Page 1


2


3


4

FLUXCHAMP! Un projecte de la Muga Caula Edita:Merz Mail, Arxiu Aire i la Muga Caula Apadrinen el projecte : Ben Patterson i Ann Nöell Concepte: Joan Casellas Logo: Montse Sabater Disseny catàleg: Merz Mail Obra de portada J. M. Calleja "Urgent" Obra de contraportada Pere Sousa "Nu tocant el fluxòfon" Traduccions català i castellà: Agnès Ramírez Traducció a l'anglès: Yolanda Pérez Herrera

Barcelona, 2012


FLUXCHAMP!: EL PAISATGE FLUXUS DE LA MUGA CAULA Aquest catàleg recull les obres de quasi tots els participants de les vuit trobadas de la Trobada Internacional de Poesia d'Acció i Performance La Muga Caula (frontera calenta), que té lloc anualment a les Escaules (Alt Empordà, Catalunya), des del 2005 en commemoració de les visites de Marcel Duchamp al salt d'aigua d'aquest petit llogaret de l'Empordà. Fa cinquanta anys George Maciunas va posar nom a una idea. El nom fou Fluxus. La idea, un moviment d’inspiració neodadà, experimental i radical, que s'interessava, entre altres coses, per l'art d'acció, efímer i interdisciplinari, per les edicions d'artista, per l'objecte quotidià alhora que defensava de totes totes un art practicable per tothom, un art proper a la vida que flueix com un corrent d'aigua que amara tots els plecs de la terra escolant-s’hi. La deu inicial havia de ser una revista, però la impetuositat de la riuada es concretà en un doll de festivals internacionals que configurarien un moviment d'art d'acció no superat encara avui. Fluxus forma part del nostre paisatge cultural i corre per les aigües càlides de la Caula emanant vapors inframinces i desembocant a la Muga traspassant fronteres. Altrament, enguany fa cent anys del primer contacte de Marcel Duchamp amb Catalunya, en ocasió de la presentació al món sencer del seu Nu descendant un ecalier n. 2, l’abril de 1912, a les Galeries Dalmau de Barcelona. Amb el temps Duchamp esdevindria un dels grans mestres dadà, referència obligada de qualsevol moviment conceptual, flu-

5


6

xus o similar. Freqüentant els surrealistes es farà amic de Dalí i del seu paisatge empordanès, una destil·lació del qual, el salt de la Caula, reverbera màgicament en la seva obra Étant donnés i, fins i tot, per coincidència premonitòria, en Le Grand Verre. Celebrem Fluxus com a referència de tots els esdeveniments d'art d'acció i rememorem Marcel Duchamp per la influència decisiva de la seva obra en els artistes Fluxus, els conceptuals i en La Muga Caula, la qual va néixer com a record proactiu de les visites de Duchamp al salt de la Caula. Fluxchamp és enguany es el nostre lema, l'esperit de La Muga Caula: Fluxchamp, Fluxchamp, Fluxchamp! Joan Casellas Director artístic de La Muga


FLUXCHAMP!: EL PAISAJE FLUXUS DE LA MUGA CAULA El presente catálogo recoge las obras de casi todos los participantes del Encuentro Internacional de Poesía de Acción y Performance La Muga Caula (frontera caliente) que tiene lugar anualmente en las Escaules (Alt Empordà, Cataluña) desde el año 2005 en conmemoración de las visitas de Marcel Duchamp al salto de agua de este rincón del Empordà. Hace cincuenta años George Maciunas puso nombre a una idea. El nombre: Fluxus. La idea: un movimiento de inspiración neodadá, experimental y radical, que se interesaba, entre otras cosas, por el arte de acción, efímero e interdisciplinar, también por las ediciones de artista, por el objeto cotidiano al mismo tiempo que defendía con vehemencia un arte practicable que para todo el mundo, un arte cercano a la vida que fluye como una corriente de agua que empapa todos los pliegues de la tierra penetrándola. La fuente debía ser una revista, pero la impetuosidad de la riada se concretó en un mar de festivales internacionales que configurarían un movimiento de arte de acción todavía no superado. Fluxus forma parte de nuestro paisaje cultural i discurre por las cálidas aguas de la Caula, emanando vapores inframinces y desembocando en el río Muga, traspasando fronteras. Además, este 2012 se cumplen los cien años

