Issuu on Google+

EL CAMP DE LA TRANQUIL·LITAT M’encanta anar al camp del costat de la casa del meu avi. És un camp on els ocells sempre hi canten en una de les seves parades, on es veuen mil colors entre les roselles vermelles a l’estiu, el blat verd a la primavera que es va tornant groc a l’estiu, i els tons marrons que agafa la terra a l’ hivern. Cada dia al matí passo per davant, i m’alegra el dia. I a la nit, tret dels tractors que treballen les terres, hi ha un silenci impressionant. M’agrada veure’l després de la pluja, quan està humit, fa una olor natural que sembla que estiguis enmig de la selva amazònica. A més les plantes agafen un color verd que impressiona a la vista. Aquest estiu hi vaig anar una nit, i em vaig posar sota un arbre que semblava màgic, ja que era molt gros i antic; i vaig observar la pluja d’estels de Sant Llorenç. Em va semblar sentir crits de llops, i corredisses de porcs senglars, però no és d’estranyar, ja que aquell camp envoltat de boscos d’oms és un paradís per els animals. JORDI FERRER ORRI 2n d’ESO A


Descripció