Issuu on Google+

L’amist at és per sempre

Hi havia una vegada un noi anomenat Pau que vivia en un poble que estava situat entre boscos i

valls, a l’alta muntanya. Vivien en unes condicions pèssimes. El seu poble era el més pobre de la comarca ja que no hi havia feina. En Pau tenia 4 germans i els seus pares treballaven molt dur per mantenir la família. El seu pare, que era miner, es passava 17 hores treballant a les mines. En Pau, igual que tots els nens del poble, no anava a l’escola, l’obligaven a treballar a casa, però com que ell es cansava de seguida s’escapava i anava a fer malifetes amb els seus amics.

Un bon dia, quan en Pau tornava de jugar amb els seus amics i va entrar a casa, no va veure ningú. Va pujar les escales però tampoc hi havia ningú. Se sentien veus a l’habitació del seu germà petit i hi va entrar sense pensar-s’ho dues vegades. Quan va entrar es va trobar a tota la seva família davant del llit. S’hi va acostar i va veure al seu germà petit estirat al llit i a el metge del poble davant seu.

-Què passa? Què fa tanta gent aquí? -Va preguntar- sense entendre res. -Fill.-Va respondre la seva mare.- El teu germà està molt malalt i si no s’hi fa res dintre de poc morirà. -I què és el que s’ha de fer? -Una poció mágica. Però es necessita una flor que no es troba fàcilment. En aquell momento, en Pau va sortir corrents de l’habitació i plorant se’n va anar al bosc. Mentre passejava pel bosc lamentant-se pel seu germà, es va trobar a un petit ocell, semblava que no podia moure’s, el va agafar en braços i va veure que tenia una ala trencada , així doncs que se’l va endur cap a casa.

Un cop a casa, va agafar una bena mig trencada que tenia per uns calaixos i li va embolicar l’ala. Durant la següent setmana el va anar cuidant molt i es van fer grans amics.


Quan l’ocell es va recuperar, en Pau el volia deixar anar però l’ocell sempre tornava. Un dia, en Pau estava tant preocupat per la malaltia del seu germà que es va posar a plorar. Quan l’ocell va arribar, el noi el va fer fora, però l’ocell tornava. Al final, en Pau va seure al seu llit i li va explicar a l’ocell tot el que passava. L’ocell, com si escoltés tot, s’estava quiet i no es movia. Quan en Pau va acabar la seva narració, l’ocell va alçar el vol i va marxar.

Quan va tornar portava una flor a la boca. En Pau la va agafar amb compte i s’hi va fixar, era la flor per a la poció!!!!!! Va anar amb els seus pares i van trucar a un metge. Aquest va arribar de seguida i va preparar la poció El seu germà se la prendre. Al cap d’uns dies, ja estava recuperat. En Pau li va donar les gràcies a l’ocell, i per sempre més, van poder viure feliços i menjar anissos.

Neus Robirosa 6èB


L'amistat es per sempre