7


8

del primer contacto de Marcel Duchamp con Cataluña, con ocasión de la presentación al mundo entero de su Nu descendant un ecalier n. 2, el mes de abril de 1912, en las Galerías Dalmau de Barcelona. Con el tiempo, Duchamp se convertiría en uno de los grandes maestros dadá, obligada referencia de cualquier movimiento conceptual, fluxus o similar. Frecuentando a los surrealistas entablará amistad con Dalí y gozará del paisaje ampurdanés, una destilación del cual, el salto de la Caula, reverbera mágicamente en su obra Étant donnés e, incluso, por coincidencia premonitoria, en Le Gran Verre. Celebremos Fluxus como referencia de todos los acontecimientos de arte de acción y rememoremos Marcel Duchamp por la influencia decisiva de su obra sobre los artistas Fluxus, conceptuales y también sobre La Muga Caula, que nació como un recuerdo proactivo de las visitas de Duchamp al salto de La Caula. Fluxchamp, este es nuestro lema este año, el espíritu de la Muga Caula; Fluxchamp, Fluxchamp, Fluxchamp!!!

Joan Casellas Director artístico de la Muga


FLUXCHAMP!: THE FLUXUS LANDSCAPE OF LA MUGA CAULA This catalogue contains the works of almost all the participants of the Action Poetry and Performance Art International Festival La Muga Caula (hot frontier) that takes place annually in Les Escaules (Alt EmpordĂ , Catalonia) since 2005 in commemoration of Marcel Duchamp visits to the waterfall in this corner of the EmpordĂ . Fifty years ago, George Maciunas named an idea. The name: Fluxus. The idea: a NeoDada inspired movement, experimental, radical, interested, among other things, in an ephemeral and interdisciplinary performance art, artist editions and everyday objects; vehemently defending, at the same time, an art practicable for everyone, an art close to life that flows like a stream of water that soaks all folds of the earth penetrating them. The font/source should be a magazine, but the impetuosity of the stream was sum up in a flood of international festivals that would shape a performance art movement still not overcome. Fluxus is part of our cultural landscape and runs through the warm waters of La Caula, emanating inframinces vapours and flowing into the Muga River, across borders. In addition, 2012 marks the centenary of the first contact of Marcel Duchamp with Catalonia,on the occasion of the presentation to the world of his Nu descendant un ecalier

9


10

n. 2, in April 1912, at the Dalmau Gallery in Barcelona. Over time, Duchamp became one of the great masters of Dada, obligatory reference to any conceptual movement, Fluxus or similar. Frequenting the surrealists he would become friend with Dalí and would enjoy the Empordà landscape, a distillation of which, La Caula waterfall magically reverberates in his work Étant donnés, and even in his work Le Gran Verre as a premonitory awareness. Let’s celebrate Fluxus as a reference of all performance art events and recall Marcel Duchamp for his decisive influence of his work on Fluxus, conceptual artists, as much as on La Muga Caula, which was born as a proactive reminder of Duchamp visits to La Caula waterfall. Fluxchamp, this is our motto this year, the spirit of La Muga Caula; Fluxchamp, Fluxchamp, Fluxchamp!!! Joan Casellas Artistic Director La Muga caula


FLUXCHAMP POSTCARD! Quan el 1869 el baró Adolf May, director de Correus i Telègrafs de Viena, va promoure una ordenança reial per la qual s'admetia la circulació de targetes postals amb un franqueig reduït, estava inaugurant un mitjà de comunicació que s'estengué ràpidament per tots els països europeus i que més tard s'implanta arreu del globus. En un principi, la targeta postal s'editava amb el franqueig inclòs per part de les oficines postals, però més tard el franqueig es liberalitzà i les postals privades començaren a circular. Això, i els avenços tecnològics en els sistemes d'impressió que revolucionaren les arts gràfiques, provocà que a principis del segle XX la targeta postal es convertís en el mitjà de comunicació més utilitzat per trametre missatges curts de correu. Els artistes de les primeres avantguardes no eren aliens a aquest fenomen: Giacomo Balla utilitzava cartolines que escrivia a cops de pinzell per les dues bandes i col·locava el franqueig i l'adreça en una d'elles, o pintava directament sobre targetes postals editades pel mateix moviment futurista. Marinetti feia unes postals en què l'adreça del destinatari l'escrivia al marge i deixava a l'oficina de correus la feina de completar amb els segells i el franqueig aquesta petita obra futurista. Baader i Hausmann, des de Berlín, van fer alguns collages sobre targetes postals en què el segell era un retrat de Hausmann.

