Page 91

obertures i comportes de control han motivat tota una anàlisi reflexiva, per part d’Enric Mestre, entorn de les seues racionals geometries i funcionalitat formal. I així, com ja hem apuntat, en els seus quaderns de notes, des de fa temps, apareixen i reapareixen constantment —mesclats amb múltiples motius— nombrosos dibuixos que rememoren i fixen eixes obsessions i recurrències. Hom diria que són estos apunts, esbossos i dibuixos, que també hem volgut mostrar en esta exposició, els autèntics referents immediats dels seus treballs i el repertori sempre obert a posteriors rescats i possibles extrapolacions a l’àmbit tridimensional dels seus treballs. D’ací, justament, han sorgit eixos grans i enigmàtics blocs hermètics —d’algunes de les seues peces, mai mancades de monumentalitat— en què el suggerit espai interior de circulació —al qual sembla que es pot accedir per diminutes obertures quadrades o rectangulars distribuïdes simètricament— és en realitat inaccessible, a pesar que l’endevinem buit i fosc, encarnant àmbits d’indeterminació i llunyania. 91

Certament, cada una de les peces de la sèrie “Séquies i túnels” va accentuar, de manera particular, la seua pròpia ambigüitat, fins a l’extrem que els elements de conducció acaben presentant-se quasi com a dràstiques metàfores d’incomunicació i soledat, en la mesura que eixes arquitectures —a vegades adossades al mur— incorporen determinats trets de certs habitacles col·lectius no exempts d’eixes connotacions d’amuntegat aïllament humà. No obstant això, la textura d’estes peces, encara que d’aspecte aspre, és suau al tacte, amb la qual cosa no deixa d’introduir-s’hi, una vegada més, un nou element que potencia els jocs de la contradictòria ambigüitat a què fem referència. Però a més, també els colors —intensos i profunds— col·laboren a evitar qualsevol lectura fàcil i immediata, com és habitual en els treballs d’Enric Mestre, nascuts sempre del càlcul i de l’experiència, de l’estudi i de l’assidu coneixement dels processos i dels minuciosos procediments emprats. Sempre m’ha xocat escoltar, en boca dels no professionals, quan es referixen a la creació / investigació ceràmica, eixa sèrie admirativa d’expressions que es referixen constantment al “miracle del foc” o a la “sorpresa de l’atzar”, com si les claus explicatives d’eixes consecucions artístiques no es derivaren estrictament del domini calculat i de l’esforçada familiaritat aconseguida amb el puntual comportament de les matèries i les seues mesurades combinacions, de les temperatures exigides i les seues diferents atmosferes, de l’experiència ininterrompuda i de l’entrega persistent. És ací on residixen els secrets i els miracles, les sorpreses i els atzars, capaços de donar pas al rigor creatiu i a la perfecció buscada. Justament eixa rigorosa i depurada simplicitat, que naix de la síntesi —a què hem fet referència

Profile for Javier Mestre

Enric mestre; vint peçes per a un museu  

Catálogo de la exosición "Enric Mestre; vint peçes per a un museu" que tuvo lugar en las tres capitales de la Comunidad Valenciana; Valencia...

Enric mestre; vint peçes per a un museu  

Catálogo de la exosición "Enric Mestre; vint peçes per a un museu" que tuvo lugar en las tres capitales de la Comunidad Valenciana; Valencia...

Profile for mestrebel
Advertisement