Page 1

in / formació activ@ Revista de l’alumnat del Centre de Formació de Persones Adultes Mestre Esteve Abril 2011

1


Editorial L’actualitat global ens ha fet reflexionar sobre l’abast dels canvis al nostre voltant: la crisi econòmica, el països àrabs, el preu del petroli, la crisi nuclear al Japó… tot té una repercussió directa a casa nostra.

Per aquest motiu tractem el tema del fracàs escolar. Parlem amb companys magribins per saber la seva opinió sobre aquesta demanda de llibertat. I a la nostra secció verda parlem de com aconseguir una il·luminació més sostenible a casa i a consumir productes més naturals i ecològics.

Per altra banda com sempre tenim la secció de creació literària que ens arriba ben assortida i les reflexions més profundes per compartir.

Els nostres col·laboradors també es globalitzen, rebem notícies des de Londres enviades pel David. En Sergio ens ha il·lustrat la revista des d’Amsterdam. I des de Bonastre la Sònia ha aportat moltes i valuoses idees. A tots, moltes gràcies.

El fòrum ha funcionat molt bé i permet que les col·laboracions arribin de manera dinàmica. Podeu fer-lo servir a l’Aula Virtual a la secció d’espais de

participació. Ja podeu enviar les vostres aportacions pel proper número. El nostre equip de redacció continua al peu del canó els dimecres de 17h a 18h. Quedem a la biblioteca, hi esteu convidats.

Equip de redacció IN – FORMACIÓ ACTIVA

2


FRACÀS ESCOLAR La Comissió Europea ha alertat sobre el greu problema de l'abandó escolar d'Espanya, el percentatge del qual se situa per sobre del doble de la mitjana de la Unió Europea (UE) i que ha anat empitjorant al llarg de la passada dècada. El 31,2% dels joves espanyols entre 18 i 24 anys ha abandonat els seus estudis sense finalitzar l'ensenyament secundari, segons les últimes dades disponibles. La mitjana europea se situa en el 14,4% i l'objectiu polític de la UE és reduir aquest percentatge al 10% en el 2020. Portugal té el mateix nivell de fracàs escolar que Espanya i Malta fins i tot ho supera amb un 36,8%. Però en tots dos països aquest percentatge s'ha reduït al llarg de la passada dècada en un 28% i un 32%, respectivament. Per contra, a Espanya aquest percentatge ha passat del 29,1% en el 2000 al 31,2% en el 2009, la qual cosa significa una reculada del 7,2%. Bombolla immobiliària La comissària d'Educació ha responsabilitzat a la bombolla immobiliària de l'augment de l'abandonament escolar a Espanya i de l'elevat percentatge de joves espanyols (més del 14%) que ni estudien, ni treballen, ni segueixen cursos de formació. «Molts joves a Espanya van abandonar els estudis atrets per la demanda d'ocupacions de baixa qualificació en sectors com la construcció. Però després amb la crisi es van quedar sense ocupació i ara no saben on anar», ha declarat Vassiliou. La comissària ha recomanat a les autoritats espanyoles que «facin més atractiva» l'oferta acadèmica i que ofereixin un mecanisme de «segona oportunitat» perquè els joves que van abandonar primerencament els seus estudis puguin concloure almenys l'ensenyament secundari. Aquesta segona oportunitat és una de les propostes del pla d'acció presentat ahir per la Comissió Europea per reduir el fracàs escolar europeu.

Tornem a insistir en els problemes de educació, i ensenyament. És un vergonya nacional que siguem al capdavant del fracàs escolar i que el rendiment dels nostre alumnes sigui més baix d'Europa. Sempre es parla de la manca d'autoritat i de respecte al professorat, i que això s'ha d'arreglar amb lleis. És com si s’hagués d’ inventar una llei per a què els fills s'estimessin els seus pares; o és com si s'hagués de regular que els germans siguin solidaris entre ells; o legislar per tal que els néts donin petons i abraçades als seus avis i àvies que bona falta hi fa. Seria molt trist perquè significaria que la nostra societat esta deshumanitzada i malalta. No hi ha solucions màgiques però hem de tenir en compte que el problema de les escoles és el problema de tothom. En depèn el nostre futur.

Eugenia Baños

El Periódico 31/1/2011

L’educació de persones adultes és fonamental com a segona oportunitat. Aquí al Mestre Esteve ho sabem prou bé. 3


APRENDRE AMB ELS COMPANYS I LES COMPANYES Sempre havia pensat que a l'escola de persones adultes els alumnes serien això, adults. Gent amb les preocupacions pròpies de l'edat, aclaparats per les obligacions diàries, esgotats de córrer tot el dia per arribar a tot, preocupats pels horaris, fent veritables malabarismes, cansats després de la jornada laboral ... en fi, sense gaires ganes de relacionar-se amb la resta de companys. La meva sorpresa en començar les classes va ser majúscula, tot el que havia imaginat no era cert. Em vaig trobar amb persones amb ganes de superar-se dia a dia, persones que tot i no tenir temps lliure sempre troben el moment per ajudar el company que ho necessita i amb ganes de compartir amb tots els petits èxits diaris. Per arribar fins aquí és important deixar de banda les pors i els dubtes i lluitar per mantenir aquesta unió que és el que ens ajuda a aconseguir els nostres objectius, l'aprenentatge i les relacions humanes entre persones tan dispars. Tot això ja ho deia el Mestre Esteve, que dóna nom a la nostra escola: "Uniu-vos, i sereu forts! Instruïu-vos, i sereu lliures! Estimeu-vos i sereu feliços!" Per tot això, des d'aquí, animo a tots els que dubten si tornar o no a agafar els llibres a que ho facin, i que gaudeixin d'aquesta gran "Escola de Persones Adultes" Imma Bravo

