutat: La diversitat de les ètnies amb les seves variants idiomàtiques i les seves celebracions respectives.


> Un carrer Jalan (carrer) Petaling. És un carrer molt animat , amb molta gent i diversitat, amb parades i botigues, color, olors i menjars variats, música local. És una mostra de l’Àsia urbana i plena de vida als carrers. El millor moment al carrer és el cap vespre i la nit. > Un lloc per passejar El parc Taman Tasik Perdana, tot gaudint dels jardins i de la tranquil·litat. Una mica apartat de l’enrenou del centre. Un bon contrast. > Un menjar típic de cada ètnia cultural: Saté (malai), Dim Sam (xinès) i el Roti Xanai (indi). > Una botiga o un mercat El remodelat Central Market, d’estil d’Art-Deco, construït al 1888 pel govern colonial britànic. Actualment, res a veure amb el que era amb un entorn plàcid i acollidor. Aquí es pot trobar tota mena de productes artesanals locals. També, es realitzen exposicions i activitats culturals. Està situat al Jalan Hang Kasturi, molt a prop del Jalan Petaling on hi ha una accentuada presència xinesa, en quan a botigues i restaurants. > Un restaurant Seria injust mencionar-ne un de concret. La riquesa culinària de les cultures que hi conviuen, fa que sigui tant agradable un àpat a un restaurant d’un modern hotel dels molts que hi ha, com anar també a tantes i tantes cases de menjar que es troben als barris populars. Per tot això, es pot considerar una ciutat a tenir en compte en l’aspecte gastronòmic. Un paradís per als gurmets. > Una festa o tradició L’arribada de l’any nou xinès!! Es una gran festa al carrer. > Un moment del dia: Les albades a Malàisia. Amb una gran placidesa pel dia que es

lleva, amb diversitat de cants i xiuxiueig d’ocells propers o distants. Observar persones xineses fent exercicis matiners a segons quins espais oberts, o escoltar al mateix temps un cant de pregària islàmica des d’una mesquita, són característiques d’aquell país.

Fitxa tècnica Kuala Lumpur Malàisia Població: 2.500.000 hab. aprox. Moneda: Ringgit Llengues: Bahasa Malaysia (malai), xineses (mandarí, cantonès, hokien, hakka, hainanès), parles diverses del sud de l’Índia (com el tàmil, més altres), llengües nadiues a l’illa de Borneo i finalment força presència de l’anglès per raons d’ex-colonia i comercials. Com arribar-hi: > Tranport: Avió. (Malaysia airlines o altres mes occidentals com KLM) > Duració del viatge: 16-18 hores > Preu aproximat del billet d’avió: A partir de 700 € es pot aconseguir bitllet d’avió d’anada i tornada, (segons època de l’any i companyia aèria).


> Un carrer Jalan (carrer) Petaling. És un carrer molt animat , amb molta gent i diversitat, amb parades i botigues, color, olors i menjars variats, música local. És una mostra de l’Àsia urbana i plena de vida als carrers. El millor moment al carrer és el cap vespre i la nit. > Un lloc per passejar El parc Taman Tasik Perdana, tot gaudint dels jardins i de la tranquil·litat. Una mica apartat de l’enrenou del centre. Un bon contrast. > Un menjar típic de cada ètnia cultural: Saté (malai), Dim Sam (xinès) i el Roti Xanai (indi). > Una botiga o un mercat El remodelat Central Market, d’estil d’Art-Deco, construït al 1888 pel govern colonial britànic. Actualment, res a veure amb el que era amb un entorn plàcid i acollidor. Aquí es pot trobar tota mena de productes artesanals locals. També, es realitzen exposicions i activitats culturals. Està situat al Jalan Hang Kasturi, molt a prop del Jalan Petaling on hi ha una accentuada presència xinesa, en quan a botigues i restaurants. > Un restaurant Seria injust mencionar-ne un de concret. La riquesa culinària de les cultures que hi conviuen, fa que sigui tant agradable un àpat a un restaurant d’un modern hotel dels molts que hi ha, com anar també a tantes i tantes cases de menjar que es troben als barris populars. Per tot això, es pot considerar una ciutat a tenir en compte en l’aspecte gastronòmic. Un paradís per als gurmets. > Una festa o tradició L’arribada de l’any nou xinès!! Es una gran festa al carrer. > Un moment del dia: Les albades a Malàisia. Amb una gran placidesa pel dia que es

lleva, amb diversitat de cants i xiuxiueig d’ocells propers o distants. Observar persones xineses fent exercicis matiners a segons quins espais oberts, o escoltar al mateix temps un cant de pregària islàmica des d’una mesquita, són característiques d’aquell país.

Fitxa tècnica Kuala Lumpur Malàisia Població: 2.500.000 hab. aprox. Moneda: Ringgit Llengues: Bahasa Malaysia (malai), xineses (mandarí, cantonès, hokien, hakka, hainanès), parles diverses del sud de l’Índia (com el tàmil, més altres), llengües nadiues a l’illa de Borneo i finalment força presència de l’anglès per raons d’ex-colonia i comercials. Com arribar-hi: > Tranport: Avió. (Malaysia airlines o altres mes occidentals com KLM) > Duració del viatge: 16-18 hores > Preu aproximat del billet d’avió: A partir de 700 € es pot aconseguir bitllet d’avió d’anada i tornada, (segons època de l’any i companyia aèria).


Tai Mooi petita i el seu germà.

Jalan Petaling, al centre de la ciutat, on es troben moltes botigues, joieries i paradetes de menjar xinès.

Petronas Twin Towers, les torres bessones de Kuala Lumpur, construïdes a l’abril del 1996 amb un total de 451,9m d’alçada.

Algunes fruites locals.

L’entrada al Central Market, un punt molt turístic de la ciutat.

L’antic edifici del Selangor State Secretariat que actualment és anomenat Bangunan Sultan Abdul Samad.

Amb família i amics a KL, agost 2000.


Tai Mooi petita i el seu germà.

Jalan Petaling, al centre de la ciutat, on es troben moltes botigues, joieries i paradetes de menjar xinès.

Petronas Twin Towers, les torres bessones de Kuala Lumpur, construïdes a l’abril del 1996 amb un total de 451,9m d’alçada.

Algunes fruites locals.

L’entrada al Central Market, un punt molt turístic de la ciutat.

L’antic edifici del Selangor State Secretariat que actualment és anomenat Bangunan Sultan Abdul Samad.

Amb família i amics a KL, agost 2000.


>

>

>

>

>

w Í

Dones Viatgeres 2  

2a Guía turística sentimental de Dones Viatgeres. Una publicació sorgida de l'Hora del Té, activitat realitzada al Museu d'història de la im...

Dones Viatgeres 2  

2a Guía turística sentimental de Dones Viatgeres. Una publicació sorgida de l'Hora del Té, activitat realitzada al Museu d'història de la im...

Profile for mhic
Advertisement