Page 16

16

diarimés 10/10/2012

OPINIÓ

EDITORIAL

TRIBUNA

El Govern dóna llum verd a la taxa turística El Govern ha donat llum verd al reglament que desenvolupa l’impost sobre les estades en establiments turístics per tal que entri en vigor el proper 1 de novembre, tal com preveu la llei. Amb aquesta figura tributària, Catalunya s’equipara a les principals destinacions turístiques d’arreu del món. Els recursos que s’obtinguin del nou tribut es dedicaran al foment del turisme i són, per tant, recursos de caràcter finalista per al sector. La quota varia entre 0,5 euros i 2,5 euros per persona (IVA inclòs), amb un màxim de 7 dies, i és determinada pel tipus d’establiment i la ubicació. El Govern calcula que un 91% dels establiments turístics catalans corresponen a la franja baixa de l’impost. Per evitar la doble imposició que representaria aplicar l’IVA d’acord amb la pròpia legislació espanyola, el Govern ha acordat incloure’l en el preu final de l’impost, de manera que aquest increment de l’IVA no encareix la taxa tributària tal com s’havia especulat. Això fa que, com a mínim, l’aplicació de la taxa hagi estat rebuda amb una satisfacció a mitges. Per als hotelers la taxa suposarà un obstacle més per fer-se un lloc entre la competència i encaixar la conjuntura econòmica. Els preus dels establiments hotelers a la Costa Daurada estan ajustats per tal de seguir sent una destinació turística competent. És cert que poc més d’un euro per turista no encareix excessivament els preus, però al final tot suma. + CONFIDENCIAL

Treballant per confirmar promeses L’anunci de l’Ajuntament de Salou de construir un heliport al Cap Salou no va ser ben rebut pels veïns de la zona. La perspectiva d’haver d’escoltar les aeronaus sobrevolant la relativament tranquil·la zona del municipi va posar en alerta, ràpidament, els veïns, sobretot, els que hi viuen durant tot l’any. Una reunió entre els representants veïnals i de l’Ajuntament ha servit per apagar el foc. El representants de l’empresa van apaivagar els dubtes dels veïns, almenys momentàniament. Sembla, però, que aquests no han quedat satisfets del tot i ara treballen per confirmar totes les promeses i tot allò que es va dir durant la reunió. Una mostra, un cop més, de la poca confiança que té la ciutadania en les promeses polítiques. I és que els veïns, poc conformes amb les paraules dels representants de l’empresa i de l’Ajuntament, han decidit buscar la informació pel seu compte, per si de cas.

més diari

Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

tarragona ~ reus ~ costaDaurada

Director General: Carles Abelló Cap de publicitat: Contxi Joan Disseny editorial: Carles Magrané Cap de distribució: Jaume Cañada

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 21 47 21

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com]

Redacció: Laia Díaz, Antoni Guasch, Vicente Izquierdo, Alba Porta, Carme Mas, Joan Marc Salvat, Susanna Cases. Especials: Laura Gómez. Tancament: Mario López. Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria Clos Publicitat: Maria Molleda, M. Jesús del Hierro, Mercè Ripoll, Antònia Turull. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Alcalde Joan Bertran, 30. 43202 REUS 977 32 78 43 Fax 977 31 09 41

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes Distribució controlada:

Les cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Alcalde Joan Bertran, 30. 43202 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

Amb la col·laboració de:

Esquerra nacional i social sempre! IRENE ARAGONÈS GRÀCIA Candidata pel Baix Camp a les llistes d’ERC a les eleccions al Parlament

