Page 17

11/10/10

La secció de cartes és oberta a la participació de tots els lectors i lectores de Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Sant Agustí, 21. 43003 de Tarragona o carrer Sor Lluïsa Estivill, 16, baixos. 43202 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

OPINIÓ

diarimés - 17

EDITORIAL

Mesures per evitar la desestructuració familiar El Govern té previst flexibilitzar les mesures que permetin als immigrants ro· mandre a Espanya, tot i que hagin deixat de treballat, és a dir, que estiguin a l’atur. El nou reglament podria permetre que els immigrants no hagin de mar· xar si la seva parella demostra que treballa o compleix els requisits econòmics. D’aquesta manera es podrà renovar el permís de residència. Així ho anuncia· va ahir el director general d’Immigració del Ministeri de Treball i Immigració,

Markus González. El Govern preveu també altres mesures per beneficiar aquest col·lectiu i vol reduir de tres a dos els anys que han residit al país per obtenir l’ar· relament social. De fet, ha estat un dels col·lectius més castigats per la crisi ja que ocupava sectors cabdals com el de la construcció. Amb les noves mesures s’evita empitjorar més la crisi ja que la desestructuració de les famílies no ajuda a millo· rar la situació.

TRIBUNA

Generar ocupació

E

l problema de l’atur a l’eco· nomia espanyola ha es· devingut un component estructural del qual no ens en sor· tim, sigui quin sigui el cicle eco· nòmic on estiguem immersos. Des de 1982, la taxa d’atur a l’Es· tat s’ha mantingut entre el 12% i el 15% de mitjana. En les millors èpoques recents, ha estat al vol· tant del 9% però en períodes no molt allunyats havia arribat al 24%. La baixa taxa d’ocupació en· tre la població compresa entre 16 i 64 anys és la característica més rellevant de l’economia espanyo· la de finals del segle XX i inicis del segle XXI. En definitiva, Espanya es diferencia d’altres països que poc més de la meitat de la població que podria treballar, ho fa, mentre que la mitjana europea es situa al voltant del 62% i als EUA al 74%. La persistència del problema de l’atur a la nostra economia ha tin· gut, i té, un enorme impacte soci· al, només minorat per les cobertu· res de l’Estat en forma de subsidis i, també molt especialment, pel paper estabilitzador que ha jugat una institució social ancestral: les famílies, que actuen de coixí, molt especialment en els casos d’atur

Dolors Herrera Consellera d’Empreses Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Tarragona

juvenil. Les explicacions més conserva· dores diuen que els responsables de l’atur a l’Estat són la manca de flexibilitat del mercat de tre· ball i les polítiques macroeconò· miques inadequades (fiscalitat, cotitzacions a la seguretat soci· al, etc.). Jo no dic que no s’hagin d’introduir mesures per flexibilit· zar els mecanismes de negociació col·lectiva o la creació de noves fórmules contractuals o adoptar mesures fiscals que tendeixen a reduir els costos en la creació d’un lloc de treball. El govern Zapate· ro ha pres decisions en aquesta direcció, que fins i tot han provo· cat la vaga general del passat 29 de setembre. Però no ens hem d’en· ganyar. No existeixen solucions màgiques ni definitives, ni es pot utilitzar l’atur o les pensions com una arma estratègica per part de sindicats, patronals i partits polí· tics. No és el moment adient per fer demagògia amb l’atur o per adoptar tacticismes de curta vola· da. La nostra societat està immu· nitzada als remeis que ofereixen els «guaridors de tot» i ha esdevin· gut molt crítica respecte d’aquells que veuen en la «flexibilització»

del mercat laboral la medicina que tot ho cura. La crisi finance· ra ens ha demostrat que l’equació flexibilitat més manca de control públic és igual a desastre. No se· ria lògic que els que ja ens van en· ganyar una vegada ho tornessin a fer ara en un tema tan delicat com és el dret constitucional a dispo·

mic però també un d’humà. Per això, des del Servei Muni· cipal d’Ocupació (SMO) oferim propostes que són útils per redre· çar i reorientar les expectatives d’aquelles persones que passen per aquesta situació. Més enllà d’oferir plans d’ocupació que són molt importants però que tenen

«No existeixen solucions màgiques, ni es pot utilitzar l’atur o les pensions com a arma estratègica»