Mira un instant al teu voltant i veuràs que no estem sols Amb els amics, amb la família tenim gent que ens estima i ens comprèn. En la nostra feina de cada dia sempre compartim el temps i l'amistat amb un munt de gent. Hi han d'altres que potser no els coneixem tan bé però també formen part del nostre ambient, el barri i la ciutat . Quan sentim nosaltres mateixos que volem abandonar tot el que teníem previst per algun motiu ... el que sigui ( familiar, treball, escola ) hem d’agafar forces i seguir endavant !!! No tingueu por ni vergonya de demanar ajuda als vostres companys, perquè ells us ajudaran sense demanar-vos res. Si la vida et dóna mil raons per plorar, demostra-li tu mateix que tens mil i una raons per somriure i sempre deixa't ajudar pels altres, serà molt més fàcil. És un petit consell. Mai deixeu d'acomplir els vostres objectius, perquè no esteu sols. Laura Monzonís 4


HISTÒRIES DE VIDA Fa 26 anys que vaig néixer, era una tarda de primavera de 1984. Els meus pares estaven molt contents amb la meva arribada i des d'aquell dia s'han esforçat i aplicat perquè jo aprengui tot el millor d'ells per créixer amb una bona educació i amb bones virtuts. He tingut una infància bona però en el cas dels meus pares l'amor entre ells es va acabar quan jo tenia 12 anys. A la meva adolescència he tingut molts amics, molts amors i desamors. Als 18 anys vaig tenir el meu treball on vaig aprendre moltes coses. Aquesta feina m'ha ensenyat a ser més adulta i a veure com funciona la vida. Avui dia no em puc queixar de la vida que tinc: feliç amb la meva família, amb la meva parella i acabant projectes que vaig deixar pendents, com ara els estudis. Mireia

Sóc el menor de quatre germans. Vaig nàixer al si d'una família acomodada i en la meva curta infància vaig ser molt feliç. Dic "curta" perquè vaig quedar sense pare amb nou anys. Tot se'm va enfonsar, però vaig fer fort i vaig aprendre a viure amb la seva absència. Des de molt jove vaig ser molt independent, em movia per tota la geografia espanyola fins que vaig arribar a Catalunya i vaig conèixer una jove catalana que em va robar el cor. Ens vam casar o tinc dos preciosos fills i sóc feliç. Manel

D`aquí a deu anys no tinc molt clar el que seré i faré però m’agradaria estar treballant en una botiga de roba, estar vivint en un pis compartit amb amics o amigues en alguna ciutat. M’agradaria poder convidar la gent a casa meva, poder visitar quan vulgui els amics, fer-me amb els companys de feina, també. També viure la vida aprofitar el moment, la família, els amics i l’edat. M’agradaria anar-me’n de vacances per relaxar-me i estar tranquil·la, desconnectar dels problemes. També poder seguir visitant la meva germana i poder seguir juntes, ajudar-li amb els problemes i tot el que faci falta i veure que li va molt bé la vida. Sonia 5


HISTÒRIES DE VIDA Tinc quaranta quatre anys i ha arribat el moment de fer canvis a la meva vida. Quan era més jove no vaig tenir l'oportunitat d'estudiar,vaig començar a treballar. M'agrada molt la meva feina, però abans només que tinguessis ganes d'aprendre et donaven feina. Ara les coses van canviant molt ràpid. La gent jove està molt preparada i, tot i que, persones com jo, tinguem molta experiència, el fet de no tenir titulació complica la continuïtat i la millora en la feina. Això dificulta que pugui tenir aspiracions en el meu lloc de treball i a la vegada, passa el temps i no t'adones que tot evoluciona. Totes aquestes raons m'han motivat a tornar a estudiar. Ara el meu objectiu és, tot i el gran sacrifici que això em suposa, obtenir una titulació i créixer a nivell personal i professional. Carmen

Voy a contar una historia que me hizo muy feliz. Cuando nació mi hijo Mario estuvo muy malito. Prometí que cuando tuviera la edad de trabajar, lo que ganara se lo daría a los niños que estuvieran enfermos. Con catorce años me trajo su primera semanada, 850 pesetas, que las guardé. Un día fui al hospital a ver a mi padre, que estuvo 36 días ingresado. Allí conocí a una señora que tenía un hijo muy enfermo. La ilusión del niño era ir al parque de las fieras, el zoo, y su madre no tenia dinero para un taxi. El niño padecía una discapacdad muy grave. Yo le dije a la señora que me haría mucha ilusión darle el dinero para que lo llevara al parque, ella aceptó y le dí las 850 ptas y unos prismáticos, que mi hermano le trajo a mi hijo de Francia, para que el niño viera los animales. Loli Osuna Una madre que cumplió su promesa.

6


APRENDRE DE LA MALALTIA Avui intentaré explicar els meus sentiments pel que fa a les tres malalties més dures amb les quals he hagut de barallar-me en aquests últims anys de la meva vida. Però, sobretot, dir-vos que he après una lliçó que em servirà per a tota la meva vida i que desitjo poder explicar-vos en aquesta carta que us estic escrivint: aquesta lliçó ha estat que sempre lluités, sempre. Vaig començar fa ja alguns anys amb una malaltia que en va copsar molt perquè la persona que la patia, era molt jove. Aquesta malaltia és la depressió, al principi no vaig saber com viure amb ella, però amb el temps i ajuda d'especialistes aconseguim frenar-la una mica però avui dia encara, ens barallem amb ella intentant que sigui el més suportable possible . La següent malaltia va passar, ja no haig de pensar-hi més. Ara hi penso amb tota la nostàlgia que es pot sentir, per la persona que la patia i a la qual mai podré oblidar. És l’alzheimer. Què difícil és viure amb ella, però a més veient a la persona degenerar-se, que les coses que per a ella eren més importants, s'esborraven de la seva ment sense poder fer res per evitar-ho, només intentar fer la seva vida el més bonica possible. Mentre em barallava amb l'alzheimer, em van trobar un càncer de mama. Com enfrontar-te a això? Aquesta paraula que tant em va espantar però tenia clar que no podria amb mi o això és el que jo em deia a mi mateixa. La companyia i l’ajut dels éssers estimats va ser importantíssima, però en aquells moments el més important va ser el meu ànim i les meves ganes de viure. Crec que és el que t'ajuda a mantenir el seny, m'agradaria poder dir que no vaig passar por però mentiria, en vaig passar-ne molta, de por. I encara a ara cada vegada que em toca revisió, tremolo, però aquí estic després de deu anys .

