Issuu on Google+

Ja rompen els primers gestos del verd encara sòlid entre la tremor de la terra i de l’aire irrespirable. Mireu a l’orient, mireu tots com una sendera de corsers blanquins es deslliga de l’oceà i aixeca darrera del seu trot una polseguera de colors, encara encara sense cap forma.


Una assutzena sepultada sota la fortalesa de la pols mostra un pedaç de seda com si fos un salut i una lluentor, quasi veu, es conmou dins l’aigua acaronada per nenúfars i vidres silvestres. ( Jo a n A . C l i m e n t F u l l a n a )


B O N E S F E S T E S

F E L I Ç A N Y 2 0 1 0


Felicitació any nou