«La nostra obligació va més enllà del fet, molt important, de generar ocupació i inclou altres valors més transcendentals»

sar d’un lloc de treball. Es poden demanar esforços, fins i tot sacri· ficis, però mai una immolació col· lectiva. L’atur té una gran transcendèn· cia social ja que significa que una persona amb actitud i aptitud per treballar, no ho fa i això produeix efectes negatius sobre la pròpia persona i el seu entorn. I des de les diferents administracions hem de prestar atenció i oferir solucions no només en l’àmbit econòmic sinó també en l’àmbit emocio· nal, perquè darrere d’una persona aturada hi ha un problema econò·

una durada predeterminada, ofe· rim atenció i formació integral, a l’hora que obrim nous horitzons a cada una de les persones que ate· nem, busca entre totes les capaci· tats de què disposa aquelles que li han de ser més valuoses a l’hora de trobar una nova feina. Hem entès, en definitiva, que la nostra obligació va més enllà del fet, molt important, de gene· rar ocupació i inclou altres valors, més transcendentals, com son els d’utilitzar i estimular, el millor possible, els recursos humans de la nostra societat.

CARTES Sr. Mas Per sortir de la crisi vol fer el mateix que estan fent a Valèn· cia, Múrcia o Madrid? És clar, encara que sigui català, farà el mateix que el partit popu· lar si arribes al govern, priva· titzant el Benestar Social. No hem d’oblidar que estan dins de la teranyina dels populars europeus. Així, d’aquesta ma· nera, podrien abaixar els im· postos, sobretot als que més te· nen, que majoritàriament són dels seus. Eliminar l’impost de

successions que afecta els que més tenen i que resultaria que uns 700 milions es deixarien fora, sap vostè què es podria fer d’aquests diners? És així com sortiria de la crisi? Augmentant el consum? No sap que gràcies al consum així va el món? Per què no fomenta l’estalvi? Per què no es comença per tornar tot allò que han estat robant de les arques públiques? No vos· tès és clar. No és que m’agra· di que m’apugin els impostos, però digui, d’on traurà els eu·

més diari

tarragona ~ reus ~ costaDaurada Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001- issn: 1579-5659

ros per donar aquesta empen· ta? Llocs de treball és el que fa falta i no em digui que si s’apu· gen els impostos els empresaris no guanyaran tant i d’aques· ta manera no podran invertir, què passa, que en comptes de guanyar el 80% no poden viure si guanyen el 75%? El que pas· sa és que han perdut el rumb de la vida i han creat un món i ens han volgut fers creure que si no gastem més del que tenim com ara hipoteques, comprar a terminis, targetes de crèdit,

C/ Sant Agustí, 21, 3r. 43003 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 21 47 21 C/Sor Lluïsa Estivill, 16. baixos. 43202 REUS 977 32 78 43 Fax 977 31 09 41 www.diarimes.com

etc., en una paraula, consumir perquè els bancs i caixes fa· cin l’agost, o sigui, estirar més el braç que la màniga. No Sr. Mas, no és aquest el camí. És clar que és molt llaminer no apujar els impostos sobretot a aquells que més tenen, no als de sempre. A mi m’agradaria que sortís un bon president de govern d’escala obrera i sobre· tot d’esquerres que sap el que és comptar amb els dits per sa· ber com s’arriba a final de mes per poder menjar i ara per ara

Director General: Carles Abelló Cap de publicitat: Contxi Joan Disseny editorial: Carles Magrané Cap de distribució: Jaume Cañada

encara no ha sortit. Però no pensi que serà vostè, Sr. Mas qui arreglarà un problema tan global com és aquesta crisi. Amparo Garcia Lomeña Reus

Mercat Medieval i el trànsit Tal com està el trànsit a la Part Alta, on s’ha d’entrar i sortir pel portal de Sant Antoni, no hi ha· via un altre indret on ubicar la fira medieval? Saben els tèc· nics i els polítics de l’Ajunta· ment del caos circulatori que

han provocat i que patirem fins dimarts a la nit? La ciutat és molt gran i de ben segur que es podria ubicar en un altre lloc. Aquí ja es celebren mas· ses esdeveniments i estem sa· turats de festes, fires, mercats, celebracions, processons… Per cert, l’anomenat Pla de Mobili· tat de la Part Alta segueix sense acomplir-se. Si no es pot apli· car, per què no es retira i tor· nem a la situació anterior? Tomàs Guinart Camps Tarragona

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com] Redacció: Victoria Castillo, Carme Mas, Esther Valcárcel, Vicente Izquierdo, Mònica Just, Antonio Ramos. Especials: Carme López. Tancament: Mario López. Fotografia: Roser Sans, Olívia Molet, Cristina Aguilar. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria Clos Distribució Publicitat: Maria Molleda, M. Jesús del Hierro, Carmen Soto, controlada: Mercè Ripoll, Antònia Turull. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

11 octubre 2010  

Diari gratuït del Camp de Tarragona