Issuu on Google+

3 de març de 2010

ESCRIPTORES AL TERRAT

ESCRIPTORES AL TERRAT 3 de març de 2010, CCC Octubre

B

ona vesprada, benvingudes i benvinguts. M’és molt grat presentar aquesta sessió especial d’Escriptors al Terrat, en femení, ESCRIPTORES AL TERRAT, que realitzem per segon any amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, o més bé de les Dones, si volem fer justícia a l’origen de la celebració:

Women’s International Day, que la Internacional Socialista de Dones encunyava en 1910, elegint com a fita històrica la impressionant manifestació a Nova York, el març de 1909, amb motiu dels triomfs recents de les obreres del tèxtil, de la reivindicació dels drets laborals pendents, incloent-s’hi el final del treball dels xiquets, i de tots els altres com ara, el vot i l’accés a la formació, que les sufragistes allí presents demanaven per a les dones. Però a més de l’origen, més que mai la realitat de les dones ens porta a considerar la diversitat i la multiplicitat de les nostres vides. Per aquest camí, i amb una bona dosi de tergiversació, podría subscriure l’aforisme de Jacques Lacan segons el qual ”La dona no existeix”; a no ser, pense, que la trobem en algun imaginari masculí. Una data commemorativa, celebració de totes les batalles col·lectives

i

individuals

guanyades

des

del

passat,

i

també

reivindicativa en tot allò encara pendent d’aconseguir o d’eradicar: desigualtat pràctica davant les lleis, drets que no acaben d’aplicar-se, 1


3 de març de 2010

ESCRIPTORES AL TERRAT

maltractaments, violència i mort, actituds estantisses, igualtats uniformadores, etc. En aquesta direcció, la nostra petita contribució avui consistirà a oferir-vos un tast divers i ampli de paraules pròpies i alienes, de poemes nostres i d’altres poetes on trobareu

les vides i els

pensaments de les dones: els seus anhels, els desigs, el dolor, els desencants, el buit, l’amor, les esperances, la por, el sofriment, la denúncia, la felicitat, la seua visió de les coses, el desamor, el plaer, el gaudi... i un llarg etcètera que englobaria l’apassionant i complicada experiència de viure. I dit això, vull presentar-vos, breument, les poetes convidades a participar en aquest acte, que està organitzat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), amb el patrocini de CEDRO i de la Institució de les Lletres Catalanes de la Generalitat de Catalunya i amb la col·laboració de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, gràcies a la qual ens trobem en aquest magnífic edifici. Començant per la vostra esquerra, tenim Maria Carme Arnau, que és de València i viu a Alfara del Patriarca. És professora de la Facultat de Psicologia de la Universitat de València. Ha estat antologada en nombroses antologies. Compta amb un bon grapat de llibres i premis de poesia que van des de Bri de vols (1966), Clissar les

hores (1998), Totes les mars són una sola mar (2005), Fragments de cel (2006), Bastir la mar endins, que guanyà el Premi Jordi de Sant Jordi de Poesia de la Vall d’Uixó (2009) i el “Ciutat de Xàtiva Ibn Hazm” amb Itinerari de tendresa, també de 2009. Pertany al cercle poètic “Argila de l’Aire” i és col·laboradora en revistes literàries com ara Diàfora i Literària.

2


3 de març de 2010

ESCRIPTORES AL TERRAT

A continuació, Fina Cardona és de l’Eixample de València. Professora de Valencià de secundària. Inclosa en la “generació dels setanta” va quedar finalista en dues ocasions del Premi Octubre de poesia amb Plouen pigues, publicada en 1978 i amb prefaci de Vicent Andrés Estellés, i amb Pessigolles de palmera, 1981 amb prefaci de Mª del Mar Bonet. Ha estat antologada a diverses publicacions. Va col.laborar en projectes musicals, amb Carles Barranco i Remigi Palmero, i a d’altres a la ràdio i a la televisió. Des de l’AELC estem molt contents d’haver-la recuperat, esperem, per als foros poètics. Amb el seu darrer llibre, Vola Skipe, 45º 4’ nord; 7º,42’est; 240

metres snm, torna a la poesia. Isabel

Garcia

Canet és de Pego. Estudiant de Filologia

Catalana. Membre de l’Aula de Poesia de Filologia Catalana de la Universitat de València, de 2001 a 2006. Antologada a 9 poetes

universitaris. Finalista, en 2003, en el Premi de Haikus Joan Teixidor de la Ciutat d’Olot amb Pell de serp. Amb Claustre va guanyar el XXVI Premi Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó (2007), i també el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. Ha estat antologada a Pedra

Foguera, Antologia de poesia jove dels Països catalans, l’any 2008. Mari Carmen Sáez és de Millares i viu a Almussafes. És professora de teatre de l’Aula Infantil de la Societat Coral El Micalet. És sòcia fundadora del Grup Poètic Argila de l’Aire. Es dedica al món de l’animació cultural: teatre, recitals de poesia, contacontes. Escriu i publica poesia, narrativa infantil i juvenil i teatre, amb el qual ha rebut diversos premis. També els ha rebut amb el conreu de la poesia com ara el Ciutat de Torrent de 2008 amb Cercant ocells

d’aigua, i el Josep Mª Ribelles de Puçol, de 2009, amb Illa retrobada. Mª Jesús Yago és de Catarroja. Llicenciada i Doctora en Filologia Clàssica, és professora de Llatí i Grec de secundària, i també

3


3 de març de 2010

ESCRIPTORES AL TERRAT

de la UNED des de 1990. Com a poeta ha publicat La gavina, Premi Ciutat de Benetússer de 1981, D’escuma ferida, de 1993 i de L’espill

del fang Premi ciutat de Benicarló de 1997. Amb Toca-la altra vegada, Sam va guanyar el Premi Vila de Puçol de narrativa. Poeta companya asídua a les tertúlies de la Forest d’Arana, i a la qual estem també molt contents d’haver recuperat, esperem, en els espais poètics . I finalment, jo sóc Isabel Robles, d’Alhambra, Ciudad Real. Professora d’anglés d’ensenyament secundari, feliçment prejubilada. He escrit articles sobre literatura feta per dones, des d’una perspectiva de gènere, i entrades de diccionari sobre escriptores valencianes a Double Minorities of Spain (1994). De l’anglés he traduït teatre de Myrna Lamb, i poemes d’Anne Sexton i d’e.e. cummings, a més de contes d’E.A. Poe en col.laboració amb Jaume Pérez Montaner. Com a poeta, vaig guanyar el premi de La Forest d’Arana de 1993, i l’any passat vaig publicar el poemari Llibre dels adéus. Finalment dir-vos que llegirem per rondes com en un contínuum fins a acabar; per això, a no ser que us entren unes ganes terribles,

profundes... (no de pixar com deia un personatge de Vicent Andrés Estellés que li ocorria quan recordava el seu poble), sinó d’aplaudir, us pregue, amablement, que ho feu al final. I dit això, passeu-ho bé. Té la paraula Mari Carme Arnau.

Isabel Robles

4


ESCRIPTORES AL TERRAT (MARÇ, 2010)