Page 47

Convé reconéixer equilibradament, per tant, que potser per a ser mostrades les obres d’art contemporànies en l’escenografia museística de l’històric palau de Sant Pius V, els seus autors, en el seu pedigrí, han de ressenyar que han mort, cosa que possiblement incidirà eficaçment també en la consagració històrica de la seua “classicitat”. Tot i que, a dir veritat, no han faltat evidents excepcions, fins i tot recentment, sobretot tractant-se de membres numeraris de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles encara vius feliçment, com ha sigut el cas de les valuoses i tan ben acollides exposicions retrospectives dedicades als professors Francisco Sebastián i Joaquim Michavila pel mateix Consorci de Museus. En els dos casos, en els seus catàlegs s’han arreplegat estudis meus, encarregats expressament per a l’ocasió, i a estos em remet per a constatar el meu sostingut i precedent suport a les dites iniciatives. Per això, es podrà entendre la meua sorpresa arran de la frontal i extrema oposició per part del museu a mostrar en les seues sales l’acuradíssima exposició d’eixes minuciosament seleccionades 47

“Vint peces per a un museu”, duta a terme a través de la rellevant i coneguda trajectòria d’Enric Mestre, a qui bibliogràficament han sigut dedicats destacats estudis i diverses monografies, a més de figurar en els millors diccionaris i enciclopèdies internacionals de l’especialitat. Sens dubte, deduïsc que certes claus justificatives de la dita negativa han d’entendre’s, tàcitament, pel motiu visceral que no es tractava, en este cas, de pintura sinó d’escultures ceràmiques, tenint en compte que la segona paraula (“ceràmica”) és el nucli explicatiu del litigi, ja que l’escultura sempre s’ha trobat present en la destacada història del museu com una de les seccions bàsiques tant de la Reial Acadèmia com de l’Escola de Belles Arts que n’ha depés durant quasi dos segles i hui facultat. No obstant això, s’ha de reconéixer que la ceràmica no es trobava entre les especialitats històriques de l’Escola Superior de Belles Arts, sinó de les assignades a l’Escola d’Arts i Oficis. I és ben coneguda la diacronia d’eixes difícils relacions acadèmiques i sociològiques mantingudes entre les dos entitats, ja que no en va he dirigit alguna tesi doctoral centrada monogràficament en eixes polèmiques qüestions històriques plantejades en el nostre propi context geogràfic. Sens dubte, cal reconéixer que la història es perpetua, a pesar d’alguns intents i esforços d’obrir nous camins a favor d’eixa interdisciplinarietat artística que —créiem— caracteritzava també el nostre sempre controvertit fet cultural. Fins ací, per tant, l’explicació de la “gènesi” motivada del títol, tant de la mostra com del present text. Però també cal afegir, en esta cadena de reflexions prèvies, d’altres claus explicatives que conduïsquen a una millor comprensió de l’exposició que ens ocupa: no es tracta d’una mirada retrospectiva amb caràcter antològic. Tasca que, sens dubte, en algun moment caldrà abordar i

Profile for Javier Mestre

Enric mestre; vint peçes per a un museu  

Catálogo de la exosición "Enric Mestre; vint peçes per a un museu" que tuvo lugar en las tres capitales de la Comunidad Valenciana; Valencia...

Enric mestre; vint peçes per a un museu  

Catálogo de la exosición "Enric Mestre; vint peçes per a un museu" que tuvo lugar en las tres capitales de la Comunidad Valenciana; Valencia...

Profile for mestrebel
Advertisement