Page 1

LA DONA EN L’ANTIGUITAT Cultura clàssica 3r ESO


CONCEPTE DE LA DONA EN L’ANTIGUITAT El següent fragment de PseudoDemóstenes, Contra Neera, 122, mostra ben clarament la consideració de la dona en la Grècia Antiga:  “Tenim les cortesanes per al plaer, les concubines per a què ens ofereixin les cures diàries i les esposes per a què ens donin fills legítims i siguin fidels guardianes de la nostra llar”.  Més cruel resulta la sentència que trobem en l’autor romà Balbo, 65 referent al gènere femení com  “un temple construït sobre una claveguera”. 


GINECEU


LA DONA GREGA


LA DONA GREGA


LA DONA GREGA SEMPRE UN SER DEPENDENT


VIDA SOCIAL DE L’HOME I LA DONA


DONES D’ECONOMIES MÉS MODESTES

•Havien d’anar a la font pública


LA VIDA MATRIMONIAL


HETERES I CONCUBINES


AMOR I SEXE A L’ANTIGA GRÈCIA 

La forta divisió existent entre els dos sexes explica que en les classes altes de la societat grega s'acceptés l'amor homosexual, però sempre que fos entre un home fet i un adolescent.


DONA ROMANA

Acompanyava el marit a recepcions i banquets


LA DONA ROMANA La matrona tenia un lloc important a la família romana: era al costat del marit, que sovint n'acceptava consells, i com a domina era respectada i obeïda per esclaus i fills. El pater famílies de vegades confiava la direcció de la casa a la seva muller, si considerava que n'era digna.  Tenia cura de la casa, teixia i filava, però les feines més feixugues eren reservades per als esclaus i les esclaves. Les virtuts i ocupacions pròpies de la dona romana es resumien en un famós epitafi: casta fuit, domum seruauit, lanam fecit 'va ser casta, va tenir cura de la casa i va filar llana'. 


MATRIMONI A ROMA La dona no era jurídicament independent, sinó que solia estar sota la tutela d'un home, primer del pare, i un cop casada (uxor) podia restar en la potestat del pare o passar a la del marit, i, si moria el pare o el marit, se li designava com a tutor un familiar -el germà, el cunyat o fins i tot el fill- o un home escollit per ella. Com que sovint les dones vivien separades del tutor i com que amb freqüència podien triar-lo, moltes gaudien, de fet, d'una gran llibertat. Amb el temps la tutela de les dones aniria desapareixent, a mesura que es produïa una emancipació de les dones casades afavorida per diversos factors: l'extensió del matrimoni sine manu, la possibilitat legal per a les dones d'heretar de la família paterna i del marit i les contínues guerres dels dos darrers segles de la república, a causa de les quals els combatents deixaven a les mans de les mullers la gestió de les seves propietats o, si morien, les hi deixaven en herència.


MATRIMONI I AMOR 

L'objectiu del matrimoni és tenir fills legítims que heretin el patrimoni familiar i que mantinguin el nombre de ciutadans. A més solia respondre als interessos econòmics o polítics de les famílies i era un mitjà honorable d'enriquiment, ja que el marit rebia generalment un dot important. Així doncs, l'amor conjugal no era cap requisit per als esposos, sinó en tot cas una sort.


MATRIMONI I SEXE En aquest estat de coses no és estrany que molt sovint es busqués la satisfacció sexual o afectiva fora del matrimoni. Els homes podien tenir concubines, esclaves o llibertes. Els fills nascuts d'aquestes unions eren esclaus o bastards. La majoria de les dones de l'alta societat preferien la castedat, encara en plena joventut, als 20 o 25 anys, després d'haver donat dos o tres fills al seu marit per assegurar la transmissió del patrimoni familiar. Com que els sistemes anticonceptius no eren gaire fiables, evitaven així el perill de morir en el part o per culpa d'un avortament, fets molt habituals. De tota manera també podia passar que algunes dones casades que s'havien acostumat a freqüents relacions sexuals amb el seu marit acabaven sent-li infidels o, un cop vídues, tenien un amant.

la dona  

historia de la dona

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you