Page 17

tampoco están del todo ausentes en la experiencia estética, ni le son ahorrados al contemplador de sus obras, el cual debe -par¡ passu- convertirse en asceta de la mirada y persistente controlador del propio tacto, para mejor enhebrar, a su medida, el ritmo de sus encadenados descubrimientos.

Porque, en realidad, cada una de las piezas de Enric Mestre -en esa radi-

calizada supresión de fronteras entre los planteamientos escultóricos y las emergentes claves arquitectónicas que encarnan sus fundamentos- no son sino escuetos y racionales laberintos, nacidos de la fantasía y articulados sobriamente para la interpretación. Incluso, a veces, nos pueden parecer extremamente sencillos en su estricta conformación, pero pronto constatamos, sin embargo, que están inexplicablemente cargados de ambiguas posibilidades hermenéuticas, cuando llevamos a cabo nuestras respectivas lecturas, siguiendo el hilo perceptivo de los hallazgos que, ante sus piezas, somos capaces de ir desgranando.

De los apasionados

diálogos con la materia, que ineludiblemente en sí misma conlleva toda actuación cerámica, Enric Mestre ha ido desplazándose, en su trayectoria, hacia el diálogo racionalizado con las formas puras. Y, en esa mutua convivencia, su cada vez más acentuada atención al espacio no ha dejado de exigir, también de manera creciente, sus indiscutibles derechos. ritme dels seus encadenats descobriments.

Así si las

Perquè, en realitat, cada una de les peces d’Enric

Mestre -en eixa radicalitzada supressió de fronteres entre els plantejaments escultòrics i les claus arquitectòniques emergents que encarnen els seus fonaments- no són sinó laberints esquifits i racionals, nascuts de la fantasia i articulats sòbriament per a la interpretació. Fins i tot, a vegades, ens poden paréixer extremadament senzills en la seua estricta conformació, però prompte constatem, no obstant això, que estan inexplicablement carregats d’ambigües possibilitats hermenèutiques quan duem a terme les nostres lectures respectives seguint el fil perceptiu de les troballes que, davant de les seues peces, som capaços d’anar desgranant.

Dels apassionats diàlegs amb la matèria, que

ineludiblement comporta tota actuació ceràmica en ella mateixa, Enric Mestre ha anat desplaçant-se, en la seua trajectòria, cap al diàleg racionalitzat amb les formes pures. I, en eixa mútua convivència, la seua cada vegada més accentuada atenció a l’espai no ha deixat d’exigir, també de manera creixent, els seus indiscutibles drets.

Així, si les formes generen espais, estos -convertits sovint en

suggeridors i inquietants buits- no solament es transformen en els límits respectius de les diferents construccions formals, sinó que, així mateix, poblen i habiten la seua rotunda i incerta corporalitat, acreixent l’hàlit del seu misteri i l’abast de la seua possible espiritualitat. És el camí que conduïx de 17

Profile for Javier Mestre

Enric mestre; construir formas, fingir espacios  

Catálogo de la exposición "Enric Mestre; construir fomas, fingir espacios" en la Sala Parpalló de Valencia en 1999. Enric Mestre; escultor,...

Enric mestre; construir formas, fingir espacios  

Catálogo de la exposición "Enric Mestre; construir fomas, fingir espacios" en la Sala Parpalló de Valencia en 1999. Enric Mestre; escultor,...

Profile for mestrebel
Advertisement