11


12

Schwitters edità una sèrie de postals amb quadres seus i també amb un retrat seu, que posteriorment manipulà fins a la sacietat. I Marcel Duchamp va preparar, per enviar als Arenberg, les quatre postals escrites a màquina amb un text incoherent sota el títol Rendez vous de dimanche, 6 février 1916 (à 1 heure 3/4 après midi). Però la targeta postal més coneguda de Duchamp és una reproducció de la Mona Lisa, en format postal, a la qual Marcel pintà un bigoti i un masclet, i hi afegí les lletres L.H.O.O.Q., un homòfon, als quals Duchamp era molt aficionat, de la frase Elle a chaud au cul. Fou tal l'èxit d'aquesta postal que Duchamp en va fer versions o còpies; fins i tot en algun exemplar no hi pintà el bigoti i la titulà "LHOOQ afaitada". Picabia en féu una rèplica l'any 1942; potser ara en caldria una de segona, amb la Mosa Lisa del Prado, actualment afaitada, rentada i repentinada. Per celebrar els 100 anys del naixement de Duchamp i els 50 anys de Fluxus, res de millor, doncs, que aquesta convocatòria al voltant de la targeta postal. Fluxus és coetani del naixement del Mail Art; els seus membres s'enviaven sovint missatges a través d'aquest mitjà. Però fou Ben Vautier qui utilitzà la targeta postal com un vehicle creatiu en si mateix. El 1965 féu el que és probablement la primera obra conceptual de mail art: The Postman's Choice. Es tracta d'una postal de doble cara invitant


el carter a triar el destinatari. La majoria del treballs Fluxus en targeta postals estan inclosos en les Flux Box ―inspirats en La boîte-en-valise de Duchamp― les quals, a més de contenir objectes tridimensionals, també inclouen targetes postals, escrits i poesia concreta o visual. La targeta postal era majoritàriament un objecte artístic en si mateix, i d'edició numerada i firmada, que Maciunas s'encarregava de produir. En destaquem algunes. Yoko Ono en va fer una amb un forat sota el qual hi havia l'anotació "A hole to see the sky trough", perquè el destinatari pogués veure un tros de cel; Vostell va fer una postal amb el text següent: "Duchamp has qualified the object into art, I have qualified life into art, 20th century NYC"; Joseph Beuys va fer un grup de postals amb el segell "Fluxus Zone West", les quals formen part de la Ken Friedman Box i també la capsa Postkarten 1968-1974, que conté 32 postals; de Benjamin Patterson citem Questionnaire from Flux Year Box, en el qual deixa dues caselles amb una possible resposta ―sí o no―, que posteriorment es transformà en una capsa objecte. Per altra banda, tenim la sèrie 6 Piccadillies de Dieter Roth, de 1969-1970, continguda en una carpeta, amb postals turístiques de Piccadilly Circus de Londres, que pintava o tractava amb serigrafia. Altres obres, en aquest cas d'autors aliens a

