Issuu on Google+

L'ANTIC EGIPTE L'antic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i baix del riu Nil, en el territori que ara ocupa l'actual estat d'Egipte. La civilització es va construir cap el 3150 a. C., amb la unificació l'Alt i Baix Egipte sota el primer faraó, i va persistir durant els següents tres mil·lennis. Política La República Àrab d'Egipte és governada actualment d'acord amb la constitució de 1971, aprovada per l'11 de setembre. Segons aquesta, Egipte és Estat democràtic i socialista, en què l'islam és religió d'Estat i l'àrab la llengua nacional. Una societat estratificada La propietat de la terra estava a mans de petits propietaris privats, l'Estat i els temples religiosos. El comerç estava a mans de funcionaris encarregats de proveir, pagar i distribuir els articles importats i d'un sector de mercaders que organitzaven expedicions comercials. Tant l'agricultura com el comerç eren font de diferenciacions socials, base d'una societat estratificada. La burocràcia al servei de l'Estat va augmentar a mesura que l'organització social va esdevenir més complexa. Els funcionaris estatals recaptaven i administraven impostos i dirigien el comerç i l'activitat militar. Al Pròxim Orient hi havia esclaus, però el manteniment de les civilitzacions mesopotàmiques no depenia directament del seu treball. Piràmides Les piràmides d'Egipte són grans monuments funeraris construïts en els temps de l'antic Egipt. De tots els vestigis que ens van deixar els egipcis de l'Antiguitat, els més portentosos i emblemàtics monuments d'aquesta civilització, i en particular, les tres grans piràmides de Gizeh, les tombes o Cenotafis dels reis kheops, Khefrem i Micerí , la construcció es remunta, per la gran majoria d'estudiosos, al període anomenat Imperi Antic de Egipte. La Gran Piràmide de Giza, construïda per Keops (Jufu), és una de les set Meravelles del Món. 2. Activitats econòmiques (de què vivien) ADMINISTRACIÓ I COMERÇ: El faraó, déu vivent que actuava com summe sacerdot, era el monarca absolut del país i, com


a mínim en teoria, tenia un control total sobre la terra i els seus recursos. Del faraó n'emanava tot l'ordre jurídic, ja que a l'Antic Egipte no hi havia codis escrits, i també era el comandant militar suprem, recolzant-se en una burocràcia d'oficials per dirigir els seus afers. Al càrrec de l'administració hi havia el seu segon en comandància, el visir, que com a representant del faraó controlava un poderós cos de funcionaris i escribes que coordinava la fitació de terres, el tresor, els projectes de construcció, el sistema legal, i els arxius. ESTATUS SOCIAL: La societat egípcia estava altament estratificada, i l'estatus social s'exhibia expressament. Els pagesos constituïen la major part de la població, però la producció agrícola era apropiada directament per l'estat, el temple, o la família noble que posseïa la terra. En les temporades que, a causa de les riades i crescudes del Nil, els treballs agrícoles eren impracticables, els pagesos estaven subjectes a un sistema de corvees pel qual havien d'entregar una taxa de treball a les mines o a les pedreres, especialment en projectes d'irrigació i en la construcció de sumptuoses tombes i temples (veure article principal Arquitectura de l'antic Egipte. SISTEMA LEGAL: El cap del sistema legal oficialment era el faraó, qui era responsable de promulgar lleis, lliurar justícia, i mantenir la llei i l'ordre, un concepte al que els antics egipcis es referien com Ma'at. Encara que no hagi sobreviscut cap codi legal de l'antic Egipte, els documents judicials mostren que la llei egípcia es basava en una visió del que és correcte i el que està equivocat de sentit comú que emfatitzava assolir acords i resoldre conflictes més que pas aferrarse estrictament a un complicat conjunt d'estatuts. AGRICULTURA: Una combinació de trets geogràfics favorables van contribuir a l'èxit de la cultura de l'antic Egipte, el més important dels quals era el ric sòl fèrtil resultat de les inundacions anuals del riu Nil. Els antics egipcis eren així capaços de produir menjar en abundància, permetent a la població gastar més temps i recursos a passatemps culturals, tecnològics i artístics. ANIMALS: Els egipcis creien que una relació equilibrada entre la gent i els animals era un element essencial en l'ordre còsmic; així humans, animals i plantes es creia que eren membres d'un sol tot. Els animals, tant domesticats com salvatges, eren doncs una font crítica d'espiritualitat, companyerisme, i sosteniment pels antics egipcis. RECURSOS NATURALS:


