Page 1

LES PERVIVÈNCIES OLFACTIVES A BARCELONA OPUSCLE


Client: Museu Etnològic i de Cultures del Món - ICUB Comissària: Meritxell Virgili / omuses.barcelona Juny de 2019 Revisió: Febrer 2020

© MERITXELL VIRGILI



COMISSARIAT PEL MUSEU ETNOLÒGIC I DE CULTURES DEL MÓN LES CARES DE BARCELONA


“Les olors segueixen sent velles, antigues, cansades, respirades, usades, reutilitzades. És un aire que s’ha fet servir tantes vegades! Giro per Avinyó i vaig direcció al mar. Aquí les olors són molt complicades. Desodorant? Farmàcia? Menjar? Fum? Com diantre es descriuen aquestes olors?” (Etnògraf/a 2, matí 11. Gòtic/Raval)


6


ÍNDEX PRESENTACIÓ

PÀG. 9

QUI SOM A L’ORGANITZACIÓ OMUSES

PÀG. 11

PREÀMBUL

PÀG. 13

INTRODUCCIÓ

PÀG. 17

JUSTIFICACIÓ MUSEOLÒGICA DE L’ENCÀRREC

PÀG. 23

JUSTIFICACIÓ METODOLÒGICA DE LA RECERCA CORRELACIÓ ENTRE MÈTODE, OBJECTIUS I RESULTATS

PÀG. 25

OPERATIVITAT DEL TREBALL DE CAMP

PÀG. 26

PALETA ETNOOLFACTIVA DE “LES PERVIVÈNCIES OLFACTIVES A BARCELONA”

PÀG. 29

VALORS QUANTITATIUS DELS TRES BARRIS DE BARCELONA ENTRELLAÇATS AMB ELS QUALITATIUS CATEGORIES

PÀG. 54

GRÀFICS

PÀG. 55

APUNT ESQUEMÀTIC

PÀG. 57

BIBLIOGRAFIA

PÀG. 63

7


8


PRESENTACIÓ Des del Museu Etnològic i de Cultures del Món s’ha encarregat a Omuses - Olor Cultural, Gestió i Facilitació, Serveis Patrimonials, un projecte de comissariat en el marc de l’exposició “Les cares de Barcelona”, designat amb el nom de “Les pervivències olfactives a Barcelona”. Meritxell Virgili n’és la comissària i Omuses és el nom que pren l’emprenedoria col·laborativa. Aquest opuscle es basa en la correlació entre el coneixement etnològic i les evidències olfactives etnogràfiques i s’hi afegeix la innovació de traspassar aquests sabers al camp de la perfumeria, com a objecte de talent i raó. Més tard, Omuses continuarà facilitant al Museu la coordinació entre les arquitectures museogràfiques, l’accessibilitat i la comunicació augmentada a través de la tecnologia dels beacons (o balises) gestionada pel Museu mateix. Dedico el comissariat a totes les persones coparticipants.

9


10


QUI SOM A L’ORGANITZACIÓ OMUSES Meritxell Virgili és l’ànima i la coordinadora general d’Omuses. És també qui recull l’encàrrec d’aquest comissariat i genera tots els continguts. El treball s’ha dut a terme des de l’adhocràcia o absència de jerarquies, i hi ha hagut una coordinació d’esforços sense sacrificar la creativitat, en el que s’anomena xarxarquia. Les persones que hi col·laboren són:1 • Assistència etnogràfica: Cristina Nieto, Jordi Colobrans i Sònia Múrcia.2 • Arquitectures museogràfiques: Daniela Longobardi. En aquest comissariat, la museografia està compartida amb el Museu Etnològic i de Cultures del Món. • Disseny d’essències olfactives: Sandra Iruela.

1 Vegeu els currículums a: omuses.barcelona / Qui som 2 Múrcia ha format part d’aquest comissariat i també dels grups de recerca en tecnoantropologia (ACPA - ICA).

11


12


PREÀMBUL Omuses esbrina quines són les dinàmiques olfactives existents des del que sentim, percebem, memoritzem, anomenem i categoritzem fins a la representació d’una realitat ambiental compartida. El món i el cervell estan connectats a través d’una “ecologia de la ment”.3 Ja no es pot parlar de naturalesa sinó de medi ambient, perquè es tracta de veure’ns a nosaltres mateixos dins el món i no independentment del món. Viure, per descomptat, és un procés històric encarnat en formes orgàniques fràgils i efímeres, que es mouen i circulen per una superfície. Aquest fenomen és un procés de revelació i la clau dels significats està en la manera com aprenem, en les formes d’educació. El coneixement basat en la percepció de cada cultura equival al que pot considerar-se com una “ecologia sensible”.4 El nostre procés històric occidental ha estat allunyat d’aquesta “fenomenologia del cos”5 a causa del sorgiment de la ciència moderna. Ja fa temps que la literatura antropològica —lligada a la didàctica i la poètica—,6 és la base necessària per a l’activitat científica, tecnològica i social. Entre el mètode anomenat ètic7 i 3 Ingold, 2000. 4 Ingold, 2000. 5 Ingold, 2000. 6 És el que es fa en l’STEAM (acrònim de ciència, tecnologia, enginyeria, art i matemàtiques): transformar les ciències, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques a través de la mirada de l’art i el disseny, mentre fomentem aquesta mirada en l’educació, i impulsem la innovació en els projectes culturals. 7 Descripció d’una cultura en la qual l’antropòleg utilitza categories de la seva disciplina o de les pròpies categories.

13


l’èmic8 sorgeixen diàlegs en els quals hi ha qualitats i valors morals que ens ajudaran a descobrir les textures riques del món; d’aquesta manera, les olors que inspirem constantment són una oportunitat per a la coneixença: són el que anomenarem les olors culturals o etnoolors.9 Les manifestacions del món existeixen a través de la cognició —en la nostra ment—; la tropologia10 estudia aquest continu humà. A més, sabem que aquests prismes del “material del món” altament sensitius provenen de les evocacions del pensament per poder obrir les portes als camps semàntics,11 i narren estats de la consciència amb valors morals més solidaris i vindicatius. Així, determinar camps evocatius olfactius ens ajudarà a estudiar els camps semàntics. Una idea bàsica transmesa per Mary Douglas a Pureza y peligro12 serà bàsica per recercar en el corpus cultural de la nostra tradició: la percepció del món es construeix a través de la imposició d’un ordre cultural determinat transmès en el flux de l’experiència de cada poble. Per tant, el que s’ha mirat de “recol·lectar” en aquest comissariat són les densitats olfactives de les àrees on circulen vianants respecte al que és social i cultural, identificant i mapant l’entorn intervingut; parlem del 8 Descripció d’una cultura en la qual l’antropòleg intenta esbrinar les formes de percepció dels membres d’aquella cultura i la forma com descriuen el seu món. 9 A partir d’ara, en el text es farà referència a les etnoolors quan es parli d’aquest comissariat i a olor cultural quan es parli genèricament. 10 Estudi de les maneres retòriques, figurades o al·legòriques, és a dir, de les metàfores i les metonímies per profunditzar en categories intel·lectuals. 11 Conjunt de mots, en general, no emparentats etimològicament que cobreixen de manera exacta un domini ben delimitat de significacions, constituït, tant tradicionalment com científicament, per l’experiència humana. 12 M. Douglas, Pureza y peligro, 1991.

14


taskscape13 i del paisatge de les olors o smellscape,14 que ens proporcionarà una textura més rica i dinàmica de Barcelona. Sabem que molts dels valors morals estan inclosos en sistemes de correspondències i classificacions suggestivament sensorials i que produeixen altres estats de la consciència gràcies a la sinestèsia, a la memòria, al moviment i a l’ambient dels grups culturalment interrelacionats: és la fenomenologia del cos.15

13 Ingold, 2000, pàg. 154. Tim Ingold va encunyar el terme el 1993 per definir les dimensions espacials i temporals del paisatge de la vida humana, tot gràcies a l’anàlisi estructural i metodològica de l’obra pictòrica paisatgística que tant l’inspirava: Els segadors, de Pieter Bruegel. 14 Classen, Howes, Synnott (2002), pàg. 95-122. 15 Ingold, 2000.