13


14

Fluxus, serien The image Bank Post Card Show de 1978, una capsa de targetes postals elaborada per Michael Morris (Marcel Dot to Marcel Idea) i Vicent Trasov (Mr. Penaut), coetanis de Ray Johnson que, des de Canadà, crearen el Banc d'Imatges i que arribaren a muntar espectacles basats en la Targeta Postal; altres autors, també del Canadà, foren el grup d'activistes General Idea, editors de la revista File, que sembraren la xarxa de postals sobre la identitat sexual i el concepte d'autoria. Però també trobem la postal anònima enviada a Nam June Paik amb el text "Traitor, you left fluxus", enviada per alguns membres de Fluxus als músics més propers a Stockhausen, enemic declarat per les seves declaracions filofascistes respecte al jazz. A Espanya, i coetanis de Fluxus i hereus directes de Duchamp, el grup Zaj utilitzava els "cartons Zaj" com a comunicació postal convidant els seus contactes als concerts. El 1965 van fer un concert postal en el marc del Festival Zaj 1. El concert consistia en l'enviament d'una convocatòria en què demanaven al receptor "interpreti vostè mateix", o la targeta "Zaj el convida... al trasllat de tres objectes", trasllat que ja s'havia realitzat prèviament, o la cartolina "Trobi Zaj al desert". Hi ha un collage fotogràfic de Juan Hidalgo, que bé podria ser una targeta postal, en què l'artista fa una declaració d'intencions i ens mostra la seva herència genètica: hi veiem Du-


champ, John Cage, Juan Hidalgo, Buenaventura Durruti i Erik Satie. Des de Fluxus i la New York Correspondance School, el ball de targetes postals ―sobretot a la xarxa de mail art― no s'ha aturat en aquests darrers cinquanta anys. En el nostre arxiu de targetes postals en trobem d'Endre Tot, que participà en el Fluxus Box núm. 6; de Shozo Shimamoto, fundador del Grup Gutai (Japó); de Ray Johnson, creador de l'Eternal Network; o de Ben Porter, de qui Dick Higgins, editor de Something Else Press, en la introducció d'un llibre sobre la poesia trobada de Bern, deia: "Porter és a la poesia el mateix que per a [Marcel] Duchamp era l'objecte d'art, un desmitificador del fetitxisme de l'obra i exemple d'artista típic, com un semidéu creador. Els ulls de Porter no es cansen de cercar la literatura accidental i no convencional en les pàgines senars dels llibres de text, els racons més llunyans de la publicitat, la xerrameca de les targetes de felicitació i manuals de reparació, fins a l'infinit". La targeta postal, des d'un mitjà de comunicació, invitació a actes o una peça artística per si mateixa, s'ha convertit també, des de Fluxus, en un document gràfic que utilitzen els artistes de la performance per donar a conèixer el treball que fan. Més gran que un segell, més petit que un cartell (10,5 x 15), en aquest petit espai, que cap en una butxaca, hi cap tot un món.

Merz Mail

15


16

FLUXCHAMP POSTCARD!

Cuando en 1869 el Barón Adolf Maly, Director de Correos y Telégrafos de Viena, promovió una ordenanza real por la que se admitía la circulación de tarjetas postales con un franqueo reducido, estaba inaugurando un medio de comunicación que se extendió muy rápidamente por todos los países europeos y después alcanzó todo el globo. En un principio, la tarjeta postal era editada con el franqueo incluido por parte de las oficinas postales, pero más tarde se liberalizó y empezaron a circular postales privadas, que unido a los avances tecnológicos en los sistemas de impresión que revolucionaron las artes gráficas, dio como resultado que a principios del siglo XX la tarjeta postal se convirtió en el medio de comunicación más utilizado para la trasmisión de mensajes cortos por correo. Los artistas de las primeras vanguardias no eran ajenos a este fenómeno, Giacomo Balla utilizaba cartulinas que escribía a golpe de pincel por los dos lados y colocaba el franqueo y dirección en uno de ellos, o pintaba directamente sobre tarjetas postales editadas por el propio movimiento futurista. Marinetti editaba unas postales en las que la dirección del destinatario se encontraba en los márgenes, y dejaba a la oficina de correos el trabajo de completar con los sellos y el franqueo esta pequeña obra futurista. Baader y Hausmann, desde Berlín realizaron


