Issuu on Google+

• •••••••••••••••••••• CUCARELLA, Toni

La carta deis morts, Polijémo

del Olmo i Homens

Hómens, falagueres i altres relats \:

també hi ha relats totalment inedits, els engrescadors

3i4, Valencia, 2011, 129 pags.

•••••••••••••••••••••

i

falagueres, imaginatives narracions, creuades en algun cas d'un cert realisme magic. Peces que ens transporten a les millors prestacions com a narrador de Cucarella.

Un recull acollidor i

A l'hora de ressenyar el nou llibre de Toni Cucarella, Homens, falagueres al tres relats, hi ha elements extraliteraris que

i

no podem obviar: després d'un silenci editorial fon;at per una realitat cultural i política hostil als creadors, el xativi ha tomat a publicar. Per fer una mica de caixa i retrobar-se amb els lectors, com ha confessat amb una honestedat brutal. En tot cas, Cucarella toma amb un volum digne de la seua producció precedent, amb el relat com a forma d' expressió i la ciutat de Xativa de decorat d'un grapat de colpidores histories de perdedors i animes humils i desencantades. Un univers, malgrat tot, amb lleus escletxes obertes a l' esperan.;:a. Alguns deIs relats ja havien estat publicats en diferents publicacions o en Intemet. És el cas de La nit que Obama va guanyar les eleccions, una lúcida i premonitoria parabola sobre el desencant polítiCoO La cas turera puta, una d' aquelles histories de realisme social que esquartera les entranyes. Fins i tot i hi ha un fragment, Fusteria Orts, que formava part de l'univers de la seua obra mestra, la

novel -la Quina lenta agonia, la deis ametlers en aquell moment i, feli.;:ment, es recupera ara. Pero

Q"U,

alllOra, nou

Merce Climent 1 Francesc

MompO

relats que tenen gust de poc, acumuladors de la saviesa narrativa de l' autor i tocats amb el do habitual de fer emergir el lexic popular sense penalitzar la volada literaria. Tot plegat, una gran noticia. L' altra és que Cucarella prepara una nova novel -la de la qual ja coneixem alguns fragments llegits en públic per 1'autor. La cosa promet. Mentrestant, gaudim d' aquestes falagueres magiques que connecten Xativa amb el Hollywood en blanc i negre o ens conten la historia de 1'home més for.;:ut del món enlluemat per la jerarquia franquista. Realisme i fabula<iÍó relligats amb la mesb'ia d'un deIs grans de verital.

Xavier Aliaga

••••••••••••••••••••• CLIMENT, Merce; MOMPÓ,

Francesc

Somiant amb Alexia

perduts. Va ser descartada

Premi de Literatura Erotica de la Vall d' Albaida 201 O Ed. Bromera, Alzira, 2010. 186 pags.

•••••••••••••••••••••

Per sort va perdent-se el tabú de considerar la pomografia escrita com a genere aliterari i vergonyanl. Una altra qüestió fóra fins a quin punt la literatura de genere -d'aquest o de qualsevol alb'e- permet bastir amplies visions de la realitat, allo que tot just sol considerar-se "gran" literatura. Aquest procés alliberador no ha costat tant pel que fa a les arts plastiques. ¿ O és que no hi havia voluntat d' estimular l' entrecuix en tants quadres de famosos pintors que pengen als museus des que emmudiren les velles Inquisicions? Si fins i tot els poderosos n' encomanaven copies ...! Per a ús privat inicialment, claro Pero, en general, la nosb'a cultura -i la

Somiant amb

Aiéixa !J.p....J--

. 'l

nQstra llengua de retop- se n'ha vingut ressentint d' aquell tabú generalitzat per a tot el que signifiqués sexe, fins al punt que el mot "fotre" -com el castella joder-, associat inicialment a l' activitat més plaent, ha esdevingut obsolet i s'ha guanyat el sentit negatiu d'agredir que tots coneixem. En conseqüencia, el nostre vocabulmi quotidia pel que fa a la vida sexual privada, se n'ha ressentit i hem hagut de recórrer a les perífrasis i als eufemismes i barbarismes més ridiculs i lamentables. Un deIs merits del llibre

17

que ens ocupa és tot just la riquesa -i la voluntat embellidora- del vocabulari erotic empral. Es tracta en realitat d'una novel-la, un relat que lliga habilment un seguit d' anecdotes cada una de les quals narra algun deIs topics més sovintejats en la pomografia segons l'imaginari més freqüent entre els homes, pel que sembla més proclius -encara- que les dones a complaure' s amb aquesta mena de productes. Els personatges i les situacions, fantasies sexuals a banda, resulten convincents i el rilme de la historia general narrada no decau. Hi fa de fil conductor el procés maduratiu de la protagonista, "atribolada" per alguna mania malaltissa provinent de la seua infantesa -una originalitat de la trama innecessana i prou increi'ble al meu parer- que vol explicar la rica i variada imaginació libidinal d' aquesta jove, sexualment tan atractiva. 1 tan activa i desiljable.

Antoni Prats

~ ~ ~ ~

el:

Z


Espai del llibre: Somiant amb Aleixa