15


16


INTRODUCCIÓ Especificacions clau sobre l’olor cultural A. Transmissió, categorització, lèxic Classen16 ens avisa del següent: les sensacions són privades i individuals i les representacions són públiques i socials. Ja que les sensacions consisteixen en una reacció de l’organisme a una estimulació externa i, a més, no hi ha manera que aquesta sensació passi directament a partir d’una consciència individual a una altra, aleshores l’única manera de representar l’experiència i el significat dels conceptes de cadascun de nosaltres és a través de les formes incommensurables de comunicar que l’ésser humà ha creat —com a especificitat de l’espècie—, una de les quals és el llenguatge. Classen ens avisa que els significats de les paraules estan establerts per convenció en cada comunitat de parlants. D’altra banda, una de les característiques del sentit de l’olfacte en el nostre món modern i occidental és l’esforç per recordar les olors. La causa és que no formen part del nostre bagatge cultural com ho fan en altres cultures, així que tampoc no podem invocar-les amb la mateixa facilitat. A més, la impossibilitat de recordar-les està relacionada amb la manera com es categoritzen. Explicat d’una altra manera: no hi ha un camp semàntic elaborat per a les olors en el nostre paquet 16 Classen, 1993.

17


cultural; és ambigu i difícil de descriure perquè la taxonomia17 es basa només en les causes i els efectes. De tota manera, estudis recents ens parlen del “llenguatge natural de les olors”;18 es tracta d’un llenguatge ric i exuberant i és la tropologia la que ens permetrà estructurar parcialment l’experiència de la naturalesa multisensorial (parlem específicament de les metonímies com a recurs i en d’altres casos singulars de les metàfores).

B. Aprenentatge i cognició mutual Si parlem de l’aprenentatge d’una llengua, consisteix a produir mots dins unes circumstàncies adequades, de manera que la seva denominació suscita l’aprovació d’un grup de locutors.19 Quan ensumem, percebem des de l’esquema cognitiu compartit d’una manera estable i comuna; parlem de l’organització controlada mútuament de la coneixença, una comunicació mitjana intersubjectiva i que, a més, se’ns mostra amb èxit: és la cognició mutual.20

C. Memòria i episodis, sinestèsia, evocació L’olor cultural depèn indubtablement de la memòria col·lectiva i individual, alhora que episòdica: és la microhistòria integrada en 17 Classificació o ordenació en grups de coses que tenen unes característiques comunes. 18 Candau, 2000. 19 Candau, 2000. 20 Candau, 2000.

18


un ambient social particular. A més, aquesta memòria manté una correlació amb el lloc de criança —en el sentit etnològic—. D’aquesta manera, l’olor cultural és sempre episòdica i se li atribueixen inequívocament esdeveniments o fets. L’olor cultural es caracteritza per ser sinestèsica. La sinestèsia és l’assimilació conjunta dels diversos sentits, al mateix temps que un dels sentits estimula un altre. En aquest aspecte, en l’acte de flairar tindrem sensacions característiques d’altres sentits en un mateix acte perceptiu, d’una manera automàtica i involuntària. Així, utilitzarem el lèxic propi d’altres sentits i una infinitat de recursos analògics de la ment per poder invocar-les. En la mateixa línia, l’olor cultural sempre serà evocativa, representativa en la memòria d’una percepció viscuda o coneguda en un temps passat, una sinècdoque o part memorable que evoca el tot.

D. Cos biològic El cos viu en un ambient social i, per tant, està culturitzat, adaptat a les olors de cada comunitat. Se sap que el sentit de l’olfacte (cervell) podrà percebre una olor21 durant un cert temps, fins que s’hi adapti, és a dir, fins que ja no la discerneixi més. Això passa perquè hi ha un encaix amb la cultura, la pròpia o la d’acollida —transcorregut el temps—; i tanmateix l’olor quedarà impresa en la ment per reconèixer-la en un futur i si l’ocasió sinestèsica ho permet.

21 Sobre el judici hedònic —olors desagradables, neutres o agradables—, en parlem en el punt E.

19


L’olor cultural és un símbol prototípic, un arquetip o un símbol originari d’una experiència perquè sintetitza vivències, capta fenòmens físics, i transmet idees i valors culturals per mitjà dels quals les societats ordenen i integren el món. I també és un model per representar el més característic del gènere humà, perquè és un principi de testimoniatge de la nostra relació amb l’ambient.

E. La durabilitat i el sentit hedònic de les olors Les olors són intrínsecament fugaces, les percebem una mitjana de quatre segons; durant aquesta pugna els humans, d’una banda, les discriminem d’altres estímuls dins un flux sensorial i, de l’altra, les identifiquem eventualment i n’apreciem la qualitat. També en mesurem la intensitat i, en termes de processament, anem elaborant imatges. La seva percepció depèn, alhora, del sexe, de l’edat, de la competència olfactiva apresa i de l’asimetria dels narius. En relació amb el sentit hedònic, les olors desagradables són tractades més ràpidament que les bones o neutres. Així, Candau22 ens explica que aquest fet podria estar relacionat amb un fenomen adaptatiu: “nous aurions intérêt à détecter plus rapidement les mauvaises odeurs, certains d’entre elles pouvant être toxiques même si, comme on le sait, il est 22 Candau es basa en evidències etnogràfiques dels grups professionals següents: bombers, treballadors sanitaris, serveis funeraris i metges forenses.

20


impossible d’établir une relation d’équivalence entre ces deux caractéristiques”. 23 Però Candau també ens comenta, inversament, que les olors desagradables es doten d’imatges lentes: d’aquesta manera, el resultat és una sensació de pausa que produeix emocions negatives en el temps. D’altra banda, les olors neutres i agradables tendeixen a flairar-se amb sobrietat i parsimònia i obren mecànicament tots els narius. Així, i en termes memorístics i de temps, també connectarem ràpidament amb els bons records i episodis de l’experiència evocativa.24

Hi ha emocions enllaçades amb els sentits que desborden el temps.

23 Candau (2009), pàg. 48. 24 Coneixem el projecte de Proust: retrobar el temps perdut de les sensacions i tot el seu context emocional.

21


22


JUSTIFICACIÓ MUSEOLÒGICA DE L’ENCÀRREC A. S’ha consensuat, en una reunió al Museu Etnològic i de Cultures del Món, mapar olfactivament tres etnoolors que representin tres territoris de Barcelona i que, sectorialment, són: Pere IV/Poblenou, Port/Barceloneta i Gòtic/Raval. D’altra banda, s’ha decidit sintetitzar una quarta etnoolor que no tingui relació amb la memòria episòdica dels habitants de la ciutat i que, tanmateix, pugui estar creant una referència olfactiva comuna en l’actualitat. L’objectiu: donar un valor etnoolfactiu —representatiu i tangible — als tres barris i també un valor simbòlic.25 Parlem, doncs, de les “pervivències olfactives” de la ciutat de Barcelona. I també són les thick data olfactives o dades denses sensibles olfactives, que apel·len, precisament, al coneixement sensitiu. B. Altres aplicacions de la recerca B.1. R e c e r c a e n e l s e n t i t d ’ R + D + i ( i n v e s t i g a c i ó , desenvolupament i innovació).

25 Vegeu l’esment a “símbol prototípic”, pàg. 20.

23


B.2. És un prototip, en termes etnogràfics, per fer investigacions quantitativament més grans i, per tant, més complexes en l’àmbit urbà i rural. B.3. És una eina de treball en àmbits i projectes com: • Museus accessibles: desenvolupament de públics, persona responsable de l’accessibilitat (“Exposicions accessibles. Criteris per eliminar les barreres de la comunicació i facilitar l’accés als continguts”, ICUB-IMPD, Barcelona, 2016). • Smell-Smart-City, smellscapes o tecnopaisatges sensorials de Barcelona per a persones cegues, sordes i sord-cegues, tant signants com oralistes. • Primera activació i reivindicació de l’H/OMM (Hub / Osmoteca de la Memòria de la Mediterrània), a través d’Omuses - Olor Cultural, Gestió i Facilitació, Serveis Patrimonials.