diversos collages sobre tarjetas postales en las que el sello era un retrato de Hausmann. Schwitters editó una serie de postales con sus cuadros y un retrato suyo, que posteriormente manipuló hasta la saciedad, y Marcel Duchamp preparó, para enviar a los Arenberg, las cuatro postales escritas a máquina con un texto incoherente bajo el título "Rendez vous de dimanche, 6 février 1916 (á 1 heure ¾ après midi)”. Pero la tarjeta postal más conocida de Duchamp es una reproducción de la Mona Lisa en formato postal a la que Marcel pintó un bigote y una perilla, y a la que añadió las letras L.H.O.O.Q, que es homófono, al que Duchamp era muy aficionado, de la frase “Elle a chaud au cul”, dio tanto de si que realizó varias versiones o copias de esta postal, incluso en alguna no le pintó el bigote y la tituló “L.H.O.O.Q afeitada”. Picabia hizo una réplica de L.H.O.O.Q en 1942, quizá ahora haría falta una segunda réplica con la Mona Lisa del Prado que está afeitada, lavada y recién peinada. Y que mejor para celebrar los 100 años del nacimiento de Duchamp y los 50 años de Fluxus que esta convocatoria entorno a la tarjeta postal. Fluxus fue coetáneo del nacimiento del Mail Art, utilizando las tarjetas postales en algunos de sus trabajos, los miembros de Fluxus a menudo se enviaban mensajes unos a otros a través de este medio, pero fue Ben

17


18

Vautier el que utilizó la tarjeta postal como un vehículo creativo en sí mismo. En 1965, hizo lo que probablemente fue la primera obra conceptual de mail art: “The Postman’s Choice”, una postal de doble cara invitando al cartero a elegir el destinatario. La mayoría de los trabajos Fluxus en tarjeta postal están incluidos en las Flux Box, inspirados en La boîte-en-valise de Duchamp, que aparte de contener objetos tridimensionales, incluyen tarjetas postales, escritos y poesía concreta o visual. La tarjeta postal era mayoritariamente un objeto artístico en sí mismo, y de edición numerada y firmada, que Maciunas se encargaba de producir. Destacamos algunas entre muchas: Yoko Ono realizó una con un agujero con la anotación “A hole to see the sky through” para que el destinatario pudiera ver un pedazo de cielo; Vostell hizo una postal con el siguiente texto “Duchamp has qualified the object into art, I have qualified life into art, 20th century NYC”; Joseph Beuys realizó un grupo de postales con el sello “Fluxus Zone West” que forman parte de la “Ken Friedman Box” y también la caja Postkarten 1968-1974 que contiene 32 postales; de Benjamin Patterson encontramos “Questionnaire from Flux Year Box”, en la que deja dos casillas con una posible respuesta -si o no- que posteriormente se transformó en una caja objeto. Por otro lado, tenemos la serie “6 Piccadillies de Dieter Roth” de 1969-70, contenidas en un portafolio, con postales turísticas de


Piccadilly Circus de Londres que pintaba o trataba con serigrafía. Otros autores, en este caso ajenos a Fluxus, serían The Image Bank Post Card Show de 1978, una caja de tarjetas postales elaborado por Michael Morris (Marcel Dot to Marcel Idea) y Vicent Trasov (Mr. Peanut) coetáneos de Ray Johnson que, desde Canadá, crearon el Banco de Imágenes y que llegaron a montar espectáculos únicamente basado en la Tarjeta Postal; y también en Canadá, el grupo de activistas General Idea editores de la revista File que sembraron la red de postales sobre la identidad sexual y el concepto de autoría. Pero también encontramos la postal anónima enviada a Nam June Paik con el texto “Traitor, you left fluxus”, enviada por algunos miembros de Fluxus a los músicos más cercanos a Stockhausen, declarado como enemigo por sus declaraciones filofascistas respecto al Jazz. En este país, y coetáneos a Fluxus y herederos directos de Duchamp, el grupo Zaj, utilizaba los “cartones Zaj” como comunicación postal invitando a sus contactos a los conciertos, en 1965 realizaron un concierto postal en el Festival Zaj 1, enviando una convocatoria en la que pedían al receptor “interprete usted mismo”, o la tarjeta “Zaj invita a vd. .. al traslado de tres objetos”, traslado que ya se habían realizado anteriormente, o la cartulina “Encuentre a Zaj en el desierto”. Hay un collage fotográfico de Juan Hidalgo,

