Issuu on Google+

Marina Guillén i Alapont

Això diuen que va ser i que era una anguila, anguileta, anguilera, que un bon dia va nàixer en un viver que hi havia a prop de l’Albufera. Quan va obrir els ulls es va trobar en un lloc on l’aigua era molt clara i transparent. Al seu voltant sols hi havia anguiles i més anguiles: xicotetes, grans... però com era molt tafanera va començar a mirar tot el que l’envoltava, quan ja duia una bona estona donant voltes i més voltes es va adonar que, a més a més, tot el que veia era igual, sols hi havia: aigua, aigua i més aigua, seues amigues les anguiles.

i les

A poc a poc passava el temps, anava fent-se gran i la seua vida no canviava, estava molt però que molt avorrida i es queixava per tot. Un bon dia les seues amigues ja fartes d’escoltar-la li van dir: –Has tingut molta sort. –Per què? –Doncs perquè hi ha algunes amigues teues que ja les han agafades i de segur que la seua vida ha sigut molt més curta que la teua. La nostra anguileta no ho entenia. Ningú no li havia explicat res. –Però què passa ací? –va dir.


Marina Guillén i Alapont

Aleshores li ho explicaren: estaven en un viver i les criaven perquè després els humans pogueren gaudir d’un bon menjar. –Un bon menjar? –Sí, quan ja som grans ens guisen quasi sempre en: All i pebre. Va tancar el ulls durant una bona estona i després els va obrir dient-los: –Aleshores el que voleu dir és que d’un moment a un altre poden vindre a per nosaltres i així anar a para a la panxa dels humans. –Sí, van respondre. –Doncs a partir d’ara la meua missió serà veure com puc eixir d’ací i després, allà on vaja a parar, gaudiré tot el que puga fins que em capturen i si a la fi és el meu destí tampoc crec que vaja a passar res, faré feliç a algú mentre em paladeja. I la nostra anguileta molt contenta va deixar-les amb la boca oberta i donant-se la volta se’n va anar feliç pensant que a partir d’ara ja no s’avorriria més. Tenia una nova missió: Escapar, conèixer altres llocs i a la fi sempre podia acabar formant part d’un bon plat d’: ALL I PEBRE


Anguila literària: Marina Guillén