Egipte és ric en pedres de construcció i decoratives, coure i menes conductores, or, i pedres semi precioses. Aquests recursos naturals permetien als antics egipcis construir monuments, estàtues esculpides, fabricar eines, i joieria de moda. Els embalsamadors feien servir sals del Wadi El Natrun per a la momificació, que també proveïa el guix. 3. L'art: -Arquitectura: L'arquitectura de l'antic Egipte es caracteritza per ser de caràcter religiós o funerari. Les construccions són funcionals i simbòliques, tot i que el seu simbolisme no ha estat del tot desvetllat. Els grans monuments de pedra, en grans blocs, amb sòlides columnes són sovint el testimoni del pas de diferents cultures. Un element decoratiu característic de l'arquitectura egípcia són certes columnes que imiten el lotus. - Les construccions més originals d'aquesta arquitectura són les piràmides, els temples i les tombes. Lot us:

- Estructura: L'escultura es va desenvolupar bàsicament per a representar als antics déus egipcis i també per a donar forma física als faraons. Es van construir gran nombre d'estàtues magnífiques per a representar als déus i als celebres reis i reines. Aquestes estàtues estaven destinades a donar la vida eterna als "déus" reis i reines, així com per a permetre que els seus súbdits veiessin el seu aspecte físic. - Pintura: A l'antic Egipte es desenvolupà una pintura mural, essencialment narrativa, amb representacions de cerimònies i fets remarcables; la pintura acostuma a anar acompanyada de jeroglífics que aporten informació essencial


a l'escena.

4. Religió: -Deus - Creences: · Vida d'ultratomba · Embassaments Deus Egipcis: - Ra, el déu Sol: El déu Ra es presenta en tres formes: la d'escarabat que simbolitza el Sol naixent; la de disc solar o Sol del migdia; i per últim, la d'un vell recolzat en un bastó en representació del Sol de l'ocàs.

− Osiris, senyor dels inferns: Era rei a la terra i va ensenyar als egipcis la religió i el cultiu dels cereals. Però va ser assassinat pel seu gelós germà Set, que el va enganyar per tal que es fiqués en un arcó de fusta, que després

va

segellar

i

llançar al Nil.


- Anubis, déu fune rari: És el déu que acudeix a emportar-se als morts cap a l'altre vida i se'l representa com un cànid.

- Isis: esposa, mare i maga: Isis és representada com una dona coronada amb el “tron”. A més, més endavant és representada amb banyes i un disc solar entre elles tal com la deessa Hathor.

- Horus, el déu Falcó: Déu en forma de falcó que en un principi tenia per ulls al Sol i la Lluna, però després que el Sol fos assignat a Ra com a símbol, la Lluna va quedar com a únic ull d'Horus.


Creences: Les creences en els déus i l'altre món estaven immerses a la civilització de l'antic Egipte des dels seus inicis; la llei faraònica es basava en els drets divins dels reis. El panteó egipci estava poblat de déus que tenien poders sobrenaturals i s'invocaven per a l'ajut o la protecció. Tot i això, els déus no es veien sempre tant compassius, i els egipcis creien que s'havien de seduir amb oferiments i pregàries. L'estructura d'aquest panteó canviava contínuament a mesura que noves deïtats es promovien a la jerarquia, però els sacerdots no feien cap esforç per a organitzar els diversos i de vegades conflictius mites de la creació i històries en un sistema coherent.

Vida ultratomba: La momificació: A l' antic Egipte la mort tenia molta importància, doncs creien que un cop morts continuarien gaudint de les riqueses que havien tingut en vida, és per això que els faraons es feien enterrar amb totes les seves riqueses. Les tècniques de momificació tenien per objecte conservar el mort amb la mateixa aparença que aquest va tenir en vida. Primer se li treien les vísceres i els líquids i, desprès, s'embalsamava el cos amb herbes aromàtiques i medicinals per tal que no es corrompis. A continuació, s'embolicava la mòmia amb vena pegada amb resina i se'l cobria amb amulets protectors. Per últim es col·locava la mòmia dins un sarcòfag. Cada taüt estava esculpit amb aparença humana. Els òrgans es dipositen als vasos canops, i les petites estatuilles que feien de servidors funeraris vetllaven el seu repòs. Tots aquests objectes tenien inscripcions plenes de símbols.


revista