Issuu on Google+

De l’anguila no tinc res Pot ser una reflexió De la força biològica que la mou de colp un dia i la porta al seu origen retorna al mar dels Sargassos per retrobar l’anguiló que restava en l’oceà i en una mortal orgia exhaureix els seus ovaris entre les algues profundes i els núvols d’esperma mascle en una dansa walkíria cavalcada, enfiladissa rememorança de gens de les larves angulars que deu anys enrere foren sense conèixer l'estirp ni la fe ni la nissaga... i que no en guarda el record com diu en “Color de juny” en Josep Sebastià i Pons. Però a d’elles no els en cal: Baixen de clots i cavorques De muntanyes i d’ivons De balmes i de collades De gorgs i de safarejos Entre Canals i sequioles


De pous pregons i de moles Eixint de fangars i llims De clotades i marjals Entre canyots i arrossars Per filets ullals o preses Saltant pregones recloses Sortejant les canonades Seguint el seu Hamelin El crit de la sangonera La llet de l’alletadora La dolçor de l’engonal El borrissol de la tossa La profunditat del mar La mort, la mar, la maror De vida que va a la mort La maror de mort que ve D’amarar la son el somni La catarsi del destí L’entropia de l’anguila Entre angula i anguiló.

A propòsit de l’anguila, circumstancialment, demanat per Bessó i Mompó. Francesc Collado, Foios setembre 2009


Anguila literària: Paco Collado