Page 39

dibuixos en els quals previsualitza totes les possibilitats estructurals i espacials d’una idea determinada. Tal vegada falte la distància temporal i la independència de criteri suficients per a valorar de manera adequada les aportacions de Mestre a l’art contemporani, però estic convençut que esta última producció a què acabe de referir-me estarà algun dia considerada entre el millor de l’escultura espanyola de finals del segle XX. Alié a esta qüestió, Enric Mestre ha continuat investigant en noves propostes, d’acord amb el seu esperit inquiet i poc acomodatici. Una d’estes noves propostes –realitzades quasi al mateix temps que les escultures que acabem de comentar– són els relleus de composició geomètrica però amb accents lleument impressionistes. Estes obres recorden llunyanament els jocs de línies incises sobre plaques i blocs de gres utilitzades per Mestre en la dècada dels huitanta, però en esta ocasió el traçat lineal ha sigut realitzat en alt relleu, com si foren barandats que formen recintes, però 39

amb un modelatge en què la pressió dels dits sobre el gres o la porcellana en estat humit distorsiona l’estricta geometria i conferix un aspecte en certa manera tremolós, que produïx la impressió de fondre’s amb l’espai, en un joc de llums i ombres en què no són alienes les subtils coloracions de la pasta o buscades com a efecte en una cocció reductora. Una altra nova sèrie d’obres, realitzades també durant l’última dècada, és la formada per panells a base de plaques de gres esmaltades, amb una superfície deliberadament irregular, sobre les quals el pintor plasma, amb la llibertat del traç que proporciona l’execució a mà alçada, les seues composicions geomètriques sobre el pla. Es tracta d’una nova proposta que planteja, entre altres qüestions, la manera de conjugar la composició constructivista de l’espai amb la lírica, lleument expressionista, creada pels jocs de superposició i contrast de colors –principalment negres, blancs grisos i llustres platejats– amb traços regulars que s’entrecreuen, a manera d’enreixats de distinta grossària, i que combinen de vegades amb altres plans monocroms. Ens trobem una vegada més amb eixa constant necessitat d’Enric Mestre –definitòria del seu itinerari artístic– de conjugar la geometria amb l’expressió singular plena de matisos que només es pot aconseguir recorrent a la tècnica ceràmica, amb la qual este creador està tan identificat.

Profile for Javier Mestre

Enric mestre; vint peçes per a un museu  

Catálogo de la exosición "Enric Mestre; vint peçes per a un museu" que tuvo lugar en las tres capitales de la Comunidad Valenciana; Valencia...

Enric mestre; vint peçes per a un museu  

Catálogo de la exosición "Enric Mestre; vint peçes per a un museu" que tuvo lugar en las tres capitales de la Comunidad Valenciana; Valencia...

Profile for mestrebel
Advertisement