24


JUSTIFICACIÓ METODOLÒGICA DE LA RECERCA Correlació entre mètode, objectius i resultats. De l’autoetnografia a l’etnografia col·laborativa olfactiva Les ciències socials i, en concret, les etnografies col·laboratives sorgeixen amb força com a mètode que dona solucions a problemes, concrecions de requeriment i propostes de canvi respecte a nous fenòmens. La recerca aplicada està orientada a proporcionar informes on s’especifica una afirmació. A més, tanteja sobre l’existència d’una realitat social que encara no ha pogut ser verificada de manera empírica. Mètode: una vegada enllestida l’autoetnografia olfactiva,26 aquesta s’ha convertit de facto en un coneixement subjectiu. Consecutivament, l’experiència personal s’ha compartit en l’arena col·lectiva, de manera que aquella forma, la subjectiva, ha passat a ser un coneixement objectiu a través de les categories comunes que l’equip i la directora de recerca han anat esbrinant en el buidatge del treball de camp. Aquestes categories es distingeixen per convenció a través de mots, però, 26 Especificacions d’operativitat del treball de camp, pàg.26.

25


per damunt de tot, gràcies a les metonímies expressades pels etnògrafs i etnògrafes en cada flairada.27 Així, s’han pogut establir unes certituds etnoolfactives dels tres barris de Barcelona i l’olor etnocontemporània. Les ensumades es perceben des de l’esquema cognitiu compartit28 d’una manera estable i comuna i són uns estímuls que, junts, fan creure en la nostra identitat per la seva durabilitat.29

Operativitat del treball de camp La recerca, com comentàvem més amunt, és un prototip; el Museu Etnològic i de Cultures del Món aposta per l’R+D+i. A. Quantitat d’etnògrafs i etnògrafes: per a l’objecte de l’encàrrec, la plantilla ha estat de quatre etnògrafs i etnògrafes. B.

Qualitat dels etnògrafs i etnògrafes.30

C. Operativitat del treball de camp. Les fitxes han estat penjades en una carpeta al Dropbox, perquè siguin un coneixement obert entre la comunitat (networking). C.1. Informació prèvia als etnògrafs i etnògrafes. S’han creat les fitxes comunes amb aclariment de continguts i de l’operativitat del treball de camp autoetnogràfic, és a dir, 27 Vegeu “Introducció. Especificacions clau sobre l’olor cultural”, pàg.17. 28 Vegeu el punt B a “Introducció. Especificacions clau sobre l’olor cultural”, pàg.18. 29 Vegeu el punt E a “Introducció. Especificacions clau sobre l’olor cultural”, pàg.20. 30 Vegeu la pàg.11, notes al peu. 1./2.

26


especificacions de la guia de camp, condicions comunes en l’exercici autoetnogràfic (el cos cultural —social i biològic— ha d’estar preparat per olorar el que li és evocatiu), cronogrames, itineràncies dels etnògrafs i etnògrafes (matí, tarda i vespre). C.2. Hem enllestit 36 fitxes d’itineraris, la qual cosa, afegint-hi les 4 de les olors etnocontemporànies, fa un total de 762 ensumades (736 + 26). C.3. Hem utilitzat la tècnica de l’arpentage31 o pràctica deambulatòria en les itineràncies autoetnogràfiques, una tècnica pensada per a aquest prototip i un procediment emprat per Virgili en la protoautoetnografia a la Medina de Fes i que també s’inspira en etnologies d’autors i autores de reconegut prestigi internacional. C.4. El treball de camp es va fer a l’estiu, entre el 10 de juny i el 15 de juliol del 2018; això ha afavorit una millora de les ensumades gràcies a la relació entre l’aparell olfactiu i l’ambient. Hem pogut olorar entre assolellades, bafarades, vents i brises reescalfades i vesprades fresquetes. D. S’han suggerit les pervivències olfactives culturals de cada barri i l’olor etnocontemporània en un document que és la paleta o proposta per a l’exposició “Les pervivències olfactives de Barcelona”, i alhora és la referència que s’ha utilitzat per dissenyar les essències olfactives.

31 Lanoix, 2014.

27


28


PALETA ETNOOLFACTIVA DE “LES PERVIVÈNCIES OLFACTIVES A BARCELONA” Consideració i relació necessària entre l’informe de resultats de l’etnografia col·laborativa olfactiva i el disseny de les essències A. Consideracions del llenguatge: S’ha fet una correlació de freqüències de les etnoolors des del llenguatge natural de les olors; parlem de la tropologia, de les metonímies com a recurs que ens permet estructurar parcialment l’experiència de la naturalesa multisensorial. I és també el llenguatge intermedi comú que ens ajuda a fer aflorar les sensacions olfactives compartides.32 B. Consideracions tècniques: B.1. La percepció i el disseny que té un/a perfumista d’una essència és la següent: la composició de les essències, 32 Vegeu “Introducció. Especificacions clau sobre l’olor cultural”, pàg.17.

29


químicament parlant, s’anomena nota, i aquestes notes inclouen compostos diversos segons la volatilitat. D’una banda, tenim notes que només es mantenen durant uns minuts sobre un paper de mostra o mouillette i, de l’altra, notes que resten durant diverses setmanes. Per tant, és habitual dividir l’ús d’una essència en tres grups pel que fa a la seva volatilitat: • les notes bàsiques o de fons, que són les més persistents en el temps; • les notes intermèdies o de cos, amb volatilitat mitjana i que singularitzen l’essència; • i les notes altes o de cap, que són les més volàtils i proporcionen l’efecte immediat. B.2. Estructura d’Omuses; percepció cognitiva des del prisma etnològic i en aquesta recerca/comissariat.33 Proposta: • S’aborda la recerca des de les thick data olfactives o dades denses sensibles olfactives com a cognició mutual: és l’inici perceptiu des de l’smellscape i el taskscape. • Emprenem la recerca descrivint etnoolors que, gràcies al llenguatge, s’han manifestat com un holograma/calidoscopi successiu i, tanmateix, són etnoolors fugisseres semblants a la sensació que proporciona la impermanència i la proxèmica.34 Són, en definitiva, descripcions que ens han proporcionat valors culturals. • Altres consideracions: d’igual manera que les essències dissenyades químicament poden ser massa intenses i desagradables, les etnoolors ensumades en el treball de camp 33 Vegeu també la pàg.47. 34 Vegeu també pàg.47.

30


són també repulsives; així, tant les unes com les altres emmascaren les més subtils, neutres o agradables. Així, es va arribar a un consens entre el personal tècnic del Museu Etnològic i de Cultures del Món, Sandra Iruela i Meritxell Virgili en els dos dies en què es van fer els tasts olfactius; entre tots i totes vam escollir les notes que volem transmetre a l’exposició i que, a més, caracteritzen cada barri (també l’olor etnocontemporània), totes com a símbols prototípics.35

Paleta etnoolfactiva A. Proposta del disseny d’essències correlatives amb les citacions36 o evidències etnoolfactives del treball de camp per barris, més l’olor etnocontemporània. A.1.

Pere IV / Poblenou

A.1.a. Citacions: • “Sala Becket o Cooperativa Pau i Justícia. Al sortir de la cafeteria he notat una bafarada de mongetes bullides.” (Etnògraf/a 3, tarda 1. Pere IV / Poblenou). 35 Vegeu pàg.20. 36 Extracte de les citacions etnoolfactives com a referència per crear cada essència dissenyada per a l’exposició. A la pàg. 47, hem introduït necessàriament altres citacions que ajuden a comprendre l’objecte d’aquest comissariat.