Recordo el dia que em van dir que m'havien de treure el pit. Aquella nit quan em vaig ficar al llit tot el temps em veia en el meu propi enterrament. A l’endemà vaig anar a la perruqueria i em vaig tallar el cabell molt curt pensant a acostumar-me a aquest aspecte perquè si havia de veure'm rapada, no m'anava a agafar per sorpresa.

Amb la malaltia he après a viure diferent, gaudint de tot a cada moment, de tot el bo i el dolent perquè crec que també cal gaudir-ho. He aprés a estar bé amb mi mateixa i a estar preparada per quan arribi la meva hora. Dono les gràcies als meus fills i al meu marit, perquè sense ells no ho hagués aconseguit i a tots els meus que van patir per mi i amb mi en tot moment. Un petó a tots Una persona agraïda

7


ESCOLA VERDA Problemas con el precio del petróleo, con la seguridad de las nucleares y con la contaminación. Todos podemos hacer un gesto

ENERGÍA EFICIENTE Ayuda a reducir las emisiones de CO2 mientras ahorras en tu factura de electricidad. Con estas soluciones te resultará muy fácil ahorrar energía.

10 CONSEJOS SOBRE EL AHORRO DE ENERGÍA Elige electrodomésticos con la mayor eficiencia energética. (clase A): consumen menos energía. Puedes adquirir tu lavavajillas, lavadora, horno o frigorífico en tu tienda. Reemplaza las bombillas incandescentes que mantienes encendida mucho tiempo por otras de bajo consumo. Limpia las bombillas: si estan sucias su rendimiento disminuye. Utiliza los programas de ahorro energetico en la lavadora, secadoras, lavavajillas y frigorificos. Emplea termostatos y programadores para regular la temperatura de aire acondicionado o calefacción. Sigue las intrucciones del fabricante a la hora de limpiar los filtros y mantener tu sistema de aire acondicionado. Para ventilar bien la casa, basta con abrir la ventana 10 minutos por la mañana antes de encender la calefacción. En verano mantén el aire acondicionado a unos 25º C. Por cada grado menos consumiras 8% más de energía. Apaga la tele o el ordenador si no se usa. Siempre que sea posible, aprovecha la iluminación del sol, que es natural, gratuita y no contamina Maribel Chaves

8


ESCOLA VERDA ALIMENTS KM 0 O LA PAGESA DE TOTA LA VIDA

por Isabel Lòpez

Encara recordo quan la mare de petita ens posava un ou ferrat amb pa, un tomàquet amb sal, en dos trossos, unes olives ...Tinc la sort de recordar tots aquets sabors i olors. Encara recordo la flaire de quan anava a compra taronges i llimones, a cal pagès. L’olor era forta, penetrant, àcida i diferent segons el tipus de taronja. Sant Feliu té la sort de comptar amb pagesos que venen els seus productes directes al públic. Algunes persones diuen que són productes cars, que ves a saber si són de veritat, que és més còmode comprar al súper o a les fruiteries que hi ha de tot i més econòmic. Potser hi ha casos de pagesos que tenen productes que no son seus, d’altres pagesos, de mercabarna, com si fossin de qualsevol fruiteria, quan no tenen massa collita pròpia. Però aquí està el saber comprar per l’olor, el color, el gust quan ho menges. Saber que és directe dels pagesos, que sols ha estat amb el seus frigorífics com màxim. I no com als súpers o fruiteries, que no saps fa quan de temps han estat collits, quan han viatjat... perquè si un aliment fresc ha viatjat molt no té gust a res. Però nosaltres decidim...

Slow Food ...........................Comida Lenta Es una asociación internacional sin ánimo de lucro fundada en 1986 Surgió como oposición a la Fast Life y la Fast Food. Su símbolo es el caracol porque se mueve despacio y degusta con calma su paso por la vida. ¿Qué es el slow food? Una buena mesa que no tiene por qué nutrirse de sofisticados platos de la nouvelle cousine, sino «que los alimentos estén producidos lo más cerca posible y tengan sabor». «Son cosas buenas, aunque sean sencillas: unos mejillones al vapor de la costa Mediterránea con aceite de Tarragona». Es decir, por encima de todo, productos locales. Entre los proyectos que apoya están los restaurantes con el sello kilómetro cero ‘km 0’, que se caracterizan por: - Que un 40% de los ingredientes sean locales (menos de 100 km), incluyendo el ingrediente principal. - Que estén catalogados como sabores olvidados o de excelencia contrastada en peligro de desaparición o bien sean pequeños proyectos para el asesoramiento a grupos de productores artesanales. Los ingredientes deben ser lo más cercanos posibles y si no lo son, han de tener certificación ecológica. - En el caso de pescados se prioriza lo obtenido de forma sostenible y por barcos de bajura y lo vendido en las lonjas más cercanas a los restaurantes. - Se evitan los alimentos obtenidos a partir de transgénicos. - Se reciclan adecuadamente los residuos que genera el restaurante. Viu poc a poc, la vida tindrà un altre gust...

Sònia Ribas

9


ART, PARTICIPACIÓ I RECICLATGE El día cinco de marzo se hizo la rua de carnaval por las calles de nuestra ciudad. Hubo bastante participación, estuvo muy animada y además el tiempo nos acompañó. Hubo romanos, pinochos, despertadores, pájaros, colegiales, autos de choque, pinzas, toneles, presos, bolos y otros, formando las diferentes comparsas. En tercer lugar quedo la comparsa veo veo, que iban disfrazados de ojos y se coordinaban muy bien en el baile, del casino santfeliuenc. Para el segundo lugar ahí estuvieron los vecinos de la calle Santa Cruz, con un sofisticado disfraz y un buen maquillaje, simulando ir subidos en una calabaza, muy bonito colorido. Con el primer premio, la comparsa fantasía del colegio público Salvador Espriu y sus papás. Merecido puesto. El disfraz de esta comparsa estaba hecho con material reciclado; botellas de agua decoradas y pegadas en sus vestidos, pantalones y blusas. También llevaban un gorro confeccionado totalmente con botellas recicladas. ¡Estupenda idea! Usar material reciclado para un día de diversión e imaginación.

