Page 24

24

diarimés 18/02/2014

A L’ÚLTIMA

L’ACUDIT

LECTURA CRISTINA AGUILAR

Napi

La vallenca Margarida Aritzeta barreja el mite i la història del bandoler Joan Serra.

EL TEMPS

Patrocinat per:

Estat del cel Cel enterenyinat per núvols alts. Hi haurà intervals de núvols baixos al litoral que seran més compactes a partir de migdia al quadrant nord-est i que deixaran el cel molt ennuvolat. A partir de mitja tarda la nuvolositat augmentarà al vessant nord del Pirineu.

15º

Màxima

Anna Fortuny

Precipitacions Mínima A partir de migdia no es descarten plugims aïllats al litoral i prelitoral nord.

SUDOKU Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Nivell fàcil

Nivell mitjà

de la llegenda a la història

peu de carrer explica que va ser traslladat Ficció i història es a la capital de l’Alt troben de nou en la Camp per ser jutjat, darrera novel·la de condemnat i esquarl’escriptora vallenca terat. A part de la lleMargarida Artizeta, genda, la dimensió Bandoler. Després del personatge va de l’èxit aconseguit arribar, l’any 1968, amb el Pou dels maquis, a través del A través del ‘Bandoler’ es posa en fins a les mans de Lluís Llach, qui li qual l’autora va treure a la llum un sector entredit com els guanyadors de les dedica una cançó on narra les atrocitats de la població que va guerren expliquen els fets del bandoler amb lluitar contra les forels versos «no em ces feixistes des de l’anonimat, ara, se segueix servint de la novel·la mateu, us demano per ma mare. Pietat, pietat!» per explicar la història d’un temut protagonista de la Guerra del Francès. Així, Aritzeta se serveix Recuperar la història a través dels ulls d’un nen de les històries i les llegendes que han passat de La novela reconstrueix l’època i la història de la generació en generació per reconstruir la histò- societat catalana que va patir el setge de les troria de Joan Serra, altrament conegut com el ban- pes Napoleòniques. Per tal de desxifrar quina part de veritat s’amaga rere la llegenda del bandoler de «La Pera». A partir de la commemoració dels 200 anys de doler, l’escriptora i professora de la Universitat la fi de la Guerra del Francès, Margarida Aritzeta Rovira i Virgili, va documentar-se a través de la i un grup de vallencs van començar a investigar Història de Valls i la Història de les esquadres de els misteris de la figura del Pera, ja que es posava Catalunya. Addicionada amb la vida i actes dels en dubte que realment hagués estat un bandoler més famosos bandolers de José Ortega y Espinós. en temps de Napoleó. L’autora explica que a tra- D’aquesta manera, els estudis més recents situen vés del boca a boca s’ha construït la llegenda del a Joan Serra entre els caragirats que van fer cossanguinari bandoler de la Pera, natiu de Valls, el tat a les tropes napoleòniques durant l’ocupació qual anava per camins i pobles del Camp de Tar- francesa de 1808 a 1813. L’autora explica que la novel·la s’escriu a traragona i acabava amb la vida de tot aquell que es trobava per saciar la seva set de sang. La llegenda vés de la memòria d’un petit personatge. Aritzediu que a Valls un grup de nens va entrar a robar ta ens presenta un nen peruà que hauria acomperes a l’hort del Carme. El propietari els va des- panyat, de ben petit, al jove bandoler. De gran, cobrir i li va donar un mastegot a un dels nens: en l’excompany de Joan Serra, atret per les històries Joan Serra. Aquest el va amenaçar dient-li que no sagnants que expliquen del bandoler fa memòria ho oblidaria i que «els nens creixen». Anys des- i s’adona que les atrocitats que s’expliquen no prés Serra va fer-se soldat, però el seu mal geni va són veritat. A través del seu record se’ns presenta provocar que s’enfrontés amb un sergent i fugís. a un Joan Serra «irònic i pràctic, una persona que La primera cosa que va fer, fora de la llei, va ser se’n va anar amb el bàndol francès per no passar anar a busca el vell amo de l’hort. Així, va matar fam i perquè es sentia afí a l’ideal d’igualitat, frai esbudellar al pagès que l’havia pegat per una ternitat i llibertat». En tot aquest camí per recorpera. D’aquí sorgeix el malnom del temut ban- dar, el que havia estat un nen s’ha convertit en doler que, amb els anys, va anar acumulant una una persona amargada i presa del record, ja que llarga llista de víctimes. Els rumors també expli- també s’hauria enamorat de la companya del quen que, per cada mort, encenia dues espelmes bandoler, de la qual es diu que hauria mort ema l’ermita del Carme de Valls i que abans de ma- bogida. Conèixer el destí del seu amor frustrat tar la víctima, li deixava temps perquè resés un es converteix en una obsessió que no el deixarà Credo. La història del bandoler s’escriu per les estimar. A través de la posada en escena, Aritzeta muntanyes de casa nostra i del relleu català, fins destaca que «la història l’expliquen els que guaque el van detenir a casa de la seva enamorada, nyen les guerres, ja que si els francesos s’haguesMaria Rodon. Des del mas d’en Simó, la història a sin quedat, Joan Serra seria un heroi».

18 de febrer de 2014  

Diari gratuït del Camp de Tarragona

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you