Page 1

etí Informatiu

Núm. 215

Setembre 2013


aam miiccss@ @jjoosseepprrooddoorreeddaa..ccaatt w ww ww w..jjoosseepprrooddoorreeddaa..ccaatt


L’ASSOCIACIÓ UNA NOVA ASSOCIACIÓ MUSICAL Ens ha arribat informació d’una nova associació que vol recuperar la memòria i l’obra d’un compositor català; es tracta de l’Associació d’Amics de Josep Martí Cristià, que va néixer a Llinars del Vallès l’any 1884 i va morir a Barcelona el 1918, com es pot veure una vida força curta doncs sols va viure 34 anys però que va ser molt intensa. Fou deixeble de Vallcorba, Granados i Pedrell, fundà una acadèmia de música, pianista, compositor, pedagog i també poeta, escultor i pintor. Aquesta Associació (que ja existia anteriorment) es va presentar el passat mes de març a la Sala de Cambra del Palau de la Música Catalana en el marc del Concurs Internacional de Piano Maria Canals. Val la pena col·laborar amb aquesta associació i ajudar a la recuperació d’un altre músic català massa desconegut. Us podeu posar en contacte i obtenir més informació per mitjà de la web www.marticristia.cat

CONCERTS DEL MES D’OCTUBRE A l’Auditori Cullell i Fabra del Centre Sant Pere Apòstol Dilluns 14 d’octubre de 2013 a les vuit del vespre.

Musicus Orquestra de Flautes Dolces del Coll de Barcelona Direcció: Pepita Perelló Obres de: Bach, Mozart, Dvorak, Raimon, Vives, Manén, Gershwin, Chaplin,..

Dilluns 21 d’octubre de 2013, Entradaa Lliure les vuit del vespre Musicus “Desacord 3 x 4” Orquestra de Flautes Dolces del CollVictòria de Barcelona Priante (soprano) Víctor Frigola (baríton) Marta González (mezzosoprano) Direcció: Pepita Perelló Jordi Vilaprinyó (piano) Obres de: Bach, Mozart, Dvorak, Raimon, Vives, Manñen, ENTRADA Gershwin, Chaplin,LLIURE ....

Dilluns 14 d’octubre de 2013 Edita i imprimeix: AMMD les vuit del vespre Sant Pere més Alt, 25, 08003 Barcelona Tel. 93 435 28 50 – 656 45 61 91 – jgargallo@assmmd.org / www.assmmd.org Dipòsit legal: B. 47892-97 Entrada Lliure

a


P ARLEM DE MÚSICA SONS D’ÈPOCA CÒSIMA LISZT (1837-1930) CÒSIMA LISZT era filla de Franz Liszt, compositor i pianista, seductor del gran públic del Segle XIX i de Marie de Flavigny, comtessa d’Agoult, membre destacat de l’aristocràcia francesa. Còsima neix prop del llac Como, situat entre Itàlia i Suïssa, l’any 1837. Aquell deliciós llac reflectia els dies de joia entre el músic i l’aristòcrata. La filla de Franz Liszt era una joveneta amb gran talent, respectuosa i de caràcter enèrgic. La impulsivitat de Còsima i el desig d’independència, s’evidenciaren durant la seva joventut. En els anys de plenitud, aquest sentiment de llibertat es tornà més gran i més fort. Còsima fou una persona molt qualificada en el món artístic i dotada d’una gran intel·ligència. La col·laboració artística entre Wagner i Còsima es formalitzà després d’una gira musical a la ciutat de Viena, on es convertí en la seva agent musical . Entre Richard Wagner, al llindar dels 50 anys i Còsima Liszt de només 25, s’establí una profunda atracció, que cristal·litzà en un veritable amor. La filla de Liszt era coneguda amb el nom “d’El Colom Missatger”, a causa dels constants viatges des de Munic, on vivia amb el seu marit Hans de Bulöw, fins a Triebschen (Suïssa) per poder estar al costat del músic Richard Wagner. Va desplegar tots els recursos d’una hàbil diplomàtica i alhora d’una tendra protectora. Es guanyà la confiança del mecenes de Wagner, el Rei Lluís II de Baviera, el qual creia que l’amistat entre Wagner i Còsima era completament pura. Còsima encarava totes les ofenses, per tal de seguir al costat del seu amant. Només la filosofia romàntica podia entendre la santedat de la passió i l’inexorable destí. Còsima, ésser humà amb idees profundes, exerceix una gran influència sobre Wagner i es converteix en la seva íntima secretària, confident i musa. En les