¡Arte sostenible al poder! Carmen Fernández

Lo que tu digas, pero me aprieta el bisoñé.

Y encima ¡Lo que nos hemos ahorrado!

10


La importància de la lectura

Un conte cada nit encomana l'amor per la literatura

Si dic que per a mi el més important és la lectura, potser en el fons no estic dient la veritat, perquè sé del cert que no deixaré de tenir altres aficions.

La Sònia Ribas ens explica com inventa contes per la seva nena. Qualsevol excusa és bona per deixar anar la imaginació. Aquí teniu un conte seu. En prenem nota.

Sento amor pels llibres, m'agrada tocarlos i acariciar-ne les tapes, i quan els acabo de llegir, no puc despendre-me'n, els he de tenir per sempre a casa meva.

La senyora Primavera El senyor Hivern ja està acabant la seva visita a casa nostra... Està fent ja les maletes per marxar a altres indrets, pren les gorres de llana, guants, robes d’abric i mantes, i es prepara per a un viatge bastant llarg. Abans de marxar, però, ha de fer una bona neteja del lloc a on ha estat vivint tants i tants dies... Ens deixarà les terres de casa nostra ben netes, perquè ens regala pluges que facin que tot quedi ben regat i preparat per quan arribi cap a finals del mes de Març, ‘la senyora Primavera’ que ens portarà color a tots els paisatges de casa nostra, doncs farà que de la terra neixin de nou molts cultius, arbres plens de flors i fruits de colors que donin un toc d’alegria i llum per tot arreu... La senyora Primavera es veurà amb el senyor Hivern i li desitjarà bon viatge, aquest li explicarà que tot s’ho trobarà regat i preparat per les seves tasques en els dies que estigui en aquesta casa. - Adéu, senyor Hivern, li desitjo un molt bon viatge. Va dir la senyora Primavera. - Adéu, senyora Primavera, gràcies, i li desitjo bona estada en aquesta casa que aviat estarà florida-, va respondre el senyor Hivern.

Recordo el primer llibre que vaig llegir, va ser el de la primera comunió, era molt petita, tenia 7 anys. Parlava del Nen Jesús i de Déu. El vaig llegir un munt de vegades. Ara quan entro a la biblioteca, només començar a pujar l'escala sento una alegria immensa dins. Ara tinc molts llibres a l'abast, n'escullo un i quan l'acabo començo un altre. Quin gaudi! Demano al cel, la lluna, el sol, als extraterrestres, i a qui si sigui necessari per que no desapareguin mai els llibres. Gràcies a la lectura es poden connectar les nostres intuïcions i els nostres raonaments. Acabem per saber que no sabem res. Sorgeix dintre nostre el dubte que ens farà entendre les persones que ens comuniquen mitjançant els llibres. Eugenia Baños

Contenta i amb un toc d’aire fresc, doncs ja no sentim tant de fred a casa nostra, la senyora Primavera començarà les seves tasques i ens regalarà llum i color per tot els indrets per on passi. Es trobarà amb les festes de la Setmana Santa, amb la celebració del dia de Sant Jordi.. I de segur que molts dels actes i festes els podrem fer a l’aire lliure, doncs per fi arribarà de nou la nostra esperada, càlida i fresca, la nostra estimada Senyora Primavera.

11


Recuerdo que de pequeño acompañaba a mi tío al almacén de libros. Un lugar inmenso, con innumerables tomos. Muchos de ellos expuestos para que los vendedores vieran y compararan lo que iban a vender en el mercado. Mi tío elegía unos cuantos, los que intuía que iban a tener más salida, los compraba repetidos. Además, casi siempre, me miraba y me decía: - Jordi, ve a la sección infantil y elige el que más te guste. Siempre optaba por los tebeos de Mortadelo y Filemón, Súper López, 13 rue del percebe. No obstante, un día me dio por elegir un ejemplar diferente a los de costumbre, Konrad o el niño que salió de una lata de conservas. Ese fue el primero que leí, y todavía lo conservo. Sin embargo, me gustó pero no me cautivó. Puede que yo fuera muy niño todavía y preferí seguir con mis comics. Fue en el colegio donde me obligaron a leer más libros pero con el tiempo y por diferentes razones dejé de leer. A continuación entraron en mi vida los videojuegos y con ellos, las revistas de videoconsolas: juegos, pc, segamania, hobbyconsola, etc. Fueron mi lectura hasta que llegó la hora de trabajar. El único libro que leí fue el de la autoescuela, ya que para el trabajo interesaba que tuviera carné. La entrada de Internet hizo que leyera mucho. Al principio Internet era más informativa que de entretenimiento. Fue en mi veintiocho aniversario, cuando mi gran AMIGA, Lucía, me regaló la Sombra Del Viento. Un volumen que me enseñó a disfrutar de la magia, el encanto, la aventura y emociones que tiene un libro. Con este ejemplar, una noche me fui a la cama para leer antes de dormir. Me puse a leer y descubrí por la ventana que estaba amaneciendo. Seguidamente, cuando lo acabé, no paré de leer y leer libros. Uno detrás de otro. Me convertí en un verdadero zampalibros. Hoy día no tengo tiempo para textos extensos, y mi lectura se ha basado en guías de montaña, reseñas de escalada, reseñas de descensos de barrancos y, cómo no, en escritos cortos, de 100 ó 150 páginas. En resumen, mi vida ha tenido continuo contacto con la lectura. Me gustaría leer más, pero en el mundo en que nos movemos y con las tareas que tenemos no da tiempo ni de acabar libros que empezamos. Creo que voy a tardar más en leer El origen de las especies, que el mismo Darwin en hacer su estudio. Para acabar, quiero citar una frase del volumen que me dio ese empuje a la lectura: "Cada libro tiene alma. El alma de quien lo escribe, y el alma de quienes lo leyeron y vivieron y soñaron con él. Cada vez que un libro cambia de manos, cada vez que alguien desliza la mirada por sus páginas, su espíritu crece y se hace fuerte." La Sombra Del Viento Carlos Ruiz Zafón Dedicado a mi tío Juan, vendedor de libros en el Jordi Díaz Baño

mercadillo ambulante. Durante su vida hizo que las almas fueran de unas personas a otras. Puede ser, sin que él lo supiera, fue el origen de mi afición a la lectura. “Una persona deja de existir cuando se le deja de recordar”. 12


IGUALTAT DONA - HOME

tasques de casa 80

Qui fa les tasques domèstiques a casa?