El marc polític i social del nostre país no havia estat mai tan a prop com ara de tenir la possibilitat a les nostres mans de poder exercir el dret a decidir. I aquest canvi no s’ha produït de forma fortuïta, ni per un cop de sort ni per simple casualitat. Si podem viure el moment històric actual és perquè Esquerra Republicana de Catalunya hi ha contribuït en gran mesura, ja que fa anys i panys que el nostre discurs ha estat i és el mateix, decisiu i ferm, apostant per un missatge net i clar: la independència de Catalunya, els valors socials i la República Catalana. La metamorfosi que ha fet CiU és benvinguda perquè farà que es pugui aconseguir una majoria al Parlament a favor de l’estat propi. En un moment on l’independentisme ha guanyat transversalitat social i política, l’objectiu primordial ha de ser el de sumar i bastir projectes útils i coherents, al servei de les persones, la llibertat i la justícia social del país. Esquerra Republicana de Catalunya no vol defallir en l’entesa entre tots els partidaris de la independència. El 25 de novembre tenim una cita electoral que podrà provocar

un gir important en el futur del nostre país i els resultats faran possible o no una majoria que aposti per la llibertat, el benestar i la justícia social. Per damunt d’això, però, hi ha una massa social, la voluntat i la veu d’un poble i d’una gent que ha d’estar per sobre de qualsevol llei. Preparem-nos, doncs, a rebre per tots costats, des de les amenaces i els discursos de la por, als silencis i als intents de desestructuració social i emocional. Un consell: cohesió. Ens haurem de mantenir ferms, units, segurs de nosaltres mateixos, ja que la nostra demanda no va més enllà que ser sinònima de democràcia. Defensem l’esquerra política i nacional,

Defensem l’esquerra política i nacional, però no ens hem d’oblidar de l’esquerra social però no ens hem d’oblidar de l’esquerra social per aconseguir la justícia social i la igualtat d’oportunitats. No podem fer ras i net d’aquests dos anys de retallades del govern que es va autonomenar dels millors. La sanitat i l’ensenyament són les dues víctimes per excel·lència d’aquest govern que ha prioritzat implantar polítiques de màxima austeritat en aquells àmbits on no ens podem permetre el luxe de treure ni un cèntim d’euro,

ja que això repercuteix inevitablement en la qualitat dels serveis que aquests dos sectors ofereixen a la societat. Una vegada més els més dèbils han rebut, enfront dels més rics que han vist que se’ls treia l’impost de successions. I és per això que cal treballar en positiu en aquestes eleccions del 25 de novembre. Avui tenim el repte i l’oportunitat de situar ERC com a referent de totes les persones que, des de visions progressistes i de justícia social, comparteixen l’anhel que Catalunya esdevingui el proper estat d’Europa. Com a candidata d’ERC a les llistes per la comarca del Baix Camp a les eleccions al Par-

Tenim el repte i l’oportunitat de situar ERC com a referent de totes les persones lament, juntament amb els meus companys Àngel Xifré, Rosa Abelló i Salvador Mestre, ens comprometem a treballar de valent per defensar els interessos del nostre territori, perquè la gent d’ERC som la garantia nacional que el full de ruta cap a l’estat propi no es desviï cap a altres viaranys i som la garantia social que la independència és l’eina de sortida de la crisi, com a projecte col·lectiu de progrés social i benestar per a les persones.

TRIBUNA

Ara resulta que Espanya no s’aguanta sense Catalunya ROBERT VENDRELL Cap local de l’executiu d’Unió Democràtica de Catalunya Regidor del Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament de Tarragona

Els catalans no anem contra l’estat, el que no volem és pertànyer a aquest tipus d’estat. Vet aquí la diferència. Certament, els moviments socials que planten cara solen ser tractats de manera hostil des del poder central i des de determinats sectors de la societat civil, de vegades perquè els seus interessos són contraris a les reivindicacions dels que es planten, d’altres per motius sentimentals o ideològics. La manca de diàleg mai no ha estat cap solució, ans al contrari. Ha enquistat el problema no resolt i l’ha agreujat fins que torna a ressorgir, sovint amb més força. És bo i necessari que aquesta predisposició a arribar a acords s’obri des de la part dominant, perquè la part més feble ja parteix d’una voluntat negociadora natural.