seves ”confessions”, declara que havia estat escollida per una alta missió. Medita sobre les vicissituds de la vida i gaudeix de la contemplació dels capvespres emmirallats en els llacs suïssos, mentre escolta les composicions de Wagner. A la vil·la de Triebschen, els dos amants somnien amb l’obra de Bayreuth que els retornarà a Alemanya. El compositor alemany desitjava representar els seus drames musicals en un teatre propi i exclusiu. Wagner visita la ciutat idíl·lica de Bayreuth i troba, en aquesta petita localitat, el lloc idoni on els visitants puguin escoltar la música relaxadament. La primera pedra del FESTSPIELHAUS es col·loca el dia 22 de maig de l’any 1872. El Festival de Bayreuth es celebra des de l’any 1876 i en la seva inauguració es representà la tetralogia “l’Anell del Nibelung” de Richard Wagner. Després de la mort de Wagner l’any 1883, Còsima reprèn l’obra de Bayreuth, la gran obra del mestre que encara no havia aconseguit la plenitud . Durant vint anys, promou el pensament i l’herència del compositor, creant una escola de cant i un nou estil dramàtic. CÒSIMA LISZT WAGNER, a l’edat de noranta-dos anys, mor al mes d’abril de l’any 1930 i és enterrada al costat del seu estimat Richard, al jardí de la Vil·la Wahnfried. Còsima Wagner fou una dona amb voluntat de ferro, amb una ambició enginyosa al servei d’un gran amor, o bé un amor enginyós al servei d’una gran ambició. Maria Teresa Julià Clavecinista i concertista Especialitzada en la recerca de la música antiga


PENTAGRAMA L’himne nacional de Catalunya és la cançó popular “Els segadors”. El fet de ser una cançó popular i d’estar en tonalitat menor és un fet del tot inusual. La majoria dels himnes estan en tonalitats majors i són composicions fetes expressament per aquesta finalitat. La primera aparició impresa de la versió musical d’Els segadors, data de 1892 en l’edició de l’antològic i importantíssim volum “Cansons Populars Catalanas recollidas y armonisadas per Francisco Alió”. A aquesta versió va ser aplicat, l’any 1899, el text d’Emili Guanyavents que conservava la tornada d’Ernest Moliné -, guanyador del concurs organitzat a tal fi per la revista “La Nació Catalana”. D’aleshores ençà, i en el transcurs d’un centenar d’anys, Els segadors ha viscut una intricada història, fins a imposar-se d’una manera multitudinària i invencible com a himne de Catalunya. I en l’etapa més recent de la nostra història, des del moment mateix del restabliment de la Generalitat, s’ha generalitzat en la societat catalana l’ús d’Els segadors com a himne oficial. Tant les institucions públiques i privades com el poble en general li han conferit aquest caràcter d’una manera indiscutida. Finalment, circumstàncies excepcionals de gran projecció exterior, com és el cas dels Jocs Olímpics de Barcelona, han consagrat l’ús d’aquesta cançó com a himne oficial de Catalunya, de manera que també de fora estant és percebut per tothom amb aquest caràcter .......................................... Extracte de la “LLEI 1/1993, de 25 de febrer, de l’himne nacional de Catalunya” publicada el 3 de Març del 1993 al Butlletí oficial de la Generalitat de Catalunya: “L’himne nacional de Catalunya és la cançó popular Els segadors elaborada a partir d’una melodia tradicional i d’un romanç anònim del segle XVII -, segons la transcripció musical de Francesc Alió, del 1892, i el text d’Emili Guanyavents, del 1899, en la versió adjunta”.


Catalunya, triomfant, tornarà a ser rica i plena! Endarrere aquesta gent tan ufana i tan superba !

Ara és hora, segadors ! Ara és hora d’estar alerta ! Per quan vingui un altre juny esmolem ben bé les eines ! (tornada)

Bon cop de falç ! Bon cop de falç, defensors de la terra ! Bon cop de falç !