70

SEMBLA QUE ELS TEMPS CANVIEN PERÒ QUI FA LES TASQUES DOMÈSTIQUES A CASA TEVA?

50

Hem preguntat a 129 estudiants i aquests són els resultats. Preferentment homes: 19 Preferentment dones: 74 Al 50% : 30 Ns / Nc. 6

%

60

40 30 20 10 0 dones

Aquesta es una pregunta que la gent es fa, a vegades o mai. Es dóna per suposat que tot li pertoca a la dona, sembla que està establert. Però la dona ja no pot més. La societat és molt exigent amb el paper de la dona: cal que estigui sempre estupenda, que sigui bona amant, una bona mare, que sigui treballadora... que sigui una super woman! I no val a queixar-se. Això és la realitat? Quan la dona vol canviar és quan comencen els problemes. Moltes vegades és la mateixa dona, sola o en parella, qui no s'adona del problema. Per això penso que totes les persones haurien de viure un temps sols. Que cadascú es cuidi ell mateix, que es responsabilitzi de tot el seu netejant, cuinant, comprant... Tot sol. En arribar a la convivència amb una parella, ja tindrà un coneixement, una responsabilitat sobre ell mateix, hauria crescut com a persona, serà independent. Sabrà apreciar i respectar l'altre com a ell mateix. No es quedarà amb l’infantilisme de que tot, ens ho han de fer uns altres com la mare, el pare, l'àvia... Crec que les coses ens anirien millor com a persones, al cap i la fi es tracta de respecte, amor de l'un per l'altre, de convivència. I, sobretot per un mateix, això sense ser adult, independent, conseqüent, crec que no es pot aconseguir. Isabel López

homes

ns/nc

Com qualificar la relació entre els homes i les dones? No puc dir una sola paraula que qualifiqui aquesta relació en la actualitat, però sense cap mena de dubte sí podria dir que tant per als homes com per a les dones la relació ha evolucionat satisfactòriament, encara que per a tots ha estat un canvi difícil, per als homes sobretot per raons òbvies com són, l'educació d'anys on els deien que ells eren els encarregats de portar els diners a casa i que tota la resta de coses les havien de fer les dones. I al mateix temps a les dones per a l'únic que se les educava era per obeir el marit i resoldre els problemes derivats de la casa i dels fills. Tota aquesta situació al llarg dels anys ha canviat. L'educació és un dret de tots, homes i dones. Des de molt petits se'ns educa amb igualtat encara que falten moltes coses per fer, però vull pensar que el més difícil ja s'ha fet, les generacions futures parlaven d'això com situacions molt llunyanes per a ells.

Al final d'aquesta reflexió podria dir que la paraula que descriu la relació actual entre els homes i les dones és "IGUALTAT".

Manoli Dávila

13

50%


IGUALTAT DONA - HOME Entrevistem el nostre corresponsal a Londres, Londres, en David, perquè es dóna la

llevador

circumstància que és , atén parts. parts. És a dir, treballar en una professió majoritàriament femenina. Com ho porta? Llevadora/llevador comadrona/comadrón?

Quan de temps fa que exerceixes de llevador? Sembla ahir que encara feia les pràctiques però ja han passat cinc anys. Primer vaig treballar a Barcelona d’infermer durant cinc anys i després vaig marxar a Londres on vaig continuar durant dos anys més fins que vaig decidir fer un canvi. Què t'aporta aquesta feina? A diferència de la professió d’infermer, com a llevador tinc més independència professional. Això és més així a Anglaterra que al nostre país on les llevadores encara depenen molt més del metge. Aquí cada professional té un rol molt més definit. La feina és molt estressant però força enriquidora. Coneixes gent de totes les cultures en un moment molt important de les seves vides i treballes perquè l’experiència sigui el més positiva possible. Des de quant existeix aquesta figura masculina? Doncs la veritat és que no ho sé, però quan estava treballant a Barcelona d’auxiliar de clínica mentre estudiava infermeria hi havia un llevador de certa edat que em va dir que era un dels únics dos o tres llevadors de tot el país. Els homes sempre eren metges d’obstetrícia i les dones llevadores. Aquestes llevadores, fa molts anys, quan la medicina encara no estava a l’abast de tothom, eren les úniques que donaven suport a les dones durant el part. El procés de selecció és el mateix per a dones que per a homes? Evidentment que sí. Per als que ja érem infermers hi havia una mena d’examen i una entrevista. La veritat és que, com que aquí hi havia molta manca de llevadors, el criteri de selecció no era gaire dur. El principal problema quan jo ho vaig fer era que el nivell d’anglès d’alguns de nosaltres no era del tot bo. Tot plegat va requerir un esforç addicional mentre va durar la carrera però crec que va ser l’època en que vaig aprendre més anglès. Podries explicar alguna anècdota? Amb el tema de professionals dones o homes hi ha casos extrems. Recordo un cas en el que un nadó que havia acabat de néixer necessitava ser reanimat, però el marit no deixava entrar al pediatra, que era un home perquè veuria la seva dona. Mentrestant la llevadora feia el que podia. Afortunadament hi havia a prop una pediatra que va salvar la situació.