Si el govern de l’estat, des de fa dècades, s’hagués mostrat sensible a un concert econòmic equilibrat, similar als que regeixen a qualsevol estat europeu, i l’hagués complert, ara no s’hauria plantejat el «Pacte Fiscal», fruit del desequilibri econòmic i de l’incompliment repetit dels diferents governs centrals. Si l’actual cap de govern de l’estat hagués escoltat la proposta del «Pacte Fiscal», ara molts catalans no es plantejarien la independència. Però hem arribat fins aquí i ara no es pot aturar el procés, ja no és només una qüestió política, sinó social. La manca d’interès per la realitat catalana, la poca importància que sempre se li ha donat, ara s’ha convertit en un tema clau, greu i molt important. Com sempre, es troben culpables. Els comentaristes més agosarats culpen els catalans –al poble català, a tots– de ser com som, de que ja ens ve de mena. Altres, els més prudents, potser perquè són conscients de que no es pot culpar tot un poble del seu tarannà, responsabilitzen de la reacció popular a diri-

gents polítics irresponsables que han escalfat els sentiments amb mentides. Tot i així, els veritables motius d’oposar-se a la autodeterminació de Catalunya, de vegades s’escapen sense voler. Aquest dilluns passat, sense anar més lluny, Gallardón, després de participar en un acte a Barcelona amb empresaris catalans, a Barcelona, va declarar que «la hipotètica sortida de Catalunya seria també acabar amb Espanya. No es pot concebre una Espanya sense Catalunya» i que Espanya «no podria sobreviure a l’euro sense Catalunya». En què quedem? La independència de Catalunya no és recomanable per a Catalunya, o no ho és per a Espanya? Estem en moments convulsos on es diuen moltes opinions, però el que ens calen són informacions, informacions objectives i estudis seriosos, per no confondre les persones, per no fer por a la gent. Ens cal tranquil·litat analítica i ser conscients que el camí iniciat no té marxa enrere, però que serà llarg, molt llarg i molt dificultós.

CARTES Denúncia En relació a la notícia apareguda en un diari local a Tarragona amb data de 19-9-2012 Fermí Masdeu Gracia, denunciava la injustícia de l’administració de pesca que estaba cometent contra el propiertari del vaixell Santa Marta. D’altra banda, es posa en contacte amb la Direcció General de Pesca i afegia, al damunt de la denúncia, que el mencionat vaixell havia comés tres infraccions. La primera d’elles era la de sortir a pescar sense llicència de pesca.

Aixó no és veritat. A la segona, se li acusava de pescar amb arts il·legals, i la tercerca era la de pescar en aigües prohibides: aquestes darreres són falses. M’agradaria que el rotatiu esmentat fés una rectificació. En temes de la notra societat hi ha moltes situacions que demostren que la justícia no s’imparteix equitativament i molt menys justa. Posaré uns exemples: No conec cap empresa gran a la que li facin una inspecció i se’ls trobi alguna anomalia que faici

que, a banda d’avisar als propietaris i sancionar-los, tanqui l’empresa de per vida. Un altre tema molt conegut són els conductors d’automòvils que condueixin sota els efectes de la droga o l’alcohol. Aquestes provoquen bgreus accidents i passen poc temps a la presó. Quan surten en llibertat poden tornar a circular. El president de la Cofraría de Tarragona està demanant audiència a les autoritats de pesca de Madrid des de fa ja un mes i no ha rebut resposta. El motiu

és que es demana el retorn de la llicència de pesca al propietari del vaixell Santa Maria. Esperem poder anar a Madrid per explicar les raons d’aquesta demanda. Per últim, Joan Caparrós, no es cap deliqüent, ni roba ni mata. L’únic que fa es treballar, cosa que l’administració, amb una decisió fora de lloc l i ha prohibit per repetició d’una infracció. Fermí Maseu Gracia Tarragona

10 d'octubre de 2012  

Diari gratuït del Camp de Tarragona

10 d'octubre de 2012  

Diari gratuït del Camp de Tarragona