Page 43

I. A MANERA DE PROEMI.

El títol d’este escrit no sols reproduïx exactament el nom assignat a la mostra —que ara s’exhibix al Centre del Carme de la ciutat de València, organitzada pel Consorci de Museus de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana— que, de fet, l’ha motivat. A més d’eixa buscada coincidència, este text vol argumentar —nascut de la mà del comissari de l’exposició— les claus i les intencions que hi ha darrere d’eixe esforç conjunt, merescut i solidari. Justament fa un poc més de dos anys vaig proposar personalment al Consell Tècnic del Consorci de Museus l’oportunitat de programar una mostra molt particular, dedicada a l’escultor Enric Mestre Estellés (Alboraia, 1936), en la celebració del seu setanta aniversari. A més, vull puntualitzar que eixa “particularitat”, aplicada concretament a una exposició, es definia llavors, per la meua part, a partir d’una sèrie de trets. En primer lloc, la proposta es vinculava directament al fet que la mostra es duguera a terme testimonialment en una sala puntual de l’històric edifici del Museu de Belles Arts de València, a l’avinguda de Sant Pius V. I no es tractava, ni de bon tros, d’un capritx 43

fútil. Efectivament, el professor i ceramista Enric Mestre és, sens dubte, una de les nostres més destacades personalitats artístiques, reconeguda obertament a nivell internacional, que més ha investigat i a més altes cotes d’excel·lència ha arribat en l’àmbit de la ceràmica artística contemporània. Convé tindre en compte, a més, que el dit edifici històric és compartit pel Museu de Belles Arts i per la Reial Acadèmia de Sant Carles, des del trasllat d’ambdós entitats a esta nova ubicació, ja en el segle XX, des del no menys històric Centre del Carme, que també compartien des de mitjan segle XIX. D’altra banda, no s’ha d’oblidar que Enric Mestre mateix és, des de fa molts anys, membre numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i que ha pertangut així mateix a la seua Junta de Govern, en diversos períodes presidencials, i ara de nou. Per això es pot justificar fàcilment, com és lògic, el meu suggeriment expositiu. En realitat, des de la sinceritat, el que pretenia la meua proposta concreta —tot i que gens innocent, com podrà entendre’s— eren dos objectius. En un sentit, buscava el reconeixement oficial d’una persona dedicada mig segle a una genuïna i constant creació artística a València i, a pesar d’això, amb persistents i sòlids ecos internacionals, en el context de la seua especialitat. Però igualment desitjava, de manera molt simptomàtica, aconseguir —des del marc d’un museu d’estes característiques i pes històric— el suport oficial a favor de l’activitat que paradigmàticament Enric Mestre mateix ha representat tan sòlidament al llarg de totes eixes dècades encadenades d’esforç, persistència i tensió artística, investigadora i docent: la creació ceràmica, en la seua qualitat d’obra d’art. D’ací es va derivar precisament —amb el projecte que, de forma més detallada, a continuació

Profile for Javier Mestre

Enric mestre; vint peçes per a un museu  

Catálogo de la exosición "Enric Mestre; vint peçes per a un museu" que tuvo lugar en las tres capitales de la Comunidad Valenciana; Valencia...

Enric mestre; vint peçes per a un museu  

Catálogo de la exosición "Enric Mestre; vint peçes per a un museu" que tuvo lugar en las tres capitales de la Comunidad Valenciana; Valencia...

Profile for mestrebel
Advertisement