El fet de ser català (espanyol) t'ha suposat algun problema a nivell professional? El principal problema, com he dit, va ser a nivell acadèmic. El sistema acadèmic d’aquí està més basat en escriure assajos i treballs de recerca que en exàmens, per exemple tipus test. A nivell professional no tinc cap problema pel fet de ser estranger. Londres és una ciutat molt cosmopolita i tothom està acostumat a veure gent de fora.

14


Quina reacció acostumen a tenir les dones quan saben que serà un home qui els atendrà en el part? Doncs hi ha de tot. A l’hospital on jo treballo hi ha gent literalment de tot el món i totes les religions. En principi els més reticents son els musulmans però el percentatge de gent que finalment diu que no és bastant baix. La primera estona és la més difícil perquè sempre hi ha el factor sorpresa d’una situació que no esperaven i has de guanyar-te’ls durant aquells primers minuts. A vegades en algun moment te n’adones de que no funcionarà però en general no passa. Com va ser la primera vegada? Doncs no me’n recordo gens. El que sí que recordo és que mentre era estudiant el fet de ser home feia les coses molt difícils. Al primer hospital on vaig fer les pràctiques el 90% de les dones eren musulmanes i no és el mateix ser el professional que el estudiant. Havia d’anar trucant de porta en porta com un venedor d’enciclopèdies fins que em deixaven estar en un part. Has patit algun tipus de discriminació per ser home dintre d’una professió preferentment femenina? La veritat és que mai. A la meva feina hi ha un personal molt divers. Hi ha algun llevador home però també hi ha llevadores negres, blanques, asiàtiques, atees, cristianes, musulmanes, d’Anglaterra, Nigèria, Austràlia, Alemanya o Itàlia. Tothom aporta un punt diferent. Com són els parts al sistema britànic? Es medicalitzen molt o es va tendint al part natural deixant escollir a la dona? Si hi ha complicacions obstètriques el sistema en el nostre país és tant bo o millor que l’anglès. Si tot és normal com a la majoria de casos de dones joves i sanes ja és una altra historia. A Anglaterra fa molt temps que es treballa molt perquè la dona esculli i per evitar intervencions innecessàries. A Catalunya es fa una episiotomia a la majoria de dones primigestes, gairebé totes tenen l’epidural i estan llargues hores estirades en una posició incomoda i amb una infusió d’oxitocina per accelerar el part. Algunes llevadores que han tornat a Barcelona m’expliquen que les coses comencen a canviar una mica però molt lentament. Encara que sembli mentida hi ha més parts els divendres perquè els que estan de guàrdia el cap de setmana no volen que els truquin. Als centres privats encara és més exagerat, sobretot pel que fa a la proporció de cesàries. A Anglaterra hi ha una mica de tot, tot depèn del cas clínic i de les preferències de la dona. Hi ha dones que directament et demanen una epidural, però hi ha un percentatge important de parts naturals. Per exemple en el centre de parts on treballa la meva dona, que és llevadora, fan més de la meitat de parts a l’aigua. Es promociona el “one to one care”, l’objectiu del qual és proporcionar una llevadora a cada dona per tal d’evitar complicacions. A alguns hospitals de Barcelona les llevadores han de portar més d’una dona de part. IT’S TICKLISH Em fa pessigolles

David Londres

15


Canvis al món àrab Hem entrevistat de manera informal quatre alumnes de l'escola que són magribins, tres homes i una dona, i hem demanat la seva opinió sobre els canvis que s'esdevenen en el món àrab. Tots quatre coincideixen en què les manifestacions i els canvis són positius i que en general a mig termini millorarà la vida de la gent. Respecte al Marroc comenten que el rei Mohamed VI ha fet molts canvis i que el seu pare, en Hassan II, era un dictador. El gran problema, comenten, és la corrupció que està instaurada al país des de baix fins a dalt. Cap dels tres homes voldrien tornar al Marroc encara que hi ha hagut canvis. La dona sí que es planteja tornar en un període de 10 anys. Respecte a la participació de la dona a les manifestacions comenten que han participat activament a les manifestacions més d'un 50%. Houria comenta que les dones van guanyant protagonisme a la societat magribina i donen a conèixer la seva opinió. Per què es manifesta la gent ara? Sembla que un motiu pot ser que han apujat molt els preus de productes bàsics. Per exemple, una ampolla d'oli de girasol pot costar 1,5 euros, la meitat d'un dia de treball per a molts magribins. Els sous continuen sent baixos i la seguretat social és molt deficitària. Per exemple, s'han de pagar unes anàlisis que suposadament són gratuïtes. La gent té més formació però tenir una carrera o un diploma no és garantia per trobar feina. Són en part aquests joves els que lideren les manifestacions. Sembla que han perdut la por a manifestar-se i estan més preparats personalment per demanar justícia. Houria ens comenta que amb el rei Mohammed VI hi ha més llibertat i la gent l'aprofita per reivindicar els seus drets. Respecte al conflicte libi tots tres estan d'acord amb la intervenció militar per què Moammar Gaddafi està atacant la població civil. Mohammed comenta que no està d'acord en què la intervenció sigui al final una invasió per l'aprofitament del petroli i el gas. Khalid comenta que és vergonyós que els governants utilitzin l'Islam per cobrir els seus negocis. Ben Alí, l’expresident de Tunísia tenia una paret amb una aleya alcorànica que deia "Si ajudes a Déu, Ell t'ajudarà". Darrera d'aquella paret tenia milions d'euros amagats, tants milions com el pressupost de molts països.

Gràcies a Houria, Hassan, Mohammed i Khalid.

16


en trencar l'alba Cada dia, en trencar l'alba els éssers humans obren els ulls per enfrontarse a un altre dia. El matí s'omple gent que va a la feina de cada dia, i és tanta la pressa, que no hi ha temps per aturar-se a mirar l'interior de les persones que ens envolten.

Moreneta meva

Ha passat el dia i no hem mirat els ulls del nostre amic que camina amb nosaltres cada dia.