19


20

que bien podría ser una tarjeta postal, en el que hace una declaración de intenciones y nos muestra su herencia genética, en él vemos a Duchamp, John Cage, Juan Hidalgo, Buenaventura Durruti y Erik Satie. Desde Fluxus y la New York Correspondence School, el baile de tarjetas postales -sobre todo en la red de mail art- no ha cesado en estos últimos cincuenta años. En nuestro archivo de tarjetas postales encontramos tarjetas postales de Endre Tot que participó en el Flux Box nº 6, Shozo Shimamoto fundador del Grupo Gutai en Japón, Ray Johnson creador del la Eternal Network, o Bern Porter del que Dick Higgins, editor de Sometihing Else Press, en la introducción de un libro que editó sobre la poesía encontrada de Bern, decía lo siguiente: "Porter es a la poesía lo mismo que para [Marcel] Duchamp era el objeto de arte, un desmitificador del fetichismo de la obra y ejemplo de artista como intercesor entre el fenómeno y el receptor. Rechaza el papel del artista típico como un semi-dios creador. Los ojos de Porter no se cansan de buscar la literatura accidental y no convencional en las páginas impares de los libros de texto, los rincones más lejanos de la publicidad, la verborrea de las tarjetas de felicitación y manuales de reparación, hasta el infinito”. La tarjeta postal, desde un medio de comunicación, invitación a eventos o una pieza artística en sí misma, también se ha convertido


desde Fluxus en un documento gráfico que utilizan los artistas de la performance para dar a conocer su trabajo. Más grande que un sello, más pequeña que un cartel (10,5x15), cabe todo un mundo en este pequeño espacio, cabe en un bolsillo.

Merz Mail

21


22

FLUXCHAMP POSTCARD!

When in 1869 the Baron Adolf Maly Director of the Vienna Post Office promoted a royal ordinance laying admitted postcards circulation with a reduced postage was inaugurating a media that spread very quickly throughout all European countries and then around the globe. Initially the postcard was edited with postage included by the post office, but later when it was liberalized and privatized postcards began to circulate, which together with the technological advances in printing systems that revolutionized the graphic arts, in early twentieth century postcards became the most widely used communication medium for the transmission of short messages by mail. The artists of the early avant-garde were no strangers to this phenomenon, Giacomo Balla used cardboards that he would write at brush stroke on both sides and put the postage and address in one of them, or paint directly on postcards published by the Futurist movement itself. Marinetti published a postcard in which the recipient's address was in the margins and left the post office to complete this little futuristic work with stamps and postage. From Berlin, Baader and Hausmann made several collages on postcards where the stamp was a portrait of Hausmann.


Schwitters published a number of postcards with his paintings and a portrait of him, which he subsequently manipulated endlessly, and Marcel Duchamp prepared four typewritten postcards with an incoherent text entitled "Rendez vous de dimanche, 6 février 1916 (¾ to 1 heure après midi) " to send them to the Arenberg. But the most famous Duchamp postcard is a reproduction of the Mona Lisa in postcard format to which Marcel painted a moustache and a goatee and added the letters L.H.O.O.Q., which is homophony of the phrase "Elle a chaud au cul", - Duchamp was very fond of homophonies – yielding so well that he made several versions or copies of this postcard, including some where he did not paint the moustache and titled "L.H.O.O.Q. shaved." In 942, Picabia made a replica of L.H.O.O.Q., perhaps now it would be required a second copy with the Mona Lisa in El Prado which is shaved and cleaned, and freshly combed. No better way to celebrate the 100th anniversary of the birth of Duchamp and the 50 years of Fluxus anniversary than this call about the postcard. Fluxus was contemporary of the birth of mail art, they used postcards in some of their works, Fluxus members often sent messages to each other through this media, but Ben Vautier was who used postcard as a creative vehicle itself. In 1965, he made what was

