Issuu on Google+


Això era i no era un poble que se deia Robotàlia. Allà hi vivien robots. També hi vivia un cavall que nomia Cosmerli. Avorrit, un dia se va despistar menjant herba. Se va perdre i va arribar a Robotàlia i li va agradar tant que s'hi va quedar.


Els robots estaven molt contents amb ell perquè en Cosmerli els ajudava a anar de banda a banda i els transportava objectes pesats. En Cosmerli tambÊ estava content perquè els robots jugaven amb ell i el cuidaven molt bÊ: li donaven aigua, menjar i passejaven amb ell.


El robot Perns es va fer molt amic den Cosmerli i li va construir un estable molt a prop de ca seva.


Però en Cosmerli no estava avesat a viure dins un estable. Un dia en Perns li va dur menjar i va veure que en Cosmerli n'escampava per tot. En Perns se va enfadar molt! Li va explicar com ho havia de fer per menjar. Li va posar palla dins la menjadora i li va dir: menja en dret d'aquí! Però en Cosmerli mai se'n recordava i sempre en tirava per defora.


Així que en Perns va tenir una idea: un moment en què en Cosmerli menjava bé li va fer una foto. La va penjar ben a prop de la menjadora i li va dir: - Sempre ho has de fer així de bé. A partir d'aquell moment, en Cosmerli sempre va menjar bé. Fi


En Perns, en Cosmeli i el problema de la rentadora