Cuando llegué a Cataluña, me enamoré de tí "moreneta", de tus manos, de tus ojos, y de tu carita negra roseta Rosa d'Abril, te conocí en primavera, yo buscaba entre las hierbas un ramito de violetas que cada día te llevaba cuando salía de la escuela.

Tots els dies són bons per descobrir somriures ferms, mans hàbils, actes valents, esperits forts, il·lusions incansables...

Pedí dinero a mi madre, me compré unas "espardenyes" sus cintas cubrían mis piernas, yo era entonces muy pequeña. Mas tarde oí una sardana, fui corriendo a aprenderla, para bailar en la plaza, los domingos y en las fiestas.

Fem una aturada en la nostra pressa diària i mirem l'interior de les persones que estan al nostre costat. Podem aprendre a valorar-les pel que són i no pel que voldríem que fossin. Cada trenc d'alba s’obre una nova llum en la teva vida, aprofita-la al màxim, gaudeix-ne, perquè cada dia és un regal del cel.

Mi madre me observaba, siempre desde aquella esquina, se emocionaba viéndome bailar la Santa Espina.

Cada persona te un do que rep en néixer i que si el descobrim es pot utilitzar pel seu benefici i el de la gent que l'envolta.

Paca

Des d'aquell moment Vergeta, sempre que et veig m'emociono, i si et miro molta estona, d'alegria fins i tot, ploro. Eugenia Baños

17


NUESTRA ESCUELA Hay personas mayores Que no han tenido la oportunidad, Cuando eran adolescentes De haber podido estudiar.

Aunque te han trasladado lejos Yo siempre me acuerdo de ti, Por lo bien que me trataron Y lo mucho que aprendí. Gracias te tengo que dar Por las cosas que aprendí, A todos mis profesores Los que me enseñaron a mí.

Ahora que somos mayores Nos dan esta oportunidad, La que no tuvimos de jóvenes La tenemos que aprovechar.

Aquí enseñan unos valores Que igual uno no los ve, Pero todos traemos un objetivo Que siempre es el de aprender.

A la juventud le pido Que sepan reconocer, La labor de los maestros Y traten siempre de aprender.

La educación y la nobleza Forman parte de la persona, La educación se trae de casa Y en la escuela se forma.

Os lo dice un jubilado Que a esta escuela ha venido, Con ganas de aprender Y estoy muy agradecido.

En esta Escuela de Adultos Hay hombres y mujeres, Todos con un mismo objetivo Obtener un título que no tienen.

Lo primero es el respeto Hacia todos los compañeros, Hay que respetar a las personas Con orgullo y esmero.

Para eso hay que tener Fuerza y voluntad, Tratar de aprender las cosas Y a la escuela no faltar.

Los profesores de esta escuela Se merecen un monumento, Atienden a jóvenes y mayores Y ellos siempre tan contentos.

Yo sé que muchos vienen Porque se ven obligados, Porque les falta un título Para encontrar un trabajo.

Hoy he visitado esta escuela A los profesores he saludado, Cuando salían de dar clase Porque ese es su trabajo. J. Ambrosio.

18


Vivir amor a distancia Es el verdadero amor , Es saber si sobrevive, El amor entre los dos, ¿Quién dijo que es imposible , Saber sobrellevar , Una relación de amor, A distancia sin flaquear? Es una prueba de vida, de amor y de fortaleza, que a distancia también, Puedas calmar aquellas tristezas, Tristezas que acompañan , La vida de tu pareja, y que a distancia seas capaz , de brindarle tu fortaleza,

Qué valentía de aquellos, que sepan cultivar , Aquel amor que la distancia , Hoy separa con crueldad, ¿Por qué desconfiar de aquel amor, Que la distancia aleja, si se ama de verdad, El corazón nunca se deja? Se vive en el corazón, Se lleva en el pensamiento, Se Cultiva con devoción, Y se revive en el reencuentro . Laura Monzonís

ALL YOU NEED IS LOVE Recull fet per la Carmen Fernández entre l'alumnat del grup d'anglès funcional. Juguem a relacionar les frases amb la seva traducció? •

The brightness of your eyes blind me with your love.

La vida es una flor que se riega con amor. Sólo tú me haces sentir especial, feliz día de

Life is a flower that is watered with love.

San Jordi. •

Only you make me feel special, Happy San Jordi's Day. To see you each day I love you more. Your bounty is as boundless as the sea. My thought is always with you.

19

Verte cada día me gusta más.

Su generosidad es como un inmenso mar.

Mi pensamiento está siempre contigo ella.

El brillo de tus ojos me ciega con tu amor.


AFICIONS QUE ENS ROBEN EL COR

LA COMPANYIA DE TEATRE DE L’ESCOLA A LES 4Q TEATRE VA ESTRENAR LA SEVA NOVA OBRA AMB GRAN ÈXIT DE PÚBLIC I CRÍTICA

Gràcies per continuar amb aquestes ganes de distreure’ns i fer-nos passar una feliç estona, amb el vostre talent. Gràcies per fer-nos plorar, riure, reflexionar, emocionarnos... La veritat és que vam quedar sorpresos de la interpretació i la qualitat de l’obra. La trama de l’obra ens va tocar a tots perquè qui no s’ha trobat més de una vegada en més d’una de aquestes fronteres? L’escenari era l’ideal; el vestuari, l’adequat; la música, exquisida; la il·luminació, poètica. Fins i tot la foto promocional ens va atrapar. Es nota que teniu també uns bons col·laboradors al vostre voltant. Els actors i les actrius van trenar excel·lentment el guió que va vessar emoció des del primer instant. La història ens porta de la mà amablement fins a un moment en què tot és inesperat i sorprenent i ens aboca cap a un final colpidor. Això va passar a Sant Feliu el dia 1 d’abril, al Centre Parroquial, amb una companyia formada per alumnat de l’escola. A TOTS I TOTES MOLTES FELICITATS