Que tremoli l’enemic en veient la nostra ensenya: com fem caure espigues d’or, quan convé seguem cadenes ! (tornada)

................................................................ Lletra complerta, partitura en diferents tonalitats i arranjaments: www.arxiu.net/vibracions


ANIVERS ARIS CENTENARIS MUSICALS DEL MES DE SETEMBRE DE 2013 5. 1913, Serguei (Sergueievitx) PROKOFIEV estrena a Pavlovski, fent ell de Solista, el “Concert per a Piano núm. 3”. 6. 1913, La Soprano Rosa RAISA (noms reals. Raisa Burchenstein) debuta a Parma, amb 20 anys, fent el rol de ‘Leonora’ de l’Òpera “Oberto, conte di San Bonifacio” de Giuseppe VERDI, i que era la 1ª Òpera de l’autor. 7. 1813, Neix a Mayence (D), la Soprano i Cantant d’Òpera Clara HEINEFETTER. 1913, Neix a Suure-Jöani (Estònia), el Compositor Villem KAPP. 8. 1613, Mor a Nàpols, el Compositor Carlo GESUALDO, Príncep de Venosa, que fou molt important a finals del Renaixement. 1813, Neix a Londres, l’Organista, Arpista, i Professor Henry Edward DIBDIN. 9. 1913, Neix a Berlín, l’Oboista, Musicòleg i Editor de Música Josef MARX. 10. 1913, Jean (noms reals. Johann Julius Christian) SIBELIUS estrena a Gloucester, el Poema simfònic “L’Esperit de la Naturalesa”, Op. 70, per a Piano i Orquestra. 13. 1913, Mor a Worcester (GB), el Compositor Alfred (Robert) GAUL. 1913, Carl Michael ZIEHRER estrena a Viena, l’Opereta “Fürst Casimir”. 15. 1913, Neix a Montreal, el Compositor ultramodern Henry Dreyfus BRANT, que fou Pioner en la música espacial. 16. 1913, Neix a Zagreb, el Musicòleg Kresimir KOVACEVIC. 17. 1913, Neix a Copenhaguen, el Compositor Jorgen JERSILD. 1913, Mor a Berlín, el Pianista i Compositor Alfred (Richard Gotthilf) SORMANN. 21. 1913, Neix a Boston, el Musicòleg i Bibliotecari Vincent H(arris) DUCKLES. 23. 1813, La Soprano Catherine STEPHENS debuta al Covent Garden de Londres, fent el rol de ‘Mandane’ de l’Òpera “Artaxerxes” de Thomas Augustine ARNÉ. 1913, Neix a Gori (Geòrgia), el Compositor Alexei (Davidovitx) MACHAVARIAN. 24. 1813, Mor a París, el Compositor André Modeste GRETRY. 26. 1913, Mor a Viena, el Compositor Rudolf RAIMANN. 28. 1813, Neix a Dresden, el Violinista i Compositor Anton WALLERSTEIN. 1913, Neix a Chicago, la Compositora i Pianista Vivian FINE .

SINGULARITATS DEL MES DE SETEMBRE DE 2013 1, 1963, (Edward) Benjamin BRITTEN estrena a Ginebra, la “Cantata Misericordiam” per a Solistes, petit Cor i Orquestra, amb motiu del Centenari de Creu Roja internacional