23


24

probably the first piece of conceptual mail art: "The Postman's Choice" a double-sided postcard inviting the mailman to choose the recipient. The majority of Fluxus work in postcard is included in the Flux Box, inspired by Ducahmp’s BoÎte-en-valise, which aside from containing three-dimensional objects, includes postcards, writings or visual and concrete poetry. The postcard was mostly an art object in itself as a signed and numbered edition by Maciunas who was responsible for producing them. We highlight some among many; Yoko Ono made one with a hole with the notation "A hole to see the sky through" so that the recipient could see a piece of sky, Vostell made a postcard which read "Duchamp has qualified the object into art, I have qualified life into art, 20th century NYC ", Joseph Beuys did a group of postcards stamped "Fluxus Zone West "as part of the "Ken Friedman Box" and also the Postkarten Box 1968-1974 containing 32 postcards, by Benjamin Patterson we find "Questionnaire from Flux Year Box", leaving two squares with one possible answer yes or no, which subsequently became a box object. On the other hand, we have 6 Dieter Roth Piccadillies 1969-70 Series contained in a portfolio, with tourist postcards of London's Piccadilly Circus that were wither painted or silk-screened. Other authors, in this case outside Fluxus


would be The Image Bank Post Card Show, 1978, a box of postcards done by Michael Morris (Marcel Dot to Marcel Idea) and Vicent Trasov (Mr. Peanut), contemporaries of Ray Johnson, who created the Image Bank from Canada and even set up shows based solely on Postcard, and also in Canada the activist group General Idea editors of File magazine who sowed the postal network about sexual identity and the concept of authorship. But we also find anonymous postcard sent to Nam June Paik with the text "Traitor, you left fluxus", sent by some members of Fluxus to musicians closer to Stockhausen declared enemy for his pro fascists statements regarding Jazz. In this country and contemporaries of Fluxus and direct heirs of Duchamp, Zaj group used the "Zaj cardboards" as postal communication inviting their contacts to concerts, in 1965 they did a postal concert for the 1 Zaj Festival sending a call inviting the receiver to “interpret yourself� or the Zaj card "Zaj invites you... to move three objects " a move that had already been done before, or card "Found Zaj in the desert". There is a photographic collage of Juan Hidalgo that could well be a postcard where he makes a statement and shows his genetic heritage, in it we see Duchamp, John Cage, Juan Hidalgo, Buenaventura Durruti and Erik Satie. From Fluxus and the New York Correspondence School, the dancing of postcards, especially in the mail art network,

25


26

has continued over the last fifty years. In our archive of postcards we can find postcards of Endre Tot who participated in the Flux Box No. 6, Shozo Shimamoto founder of the Gutai group in Japan, Ray Johnson creator of the Eternal Network or Bern Porter, of whom Dick Higgins, editor of Sometihing Else Press , in the introduction to a book published on the poetry of Bern, said: "Porter is to poetry as well as for [Marcel] Duchamp was the object of art, someone who demystified the fetishism of the artist's work and example of an artist as intercessor between the phenomenon and the receiver. He rejects the typical role of the artist as a demigod creator. Porter's eyes never tire of accidental and unconventional literature research on weird pages of textbooks, corners further away from advertising, the verbiage of greeting and repair manuals cards, to infinity." The postcard, as a way of communication, invitation to events or an artwork in itself, since Fluxus has also become a graphic document used by performance artists to present their work. Bigger than a stamp, smaller than a poster (10,5 x15), in this small space can be a whole world, fits in a pocket.

Merz Mail


27

CATÀLEG CATÁLOGO CATALOG


28

Ben Patterson i Ann NoĂŤl padrins del projecte Fluxchamp!


29

Ben Patterson Homenage to the nude of Duchamp ( foto Pietro Pellini)

Ann NoĂŤl

Hats off Duchamp

J.M. Calleja Urgent


30

Pere Sousa Nu tocant el flux贸fon

Pere Sousa Nu tocant el flux贸fon

Malgosia Butterwick

Gwendoline Robin

s/t

Flux volcan


31

Anet Van Elzen s/t

Angela Garcia s/t

Ă€ngel Rodriguez Cama redonda


32

Anisa Ashkar Save the date: Aftmoon

Yolanda P茅rez Herreras Fluxchamp

Antonio G贸mez Todos son deudas con Duchamp


33

Asunción+Guasch s/t

Bartolomé Ferrando 29 postals

Rubén Barroso Fluxchamp Circus


34

BelĂŠn Cueto Pensamiento

Tomaso Binga s/t

Eugeni Bonet l’infaminso agafat amb paper de fumar


35

Boris Nieslony For Fluxchamp

Carles Hac Mor— Art Electrònic

Antoni Clapés Homenatge a John Cage


36

Clara Garí s/t

Clemente Padín s/t

Denys Blacker s/t


37

Robert Descharnes Duchamp a Cadaqués

Jan Hein i Petra Vlasman Diana ha fet diana

Eva Pérez

Ícar wild side


38

Ana Higueras lo que vale 30 pesetas de 1989

Carlos Tejo s/t

Xavier Canals CadaquĂŠs. Les Escaules. Blainville. World


39

Robert Alda

Same old ideas

ValentĂ­n Torrents s/t

Pep Aymerich Fluxchamp


40

Eulalia Framis Un ocell s'ha posat en una branca

Eugen Kuffler Ondas

Fernando Baena s/t


41

Fausto Grossi s/t

Roxana Popelka y Pepe Murciego s/t

Ester Xargay s/t


42

VassyaVassileva Dear Fluxus, still?

Carme Viñas L’escala Fluxchamp

Rita Marhaug Fueled by Art


43

Andrés Galeano s/t

Monika Günther

Gustavo Vega Muy Frag


44

Helena Ferrando s/t

Jordi Jané i Catí Palou

Heura

Kurt Johannessen The impossible


45

Isabel León

Plantaacción

A. Martín En sentir la guitarra l'ocell es posà a cantar.

Joan Parés s/t


46

Jordi CerdĂ

Jordi MitjĂ

s/t

Jamais

Julien Blaine s/t


47

Elvira SantamarĂ­a s/t

Gustav Kluge s/t (foto Pietro Pellini)

Koke Vega Irreverencias duchampianas


48

Carlos Llavata s/t

Michel Collet Fountaine

Montse Ser贸 s/t


49

Marie Poitevin Jeux d'eau

Marina Mars Roule ma poule!

Orion Maxted s/t


50

Lis Costa Merciel Delcamp

Xavier Moreno Serie 1 segon

Fina Miralles Continu-ho respirant (foto Joan Casellas)


51

Nelo Vilar 10,5x15

Nicola Frangione Fluxchamp

Oscar Abril Ascaso

NievesCasellas@ErosSelavi


52

Nieves Correa

Omar Saadoune s/t

Ona Vega Passola s/t


53

Carme Ortiz s/t

Othman Fekraoui

Caza de las verdades

Paco Justicia Fountain


54

Paolo Colleoni s/t

Angel Pastor

Fluxchamp

Paula Grande Tironi単a


55

Lucía Peiró ¡¡¡¡¡AUMCHXLF!!!!!

Grzegorz Pleszynski Duchamp&Fluxus

Pietro Pellini Performance-Society


56

Esteban Naves s/t

Eneida G. Odriozola s/t

Raul Marroquin Pipe Duchamp


57

Remei Ramírez Restauració

Lleonard Ramírez Ready-made

Rita Rodrigues s/t


58

Ruedi Schill My color feelings

Sakiko Yamaoka Between

MĂ rius Sampere El peix del cor


59

Agnès Ramírez

Que fatiga más grande

Anna Blume Fan Club

Antonio Juarez

Ursonatistas

Soliloquio"


60

テ」aro Pichテウ s/t

Noel Tatテコ

Dolors Udina

Taurons

a Robert Creeley


61

Valentina Montero Anemic cover

Joan Vinuesa Abraxas torna

Willen Wilhelmus s/t


62

Xavier Sabater

Manual de usuario

Si창n Robinson Explaining sense and sensivility to an Old Deer

Montse Sabater Fluxchamp!


63

No problemo s/t (foto: Ayano Shibata )

Ayano Shibata Acci贸 de Denys Blacker a la llera del riu Muga

Andrea Saemann s/t


64

Silvy Ferrer Homenatge a Nel Amaro

Nel Amaro Haz la guerra

Epíleg: A Nel Amaro (1946-2011) inoblidable artista de l’ art postal i la poesia d’ acció Epílogo: A Nel Amaro (1946-2011) inolvidable artista del arte postal y la poesía de acción Epilogue: To Nel Amaro (1946-2011) mail art artist and action poetry unforgettable


65


66


67


68

Fluxchamp  

catàleg provisional Fluxchamp!

Fluxchamp  

catàleg provisional Fluxchamp!

Advertisement