Page 71

III. REFLEXIÓ SEGONA. CONSTRUCCIONS IMAGINÀRIES I GEOMETRIES.

Entre la mirada i el tacte, les escultures ceràmiques d’Enric Mestre, en el seu rigorós constructivisme, se’ns apareixen, potser cada vegada més —enmig de la seua dràstica i buscada sobrietat formal—, rodejades d’una aura altament enigmàtica i seductora. Es diria que mai ens hi acostumem del tot, perquè sempre ens atrau i ens atrapa la seua rotunda presència, mantenint-nos, però, respectuosament a una certa i estudiada distància. Fins i tot, diguem-ho, sovint ens costa diferenciar-les / recordar-les, més enllà de la immediata observació comparativa de les seues formes. Perquè Enric Mestre no sol “anomenar” els seus treballs, com fan la majoria d’artistes, donant-los títol i possibilitant les seues referències semàntiques descriptives o merament suggeridores / connotatives a través de les paraules. Només les tècniques i els materials emprats, al costat de les mesures i dels anys, ens faciliten —des 71

de les cartel·les expositives o des de les llegendes, a peu d’il·lustració, en els llibres— la possible i gens fàcil determinació concreta de la seues obres, a l’hora d’estudiar-les i de parlar-ne. Eixa és precisament la distància nua i òrfena que necessita la mirada còmplice, de manera aïllacionista, a soles amb l’obra, i eixa és també l’equívoca proximitat que, així mateix, exigix el recalcitrant tacte que mesura i creua la seua epidermis. ¿Quantes vegades hem recorregut, per la nostra part, les superfícies de les arquitectures somiades que, en cada cas, ens proposen les impactants obres d’Enric Mestre, acariciant amb els palpissos dels dits la minuciosa i controlada orografia de les seues textures —gres precalcinat i engalba—, mentre ratifiquem paral·lelament amb la vista la perfecció del traçat i la consistent solemnitat dels volums? ¿Quantes vegades les hem voltades, igualment, observant-les des dels més plurals punts de vista, com per a constatar —de manera més decidida i minuciosa— el poder de la seua presència, i contrastar així molt millor la transcendència del singular misteri que sembla brollar, intermitentment, dels seus inquietants espais? Les seues escultures no tenen pedestal. No el necessiten i fins i tot els seria sobrer. Si s’exposen sobre un plint o una taula compartida és ja una qüestió de muntatge, d’escenografia, de facilitar l’espai adequat i l’alçària

GRES CHAMOTADO Y ENGOBES. GRES XAMOTAT I ENGALBES.

21 x 48 x 31,5 cm. 1993.

Profile for Javier Mestre

Enric mestre; vint peçes per a un museu  

Catálogo de la exosición "Enric Mestre; vint peçes per a un museu" que tuvo lugar en las tres capitales de la Comunidad Valenciana; Valencia...

Enric mestre; vint peçes per a un museu  

Catálogo de la exosición "Enric Mestre; vint peçes per a un museu" que tuvo lugar en las tres capitales de la Comunidad Valenciana; Valencia...

Profile for mestrebel
Advertisement