2. 1788, Wolfgang Amadeus MOZART acaba a Viena, les obres: a) els Cànons religiosos “Alleluia” (K553) en Do M; i “Ave Maria” (K554) en Fa M per a 4 Sopranos; b) els Cànons “Lacrimoso son’io” (K555) en La m, per a 3 Sopranos i Baix; el “Grechtelt’s enk, wir gehen im Prater” [Prepareu-vos que anem al Prater] (K556) en Sol M per a 4 Sopranos; “Nascoso è il mio sole” [Està amagat el meu sol] (K557) en Fa m; “Prater Ausflug” [Excursió al Prater] (K558) en Si bemol M; tots a 4 Veus; “Difficile lectu mihi Mars” (K559) en Fa M, a 3 Veus; “O du eselhafter Peierl” [Oh burro de Peierl] (K560) en Fa M, a 4 Veus; [D’aquest últim n’existeix una versió dedicada al Tenor Philip Jacob Martin amb aquest text: Oh burro de Martin, Oh Martin burresco]; “Bona nox, bist o rechta Ox” [Bona nit, ets un veritable bou] (K561), en La M, a 4 Veus; i “Caro bell’idol mio” (K562) en La M, a 3 Veus. 7. 1888, Mor a Milà, l’Editor de Música Tito RICORDI, que era fill del Fundador de l’Editorial Giovanni RICORDI. 8. 1588, Neix a La Suoltière (Maine; F), el Religiós, Matemàtic, Filòsof i Teòric musical Marin MERSENNE. 9. 1963, L’obra per a Piano “Vexations” d’Erik (Alfred Leslie) SATIE és interpretada aquest dia a Nova York, per 5 PIanistes, que es van alternant durant una nit i un dia, tal com indica la Partitura tocant-la 840 vegades seguides, aconseguint un màxim de durada en interpretació musical. 12. 1988, La Soprano Dame Gwyneth JONES celebra al Covent Garden de Londres, els 25 anys del seu debut, obrint la sessió amb “Turandot”. 13, 1938, Paul HINDEMITH estrena a Venècia, la Suite “Nobilissima visione” treta del seu Ballet homònim. 15. 1988, Sukhi KANG estrena a Seül, l’obra “Prometheus kommt” que era la música de la Flama Olímpica dels Jocs Olímpics de Seül. 1988, Olav Anton THOMENSSEN estrena a Oslo, el Drama orquestral per a Trompeta i Orquestra “The 2nd. Creation”. 20. 1988, Georges APERGHIS estrena a Estrasburg, l’espectacle musical “Atem” per a 6 Músics-Comediants. 21. 1963, El Tenor Luciano PAVAROTTI debuta al Covent Garden de Londres, fent el rol de ‘Rodolfo’ de l’Òpera “La Sonnambula” de Vicenzo BELLINI. 22. 1938, Anton (Friedrich Wilhelm) von WEBERN estrena a Pittsfield (Massachusets), el “Quartet de Corda”, Op. 28, essent la seva darrera obra de Cambra 26. 1938, Kurt (Julian) WEILL estrena a Hartford (Connecticut; EUA), l’Opereta “Knickerbocher Holiday”, amb la melodia popular incorporada ‘September song’. 1938, Mathew ROSENBLUM estrena a San Francisco, l’obra “Continental Drift” per a Cor, Percussió i 2 Instruments de teclat. 27. 1738, Georg Friedrich HÄNDEL acaba l’Oratori “Saul”, i en comença un altre “Israel in Egypt” que acabarà el dia 1 de novembre. 1788, Wolfgang Amadeus MOZART acaba a Viena, el “Divertimento per a Corda: Gran Trio” (K 563) en Mi bemoll Major, per a Violí, Viola i Violoncel. 30. 1863, Georges BIZET estrena al Theatre Lirique de París, la seva gran Òpera “Els pescadors de perles”. 1938, El Director d’Orquestra Herbert von KARAJAN debuta al Staatsoper de Berlín, dirigint l’Òpera “Fidelio” de Ludwig van BEETHOVEN. Joan ÚBEDA i COMAS.


ACTUALITAT “CANÇONS DEDICADES A CONXITA BADIA” A mitjans de maig dins del projecte “Òpera en ruta” del districte de Sarrià – Sant Gervasi, al Centre Cívic de Sarrià es va oferir un concert que, malauradament, va portar poc públic tot la importància dels intèrprets i del programa ofert. Deduïm que la divulgació no va ser la més reeixida com tampoc ho era l’espai, una petita sala al costat de l’entrada del Centre. El concert estava a càrrec de la soprano Maria Teresa Garrigosa acompanyada al piano per Pau Casan i dedicat exclusivament a “Cançons dedicades a Conxita Badia” amb interpretacions d’obres de Narcis Bonet, Pau Casals, Jaume Pahissa, Frederic Mompou, Enric Granados, Eduard Toldrà, Joaquin Rodrigo, Xavier Montsalvatge, Joaquim Nin-Cullmell, Paquita Madriguera i Robert Gerhard. Els intèrprets van estar a l’alçada del programa, el que vol dir excel·lents, amb un lliurament complert a les obres interpretades, amb una mostra de facultats i sensibilitat interpretativa dignes d’una millor organització.

