Issuu on Google+

Cultura Clàssica 3r d’ESO


 El

matrimoni ve determinat per la cohabitació i per l’affectio maritalis. 

La cohabitació començava quan la dona ingressava al domicili del marit, malgrat que ell estigués absent. L’affectio maritalis s’exterioritzava mitjançant el tracte recíproc que es donaven davant terceres persones, tractant-se amb respecte, entre ells i als parents de l’altre cònjuge, per vestir la dona roba adient a la condició social de l’espòs, etc.


 CUM

MANU: en què la noia passava a formar part de la família del marit i no es tornava el dot.   

COMFARREATIO(religiós) DIFFARREATIO COEMPTIO (civil) USUS (parella de fet) USURPATIO TRINOCTII

 SINE

MANU: en què l'esposa tenia els drets hereditaris i jurídics de la seva família, per tant, podia tornar-hi quan volgués ja que seguia formant part d'ella. Recuperava el dot.  CONTUBERNI: aparellament entre esclaus.


 Aquesta

és una forma de caràcter sagrat d’adquisició de la manus .  Es reservava als patricis. La ceremònia consistia en l’ofrena donada a Júpiter d’un pa d’espelta (panis farreus), en presència dels parents, dos sacerdots i deu testimonis.  Disfarreatio procés complex (sacrifici) i rar.


 Aquesta

és una aplicació de la mancipatio al Dret de família. Aquesta mancipatio és una compravenda fictícia, que amb una cláusula adequada provoca el traspàs de la potestat que el paterfamilies té sobre la filla a la manus del marit.


 La

manus sobre la dona es pot adquirir també mitjançant usus, és a dir, pel seu exercici continuat al llarg d’un any. Això provoca la seva adquisició. De tota manera, es podia evitar aquesta conseqüència absentant-se la dona durant tres nits consecutives de la casa del marit (usurpatio trinoctii) En tal cas, no hi ha, doncs, adquisició de la manus per usus.


 ABANS

DE LA BODA NÚVIA • El dia abans del casament, la dona donava les joguines a les divinitats com a símbol de que deixava l'infantesa • Aquella nit dormia amb el vestit del casament

NUVI • El noi si era jove abandonava la bulla i la toga praetexta.


La cerimònia, començava amb un sacrifici.

Després signaven el contracte matrimonial davant de deu testimonis, on la prónuba posava les mans dretes del nuvis una a sobre de l'altre.

Més tard se celebrava un banquet a casa de la núvia.

Quan acabaven, acompanyaven a l'esposa cap a la casa del marit, on simulaven un rapte i anaven cridant "Talassi" i explicant acudits picants.Podien cremar el carro per simular que no pogués tornar a casa seva.


 EL

DIA DE LA BODA El dia el concretaven els auspicis, mirant les aus. Els anells (sponsalia) que es posaven al dit anularde la mà esquerra.

El vestit blanc virginal, la túnica blanca fins als peus amb un nus per sota els pits i portaven un vel taronja (flammeum).

El pentinat alt amb trenes i cintes, travessat amb una agulla, significant la submissió a l’autoritat de l’espòs. Quan es casaven, les dones portaven flors i cintes de colors


 EL

DIA DE LA BODA

Prónuba

• Padrina que l'acompanyava, aconsellant-la. • Aquesta dona havia d'estar casada només un cop.

Arribada a casa del nuvi

• acompanyada d’un seguici i era alçada allí pel marit per a què no s’enutgessin els déus del llindar (larari) per deixar entrar una noia aliena a la família, fins aleshores.

A la casa del nuvi

• Ja, el noi demanava el nom a la noia i aquesta li contestava amb: "Ubi tu Gaíus, ego Gaia", que vol dir "on tu siguis, jo seré".

L'endemà

• la noia ja vestia com a dona romana casada • Feia una ofrena als déus de la casa.


Les bodes a l'Antiga Roma