31


• “Surto d’una botiga i, de cop, torno a ensumar la patata bullida. Aquesta olor, més intensa, és la mateixa que olorem a la A2 en el seu pas per Martorell; aquesta olor és més forta en direcció Barcelona; hi ha una fàbrica immensa al costat del Llobregat. (S’ha de buscar de què és la fàbrica.) És una olor que conscientment fa més de 40 anys que oloro; és un record trist, perquè vol dir que vinc de la muntanya per entrar a la gran urbs.” (Etnògraf/a 3, tarda 3. Pere IV / Poblenou). • “Torno a sentir l’olor de patata bullida… potser és de verdura (patata i mongeta) bullida.” (Etnògraf/a 3, tarda 9. Pere IV / Poblenou). • “Carrer de Roc Boronat amb carrer de Llull, l’olor que m’ha vingut és molt immediata: és la pudor instantània que es desprèn quan obrim un pot de llegums en conserva i desapareix un cop posem les llegums sota l’aigua i les netegem. Aquesta olor m’ha fet recordar la representació que es fa, a la pel·lícula El pianista de Roman Polanski, quan el protagonista està mort de fam i intenta obrir una llauna de conserva que es troba en la destrucció de la ciutat; li resulta una tasca molt prosaica, ja que no li queda força ni per obrirla, degut a la desnutrició i el patiment que li ha provocat la Segona Guerra Mundial. Per mi, això ha representat el paisatge dels antics edificis del Poblenou per moments.” (Etnògraf/a 1, matí 3. Pere IV / Poblenou). • “A les terrasses es pot veure gent prenent cervesa; d’altres, cafès i tes.” (Etnògraf/a 4, tarda 42. Pere IV / Poblenou) • “Carrer de Roc Boronat. S’ha creuat un home perfumat; l’olor és més seca que la de les dones.” (Etnògraf/a 4, nit 19. Pere IV / Poblenou).

32


• “Ambient de terrasses. Gent amb les taules plenes de cerveses. M’ha vingut l’aroma de cervesa. D’aquelles nits inacabables amb els amics.” (Etnògraf/a 4, nit 48. Pere IV / Poblenou) A.1.b. Proposta de la perfumista: notes olfactives de tubercle i bullit combinades amb notes torrades i dolces de cafè i salicilat d’isoamil.

33


34


A.2.

Port/Barceloneta

A.2.a. Citacions: • “Bé, en aturar-me al semàfor que hi ha davant de l’estàtua de Colom, allí sí que m’han arribat les olors de cremes dels turistes. I les dels cotxes.”(Etnògraf/a 2, matí 1. Port/Barceloneta). • “Fa aire i arriba l’aire de mar, un aire amb una olor humida i salada amb iode.” (Etnògraf/a 2, matí 2. Port/Barceloneta). • “Ecs! Ara em venen olors de fums de tabac barrejats amb fregits molt refregits de restaurants. Estic passant per sota de plataners i també noto l’olor humida dels plataners. A més, em venen bafarades de tabac tant de gent que camina com de gent asseguda als bancs a una banda i les taules exteriors a l’altra. Fins i tot, de puro. (…) És una olor forta, d’aquelles que estan allí, com una estàtua fantasmagòrica enmig del camí. Trenques aquelles cortines d’olor de fregit amb tabac i humitat de plataners.” (Etnògraf/a 2, nit 4. Port/Barceloneta). • “Amb una sola persona que fumi n’hi ha prou perquè deixi tota una estela que entabana els que hi passen darrere.” (Etnògraf/a 2, nit 9. Port/Barceloneta).

• “Em ve olor de puro. És una olor que impregna. Hi passes per davant i sembla que es quedi l’olor amb tu.” (Etnògraf/a 4, matí 24. Port/Barceloneta).

• “Estic envoltada de vaixells i aigua de mar. Es nota la sal del mar. El salnitre.” (Etnògraf/a 4, tarda 7. Port/Barceloneta). • “Em vaig creuant amb gent que fa olor de crema, que em va recordant que la platja és per aquí a prop.” (Etnògraf/a 4, tarda 13. Port/Barceloneta).

• “ Ve n e n f l a i r e s d e l c l a v e g u e r a m m e n t r e v a i g passejant.” (Etnògraf/a 4, tarda 30. Port/Barceloneta).

35


• “Olor de claveguera, molt forta.” (Etnògraf/a 4, nit 6. Port/ Barceloneta).

• “El passeig de la Barceloneta fa olor de crema solar constantment; ho noto en el passeig quan vaig caminant i puc ensumar les persones més de prop; la ventada que s’aixeca produeix un efecte io-io amb l’olor. Acompanyat de la calor, venen ganes de refugiar-se en qualsevol lloc a l’ombra.” (Etnògraf/a 1, matí 2. Port/Barceloneta). • “En el passeig de la Platja, l’olor de vent és molt difícil d’explicar, però és palpable: a mesura que passeges i t’endinses entre la gent, el vent acarona el rostre portant-te una olor que representa el mar, crema solar i plantes llunyanes. Es presenta de forma agradable.” (Etnògraf/a 1, nit 5. Port/Barceloneta).

• “Vaig caminant i… els primers carrers de la Barceloneta (part de ciutat, ronda Litoral) són tancats, petits i fan més olor de cloaca; tanmateix, i al caminar, successivament els oficis dels diferents establiments em van arribant. No és una forma hologràfica, és una olor darrere de l’altra: ofici de sabater, botiga de cafè… Saps, n’ets conscient, que la brisa que t’arriba de mar, en ser humida (no fresca) t’aporta comoditat, i així, potser sense ser-ne conscient del tot, t’arriba l’olor de salnitre. El que vull dir és que el meu nas biològic es pot anar acostumant a aquesta olor i, per això mateix, no l’oloro. De la mateixa manera, pot passar amb l’olor de cloaca.” (Etnògraf/a 3, dia 4. Port/Barceloneta).

• “M’estic acostant a la platja. Per què fa tanta olor de crema solar? És que la gent se’n posa quilos? No hi ha ningú al meu costat… O és que és salnitre més brisa? Al meu cos biològic, li costa assimilar que en un espai obert, natural, faci tanta olor artificial i culturitzada.” (Etnògraf/a 3, dia 6. Port/Barceloneta). 36


• “(El meu sentit olfactiu s’està adaptant a l’olor de salnitre; penso que hauré de realitzar el treball de camp de matí i tarda per la platja de la Barceloneta). Tanmateix, segueixo olorant la sorra de la platja, una olor que podria ser una mescla de salnitre amb burilla de cigarreta, tot amb un mar de fons calmat; l’ambient… l’olor és fresca i densa alhora.” (Etnògraf/a 3, nit 9. Port/Barceloneta).

A.2.b. Proposta de la perfumista: nota olfactiva ozònica i salnitre marí combinada amb la nota de crema solar de fruita, dolça, balsàmica i de mel, més la nota de cumarina amb tabac, amb un fons de nota putrefacta i amoniacal.

37


38


A.3.

Gòtic/Raval

A.3.a. Citacions: • “Venen bafarades de fum de tabac i unes olors com de tancat i resclosit. És una olor tancada i com picant, també àcida. I amb un punt de pipí. Ara ensumo unes olors lleugeres, no sabria posar-los nom: tenen un punt de pernil sec o com de greix de pernil ressec, però suat. Ara m’arriben unes bafarades d’olors de menjar pakistanès, però barrejades amb olors de pixum que surt de l’aire dels carrerons tancats pels quals vaig passant. És un aire que surt dels carrers i t’impregna amb aquesta olor desagradable de pixum i les olors que m’arriben de restaurant.” (Etnògraf/a 2, matí 1. Gòtic/Raval). • “La sensació és el d’un aire tancat, respirat. Molt barrejat amb coses de restaurants i menjars. Aquí hi ha una acumulació d’olors difícil de descriure en paraules. En passar per llocs tancats, com són els passadissos que queden en les bastides que fan servir per restaurar façanes, et trobes una olor més forta. Una olor vella del polsim de les cases, empresonada en aquella mena de passadís efímer.”(Etnògraf/a 2, matí 2. Gòtic/Raval) • “Són olors subtils, rares. No tenim vocabulari per explicar aquestes olors. Són olors que venen i se’n van molt de pressa, però la sensació global que em deixen és d’un pernil ressec, d’aquella part groga del greix ranci, plena de fongs. Pel camí, m’arriben bafarades de tabac de gent que està fumant per les cantonades. El vent escampa aquestes bafarades de tabac. També m’arriben bafarades molt humanes de gent que va en tirants i desprèn olor de suat. De vegades, també sento com una olor de pollastre rostit, però no és de pollastre, és d’aixelles. La calor contribueix a fer que tot aquest ambient

