BIOART & SOCIETY / OSMOART SOCIÉTÉ

Page 1

MERITXELL VIRGILI

L’OLOR CULTURAL COM AGENT BIOART & SOCIETY / OSMOART SOCIÉTÉ UNA RECOL·LECTA OLFACTIVA DEL PETIT MÓN DELS PIRINEUS OLORS NARRADES, OLORS RECUPERADES, OLORS ARXIVADES

[OPUSCLE] BENEFICIÀRIA DE LES BEQUES PER A LA RECERCA I LA INNOVACIÓ EN ELS ÀMBITS DE LES ARTS VISUALS, (…), 2021 (CLT019). GENERALITAT DE CATALUNYA - OSIC


© MERITXELL VIRGILI https://www.omuses.barcelona https://www.omuses.barcelona/osmologies/ 31/12/2021


Projectes o treballs resultants de la recerca com a bene ciària de les Beques per a la recerca i la innovació en els àmbits de les arts visuals, de l’arquitectura i el disseny, de les arts escèniques, de la música i del pensament (CLT019)

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura O cina de Suport a la Iniciativa Cultural - OSIC

fi

fi

Portal de Santa Madrona, 6-8 08001 Barcelona Telèfon 933 162 847



"... les pissarres tenen una fragància fresca i gust de terra, dura i inaccessible, a través del sol s'asseca el fang, és una essència de matèria orgànica, del llot del riu... i el quarts és llum i sofre per l'escalfor, fum de pedra…" … Grècia "... és la base, conserven la Mediterrània, la terra…" "... és bàsic, el mar present, és com si la Xesca retornés, és la base sòlida..., el timó, farigola, herbes medicinals, dallar... aquí a Farrera notes les quatre estacions, però sobretot els canvis, els inicis i finals, crec que els japonesos tenen una paraula per designar el canvi de l'estiu a tardor, són moments molt agradables perquè les olors són vibrants, són èpoques glorioses, cada any apareixen les olors i són records de la vida, em fa feliç i em dona vitalitat…"



ÍNDEX PRÒLEG

PÀG. 9

BIOART & SOCIETY LES PRÀCTIQUES ARTÍSTIQUES CONTEMPORÀNIES COM AGÈNCIA CAPÍTOL 1 - DELIMITACIÓ DEL TEMA

PÀG. 11

CAPÍTOL 2 - MARC CONCEPTUAL

PÀG. 15

FOTOS

PÀG. 22

L’OLOR CULTURAL COM AGENT

PÀG. 33

CAPÍTOL 1 - ASPECTES SITUACIONALS DE L’OLOR CULTURAL

PÀG. 34

CAPÍTOL 2. - OSMOART SOCIÉTÉ · DE LES CONCRECIONS CONCEPTUALS A LA PRÀCTICA ARTÍSTICA ETNOOLFACTIVA 2..A. ELS “SUBJECTES ARTÍSTICS” I LES #TOPOOLORGRAFIES

PÀG. 39

2. B. ENTREVISTES FOCALITZADES / CONVERSATORIS

PÀG. 41

LES ETNOOLORS DEL PIRINEU (ESSÈNCIES I, II, III, IV, V, VI, VII)

PÀG. 44

ELS ODS

PÀG. 47

BIBLIOGRAFIA SINTÈTICA

PÀG. 49

FOTOS

PÀG. 52

SOBRE L’AUTORA

PÀG. 55



PRÒLEG Com a part de les pràctiques Bioartístiques creo Osmoart / #Topoolorgra es: performatives: improvisacions, accions: assajos olfactius indissolubles del principi social no antropocèntric, això és Society / Société perquè històricament la pràctica està situada i en relació amb els efectes d’altres assemblatges orgànics, no orgànics mentre “genero-amb”. Bioart & Society és un marc conceptual i Osmoart Société1 lliura estudis de casos patrimonial i artístics per exposicions i expogra es, workshops de camp, laboratoris col·laboratius, recerques, taules rodones i un festival, així com el “L_H:OMM, Laboratori_Hub: Osmoteca de la Memòria de la Mediterrània”, en base un exercici de resultats conceptuals, això és “L’olor cultural com agent”. Un treball que parla de biopolítica.

El títol és en francès perquè la pràctica és en el territori del Pirineu, per tant també faig l’ullet a França/Occitània; quan parlem d’etnoolors no existeixen les fronteres d’Estat-Nació anteriors al capitaloceno. 1

fi

fi

9 / 57



BIOART & SOCIETY Les pràctiques artístiques contemporànies com agència. Capítol 1 Delimitació del tema La proposta és un apropament al voltant de les pràctiques artístiques com a eina d’interstici per l’antropologia. Un eix transversal per [des]limitar la disciplina antropològica i [des]dibuixar les pràctiques artístiques, una intenció expressa de desplaçar-les (les dues) en els marges; una situació que suggereix i ens inspira com escletxa per a la investigació cultural i social.

L’argument posa en relleu el valor de les pràctiques artístiques, aquestes com a processos observables; perquè el que és important són quines matèries utilitzem (observem) per pensar altres matèries, quines històries expliquem per explicar altres històries, quins nusos relliguen altres nusos, quins pensaments pensen altres pensaments, quines descripcions descriuen altres descripcions i quins llaços relliguen llaços; importa quines històries poden crear mons i quins mons creen històries2. Amb tot tindrem en compte la literatura antropològica, en aquest sentit es treballa en profunditat l’obra d’Alfred Gell: Arte y

2

Marilyn Strathern a The Gender of the Gift (Donna J. Haraway 2019 [2016]) 11 / 57


Agencia Una teoría antropològica3. Una temàtica inserida en uns corrents per a la generació d’objectes, accions, processos, performatives i assajos híbrids d’expressió i activisme creatiu de les arts, de les ciències socials, ambientals, biològiques, totes elles amb tecnologia digital o sense, amb màquines i artefactes o sense. És en de nitiva un encreuament d’unitats biològiques4 i col·laboratives des de la pràctica que ens faran reconsiderà la condició humana i la relació que tenim amb els éssers orgànics no-humans vius - i no vius5 -, els llocs i els fenòmens i, perquè no, amb els éssers “no-vius” inorgànics?, sí, amb aquests també establim relacions emocionals re-signi catives, passant a ser subjectes amb entitat relacional i ja no objectes. És hora de plantejar-nos unes noves categories d’espècie, a [re]pensar les taxonomies ontològiques històriques estudiades pels antropòlegs; en efecte, [re]situar mentre [re]activem els processos d’inter-espècie. Es tracta de donar peu a noves relacions deixant endarrere la perspectiva de l’etnocentrisme i l’androcentrisme; amb tot gràcies a la investigació i pràctica artística. És en els processos artístics gràcies a la simbolicocogniva dels humans, on s’obren noves narrativitats6 - o la con guració de mons -, gràcies als

Partint de l’obra pòstuma de l’antropòleg Alfred Gell: Arte y Agencia Una teoría antropològica (Gell, A., 2016 [1998]). 3

Utilitzaré en tot l’argumentari el terme bio-, que no eco-, perquè és en els processos biològics on es produeixen els canvis substancials gràcies al context ambiental i social; així es generen les epistemologies. 4

Aquí em refereixo a l’obra de Donna J. Haraway a Seguir con el problema Generar parentesco en el Chthuluceno (2020 [2019]) quan parla de generar “parentiu rar”. 5

