Page 1

La revista

nĂşm.3


Revista feta per Pau Mercier amb la col路laboraci贸 de V铆ctor Rom谩n


En aquesta revista: La fórmula de la por:

Si les fórmules matemàtiques de

l’àlgebra poden produir terror per la seva complexitat, preparat per rebre l’anomenada fórmula de la por.

Algun cop t’havies preguntat per què...: Durant els pròxims números editarem aquest apartat tot analitzat successos que quotidians i no tant que creiem coneixe’ls a fons pel simple fet d’entendre’ls. En aquesta publicació tractarem; per què la llum no pot escapar d’un forat negre. (pàgina núm.3)

Novetats del blog:

Estigues a l’aguait de totes les novetats que

t’oferim en el nostre blog ( la finalització del concurs de la Blogoteca, els últims canvis en el disseny de la pàgina, etc. ) (pàgina núm.4)


La fórmula de la por:

A vegades l’àlgebra pot espantar a algun estudiant de matemàtiques que prepari el seu pròxim examen. Aquest fet el produeixen les equacions complicades que a simple vista semblen molt difícils de solucionar. Doncs bé, si sou d’aquests que les equacions matemàtiques us produeixen males sensacions, aneu amb compte amb aquesta:

Pel que sembla el títol de l’article s’escau molt a l’equació, no? Doncs, encara que sembla mentida, no la titulem fórmula de la por per la seva complexitat, sinó perquè tots aquests termes fan referència a pel·lícules de por . És cert, aquesta fórmula determina el grau de por que produeixen les pel·lícules de terror d’acord amb els següents paràmetres: es= efectes musicals u= sensació de misteri cs= escenes de persecució t= sensació d’estar atrapat s= escenes d’impacte inesperades tl= ús d’elements de la vida real f= ús d’elements fantàstics a= la soledat del protagonista dr= la foscor fs= escenografia n=nombres de persones x= imatges de sang i fetge Tot i que aquesta idea pugui semblar una broma, la fórmula de la por és el resultat d’una investigació d’un grup d’experts dels King’s College de Londres que es va dedicar a calcular el secret del suspens i el nivell de terror que provoquen les pel·lícules. Després d’aplicar l’equació a un bon nombre de pel·lícules de gènere, els investigadors van concloure que El resplandor, de Stanley Kubrick, és la pel·lícula perfecta de terror. Sabent això, segueix fent la mateixa por l’equació de dalt?


Algun cop t’havies preguntat per què…: Com és que la llum no pot escapar d’un forat negre? Quan major és la força gravitatòria produïda per un cos, major serà la velocitat d’escap, la qual determina quina és la velocitat en que ha de viatjar un cos o partícula per poder escapar. Si tirem una pilota enlaire des de qualsevol punt del planeta, pujarà i desprès baixarà, com sabem per pròpia experiència. Aquest fet es deu a que la Terra, com a cos massiu, presenta la seva velocitat d’escap, equivalent a 11km/s (uns 39.600 km/h), el que implica que si volem que la pilota anteriorment llençada travessi l’atmosfera i arribi a l’espai, com a mínim haurem d’assolir aquesta velocitat (del tot impossible per a qualsevol persona). No obstant, seria també molt complicat, però no tant, si aquesta pilota la llencem des de la Lluna. Com que l’atracció gravitatòria de l’astre és unes 6 vegades més petita que la del planeta Terra, la velocitat d’escap disminueix bastant, passant a ser ara d’uns 2,4 km/s (equivalent a 8640km/h). Bé, és veritat que encara ens resultarà impossible que la pilota no ens torni a nosaltres després de ser llençada, però sí que és menys possible que aquesta no torni si la llencem des del planeta Terra. Una vegada ja ens fem una idea del que és i representa la velocitat d’escap, ens proposem la qüestió; Si quan major és l’atracció gravitatòria d’un cos, més gran és la velocitat d’escap, què passarà ens el casos dels forats negres on l’atracció és quasi infinita?

Doncs que la velocitat d’escap serà

colossal. Major fins i tot que els 300.000km/s de la llum. Abans del segle XVII, una afirmació tal i com aquesta hauria sigut impensable, doncs recordem que en aquella època es creia que la velocitat de la llum no presentava un límit, sinó que era infinita (instantània com la força de la gravetat). No obstant, actualment, gràcies a l’experiment realitzat per Roemer l’any 1676, sabem que la llum es mou al voltant dels 300 milions de metres per segon. I per completar-ho, gràcies a Einstein, tenim constància de que la llum és la matèria que viatja més ràpid per l’espai (a causa de l’absència de massa dels fotons). Són aquests dos fets els que ens condueixen a afirmar que res pot escapar d’un forat negre, doncs res és més ràpid que la llum, i si la llum no ho pot fer...


Últimes novetats del blog: Finalització del concurs 20 blogs: A principis del mes d’Octubre, ha finalitzat el concurs que enfrontava a més de 5.000 blogs de tota Espanya, on hi participava la nostra pàgina Va de ciència, la qual ha rebut un nombre total de 3 vots en la categoria de Ciència, Internet i Tecnologia. La posició que ocupa en la classificació general d’aquesta categoria és la 56. Tot i que tres vots podem semblar molt poc, recordem que a Va de ciència és el primer any que ens hi presentem. A més, la categoria en la qual compatíem s’hi trobaven els millors blogs del concurs, és a dir, aquells que reben més vots per part dels participants del concurs (els únics usuaris que podien votar). Nou sistema d’entrades en la pàgina principal: Ja fa uns dies que estem treballant per a millor l’aspecte del nostre blog. La gran novetat és el nou sistema d’entrades que apareix tot entrant a la pàgina principal del blog. Anteriorment, hi apareixien les dues últimes entrades completes. No obstant, ara, gràcies al sistema “sumari”, hi apareixen sis entrades enlloc de dues, tot i que, per ocupar menys espai, d’aquestes entrades tan sols hi trobem els primers paràgrafs. Si es desitja llegir completament l’article, s’ha de donar un clic en el botó; Continua llegint... Alguns altres canvis en el disseny: El nou sistema d’entrades en la pàgina principal no és l’únic canvi en el disseny de la pàgina. També hi podem trobar altres millores menys apreciables però també que cal destacar. La primera la trobem en el disseny de la pàgina (el fons). Al costat del títol “Va de ciència” hi trobem una descripció bàsica en vermell del contingut de la pàgina; Articles de física i astrofísica. També hem inserit la data de publicació de l’article que s’aconsegueix visualitzar tot entrant en cadascun dels escrits de la pàgina. I com a tercer canvi, al accedir a la pàgina individual de cada entrada, a sobre dels títols dels articles, hi trobem un requadre de color verd fluix que conté informació la qual anirem variant segons la nostra necessitat. De moment, aquest caixetí ha contingut missatges com; 100 dies de Va de ciència, o, Visualitzareu millor aquesta pàgina si no utilitzeu Internet Explorer!

VD Ciència

.blogspot.com


Segueix-nos en el nostre pròxim número


El suplement  

revista núm.3

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you