39


tingui una intensitat. A més, el fum dels cotxes i les motos és especialment insistent en tot aquest aspecte.” (Etnògraf/a 2, matí 3. Gòtic/Raval)

• “Tiro pel carrer dels Tres Llits. És un carrer estret que fa una forta olor de tancat, de vell, de pols. Es nota un canvi de pressió. I venen moltes olors de coses tancades i de menjar refregit. Passa gent. L’aire que es respira aquí ja s’ha respirat diverses vegades. L’olor de pols es fa intensa. El que respires costa de respirar. A més, de tant en tant, s’hi afegeixen pudors de tabac. Direcció Avinyó passo per davant d’una reixeta d’on surt una olor de claveguera forta i fastigosa. Però la pudor dura poc en el meu nas, perquè, de seguida, em venen unes olors fresques, blaves, oceàniques, marítimes que relaxen aquesta mala sensació. Però també duren poc, perquè unes noves bafarades de tabac tornen a deixar en el meu nas una sensació de disgust. Vaja, que no hi ha manera que les olors simpàtiques i agradables continuïn en el meu nas.” (Etnògraf/a 2, matí 8. Gòtic/Raval)

• “Les olors segueixen sent velles, antigues, cansades, respirades, usades, reutilitzades. És un aire que s’ha fet servir tantes vegades! Giro per Avinyó i vaig direcció al mar. Aquí les olors són molt complicades. Desodorant? Farmàcia? Menjar? Fum? Com diantre es descriuen aquestes olors?” (Etnògraf/a 2, matí 11. Gòtic/Raval)

• “Em tornen a venir aquelles bafarades com de sabatilla suada. No sé com descriure millor aquesta experiència. Aquesta imatge és la que millor se li assembla. Té alguna cosa com de pernil ressec amb el greix ranci. Però no és exactament això.” (Etnògraf/a 2, nit 9. Gòtic/Raval). • “Carrers: Sant Pacià / placeta de Miquel Pallés / Santa Elena / Sant Bartomeu. He fet un tombet pel minibarri; l’olor no és de 40


cloaca. El que sí que puc explicar és que, de les cases, en surt una frescor pudent d’habitacions poc ventilades, on puja per les canonades la mala olor de les cloaques; alhora, la brisa densa hi és present. No en soc gaire conscient… potser m’hi estic acostumant, és el meu cos biològic.” (Etnògraf/a 3, tarda 12. Gòtic/Raval).

• “Carrer de les Carretes: l’olor que em ve a vegades a tot el barri en aquest carrer es torna més protagonista, com d’aigua estancada que evoca una idea d’olor de vòmit. Per moments es torna més forta o s’esvaeix; és la principal de tot el barri en general.” (Etnògraf/a 1, matí 2. Gòtic/Raval). • “El Jardinet dels Gats: l’olor que em provoca el lloc està protagonitzada pels animals que hi viuen, fems de gats i sorra humida. Tampoc no és tan desagradable com per no acostars’hi; se’ls veu ben cuidats, tot i que l’antiguitat de l’edifici hi dona un aire de deixadesa.” (Etnògraf/a 1, matí 5. Gòtic/Raval). A.3.b. Proposta de la perfumista: nota olfactiva de trimetilamina i àcid fenilacètic amb un fons de fong terrós de fencol.

41


42


43


44


A.4. Olor etnocontemporània a la ciutat de Barcelona • Apunt En termes cognitius, no tots els etnògrafs o etnògrafes han estat capaços de descriure una etnoolor que no existís fa alguns anys.37 Una olor etnocontemporània també pot estar creant una identitat com a procés: olors que, a força del pas del temps, s’han anat introduint en el nostre fer diari i ja formen part del nostre paisatge olfactiu barceloní (parlem altre vegada del taskscape i l’smellscape).38 Unes altres especificacions d’aquestes etnoolors són que: a) poden haver estat una importació, és a dir, olors que han estat empaquetades i transportades en un contenidor per arribar quotidianament des d’un altre paisatge d’olors; b) també s’han pogut desenvolupar a la ciutat de Barcelona en el flux i l’intercanvi de les vides de les persones. A.4.a. Citacions: • “L’olor de polièster, de forma industrial, la podem olorar a moltes botigues, ja que fa 30 o 40 anys que es produeix de forma massificada. És una olor agradable d’ensumar, tot i que dona peu al rebuig pels processos d’industrialització que ocupa.” (Etnògraf/a 1, 1). • “L’olor de plàstic de les tendes de campanya quan justament les treus de la capsa i les muntes per primer cop.” (Etnògraf/a 1, 2.)

37 Vegeu “Introducció. Especificacions clau sobre l’olor cultural”, pàg. 17. 38 Vegeu pàg.14/15.

45


• “Al final dels noranta sorgeixen amb força les botigues de ‘tot a 100 pessetes’ i al principi del segle XXI es converteixen en els nous ‘tot a 1 euro’. Ens hem acostumat a entrar-hi i a comprar objectes funcionals imprescindibles o no, majoritàriament amb algun element de plàstic i de mala qualitat. Aquest plàstic té una olor refinada, que sobresurt del magatzem/botiga, sempre en direcció a l’espai públic, que ensumem en la nostre circulació pels carrers.” (Etnògraf/a 3, 1) L’olor de plàstic ja forma part dels nostres paisatges olfactius; s’ha anat integrant en el nostre cos biològic i ens hi hem acostumat;39 no parlem de màrqueting sensorial,40 perquè cap empresa no ha demanat una fragància de plàstic per vendre un producte. No ha estat predeterminada i, per aquest motiu, és una olor etnocontemporània. A.4.b. Proposta de la perfumista: nota olfactiva de polipropilè combinada amb nota indolada, nota torrada i amarga.

39 Vegeu el punt D a “Introducció. Especificacions clau sobre l’olor cultural”, pàg.19. 40 “Màrqueting sensorial” d’algunes botigues: un etnògraf/a (tarda, Gòtic/Raval) diu: “Tot Pelai fa olor de Barcelona, de tub d’escapament, més els diversos màrquetings sensorials: pel meu gust, és una invasió de la intimitat del vianant, és irrespectuós i, fins i tot, violent.”; un altre/a (nit, Gòtic/Raval) parla de: “Creuar les Rambles i Portaferrissa fins a Cucurulla i Catedral. És realment insultant com et van arribant les diverses olors, els perfums del màrqueting sensorial pel costat dret i l’esquerre, sense demanar permís. Aquestes olors es barregen amb la brisa menys densa de la tarda”. És evident que és una olor molesta per a aquest etnògraf/a; no entrarem en el seu sentit hedònic. La pregunta és: s’hauria de regular el màrqueting olfactiu perquè no envaeixi la via pública?

46


B. Citacions que ajuden a comprendre les especificacions clau sobre l’olor cultural41 en general i les etnoolors d’aquest comissariat42 • Aire dens urbà:43 “Plaça Reial. Camionet d’aigua de Barcelona pel Medi Ambient - Neteja; una vegada marxa, a la plaça no hi ha soroll, hi ha harmonia de fons, es ‘respira’ un ambient tranquil i que, tanmateix, inspira a pensar que la plaça serà un espai dinàmic al tombar del dia, perquè hi ha molta gent. Policia local, grups de guies amb turistes, fireta, bars i barmans, vianants i ‘seienants’ badocs. Em concentro lluny de les Rambles... i l’olor em recorda, m’evoca una plenitud de ciutat contaminada de tubs d’escapament, pipís (humans i de gossos) i cloaca, però Barcelona pel Medi Ambient - Neteja s’afanya i s’esmerça cada dia a ruixar els carrers perquè no s’ensumi aquesta pudent densitat relacionada amb un escenari de sol enlluernador i blau salnitre; podria ser la d’una olor de ciutat contemporània mediterrània. Tot plegat em recorda l’episodi olfactiu etnogràfic de la ciutat marroquina de Fes.” (Etnògraf/a 3, matí 3. Gòtic/Raval). • “Vull descriure la brisa densa de tarda afegint-se a l’aire dens urbà (tal dia com avui): és calenta i prové del mar, encara que no faci olor de salnitre la majoria de vegades; en una segona ensumada i a la vegada penetrant més i millor, l’olor és de 41 Vegeu “Introducció. Especificacions clau sobre l’olor cultural”, pàg. 17. 42 És la tropologia que ens permet estructurar parcialment l’experiència; són embolcalls de la naturalesa olfactiva. I és també l’organització controlada mútuament de la coneixença, una comunicació mitjana intersubjectiva i que, a més, se’ns mostra amb èxit; és la cognició mutual de la qual parlem en la “Introducció. Especificacions clau sobre l’olor cultural”. 43 Recordem que l’olor cultural és un símbol prototípic. Vegeu pàg. 20.

