Issuu on Google+

Tres poemes

Francesc Mompó

La porta Més enllà de la fàtua rutina t'enlaires, ara majestuosa i gentil, ara freda i misteriosa, servant la frontera del paradís; en tant que jo, serf humil, m'assec als teus peus, oh porta capriciosa! assajant les càbales del vell conjur. Sent solament fusta com ets, D'on et ve el poder i la gosadia de barrar-me el pas a mi, que he estat ferit de sageta per l'infant de Venus? Colga, doncs, indiferència i joc i enderroca els murs de la distància, que muir de desassossec.

1


Tres poemes

Francesc Mompó

Ja no em són necessàries, per reconéixer els límits desdibuixats del teu rostre, la llisa superfície d’unes aigües verticals, ni recórrer a velles fotografies en sèpia; Et sé en l’arestat cantell dels objectes que m’envolten com un sudari amable, em véns en l’abandó de qualque pensament inútil per reivindicar la teva presència. Ens vivim ja sense paraules ni estances on elles els és impossible d’entrar, on elles ja no ens poden fer mal. Em demanes si em podràs sobreviure quan el fang es clivelle i es faça pols o cendra entre la mar i la muntanya quan ja no reste més que la sal de la memòria. No amic, no eres tu el reflex de la història d’aquesta existència concreta i cansada que s’apaga en les tecles de la melodia, sóc jo qui arrossegue la imatge grotesca i servil de la teva perfecció; I per tu han estat les gestes i derrotes, i en honor a tu m’he cregut ser jo quan...

2


Tres poemes

Francesc Mompó

A Guillem Agulló Et sobrava força i t'ha faltat vida. Gladiador anacrònic d'una època que no entén de cavalleries, eixires del cor de la terra, lliure com la llum que banya de colors la gent del teu poble, i fardatxo de llom llistat t'encimbellares a la roca de l'estiu ple de jovenesa per servar el noble batec de la llavor. Et sobrava força i t'ha faltat vida. Però la nit estengué un esmolat mant de foscúria sobre el teu rostre i l'òliba assassina es llançà en vol rapinyaire, des del seu amagatall d'odi, contra la tendra sang i enterbolí els colors d'una immensa polseguera. Et sobrava força i t'ha faltat vida, Guillem. 3


Tres poemes, de Francesc Mompó