Parlo d’una narrativitat entesa com a traces que podem identi car d’aquelles pràctiques artístiques, és la intensió, la causalitat, el resultat i la intencionalitat (Gell 2016). Les narrativitats són les formes narratives en totes les obres humanes, culturals, que construeixen sentit. En tot el document parlaré de narrativitat. 6

fi

fi

fi

fi

12 / 57


“camps semàntics”7 i la “semiòtica8-material relacional”9. Tanmateix, quan parlem de les narrativitats en les arts parlem de l’arquitectura, la pintura, l’escultura i la fotogra a/llum, les arts del moviment, del so, la música i la veu, el cinema, les arts escèniques, la literatura, la parla natural o oratòria; totes se sustenten sobre unes especi citats narratives. Però les arts contemporànies, a la inversa, han trencat totes les fronteres, classi cacions o taxonomies cartesianes dels estudis artístics que acabo d’anomenar vingudes de l’antic humanisme històric. Estan d’aquesta manera les arts d’avui en dia desclassi cant narrativitats i transfugant-se unes a les altres?, ens podem preguntar, d’aquesta manera, si es desenvolupen altres estructures de dades semàntiques? A més, sabem que els estudis artístics ja no tenen el monopoli de les pràctiques artístiques. I és la inclusió i fusió dels processos artístics, les tecnologies biològiques i socials lligada a la poiesis10 i el cos - amb o sense tecnologia digital / maquinària / artefactes -, el que ha permès esbossar laboratoris híbrids mentre es tracten innovacions per noves exploracions de relació amb el món; el que es vol és treballar per

Camps semàntics: grans conjunts de mots no emparentats etimològicament que, tot i designar conceptes diferents, pertanyen a una mateixa àrea de la nostra experiència. Així jo hi afegeixo des de les pràctiques artístiques la poiesis (Pràctica-Pensament-Cura), aquesta també conforma la nostra experiència per designar camps semàntics. 7

Semiòtica i semiologia és l'estudi dels sistemes de signes, especialment en relació al llenguatge però amb conseqüències en altres àrees de les ciències socials en les quals les qüestions d'interpretació són de gran importància. Així jo aquí hi afegeixo d’una manera expressa la matèria i la seva relació en un entorn de processos artístics per identi car uns “sistemes de signes”. 8

“Creo que muchas de las cosas que necesitamos describir, y con las cuales debemos conectarnos, están ocurriendo en el campo de las prácticas artísticas. Hay artistas que son especialmente creativos en lo que se re ere a conectar con personas que estan haciendo cosas, en este mundo, que no refuerzan el Capitaloceno.” (Haraway, 2020: 61) 9

10

Pràctica-Pensament-Cura

fi

fi

fi

fi

fi

fi

13 / 57


con gurar mons [worlding] i de narrar-los (Haraway 2020); a més, i com a idea primordial, millor sospitar-los o especular-los a través de les prospeccions artístiques, una eina poderosa al servei de l’humà; així, també podem preguntar-nos si aquesta perspectiva pot ser una eina per intuir noves epistemes11? Parlo en de nitiva, del que jo entenc per bioart, tot recolzant-me amb Alfred Gell12, és la proposta que mantinc per parlar-ne d’una manera comuna i col·laborativa. L’art, el bioart és un sistema d’acció, una cadena d’intensions, bio-poiesis13 que constitueixen índexs, entrenaments artístics que donen pas a sistemes relacionals no androcèntrics, portant aquestes pràctiques a activar el caràcter de subjectes a totes les espècies, incloses aquelles “no-vives” inorgàniques; són els límits de la matèria perquè el què volem tractar és de "generar-amb" (simpoiesis14). Pot el bioart activar el mana o poder de la immanència15 juxtaposant-se a la bio-poiesis/simpoiesis?, és una eina útil per esbossar noves

Episteme: conjunt de coneixements que condicionen les formes d’entendre i interpretar el món en determinades èpoques. 11

12

En referència a Arte y Agencia Una teoría antropològica.

13

Bio-poiesis és meu.

14

Donna J. Haraway (2019 [2016])

A la segona mitat del s. xx Marvin Harris deia que la immanència és la interpretació no sols del que es coneix, sinó també del que no es coneix. La resta dels éssers s'adapten, aprenen que hi ha fenòmens que es repeteixen, poden vincular esdeveniments com a causa-efecte, tenen consciència que poden protegir i ser protegits, tenen sentiments, emocions, codis de comunicació, memòria i ns i tot intel·ligència col·lectiva, però no immanència i per tant no cultura. 15

Una pregunta que ens podríem fer és la següent: és certa aquesta a rmació de “cultura” si només tenim en compte l’androcentrisme?

fi

fi

fi

fi

14 / 57


ontologies16? És la narrativitat de la qual en parlava més amunt útil per aquesta “fabulació especulativa de l’art”? Capítol 2 Marc conceptual La proposta s’emmarca en dues línies de coneixement que s’entrellacen entres elles trobant els intersticis que les relacionen, la lectura antropològica i l’experiència i observació de la pràctica artística, per més tard ubicar l’estat de la qüestió que plantejo en forma de taules rodones, conversatoris i esdeveniments, és voluntat expressa que sigui un coneixement constituït de forma fractal i col·laborativa. Dades de l’agència: Em pregunto; ens preguntarem si comunicar-nos des de l’espai artístic i des de l’operacionalització de la xarxa de l’art, més concretament des dels processos de les pràctiques de l’art, aquests ens obsequien amb algorismes o seqüències nites de pràctiques artístiques no ambigües, això és: a través d’un esquema molt clar i senzill que inclou quatre elements: artista, índex, prototip i destinatari i, dos posicions: agentpacient, que permeten abordar un ampli espectre de situacions empíriques on els diferents elements poden ocupar alternativament o Parlo del “gir ontològic” de Philippe Descola i Eduardo Viveiros de Castro establert el 2013. El punt principal del què parteix l'antropologia de les ontologies és el rebuig de la distinció Natura/Cultura com a oposició conceptual. Descola de neix naturalesa com una construcció que classi ca segons un sistema animista, sistema totèmic, el naturalisme i l’analogisme; per Descola, doncs, no existeixen altres modes classi catoris per als éssers humans, la cosmovisió de qualsevol poble es vincula a un d’ells, per defensar-se de les crítiques, argumenta que algunes institucions poden ser híbrides. Eduardo Viveiros de Castro accepta un multinaturalisme que permet considerar, per exemple, una ontologia on l'oposició cultura / natura que té característiques inverses a l'oposició occidental, dotant d’aquesta manera a la cultura una naturalesa universal mentre que a la natura un aspecte relatiu. 16

fi

fi

fi

fi

15 / 57


simultàniament les dues posicions segons amb quin element es relacionin.17 També ens preguntarem si aquestes operacions ens conduiran a generar pautes d’observació, d’expertesa i d’experiència sobre la conducta dels paisatges, dels fenòmens, dels llocs i dels éssers orgànics i inorgànics; és a dir que es convida a una recomposició i reordenament radical de les ciències i de l’art a

d'incloure molt més

que a l'humà: tots aquells «cossos associats» relegats durant massa temps a una funció d’entorn i

ns i tot aquells llocs de transició

purament circulats i usats, dislocats o estructurant-se. Així, ens seguirem preguntant si poden tots els «cossos associats» generar dades de l’agència, donant compte que el que produirem en la pràctica artística són tensions de les narrativitats per precisament bio-sentir-los; aleshores, estem expandim la idea de pràctica artística com entitat viva, com a subjecte?, són aquests els límits de la pràctica artística i la matèria, com ja esbossava més amunt?

És doncs útil el bioart per indagar ontologies18?