47


cloaca, encara que aquesta, a força d’ensumar-la ja no la sents, perquè el cos biològic s’hi ha acostumat; pot ser, a més, que vingui acompanyada d’olor de pipí (humà o de gos) o sola. El terra és calent. (Descripció post-passeig.)” (Etnògraf/a 3, tarda 0. Gòtic/Raval).

• “Ara passem pel carrer del Judici. Em ve una bafarada de claveguera. Aquí hi ha una densitat especial d’olors. És com una barreja de color marró, però amb olors. Les olors s’han diluït tant entre si que no es distingeixen. A més, l’escalfor hi fa la seva part, contribueix a aquesta mena d’olor massiva. És com si moltes petites olors intentessin sobreviure per fer valdre la seva identitat, però acabessin desembocant en una bassa que les barreja i les dilueix. Cap no aconsegueix sobresortir i mai més sobresortirà d’aquesta bassa d’olors on van a perdre la singularitat.” (Etnògraf/a 2, nit 7. Port/Barceloneta). • “Cigarreta, més salnitre, més crema solar… potser… Estic al passeig … a la platja, davant del Restaurant Salamanca. Les ciutats amb platja són brutes… l’ambient és brut, és a dir, no hi ha res de paisatge natural (igual a net, fresc, sense masses humans destorbant). Molt soroll i avions passant per sobre, pel cel, massa a prop; la gent arriba a la platja massa bruta, perquè prové d’una ciutat bruta. Massa restaurants a prop, massa cloaques a prop. És decadent d’una civilització.”44 (Etnògraf/a 3, tarda 8. Port/Barceloneta).

• “Hi ha olors que no sé si les identifico com a olors o com a sensacions. Per exemple, podria parlar d’olor de sol; en realitat, és la sensació de calor.” (Etnògraf/a 4, nit 42. Port/ Barceloneta).

44 Recordem que l’olor i en concret l’etnoolor és un símbol prototípic. Vegeu “Introducció”, pàg. 20.

48


• “Enfilo el carrer del Bisbe i baixo per Sant Sever i la baixada de Santa Eulàlia. L’olor ambiental és semblant a aquella que vaig trobar a Fes […] (memòria episòdica). És, doncs, una olor mediterrània i de ciutat vella, on d’una manera “olorhologràfica” trobem aquella memòria evocativa i episòdica. Del terra, de sota, em pugen unes aromes de terra humit de Barcelona (Barcelona pel Medi Ambient - Neteja), més gotes de pipí de gos o humà i cloaca, que Barcelona pel Medi Ambient - Neteja s’esmerça a invisibilitzar.” (Etnògraf/a 3, matí 8. Gòtic/Raval).

• “Cruïlla de les Carreres, els Tres Llits / Raurich / Lleona / Escudellers Blancs. Barcelona pel Medi Ambient - Neteja ha tornat a netejar el terra amb aigua, així que l’olor que m’arriba de sota és nauseabunda, perquè es barreja, d’una manera hologràfica, l’olor de cloaca amb les lloses del terra humides (ciment humit).” (Etnògraf/a 3, matí 5. Gòtic/Raval). • “ E s c o m b r a r i e s ; m ’a d o n o q u e v a i g o l o r a n t c o s e s successivament al meu pas pel carrer i en aquest cas són: escombraries, perfum d’una drogueria, pa ensucrat d’un forn, all i julivert, llosa humida. No és un holograma olfactiu: és un calidoscopi on, a cada passa o circulació o moviment, la ment crea un holograma darrere l’altre. Són olors que es fixen com en cada imatge del calidoscopi, però que tanmateix, quan et mous o es mou, la imatge o l’olor següent mai no serà igual a una altra.” (Etnògraf/a 3, vespre/nit 4. Pere IV) • “L’olor cultural del Gòtic Sud, la podria descriure de la manera següent: una olor hologràfica […], alhora que, en caminar, en la circulació, em van arribant successivament —moviment del calidoscopi— l’olor de crema solar, desinfectant per al terra/ carrer, frankfurt… i, amb tot, la brisa del mar porta sempre

49


impregnada l’olor de cloaca de fons… i tanmateix, aquesta olor, el meu cos biològic comença a no olorar-la, perquè s’hi està acostumant.” (Etnògraf/a 3, matí 6. Gòtic/Raval) • “Una mica de brisa i olors que venen i se’n van. Olors impermanents.” (Etnògraf/a 2, matí 14. Gòtic/Raval) • “Però totes aquestes olors són efímeres. Passen un parell de noies llatines molt perfumades i els crits del perfum que porten a sobre silencien altres olors per alguns instants. És com si estiguessin envoltades d’una aura de perfum. El seu espai pròxim és el de les olors que porten a sobre, unes olors que les anticipen i les acomiaden. Però, déu-n’hi-do, com de fortes i invasives em resulten aquestes olors! M’agradaria poder veure les olors, veure com envolten les persones i

50


veure-les transitar per l’espai. Serien, imagino, com siluetes fantasmagòriques. Podríem distingir olors com la de la proxèmia, un espai íntim, personal, social i públic. S’hauria de veure com es pot fer això.” (Etnògraf/a 2, nit 5. Port/Barceloneta). Podríem dir que les olors culturals queden fixades en el nostre esquema cognitiu, locus de la memòria de la manera següent?: olors visuals episòdiques, evocacions d’un temps passat, que gràcies a la sinestèsia ens remeten a l’existència més efectiva (símbol prototípic); alhora, cada instant es modifica i es dimensiona en circular per l’espai, de la mateixa manera que quan donem la volta a un calidoscopi, però substituint els colors per les olors. Són, doncs, holografies múltiples olfactives? I, tanmateix, sabem que les olors seran fugisseres poc després d’aquest temps/espai: és la impermanència i la proxèmica. Amb tot, queden en la memòria com l’expressió d’un lloc i d’un temps, el primer testimoni de la fusió amb el món. Recordem, per acabar —com explicàvem a la “Justificació museològica de l’encàrrec”—, que les thick data olfactives apel·len al coneixement sensitiu; d’altra banda, l’olor cultural se’ns mostra com una comunicació amb èxit, perquè les denominacions apreses dins una comunitat de parlants promou l’aprovació del grup: és la cognició mutual —com expressàvem en el punt B de les “Especificacions clau sobre l’olor cultural”—.

51


52


VALORS QUANTITATIUS DELS TRES BARRIS DE BARCELONA ENTRELLAÇATS AMB ELS QUALITATIUS És un intent intermedi de saber les dinàmiques olfactives existents des del fet de sentir, percebre, memoritzar i anomenar, com expressàvem en el Preàmbul; el que s’intenta és quantificar els tres barris des del sentit olfactiu en termes socioculturals. A. Sense deixar de tenir en compte tot l’argumentari que acabeu de llegir i després de fer el treball de camp, exposem el següent en termes quantitatius: un treball dut a terme per 4 etnògrafs i etnògrafes, que suma un total 736 ensumades dels tres barris.

53


A.1.

Categories

Hem establert tres categories: naturals, contaminació i artificials, i n’hem impulsat dues més: d’una banda, les naturals més contaminació i, de l’altra, les naturals o contaminació més les artificials (indiferentment). A.1.a. Naturals: no hem separat el sentit hedònic quan provenien de la natura i els seus processos, és a dir: humanes, o no, i ambientals del món de la natura. És un intent d’investigar “flaires naturals” dins la ciutat:

A.1.a.45 Naturals: cloaques, papereres/deixalleries, aire reescalfat mediterrani (dens i molt dens), salnitre o brisa marina, pipí (pipí humà) i caca de gos, llegums o bullits, arbres o flors, menjars o begudes, sorra humida, suors.