20


AFICIONS QUE ENS ROBEN EL COR

El tarot como recurso creativo A la gente le da miedo las cartas del tarot. El misticismo, el ocultismo, la duda por saber si es verdad o no lo explica el tarotista. La duda también por saber si el que esta delante está leyendo los gestos o realmente las cartas le dicen que tiene que decir. Voy a descubrir algunos secretos del oficio. Cada carta tiene un significado, si sale al revés puede tener significados distintos: depende que carta puede ser lo contrario o si no significa un grado más negativo. LA MUERTE significa cambio, si sale al revés el cambio es brusco. EL ERMITAÑO significa desorientación, si sale al revés indica una mala influencia. Así con las 78 cartas. Pero ¿Qué tiene que ver el tarot con los estudios? Las imágenes del tarot pueden ser una herramienta muy útil para estimular la imaginación, y a partir de aquí poder crear relatos. Sólo hay que lanzar unas cartas al azar y dejarte llevar por las reacciones de tus instintos ante las imágenes. A modo de ejemplo podemos seleccinar estas cartas con su significado y veremos cómo podemos iniciar un relato. El loco: espontaneidad, lujuria

El ermitaño: desorientación

La papesa: consejera, profesora, pensamientos necesarios

La muerte: cambio

El juicio: alguien decide por ti, ya está escrito tu destino

Una propuesta de historia.

Un hombre se queda sin trabajo y se encuentra desorientado. Su amigo le recrimina que tiene malas influencias que le han llevado al borde del abismo, y que va acabar mal. El hombre reconoce que tiene que cambiar o acabarán con él pero no puede dejar estas amistades. Finalmente su amigo le dice que asumir sus propias decisiones. Estas frases surgen de la lectura de esas 5 cartas y es el embrión de una historia que podríamos continuar. Esta es la manera en la que el tarot nos puede servir como ejercicio creativo o simplemente como ejercicio mental e imaginativa.

Jordi Gómez 21


AFICIONS QUE ENS ROBEN EL COR

Estareu d'acord amb mi tots els que patinen com jo que

l'skate avui dia esta

mal vist a la societat. L'opinió que tenen de nosaltres la majoria de la gent és que som uns vàndals, mala gent, en definitiva. Però nosaltres només ens dediquem a gaudir de la nostra passió i motivació que per a nosaltres significa l'skate. Abans de jutjar-nos hauríem de saber com som com a persones, perquè som iguals que tots, l'únic que volem fer és gaudir patinant pels carrers i skateparks sense tenir que aguantar les bronques de la policia, les multes per patinar al carrer, perquè en realitat no fem mal a ningú. Hi ha gent que fins i tot li agrada poder veure als skaters patinant. Sempre hi ha hagut qui ens ha animat a seguir fent allò que tan es agrada i motiva, però, de l'altra banda, hi ha qui ens té ràbia o enveja i l'únic que fa és queixar-se a l'ajuntament. Sembla que ho facin únicament per fer nosa.

Sembla mentida que per culpa d'unes crítiques falses sobre nosaltres haguem d’estar així de perseguits i anar sempre amb compte, prudents de la policia perquè no ens digui res. És molt injust. L'skate és una forma de vida i fa que ens oblidem de tot i que només ens dediquem a patinar, per gaudir de la nostra passió i, encara que sigui efímer el temps en que ho practiquem, som feliços i ens fa tenir cada vegada més confiança en nosaltres mateixos: això es un valor molt important en la vida i crec que trobar aquest sentiment és del millor que hi ha.

Alex Ríos

22


LA NOSTRA ESCOLA NO TÉ AMPA Associació de Mares i Pares? No té sentit si parlem d’Educació de Persones Adultes. A l’escola és l’alumnat qui forma una entitat que en el nostre es diu ASSOCIACIÓ D’AMICS DE L’ESCOLA. És un espai on els alumnes poden fer sentir la seva veu, opinions i necessitats. És un mecanisme que promou la vida social de l’escola i la convivència; i dóna suport als alumnes que ho puguin necessitar. Una associació ajuda a aconseguir una bona col·laboració entre l’equip directiu, el professorat i l’alumnat.

QUI EN FORMA PART? Alumnat, exalumnat i amics de l’escola. Persones que vulguin participar en la promoció de l’educació de persones adultes. OBJECTIUS? Promocionar el dret a l’educació permanent de les persones adultes i promocionar l’escola com un espai d’integració en la vida social i ciutadana.

QUÉ FA? • Organitzar activitats complementàries al programari de l’escola. • Sortides culturals: museus, teatre, cinema • Conferències, xerrades, cursos • Festes i diades • Gestionar les aportacions econòmiques del alumnat. • Donar suport als alumnes que ho puguin necessitar.

SI VOLS PARTICIPAR DEMANA A L’OLGA VÁZQUEZ O EL JOSÉ MARTÍN PEL CALENDARI DE REUNIONS

23


Escola de Persones Adultes Mestre Esteve Centre públic i gratuït – Titulacions Oficials • Graduat en Educació Secundària • Preparació per les proves d'accés per a Cicles de Grau Superior •

Anglès inicial i bàsic

• Català • Castellà • Informàtica: continguts ACTIC i titulació oficial • Formació instrumental: ortografia, càlcul, cultura general TITULACIONS OFICIALS Aula d’autoformació Plataforma Moodle Ensenyament Personalitzat

HORARIS DE CLASSE: MATI, TARDA I VESPRE

Orientació Formativa Flexibilitat d’horaris Noves tecnologies: pissarra digital, videoprojectors, PC a les aules... Aula Virtual:

http://agora.xtec.cat/cfa-mestre/moodle/

Projectes Culturals: Tertúlia Literària, Companyia de Teatre Participació: sortides, xerrades, festes, publicacions pròpies Col·laboració a través de l’Associació d’Estudiants i Amics de l’Escola

PREINSCRIPCIONS CURS 2011/2012 del 16 al 23 de juny Carretera de la Sànson 74 Aula Sant Feliu 2a. Planta telèfon: 93 666 71 55 Consulteu els horaris d’atenció al públic

24

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació CFPA Mestre Esteve SANT FELIU DE LLOBREGAT

Revista Sant Jordi 2011  

Revista del 2n trimestre

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you