Cal recordar a Descola, ell ens ofereix una aproximació a les maneres de distribuir continuïtats i discontinuïtats entre l'home i el seu entorn. La seva investigació destaca quatre maneres d'identi car els "existents" i d'agrupar-los sobre la base de trets comuns que responen entre ells d'un continent a un altre: el totemisme, que posa l'accent en la continuïtat material i moral entre humans i no humans; l’analogisme, que postula entre els elements del món una xarxa de discontinuïtats

En referència al “gir ontològic”. 16 / 57

fi

18

fi

Alfred Gell, 2016

fi

17


fi

estructurades per relacions de correspondència; l'animisme, que presta als no humans la interioritat dels humans, però els diferencia a través del cos; naturalisme que, al contrari, ens vincula amb els no humans a través de continuïtats materials i ens separa d'ells per aptitud cultural, sent aquest naturalisme el més familiar per nosaltres, perquè el naturalisme és la creença del fet que la naturalesa efectivament existeix, de què cer tes coses deuen la seva existència i desenvolupament a un principi aliè, tant a la sort com als efectes de la voluntat humana. Els occidentals ens trobem en aquest naturalisme, però l’hem de dotar d’agència relacional, d’aquesta manera penso que Alfred Gell ens proporciona pautes per obrir possibles seqüències nites, amb tot, gràcies a

l’operacionalització dels processos de les

pràctiques de l’art i d’aquelles narrativitats de l’art de les que en parlava en la delimitació del tema - sempre en simbiosi amb el cos, moviment, bio-poiesis i simpoiesis -; ens hem de “salvar de la racionalitat” (Haraway 2020), i Haraway segueix dient sobre la narrativitat d’alguns no-humans: “Narrar no puede seguir poniendose en el cajón del excepcionalismo humano” (Haraway, 2019: 72), així doncs, hi ha molts no-humans amb capacitat narrativa.

Les pràctiques artístiques són fenòmens on trobem virtuts de la memòria col·lectiva, fets bio-socioculturals que es tradueixen en experiències i, a més, aquestes es poden recollir. Accions que ens interpel·len i que s’articulen fent-nos preguntes. Donant compte que el que produeix l’art són tensions de la narrativitat per bio-sentir expressions de “cossos associats”, això és: orgànics: humans i nohumans - vius o morts -, i no orgànics: objectes, llocs i fenòmens; és una manera d’enfocar l’art des dels processos, sent en si mateix una entitat viva. 17 / 57


En aquests moments ens podríem tornar a preguntar, gràcies al pensament d’Alfred Gell, si els fets bio-socioculturals esbossats des les arts produeixen agència, introduint conseqüentment el concepte de Society com a part del binomi Bioart & Society.

Les pràctiques artístiques produeixen experiències que poden arribar a ser índexs o catàlegs de les relacions socials perquè són descripcions aportades gràcies a la memòria – individual i col·lectiva –, i que s’indaguen en uns episodis de vida que són de per si bio-socials. El que importa, com antropòlegs i artistes, és: «… reconstruir esas relaciones de los objetos en el medio social, como si fueran dotadas de agencia (es decir, capaces de producir efectos o respuestas) en una cadena de agenciamientos.» (Gell 2016: 24). Apuntant que l’art no és un sistema codi cat de símbols sinó un sistema d’acció, com podrien ser les performatives: improvisacions, assajos i pràctiques artístiques, podent identi car la posició que ocupa cada pràctica en una cadena de causalitats i d’intencionalitats i que, per tant, donen sentit a l’existència mateixa de les pràctiques.

Les pràctiques artístiques no són «símbols», són índex d’agència, una agència ancestral dins uns ambients, un índex fet d’una ment biològica que és també col·lectiva, i que existeixen en aquella memòria – individual i col·lectiva –, que ha estat narrada (narrativitat) com a vector o àmbit de causalitat.

Podríem dir així que els “objectes artístics” són “peces distribuïdes” d’aquelles narrativitats (bio-descripcions i bio-poesies), perquè es pensa

fi

fi

18 / 57


des de les relacions entre relacions en el meu/nostre sistema cognitiu mutual i dins un llenguatge comú i uns cossos relacionals, és a dir dins una/es comunitat/s cultural/s.

No es pretén que les pràctiques artístiques siguin judicis estètics que provenen d’actes mentals interiors, sinó que la producció i la posterior circulació estiguin sostinguts sobre certs processos bio-socials objectius, com seria el cas de taules rodones, d’exposicions públiques, esdeveniments, etc -. D’aquesta manera les pràctiques artístiques es connecten amb altres processos socials d’intercanvi; és el cas del parentiu19.

Com a idea insòlita, essencial, important i transformadora, cada performativa, improvisació, assaig - pràctica artística -, és un prototip en el si de cada índex, acomplint el traspàs dels “objectes distribuïts” - o “peces distribuïdes” -, a “subjectes distribuïts”. “Subjectes artístics” sensibles i perceptibles que desprenen i evoquen memòria; a més, es difuminen pro-activant que cada “ésser” els reincorpori durant la “percepció activa”, és a dir una consubstancialitat que la “recol·lectem” en forma d’experiència bio-col·lectiva.

El jo/nosaltres és un simple instrument condensat, interstici de les retrospectives de la tradició i per unes prospectives de la innovació a través de la meva/nostra cognició, de la meva/nostra pròpia agència. El

19

Fent referència al “parentiu rar” de Haraway, 2016. 19 / 57


jo/nostre és un continu de continus de modi cacions protencionals i retencionals.

La meva experiència artística és la meva consciència completament subjectiva de la cognició i és també part del llenguatge comú – dins una comunitat cultural –, i per tant, aquesta cognició la podria estar situant dins un procés objectiu col·laboratiu o nostre.

Estic parlant de l’agència de l’art, de la intenció, de la causalitat, del resultat i de la transformació com a paper pràctic de mediació. La pràctica artística produeix efectes, són respostes a dades de l’agència i, l’índex és l’instrument i el resultat de l’agència, de les relacions socials que el van originar.

Les pràctiques artístiques, en de nitiva, estan dotades d’una facultat responsable per transmetre el saber i les habilitats. Són així, una eina, un interstici d’obertura d’altres categories culturals i encara que puguin pertànyer a una mateixa àrea del nostre aprenentatge.

Aleshores em torno a preguntar si aquesta agència de l’art ens és d’utilitat per pensar el que anomeno Bioart & Society.

fi

fi

20 / 57


La taula rodona proposada pel CoCA2320 i el I SOLC Festival 202321 són un moment per reconèixer el treball que realitzem investigadors i investigadores; també un espai per a documentar, una obertura a un camp de treball poc reconegut i conegut, un espai de visibilitat i un punt de trobada permanent; però sobretot un moment per ajudar-nos a pensar col·laborativament com a ciència ciutadana.

20

III Congrés Català d’Antropologia 2023

Festival de Bioart & Society al Pirineu que començo ara a gestionar buscant suports institucionals i econòmics. 21

21 / 57













L’OLOR CULTURAL COM AGENT [Jo no habito en un lloc, ni en una llengua, hi visc perquè hi ha unes olors que em determinen] El meu treball artístic recent sobre l’olor cultural o etnoolor22 estа centrat en la recerca de la cadena d’agenciaments, causalitats i intencionalitats d’aquesta eina biològica alhora que sociocultural. Molts són els pensaments que se’n deriven, el més específic i recent es pot relacionar amb les transformacions cognitives: pot l’etnoolor sobrevenir agent per al desenvolupament humà, pot ser també sostenible per la nostra supervivència i perquè intrínsecament l’aportació de l’etnoolor trenca amb les categories culturals per aportar nous camps semàntics pel futur?23 Parteixo del coneixement antropològic per [re]esbossar un vincle amb l’art, parlo de les pràctiques artístiques, les #Topoolorgrafies, també dels “subjectes artístics” o “Penjolls Recol·lectors Olfactius”, i tanmateix, aquestes formes artístiques em tornen a connectar amb la reflexió del Bioart & Society alhora i altra vegada, amb l’objecte d’aquesta investigació: Osmoart Société. Amb tot, la recerca i reflexió és un veritable background per les primeres activacions del L_H:OMM, Laboratori_Hub: Osmoteca de la Memòria de la Mediterrània. 22

Olor cultural i etnoolor en aquest document són sinònims.