A.1.b. Contaminació per mobilitat: hem volgut esbrinar expressament quantes ensumades són preceptivament només provinents del món de la mobilitat, del motor. I, tanmateix, l’experiència i el saber obtinguts ens diuen que pràcticament mai les ensumades es poden discernir per separat de la categoria “Natural” i per això obren una nova categoria: A.1.b. Contaminació per mobilitat: tub d’escapament, quitrà/asfalt, cautxú, fums de cotxes o camions, gasoil, soldadures, polidors de metalls, greix mecànic. A.1.c. Naturals + contaminació: aire urbà reescalfat (dens i molts dens), pedres de vies, asfalt mullat, lloses mullades, ciment mullat, ocell de ciutat.

45 Cada categoria coincideix amb un dels colors que podeu veure en els gràfics posteriors.

54


A.1.d. Artificial: també sabem que estem envoltats de materials artificials, és a dir, sintètics (químics); volíem saber les quantitats químiques ensumades, també en contraposició a la categoria “Natural”. Així, de la mateixa manera que ha passat en la categoria de “Contaminació”, pràcticament mai les ensumades es poden discernir per separat de la categoria “Natural” ni tampoc d’altres categories. Per tant, hem obert una cinquena categoria final que reuneix, en alguns casos, totes les anteriors.

A.1.d. Artificials: tabac, impremta o tintes/quiosc, perfums/colònies/ sabons, productes desinfectants o productes químics, dissolvents, cremes hidratants/solars, sintètics; llum calenta sense escalfor, petards, gominoles/llaminadures, espelmes/encens. A.1.e. Naturals o contaminació + artificial (indiferentment). Combinacions infinites, com, per exemple: porro de haixix i marihuana (barrejat amb tabac), moble vell, pedra vella gruixuda, olor densa i olor densa urbana, etcètera.

A.2.

Gràfics MATÍ

TARDA

VESPRE

A.1.a.

123

118

93

A.1.b.

27

15

7

A.1.c.

42

16

21

A.1.d.

54

48

60

A.1.e.

31

45

36

55


56


B. Apunt esquemàtic de les qualitats de les ensumades lligades als valors quantitatius. Extracte de citacions. B.1. Adaptació:46 les olors desagradables desapareixen en el nostre cos biològic per adaptació, igual que passa amb el salnitre; és a dir, no importa el sentit hedònic. • “El meu sentit olfactiu s’està adaptant a l’olor de salnitre; penso que hauré de realitzar el treball de camp de matí i tarda per la platja de la Barceloneta. Tanmateix, segueixo olorant la sorra de la platja, una olor que podria ser una mescla de salnitre amb burilla de cigarreta, tot amb un mar de fons calmat; l’ambient… l’olor és fresca i densa alhora.” (Etnògraf/a 3, nit 9. Port/ Barceloneta).

• “He fet una volta per darrere la Catedral i el carrer del Paradís, el CEC. Potser és que m’he acostumat a l’olor de cloaca, o a barri vell, però no oloro, ni sento, ni percebo, sinó que ensumo el mateix que al migdia. A la gent que viu al barri vell no li fa mala olor el seu barri, s’hi han acostumat; és una adaptació del cervell del cos biològic.” (Etnògraf/a 3, vespre/nit 3. Gòtic/ Raval). • “Segueixo caminant i intento identificar olors. No en trobo tantes. Estic forçant la inspiració. Potser hauríem de parlar d’un llindar d’olor més enllà del qual comencen a manifestar46 Vegeu el punt D a “Introducció. Especificacions clau sobre l’olor cultural”, pàg. 19.

57


se les olors. És a dir, és com els sons. Més enllà d’unes freqüències ni sentim per greu ni per agut. Amb les olors diria que passa el mateix. Hi deu haver un mínim d’olors que cal perquè els nassos ensumin. I aquest llindar va amb l’edat. (Avui ve el meu fill de 15 anys amb mi i, clarament, ell ensuma millor que jo.)” (Etnògraf/a 2, nit 3. Port/Barceloneta)

B.2.

Malestar tòxic:47

• “C/ Pere VI, 160, l’edifici Gaes juntament amb la cafeteria on vaig parar a fer un cafè tenen la particularitat de ser edificis de vidre, bastant moderns. És un contrast radical amb els edificis antics, tipus fàbrica industrial. Em recorda un escenari del món que apareix a la pel·lícula Matrix. Quan he passat per l’altura d’aquest carrer, m’ha vingut una olor de fum i d’asfalt de ciment, però és una olor que predomina a tota la ciutat en general i m’ha resultat difícil poder identificar-la amb precisió, ja que hi estic molt acostumada. No és desagradable, però es artificial i supera amb escreix l’olor dels arbres o la natura.” (Etnògraf/a 1, matí 4. Pere IV / Poblenou). • “Jovellanos quasi arribant a Pelai. Fregit de mala qualitat… diria que de cuina bruta que se’m barreja amb el màrqueting sensorial d’Oysho (perfum intens i sec que se’t clava a la gola, fet expressament).” (Etnògraf/a 3, tarda 5. Gòtic/Raval) • “Tot Pelai fa olor de Barcelona, de tub d’escapament, més els diversos màrquetings sensorials: pel meu gust, és una invasió

47 Vegeu els punts D i E a “Introducció. Especificacions clau sobre l’olor cultural”, pàg. 19/20.

58


de la intimitat del vianant, és irrespectuós i, fins i tot, violent.” (Etnògraf/a 3, tarda 6. Gòtic/Raval)

B.3.

El fum del tabac:48

• “Travesso pel carrer de la Maquinista. Bafarades de tabac de cigarretes i tabac de puros. Hi ha gent que entabana el seu voltant amb puros. Què desagradable que em resulta! A més, em resulta fins i tot injust que jo hagi d’ensumar una cosa que no vull ensumar, perquè un altre no tingui miraments d’embrutar l’espai públic. Tothom hauria de tenir cura de l’espai públic; és de tots. És de les coses ‘nostres’ que tenim.” (Etnògraf/a 2, nit 5. Port/Barceloneta). • “Tabac, persones passejant mentre fumen. Et ve el record d’aquell temps quan anaves als bars i la gent fumava en espais tancats.” (Etnògraf/a 4, matí 11)

48 Vegeu els punts D i E a “Introducció. Especificacions clau sobre l’olor cultural”, pàg. 19/20.

59


60


“Sens négligé et, à ce titre, méconnu, l’odorat l’est certaiment. Discrédité, disqualifié, voilà qui est contestable. Mon enquête montre au contraire que l’odorat peut être l’objet d’apprentissages explicites ou implicites élaborés qui en font un instrument de premier ordre dans certaines situations de cognition sociale ou partagée.” Candau (2000), pàg. 14.