ANIVERSARI DE L’ESCOLA DE MÚSICS L’Escola de Músics i JPC han fet 20 anys, una xifra força apreciable i que mostra l’esforç i el treball ben fet portat a terme al llarg d’aquest temps. I això va quedar palès amb el festival que varen organitzar el diumenge 2 de juny a la Sala Pau Casals de l’Auditori de Barcelona. És molt important destacar el meticulós treball demostrat amb l’organització d’aquest festival d’una gran complexitat en el que no va fallar res al llarg de més de dues hores d’activitat constant i d’una organització complexa i fins extenuant per la continuïtat i el moviment de la gran quantitat de participants que mostraren un treball preparat a consciència i molt ben previst, pensat, presentat i organitzat. Moltes Felicitats!!!

“EN CATALÀ DALT DELS ESCENARIS” El baríton menorquí Lluís Sintes ha estat realitzant aquest any una sèrie de concerts dintre del cicle de Residents de l’Ateneu Barcelonès. El 8 de juny va ser el tercer del cicle i va portar per nom “En català dalt dels escenaris” amb un recull d’àries, romances i cançons d’òperes, sarsueles, musicals, i teatre líric català. El programa va estar format per la interpretació del “Cant a l’Estrella” del Tannhäuser de Richard Wagner, com homenatge al 200 aniversari del seu naixement, amb la particularitat de cantar-la amb català amb la traducció de Joaquim Pena i Jeroni Zanné. Del Teatre Català van ser de les interpretacions de


fragments d’obres d’Enric Morera, Rafel Martinez Valls i Agustí Cohí Grau, a les que seguiren obres de Francesc Rosselló i Deseado Mercadal en l’apartat de lírica menorquina. Els músics contemporanis estigueren representats per Antoni Parera Font, Jesús Rodríguez Picó i Albert Guinovart. No repetirem la qualitat prou demostrada d’en Lluís Sintes, amb un excel·lent acompanyament pianístic per part del jove Pau Damià Riera dels que ja em parlat en d’altres ocasions però si del seu compromís amb els nostres autors prou mostrat al llarg dels anys.

“JACINT VERDAGUER: EL POETA I ELS SEUS MÚSICS” El 9 de juny es va celebrar, per part del Museu d’Història de l’Ajuntament de Barcelona, als jardins de la finca Vil·la Joana (Vallvidrera) on morí el gran poeta català Mn. Jacint Verdaguer, un acte amb el títol “Jacint Verdaguer: el poeta i els seus músics” en el que col·laboraven el Districte de Sarrià – Sant Gervasi i l’Associació Manén i en el que varen participar per una part els Dansaires de Folgueroles i per l’altre un concert de veu i piano que va estar a càrrec de les sopranos Beatriz Jiménez i Maria Teresa Garrigosa, la mezzosoprano Anna Tobella, el tenor David Alegret acompanyats al piano per Daniel Blanch i amb la presentació del musicòleg Francesc Cortès i el rapsode Quimet Pla. El repertori va estar format per obres de Goberna, Valls, Pahissa, Alió, Massana, Buxó, Gay, Balcells, Ferrer, Candi Garreta i Vives, amb l’afegit de la cançó “La barretina” de Càndid Candi interpretada per tots els cantants junts. Aquest programa ja es va interpretar amb els mateixos actuants en el 2n Cicle de Música Catalana, Joan Manén a l’Ateneu organitzat per l’Associació Joan Manén i del que ja vàrem parlar en un altre butlletí anterior al que us podeu remetre. Sols cal dir que les condicions a l’aire lliure del concert de Vil·la Joana no són les més adients però que els intèrprets van mostrar la seva professionalitat i dedicació a unes obres de gran bellesa i seguides pel públic assistent amb l’atenció i el respecte que mereixen.

2n CICLE DE MÚSICA CATALANA JOAN MANÉN El darrer concert del 2n Cicle de música catalana Joan Manén es celebrà a l’Ateneu


Barcelonès el 14 de juny passat amb un programa de piano que portava per nom “A l’entorn d’Enric Granados”. Es tractava, no tant d’escoltar obres d’aquest compositor català com fer un recorregut iniciat amb el mestre de mestres Joan Baptista Pujol, que ho va ser d’en Granados i d’una bona sèrie de pianistes catalans de gran renom internacional com Ricard Viñes o Joaquim Malats, seguit però de deixebles de Granados com Paquita Madriguera, Frank Marshall, Frederic Longàs o Josep Martí Cristià, finalitzant amb una obra d’Enric Morera i amb “Azulejos” la composició inacabada d’Albéniz que Granados va completà. L’acte va comptar amb la inestimable col·laboració del crític musical Xavier Chavarria que va il·lustrar molt adequadament al públic assistent dels lligams entre tots aquests músics, de les seva formació i de la importància internacional que molts d’ells varen aconseguir mercès a la seva altíssima preparació com a virtuosos del piano i que també van conrear el camp de la composició. La part musical del programa va estar en les mans i l’intel·lgència artística del pianista Lluís Rodríguez Salvà que va demostrar sobradament les seves qualitats tècniques i la seva sensibilitat musical oferint-nos un concert ple d’encerts tant en les obres escollides com amb la seva interpretació i demostrant un cop més la qualitat d’uns músics catalans sovint excessivament arraconats i oblidats. Hem d’afegir que aquest 2n Cicle ha estat un èxit rotund per la qualitat dels artistes i dels presentadors, que ha tingut un seguiment força important però que mereix que aquest seguiment encara sigui molt més gran, no tant sols pel que fa als espectacles que ens ofereixen si no encara més per l’esforç de recerca que representa doncs hi ha un treball molt constant i molt entusiasta per part dels organitzadors de l’Associació Joan Manén amb moltes hores de dedicació, descoberta, transcripció i treball d’estudi i recuperació. En nom de la cultura musical del nostre país, Moltes gràcies!

PRESENTACIÓ DE L’ “AD LIBITUM MEN’S CHOIR BARCELONA” A finals de juny es va presentar un nou cor d’homes a Barcelona, l’Ad Livitum Men’s Choir Barcelona. Es tracta d’una formació de veus greus creada pel jove director búlgar, establert a la nostre ciutat, Krastin Nastev, comptant amb la inestimable col·laboració d’en Tomàs Rosado, director i creador de corals. En aquest el seu primer concert aquest cor va mostrar que compta


amb membres amb una solida formació tècnica i vocal i amb un director amb amplis coneixements tant pel que fa a la conducció com amb la interpretació. El programa del concert constava d’obres d’autors tant reconeguts com Txaikovski, Rossini, Schubert, Mendelssohn, Rheinberguer i Enric Morera i va permetre escoltar unes excel·lents interpretacions i copsar les magnífiques possibilitats que tenen les veus d’home, una sonoritat forta, valenta i plena de sensibilitat que cal tenir molt en compte per les seves característiques. Sonoritats amb les que es va iniciar el cant coral popular en el nostre país ja fa 163 anys i que mai ha deixar de ser-hi present. Felicitem al director i els seus coristes per aquesta iniciativa i podem predir que serà llarga i productiva amb molts èxits.

CONCERT A CAN RUSQUELLES El dissabte 13 de juliol vaig poder assistir a un dels concerts que s’organitzen a Can Rusquelles (a Viladrau); feia mol de temps que hi volia ser-hi però per diverses raons, i perquè no dir-ho la distància, feien que endarrerís complir aquest desig. Els concerts es fan al gran casalot on el bon amic, el musicòleg Joan Bofill, es va traslladar per motius de salut. En Joan havia vingut en diverses ocasions al nostre arxiu per traslladar deixebles de la seva classe de musicologia a una visió pràctica del material que es pot trobar a una biblioteca especialitzada i a la vegada tant diversa com la nostra. En primer lloc hem de mostrar la impressió que rep el visitant en arribar a Can Rusquelles, un gran edifici enmig de la fulgurant verdor de la natura del Montseny. Aquest gran casalot ja es troba documentat al segle XIII i en ell, molt posteriorment, Jaume Bofill i Mates “Guerau de Liost” feia trobades amb els poetes més influents del moment. Aquest concert es va realitzar el 13 de juliol passat amb la participació del Cor Cantus Firmus (agrupació jove sorgida a la S. C. La Violeta, de Centelles) dirigida pel, també soci nostre, Gabriel Miralles. El cor està format per vuit persones, dos per corda, amb excel·lent formació tècnica i vocal que, de la mà del seu director, ens van oferir, amb el teló de fons del volar d’orenetes, un magnífic programa de poemes i cançons dels més destacats autors catalans com Manén, Morera, Crivillé, Prenafeta, Taltabull, Oltra, Cruixent, Serra ..., amb temes dels Folguera, Guimerà, Torres, Sala, Maragall o el mateix Guerau de Liost. Interpretació de gran volada que ens va mostrar les possibilitats del cor i molt especialment del seu director.

Jordi Gargallo


ELS NOSTRES CONCERTS Un cop passades les vacances d’estiu i de manera retrospectiva, donat que el darrer butlletí ja havia sortit quan els concerts que comentarem es realitzaren, us passem el comentari doncs creiem que n’ha de quedar constància. El concert de finals de maig es va dedicar, a la memòria de l’eximi tenor català Gaietà Renom amb motiu del centenari del seu naixement.

significació que te la recuperació d’una obra d’un autor català avui poc, o gens, interpretat, una altra assignatura pendent. El mes de juny ens va aportar tres concerts, el primer amb la participació d’alumnes de Musicant, Escola d’Educació Musical. Cal destacar l’interès d’aquesta escola per recuperar el patrimoni musical

Si voleu conèixer millor la seva biografia la podeu consultar a la nostre web www.assmmd.org a l’apartat “Biografies”. El concert va estar a càrrec del baix-baríton Josep Llauradó acompanyat per la pianista Viviana Salisi que ens van donar una mostra del romanticisme amb obres de Beethoven i Schubert. Repertori de gran dificultat ben resolt i un bon camí a seguir. El concert es completà amb la interpretació de “Potser sí” obra de

català fent recerca dels nostres músics al nostre arxiu el que esperem que properament es veurà reflectit en les interpretacions dels seus deixebles. En aquesta ocasió ens va mostrar el treball de joves pianistes com Pau Tost, Mar Carrasco, Guillem Mañas, Saray Sanz, Pau Sindreu (violí), Alba Romanyà i Xavier Martí (flauta), Maria Acero (guitarra) i Guillem Sindreu (violoncel)

joventut de Joan Pich Santasusana que Gaietà Renom estrenà l’any 1945, detall que agraïm als intèrprets per la

És dignificant i prometedor veure l’entusiasme d’aquest jovent que en molts casos han de seu el futur de la nostra música. El segon concert del mes de juny va estar a càrrec de dos dels guanyadors del Concurs d’Inter-


pretació Musical de l’Escola de Músics i JPC 2012 – 2013, en aquest cas de la participació en el grup del 11 als 13 anys en la modalitat de piano de Juan Pablo

Rodríguez (13 anys) que ens oferí obres de Bach, Chopin, Albéniz, Montsalvatge i Rachmaninov. Va sorprendre molt favorablement la qualitat tècnica i interpretativa d’un noi tant jove i que ens mostrà un futur molt engrescador amb una mostra de maduresa poc comuna a la seva edat.

guanyador de la seva categoria. Ens trobem davant d’un intèrpret amb un present brillant, molt conscienciat en el que fa i molt segur de si mateix, que sap extreure detalls importants de les obres que interpreta i traslladar-los emociónalment a l’oient. El públic que omplia la sala va sortir entusiasmat de la interpretació d’aquests dos joves talents. El digne colofó d’aquest curs musical, ens el va oferir l’excel·lent actuació de la pianista Neus Peris amb la interpretació de la “Fuga en fa menor, BWV 857” de Bach, la “Sonata núm. 15 en Re Major, op. 28 ‘Pastoral’” de Beethoven i els

El segon pianista que va actuar va ser Alí Rafael Duran (25 anys) guanyador de la categoria de 18 a “Estudis Simfònics, op. 13” de Schumann amb les que va seduir el nombrós públic per la seva qualitat interpretativa, la profunditat dels seus discurs sonor i el domini tècnic del piano.

25 anys del mateix concurs. L’Alí va aportar una major força i la interpretació de major complexitat amb obres de Liszt i Prokofiev demostrant el perquè va ser

Ja passades les vacances d’estiu renovarem les actuacions musicals el proper mes d’octubre amb la il·lusió de portar-vos noves actuacions que mantinguin la diversitat i la qualitat que sempre hem procurat oferir-vos. Jordi Gargallo


ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS

Sant Pere més Alt 25 (Centre Sant Pere Apòstol) – 08003 Barcelona Tels. 934352850 – 932267429 www.assmmd.org


215 setembre13  
Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you