De la mateixa manera que l’anterior apartat Bioart & Society, aquesta forma antropològica del fet de pensar està recolzada sobre la pràctica artístic i sota l’esforç literari d’Arte y Agencia (Gell, A., 2016 [1998]), una traçabilitat que és l’eix d’aquest document. 23

33 / 57


1. Atenció!; a) abans de continuar llegint cal haver vist les pràctiques artístiques #Topoolorgràfiques a Osmologies. En la seva majoria totes les #Topoolorgrafies han estat enregistrades sense cap assaig anterior, són les performatives: improvisacions, accions; assajos filmats d'una sola vegada. (Hi trobareu també una sèrie de cinc #Topoolorgarfies dedicades als “Camins de l’exili”; camins…, tots els camins del món, existents i inventats, tots ells utilitzats per refugiar-se, per buscar l’exili o l’asil; no importa ni classe social, ni econòmica, ni la cultura de procedència, ni el moment històric, ni territori, ni costum, ni taxonomia coneguda, pensar des de l'etnoolor esclata i desborda les categories cosificades); i b) haver llegit les entrevistes al document de la Memòria de la Beca de l’OSIC 2021, i que també les podeu trobar a Osmologies. 2. A continuació tindreu una lectura que remet a la primera part d’aquest document, fent-se repetitiva en molts casos pel que fa als nuclis conceptuals, és una estratègia per acostar-se a l’entesa d’aquest treball. Capítol 1 Aspectes situacionals de l’olor cultural24. (Amb relació a aquesta investigació). La pràctica artística auto-etnoolfactiva és un espai d’innovació, un mètode on s’ensumen, s’equiparen i es comparteixen les densitats olfactives, identificant i mapant un entorn intervingut; parlo del "taskscape" (Ingold, 2000), i del paisatge de les olors o "smellscape" (Classen, Howes, Synnott, 2001), de les viles i les ruralitats, proporcionant-nos una textura més rica i dinàmica dels territoris, perquè són sempre percepcions bio-socials, són els “smellsmap society”. Una pràctica que ens proporcionarà alternatives cognitives a l’observació dels paisatges i dels llocs concrets, és a dir que aquells llocs de Podeu llegir també com a complement l’Opuscle / Informe de recerca Les perviv ncies Olfactives a Barcelona – Omuses – Museu Etnol gic i de Cultures del M n @MUEC_BCN #MUECParcMontjuïc, aquí. 24

34 / 57


transició purament circulats i usats, dislocats o estructurant-se esdevindran per sempre #Topoolorgrafies; una proposta que creo per aprofundir des de les pràctiques artístiques. #Topoolorgrafies són performatives: improvisacions, accions; són assajos etnoolfactius amb la intenció final de reflexionar sobre l’etnoolor com agent. Les #Topoolorgrafies no són «símbols»25, sinó que generen índex d’agència26, una agència ancestral dins uns ambients, un índex fet d’una ment biològica que és també col·lectiva, són aquells episodis de vida, és aquella memòria –

«Para Gell, la mayor parte de los estudios anteriores se inscribieron en una aproximación estética, semiótica o linguística, proyectando innecesariamente los intereses de enfoques distintos a la antropología. La propuesta de Gell es analizar las producciones artísticas (occidentales y no occidentales) a partir de un esquema de relaciones en donde no prima tanto la interpretación de signi cados simbólicos de objetos particulares como la reconstrucción de vectores de causalidad (o intencionalidad) que los provocaron. Es decir, más allá de que consideramos artístico o no a los objetos en cuestión, lo que importa es insertarlos en la red de relaciones que los originó y, dentro de la misma red, identi car los efectos o respuestas que estos objetos producen en el receptor (el destinatario, o <<recipient>> según Gell) o reciben de otros elementos de la cadena de intencionalidades. Al reemplazar el análisis de la estética por el de la intencionalidad, Gell produce un giro analítico fundamental.” (Gell, pàg. 24) 25

<<Los objetos fundamentalmente constituyen <<índices>> de las relaciones sociales que los originaron. El trabajo de la antropología consiste en reconstruir esas relaciones de los objetos en el medio social, como si fueran dotadas de agencia (es decir, capaces de producir efectos o respuestas) en una cadena de agenciamientos. No importa tanto a la antropología reconstruir las propiedades estéticas de los objetos en cuestión (simetria, ritmo, brillo, textura, etc…) o descifrar sus signi cados ocultos, como identi car la posición que ocupan en una cadena de causalidades, de intencionalidades o acciones, que dan sentido a su existencia. Gell sostiene que el comportamiento de dichos objetos en la redes es del mismo tipo que el de las personas en interacción, en la medida que <<el índice mismo es el resultado y/o el instrumento de agencia social>>. Hablar de <<arte>> es para Gell hablar de situaciones en las que se producen dichos índices que pueden incluir desde la obra de arte convencional expuesta en el museo, hasta un fetiche africano en su contexto de uso ritual. El Arte no es un sistema codi cado de símbolos sino un <<sistema de acción>>.» (Gell, pàg. 25) 26

fi

fi

fi

fi

fi

35 / 57


individual i col·lectiva –, evocada com a vector de causalitat de la cadena d’intencionalitats27. Amb les performatives #Topoolorgrà ques estic parlant de l’agència, això és: la intenció, la causalitat, el resultat i la transformació de l’olor cultural i, a més articulen el paper pràctic de la mediació; aquestes #Topoolorgra es produeixen efectes i respostes a dades de l’agència, són l’índex, siguen aquest l’instrument i el resultat de l’agència o de les relacions socials que les van originar.28 Un fenomen on trobo virtuts de la memòria col·lectiva, fets biosocioculturals narrats (narrativitats29) que es tradueixen en etnoensumades i moviments del cos i que a més recullo a través dels “objectes artístics de coneixement”, parlo dels “Penjolls Recol·lectors d’Essències”, entre altres artefactes. Donant compte que el que produeixo són tensions de la narrativitat i del cos per bio-sentir l'objecte i el lloc; aleshores expandeixo la idea d’objecte com entitat viva…, com a subjecte: són els límits de l’objecte i la matèria, és l’animisme de l’objecte i el lloc. Així, torno a preguntar-me gràcies al pensament d'Alfred Gell el següent: els fets bio-socioculturals incorporats en l’enfocament del cos i les narrativitats olfactives produeixen 27

Vegeu Capítol 2 - Dades de l’agència, pàgina 15.

«… . Puede que el rechazo a hablar de arte en terminos de símbolos y signi cados cause cierta sorpresa, ya que muchos consideran que el ámbito del <<arte>> y lo simbólico comparten más o menos el mismo espacio y tiempo. Más que en la comunicación simbólica, centro todo el énfasis en la agencia, la intención, la causalidad, el resultado y la transformación. Considero el arte un sistema de acción, destinado a cambiar el mundo más que a codi car proposiciones simbólicas sobre él. El enfoque sobre el arte centrado en la acción es inherentemente más antropológico que la opción semiótica, porque el primero analiza el papel práctico de mediación que desenpeñan los objetos de arte en el proceso social, más que la interpretación de los objetos <<como si>> fueran textos.» (Gell, pàg. 37-38) 28

Vegeu peu de pàgina nº 6.

fi

fi

fi

36 / 57

fi

29


"objectes distribuïts” o podem dir ja per sempre que són “subjectes distribuïts artístics”?30 Els “Penjolls d’Essències Recol·lectades” - en l’acció de les pràctiques artístiques olfactives, això és les #Topoolorgrafies -, són “subjectes distribuïts” d’aquelles bio-descripcions, bio-poesies i simpoiesis perquè es pensa des de les relacions entre relacions en el meu/nostre sistema cognitiu comú, és a dir dins d’una cultura. No pretenc que els “Penjolls d’Essències Recol·lectades” siguin judicis estètics que provenen d’actes mentals interiors, sinó que la producció i la posterior circulació estiguin sostinguts sobre certs processos socials objectius – com serien presentacions en format d’exposicions i expografies, els workhops d'Olémus, taules rodones o com a parts d’esdeveniments socials -; d’aquesta manera les etnoolors es connecten amb altres processos socials d’intercanvi: la política, la religió (espiritualitats) i netament amb el parentiu31 i el parentiu-rar32.

«Gell argumenta que las obras de arte son partes de un <<objeto distribuido>> que se corresponde con todas las obras de un sistema determinado (individual o colectivo), que se distribuye en el tiempo y el espacio. El estilo se funda en conexiones de artefactos, y lo que vale a nivel individual (las pinturas de Rembrandt) vale a nivel colectivo (los tatuajes marquesanos). Percibir un estilo es esencialmente captar las <<relaciones entre relaciones>> de las formas como partes del todo. Es posible inferir el conjunto de los objetos a partir de objetos particulares, en correspondencia con la gura del holograma y la mencionada persona fractal.» (Gell, pàg. 27) 30

Recomano rellegir la primera part d’aquest document, Bioart & Society. «… . Los juicios estéticos son solo actos mentales interiores. Por otra parte, los objetos de arte se producen y circulan en el mundo externo físico y social. La producción y la circulación tienen que sostenerse sobre ciertos procesos sociales objetivos que se conecten con otros distintos, como el intercambio, la política, la religión y el parentesco.» (Gell, pàg. 33) 31

Fent referència novament a Haraway. 37 / 57

fi

32


Com a idea insòlita, essencial, important i transformadora, cada #Topoolorgrafia és un prototip en el si de cada índex, acomplint el traspàs dels “objectes distribuïts” a "subjectes distribuïts artístics” dels “Penjolls d’Essències Recol·lectades”, aquests són subjectes sensibles i perceptibles que desprenen i evoquen parts o evoquen vapors memoritzats, i aquests es difuminen pro-activant que cada persona els reincorpori durant la percepció, la inspiració activa o la re-memorització; fent-nos així persones més empàtiques.

El jo olfactiu és un simple instrument condensat, interstici de les retrospectives de la tradició i per unes prospectives de la innovació a través de la meva cognició, de la meva pròpia agència; el jo olfactiu és un continu de continus de modi cacions protencionals i retencionals; el jo olfactiu és la meva consciència olfactiva o procés completament subjectiu de la cognició, però que és part del llenguatge comú – dins una comunitat de parlants i que creen també narrativitats –, dins uns cossos inserits en uns paisatges o episodis de vida i, per tant, aquesta cognició la podria estar situant dins un procés objectiu a través de la col·laboració d’aquells vapors memoritzats. L’olor cultural ens reconnecta amb els nostres ancestres, amb la comunitat. L’etnoolor, en de nitiva, és una facultat responsable per transmetre el saber i les habilitats, parlo de la tradició. És així com l’etnoolor esdevé una eina, un interstici d'obertura d'altres categories culturals esbossant “girs ontològics”?

fi

fi

38 / 57


Capítol 2. Osmoart Société · De les concrecions conceptuals a la pràctica artística etnoolfactiva. 2.a. A continuació repeteixo intencionadament com aclariment Sobre els "subjectes distribuïts artístics” o “Penjolls d’Essències Recol·lectades”: El que observo i apunto és que els “Penjolls d'Essències Recol·lectades”, són “subjectes distribuïts” d'aquelles bio-descripcions/narrativitats orals i del cos, perquè he pensat des de les <relacions entre relacions> en el meu/nostre sistema cognitiu i dins una comunitat de parlants fagocitada per la bio-poiesis i la simpoiesis. Tenso la narrativitat i el cos per bio-sentir l’objecte, el lloc i el fenomen; aleshores expandeixo aquesta idea com entitat viva. Són els límits de l’objecte, el lloc, el fenomen, en de nitiva de la matèria; és l’animisme de l’objecte, el lloc i el fenomen que passa a ser un “subjecte distribuït artístic”. Sobre les #Topoolorgrafies: Les olors culturals que he anat recol·lectant en aquesta investigació, Osmoart Société, generen "índex" de les relacions socials, perquè són descripcions aportades gràcies a la meva/nostra memòria (individual i col·lectiva), i que he indagat en uns episodis de vida que són de per sí socials. El que m'importa com antropòloga i artista és: "... reconstruir esas relaciones de los objetos en el medio social, como si fueran dotadas de agencia (es decir, capaces de producir efectos o respuestas) en una cadena de agenciamientos." (Gell 2016: 24); recordant que l’art

fi

39 / 57


no és un sistema codi cat de símbols sinó un sistema d'acció; com podrien ser les #Topoolorgra es. El que he investigat amb les #Topoolorgra es és la identi cació de la posició que ocupa l'olor cultural en una cadena de causalitats, d’intencionalitats o d’accions, és a dir tenint en compte aquella operacionalització dels processos de l’art33 i que donen sentit a l'existència mateixa de les bio-poiesis olfactives. Sobre els “subjectes distribuïts artístics” i les #Topoolorgrafies: També tenen les següents particularitats: s’estenen en el temps i en l'espai formant part d'altres pràctiques culturals, són una extensió de la personalitat d'una societat, no són només sensacions biològiques, van més enllà a través de l’índex que han generat; i a més, la meva/nostra “ment extensa" o "procés cognitiu extensiu” produeix distribucions en l'entorn, en el món virtual i real a través de la difusió, les exposicions, taules rodones… . Les etnoolors transmeten e càcia social: això és: prestigi social, privilegis, rituals, possessions de terres, etc. En pensar-les les commemorem, són memorials que absorbeixen els avantpassats pels successors, són recordatoris, són efectivitats acumulades, són la "ment extensa" d'una societat i síntesi social. L'etnoolor en la seva forma total, és un moviment de pensament, de records del passat i una aspiració que avança cap a una forma de pensar el futur encara per realitzar. *** De la qual en parlava en la pàgina 15.

fi

fi

fi

fi

40 / 57

fi

33


En una futura producció expogrà ca m'interessarà identi car els efectes o respostes del públic de les #Topoolorgra es i dels “subjectes distribuïts artístics” o “Penjolls Recol·lectors d’Essències"; un públic que és el receptor o destinatari com a <recipient>, és la intencionalitat com a gir analític; també com a “gir ontològic”.

2. b. Entrevistes focalitzades / conversatoris És important escoltar què diuen les persones sobre el territori on viuen i que jo he #Topoolorgra at, perquè elles han corroborat el que jo he ensumat. Les podeu llegir íntegrament al document de la Memòria i a Osmologies; però el que hi llegireu en aquest document és un llistat d’etnoolors les quals són aquelles que jo també he

airat fent les

#Topoolorgra es. Informadors / es: 0. 1. … les olors del Pirineu van marcades amb les quatre estacions i les de bestiar quan passeges pel costat… / ”… Barruera fa la mateixa olor, semblant de quan era petita…”. 1. a. … l’olor de vaqueria i ovelles… / … olor que sempre l’ha acompanyat és el «foc a terra»…. / … dels embotits, de la seva elaboració…. / …recorda és la del camp quan anava a recollir herbes, farigola, marialluïsa, camamilla, però també l’olor «… d’anar a «escampar el suc», el fem…» es feia a mà i quedava tota la roba impregnada de l’olor… . 1. b. «… el detergent, la humitat i a botifarra de la comarca…». 1.c. “… la caloreta, la primera pluja de tarda de la primavera…, la recordo tota la vida…» / «… ara els purins s’injecten i es tiren entre setmana per no molestar als turistes…» / «… recordo l’olor de la iaia Remei quan em petonejava i feia olor de porc i de l’hort… >> / «… el foc a terra…», aquesta olor l’acompanya sempre… . 1. d. … em parla dels fems i de les hortes «… cada tres mesos entra aquesta olor de casa, als pisos és diferent, però ara, aquí al Mallol entre per tot arreu, és una olor bona…» / … parla també del «… foc a terra…» / «… m’agrada la terra humida…» / «…

fi

fl

fi

fi

fi

fi

41 / 57


u fsss la matança del porc, quan la fan aquí al costat, tot queda impregnat, la neteja dels budells, la carn, l’elaboració manual…», per l’altre «… quan passes per davant d’un escorxador, aquí n’hi ha molts, s’escorxen uns 20000 porcs per dia en un d’ells, sí, fa olor de porc i a una altra mena d’elaboració, també hi ha els assecadors, són edi cacions amb unes nestretes, que s’obren i tanquen, ara ja codi cades, també fa olor…». 1. e. … sobre l’elaboració dels embotits diu «… sí, aquesta indústria fa olor, quan passes per davant d’unes de les fàbriques, però crec que estic acostumada i no l’oloro massa…»; «… quan arribes a la plana de Vic abans feia olor de la or de nap, ara ja no perquè ja no es planta…». 1. f. «… m’agrada molt l’olor d’herba tallada i apunt d’assecar, també el farratge del camp…» / “… a la primavera/estiu i tardor/hivern els sucs de fems «… aquests poden ser de vaca o/i de porc, aquesta és més ofensiva…»; també comenta que segons on passes, al costat d’una fàbrica, fa olor de elaboració d’embotits «… però has de ser conscient, perquè estаs acostumat…». 2. a. «… la roca del Pirineu fa olor d’aigua estancada, de molses i líquens i sobretot quan cau un llamp sobre la pedra de granet del Pirineu fa una olor especial, molt potent, de fòsfor (els Alps igual)…» / «… els prats del Pirineu fan olor de merda de cavall…»; «… a l’Alt Empordà l’olor era diferent, era de salnitre, marisc-musclo, vinya, olivera i de surera… >>. 2. b. “… i les olors dels fems de les vaques per netejar les vaqueries, d’herba tallada · dallar · regirar · empacar · carregar · fer el peçor…”/ … el Pallars feia olor «… de ramats d’ovella, les vaques no em venien de nou…»; actualment diu que la Seu fa olor de: purins quan els tiren a les hortes… . 2. c. … olor de bestiar, olor del riu i llenya… / “… a Bóixols ells feien olor del formatge de Castell-Llebre / olor d’ovella d’estiu / fires «… veníem olor d’ovella»…» / … el fill, feia olor de «… riu de neoprè mullat, una pudor terrible, el Parc de Segre fa pudor de neoprè…» . De fet, el que més m’agrada, diu: «… és l’olor de terra humida quan acaba de ploure a l’estiu i primavera a Bóixols». 2. d. «… recordo l’olor de palla i fem, era tornar a casa…» / ara el que més li impressiona «… és l’olor de fred, d’hivern, en sortir de casa al carrer Capdevila, és una olor humida de pedra, no és de boira, si vas a la neu, és diferent i, l’olor de bosc / bolet és molt intensa, la primera neu ho atenua tot, la primera neu i la primera pluja també és molt especial, però aquestes dues són diferents…». 2. e. … recorda és la primera vegada que va viure entre la neu «frio de nieve» «jugar con la nieve» «la máquina de nieve del bar» és alguna cosa molt especial, totes les activitats al voltant de la neu… / … de tant en tant també olora els fems i la palla – els cunyats tenien vaqueries.

fi

fl

fi

fi

ff

42 / 57


2.f. De més gran recorda els berenars i els passejos pels camins de bosc, «… l’olor d’aquell pa ja una mica sec de tot el dia i que es mesclava amb l’aigua de la font ferrerosa i la xocolata francesa, aquesta és una olor molt especial!…»; «… l’olor de bosc i suor no és igual que l’olor de suor quan baixes d’un pic, és una olor compartida…». / «… la neu quan la toques fa una olor, el fred també…, humida, el vestuari moll dins els busos… les llanes / jerseis gelats congelats quan els entres a casa tenen una altra olor…» / «… ara la Seu fa olors de purins de i calefaccions… . 3.a. de petita recorda l'olor del "llit de riu", les pedres, la humitat "... hi fèiem cabanes, són bones vivències…" / "... ara el que més recordo de Ras de conques és el "foc a terra", necessari igual que a Romadriu, també aquí a Rialp, és una olor que em dona caliu, perquè fa olor de llar, tranquil·litat, m'agrada, no m'importa olorar-ho als altres, és una concentració interior…" / ... recordo també els anys 80s fins als voltants dels JJOO que quan arribava a Vic olorava els purins... era més aviat fems de vaca... m'agrada, és la llibertat de muntanya!…” / parla d'olor d'humitat de bolet, quan fermenta el terra i aviat n'hi haurà... i l'olor de bosc de bolet, olor de la branca de pi quan la trenques, "... el bosc de solana, sec, quan hi passeges l'olor és diferent més concentrada, com d'herbes medicinals i, el bosc d'obaga humit / bolet tot està fermentat i fresc, tot és més flonjo...", parla d'olor dels pastors i l'ovella, olor d'animal mort quan l'acaben de matar…. / "... els esports d'hivern o d'estiu tenen olors corporals diferents, les suors que és una cosa diferent, desprenen olors diferents..."; "... el neoprè humit i la peça de roba humida..., buufffss…”; “les estacions d’esquí fan olor a crema solar, de la gent, que se’n posa un munt!, i de les escombraries dels bars a darrera hora!”. 3.b. "... de quan era petit recordo el dall, dallar l'herba al juny, els colors torrats, càlids, anar despullat, el sol, els sons dels animals…" / "... una senyora gran que escampava l'hort en una habitació sobre un enrajolat vermell, portava roba vella com de castanyera... era una olor com de rebost, de patates, de cebes escampades…" / "la neu pols, freda és molt subtil, com àcida freda, és un goig, t'entre pels porus…" / "... les pissarres tenen una fragància fresca i gust de terra, dura i inaccessible, a través del sol s'asseca el fang, és una essència de matèria orgànica, del llot del riu... i el quarts és llum i sofre per l'escalfor, fum de pedra…" / … Grècia "... és la base, conserven la Mediterrània, la terra…" / "... és bàsic, el mar present, és com si la Xesca retornés, és la base sòlida..., el timó, farigola, herbes medicinals, dallar... aquí a Farrera notes les quatre estacions, però sobretot els canvis, els inicis i finals, crec que els japonesos tenen una paraula per designar el canvi de l'estiu a tardor, són moments molt agradables perquè les olors són vibrants, són èpoques glorioses, cada any apareixen les olors i són records de la vida, em fa feliç i em dona vitalitat…" 3.c. "... aquí tots fem olor de llenya, a llar de foc…" / "ara les meves olors són de remat d'ovelles, de creuar el bosc per anar al riu, aquí (Pallars) les quatre estacions són marcades per la llum, l'olor, el color, el tacte... però també per les temporades d'estiu i hivern, ho marca el turisme,… / "... l'olor de neu se't posa al paladar, és una fredor que s'enganxa entre el paladar, gust i olfacte, és molt sensorial, se t'enganxa a la pell i a la roba, és una olor que la puc paladar..."; "... el fred té una olor, al paladar i a l'olfacte..."; "... les estacions d'esquí fan olor de maquinària, de teleselles i trepitjaneus, també a cautxús dels lloguers de material, cotxes i autocars, d'un brogit de ciutat…" / "... existeix una triada de tipologia de cases, per les seves olors..., potser

43 / 57


quatre, la primera són les originals de pedra vella, tot està impregnat, de matança del porc… / "... jo noto l'olor de fred de la Bonaigua!…”. 3. d. … recordo les olors de les vaqueries de Barcelona on anaves a buscar la llet!,… / però curiosament les olors de les vaqueries de Barcelona acaben sent molt diferents del medi rural de muntanya d'Asnurri, anys 80s (hi treballa com estratègia d'Objecció de Consciència - mili -), aquestes són: "... olor de dall i de re-dall, primera vegada al juny molt intensa i la segona i la tercera vegada menys intensa respectivament, ho impregna tot, olor és olor de la llet, que no és olor de llet sola sinó amb olor de fem, al maig/juny n'hi ha a diari diàriament i coincideix amb el bogar (femar), haig de dir que la llet del colistre (calostre) és més suau i que quan la bulls de seguida es talla per fer el formatge fresc, i la llet, l'olor de llet d'ovella és molt més forta i penetrant..."; "... em parla d'un fet important, uns veïns, els veïns de Farrera, tenien un ramat d'ovelles i tota la roba i la casa feien olor de amoníac, dels orins de les ovelles... l'infant va tenir problemes a l'escola..."; en Lluís em parla de "la manca d'olor", per la pèrdua de la ramaderia, del fet que no hi hagi productors, no hi ha bèsties - també èquids, gallines... -, tampoc pallers perquè aquests s'han convertit en segones residències… / "... el fred esterilitza, igual que l'alta muntanya i la neu ho embolcalla tot…". 3. e. a Menorca recorda les olors de les algues, el formatge de Menorca de vaca i el poniol, el descobreix a l'illa i d'aquest n'hi ha per tot arreu i finalment, en general, l'olor de mar; l'Anna em parla sobretot de quan tenien ovelles a Farrera "... la casa i tot feia olor de ovelles, quan aquestes menjaven verd i caques toves era molt fort…" / "... tinc un petit hort d'herbes, totes fan olor, hi tinc timó/farigola, menta piperina, menta, calèndula, tarongina/melissa, marialluïsa, roser d'hort que no és autòctona és centifolia, sàlvia, azuzena o lliri de St. Joan i pel camp recullo orenga i hipèric...", diu que quan va recollir plantes les troba per l'olor que desprenen / “… l’ovella necessita espai per parir els corders (bens) perquè aquest l’identifiquen per l’olor, si el corder se’n va l’ovella perd el rastre del seu corder, també el que pot passar és que el corder es mori, aleshores a aquest li has de treure la pell amb la cua i posar-li per sobre de l’ovella, amb la cua per sobre de la seva, perquè pugui alletar un altre corder…”.

Les etnoolors del Pirineu34 (Aproximació) Essència I. Sense enyorança, el Pirineu fa olor de pedra, de pissarres i de granit, una olor que és un índex estratègic del temps geològic, del temps noantropocè. Etnoolors útils per recordar-nos que l’olfacció és una eina per situar-nos en un temps no perdut i, una oportunitat per generar vida amb els no-humans i els éssers inorgànics, els nous subjectes del “parentiu-rar”.

He decidit utilitzar Pirineu i no Pirineus perquè durant aquesta investigació les persones que hi habiten (Països Catalans) així ho han consensuat. Pirineus és també correcte. 34

44 / 57


Essència II / III. Cohabito i soc qui soc gràcies a l’esclafit olfactiu que provoquen els purins, també els fems o els “sucs”, un oceà d’ensumades desmesurades, d’utilitat perversa perquè serveixen per comprar i no per alimentar-nos, són les flairades dels meus parents porcs i vaques que es transformen en menges elaborades intensament degenerades i viciades; a vegades, a casa ho sabem, són vivificadores. La fortor de l’ovella i el cabrit és melancolia d’un temps estranyat, tanmateix ens la continuem menjant per recordar-la perspicaçment. Essència IV. Existeixo perquè desprenc el perfum dels pins, de la ginesta, del timó, de la menta, de la calèndula, de la tarongina, de la marialluïsa, de l’orenga i de l’hipèric, però sobretot del roser; dels rosers de tots els horts que he pogut ensumar quan la marinada de l’Empordanet, sempre real, es va instaurar en la meva ment perquè va penetrar amb el calostre, els calostres de totes les mares de la mediterrània que ens han nodrit d’olivades, de nohumans emmascarats de sal i d’una aigua poderosa: el vi. Essència V / VI. Olor flonja i gelada que preserva tenint cura de les inhalacions del llot dels rius, de què hi hagi aigua i el temps de dallar, el temps de la putrefacció i el temps del bolet; olor de formes infinites…, cau a poc a poc… com ha de ser!, com la vida; emanació instal·lada tot l’any. Fragància de doble cara, perquè poderosament penetra pels narius convertint-se en bafarades de crema solar, tòxics de mecànic-combustibles. Evoco la infinitat d’etnoolors blanquejades. Essència VII. I…, ooohhhh, mmmmmm, fuuuuuusssss…. uixxxsss… “el foc a terra”! Quina meravella!, quina exuberància de colors i escalfors fetes olors! Per honorabilitat i experiència immersiva que agraeixo al sol. Un pacte olfactiu de fraternitat, una agència que vull que sigui íntima, amb ells i elles, els meus i meves noves parentes del petit món del Pirineu mediterrani.

45 / 57


Aquest és l’univers dels “cossos associats”, del que hem “generat amb”, morts o vius.

f

Títol: Un Subjecte distribuït artístic · Recol·lecció de les #Topoolorgra ies del Pririneu


Els ODS La proposta Osmoart Société és una eina inspiradora pels reptes de sostenibilitat, parlo dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Una visió… una “ensumada” de futur summament ambiciosa i transformadora perquè habitem en ecosistemes culturals etnoolfactius a escala local i global. Les eines de l'etnoolor són: la traçabilitat de les tecnologies tradicionals, sabers i valors educacionals, d’aprenentatge i patrimonials - naturals, culturals alhora que materials i immaterials -, memòria episòdica i factors tals com la sinestèsia, entre d’altres. Olorar, mentre parles o et mous creant narrativitats en el paisatge etnoolfactius d’una manera conscient, ens proporciona una visió holística del desenvolupament, impulsa estils de vida, això és: aliances i solidaritat, respecte a la diversitat i la igualtat sentint-se part d’un tot; en definitiva, el fenomen es converteix en un instrument biològic i social (Bioart & Society) de cohesió i interconnexió, claus en la lluita de l’exclusió i les desigualtats i per a les ciutats i viles inclusives. Podem dir que l’experimentació i el disseny són les eines necessàries per als processos de canvi, essent aquests l’essència dels ODS. El que estic dient és que si en l’acció d’inspirar olors, les que ens envolten diàriament, les ordenem en una plataforma física i digital (amb codi obert) per documentar-les podem generar el L_H:OMM, Laboratori_Hub: Osmoteca de la Memòria de la Mediterrània. En de nitiva, l’articulació dels arguments d’aquest text són intrínsecament oportuns per l’aportació a l’Agenda 2050. Però l'essencial és l’obertura dels camps semàntics i per la possibilitat del “gir ontològic” a través de l’etnoolor, vull dir: el paper pràctic de mediació o l’agència de l’etnoolor clau en el desplegament dels ODS.

fi

47 / 57



BIBLIOGRAFIA SINTÈTICA Augé, M. (1992). Los no lugares: espacios del anonimato. Barcelona: Ed. Gedisa. (2007). Por una antropologia de la movilidad. Barcelona: Ed. Gedisa. Bender, B. (2002). “Time and Landscape”, a Current Anthropology, vol. 43, suplement S4, pàg. S103-S112. Buxó, M. (2005). “Diarquia contraposada: l’olor i el color en els paisatges de la religiositat”, a Revista d’Etnologia de Catalunya, ISSN 1132-6581, 26, pàg. 78-91. Candau, J. (2000). Mémoire et expériences olfactives. París: Ed. Presses Universitaires de France. (1996). Anthropologie de la mémoire. París: Ed. Presses Universitaires de France. (1998). Mémoire et identité. París: Ed. Presses Universitaires de France. (2009). “Temps en partage: ressources, représentations, processus”, a Le temps partagé de la sensation olfactive, pàg. 47-54. Disponible en línia a: <https://halshs.archives-ouvertes.fr/halshs-01736670/ document> (2003). “El lenguaje natural de los olores y la hipótesis Sapir-Whorf“, a Revista de Antropología Social, 12, pàg. 243-259. Disponible en línia a: <https://revistas.ucm.es/index.php/RASO/article/viewFile/ RASO0303110243A/ Carnicer, A.; Grimal, S. i Tatjer, M. (amb la col·laboració del grup d’estudis Pas a Pas) (2012). “Barraques/BCN”. Barcelona: Ed. Museu d’Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Guies d’Història Urbana del MUHBA. Classen, C. (1993). Worlds of Sense: exploring the senses in history and across cultures. Londres i Nova York: Ed. Routledge. Classen, C.; Howes, D. i Synnott, A. (2002 [1994]). Aroma: the cultural history of smell. Londres i Nova York: Ed. Routledge. Delgado, M. (1999). El Animal Público. Barcelona: Ed Anagrama Descola, Ph. (1993). Les lances du crépuscule: Relations jivaros, Haute-Amazonie. Paris: Ed. Terre humaine. Descola, Ph. & Palson, G. (coord.) 2001 “Construyendo naturalezas. Ecologia Simbòlica y práctica social”, a Descolà, Ph. and Pálsson, G. (coord.): Naturaleza y sociedad. Perspectivas antropológicas. Dilthey, W. ( 1945): Teoría de la concepción del mundo. Madrid: Ed. Alianza.

49 / 57


Douglas, M. (1991): Pureza y peligro. Un análisis de los conceptos de contaminación y tabú. Madrid: Ed. Siglo XXI. (1996): La Aceptabilidad del riesgo según las ciencias sociales. Barcelona [etc.]: Ed. Paidós, 1996. (cop. 1978): Símbolos naturales: exploraciones en cosmología. Madrid: Ed. Alianza. (1998): Estilos de pensar : ensayos críticos sobre el buen gusto. Barcelona: Ed. Gedisa. (2006): El Levítico como literatura. Barcelona: Ed. Gedisa, 2006. Gell, A. (2016 [1998]). “Arte y Agencia Una Teoría Antropológica”. Buenos Aires: Ed. SB. González Varela, Sergio Armando (2015): “Antropología y el estudio de las ontologías a principios del siglo XXI: sus problemáticas y desafíos para el análisis de la cultura”. Estudios sobre las Culturas Contemporáneas. Halbwachs, M. (1994) “La memoria no hace revivir el pasado, pero lo reconstruye” i “La localización de los recuerdos”, a M. Halbwachs, Los marcos sociales de la memoria. Barcelona: Ed. Anthropos, pàg. 42-56 i pàg. 139-174. (1968) “Memoria colectiva y tiempo” i “Memoria colectiva y espacio”, a M. Halbwachs, La memoria colectiva. Zaragoza: Ed. Prensas Universitarias de Zaragoza, pàg. 89-161. Haraway, Donna J. & Segarra, Marta (2020): “El mundo que necessitamos”. Barcelona: Ed. Icaria. Haraway, Donna J. (2019 [2016]). "Seguir con el problema, generar parentesco en el Chthuluceno”. Bilbao: Ed. Consonni. Howes, D. (1986). “Le sens sans parole: vers une anthropologie de l’odorat.” Annu. Revue Anthropologie et Sociétés, vol. 10, 3, pàg. 29-45. Disponible en línia a: <http:// id.erudit.org/iderudit/006362ar> [Consulta: 29 de març de 2012]. Ingold, T. (2000). The perception of the enviroment. Essays on livelihood, dwelling and skill. Nova York: Ed. Routledge. (2007). Lines, a brief history. Abingdon, Oxon: Ed. Routledge. Lanoix, C. (2014). “Notes, Notation, Narration : Le carnet de terrain comme carto- ethnographie”, Belgeo [En ligne], 2 | 2014, en línia el 17 de desembre del 2014, URL: http://journals.openedition.org/belgeo/12862; DOI : 10.4000/belgeo.12862 . [Consulta: 16 gener 2020]. Larrea, C. (1997). La cultura de los olores: una aproximación a la antropología de los sentidos. Quito: Ed. Abya Yala.

50 / 57


Lindón, A. (2006). “La espacialidad de la vida cotidiana: hologramas socio- territoriales de la cotidianidad urbana”, a J. Nogué i J. Romero (ed.), Las otras geografías. València: Ed. Tirant lo Blanc, pàg. 424-445. Pandya, V. (1990). “Movement and Space: Andamanese Cartography”, a American Ethnologist Vol. 17, nº 4, pp. 775-797, Blackwell Publishing on behalf of the American Anthropological Association. www.jstor.org/stable/ 645713 Sperber, D. (1978). El simbolismo en general. Barcelona: Promoción cultural. Sutton, D. (2005). “Evocació de la memòria: alimentació i la unió dels sentits en una illa grega”, a Revista d’Etnologia de Catalunya, núm. 26; pàg. 24-37. Disponible en línia a: <https://www.raco.cat/index.php/ RevistaEtnologia/article/view/49437>. Radcliffe-Brown. (1964): Andaman Islanders. New York: Ed. The Free Press. Tuan, Yi-Fu. (2007[1974]): Topo lia. Santa Cruz de Tenerife: Ed. Melusina. Kline Silverman, E. 1998 “Traditional Cartography in Papua New Guinea”, a Woodward, D. and Malcolm Lewis, G. (eds.): The history of Cartography, Cartography in the Traditional African, American, Artic, Australian, and Paci c Societies. Vol 2, Llibre 3, pp. 423- 442. Chicago and London: Ed. The University of Chicago Press. ** sensorystudies.org https://odeuropa.eu

fi

fi

51 / 57




54 / 57


SOBRE L’AUTORA

Meritxell Virgili STATEMENT …………………………………………………………………………………………

Treballo les pràctiques curatorials des del procomú i des dels exercicis artístics, em formo com a antropòloga, museògrafa i com artista plàstica, un background que he anat definint des de fa més de vint anys. Unes dimensions que proporcionen al projecte “Olor cultural Gestió i Facilitació: Omuses.barcelona" i a la proposta artística Osmologies. Activació del L_H:OMM, Laboratori_Hub: Osmoteca de la Memòria de la Mediterrània, aquest té la intenció de ser un patró d’activitats i ritmes interrelacionats per centrar-nos en les múltiples capes de significats olfactius amb què les persones han habitat i habiten la Mediterrània, un cohabitatge dels nostres territoris mentre hi circulem.

55 / 57



El 2019 entro com a Resident amb la proposta artística Osmologies a la Fàbrica de Creació de la Fabra i Coats de Barcelona. Vegeu FiC: FdC de Barcelona; el 2 de novembre del 2021 he revalidat la Residència. Formo part de la xarxa Odeuropa, un projecte de gestió per reunir esforços de la comunitat científica, adquirint les eines i dades per identificar, consolidar i promoure de manera efectiva els amplis rols que les olors tenen en el nostre patrimoni cultural. Xarxa vegeu aquí i el mapa (ampliar al màxim). Participació en el primer Workshop Best Practices and Challenges. Recentment: a) Subvenció Institut Ramon Llull - Arts visuals a la traducció (…) per la seva difusió digital, 2021. Vegeu aquí L0186 U10 2021 Data 30/04/2021 i Què és Osmologies? i L'olor cultural com agent; b) Formo part del concurs públic del projecte de museïtzació del MdBdC, Museu del Barroc de Catalunya. CROQUIS i iK109; c) Acceptació de l’organització de la taula rodona: Bioart & Society · CoCA’22 Congrés Català d’Antropologia, Institut Català d’Antropologia, ICA. Veure aquí (posposada al CoCA’23); i d) ICA - Formo part del grup de recerca Grup AVA - Antropologia de la Vida Animal -, Grup d’estudis d’etnozoologia, 2022, vegeu aquí .

57 / 57