61


62


Bibliografia Artigues, J. i Mas, F. (2012). “Indianes 1736-1847/BCN”. Barcelona: Ed. Museu d’Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Guies d’Història Urbana del MUHBA. (Fàbriques) Arnabat Mata, R.; Gesalí Barrera, D. i Íñiguez Gràcia, D. (2012). “Defensa/BCN 1936-39”. Barcelona: Ed. Museu d’Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Guies d’Història Urbana del MUHBA. (Els bombardejos) Augé, M. - (1992). Los no lugares: espacios del anonimato. Barcelona: Ed. Gedisa. - (2007). Por una antropologia de la movilidad. Barcelona: Ed. Gedisa. Bender, B. (2002). “Time and Landscape”, a Current Anthropology, vol. 43, suplement S4, pàg. S103-S112. Buxó, M. (2005). “Diarquia contraposada: l’olor i el color en els paisatges de la religiositat”, a Revista d’Etnologia de Catalunya, ISSN 1132-6581, 26, pàg. 78-91. Candau, J. - (2000). Mémoire et expériences olfactives. París: Ed. Presses Universitaires de France. - (1996). Anthropologie de la mémoire. París: Ed. Presses Universitaires de France. - (1998). Mémoire et identité. París: Ed. Presses Universitaires de France. - (2009). “Temps en partage: ressources, représentations, processus”, a Le temps partagé de la sensation olfactive, pàg. 47-54. Disponible en línia a: <https://halshs.archives-ouvertes.fr/halshs-01736670/ document> - (2003). “El lenguaje natural de los olores y la hipótesis Sapir-Whorf“, a Revista de Antropología Social, 12, pàg. 243-259. Disponible en línia a: <https://revistas.ucm.es/index.php/RASO/article/viewFile/ RASO0303110243A/9726>

63


Carnicer, A.; Grimal, S. i Tatjer, M. (amb la col·laboració del grup d’estudis Pas a Pas) (2012). “Barraques/BCN”. Barcelona: Ed. Museu d’Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Guies d’Història Urbana del MUHBA. Clarós, S. i Manenti, A. (2012). “Poblenou/BCN: L’eix Pere IV i la Diagonal”. Barcelona: Ed. Museu d’Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Guies d’Història Urbana del MUHBA. (Entre ruptures i continuïtats) Classen, C. (1993). Worlds of Sense: exploring the senses in history and across cultures. Londres i Nova York: Ed. Routledge. Classen, C.; Howes, D. i Synnott, A. (2002 [1994]). Aroma: the cultural history of smell. Londres i Nova York: Ed. Routledge. Descola, Ph. and Palson, G. (coord.) 2001 “Construyendo naturalezas. Ecologia Simbòlica y práctica social”, a Descolà, Ph. and Pálsson, G. (coord.): Naturaleza y sociedad. Perspectivas antropológicas. Díaz, J. (2012). “Parcs/BCN”. Barcelona: Ed. Museu d’Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Guies d’Història Urbana del MUHBA. Dilthey, W. (1945): Teoría de la concepción del mundo. Madrid: Ed. Alianza. Douglas, M. - (1991): Pureza y peligro. Un análisis de los conceptos de contaminación y tabú. Madrid: Ed. Siglo XXI. - (1996): La Aceptabilidad del riesgo según las ciencias sociales. Barcelona [etc.]: Ed. Paidós, 1996. - (cop. 1978): Símbolos naturales: exploraciones en cosmología. Madrid: Ed. Alianza. - (1998): Estilos de pensar : ensayos críticos sobre el buen gusto. Barcelona: Ed. Gedisa. - (2006): El Levítico como literatura. Barcelona: Ed. Gedisa, 2006. Garcés, M. (2018). Ciudad Princesa. Barcelona: Ed. Galaxia Gutenberg. Gell, A. (2016 [1998]). Arte y Agencia Una Teoría Antropológica. Buenos Aires: Ed. SB.

64


Halbwachs, M. - (1994) “La memoria no hace revivir el pasado, pero lo reconstruye” i “La localización de los recuerdos”, a M. Halbwachs, Los marcos sociales de la memoria. Barcelona: Ed. Anthropos, pàg. 42-56 i pàg. 139-174. - (1968) “Memoria colectiva y tiempo” i “Memoria colectiva y espacio”, a M. Halbwachs, La memoria colectiva. Zaragoza: Ed. Prensas Universitarias de Zaragoza, pàg. 89-161. Howes, D. (1986). “Le sens sans parole: vers une anthropologie de l’odorat.” Annu. Revue Anthropologie et Sociétés, vol. 10, 3, pàg. 29-45. Disponible en línia a: <http:// id.erudit.org/iderudit/006362ar> [Consulta: 29 de març de 2012]. Ingold, T. - (2000). The perception of the enviroment. Essays on livelihood, dwelling and skill. Nova York: Ed. Routledge. - (2007). Lines, a brief history. Abingdon, Oxon: Ed. Routledge. Lanoix, C. (2014). “Notes, Notation, Narration : Le carnet de terrain comme cartoethnographie”, Belgeo [En ligne], 2 | 2014, en línia el 17 de desembre del 2014, URL: http://journals.openedition.org/belgeo/12862; DOI  : 10.4000/belgeo.12862 . [Consulta: 16 gener 2020]. Larrea, C. (1997). La cultura de los olores: una aproximación a la antropología de los sentidos. Quito: Ed. Abya Yala. Lindón, A. (2006). “La espacialidad de la vida cotidiana: hologramas socioterritoriales de la cotidianidad urbana”, a J. Nogué i J. Romero (ed.), Las otras geografías. València: Ed. Tirant lo Blanc, pàg. 424-445. Lo Cascio, P. i Harana, L. (Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la UB) (2012). “Rereguarda/BCN”. Barcelona: Ed. Museu d’Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Guies d’Història Urbana del MUHBA. (Prioritat Sobreviure) Miró, I. i Garcia, J. (2012). “Cooperatives/BCN: 1842-1939”. Barcelona: Ed. Museu d’Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Guies d’Història Urbana del MUHBA.

65


Pandya, V. (1990). “Movement and Space: Andamanese Cartography”, a American Ethnologist Vol. 17, nº 4, pp. 775-797, Blackwell Publishing on behalf of the American Anthropological Association. www.jstor.org/stable/645713 Pol, E. (2012). “DIS-BCN - Detecció d’Impactes Socials [recurs electrònic]”. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona. Prieto Rius, F. (2011). “SEAT 1950-65 /BCN”. Barcelona: Ed. Museu d’Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Guies d’Història Urbana del MUHBA. Ramon Graells, A (2012). “Teatres/BCN”. Barcelona: Ed. Museu d’Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Guies d’Història Urbana del MUHBA. Sperber, D. (1978). El simbolismo en general. Barcelona: Promoción cultural. Sutton, D. (2005). “Evocació de la memòria: alimentació i la unió dels sentits en una illa grega”, a Revista d’Etnologia de Catalunya, núm. 26; pàg. 24-37. Disponible en línia a: <https://www.raco.cat/index.php/RevistaEtnologia/article/view/49437>. Radcliffe-Brown. (1964): Andaman Islanders. New York: Ed. The Free Press. Tuan, Yi-Fu. (2007[1974]): Topofilia. Santa Cruz de Tenerife: Ed. Melusina. Kline Silverman, E. 1998 “Traditional Cartography in Papua New Guinea”, a Woodward, D. and Malcolm Lewis, G. (eds.): The history of Cartography, Cartography in the Traditional African, American, Artic, Australian, and Pacific Societies. Vol 2, Llibre 3, pp. 423- 442. Chicago and London: Ed. The University of Chicago Press. Van Geert, F.; Roigé, X. i Conget, L. (coord.) (2016). Usos políticos del patrimonio cultural. Barcelona: Ed. Publicacions UB. _ sensorystudies.org enciclopedia.cat

66


67


68


SOBRE L’AUTORA

Meritxell Virgili és Artista i Antropòloga Cultural i Social, una dimensió que proporciona a l’entitat omuses.barcelona - Olor Cultural Gestió i Facilitació i a Osmologies, un mètode d’observació, una estratègia a utilitzar que la involucra professionalment en finalitats acadèmiques, però també poden ser objectius d’aplicació i debat en el camp de la comunicació i la formació d’aptituds, tant en el camp de la recerca com en la innovació de les arts i els nous sectors creatius. Per aquest motiu la implicació dels coneixements que proporciona l’etnografia és necessària, al seu criteri, per proporcionar eines conceptuals i metodològiques al tractament pluridisciplinari que requereix el nostre món.

69


En efecte, aquesta forma de comunicar amb continguts més vindicatius cap a les persones, lligada a la creació més poètica la dota d’eines per imaginar i produir espais col.lectius amb tècniques basades en l’objectivitat, la intel·ligència i la dialèctica rigorosa, amb tot, per uns escenaris comuns i creïbles. Meritxell Virgili parla també de la comunicació per a tots els públics i l’accessibilitat universal dels espais culturals.

70


71

Profile for Meritxell Virgili

Les pervivències Olfactives a Barcelona - Omuses - Opuscle pel Museu Etnològic i de Cultures del Món  

Les pervivències Olfactives a Barcelona - Omuses - Opuscle pel Museu Etnològic i de Cultures del Món  

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded