Page 1

La meva platja Em recordo d’ aquella nit tant lluminosa en què vaig arribar a la platja. Diuen que la platja és per tothom, però aquella nit era només per mi. La platja es deia Calca perquè a dalt de tot treia aigua i d’ allà anava baixant fins al mar cristalí. Cada vegada que anava, jo pujava fins a dalt de tot de la roca, sola. Seia i observava la mar. Quan era petita, el meu pare em deia que cada vegada plorava quan era l’ hora de anar-nos i que jo mai voliar marxar. Ara que ja sóc gran, quan m’ enfado veig aquella platja ... allà em sento especial. Aquell vent que hi ha, em treu tota la tristesa i el mar em posa contenta amb les seves onades. Però penso que he de reflexionar, que he de pensar perquè estic aqui, perquè em sento millor. Em pregunto aquell perquè , penso i penso … però mai aconsegueixo trobar la resposta.

Quan va passar molt i molt de temps, vaig pensar que ja no podia més. Que ja no podia aguantar tantes baralles amb els pares. Cada nit anava la platja. Volia quedar-me i no tornar. Vaig decidir anar-me'n de casa. Anar-me'n per el meu camí... al meu lloc…. a la meva casa…. anar-me a la Calca, la meva platja. Maria Castillo 6éb


La meva platja  
La meva platja  
Advertisement